Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

937-960 de 3966

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Debat Polític: L'Estatut i el Futur Ferroviari de Tarragona
L'Estatut i la Renovació del Tribunal Constitucional El debat s'inicia amb les reaccions dels diferents grups municipals a la moció aprovada al Ple de l'Ajuntament de Tarragona sobre l'Estatut de Catalunya i la crisi de legitimitat del Tribunal Constitucional (TC). • Partit Popular: Alejandro Fernández critica l'oportunisme de la moció, qualificant-la d'estratègia preelectoral del PSC per aïllar el PP. Defensa que la renovació del TC depèn d'un acord entre Zapatero i el PP, i no d'accions locals. • Convergència i Unió: Joan Aregio argumenta que la moció era urgent davant d'un tribunal «caducat» i la necessitat de demanar respecte per la voluntat del poble català expressada en referèndum. • Esquerra Republicana: Pau Ricomà recorda que, tot i que ERC va votar contra l'Estatut per considerar-lo insuficient, ara defensa la legitimitat del que va votar la ciutadania davant un model de l'Estat que considera esgotat. • PSC: Begoña Floría subratlla la importància que Tarragona s'hagi sumat a la crida del president Montilla per forçar la renovació del TC i evitar la politització d'aquest òrgan. El Futur de les Infraestructures Ferroviàries La segona part de la tertúlia se centra en les expectatives per a la Jornada d'Infraestructures Ferroviàries que s'ha de celebrar a la ciutat. Model i Estratègia de Ciutat L'objectiu principal és consensuar una Declaració de Tarragona que serveixi de full de ruta per als pròxims 15 o 30 anys. Segons els convidats: • Hi ha una gran confusió ciutadana sobre els projectes actuals (Pla Director, Corredor Mediterrani, Rodalies). • Es reclama que el tren no sigui només una qüestió de «fotos de polítics», sinó que respongui a criteris tècnics i de demanda real. L'Ubicació de l'Estació i l'Error de Camp de Tarragona Es discuteix obertament sobre si l'estació de l'AVE a Perafort va ser un error històric: "L'estació ha d'anar on està la demanda, al bell mig de la ciutat." Els tertulians debaten sobre la proposta de l'Horta Gran. Mentre alguns ho veuen com una oportunitat per cohesionar barris com Ponent o Sant Pere i Sant Pau, d'altres tenen dubtes sobre si realment generarà trama urbana o si quedarà aïllada com l'estació actual de Perafort, que depèn totalment del cotxe privat.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
19'
Cinema Electrònic i Vanguardes a CaixaForum
Cinema Electrònic: Un diàleg entre imatge i so Aquest episodi explora la nova programació de Canal Visual a CaixaForum Tarragona, centrada en el cicle de cinema electrònic. Amb la participació del comissari Andrew Davis, se'ns introdueix en una disciplina on la música i la imatge no són elements separats, sinó que es creen de manera simultània. Els eixos de la proposta El cicle presenta quatre programes monogràfics d'autors que treballen principalment amb eines digitals i l'edició per ordinador: Música Visual: El concepte clau on la banda sonora no és un acompanyament, sinó el vincle fonamental de l'obra. Autonomia Creativa: La possibilitat de crear des de casa amb ordinadors, fora dels circuits comercials de la televisió o el cinema tradicional. Diversitat Estètica: Ús des de materials d'arxiu i músiques antigues fins a sons minimalistes i ambient. "La creació de la imatge i la música és simultània; per això parlem d'una dimensió on la música no acompanya, sinó que neix amb la imatge." Artistes destacats del cicle Semiconduct: Parella britànica que fusiona programari gràfic amb música electrònica. Thomas Köner: Músic minimalista i ambient d'Alemanya amb faceta d'artista visual. People Like Us (Vicky Bennett): Especialista en el rescat de material d'arxiu i fragments del passat. Emily Richardson: Realitzadora que captura la identitat sonora i visual de llocs concrets. Finalment, el programa també repassa l'actualitat cultural amb la celebració dels 25 anys del grup de teatre Vis de Benadi i les activitats previstes al poble de Bagà al Berguedà.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC) a Tarragona
El recurs de les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC) En aquesta conversa s'explora el paper fonamental de les Unitats d'Escolarització Compartida (UEC), un recurs educatiu clau per a joves que tenen dificultats per seguir el ritme ordinari de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Jordi Climent, director d'una UEC gestionada per la Fundació Casal l'Amic, defineix aquest espai com una eina per a la motivació i la transformació personal. "Podríem definir-ho com una màquina per a motivar i transformar alumnes." Perfil de l'alumnat i derivació L'accés a aquestes unitats segueix criteris específics per garantir que s'atén qui realment ho necessita: * Edat i nivell: Joves de 3r i 4t d'ESO o a partir dels 14 anys. * Perfils diversos: Des d'estudiants amb un absentisme elevat fins a aquells que presenten dificultats d'adaptació, conductes agressives o falta d'habilitats emocionals per a l'aula convencional. * Circuit oficial: La detecció es fa als centres educatius amb el suport dels EAP (Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica) i requereix l'aprovació d'inspecció i el vistiplau de les famílies. Metodologia i objectius pedagògics Les UEC no són un espai d'"aparcament", sinó una oportunitat real per acreditar l'ESO mitjançant Pllans Individuals: Aprenentatge manipulatiu: Es treballa a través de tallers pràctics com cuina, jardineria, pintura i fotografia. Competències bàsiques: S'adapten els continguts acadèmics per assolir el títol oficial des d'una perspectiva més propera i pràctica. Acompanyament emocional: Els professionals (docents i educadors) se centren a retornar la confiança a l'alumne i treballar aspectes com la paciència i la resolució de conflictes. Resultats i sortides professionals L'objectiu final és que els joves no quedin exclosos del sistema. Les principals sortides un cop finalitzada l'estada a la UEC són: 1. Obtenció del títol d'ESO. 2. Continuïtat cap a Cicles Formatius de Grau Mitjà. 3. Derivació a Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) per a aquells que no acrediten però volen aprendre un ofici.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Actualitat del Nàstic: Tertúlia sobre el futur i Rubén Pérez
