Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2017-2040 de 2594
  • Llibres i Tradicions per Sant Jordi a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Llibres i Tradicions per Sant Jordi a Tarragona Ràdio

    Recomanacions Literàries i Cultura Popular de Sant Jordi En aquesta edició especial, s’analitza una tria de publicacions centrades en la cultura popular, la música tradicional i la història local de Tarragona i els Països Catalans per celebrar la diada de Sant Jordi. Música i Instruments Tradicionals La conversa s'inicia amb el llibre-CD 50 partitures d'acordió diatònic de Francesc Marimon, interpretat per Carles Belda. • Es destaca el paper de l'acordió com l'instrument que feia d'orquestra popular. • Es reflexiona sobre la dualitat de l'instrument: la seva relació amb la festa però també el seu to de melangia. Pirotècnia i Foc Es presenta el llibre Pirotecnia en Valencia, una obra de gran format que dedica espais rellevants a la ciutat de Tarragona. • Inclou una menció especial al Concurs de Castells de Focs artificials de Tarragona. • Cita destacada sobre la ubicació privilegiada de la ciutat: "Potser té a la punta del Miracle, banyada per la mar Mediterrània, el millor lloc per muntar i disparar focs a tot l'estat espanyol." Castells i Bestiari Festiu Es posa èmfasi en el patrimoni tarragoní amb dues obres clau: Els Castells de Tarragona, imatges i testimonis: Una coedició de Cossetània i els Xiquets de Tarragona que recull la història viva des de 1926 fins al 2006 amb material inèdit. Bèsties de Festa: Un compendi enciclopèdic amb 700 figures del bestiari festiu, basat en les fotografies de Ramon Saumell. Altres Temes i Curiositats • Gastronomia: Es comenta l'Agenda Gastronòmica de Catalunya 2008 com a guia per a mercats i fires. • Història i Teologia: El prestigiós teòleg Armand Puig presenta Els Evangelis apòcrifs, explicant com aquests textos influeixen en tradicions com els Pastorets o el Misteri d'Elx.

  • Ali Bey: El viatger, espia i escriptor barceloní - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    Ali Bey: El viatger, espia i escriptor barceloní

    Ali Bey: L'home de les mil facetes L'episodi explora la fascinant vida de Domènech Badia i Leblich, universalment conegut com a Ali Bey el-Abbasí. Nascut a Barcelona el 1767, Badia no només va ser un reconegut viatger i escriptor, sinó també un espia estratègic al servei dels governs de la seva època. Els viatges i la infiltració al món islàmic Ali Bey és recordat per ser un dels primers europeus a entrar a la Meca i deixar-ne constància escrita detallada. Per aconseguir-ho, va utilitzar una gran dosi d'ingeni i audàcia: Es va fer passar per un príncep sirià i expert en el Corà. Es va sotmetre a una circuncisió a Londres per dotar de credibilitat la seva identitat musulmana. Va rebre el finançament del ministre Manuel Godoy per a una expedició secreta amb finalitats comercials i militars (1803-1808). Un llegat cultural i documental Tot i el seu paper com a espia, el seu llegat més gran és la seva obra escrita, que va documentar aspectes de geografia, astronomia, art i política del Magrib i el Pròxim Orient. "És el primer europeu que realment va deixar constància escrita de la seva estada a la Meca, amb croquis i dibuixos tant de la ciutat com dels espais sagrats." El final d'una vida d'intriga La seva trajectòria va acabar de manera prematura l'any 1818 a Síria durant un segon viatge, aquest cop sota ordres napoleòniques. La seva mort està envoltada de llegendes de traïció i enverinament, i es diu que en morir li van trobar una creu amagada, alimentant el mite de la seva doble vida religiosa i política.

  • Música Tradicional de Mallorca i Balears - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Música Tradicional de Mallorca i Balears

    Exploració de la Música Tradicional de les Illes Balears Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la riquíssima tradició musical de Mallorca i Menorca, analitzant des dels gèneres més festius fins a les expressions més ancestrals vinculades a la terra. Els Balls i el Ball de Bot L'espai comença desmuntant prejudicis sobre la música tradicional. Els interlocutors critiquen les visions que redueixen el ball de bot a un simple espectacle per a turistes, reivindicant-ne la seva vigència social. • El Fandango: Es presenta com un dels aires més característics de la Mediterrània. • Terminologia: Es discuteix l'ús del terme vara per referir-se als estils o palos en el context del flamenc català i balear. • Ball de Bot: El seu nom prové de l'acció de botar (saltar sobre els propis peus), i inclou gèneres com la jota, el copeo i el bolero. Narrativa i Infància: Romansos i Bressol La música també serveix per explicar històries i per a l'àmbit domèstic: • Els Romansos: El grup Nou Romancer actualitza el gènere de les històries cantades. Es destaca el clàssic "La presó de Nàpols", un estàndard de la música en català amb múltiples variants territorials. • Cançons de Bressol: S'analitza la seva funció de transmetre tranquil·litat, exemplificat amb el treball del grup Xaloc Música. L'Essència Ancestral: El Cant de Llaurar L'episodi dedica un espai especial a la música etnogràfica, aquella que no es fa per a un públic, sinó per a un mateix o per a la natura: • El Cantador Toni Gall: Es presenta una peça de llaurar, on la veu apareix nua, acompanyada només pel so dels terrossos de terra i el matxo. "És l'essència de cantar per a ningú, o per a la natura, o per autoescoltar-se un mateix mentre treballa la terra." Modernitat i Sàtira: La Rumba Menorquina Per tancar, s'explora la fusió i la sàtira social amb la rumba de Miquel Mariano: • Sàtira Turística: A la cançó "Les tres taronges", es parodia amb humor la relació entre els illencs i els turistes, utilitzant mescles de català i anglès (Spanglish). • Publicació: Es fa referència al disc adjunt a la revista Sons de la Mediterrània com una novetat clau de l'àmbit discogràfic català.

