Tots els episodis · 2012

4305 episodis disponibles

episodis

1489-1512 de 4305

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Orígens i Història de la Festa del Corpus
Introducció i Context Històric L'expert Jordi Bertran ens ofereix una visió detallada sobre la gènesi de la festa del Corpus Christi (el cos de Crist). Aquesta celebració no té el seu origen en els temps bíblics, sinó que és una creació d'època medieval, sorgida al segle XIV en un context de crisi i qüestionament de l'hegemonia de l'Església. Els Orígens a Valònia • La festa neix de la devoció de les Beguines, unes comunitats femenines laiques al sud de la Bèlgica actual (Lieja). • Juliana de Lieja va ser la figura clau que va impulsar la primera festa local dedicada a l'Eucaristia el 1246. • L'objectiu era apropar la comunió a les classes populars i reafirmar la presència real de Crist davant heretgies com la de Berenguer de Tours. "És la insistència d'aquesta comunitat inicialment laica la que fa que l'autoritat eclesiàstica acabi movent fitxa." Expansió i Consolidació Universal L'ascens de Jacques Pantaleón (bisbe de Lieja) com a Papa Urbà IV va ser determinant. L'any 1264, mitjançant la butlla Transiturus, va intentar internacionalitzar la festa, tot i que no es va afermar definitivament fins al Concili de Viena (1311/12) amb el Papa Climent V. Els Grans Propagadors • Els ordes mendicants (dominics i cistercencs) van ser els veritables "altaveus" de la festa a Catalunya i Europa. • La festa es va configurar com una processó teofòrica, una eina per explicar la Bíblia als carrers i places. • Es va convertir en la celebració urbana per excel·lència de la burgesia emergent i els gremis. Simbologia i Tradicions Locals L'Ou com balla Un dels elements més visuals i màgics a Catalunya és l'ou com balla. Representa el misteri de l'Eucaristia d'una manera simple i popular, utilitzant l'aigua i un ou sobre els brolladors dels claustres (com el de la Catedral de Tarragona o la de Barcelona). El Calendari de Primavera El Corpus és una festa mòbil que depèn directament del cicle de la Pasqua: Es calcula a partir del Dijous Gras i la Setmana Santa. Se celebra 50 dies després de la Pasqua (Pentecosta) més el temps fins al següent dijous/diumenge. Actua com l'última gran festa del cicle de primavera, just abans de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Evolució històrica dels fastos: de la monarquia al futbol
Introducció al concepte de Fast L'especialista Jordi Bertran analitza el concepte de fast com una cerimònia espectacularitzada, diferenciant-la de la festa ritual. Mentre que la festa és cíclica i comunitària, el fast és un esdeveniment excepcional amb una voluntat clara d'exhibició de poder. Evolució Històrica i Simbolisme L'Antiguitat i l'Edat Mitjana • L'antiguitat clàssica: Els fastos neixen vinculats a l'esport (Jocs Olímpics) i a les victòries militars per impressionar el poble i cohesionar la societat sota un sistema determinat. • El fast àulic: Inicialment, a l'edat mitjana, se celebrava a l'interior dels palaus (entremesos entre plats) per a la noblesa, evitant la inseguretat del carrer. • L'ocupació de l'espai públic: A partir del segle XIII, amb reis com Jaume I, el fast surt al carrer amb les entrades triomfals per legitimar el poder davant les ciutats creixents i els gremis. Elements Escenogràfics Clau • Art efímer: Construccions no permanents com arcs de triomf de fusta i tela, inscripcions i decoracions que transformen l'espai urbà en un escenari il·lusori. • Efectes especials: L'ús del foc i la pirotècnia cobra una dimensió espectacular durant el Barroc, servint com una afirmació rotunda del poder polític i religiós. La Modernització: Barcelona 92 i els Triomfs Esportius El punt d'inflexió contemporani se situa en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, on companyies com La Fura dels Baus o Comediants reinterpreten els símbols clàssics (el foc, el vaixell) amb un llenguatge modern i teatral. "Barcelona 92 marca un abans i un després perquè introdueix la tradició popular reciclada i revisada per companyies modernes." Actualment, aquests mecanismes de control i exhibició es mantenen en: • Casaments reials: Mantenen l'estructura de separació jeràrquica entre noblesa i poble. • Celebracions futbolístiques: En esdeveniments com la rua del Barça, cada detall (la posició dels cavalls, les banderes o l'escorta policial) està calculat per transmetre missatges de legitimitat i proximitat del poder.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit
Introducció a la Sessió En aquesta trobada es produeix una salutació sostinguda que marca l'inici d'un espai de reflexió. El to de la conversa es manté constant, prioritzant la cortesia i l'establiment d'un vincle directe amb l'audiència durant tot l'episodi. Dinàmica de Salutacions • Es reitera el desig d'una bona nit a tots els oients de manera cíclica. • La reiteració serveix per consolidar una comunitat al voltant del benestar nocturn. Atmosfera i Context L'episodi es desenvolupa en un entorn relaxat on la paraula clau és la constància. "Bona nit" Aquesta expressió esdevé el pilar central de la comunicació, eliminant qualsevol distracció externa i centrant l'atenció en el moment present.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
El Bolero: Origen, Evolució i l'Impacte d'Antonio Machín