Balanç del partit contra el Castelló i situació actual La tertúlia comença analitzant l'empat a zero a Castàlia. Tot i que per a l'espectador va ser un partit poc atractiu, es destaca el treball tàctic i defensiu de l'equip. Els tertulians coincideixen que, abans de planificar la temporada vinent, cal assegurar matemàticament els 50 punts per garantir la permanència. El debat sobre l'estil de joc Es genera una discussió interessant sobre l'estètica del futbol a Segona Divisió: • Alguns defensen que a Segona cal ser pràctics, mossegar i prioritzar la defensa. • D'altres reclamen més espectacle i un joc més directe per motivar l'afició. • Es posa d'exemple la dualitat entre el joc del Barça i el de l'Inter de Milà per il·lustrar que el resultat sovint condiciona l'opinió sobre el bon joc. Planificació de la plantilla i noms propis La figura de David Medina Es lloa la polivalència de David Medina, considerat un "comodí" essencial que ha jugat en diverses posicions i que ja té la renovació encarrilada per partits jugats, igual que Pere Mairata. La renovació de Rubén Pérez L'eix central del debat final és la continuïtat del porter Rubén Pérez. Les opinions estan dividides: • A favor: Es considera una garantia sota els pals i un referent històric del club. • En contra: Hi ha qui opina que ja ha arribat al seu sostre i qüestiona la seva actitud quan ha estat suplent. "Un porter es nota més que qualsevol jugador al camp; un error seu no té el mateix valor que una errada d'un davanter." L'impacte dels horaris i la televisió Es critica durament la gestió de la LFP i les televisions pels horaris (partits en divendres i dilluns). Els tertulians lamenten que s'està "matant la gallina dels ous d'or" en allunyar els petits empresaris i socis dels estadis per qüestions purament econòmiques. L'estil de Luis César Sampedro Es destaca positivament la integració de l'actual entrenador en la vida de la ciutat i el seu interès per la base, a diferència d'etapes anteriors. S'ha vist el tècnic seguint partits de la Pobla de Mafumet i del Reus, cosa que demostra un seguiment real del territori.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
45'
L'aventura de la vida: Debat sobre el racisme i la igualtat
Introducció i Context de l'Episodi En aquesta edició del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, s'aborda el tema del racisme amb la participació dels alumnes de cinquè de l'escola La Salle de Tarragona. L'episodi comença recordant la importància de la prevenció i els hàbits saludables, mencionant un telèfon d'ajuda per a qüestions relacionades amb les drogues. Conceptes Clau sobre el Racisme Els alumnes defineixen el racisme no només com una actitud dels blancs cap a altres ètnies, sinó com una forma de discriminació universal que pot afectar qualsevol persona. Es discuteixen termes relacionats: • Xenofòbia: L'odi o l'antipatia cap a persones estrangeres. • Marginació: Una de les conseqüències directes del racisme. • Discriminació: L'acte de separar o tractar com a inferior algú per la seva raça, sexe o origen. "Tothom pot ser racista encara que no sigui blanc." Prejudicis i Realitat Social Es reflexiona sobre com els prejudicis porten a associar erròniament la immigració amb la delinqüència. Els nens analitzen la paradoxa del reconeixement social: sovint s'accepta sense problemes una persona famosa de color (com la Beyoncé), mentre que es rebutja o es mira amb recel una persona anònima que arriba en situació de pobresa. La Immigració com a Supervivència Els estudiants entenen que la majoria de persones que emigren ho fan per necessitat extrema, fugint de la fam o de desastres naturals. Es posa en valor la història personal de moltes famílies locals que també van ser emigrants en el passat per buscar feina. L'apartheid i els Referents Històrics El programa dedica un espai important a explicar el sistema de l'apartheid a Sud-àfrica i la segregació als Estats Units. Es descriuen les lleis injustes que impedien als negres compartir espais públics com autobusos o escoles amb els blancs. Figures de Lluita Es destaquen dos líders fonamentals en la història de la igualtat: • Nelson Mandela: Qui va lluitar contra l'apartheid a Sud-àfrica i va ser empresonat durant 27 anys abans de ser president. • Martin Luther King: Referent de la lluita pacífica pels drets civils als Estats Units. Conclusió: La Importància de la Convivència Els alumnes conclouen que la diversitat és una riquesa cultural que ens enriqueix amb nous menjars, costums i maneres de veure el món. Coincideixen que, en lloc de paraules negatives, cal fomentar conceptes com l'amor, l'acolliment i la igualtat per construir una societat millor.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Debat sobre Urbanisme, Química i Emergències a Tarragona
Tertúlia d'Actualitat Local a Tarragona Ràdio En aquesta edició de la tertúlia de divendres, s'analitzen diversos temes clau que han marcat l'agenda política i social de la setmana a la ciutat, amb la participació de Nani Rodríguez, Rafael Muñoz i Carme Pedrol. La Polèmica de la Gerència d'Urbanisme L'anunci de l'alcalde de fer marxa enrere en el concurs per a la plaça de gerent d'urbanisme centra la primera part del debat. Els tertulians coincideixen que la figura de Joan Llort ha quedat professionalment "cremada" per la picabaralla política. • Es discuteix si les administracions haurien de poder fitxar directament a professionals d'elit com es fa en l'empresa privada. • Hi ha opinions contraposades sobre si el sou elevat és justificable: alguns ho veuen com una inversió en talent (comparant-ho amb figures com el Messi de l'urbanisme) i d'altres ho veuen com un greuge comparatiu en temps de crisi. Gestió de Males Olors i Indústria Química Arran d'una reunió entre l'Ajuntament i les federacions de veïns, s'analitza el nou sistema de monitoratge d'olors i la formació de "nassos" per identificar emissions. • Participació ciutadana: Es destaca la importància de trucar i denunciar per activar els protocols de detecció (PACMA). • Falta de transparència: Es critica que algunes empreses químiques no siguin completament sinceres quan es produeixen episodis d'olors, tot i que se sap que no sempre impliquen toxicitat. Emergències Mèdiques i Descentralització Es valora positivament la recuperació de la central del 061 al Camp de Tarragona en el nou edifici de la T-11. "Tot el que sigui descentralitzar o facilitar el contacte de les persones que truquin amb l'entorn em sembla el més positiu i lògic." Cultura del Simulacre L'episodi acaba recordant els recents simulacres de sirenes. Es subratlla que la gent jove i les escoles estan molt més conscienciades que els adults, i es lamenta que, malgrat la sobreinformació, encara hi hagi ciutadans que col·lapsen les línies de trucades per desconeixement durant les proves.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