  • Connexions tal·lúriques: Roger Mas i el Tíbet - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Connexions tal·lúriques: Roger Mas i el Tíbet

    Roger Mas i la mística del Solsonès En aquesta edició, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor insòlit que connecta la profunditat de les muntanyes del Tíbet amb el paisatge del Solsonès. El nexe d'unió és el treball de Roger Mas, titulat Cançons Tel·lúriques, on el cantautor solsoní explora les seves arrels a través d'una sonoritat ancestral i gairebé espiritual. La relació entre Catalunya i el Tíbet L'episodi destaca paral·lelismes sorprenents entre ambdues cultures: Sonoritat Espiritual: S'exposa com les veus guturals i els mantres tibetans troben un mirall en la reinterpretació que fa Roger Mas d'elements de la tradició catalana. Goigs i Tradició: Es presenta una versió moderna dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, una peça del segle XVI que Mas transforma en una experiència meditativa. Paisatge i Mística: La muntanya de la Bòfia (Solsonès) actua com l'equivalent local a les serralades tibetanes, servint d'inspiració per a un disc que vol ser "tel·lúric" (que prové de la terra). Curiositats de l'àlbum El programa revela detalls fascinants sobre la producció musical: Llengües inventades: En algunes peces, Roger Mas no utilitza cap idioma real, sinó onomatopeies i sons que mimetitzen la llengua tibetana. Música de Festa Major: L'àlbum també reivindica la solemnitat de la música de carrer, integrant el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga i el Ball de Gegants de Solsona. Monjos de Tashilumpo: Es comparen fragments reals de monjos d'aquest monestir per demostrar la gran similitud estètica amb el treball del cantautor català. "Això del món tel·lúric, en el fons, té molt a veure amb el món del Tíbet."

  • Tradicions de Pasqua, Caramelles i pífies mediàtiques - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Tradicions de Pasqua, Caramelles i pífies mediàtiques

    Balanç de la Setmana Santa i tradicions locals L'episodi comença amb una reflexió sobre el tancament de la Setmana Santa, destacant com la pluja ha condicionat algunes processons però no ha impedit la celebració de tradicions clau arreu del territori. Els refranys i la gastronomia de març • S'analitza la saviesa popular a través de refranys en castellà que vinculen el mes de març amb la fam, la cura dels ramats i l'agricultura (especialment els cigrons). • Es destaca la relació entre la festivitat religiosa i plats típics com les espinaques amb cigrons, un clàssic del receptari de Pasqua. La tradició de "Jesús el Rico" a Màlaga Es narra la curiosa llegenda de la confraria de Jesús el Rico, que té el dret d'indultar un presoner cada any. "Fa més de 200 anys, uns presoners es van escapar només per portar el sant en processó durant una pesta i després van tornar voluntàriament a la presó; el rei va quedar tan impressionat que els va concedir aquest privilegi." Crítica als mitjans de comunicació i pífies informatives El programa dedica una part important a analitzar com les televisions (tant TV3 com les estatals) sovint cometen errors de documentació o se centren excessivament en personatges famosos en lloc de la tradició mateixa. Caramelles: Entre la ficció televisiva i la realitat local • Es critica una connexió de TV3 a Súria on, segons Jordi Bertran, es van utilitzar imatges que no representaven l'essència real de les caramelles. • Gràcies a la participació dels oients (Angelina i Laura), es confirma la vigència de les caramelles a Tarragona, on grups com el Cor Gregal mantenen viu el costum de cantar sota els balcons el dissabte de Glòria. Errors de Televisió Espanyola • Es comenta una informació desafortunada sobre les processons de personatges vius a Campdevànol, titllant-les de "singularitat única" quan existeixen molts exemples similars a Còrdova (Puente Genil) o al País Basc. Altres celebracions post-Pasqua Els bous i els ous pintats • S'esmenta l'inici de la temporada taurina amb els Toros de l'Aleluya a Andalusia i els correbous que vindran per Sant Marc a les Terres de l'Ebre. • Es descobreix la tradició de los huevos pintos a Pola de Siero (Astúries), que se celebra el dimarts de Pasqua. Aquesta tradició es basa en una llegenda no canònica sobre Maria Magdalena i uns ous vermells que simbolitzaven la resurrecció per convèncer un incrèdul Sant Pere.

  • Evolució històrica i anècdotes dels Armats de la Sang - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Evolució històrica i anècdotes dels Armats de la Sang

    Història i Evolució dels Armats de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el 250è aniversari dels Armats de la Sang, realitzant un recorregut detallat des de la seva primera constància documental fins a l'actualitat. El Jordi Bertran ens guia a través de les transformacions d'aquesta institució clau de la cultura popular tarragonina. Els Orígens i les Primeres Estructures • La primera notícia real i documentada dels armats a Tarragona data de l'any 1758. En aquell moment, el grup estava format per un capità manalla i dotze soldats. • El 1780 s'incorpora el pifre, un instrument militar agut (semblant a un flautí), per donar un aire més solemne i marcial a la processó, possiblement per evitar les prohibicions de l'òpoca contra les manifestacions massa teatrals. Crisis i Renovacions del Segle XIX i XX • Durant la Guerra del Francès, la confraria va patir el robatori de gairebé tot el vestuari, obligant a una reconstrucció total del cos l'any 1815. • La influència del Romanticisme i l'òpera a finals del segle XIX va portar a una major espectacularitat en els vestits, allunyant-se de la senzillesa original per buscar una recreació històrica més estètica. • Existia una pràctica curiosa de reutilització: quan Tarragona renovava els vestits, sovint venia els antics a altres poblacions, com Vila-seca o fins i tot a la cavalcada de Reis de la ciutat. Curiositats i Vida Quotidiana El programa destaca la dimensió humana i popular d'aquests personatges, citant el llibre de Josep Maria Salvador Llorpí: "Els armats eren mortals que menjaven fesols i bevien vi abans de sortir a la processó." Menús Històrics del Divendres Sant • Es detallen factures d'actes dels anys 40 on es descriuen els sopars: truita de dos ous, fesols (un element omnipresent), lluç fregit, 600 grams de pa per persona i vi negre. • Aquesta dieta contundent preparava els armats per a l'esforç físic de la processó del Sant Enterrament.