Història i Evolució del Bolero El programa analitza el bolero de tradició americana, especialment el seu naixement a Santiago de Cuba a finals del segle XIX i principis del XX. Es destaca que el gènere sorgeix en un context de trova i cançó tradicional, compartint època amb l'havanera i els inicis del jazz a Nova Orleans. Orígens i Estructura Musical • L'atribució de la creació del bolero recau en Pepe Sánchez, un sastre de Santiago de Cuba que va definir l'estructura de 16 compassos i el passacalle. • La interpretació inicial es basava en un acompanyament suau de guitarra i una fusió d'influències afro-cubanes i hispanes. • El contingut temàtic és essencialment romàntic i tràgic, centrat en l'exaltació de l'amor o el desamor sense restriccions. L'Etapa dels Poetes i la Ràdio • Una segona fase evolutiva va unir músics tradicionals amb poetes cultes, elevant la qualitat de les lletres. • La ràdio va ser el motor de difusió massiva, permetent que compositors com Isolina Carrillo (autora de Dos Gardenias) i Osvaldo Ferrés triomfessin internacionalment. • Isolina Carrillo, coneguda com la negrita de los 600 pesos, va ser pionera en la composició de jingles publicitaris. La Figura d'Antonio Machín i l'Expansió a Europa Antonio Machín es presenta com el gran referent pel públic local, sent el responsable de portar el bolero a l'Estat espanyol durant la postguerra. Malgrat ser etiquetat erròniament de vegades com a "música del règim", la seva obra va superar la censura i va dignificar la presència d'artistes negres en orquestres blanques. "Sense l'Antonio Machín, molts dels grans noms del bolero difícilment ens haurien arribat." Compositors Centrals Discutits • Osvaldo Ferrés: Autor de Toda una vida, un compositor que, curiosament, no sabia escriure solfa i dictava les seves melodies. • Agustín Lara: Representant de la gran fornada de compositors que van internacionalitzar el gènere. • Andrés Eloy Blanco: Poeta veneçolà l'obra del qual va servir de base per al cèlebre tema Angelitos Negros.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Sant Eudald: Història, tradicions de Ripoll i arqueologia forense
Sant Eudald i la Festa Major de Ripoll L'episodi explora la figura de Sant Eudald, patró de Ripoll, aprofitant la proximitat de la seva festivitat l'11 de maig. Es destaca que la vila de Ripoll va celebrar el mil·lenari del seu patronatge l'any 2004, una tradició que s'ha mantingut estable a diferència d'altres localitats catalanes que han canviat de patrons al llarg dels segles. La Festa de la Llana i el Casament a Pagès Juntament amb la celebració religiosa, Ripoll acull manifestacions culturals lligades als seus orígens ramaders: • La Festa de la Llana: Rememora la importància de l'ovella amb ramats que envaeixen el poble i concursos d'esquilar. • El Casament a Pagès: Una recreació històrica i real de les noces entre l'hereu i la pubilla de famílies benestants, oficiada al Monestir de Santa Maria de Ripoll. Vida i Martiri de Sant Eudald La trajectòria del sant combina elements llegendaris i històrics: • Origen: Nascut a la Lombardia en el segle VI, inicialment va ser un guerrer pagà que invocava Odín. • Conversió: Es va convertir al cristianisme després d'una trobada mística amb un anacoreta (Sant Pancràs) al bosc. • Miracles: Se li atribueixen fets prodigiosos com guarir nens caiguts en calderes bullents o fer brollar aigua de les pedres. • Martiri: Segons la tradició, va patir el càstig de la "centrifugadora" (un barril amb puntes) i li van clavar tres claus al cap, tot i que la mort definitiva va ser per una daga al cor. El simbolisme dels claus i l'arqueologia forense L'anàlisi s'estén a l'estudi de la paleopatologia i la criminalística, centrant-se en la presència de claus en cranis i tombes antigues: • Sentit màgic i protector: A l'antiga Roma, el clavus annalis servia per fixar el destí i preservar la comunitat. • Verificació de la mort: A l'edat mitjana, l'ús de claus o martells (com el ritual vaticà amb el Papa) servia per assegurar-se que el difunt no havia estat enterrat viu, un temor comú de l'època. • Relíquies: Es menciona la veneració de claus de la crucifixió de Crist per part de la monarquia espanyola i el seu vincle amb els indults de Setmana Santa. "El fet de clavar un clau té un sentit de preservació clara; sembla que fixis definitivament una cosa."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
20'
Tradicions de maig: l'arbre i els majos
Les tradicions de maig i el simbolisme de l'arbre En aquest espai dedicat a la cultura popular, s'analitza la rellevància del mes de maig i la seva profunda vinculació amb la natura i les festes ancestrals. L'element central d'aquest període és l'arbre, considerat un element totèmic en la cultura mediterrània. L'arbre com a eix còsmic L'arbre no és només vegetació; actua com un eix que connecta els tres nivells del món simbòlic: * El cel (la copa). * La terra (el tronc). * L'inframon (les arrels). Etimològicament, el terme llatí maius no només dóna nom al mes, sinó que també té el significat d'arbre, derivant en els conceptes de maig o maio segons la zona geogràfica. Els rituals de la festa de l'arbre S'identifiquen quatre fases o trets comuns en les celebracions de plantar l'arbre (com el pi o el xop): 1. La tala: Sovint en boscos comunals, triant exemplars especials. 2. L'entrada al poble: Un moment de gran càrrega ritual i celebració col·lectiva. 3. La plantada: L'acte d'aixecar l'arbre, a vegades manualment (pins de 20 metres) o amb maquinària. 4. Els jocs i cerimònies: Com la cocaña (palo de maig), on els joves intenten enfilar-se per aconseguir un premi, actuant com un ritu de pas de l'adolescència a la maduresa. Els Majos: cançons i enramades Una altra derivació de la festivitat són els Majos (o Maigs), que poden referir-se tant als guarniments florals a les cases com a les cançons de ronda. "Són cançons d'aparellament que històricament servien per rondar les noies, amb una estructura de salutació, elogi i comiat." Aquestes cançons, documentades des del segle XVI, han sobreviscut barrejant sovint el català i el castellà i incorporant elements religiosos per evitar la censura del passat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
21'
La tradició i els llenguatges de les campanes