46'
Línia Directa amb Josep Fèlix Ballesteros
Resum de l'episodi En aquesta sessió de Línia Directa, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, respon a les consultes i queixes de la ciutadania. El programa comença amb un recordatori de la històrica independència de La Canonja i ràpidament pivota cap a la gestió municipal de l'espai públic i la polèmica sobre la contractació d'alts càrrecs en l'àrea d'urbanisme. Seguretat i Convivència Ciutadana Incivisme i Sancions L'alcalde defensa la l'aplicació de l'ordenança de convivència per mantenir la ciutat neta. Destaca que: • Les multes per conductes com menjar pipes al carrer o portar gossos a la platja es mantindran per la seva naturalesa dissuasòria. • S'està treballant en un nou quadre de sancions amb imports més baixos per no tenir un afany recaptatori. • Els serveis de neteja han doblat el seu pressupost fins als 16 milions d'euros. Equipaments Públics Es confirma la intenció d'instal·lar lavabos públics gestionats per empreses concessionàries en els punts més transitats de la ciutat per garantir-ne el manteniment i la salubritat. Urbanisme i Projectes de Ciutat Polèmica per la Gerència d'Urbanisme Un dels temes centrals ha estat la fallida contractació d'un gerent d'urbanisme. L'alcalde lamenta la renúncia d'un professional de gran prestigi a causa de les crítiques polítiques: "Hem perdut un dels millors urbanistes de Catalunya per interessos partidistes." L'alcalde manté que la figura del gerent és vital per a projectes com: • El desenvolupament dels Jocs del Mediterrani 2017. • El soterrament de les vies del tren. • El nou POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal). Millores a la Via Pública • Part Alta (PIPA): Es preveu la reforma de solars malmesos i la millora de la convivència al barri. • Jardins de les Granotes: Inauguració imminent (en dues setmanes) amb nova il·luminació i accessibilitat mitjançant un ascensor. • Accessos i Mobilitat: Es recullen peticions per a passos de vianants al portal del Roser i millores a la carretera de Santes Creus. Infraestructures i Serveis al l'Extradi S'han tractat problemes estructurals com les inundacions a la riera de la Móra i els problemes de drenatge sota la via a Solimar. En ambdós casos, Ballesteros assenyala la complexitat de les competències (ACA i ADIF) i la necessitat de solucions tècniques que no danyin les poseidònies de la costa.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
El Futur Audiovisual i la Candidatura Tarragona 2016
L'Evolució del Món Audiovisual a Tarragona En aquest espai dedicat a la candidatura Tarragona Capital de la Cultura Europea 2016, s'analitza el potencial audiovisual de la ciutat des d'una perspectiva de futur i formació. Amb la participació d'Antoni Pérez Portavella, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), es reflexiona sobre com les noves tecnologies han transformat la creació de continguts. Nous Escenaris i Sinergies Professionals L'audiovisual ja no es limita al cinema tradicional, sinó que impregna tots els sectors de la societat: Interdisciplinarietat: Actualment, un creador audiovisual col·labora amb metges, educadors o historiadors. Noves sortides: Museus, institucions educatives i empreses demanden continguts per a la divulgació i el turisme. El paper de la xarxa: La democratització de les eines permet que tothom pugui ser creador, tot i que cal una educació en comunicació per saber llegir i produir missatges amb sentit crític. Talent Jove i Noves Metodologies Es destaca el canvi de perfil dels estudiants, que passen d'un aprenentatge lineal a un de volumètric, on han de gestionar format, suport i viabilitat econòmica sota un model d'autoocupació. "Ara no ets ningú si no tens un creador audiovisual a la teva empresa o a la teva vida." Projectes i Patrimoni Local Es posa en relleu la importància de recuperar la memòria històrica a través de formats com el documental, mencionant festivals com el REC o el Memorimage. Així mateix, s'anuncia una activitat al Campus Catalunya (dia 17) on els alumnes presenten programes fets en col·laboració amb col·lectius socials com la Confraria de Pescadors o entitats de la gent gran, demostrant que el professional actua com un dinamitzador social.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Secrets de la pasta de full: elaboració i tècniques
Introducció a la pasta de full L'expert culinari Francesc ens endinsa en el món de la pasta de full, una massa considerada complexa però que ofereix resultats espectaculars si es coneix bé la tècnica. Tot i que existeixen opcions comercials (congelades o fresques) fetes habitualment amb margarina, el consell principal és utilitzar massa feta amb mantega per obtenir un sabor i aroma superior. Diferències entre mantega i margarina Margarina: És més fàcil de treballar perquè té un rang de temperatura d'ús més ampli i es manté tova fins i tot a la nevera. Mantega: Té un punt de treball molt precís (al voltant dels 7-8 graus). Si està massa freda és dura, i si s'escalfa massa és impossible de manipular, però és la que aporta la qualitat real. El procés d'elaboració: El Plaston L'elaboració artesanal requereix paciència i precisió en el que s'anomena la tècnica dels plecs o turnos: Massa base: Es fa amb farina, aigua, sal i una part de mantega. La creu: Es realitza un tall en creu a la massa per crear quatre "ales" on es col·locarà el bloc central de mantega. El sàndvitx: Es tanquen les ales sobre la mantega, creant capes de massa-mantega-massa. Els plecs exponencials: La massa s'estira i es doblega diverses vegades (generalment sis). Cada vegada