  • El 15è Festival de Dixieland de Tarragona: Tradició i Veu - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    45'

    El 15è Festival de Dixieland de Tarragona: Tradició i Veu

    Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona L'episodi se centra en la 15a edició del Festival de Dixieland, un esdeveniment que converteix el jazz en cultura popular gràcies a la seva presència als carrers, mercats i espais quotidians de la ciutat. Jordi Bertran, programador del festival, destaca que la fita d'enguany és la consolidació d'aquest gènere com una activitat participativa i oberta a tothom. L'eix temàtic: La importància de la veu Cada edició del festival té un fil conductor, i aquest any es posa l'accent en la veu com el primer instrument del jazz. • Es recorden els orígens en les work songs (cançons de treball) de l'Àfrica i les plantacions dels Estats Units. • La figura central de la inauguració és Dee Dee Bridgewater, que presenta un espectacle vinculat a les seves arrels a Mali i la fusió entre el jazz i el folklore africà. Formacions i diversitat musical El festival acull més de 100 activitats i actuacions amb una varietat estilística notable: • La Portenya Jazz Band: Una de les formacions més volgudes, que destaca pel seu homenatge a Cab Calloway i la seva estreta relació amb el festival. • Tandarica Orchestra: Representen el vessant del jazz balcànic i el teatre de carrer. En aquesta edició presenten el seu nou disc i protagonitzen una actuació històrica al Centre Penitenciari de Tarragona. • Duke Ellington i l'espiritualitat: El saxofonista Javier Pie oferirà un concert de música sacra a l'Església de Sant Llorenç, reivindicant la faceta més religiosa del cèlebre compositor. Innovació en els espais i col·laboracions El festival s'estén a espais poc convencionals per apropar la música a tots els racons: • Centre Penitenciari: Per primera vegada, el jazz entra a la presó per oferir un concert solidari. • Biblioteca Pública: Exposició de fons documentals i audiovisuals sobre la història del jazz. • Restauració: Consolidació dels Dixi Sopars i presència en bars i restaurants per mantenir l'ambient festiu durant tot el dia. "El jazz, en els seus orígens, és cultura popular al 100%."

  • L'evolució dels armats i el simbolisme dels estaferms - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    L'evolució dels armats i el simbolisme dels estaferms

    Introducció i refranyer popular El programa comença amb un recull de refranys meteorològics vinculats al mes de març, destacant la seva variabilitat atmosfèrica i la tradició agrícola. S'estableix un paral·lelisme entre la climatologia i l'arribada de la Setmana Santa, introduint la música processonal com a fil conductor. L'estètica i la funció dels armats al segle XVII En Jordi Bertran reprèn l'explicació sobre l'evolució del món dels armats, centrant-se en el pas del teatre religiós als carrers. Es destaca que la seva presència no era només ornamental, sinó que complia una missió real d'ordre públic en moments de grans aglomeracions. Estafers a Sant Vicenç dels Horts: Es descriuen uns personatges amb una indumentària que recorda els mosqueters o la societat del segle XVI-XVII, allunyada de l'estètica peplum romana. Besalú i els Dolors: Apareixen figures que barregen l'estètica de la Guàrdia Suïssa vaticana amb elements del món pagès, escortant específicament la Mare de Déu. Esterri d'Àneu: Un exemple d'adaptació rural amb faldellins virolats, a mig camí entre un ball de bastons i una guàrdia armada. El Barroc i l'espectacle processonal Durant el segle XVII, la incorporació d'armats i bandes de música va servir per barroquitzar les processons, buscant una major espectacularitat. S'afegeixen elements com: * Trompetes i capelles de música. * L'ús generalitzat de la plata i el recarregament estètic. * L'aparició de timbals, vinculats històricament tant a la festivitat religiosa com als cicles més primitius de les festes majors. Curiositats etimològiques Es fa una anàlisi del terme estaferm, vinculant-lo a la fermesa del soldat però també a l'origen llatí del ninot de fusta rígid usat en els tornejos medievals per a l'entrenament dels cavallers.

  • Els orígens dels Armats i la Setmana Santa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Els orígens dels Armats i la Setmana Santa

    Orígens i Evolució dels Armats L'expert Jordi Bertran analitza les arrels històriques dels Armats, coincidint amb el 250è aniversari de la primera notícia documental d'aquest cos a la ciutat de Tarragona. Durant la conversa, es desmitifica la idea que aquests personatges nasquessin fa només dos segles i mig, remuntant-ne l'essència a l'edat mitjana. De la Penitència de Sang al Teatre • Les primeres processons del segle XIV eren exhibicions de penitència pública i autogestió, on la sang i l'esflagellament eren els protagonistes reals. • Amb el temps, aquestes pràctiques es van intentar organitzar a través del Via Crucis per establir límits temporals i d'estacions. • La introducció dels Armats prové de la representació teatral de la Passió. Originalment, eren els "dolents" que representaven les tropes opressores que castigaven Jesús. L'Impacte de la Contrareforma El Concili de Trento (segle XVI) va ser clau per a l'estructura actual de la Setmana Santa: • Es van substituir les confraries de la Vera Creu per les de la Sang per imposar més disciplina. • L'Església va treure el teatre de l'interior dels temples i el va portar al carrer, integrant aquests personatges en les desfilades per reduir la cruesa de les disciplines de sang. • Es destaca la influència de l'estètica peplum cinematogràfica en la imatge moderna dels armats, que difereix de la sobrietat original. Comparativa amb altres tradicions "Moltes vegades la primera notícia documental no és l'inici real d'una tradició, sinó només quan algú en va prendre nota." Es mencionen casos singulars com els armats d'Ocanya (Toledo) amb armadures reals del segle XV, els puntuntunes i el Cangrejo de Calanda, i els personatges del bon i el mal lladre a les processons de Reus.

  • Patrimoni festiu i Setmana Santa al Tarragonès - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Patrimoni festiu i Setmana Santa al Tarragonès