El món de la campaneria: Tradició i funcionalitat L'episodi explora l'univers de les campanes a l'Occident, destacant que la seva configuració actual es remunta aproximadament a l'any 1200. Es posa de manifest que les campanes no són només objectes religiosos, sinó eines de comunicació civil fonamentals per a la vida quotidiana de les poblacions. Diversitat de tocs i significats Es realitza un recorregut sonor per diferents geografies per exemplificar la riquesa d'aquest llenguatge: Reus: Es presenta la campana dels gegants, el nom de la qual prové del fet que sona durant les festes de Corpus i Sant Pere, quan surten les figures festives. Castellterçol: S'escolta un toc destinat a anunciar el bon temps, vinculat directament a la subsistència i les collites. Sena (Monegros): Es descriu el toque de mort i huelo, un toc específic i més cerimonial per a la mort d'infants, que busca alleugerir la tristor profunda. Tenerife (Buenavista): Es mostren tocs rítmics i festius com el Tajaraste, que s'allunyen de la pausa religiosa tradicional. València: Es detalla la complexitat de les estructures de les campanes de la Torre del Patriarca, regides per manuscrits històrics anomenats consuetes. L'ofici de campaner i la seva preservació El text subratlla la importància de la Confraria de Campaners de Catalunya en la revalorització d'aquest ofici històric, que ha patit el risc de desaparèixer per la falta de relleu generacional. Es destaca que: "Antigament les campanes feien la feina que ara fa un servei informatiu de ràdio: donaven informació sobre alarmes, esdeveniments socials o perills." Curiositats i patrimoni sonor Es fa una menció especial al campanar de la Catedral de Tarragona, que allotja un dels jocs de campanes més antics d'Europa (algunes daten del 1321). Finalment, s'expliquen l'origen de frases fetes com estar a la lluna de València, vinculada als horaris de tancament de les muralles de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
Cicles Festius i Arbres Sagrats de la Primavera
Introducció als Cicles de Primavera En aquesta sessió de cultura popular, Jordi Bertran explora la connexió profunda entre els cicles estacionals, la vegetació i les festivitats cristianes. S'analitza com la primavera a l'àrea mediterrània és, en essència, el temps dels arbres sagrats i com molts rituals actuals amaguen orígens precristians vinculats a la natura. Els Quatre Blocs Festius Principals L'estructura de la primavera s'organitza en quatre grans moments on les plantes tenen un protagonisme absolut: 1. El Diumenge de Rams i la Setmana Santa • Simbolisme vegetal: L'entrada a Jerusalem es commemora amb llorer (planta de triomf i aromàtica) i olivera (símbol mediterrani per excel·lència). • Tradicions locals: A llocs com Elx o Múrcia, la palma substitueix l'olivera fins i tot en escenes com l'oració a l'hort. • Poder curatiu: Existeix la tradició de recollir dàtils de passos processionals (com els de Salzillo) per afavorir la fertilitat, o recollir farigola i romaní durant el Viacrucis pel seu gran potencial aromàtic i remeier en l'alba del Divendres Sant. 2. La Pasqua Florida • Significat: Representa el trànsit i coincideix amb l'eclosió de la floració al camp. • Rituals d'ocupació: És una festa de marcat caràcter extraurbà. El costum de menjar la mona al camp o en espais naturals simbolitza l'inici del bon temps i la celebració de la natura. 3. El Mes de Maig i Sant Jordi • L'Arbre de Maig: Representa la culminació de l'esplendor vegetal. D'aquí emanen figures com les Maies (noies guarnides amb flors i cintes). • Sant Jordi: La tradició de la rosa a Catalunya s'interpreta com una adaptació d'aquestes festes del floriment, evolucionant cap a l'amor cortès. • Les Creus de Maig: Encara vigents en moltes zones del litoral mediterrani com a expressió d'aquest èxtasi visual de la flora. 4. El Corpus Christi • La institucionalització urbana: A diferència de les anteriors, és una festa creada als segles XIII-XIV per l'Església per canalitzar els rituals populars (cegues, flors, balls) cap a un context urbà i espiritual. • Elements claus: Les catifes de flors i el llançament de pètals sobre la custòdia són restes reals de l'antiga tradició de vestir els carrers amb vegetació natural. "Les flors han existit històricament molt abans que les religions; el que ha fet la tradició és vestir el cicle de la terra amb la litúrgia catòlica."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
22'
Història i Tradició de la Processó de Tarragona
L'Origen i la Simbologia de la Setmana Santa Tarragonina En un escenari emblemàtic com la plaça del Rei, es repassa la riquesa històrica i cultural de la Processó del Sant Enterrament. Aquest espai no és només un lloc físic, sinó l'epicentre on conflueixen l'època romana, la medieval i la tradició religiosa des del segle XVI. Dates i Evolució Històrica Segle XVI (1550): Es documenta la primera processó, originalment celebrada el Dijous Sant. Segle XIX: Degut a les normatives per la inestabilitat política, l'horari nocturn es trasllada a la tarda del Divendres Sant. 1886: La processó trenca els límits del nucli antic i baixa per primera vegada a la Rambla Nova. Els Quatre Trams de la Sang L'estructura de la processó es divideix en blocs que defineixen el seu caràcter: 1. Tram Teatralitzat: Protagonitzat pels armats, les úniques reminiscències dels antics misteris vivents prohibits el 1915. 2. Tram de la Flagel·lació: Representat per la confraria fundada el 1545, on destaca el misteri dels assots. 3. Tram dels Penitents: El cor de la Contrareforma, caracteritzat per l'anonimat de les cucurulles i les vestes negres. 4. Tram de la Soledat: Centrat en la figura de la Mare de Déu, que humanitza la passió a través del patiment anímic. Patrimoni Salvat i Curiositats Malgrat els estralls de la Guerra Civil Espanyola, algunes peces d'incalculable valor es van salvar, com el Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos (segles XVII-XVIII). També es destaca la recuperació de la tècnica de portar els misteris a coll (sobre les espatlles), una tradició que defineix la identitat tarragonina. "La processó de Tarragona és un riu de negres aigües que recull cada any el dolor humà per arrossegar-lo a la divina misericòrdia."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Setmana Santa a les comarques d'Alacant