que es plega, el nombre de capes es multiplica exponencialment, creant l'estructura característica del milfulls. "Per què puja la pasta de full? Al forn, l'aigua de la mantega bull i crea bombolles d'aire que inflen les milers de capes de la massa." Aplicacions culinàries i variants Tipus de full Full de primera: Massa intacta que puja al màxim al forn. Ideal per a postres com el pastís de maduixes salvatges i nata. Full de segona: Feta amb els retalls de la massa de primera, ajuntant-los sense amassar per no perdre totalment les capes. Ideal per a palmeretes o bases que no han de pujar tant. Idees creatives Sopes amb tapa: Cobrir una sopera amb pasta de full i coure-la al forn; en trencar-la, la massa cau dins la sopa com si fossin crostons. Aperitius ràpids: Bastonets de pasta de full amb formatge, sèsam, sobreasada o pols de bolets. Plats farcits: Bolevans farcits de guisats complexos com peus de porc amb caragols i múrgoles, o simplement un remenat d'espàrrecs.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Polèmica municipal, eleccions a la URV i crisi econòmica
La polèmica de la gerència d'urbanisme a Tarragona L'inici de la tertúlia se centra en la retirada del concurs per a la plaça de gerent d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona. Els tertulians analitzen la renúncia de Joan Llort, un tècnic de prestigi, arran de la polèmica pel seu sou i les filtracions a la premsa. • Es discuteix si les administracions han de tenir els millors professionals (cracs) i si els sous han de ser competitius amb l'empresa privada. • Es crítica la mala gestió de la comunicació per part de l'equip de govern, que ha acabat perjudicant tant el candidat com la imatge de la ciutat. • Hi ha una reflexió sobre com la filtració del sou, en un context de crisi, va ser una maniobra de "mala intenció". "Tarragona és notícia sempre per coses negatives; és un joc de disbarats que acaba retratant malament la ciutat." Eleccions a la Universitat Rovira i Virgili (URV) Amb motiu de les eleccions al rectorat, els convidats valoren la situació de la institució i la figura del rector actual, candidat únic. Relació amb la societat i el territori • Hi ha un debat sobre la desconnexió entre la universitat i la ciutadania no universitària. • Josep Maria Sabaté defensa la gran presència de la URV a través de les aules d'extensió universitària i les antenes de coneixement al territori. • El doctor Soler Poblet opina que el rector és una figura massa desconeguda i que caldria un lideratge més públic i social. El model de campus Es contraposen dues visions sobre l'urbanisme universitari: • La defensa dels campus urbans i disgregats (Catalunya, Sescelades) per donar vida a diferents barris. • La preferència d'alguns tertulians per un campus únic d'estil anglosaxó que fomenti el sentiment de pertinença. Perspectives sobre la crisi i la situació a Grècia L'últim bloc analitza la inestabilitat financera i la por al contagi de la crisi grega a l'estat espanyol. • S'atribueix bona part de la inestabilitat als especuladors internacionals més que a la realitat econòmica de base. • Es comenta la paradoxa de la pau social a Espanya malgrat un 20% d'atur, suggerint que l'economia sumergida podria estar actuant com a matalàs. • Es critica la falta d'acció contundent tant del govern com de l'oposició per generar confiança en els mercats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
19'
L'asma infantil: Diagnòstic, educació i vida normal
Gestió i Conscienciació de l'Asma Infantil En motiu del Dia Internacional de l'Asma, el pediatre Jordi Maixer i el doctor Josep Mercader discuteixen la rellevància d'aquesta malaltia, especialment en la població infantil, on la prevalença se situa al voltant del 10%. L'asma es defineix com una obstrucció reversible de les vies respiratòries, i els experts subratllen la importància de perdre la por a la paraula per millorar-ne el maneig. Punts Clau del Diagnòstic i l'Evolució Factors Genètics: Els antecedents familiars (especialment la mare) són determinants en l'evolució de la malaltia. Simptomatologia Variable: Des de la sensació d'ofegament fins a tos persistent o sibilàncies subtils. Fenotipus: La incidència varia segons l'edat i el sexe (més freqüent en nens petits i en noies adolescents). L'Autocura i el paper de l'Entorn L'estratègia principal per reduir les visites a urgències és l'educació en asma. Això implica: Reconeixement de símptomes: Tant per part de l'infant com dels pares i mestres. Mantenir la calma: La relaxació és fonamental durant una crisi per potenciar l'efecte dels broncodilatadors. Vida Normal: Es remarca que un nen amb asma pot i ha de fer les mateixes activitats (esport, gimnàstica) que els seus companys. Col·laboració amb les Escoles S'ha posat en marxa una iniciativa pionera a la zona del Tarragonès per formar els docents. Aquest programa permet als mestres identificar casos d'asma infradiagnosticat que es manifesten només durant l'exercici físic i ofereix seguretat a les famílies. "L'educació en asma disminueix les anades a urgències, la qual cosa és vital per al benestar del nen i l'estalvi de recursos."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Actualitat a Tarragona: Urbanisme, Economia i Institucions
Polèmica per la Gerència d'Urbanisme a Tarragona El debat s'obre amb la controvèrsia generada per la creació d'una nova plaça de gerent d'urbanisme a l'Ajuntament. Els tertulians qüestionen diversos aspectes clau: • L'oportunitat de la plaça: Es critica que es plantegi ara que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) ja està pràcticament enllestit. • El sou assignat: Es qualifica de "desproporcionat" i "escandalós", especialment en un context de crisi econòmica. • Transparència del procés: Es discuteix si la convocatòria està dirigida a favor de Joan Llort, una figura de reconeguda competència però que podria haver estat pactada prèviament. "El que l'Ajuntament fa és una cosa tremenda: designa una persona per fer de gerent que no és un càrrec de confiança, sinó que entra dins de l'organigrama dels empleats municipals." Relleus i Eleccions a les Institucions Civils Col·legi d'Arquitectes de Tarragona Es valora positivament l'elecció de Josep Llop com a nou degà. Els convidats destaquen la seva vessant humanista i el valor de presentar candidatures en temps de crisi per al sector de la construcció. Cambra de Comerç de Tarragona Es comenta la reelecció d'Albert Abelló. El debat deriva cap a la conveniència de limitar els mandats a les institucions per evitar l'immobilisme i afavorir la renovació de la il·lusió i les idees. Situació Econòmica i Geopolítica L'anàlisi es desplaça cap a la macroeconomia, marcada per la crisi de Grècia i la inestabilitat de les borses: • Especulació financera: Els tertulians coincideixen que els moviments borsaris actuals responen a l'especulació i no a l'economia real. • Enfrontament polític: Es lamenta la manca d'unitat entre el govern espanyol i l'oposició (PP i PSOE) per afrontar la crisi. • Atur i futur: Es mostra preocupació per les xifres d'atur a Espanya (20%) i el futur de les caixes d'estalvi davant els processos de fusió.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