    Explorant el Patrimoni Viu del Tarragonès En aquest episodi, es presenta la nova publicació del Consell Comarcal del Tarragonès, un calendari i guia del patrimoni viu que recull les festes i tradicions de la comarca. La conversa destaca la importància de valorar les celebracions locals més enllà de la capital, puntejant un recorregut que va des del cicle nadalenc fins a les festes de primavera. El Cicle de Setmana Santa i la Tradició dels Armats El focus principal se centra en la proximitat de la Setmana Santa, analitzant diverses manifestacions populars del territori: • Els Armats de Tarragona: Enguany celebren el seu 250è aniversari, destacant com una de les institucions més arrelades. • Riquesa comarcal: Es mencionen tradicions específiques com la de Constantí (amb continuïtat des de 1851), els viacrucis de Torredembarra i les processons de Vilallonga del Camp o El Morell. • Personatges bíblics: Es reivindica la figura de personatges vivents com la Samaritana, les Tres Maries o els Apòstols, que actuen com a representacions teatrals de carrer. Polèmica i Reptes de la Tradició L'episodi no defuig la crítica social i institucional sobre el manteniment d'aquestes festes: "Quan una manifestació ha estat agredida des de les institucions per problemes burocràtics, mereix un semàfor ben vermell." • Es discuteix la cancel·lació del viacrucis vivent d'Altafulla per traves administratives. • Es reflexiona sobre la rigidesa de les lleis de soroll o seguretat que podrien posar en risc celebracions centenàries si s'apliquessin de manera estricta. • Es debat de forma distesa sobre la manca de presència femenina en els cossos d'armats (armades). Curiositats i Literatura Popular El programa tanca amb un recull de refranys sobre el mes de febrer, destacant el caràcter variable i fred d'aquest mes, i una anècdota sobre un cocodril dissecat que hi havia a l'ermita de Vilallonga com a oferta votiva o exvot.

  • La tradició de la màscara i el final del Carnaval - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    La tradició de la màscara i el final del Carnaval

    Resum de l'episodi En aquesta edició, en Jordi Bertran analitza el tancament del cicle de Carnaval i aprofundeix en el significat antropològic d'un dels seus elements més icònics: la màscara. Es discuteix com el calendari d'enguany ha solapat diverses festivitats rurals i com la celebració evoluciona del carrer a la foguera. El cicle festiu i les coincidències L'expert destaca que festes com Sant Blai, la Candelera o Santa Àgueda formen part del mateix cicle d'inversió que el Carnaval, tot i que sovint queden eclipsades quan coincideixen estretament en el calendari. • Inversió de rols: S'esmenta Santa Àgueda com un antecedent dels personatges femenins del Carnaval. • La Concubina: Es planteja una crítica curiosa sobre la falta d'un ritual de vetlla per a la Concubina a Tarragona, a diferència del Carnestoltes. Simbologia i història de la màscara El tema central és la màscara com a element encobridor i la seva evolució: • Diferència entre grups: Les comparses organitzades solen optar pel maquillatge artístic, mentre que l'individu autònom prefereix la màscara o careta tradicional. • Origen sagrat: Tot i que l'Església la va considerar un element sacríleg, la màscara té un origen sagrat en el teatre grecollatí, servint de nexe entre els homes i les divinitats. • Tipus de màscares catalanes: - L'Os: La màscara per excel·lència dels carnavals pirinencs. - El Galtes: Una mitja màscara molt popular que deixa la boca descoberta. - Màscares a Mallorca: On personatges com Sant Antoni també van emmascarats. El Dimecres de Cendre i el final L'episodi conclou parlant de la mort del Carnestoltes i les variants locals sobre el dia de l'enterrament (dimarts a Tarragona vs. dimecres a altres localitats). Segons Bertran: "A Catalunya no enterrem la sardina, enterrem el Carnestoltes; l'enterrament de la sardina és una denominació generalitzada que no correspon a la nostra tradició històrica." Amb l'arribada de la Quaresma, el programa es prepara per analitzar noves tradicions com la Vella Quaresma.

  • Història i Tradicions del Carnaval de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    42'

    Història i Tradicions del Carnaval de Tarragona

    Orígens i Evolució del Carnaval a Tarragona El programa ofereix una visió profunda de la història del Carnaval de Tarragona, destacant la seva evolució des de l'època medieval fins a la recuperació moderna dels anys 80. Es posa èmfasi en la Plaça de la Font (antigament Plaça del Corral) com a centre neuràlgic de les celebracions ciutadanes. Elements Simbòlics i Tradicionals • La Bota: Un dels elements més icònics, vinculat històricament al gremi de boters de la façana marítima. • El Ninot i la Ninota: Figures centrals que simbolitzen el regnat i la crema final de la festa. • L'Enterrament del Dimarts: Un acte complex que combina pirotècnia antiga (de pals) i desfilades satíriques. Curiositats del segle XIX i XX El programa recupera anècdotes fascinants sobre la transgressió social pròpia d'aquestes dates: • Les prostitutes protagonitzaven desfilades on l'edat s'identificava pel color de les mitges (blaves per a menors de 40 anys, blanques per a majors). • Personatges com l'Home del Toca Ferro, que anunciava els balls amb una ferradura. "Al segle XIX, el Carnaval intentava identificar tots els elements de l'antic règim amb una cosa caducada, ironitzant sobre les festes religioses." Intercanvi Cultural amb Bèrgam Es detalla la participació d'actors de l'Aula de Teatre de la URV en un intercanvi amb la ciutat italiana de Bèrgam. A diferència del model tarragoní de desfilades, el carnaval de Bèrgam es descriu com un carnaval d'autor, més proper al teatre de carrer i la improvisació, sota la direcció artística d'Antonio Catalano. Diferències entre Models de Festa • Tarragona: Basat en la col·lectivitat, comparses i desfilades estructurades. • Bèrgam/Itàlia: Un enfocament més escènic, amb atmosferes de bogeria i dinàmiques teatrals pures.

  • Sant Vicenç, relíquies i els diversos carnavals - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Sant Vicenç, relíquies i els diversos carnavals