Itinerari per la Setmana Santa del Sud L'especialista Jordi Bertran ens convida a un viatge sonor i cultural per les tradicions de la Setmana Santa a les comarques meridionals del País Valencià, destacant especialment el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Característiques Generals de la Zona A diferència d'altres regions on predominen les bandes de música, en aquestes comarques destaca la potència de la veu i els cants corals. Un exemple clar és el Misteri d'Elx, que tot i ser d'un altre cicle, marca la tradició vocal de la zona. • Elx i el Diumenge de Rams: La celebració comença amb la cèlebre Processó de les Palmes, documentada des de 1371, aprofitant el gran palmerar de la ciutat. • Crevillent i l'Escultura: Població clau per la riquesa artística de les seves talles. Destaca l'obra de Marià Benlliure, que impregna de realisme i qualitat les processons, i la figura de la Samaritana com a element popular. • Oriola i el Llegat de Salcillo: La ciutat episcopal manté una tradició que remunta al segle XIII. L'autor principal és Francisco Salzillo, mestre del barroc murcià, que aporta una estètica de sobrietat i elegància. Moments Clau i Ritus Ancestrals Dimarts i Dimecres Sant: Processons de silenci i penitència a Crevillent amb hàbits cistercencs (sense cucurulla). La Puja al Calvari (Divendres Sant): A Crevillent, a Trenc d'Alba, es realitza un ritual emotiu amb tres encontres entre la Dolorosa i el Jesús Natzarè. La Diablesa d'Oriola: Un pas alegòric únic de finals del segle XVII que representa el triomf de la Creu sobre el món, la mort i el diable (representat amb pits de dona). Trencar el Guió i les Al·leluies: Ritus propis d'Elx que busquen bons auguris per a la ciutat a través de gestos simbòlics i el llançament d'estampetes de colors. "Els crevillentins diuen que l'any comença i acaba amb la trobada de la Morquera." Evolució i Gastronomia Bertran assenyala la paradoxa sociològica de com la participació ha augmentat en l'era democràtica. També destaca la part social i gastronòmica, com els esmorzars de bacallà amb faves i fums durant el Divendres Sant a Crevillent.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
23'
La Setmana Santa i la Ruta del Tambor al Baix Aragó
Introducció i Refranyer de Març L'episodi comença amb una divertida interacció sobre el refranyer popular del mes de març i abril. Es destaquen dites que reflecteixen la inestabilitat meteorològica d'aquest període: • "Març, marçot, de nit fa fred i de dia calor" • "El sol de març porta refredats" • "Març, falsa primavera que enganya el bestiar" La Ruta del Tambor i el Bombo Jordi Bertran ens guia a través d'una ruta per la Setmana Santa del Baix Aragó, una celebració on el so dels instruments de percussió substitueix les paraules. Es desmitifica la idea que només Calanda és rellevant, posant en valor el conjunt de poblacions que formen la ruta oficial. Els moments clau del Dijous Sant • Híxar (Íjar): Es destaca el Romper l'hora a les 12 de la nit. És un moment de gran solemnitat on es passa del silenci absolut a un esclat sonor impressionant. L'estètica es caracteritza per túniques totalment negres i una austeritat rigorosa. • Andorra (Terol): Cap a les dues de la matinada, se celebra la processó a l'ermita de Sant Macari. A diferència d'Híxar, aquí l'ambient és més massiu i festiu, amb la participació constant de nens i famílies durant tota la nit. Divendres Sant: Tradició i Cinema • Calanda: Es menciona la fama internacional d'aquesta població, en part gràcies a Luis Buñuel. Bertran descriu els ritmes tradicionals com el Quatrero o el Tio Juanete, que són interpretats per colles o quadrilles. • Processó del Pregó: A la tarda, Calanda ofereix una desfilada de personatges bíblics amb una cadència de veu molt peculiar que anuncia la condemna de Jesús. • Alcorissa: Es destaca el Drama d'Alcorissa, una representació de teatre popular en un entorn natural que s'allunya del protagonisme dels tambors per centrar-se en la passió vivent. El Dissabte Sant i el Final de la Ruta • Alcanyís (Alcañiz): Se celebra l'acte de segellar el Sant Sepulcre, un moment de gran intensitat emocional i devoció on el redoblament dels tambors és continuat. • Samper de Calanda: Es descriu el Crist de la Cama, una imatge articulada tallada en fusta de xiprer que protagonitza el ritu del davallament dins de l'església, una de les representacions més antigues d'Europa. • Urrea de Gaén i la Resurrecció: La ruta conclou amb el sabor dels pobles petits i la curiosa Processó de les Palometes a Alcanyís, on s'alliberen coloms per simbolitzar la resurrecció. "Al Baix Aragó, més que parlar de la gent, el que es fa és parlar a través d'instruments."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
26'
Guia pràctica de la Setmana Santa a Sevilla amb Jordi Bertran
Introducció a la Primavera i la Cultura Popular L'episodi comença celebrant l'arribada de la primavera mitjançant el refranyer popular, destacant la dita: > "L'hivern dona cartes i la primavera fa el joc". Aquesta introducció serveix de marc per endinsar-nos en les manifestacions religioses més potents d'aquesta època, centrant-se específicament en la Setmana Santa de Sevilla. Guia Pràctica: El Diumenge de Rams Jordi Bertran proposa un recorregut estratègic per sobreviure a la massificació (bullas) i gaudir de l'art sacre: • Visites de matí: Es recomana visitar les esglésies per veure de prop les talles abans que les confraries surtin en processó. Destaca l'església del Salvador, seu de la Confraria de l'Amor i de Passió, on es poden comparar els estils dels mestres Juan de Mesa i Martínez Montañés. • Moments clau de la tarda: La sortida de "La Borriquita" i l'entrada de "La Amargura" (a la matinada) són punts culminants. Es posa èmfasi en la transició estètica dels palis dels anys 20, que van passar de l'austeritat a l'exuberància. • Triana: La visita a la Verge de l'Estrella, l'anomenada "Reina de Triana", amb els seus 1.700 natzarens. El Dilluns Sant i la Devoció Popular A diferència de l'historicisme del diumenge, el dilluns permet una experiència més propera: • El Gran Poder: Moment fonamental per al besamanos a la basílica de Sant Llorenç, on es percep la dimensió més humana i emocional de la ciutat. • Confraries de barri: Es descriuen les processons que provenen de l'extraradi, amb recorreguts de més de 12 hores on la vida comunitària i el suport de les famílies (els famosos "bocatas") són protagonistes. La Banda Sonora de la Festa El podcast analitza els elements auditius que configuren l'experiència: • Marxes processionals: El so de cornetes i tambors de bandes com la del Sol o la Centúria Macarena. • Marxa Reial: L'explicació de per què sona l'himne nacional en les sortides i entrades dels passos com a honors reials. • Saetes: Es desmitifica la seva ubiqüitat (gràcies al cinema) i s'explica que són cants rituals en llocs molt concrets per cantadors especialitzats.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
26'
La Setmana Santa de Sevilla: Història, Art i Música
Introducció a la Tradició Sevillana L'episodi explora la Setmana Santa de Sevilla com un centre d'interès fonamental de la cultura popular. Es destaca que, més enllà dels tòpics, és una celebració amb un patrimoni artístic i musical excepcional que ajuda a entendre altres manifestacions religioses a Europa. El Lideratge de la Música i les Marxes La música és un element vertebrador de la festa, tot i que sovint es desconeixen les seves varietats: • No tot són saetes; les marxes processionals tenen una importància cabdal. • Es segueix una cronologia des de les peces més antigues, com La Quinta Angustia (1885), fins a composicions més modernes i alegres. • La música ajuda a marcar el pas dels portadors, creant un efecte visual on les imatges semblen "ballar" de forma suau i elegant. Evolució Històrica i Patrimoni Artístic La Setmana Santa actual és fruit de segles d'evolució: • Orígens medievals: Les confraries de flagel·lants van sorgir als segles XIII i XIV arran de les grans epidèmies i la divulgació del Via Crucis. • L'esplendor del Barroc: Durant els segles XVI i XVII, amb l'apogeu Econòmic de Sevilla com a port cap a les Amèriques, es van crear talles impressionants d'escultors com Juan Martínez Montañés i Juan de Mesa. • Consolidació moderna: Tot i les prohibicions il·lustrades del segle XVIII (que limitaven les sortides nocturnes i l'ús de capirots), el segle XIX i XX van fixar l'estructura actual amb la incorporació de la carrera oficial. L'Estructura de la Confraria S'analitza com s'organitza una processó típica al carrer: 1. Cruz de Guía: Obre el camí de la confraria. 2. Nazarenos: Els participants que vesteixen túnica, ordenats per antiguitat. 3. El Pas: La imatge religiosa (Crist o Verge) acompanyada d'elements com orfebreria, encens i bandes de música. "El Gran Poder és una de les talles més impressionants que es conserven; quan camina sembla que la túnica tingui vida pròpia." Intervenció de l'Audiència Una oient (la Mar) aporta detalls sobre el tancament de la setmana amb el pas de l'Amor i descriu les bulles (aglomeracions i moviments de masses) que poden generar moments de tensió però també de gran emoció col·lectiva.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
22'
Actualitat sobre cultura popular, gastronomia i Setmana Santa
Resum de l'episodi En aquesta sessió es repassen diverses notícies d'actualitat relacionades amb la cultura popular, tant en l'àmbit català com internacional. Es discuteixen curiositats del Carnaval, polèmiques sobre la llibertat d'expressió a les Falles de València i s'analitzen enquestes sobre la identitat i la gastronomia catalana. Temes destacats Carnaval i política: Es comenta l'anècdota del patrocini d'una escola de samba de Rio de Janeiro per part del president de Veneçuela, destacant l'ús de la festa com a plataforma de reivindicació. Autocensura a les Falles: Es debat sobre la reducció del contingut satíric relacionat amb l'islam a les Falles de València a causa de la pressió social i mediàtica de l'època. Identitat i Gastronomia: S'analitza una enquesta del 1998 on els catalans defineixen els seus referents gastronòmics: L'escudella (23%). Les mongetes amb botifarra (22,4%). El pa amb tomàquet (19,2%). L'Escolania de Montserrat: Es comenta la possibilitat de crear un cor femení i la fi de l'internat obligatori per atraure més alumnes. Polèmica amb la Fira d'Abril: Es discuteix la gestió de les subvencions de la FECAC i el debat sobre si la massivitat d'un esdeveniment n'ha de determinar la importància cultural. Concurs de Setmana Santa Durant tot el programa s'emet una tonada musical de fons per desafiar els oients a identificar la seva procedència. Finalment, es revela que es tracta de la Setmana Santa de Sevilla, concretament de la Banda del Sol, servint d'avançament per al monogràfic de la setmana vinent. "A Catalunya no hi ha cap manifestació més nombrosa i popular i tenim els mateixos drets que altres entitats a rebre subvencions." (Sobre la Fira d'Abril)
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
21'
El tancament del Carnaval: tradicions i el cas de Sitges