47'
L'Animació Turística: Formació i Sortides Professionals
Característiques del Cicle Formatiu d'Animació Turística L'espai Eines, en col·laboració amb la CEPTA, analitza el cicle de grau superior d'animació turística que s'imparteix a l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils. Aquests estudis professionals busquen formar especialistes capaços de dinamitzar i entretenir clients en establiments turístics des del matí fins a la nit. El perfil de l'animador i les competències clau Un bon animador ha de ser una persona polivalent i amb fusta d'actor. Durant el curs, els alumnes es formen en una gran varietat de disciplines: • Idiomes: És un dels pilars fonamentals. S’estudien tres llengües: anglès, francès i alemany, essencials per arribar al client internacional. • Expressió corporal i espectacles: Formació en ball, cant i teatre per realitzar els xous nocturns. • Esports i jocs: Dinamització d'activitats físiques, fitness i miniclub per a nens. • Gestió empresarial: Coneixements tècnics sobre l'organització de petites empreses i comptabilitat. Sortides Laborals i Realitat del Sector El sector de l'animació ha evolucionat de ser vist com un "mal necessari" a una peça clau de l'experiència turística. La demanda de professionals qualificats supera l'oferta de graduats actual. Àmbits de treball principals "Molts hotels i càmpings d'aquí de la costa no veuen la seva activitat diària sense tot un ventall d'animadors turístics." • Hotels i Càmpings: El principal motor a la Costa Daurada, amb programes específics per a nens (miniclub), adolescents i adults. • Creuers: Un entorn de treball més intens i familiar on l'animador conviu estretament amb el passatger. • Turisme de la tercera edat: Un segment creixent que demana activitats programades com el ball, el bingo i tallers temàtics. Reptes de la professió La feina d'animador és psicològicament exigent. Segons els testimonis, l'adult és el públic més difícil perquè cal convèncer-lo per participar, mentre que el nen és més directe i participatiu. Malgrat el desgast, els professionals destaquen la satisfacció de viatjar, conèixer gent i treballar en un entorn on la diversió és la matèria primera.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Tertúlia: Crisi, Atur, Nàstic i Polèmica Urbanística
Actualitat Esportiva: La Decepció del Nàstic La tertúlia comença analitzant el partit del Gimnàstic de Tarragona contra el Real Unión d'Irún. Els col·laboradors expressen el seu descontentament per la imatge de l'equip sota la pluja. Punts clau del debat esportiu: • Crítica a l'apatia dels jugadors en un partit on semblava que no es jugaven res. • L'impacte negatiu dels horaris televisius (dilluns i divendres) que allunyen l'aficionat de l'estadi. • Reflexió sobre el salari emocional i el compromís dels futbolistes amb el club. • Perspectives de futur amb una previsible reducció pressupostària i la necessitat d'objectius realistes. Economia i Societat: Atur i Crisi Europea S'analitzen les dades de l'atur del mes d'abril, que mostren una lleugera descens, tot i que el context general segueix sent preocupant. Anàlisi econòmica: • La davallada de l'atur a Tarragona es vincula a l'inici de la temporada turística, però es considera una dada estacional. • Preocupació per la situació a Grècia i el temor que el rescat financer i les protestes socials es traslladin a Espanya. • El Port de Tarragona es destaca com el gran motor econòmic que aguanta la crisi, situant-se com el tercer port de l'Estat en tràfic. El Paper dels Sindicats Es debat la baixa mobilització durant l'1 de maig i la pèrdua de representativitat de les centrals sindicals. "Molts treballadors ja no ens sentim representats per unes estructures que semblen partits polítics rígids." Polèmica a l'Ajuntament de Tarragona L'últim bloc se centra en la contractació d'un gerent d'urbanisme amb un sou de 123.000 euros anuals. Crítiques a la gestió municipal: • Qüestionament de l'oportunitat política de crear una plaça tan ben dotada en plena crisi. • Sospites sobre la transparència dels concursos públics que semblen tenir "noms i cognoms" abans de resoldre's. • Reconeixement professional de la figura de Joan Llor, tot i la polèmica per les formes de la seva possible incorporació.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
13'
Activitats al CaixaForum Tarragona: Teatre Científic i Dalí
Actualitat Cultural al CaixaForum Tarragona L'espai cultural tanca una etapa d'èxit amb l'exposició de Charles Chaplin i ja prepara el terreny per a les noves propostes. El balanç de l'exposició de Chaplin ha estat molt positiu, destacant-se com una de les més visitades de l'última dècada al centre. Teatre Científic: Boles, Bales i Esferes Aquest diumenge arriba una proposta innovadora de la mà de la companyia Of Companyia. La directora, Mireia Chalamanch, explica com transformen conceptes científics en art: Objectiu: Apropar la ciència de forma divertida i amena a través de les formes de la natura. Inspiració: Basat en el llibre de Jorge Wagensberg i l'estudi de la rebel·lió de les formes. Experiència: Un personatge anomenat Enki viatja descobrint formes com l'esfera, l'hexàgon o el fractal sota una mirada poètica i educativa. "L'aprenentatge científic en actors és un repte, però busquem la bellesa i la comunicació per transmetre aquest entusiasme als nens." Properes Cites i Tallers Conferències: El dijous 6 de maig se celebrarà la xerrada sobre Gertrude Bell, tancant el cicle de dones viatgeres a l'Orient. Divulgació: Taller científic "Planetes i Estrelles" per a públic familiar aquest diumenge al matí. Esdeveniments: Gala d'entrega de premis del concurs de gags de Chaplin el 16 de maig. Properament: L'esperada arribada de l'exposició dedicada a Salvador Dalí el 3 de juny, juntament amb la col·laboració en el festival Tarracoviva.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Fomentant la participació: El delegat de classe a l'ESO