    Introducció i Festivitats de Sant Vicenç L'episodi comença amb una conversa sobre el calendari festiu, destacant la celebració de Sant Vicenç Màrtir (22 de gener), patró de València. Es comenta la curiositat de la seva relíquia, un braç sencer, que a diferència de la de Santa Tecla, només surt en processó cada 100 anys. Nova Publicació sobre Cultura Popular Es presenta la revista Fiestas para viajar y conocer, una nova publicació bimensual de l'editorial Periplo de Producciones (Alacant) que s'especialitza en el rigor històric i descripció de festes de tot l'Estat Espanyol. Els interlocutors debaten sobre la manca de revistes especialitzades en cultura popular als quioscos, citant excepcions com Descobrir Catalunya, Castells o Fiesta y Cultura. Bibliografia de Referència del Carnaval Jordi Bertran repassa els autors clàssics per entendre l'origen de la festa: • Julio Caro Baroja: El Carnaval, llibre de capçalera sobre els orígens pagans i les celebracions a Espanya. • Mikhail Bakhtin: Analitza la cultura popular i el riure en l'Edat Mitjana i el Renaixement. • Jacques Heers: Se centra en les "festes de bojos" o de folls, precedents de l'estructura del Carnestoltes. Evolució i Tipologies de Carnavals Es discuteix la transformació de la festa i la manca d'estudis sobre el carnaval urbà contemporani a Tarragona, a diferència de Sitges, que sí té monografies editades. Es comparen diferents models: Carnavals de Lluentor i Rues • Vinaròs: Destaca per la seva estructura urbana, la ploma i actes com la Guerra de la Farina o la curiosa Nit del Pijama. • Àguiles (Múrcia): Famós per la seva espectacularitat i el seu Museu del Carnaval. Carnavals Rurals i Tradicionals • Galícia (Verín, Xinzo de Límia): Caracteritzats pels fustigadors, les caretes fixes i l'ús d'esquellots. • País Basc i Navarra (Ituren i Zubieta): Amb una forta càrrega d'identitat nacionalista i personatges vestits amb pells d'ovella. • Ciudad Rodrigo: Conegut com el Carnaval del Toro, on la festa se centra en els correbous. Gastronomia de Carnaval L'episodi clou parlant de la importancia dels àpats comunitaris. A Tarragona s'esmenta la celebració del Xarró amb la presència de Pep Salsetes, expert en olles de carnaval a nivell europeu.

  • Música i Tradicions del Carnaval Català - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Música i Tradicions del Carnaval Català

    La Banda Sonora de la Festa Popular Un recorregut per la història i l'evolució de la música de Carnaval, des de les bandes més rudimentàries fins a les versions modernes d'himnes locals. L'episodi analitza com la celebració s'ha transformat amb l'arribada del so amplificat i la pèrdua d'algunes tradicions vocals. Tipologies Musicals i Tradició Oral • Bandes en directe vs. Música comercial: Es contraposa l'ús actual de grans èxits de ràdio-fórmula (com Carlinhos Brown o Ricky Martin) amb les petites bandes de vent que abans animaven les col·lectes satíriques. • El paper de la dona: En moments de celebració com Santàqueda o la Ribera d'Ebre, la música servia com un espai d'inversió de rols i llibertat femenina. • Instruments tradicionals: Es destaca la importància del flaviol, la gralla i el timbal en el repertori històric català. Connexions Internacionals i Curiositats • L'herència tarragonina a Bolívia: Es discuteix la llegenda del Carnaval d'Oruro, on frares tarragonins haurien introduït les Diablades. • L'Emparito Roca: El fenomen d'aquest pasdoble com a himne oficiós que transcendeix les dates de la Festa Major de Santa Tecla per sonar també al gener. "El carnaval és com una religió; la gent que el viu ja fa mesos que prepara les carrosses i les disfresses." Calendari Festiu Es confirma que el cicle festiu a Tarragona i Reus s'inicia al voltant del 25 de gener, marcant l'inici d'una setmana de sàtira i disbauxa abans de la Quaresma.

  • Calendaris i agendes tradicionals amb Jordi Bertran - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Calendaris i agendes tradicionals amb Jordi Bertran

    Introducció als Calendaris Tradicionals L'episodi d'avui se centra en la importància de mestrejar el temps a través dels calendaris i agendes, especialment aquells que han esdevingut clàssics a les nostres llars durant la primera quinzena de gener. El Calendari dels Pagesos És un dels referents més antics (amb 147 anys de publicació) i es caracteritza per: • Incloure el santoral complet i les fases de la lluna. • Oferir consells de pràctiques agrícoles, com ara què plantar al gener (cebes, bròquils, enciams). • Predir els moments de baixa activitat vegetal i la necessitat de preparar la terra per a la primavera. Diversitat de formats i continguts Es discuteixen diversos tipus de publicacions que barregen saviesa popular, religió i astronomia: • El Calendari de l'Ermità i de Fra Ramon: Versions en català i castellà que, curiosament, no sempre coincideixen en el santoral del dia. • Calendari Lunar (Castellvell): Molt enfocat a l'horticultura ecològica i la salut personal. Ofereix guies detallades sobre: - Quan tallar-se el cabell per enfortir-lo o retardar la caiguda (properes dates: 16 i 17 de gener). - Dies favorables per a la depilació o la cura de les dents. - Recomanacions alimentàries segons la fase lunar. Agendes Culturals i d'Efemèrides • Agenda dels Països Catalans: Té un format de temporada (comença a l'agost) i destaca per incloure efemèrides històriques (com l'execució de Joan de Serrallonga un 8 de gener) i temes monogràfics com el fet casteller. • Agenda de Fires i Festes: Recull les festivitats locals de Catalunya, com la festa major de Batea o les de Sant Raimon a Vilafranca. • Almanac del Cordill: Conegut pel seu cordill característic per penjar-lo, inclou refranys, consells de cuina i el "racó de les endevinalles". "El que fa ús assenyat de cada cosa, a la vida se li fa més agradosa." Curiositats del Calendari d'Enguany L'any es presenta com a "estrany" a causa de la rapidesa de les festes: • El Carnaval cau molt d'hora, amb la rua a principis de febrer. • La Setmana Santa coincideix amb el mes de març.

  • L'art de parar la taula de Nadal i protocol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    L'art de parar la taula de Nadal i protocol

    Guia completa per vestir la taula de Nadal En aquesta sessió, l'expert Francesc Lledó detalla com convertir l'àpat de Nadal en una experiència única a través de la decoració, el protocol dels coberts i la disposició correcta dels elements a la taula. La clau no és només el menjar, sinó la sensació d'acolliment i abundància que transmet una taula ben parada. Localització i preparació prèvia • L'àpat s'ha de fer sempre al menjador, evitant la cuina per marcar l'excepcionalitat del dia. • S'aconsella parar la taula el dia abans per poder atendre els convidats amb tranquil·litat. • Com a protecció, es recomana posar un ule o protector plàstic sota les estovalles per evitar taques irreversibles a la fusta. Muntatge: Plats, Coberts i Cristalleria • L'ordre dels coberts: Es col·loquen de fora cap a dins segons l'ordre d'ús del menú. La fulla del ganivet sempre mirant cap al plat i les punxes de la forquilla cap amunt. • Plat de presentació: Ha de servir de base per als altres (plat pla i plat fondo) i s'aconsella l'ús del plat de pa situat a l'esquerra (a les 11 segons les agulles del rellotge). • Copes: Es disposen en diagonal o línia recta, situant la més alta a l'esquerra i la més baixa a la dreta per facilitar el servei del vi sense entrebancs. Detalls d'estil i Taula Auxiliar • Un centre de taula ha de ser sempre baix per no tallar la comunicació visual entre comensals. • L'ús d'espelmes aporta elegància; s'han d'encendre quan arribi el primer convidat. • La taula auxiliar és fonamental per descarregar la taula principal, situant-hi el decantador de vi, el pa, l'obreampolles i el servei de cafè. "Una taula esplèndida fa que fins i tot el menjar sembli més bo; és un símbol de benvinguda i abundància."