En aquesta conversa, Jordi Bertran analitza els darrers compassos de la festa de Carnaval a Catalunya, posant especial èmfasi en la transició cap a la Quaresma i la presentació d'un nou llibre sobre el Carnaval de Sitges. Els últims actes i la gastronomia Es destaca que avui és un dia de grans àpats col·lectius a tot el territori (escudelles, ranxos i sopes), servint com a "darrera fartada" abans de l'abstinència rituària. S'esmenten xifres contundents de preparació d'aliments en localitats com Castellterçol o Ponts. A Tarragona i Reus, la jornada se centra en la vetlla i l'enterrament del Carnestoltes, mentre que en altres punts com Sitges o Vilanova, el cerimonial s'allarga fins dimecres. El model històric i la sàtira Bertran explica que l'estructura actual de la festa beu de l'època liberal del segle XIX, on el Carnaval servia per a la ridiculització dels estaments poderosos, especialment el religiós. Es discuteix l'origen de l'expressió "enterrar la sardina", vinculant-la més a una anècdota madrilenya que no pas a la tradició catalana original, on el protagonisme era per a l'esquelet de porc o el mateix rei Carnestoltes. Focus a Sitges: El llibre de Jordi Cubillos Es presenta l'obra "Sitges, el Carnaval", editada per Arola Editors, amb fotografies de Rafael López Monné. El llibre detalla la bipolarització històrica de Sitges entre la societat El Retiro i el Casino Prado. Es destaca la Rua de l'Extermini com un espai de transgressió i exhibició visual, i la importància històrica del municipi com a refugi per al col·lectiu LGTBI. "Les bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a la llum."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
44'
Podcast de Nit: Reflexions i Benvinguda Nocturna
Introducció i Salutacions L'episodi d'avui se centra en una llarga sèrie de salutacions nocturnes, establint un to pausat i constant al llarg de tota la sessió. Els interlocutors mantenen un diàleg repetitiu però significatiu basat en el desitjar una bona nit. Dinàmica del Podcast • Es produeix una interacció cíclica de cortesia bàsica. • L'atmosfera és de tranquil·litat absoluta, sense conflictes narratius. "Bona nit" Temes Tractats El valor de la repetició El podcast explora com la repetició de mantres quotidians pot esdevenir una forma de meditació guiada o un recurs de relaxació per a l'oient. • Ús del llenguatge minimalista. • Importància del ritme en la comunicació oral.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
26'
25 anys del Carnaval de Tarragona: Història i Evolució
Un quart de segle de festa a Tarragona L'episodi d'avui commemora el 25è aniversari de la recuperació del Carnaval de Tarragona en l'època democràtica. A través d'un repàs cronològic detallat, s'exhibeix com la festa ha passat de ser una iniciativa incipient l'any 1981 a convertir-se en un dels referents nacionals. Els inicis i el context històric • La recuperació va començar oficialment l'any 1981, tot just cinc dies després de l'intent de cop d'estat del 23-F. Malgrat la tensió política, la ciutat va celebrar una catarsi col·lectiva al Pòsit de Pescadors amb la participació de la Companyia Elèctrica Dharma. • El 1982 s'estableix l'estructura moderna del Carnaval: apareix la figura del Rei Carnestoltes, es fa la primera rua de dissabte, el primer sermó i la crema del ninot. Evolució d'actes i tradicions • Consolidació de personatges: Al principi, la designació del Carnestoltes era municipal, però amb el temps va passar a les comparses guanyadores (sistema rotatiu des de 1992). La figura de la Concubina no es va numerar oficialment fins al 1995. • Actes emblemàtics: Es repassa la incorporació de la coca de llardons (1984), la participació del Ball de Diables (1985), l'ús del foc i la pirotècnia en el testament del dimarts, i la creació de la Disfressada. • La polèmica de la Guerra de la Farina: Aquest acte, molt popular però conflictiu per problemes de neteja i seguretat, va desaparèixer definitivament el 1991 arran d'un tràgic accident. Reconeixement i actualitat • A partir de mitjans dels 90, el Carnaval de Tarragona rep reconeixements externs, sent considerat pels mitjans especialitzats com un dels sis carnavals més importants de l'estat. • El programa tanca destacant la música de la festa, des de la banda dels Francolins fins a l'anunci del concert d'Ojos de Brujo per a l'edició del 2006. "El Carnaval és una de les cicles més característics dels països catalans... la terminologia no amaga la realitat de la festa."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
23'
Els carnavals de muntanya a Navarra i l'Europa ancestral
Introducció als carnavals de muntanya L'episodi explora la riquesa del carnaval navarrès, una celebració profundament lligada al paisatge i a la mitologia de les muntanyes. A diferència dels carnavals urbans o tropicals, aquestes festivitats es caracteritzen pel seu caràcter rural i la supervivència de ritus que es remunten a èpoques anteriors a la dominació romana. Personatges mitològics i arcaics • La Filadora: Un personatge clau en les Calendes Hibernals (antecedent del carnaval). Representa la supervivència del mite de les parques o moires, les teixidores del fil de la vida. Es troba present en tota la serralada europea, des de Bulgària fins a Portugal. • Els Joaldunac (Ituren i Zubieta): Són personatges coberts de pells d'ovella que porten grossos escallots a l'esquena per anunciar l'arribada de la festa amb el seu so rítmic. Tenen la funció històrica de comunicar els masos aïllats en una societat molt rural. • Miel O'Chin: El personatge central del carnaval de Lanz. És un gegant de tres metres que representa l'ordre subvertit i acaba sent cremat en una foguera, seguint el cicle tradicional del Carnestoltes. Altres figures i elements simbòlics La tradició del cavallet i el ferrat Un dels elements més compartits amb el món mediterrani és el Zaldico, un cavallet estilitzat. Tanmateix, a Navarra s'acompanya dels ferradors, personatges vestits amb sacs (Arpillera) que intenten posar les ferradures a l'animal. "És el carnaval del cavall que no es vol deixar ferrar, intentant mantenir la seva llibertat extrema en aquest període de transgressió." El simbolisme i la identitat • Els materials utilitzats (palla, pells, sacs) reflecteixen una economia de subsistència. • Existeix una forta càrrega simbòlica d'identitat nacional darrere d'aquestes figures, sovint ignorada per la simplificació folklòrica dels mitjans de comunicació. • Instruments com l'Alboca (corn evolucionat) acompanyen sonorament les desfilades.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
El Carnaval de Salvador de Bahia: Més que un tòpic