Projecte Pilot de Participació Ciutadana als Instituts En aquesta sessió, es presenta un projecte pilot innovador impulsat per la Secretaria de Joventut i gestionat per la Fundació Casal l'Amic. L'objectiu principal és transformar la figura del delegat de classe, passant d'un paper passiu o administratiu a un agent actiu de canvi i participació democràtica dins dels centres educatius de secundària (IES) de la demarcació de Tarragona. Eixos del projecte i metodologia La Natàlia Carceller, tècnica de la fundació, explica que el projecte es basa en el treball conjunt amb dos actors clau: Els delegats i delegades: Se'ls dota d'eines per liderar projectes propis. Els tutors: Se'ls acompanya per obrir canals de comunicació horitzontals. La metodologia consisteix a triar un projecte concret per grup (com l'organització d'una festa de final de curs o el disseny d'un nou centre) per treballar valors transversals com la tolerància i el respecte. Reptes i realitats detectades Durant les primeres sessions, s'han identificat diversos obstacles que evidencien carències en la cultura participativa de la nostra societat: Desorientació de l'alumnat: Molts joves no saben quines són les seves funcions ni creuen que tinguin poder real per organitzar coses. Barreres dels tutors: La sobrecàrrega de feina i el calendari escolar dificulten que els docents puguin motivar-se amb la mateixa intensitat que els alumnes. Concepte de participació: Molts estudiants confonen "participar" amb ser "actius" en activitats organitzades per tercers (com una cursa), en lloc de prendre la iniciativa. "Ens estem equivocant com a societat si la canalla no sap, des de petita, que té vies de participació i que el que diuen és important." Centres participants i futur Actualment, el projecte s'està implementant a l'Ernest Lluch (Cunit), el Joan Segura i Valls (Santa Coloma de Queralt), el Serra de Miramar (Valls) i l'institut de Els Pallaresos. Tot i ser una fase pilot de curta durada, l'èxit en la motivació dels joves planteja la necessitat de donar-li continuïtat el curs vinent per consolidar instituts més democràtics i participatius.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
16'
Actuació en accidents i prevenció viària amb Mossos
En aquesta entrevista, la sergent Esther Vidal, de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra, detalla els protocols d'actuació davant d'un accident de trànsit i presenta la nova campanya de seguretat a les comarques de Tarragona. Campanya de Prevenció en Trams de Concentració S'inicia una campanya de 15 dies centrada en els anomenats trams de concentració d'accidents (antigament coneguts com a punts negres), com la N-340, la C-14 o la T-11. Els objectius principals són: * Intensificació de la presència policial i controls de velocitat i alcoholèmia. * Reducció del nombre de víctimes i de la sinistralitat. * Control dels factors humans, especialment les distraccions i la velocitat inadequada. Protocol d'actuació en cas d'accident (PAS) La sergent subratlla la importància de mantenir la calma i seguir un ordre lògic d'accions per evitar que la situació s'agreugi: 1. Seguretat i senyalització: Crear una zona segura amb els triangles i l'armilla reflectora. És vital no quedar-se al mig de la via per evitar atropellaments. 2. Avís a emergències: Trucar al 112. Cal saber ubicar-se (carretera i punt quilomètric o referències properes). 3. Prevenció de perills secundaris: Desconnectar bateries o evitar guspires si hi ha fuites de benzina. 4. Atenció als ferits: No moure les víctimes si no es tenen coneixements mèdics, ja que es podrien agreujar les lesions. El paper dels testimonis i la investigació La col·laboració ciutadana és clau. Un testimoni pot ser "els ulls de la policia" per reconstruir els fets, especialment en casos de fugida. Els Mossos utilitzen tècniques de reconstrucció d'accidents i anàlisi de vestigis (frenades, impactes) per determinar les causes reals més enllà de les declaracions dels implicats, que sovint canvien amb el pas dels nervis.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
15'
Activitats i Nou Club de Lectura Fàcil a la Biblioteca
Agenda Cultural i Nous Projectes Bibliotecaris La biblioteca presenta una setmana farcida d'activitats que van des de la dinamització infantil fins a projectes d'integració social i rutes patrimonials. L'objectiu és oferir serveis adaptats a diversos segments de la població, reforçant el paper de la biblioteca com a centre cultural obert. La Gran Novetat: Club de Lectura Fàcil Es posa en marxa un nou Club de Lectura Fàcil en català, dissenyat per a persones amb dificultats lectores o aprenents de la llengua (principalment procedents dels cursos de normalització lingüística). Característiques dels llibres: Utilitzen un llenguatge senzill però digne, amb un ordre cronològic clar, lletra gran i marges generosos. Metodologia: A diferència dels clubs tradicionals, es farà lectura en veu alta per practicar la dicció i el vocabulari, comentant paraules complexes sobre la marxa. Primera lectura: L'obra escollida és El fantasma de Canterville, adaptada per la col·lecció Kalafat. Activitats per a Infants i Joves Contacontes: Sessió de "Contes per a fer-se un tipus de riure" per als més petits. Àlbums il·lustrats: Activitat "Amb els ulls ben oberts" amb Montsa Plana per a nens de 3 a 5 anys. Club de Lectors Juvenils: Debat sobre el llibre Escuela de Friquis de J.T. Dutton (Danesvari), adreçat a joves de 16 a 18 anys. Patrimoni i Història de Tàrraco Testets de Patrimoni: Presentació audiovisual d'una ruta sobre la industrialització de La Sénia (mobles i pinzells). El públic podrà votar per convertir-la en una ruta real. Llegim Tàrraco: Xerrada de Francesc Tarrats sobre la Tàrraco en l'època d'August al Museu Nacional d'Història de Tarragona. "No devaluem l'obra: el llenguatge és senzill però digne, evitant el llenguatge abstracte però mantenint la qualitat literària."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