  • Vins, caves i maridatges per a les festes de Nadal - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    30'

    Vins, caves i maridatges per a les festes de Nadal

    El món dels vins en els àpats nadalencs En aquesta edició del podcast, en Francesc Lledó ens guia a través de l'univers dels vins i caves, elements indispensables per elevar qualsevol celebració. Segons l'expert, el vi és la guinda que fa que un àpat sigui realment inoblidable, i ens proposa una estructura clara per organitzar les begudes segons cada moment de la festa. L'aperitiu i els entrants Per començar la celebració, es recomanen begudes que obrin la gana i acompanyin el picoteig inicial: • Vermut Izaguirre o una bona Manzanilla en rama (com l'Antonio Barbadillo), ideal per al pernil i marisc salat. • Cerveses artesanes denses (com la Rosita de Tarragona) per als aperitius més elaborats. • Per a les amanides, el cava jove fruitat és la millor opció per la seva capacitat de netejar el paladar davant l'acidesa del vinagre. Maridatge amb marisc i caldos Segons el tipus de plat principal, Lledó suggereix: • Marisc: Vins blancs frescos del nord-oest peninsular com l'Albarinyo (Rias Baixes) o el Godello (Valdeorras). També proposa tastar un Pinot Gris d'Alsàcia per a les ostres pel seu equilibri i acidesa. • Caldos i sopes: Requereixen vins blancs amb més estructura, preferiblement fermentats en barrica o criats amb les seves mares. Destaquen referències de la Terra Alta (garnatxa blanca) o xardoners clàssics de Tarragona. Els negres i el moment dels escumosos Pel que fa als plats de carn i els brindis finals: • Vins negres: Es fa una aposta ferma pels productes de proximitat, especialment del Montsant, Priorat i Terra Alta. Es mencionen referències com Acústic, Issis o Finca Espolla. • Cava vs Xampany: Lledó aclareix que són productes diferents a causa del terroir i la vinificació. La seva recomanació és clara: "O comprem un bon xampany o bevem un bon cava de gamma alta; no ens quedem a mitges amb marques comercials." • Es destaquen grans caves catalans com Agustí Torelló (Cripta) o Gramona, que poden competir amb els millors xampany francesos (com Bollinger o Krug) però a un preu més contingut. Pressupost i consells finals Un bon àpat per a unes quatre persones pot tenir un cost en begudes d'uns 75 euros (incloent-hi aperitiu, blanc, negre i cava). L'expert subratlla la importància de deixar-se aconsellar pels bodeguers locals i, sobretot, de "parlar el vi" per gaudir-ne plenament de l'experiència sensorial.

  • Cuina Tradicional per a Nadal: Capó, Cordai i Peix - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Cuina Tradicional per a Nadal: Capó, Cordai i Peix

    Guia Pràctica de Cuina Tradicional per a l'Hivern En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens ofereix una lliçó magistral sobre com preparar els plats més emblemàtics de les festes nadalenques. L'objectiu és simplificar les tècniques de la cuina tradicional per fer-les accessibles a tothom, destacant que molts d'aquests preparats poden avançar-se dies abans per gaudir de les festes sense l'estrès de la cuina d'últim minut. Elaboracions Principals de Carn • El Capó de Nadal: Es detalla una tècnica de cocció lenta de quatre hores a la cocotte. - El secret resideix en una injecció de brandi macerat amb herbes (farigola, romaní, llorer) realitzada 24 hores abans. - El farcit es basa en poma golden, prunes i pinyons, utilitzant llard de porc per untar la peça i aconseguir una pell cruixent. • El Cordai al Forn: Una recepta infal·lible que destaca per la seva senzillesa. - Es cuina sobre un llit generós de ceba, tomàquets i alls esclafats sense pelar. - La clau és enterrar literalment la carn amb les verdures per mantenir la humitat abans d'afegir-hi un got de vi blanc a mitja cocció. Tècniques de Peix i Aportacions dels Oients • Peix a la Sal: El Francesc comparteix una fórmula matemàtica per no fallar mai en el punt de cocció: "Tenim mitja hora d'entrada sempre, i després hi anem sumant mitja hora per cada quilo de peix." • Arròs de Llamàntol Caldós: Una oient, la Mar, intervé per explicar la seva versió enriquida amb gambes de Tarragona, escamarlants i cloïsses. Es recomana l'ús d'arròs de varietat bomba per evitar que el gra es passi en els plats caldosos. Menús de Temporada al Restaurant Finalment, es comenta l'actualitat del restaurant Quim Quima, on tot i la temporada de sopars d'empresa, encara es pot gaudir d'un menú degustació centrat en els bolets, amb plats com el pudding de carxofes amb camagrocs o el fricandó tradicional amb canella.