Exploració del Carnaval de Salvador de Bahia L'episodi d'avui amb Jordi Bertran se centra a desmuntar els tòpics sobre el carnaval brasiler, posant el focus en la realitat de Salvador de Bahia, una celebració que destaca per la seva potència social i racial. Els Símbols i Ambaixadors El carnaval de Salvador no és només una festa local, sinó que es projecta al món sota el lema "O coração do mundo bate aqui" (El cor del món batega aquí): • Es trien ambaixadors internacionals, com un ballarí de Bahia i una ballarina de Nagoya (Japó). • La festa es presenta oficialment aquesta primera setmana de febrer, marcant l'inici dels preparatius més intensos. Component Social i Racial A diferència del carnaval de Rio de Janeiro, sovint més lligat a l'espectacle comercial, el de Salvador té unes arrels profundes en la comunitat: • És una festa protagonitzada majoritàriament per la població negra i mulata. • Representa un mecanisme d'inversió de l'ordre social, on les classes més desafavorides prenen el protagonisme. • Les xifres són astronòmiques: es distribueixen gairebé un milió de samarretes i es mobilitzen 187.000 treballadors per a l'organització. Música i Formacions Tradicionals La música és l'esquelet de la celebració, amb estructures úniques: • Trios Elèctrics: Orquestres que toquen dalt de camions o autobusos de dos pisos equipats amb potents sistemes de so. • Afoxeros: Grups de percussió de grans dimensions. Destaca els Fills de Gandhi, una formació històrica fundada per estibadors que pot arribar als 5.000 percussionistes. • Ritmes en evolució: Des del frevo fins al deboche, els ritmes canvien per modes i temporades. El Rei Momo: El Mite Mediterrani a l'Atlàntic Un aspecte curiós és la figura del Rei Momo, personatge emblemàtic del carnaval brasiler que té les seves arrels en la mitologia grega i romana: "És una personificació d'un mite de Grècia i de Roma que va traslladar-se des del Mediterrani cap a l'Atlàntic." Segons la tradició, el Rei Momo té un missatge de pau universal, instant a estimar tant ateus com creients de tots els colors.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
23'
La Festa del Tocino i les Festes de l'Os al Pirineu
Introducció a les Festes d'Hivern i Animals En aquesta edició del programa de cultura popular, amb l'especialista Jordi Bertran, s'exploren les tradicions que vinculen el món animal amb el cicle festiu d'hivern i l'arribada del Carnestoltes. Es posa el focus en dues celebracions singulars: la Festa del Tocino a la Franja d'Aragó i les ancestrals Festes de l'Os als Pirineus. La Festa del Tocino a Albelda Celebrada el darrer diumenge de gener a la població d'Albelda (comarca de la Llitera), aquesta festa és una manifestació comunitària de la tradicional matança del porc. Característiques Principals • Llengua i terminologia: Es manté l'ús de la paraula tocino, pròpia del català occidental de la zona. • Ritual comunitari: Tot i els controls sanitaris actuals, la festa manté el procés artesanal obert al públic des de trenc d'alba. • Gastronomia: El plat estrella és la caldereta de porc, un àpat col·lectiu que aplega milers de visitants. "Les condicions sanitàries acaben matant una mica el ritual comunitari, però Albelda s'ha mantingut bastant fidel." Les Festes de l'Os al Pirineu L'os és un personatge central en l'imaginari del Carnaval pirinenc, especialment a la Catalunya Nord. Les festes més destacades se celebren a Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. Simbolisme i Representació • El despertar de l'os: Representa la fi de la hibernació i l'allargament del dia, simbolitzant el retorn del sol i la primavera. • La cacera i l'erotisme: La llegenda explica que els ossos baixaven a perseguir les noies del poble, un element que avui es recrea amb bromes i l'acte d'embrutar els espectadors amb carbó i oli. • Disfresses zoomòrfiques: S'utilitzen pells d'animal i elements rudimentaris que s'enllacen amb els orígens més primitius del bestiari festiu català. Connexions amb el Bestiari i la Història L'entrevista subratlla com aquestes representacions d'animals tenen arrels en el món romànic i en la iconografia dels capitells de les esglésies, on l'animal es movia entre la protecció i el misteri. Es destaca la pervivència d'aquestes figures malgrat els canvis socials, mantenint viva la relació ancestral entre humans i fauna salvatge.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
28'
Sant Antoni: Música i Tradicions a l'Ebre
Exploració de la Festa de Sant Antoni L'especialista Jordi Bertran ofereix un recorregut detallat per les celebracions de Sant Antoni Abat, posant el focus en les tradicions musicals i rituals de les comarques de l'Ebre i la Franja d'Aragó. L'episodi analitza com aquesta festivitat, coneguda com el Sant Antoni dels animalons, manté vius elements medievals a través de la música d'arrel. Els Eixos de la Festa • Representacions Teatrals: Es destaca el Ball de Sant Antoni, una peça de teatre popular que escenifica les temptacions del sant per part de dimonis. Aquestes representacions tenen un fort contingut de crítica social i s'estenen des de l'Ebre fins a les Illes Balears (glosats). • La Dansa i la Jota: L'ús de la jota, com la de la Pobla de Massaluca, serveix com a marcador ritual. Es destaca la inclusió d'instruments com l'acordió i la barreja de lletres en català i castellà, pròpia de les zones frontereres. • Jocs i Competicions: Un element clau són les corrides (curses) de cavalls, rucs i machos, sovint realitzades a pèl (sense cadira). També es mencionen jocs populars com les xancles (xanques) i estirades de corda. Música i Patrimoni "Los pobres planten la viña, los rics se beuen el vi." Aquesta cita subratlla el caràcter satíric de les cançons tradicionals. S'utilitza com a base el treball discogràfic Baix Ebre, Bajo Ebro, que recull interpretacions actualitzades però rigoroses de músiques que, en molts casos, tenen un origen medieval.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