29'
Actualitat del Nàstic: Futbol en dilluns i jornada 35
Anàlisi del Nàstic i la polèmica dels horaris televisius En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, s'analitza la situació actual del Gimnàstic de Tarragona davant el partit atípic contra el Real Unión de Irún. Els tertulians discuteixen profundament com els horaris marcats per les televisions afecten l'afició i el rendiment de l'equip. La problemàtica dels horaris i la televisió Es critica durament el fet de jugar en dilluns a les 21:00h, assenyalant que això buida els estadis: • Els clubs estan totalment condicionats pels ingressos de les plataformes televisives. • S'està perdent l'afició jove, ja que els nens no poden anar al camp en dies d'escola. • Hi ha una manca de sensibilitat cap al soci que paga el seu carnet. Expectatives esportives i l'efecte Luis César L'equip ha mostrat una millora notable des de l'arribada de Luis César Sampedro: • Es destaca la seva capacitat per redreçar l'equip en pocs dies i establir un onze ideal clar. • Tot i que l'ascens es veu llunyà (a 8 punts), l'objectiu és acabar la temporada amb bona imatge per generar il·lusió de cara a l'any vinent. • El partit d'avui és clau per certificar la permanència matemàtica (arribar als 50 punts). Homenatge a Ramon Català L'episodi dedica un espai emotiu a la figura de Ramon Català, soci històric del club recentment traspassat: "Era un home que portava el Nàstic dins el cor i que va fer una gran labor per la penya; si guanyem, la victòria serà per a ell." Detalls tècnics del partit de la jornada 35 • Alineació probable: Rubén Pérez, Medina, Mairata, Jorge, Mingo, Barros, Miguel Ángel, Campano, Morán, Alex Cruz i José Mari. • Rival: El Real Unión d'Irun, l'equip menys golejador de la categoria però perillós per la necessitat de punts.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
28'
Aventura i superació a la Titan Desert
La Titan Desert: El Dàcar de les Bicicletes L'episodi explora la participació de diversos ciclistes de les comarques de Tarragona en la Titan Desert, una de les proves de resistència més extremes del món. Es discuteix la naturalesa de la cursa i el que significa per als esportistes amateurs enfrontar-se a condicions climàtiques i geogràfiques tan dures. Perfils de Superació i Motivació Un dels punts centrals de la conversa és el testimoni d'en Rafa, un metge i esportista paralímpic que s'enfronta al repte amb una sola cama després d'haver superat un càncer als 16 anys. El seu cas exemplifica la resiliència: • L'esport com a eina de normalització de la discapacitat. • La importància de la preparació técnica (equilibri i tracció) per sobre de la força bruta. • La relació de confiança amb el seu company (l'altre Rafa), clau per a la seguretat en el desert. Detalls Tècnics de la Prova Els convidats detallen la logística i les dificultats de les 5 etapes: • Les dunes: Es confirma que, malgrat les fotos, molts trams es fan a peu amb la bici al coll per evitar el desgast excessiu. • Navegació: Tot i l'ús de GPS i roadbooks, la intuïció i l'orientació segueixen sent vitals, especialment en els punts de pas obligatori. • Vida al campament: Es descriu l'experiència de dormir en jaimes, convivint amb la sorra, el vent i la variabilitat tèrmica. Estratègia i Patiment Es diferencia clarament entre els objectius dels professionals i els amateurs: "Un campió és el que sap el que ha de fer estigui on estigui." • La gestió de les feridures i nafres produïdes pel fregament constant amb la sorra. • El control psicològic de l'esforç durant 8 hores diàries de pedaleig. • La convivència amb el vent de cara, un dels majors enemics en les etapes planes.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Debat sobre l'1 de maig, les Vegueries i l'urbanisme a Tarragona
Introducció i context de la celebració de l'1 de maig La tertúlia comença analitzant el significat actual de les manifestacions del Dia del Treballador. Els tertulians debaten sobre si aquestes convocatòries han perdut força o sentit en l'actualitat. • Es discuteix la manca de mobilització social malgrat la crisi econòmica. • Es planteja una crítica als sindicats per la seva suposada passivitat segons el color del govern a Madrid. • Apareix el concepte de resignació global davant una crisi que es percep com a macroeconòmica i difícil de controlar des de l'àmbit local. El conflicte de la Llei de Vegueries Es tracta l'actualitat política al voltant de la nova organització territorial de Catalunya, centrant-se en les esmenes presentades per Convergència i Unió (CiU) i la resposta de l'Ajuntament de Tarragona. Capitalitat i nomenclatura • Existeix un consens en què Tarragona ha de ser la capital, tot i que es demana que el terme aparegui de forma explícita i no només com a "seu institucional". • Es proposa la denominació històrica de Vegueria de Tarragona i el Camp per ser més inclusiva amb tot el territori. La Vegueria del Penedès • Debat sobre si el Baix Penedès s'ha d'integrar a la vegueria de Tarragona o formar-ne una de pròpia. • S'assenyala el gran dèficit de comunicacions (especialment ferroviàries) que fa que comarques com el Baix Penedès mirin més cap a Barcelona que cap a Tarragona. "Si algú ens demostra que tenir vegueries funcionarà millor que tenir províncies, tinguem-ho, però sembla que només serveix per crear més llocs a l'administració." El futur de l'Estatut i el Tribunal Constitucional Els tertulians expressen el seu escepticisme davant l'eterna espera de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya. • Es critica la lentitud del sistema judicial i es suggereix que els càrrecs del tribunal haurien de ser vitalicis per garantir una independència real. • Es preveu que la sentència podria tenir una lectura restrictiva, afectant el desplegament de lleis com la de vegueries. Actualitat local: Camp Clar i Part Alta Finalment, es discuteixen qüestions que afecten directament els barris de Tarragona. • Pla Integral de Camp Clar: Es valora positivament l'actuació policial contra la droga i s'emfatitza que les millores urbanístiques han d'anar acompanyades de programes social i de formació. • Mercat d'artesania al Fòrum: Es veu amb bons ulls l'organització d'un mercat més polit a la Part Alta, tot i que s'alerta de la falta de comerç quotidià (supermercats) per als residents del barri.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