  • Cuina de Nadal: Entrants de marisc i estalvi - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Cuina de Nadal: Entrants de marisc i estalvi

    Preparació dels Àpats de Nadal i Estalvi En aquesta sessió, Francesc Lledó ens ofereix consells pràctics per anticipar les compres de Nadal, especialment el marisc, per tal d'evitar l'increment de preus d'última hora i assegurar la millor qualitat. La clau resideix en la planificació i l'ús correcte del congelador. Tècniques de Marisc: El Carpaccio i el Ravioli L'expert proposa utilitzar marisc de talla mitjana o petita (tercera o quarta tria) ja que, en ser escarxat per fer carpaccio, el resultat visual i gustatiu és excel·lent i molt més econòmic. • Pelat en cru: És fonamental esperar unes 6-8 hores després de la pesca per poder pelar les cues fàcilment sense trencar-les. • Tècnica de l'escarxat: Es col·loquen les cues entre dues capes de paper film (preferiblement de baixa qualitat per la seva rigidesa) i es colpegen amb un cassó de fons pla fins a deixar-les fines. • Conservació: Un cop preparats els discs de marisc, es congelen separats i després s'apilen en un tàper. Elaboració de la Salsa Americana No es llença res. Amb els caps i les closques es prepara una base fonamental: "Es tracta de daurar ben d'haurades les closques fins que agafin aquell color vermell tan interessant i aquella oloreta que enamora." • Flambejat amb whisky: A diferència del brandy tradicional, el whisky aporta un toc distintiu però neutre. • Seguretat a la cuina: Molta precaució amb les campanes extractores i el greix acumulat en flambejar a casa. • Concentració de gust: Es cou amb aigua embotellada, sofregit de tomàquet i herbes durant 45 minuts, i es passa pel colador xinès premsant bé. Propostes de Plats per a la Festa Carpaccio de Nadal: Base de marisc amb foie cru ratllat per damunt i un cop de gratinador de 5 segons. Amanida de marisc: Carpaccio servit amb fulles de mostassa, rúcula i una vinagreta tipus romesco de pobra feta amb l'americana i fruita seca. Ravioli de Cap d'Any: Ús de pasta wanton fregida com a base cruixent, farcida amb una barreja de marisc, formatge fresc (mató o burgos) i tomàquet concasse.

  • Preparació del Nadal: Estalvi i Receptes - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Preparació del Nadal: Estalvi i Receptes

    Planificació i Estratègia per a les Festes de Nadal L'episodi se centra en la importància de la previsió per sobreviure a l'estrès i l'elevat cost de les festes nadalenques. Es proposa una racionalització dels horaris i una compra anticipada de productes clau per gaudir més de la família i menys de la feina a la cuina. Consells per a la compra anticipada Peix i Marisc: Es recomana comprar ara productes com el rap, les dorades de Tarragona o el llenguado, ja que els preus es dispararan a mesura que s'acosti el Nadal. El factor climàtic: Per al rap procedent d'Irlanda o les Illes Britàniques, cal observar la previsió del temps; si fa bon temps allà, el preu baixa. Bolets: Aprofitar la temporada actual de camagrocs i trompetes de la mort per preparar bases i farses que es poden congelar. Tècniques de conservació i congelació Per mantenir la qualitat del producte fresc, en Francesc Lledó detalla diversos trucs de cuina professionals: Neteja prèvia: El peix s'ha de congelar net i filetejat, tal com es consumirà, per evitar manipular-lo un cop descongelat. L'aigua amb sal o de mar: Per al marisc, el millor és congelar-lo en un granissat d'aigua salada (o de mar) a uns 4-7 graus sota zero per a una congelació immediata. Congelació en llet: Específicament per al llenguado, es recomana congelar els filets submergits en llet amb un punt de sal i pebre per preservar la seva textura delicada. "Com més ràpid congelem el peix, menys cristal·litzarà l'aigua que conté i millors resultats obtindrem a l'hora de menjar-nos-el." Recepta destacada: Sandwich de llenguado amb camagrocs Es proposa un plat elegant i econòmic ideal per a Sant Esteve o Cap d'Any: Elaboració: Es prepara una farsa amb escalunyes (o calçots) ofegades amb mantega i camagrocs. Cocció: El llenguado es confita suaument en la llet de la seva pròpia descongelació. Presentació: Es munta el plat posant la salsa de camagrocs entre dos filets de llenguado, coronant-ho amb un cruixent de carxofes fregides i pols de bolet.

  • Maridatge de Vins, Bolets i Cuina de Cacera - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Maridatge de Vins, Bolets i Cuina de Cacera

    Maridatge de Vins i Bolets El maridatge entre vins i bolets es defineix sovint com una relació complexa però apoteòsica quan s'aconsegueix l'equilibri. Francesc Lleodó destaca la importància del maridatge cultural o de memòria, basat en les combinacions tradicionals que formen part del nostre subconscient. Els Millors Vins per a Bolets • Vins Blancs amb Criança: Se consideren els companys ideals. El procés de fermentació en bota amb les seves mares (sobrelies) genera aromes de fongs i llevats que mimetitzen el gust del bolet. • Cava Jove: Ideal per a preparacions amb vinagretes o escabetxos, ja que és dels pocs que aguanta l'acidesa. • Vins Negres de Criança: Recomanats per a carns amb salsa i bolets o plats de cacera. Aporten notes de sotabosc, cuir i espècies que complementen perfectament el sabor terrós. Recomanacions Específiques • Macabeu (p. ex., Geneventura): Excel·lent per a remenats i peixos amb bolets. • Rieslings alemanys: Vins corpulents amb notes de pebre i tòfona. • Riojas clàssics: Molt indicats per a carns amb salsa, evitant sempre els productes làctics. Cuina de Cacera: El Senglar amb Chartreuse Es detalla una recepta innovadora i tradicional alhora per cuinar el porc senglar, aprofitant la temporada de caça. Preparació i Marinat "Tallar la cuixa a daus grossos, com un puny, i marinar-la durant 24-96 hores amb la seva pròpia sang, Chartreuse verd (més intens), llorer i pebre." El Secret de la Salsa • Ús de xocolata negra (mínim 70% cacau) per donar profunditat i color. • Elaboració d'una picada tradicional d'ametlles, avellanes, all i julivert. • Cocció lenta (xup-xup) d'unes dues hores o mitjançant la tècnica de buit a baixa temperatura per a resultats professionals. Incorporació dels Bolets Els bolets (rovellons, ceps o moixernons) s'han d'afegir sempre a l'últim moment, prèviament marcats a la paella, per mantenir la seva textura cruixent original.