22'
Sant Concordi i la Festa del Sacrifici del Xai
Sant Concordi: Un Pretext per la Germanor L'espai comença parlant de Sant Concordi d'Espoleto, un sant d'origen italià la festa del qual és l'1 de gener. Tanmateix, s'aprofita la data actual perquè a Nàlec (Urgell) es celebra una festa votada en el seu honor el 10 de gener. Aquesta tradició té un origen medieval vinculat a la protecció contra la pesta, triada mitjançant una votació popular entre tres sants propostes per la comunitat. Curiositats i Martiri El sant va patir diversos suplicis: assots, presó i finalment la decapitació. Existeix la creença que les seves restes descansen al monestir de Sant Pere de Besalú. La Festa del Xai (Eid al-Adha) El tema central del programa és la celebració de la Festa del Xai, coneguda com Ahit el Kebir (Gran Festa) o Ahit el Ada (Festa del Sacrifici). És una de les festivitats més importants del món musulmà i tanca el període de la peregrinació a la Meca. Significat i Tradicions Origen religiós: S'inspira en el passatge bíblic i de l'Al-Qurà on Abram (Abraham) està disposat a sacrificar el seu fill per obediència a Déu, qui finalment permet substituir el fill per un xai. Diferències teològiques: Mentre el cristianisme identifica el fill com Isaac, l'Islam sosté que qui anava a ser sacrificat era Ismael. L'adaptació local: A Catalunya, les comunitats musulmanes han adaptat el ritual a les normatives sanitàries, realitzant el sacrifici en escorxadors en lloc de l'àmbit familiar rural tradicional. Valor caritatiu: Una part fonamental de la festa és la caritat, on es comparteix l'àpat amb els membres més desvalguts de la comunitat. Recomanacions Literàries sobre Sant Antoni Com a tancament, es recomanen dues publicacions recents sobre les festes de Sant Antoni que s'aproximen: 1. > "Sant Antoni Mosguardo", de Pobill Soler (sobre la festa a Ascó). 2. > "Sant Antoni. Passatges d'un ritual", amb fotografies de Mario Rabasco (sobre la tradició a Canals, País Valencià).
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Tradicions de Nadal: Pessebres Vivents i Reis Mags
Tradicions i Recomanacions Nadalenques Jordi Bertran presenta una selecció de manifestacions culturals d'aquestes festes que fugen dels tòpics comercials i de l'anomenat Star System festiu, centrant-se en propostes singulars del territori català i de la franja. Pessebres Vivents amb Identitat S'analitzen tres propostes de pessebres que destaquen per elements diferenciadors: • Les Gonyoles (Vinyonet del Penedès): Es caracteritza per ser un pessebre parlat, on els actors no utilitzen veus enregistrades. Inclou un tió monumental i una posant en escena que barreja elements dels Pastorets, com les lluites entre pastors i diables. • Prats de Rei (Anoia): Destaca pel seu rigor musical, ja que disposa d'una partitura pròpia (un oratori) composada exclusivament per a la representació, interpretada per solistes, cor i orquestra. • Rocafort de Vallbona (Urgell): Un pessebre gratuït que s'integra totalment en l'arquitectura del poble, utilitzant els accessos i cases reals dels veïns per mostrar oficis tradicionals vinculats a l'oli. Rituals de Reis i Cavalcades Singulars El programa explora com diferents poblacions reben els Reis d'Orient: • La Freixeneda (Matarranya): Mantenen el ritual de crida als Reis amb calderons. Els nens arrosseguen estris d'aram per fer soroll i assegurar-se que els Mags no passen de llarg d'aquesta petita vila. • Vila-seca i la Pobla de Montornès: Conserven el repartiment casa per casa, on els patges utilitzen escales per entrar pels balcons i lliurar els paquets directament. • Igualada: Esmentada com a referent històric de l'ús d'escales des de finals del segle XIX i la figura del Patge Faruk, gestor de la intendència reial. "Intentem fer aquestes recomanacions que fugen una mica dels tòpics més habituals per aportar activitats que encara no estan dins de l'Star System." Cloenda Musical L'episodi finalitza amb una peça d'una antologia dels anys 50, la nadala basca Ator Ator, reivindicant el valor de les tonades tradicionals enregistrades per la casa Hispavox.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
28'
Reciclagem culinària: Com aprofitar els torrons de Nadal
Aprofitament de les sobres de Nadal El xef Francesc Lledó ens ofereix una guia completa per donar una segona vida als torrons que queden al rebost després de les festes. En lloc de menjar-los de la manera tradicional, proposa diverses receptes de cuina de reaprofitament per transformar aquest dolç en postres noves i sorprenents. Receptes principals amb torró Gelats i postres fredes • Gelat de torró casolà: Una solució ideal per rebaixar la sensació de dolçor. Es prepara amb clares d'ou, nata muntada i torró picat (Xixona, Alacant o fins i tot xocolata). • Batuts energètics: Una opció ràpida barrejant torró amb llet, iogurt o gelat de nata sense sucre per equilibrar els gustos. • Postre estil Tiramisú: Capes de malindros o galetes sucades en cafè, torró esmiculat i iogurt natural cremós. Postres de forn i cullera • Flam o Púding de torró: Substituint el sucre de la recepta tradicional per uns 300 grams de torró triturat amb llet i ous. • Soufflé de torró i xocolata: Una elaboració més tècnica però espectacular que aprofita també els rovells d'ou sobrants d'altres receptes. • Pastís de full amb taronja: Una combinació de pasta de full, crema catalana, grills de taronja natural i encenalls de torró de xocolata gratinats al forn. Consells de conservació i qualitat "El torró artesà té una caducitat més ràpida perquè és més autèntic i no porta conservants; és el primer que s'acaba a les cases." • El torró amb molt de sucre actua com a propi conservant i és difícil que es faci malbé, encara que els fruits secs poden arribar a ranciejar amb el temps. • Per treballar millor el torró de xocolata en receptes, és recomanable posar-lo a la nevera o al congelador prèviament per poder-lo tallar o ratllar fàcilment.