45'
L'Aventura de la Vida: Cuidem el nostre entorn
El medi ambient a l'entorn escolar i urbà En aquesta edició del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, els alumnes de tercer de primària del col·legi L'Estonac reflexionen sobre la seva responsabilitat en el manteniment de la neteja al seu barri i a l'escola. Acompanyats del seu tutor, Jaume López, analitzen les actituds pròpies i alienes respecte al medi ambient. Observacions al centre educatiu Els alumnes han realitzat una tasca d'inspecció al centre, detectant problemes de civisme en espais comuns: • El pati: Han observat que, tot i estar net al matí, s'omple de papers d'entrepans, bosses de galetes i restes de menjar durant el dia per la mandra d'utilitzar les papereres. • Els lavabos: Es descriuen com els punts més conflictius. S'hi ha detectat malbaratament d'aigua, paper de vàter escampat per terra i sostre, i fins i tot grafitis a les parets. • El respecte pel material: Es comenta la falta de cura amb les taules ratllades i els dibuixos dels companys fets malbé. Anàlisi del barri i l'espai públic L'experiència s'ha traslladat al Casc Antic de Tarragona i altres zones com el Passeig de Sant Antoni o el Camp de Mart: • S'ha detectat una gran quantitat de xiclets i burilles a terra, a més de vidres trencats que poden ser perillosos. • Els alumnes comenten que les papereres sovint estan buides mentre que el terra del seu voltant està brut. • Es destaca l'elevat cost que suposa per a l'Ajuntament netejar els grafitis i reparar el mobiliari urbà. Diferència entre l'espai privat i el públic Es produeix un debat interessant sobre per què els nens (i els adults) es comporten millor a casa que al carrer: "A casa no ho fan perquè saben que els pares els estan vigilant i els podrien castigar sense la tele o la consola." Els alumnes admeten que l'absència de vigilància directa a l'escola o al carrer facilita aquestes actituds incíviques, tot i ser conscients que tothom hauria d'actuar per responsabilitat pròpia.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
Arqueologia i convivència en la Tarragona de 2016
L'Arqueologia a Tarragona: Entre la Història i el Progrés Aquesta sessió radiofònica analitza la importància del patrimoni arqueològic de Tarragona en el marc de la seva candidatura a Capital de la Cultura Europea 2016. L'entrevista amb l'arqueòleg Josep Anton Enremolà ofereix una visió profunda sobre la gestió de les restes històriques en una ciutat viva. Gestió del Patrimoni i Urbanisme L'activitat arqueològica a la ciutat ha evolucionat significativament en les últimes dècades, passant de la pèrdua de restes als anys 60 i 70 a una planificació obligatòria actual. Tot i així, persisteixen els reptes: Tensió amb el desenvolupament: Sovint es percep l'arqueòleg com un destorb per al creixement urbà. Béns esgotables: El patrimoni és un recurs finit; un cop excavat o destruït, desapareix. Interessos econòmics: Moltes decisions sobre si conservar o no un bé immoble (com termes o temples) depenen de factors financers i no només científics. El Valor de les Troballes No tot es redueix a objectes espectaculars com la nina d'ivori. L'arqueologia busca dades sobre la vida quotidiana que els textos antics ometien: "L'arqueologia és un recurs per entendre coses que no hi ha altra manera d'entendre, com la gestió dels residus o la vida de les classes no dominants." Experiències i Futur L'entrevistat destaca moments clau de la seva carrera, com la troballa de la Font dels Lleons o les estatuàries de la Vila de la Llosa. També es menciona el model de Cartagena com un exemple d'èxit en la transformació urbana i patrimonial. Finalment, es reflexiona sobre el llegat que deixarem per als arqueòlegs del futur, incloent-hi detalls curiosos com la càpsula del temps dipositada a l'Arc de Barà amb un CD i dades del projecte.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Tast i Premis de la D.O. Tarragona amb Francesc Lledó
El Concurs de Vins de la D.O. Tarragona Francesc Lledó, sommelier de Quim Quima, detalla la seva experiència com a membre del jurat en el certamen celebrat a la Facultat d'Enologia de la URV (Sassalades). Durant la jornada, els experts van avaluar prop de 40 vins per grup, seguint un ritme intens però ben organitzat en tandes de 5 o 6 referències. Metodologia de Tast: Objectivitat vs. Subjectivitat El sommelier explica que, tot i que existeixen criteris tècnics inamovibles, el factor humà és present: Criteris Objectius: Es valoren paràmetres com el color (evitar oxidacions en blancs), l'aroma (absència de defectes com el vinagre o el ranci) i el gust (equilibri i absència d'amargors excessives). El Factor Subjectiu: Lledó admet que, un cop superat el filtre tècnic, la valoració final de l'harmonia i l'interès del vi depèn de la percepció personal. L'Orde del Tast: Per no saturar el paladar, s'inicia sempre pels blancs joves, seguits de rosats, negres (de joves a criança) i finalment els vins dolços i rancis. Vins i Bodegues Destacades L'episodi repassa els grans triomfadors de l'edició i les tendències actuals: Vins Pedró (Bràfim): Gran guanyador amb tres premis, destacant el seu rosat i el clàssic Crinell. De Muller (Reus): Continua excel·lint en blancs aromàtics (com el seu nou Moscatell Sec) i vins de licor. Cooperativa de Vila-rodona: Sorpresa positiva amb els seus vins rancis i misteles, productes tradicionals que Lledó demana protegir i promocionar. La Varietat Xarel·lo: Es reivindica com una varietat autòctona amb gran potencial per a vins monovarietals i envellits. Pròximes Cites: Fira i Maridatge Especial De cara a la Fira de la D.O. Tarragona (15-17 de maig), s'anuncia una iniciativa al restaurant Quim Quima: un menú degustació de 9 plats maridats exclusivament amb els vins guanyadors de cada categoria per un preu de 30 euros. "Les coses ben fetes no tenen fronteres, i a la D.O. Tarragona s'està demostrant una qualitat creixent cada any."