  • Cuina de Tardor: Receptes de Bolets amb Peix - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Cuina de Tardor: Receptes de Bolets amb Peix

    Introducció a la Temporada de Bolets El xef Francesc Lledó ens ofereix una visió detallada sobre l'actual temporada de bolets, marcada per unes bones pluges inicials però amenaçada pel vent sec. Tot i que els bolets són fongs complexos i dependents de la climatologia, aquest any la producció és generosa i permet explorar la seva versatilitat culinària. Combinacions Innovadores: Mar i Muntanya L'eix central d'aquest episodi és la combinació, sovint desconeguda per al gran públic, dels bolets amb el peix. Tot i que tradicionalment els bolets es consumeixen sols, amb carn o pasta, el xef ens proposa alternatives sorprenents: • Consum en cru: Bolets com el cep, l'ou de reig o la trompeta són ideals per a amanides amb vinagreta. • Salses i acompanyaments: L'ús de salses de bolets per a arrossos tipus "a la cubana" o saltejats. Receptes Principals de la Setmana 1. Escudella de Bacallà amb Cigrons i Bolets Es tracta d'un plat reconfortant que aprofita les parts menys nobles del bacallà (com la ventresca o la cua) per crear un brou ric en gelatina. "És important que el bacallà sigui de 'dues aigües', no completament desalat, per aprofitar la seva sal i gust natural en el brou." • Ingredients clau: Alls, oli d'oliva, bacallà amb pell, cigrons bullits i una barreja de bolets (camagrocs, trompetes de la mort, ceps i fredolics). • El secret: Sofregir lleugerament l'all amb el bacallà posat amb la pell cap avall abans d'afegir el brou (idealment de gallina). 2. Rap a la Cassola amb Camagrocs Una adaptació de la recepta tradicional catalana. El xef recomana l'ús de camagrocs per la seva aroma, tot i que també admet variacions amb lluç o llenguado. • Preparació: Enfarinar i fregir el rap en rodanxes amples. Fer un sofregit de ceba i una picada tradicional (ametlles, avellanes, all, julivert i galeta). • Confitat final: Els bolets s'afegeixen al final i es deixen "plorar" (deixar anar el seu suc) amb el foc apagat i la cassola tapada. Jornades Gastronòmiques al Quim Quima Lledó presenta les 12es Jornades dels Bolets, on ofereix una carta extensa amb 12 primers i diverses opcions de carns i peixos. Destaca el seu menú de migdia econòmic que inclou: • Plats com el púding de carxofes i camagrocs o l'irlandès de galeres i ceps. • Una selecció de formatges de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell. • Vins de la DO Montsant.

  • Gastronomia i cultura dels bolets amb Francesc Jadó - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    26'

    Gastronomia i cultura dels bolets amb Francesc Jadó

    Introducció a la temporada i el clima En aquesta conversa amb el xef Francesc Jadó, s'analitza com la baixada sobtada de les temperatures i les primeres neus afecten la producció de bolets. Jadó explica que, tot i que el fred moderat és positiu perquè evita l'aparició de cucs, les gelades persistents poden posar fi a la temporada de manera prematura. Les XII Jornades Gastronòmiques del Bolet El xef presenta la dotzena edició de les seves jornades especials, que se celebraran al restaurant Quim i Quima del 4 al 15 de novembre. Durant aquest període, tota la carta girarà al voltant d'aquest producte: • Varietat: L'objectiu és oferir la màxima diversitat de bolets perquè el públic els conegui. • Tècniques: Des de preparacions senzilles a la planxa per aprofitar la textura, fins a plats complexos com el llobarro amb llanegues i fabetes. Cultura, tradició i massificació Es debat sobre la febre actual per anar al bosc, contrastant-la amb la tradició antiga d'anar a "plegar" rovellons. • Riquesa lingüística: Jadó destaca l'enorme llista de noms populars en català per a una mateixa espècie (com el ceps, bolets de bou o siureny). • Respecte al medi: Es fa una crida a la responsabilitat per no malmetre el miceli (la "planta" que està sota terra) i garantir la producció futura. Consells de compra i logísitica El xef revela com gestiona els seus proveïdors per obtenir la millor qualitat segons el plat: "Si busques textura per a un estofat, pots usar rovellons d'importació, però si els vols fer al forn, el gust del bolet d'aquí és imbatible." Receptes detallades S'expliquen pas a pas dues propostes culinàries: 1. Púding de carxofes i camagrocs: Un plat econòmic cuinat al bany maria i servit amb una mussolina de pernil gratinada. 2. Remenat cremós de ceps: Una tècnica innovadora utilitzant el microones i el túrmix per aconseguir una textura tipus beixamel, ideal per acompanyar carns o peixos.

  • L'art dels caldos: del Brou Tradicional al Consomé - episode art
    Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    L'art dels caldos: del Brou Tradicional al Consomé

    Els Caldos i el Món del Consomé En aquesta sessió gastronòmica, el cuiner Francesc Lledó ens ofereix una guia completa sobre la preparació de brous i la tècnica del consomé, una preparació d'origen nòrdic que ha tornat a la cuina moderna per la seva elegància i versatilitat. Fonaments per a un Brou d'Èxit L'expert subratlla que la clau d'un bon caldo és la varietat i complexitat d'ingredients: • Verdures essencials: Pastanaga, ceba, api, porro i julivert. Destaca l'ús del xampinyó per donar rodonesa al gust i el nap o la xirivia per la seva aroma característica. • Selecció de carns: Ús de la garreta (ossobuco) de vedella pel seu col·lagen, careta i cansalada crua de porc per la textura, i gallina per al sabor base. • El toc català: La incorporació de la pilota i les botifarres (blanca i negra), evitant sempre embotits amb pebre vermell (com el xoriço) que alterarien el color. La Tècnica de Clarificació del Consomé El consomé es diferencia per ser un caldo completament transparent i brillant. El procés és laboriós però espectacular: 1. Colat inicial: Primer amb colador i després amb un drap de cotó fi (sense suavitzant). 2. Clarificació amb clares: Es barregen clares d'ou (trencades, no a punt de neu) amb el caldo tebi i es deixa escalfar a foc lent. 3. Mecanisme: > "La clara, al moment de quallar, va atrapant totes les partícules en suspensió i les porta cap a la superfície." 4. Resultat: Un líquid de color àmbar cristal·lí, ideal per servir en tasses de dues anses o recipients de vidre. Aplicacions Creatives i Sopes Especials • Menjar blanc salat: Una variant de la cuina catalano-francesa feta amb ametlla marcona torrada, caldo de gallina i un toc de nata. • Sopa de mandonguilles: Utilitzant petites pilotes de carn de porc amb pinyons i un sofregit de tomàquet. • Texturització: Ús de l'alga agar-agar per crear daus de gelatina calenta que es fonen en cremes de verdures.