Informatiu migdia: seguretat, pesca i economia

Panorama general de l’episodi Informatiu de migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb repàs a l’actualitat local: seguretat i policia de proximitat, crisi de les quotes de pesca al Mediterrani, campanya de bons comerç, pressió a urgències hospitalàries, projectes a la Universitat Rovira i Virgili (URV), impacte econòmic de PortAventura World, agenda cultural i social, reptes del turisme de càmping i un ampli bloc d’esports (Nàstic i bàsquet tarragoní). Seguretat i policia de proximitat a Tarragona Nova Unitat Policial de Reforç i Proximitat • La Guàrdia Urbana reforça el seu servei amb la Unitat Policial de Reforç i Proximitat, operativa des de Santa Tecla (17 de setembre). • Resultats des de la posada en marxa: - 2.709 persones identificades - 500 vehicles controlats - 872 denúncies per incivisme - Coordinació amb altres cossos policials en dispositius complexos • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que la unitat simbolitza modernització policial i la voluntat de construir “una Tarragona més segura”, amb especial atenció a tots els barris. Nou vehicle policial • Presentació d’una furgoneta equipada amb tecnologia avançada: - Càmeres i comunicacions en temps real - Material operatiu - DEA per a emergències • Objectiu: tenir una eina flexible i versàtil que permeti desplaçar els agents allà on la ciutat ho necessiti. Operatiu específic a Campclar • Pla conjunt Guàrdia Urbana – Mossos d’Esquadra al barri de Campclar (3–23 de novembre): - Més de 190 hores de patrullatge - 452 persones identificades - 240 vehicles controlats - 4 detinguts (trencament de condemna, ordre de recerca, positiu penal en alcohòlemia) “Aquesta unitat no és només nous uniformes i nous vehicles, és un canvi radical de model.” Crisi de les quotes de pesca al Mediterrani Preocupació al barri mariner del Serrallo • Els pescadors de El Serrallo estan pendents de la decisió de Brussel·les sobre les quotes i dies de pesca per al 2026. • El sector avisa que reduir els dies de feina seria “un desastre” després d’anys d’esforços per la regeneració del mar. • Javier Domènech, armador de la confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries: - Només acceptaran tenir més de 130 dies (xifra de 2025). - Reivindiquen arribar a 180 dies, que equivalen a treballar 9 mesos l’any. - Entén que alguns pescadors parlin d’insubmissió si les noves quotes són inassumibles. “Són mesures que es prenen des d’un despatx… nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no ens juguem la vida pesquera.” Posició del govern espanyol • El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, qualifica la proposta de la Comissió Europea de “d’un altre planeta” i “irreal”. • Critica especialment una hipotètica proposta de 9 dies de pesca, que equivaldria a “enviar els pescadors a casa”. • Reivindica l’esforç ingent del sector en la millora dels estocs i alerta que penalitzar-lo enviaria un missatge molt negatiu. Economia local i comerç de proximitat Èxit dels bons comerç de Tarragona • L’Ajuntament valora molt positivament la campanya de bons comerç, amb un 99 % dels 30.000 bons activats. • Dades econòmiques clau: - 150.000 € invertits en descomptes - Més de 620.000 € en compres generades - 472.000 € de despesa directa dels consumidors - 11.500 tiquets de compra associats • Zones amb més ús dels bons: - Illa Corsini - Illa Verdaguer - Rambla Nova • Sectors principals: - Alimentació - Roba - Calçat • La consellera Montse Adán defensa que són un pilar per dinamitzar la ciutat i ajudar el comerç de proximitat. Es planteja fer dues campanyes anuals, al març i al novembre, mesos tradicionalment més fluixos. “El que volem treballar des de Tarragona és que, quan vinguis a la nostra ciutat, sempre passin coses… i així també poder conèixer el comerç de proximitat.” Pressió assistencial i sanitat Collapse puntual a urgències de Sant Pau i Santa Tecla • L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla registra el nombre més alt de pacients d’urgències de les últimes dècades. • Causes principals: - Coincidència amb la vaga de facultatius als CAP - Augment de les infeccions respiratòries i de la grip • Dimarts es registra un increment del 10–15 % de la demanda d’urgències sobre la mitjana habitual. • El director, Xavier Oliac, explica que molts pacients han anat directament a urgències per la falta de metges als centres d’atenció primària. Mascaretes i recomanacions d’ús dels serveis • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris per contenir la grip i protegir persones vulnerables. • Recomanacions de l’hospital: - Acudir primer al CAP quan no hi hagi urgència extrema o gravetat. - Els CAP poden resoldre la majoria de necessitats. - Davant símptomes lleus, s’aconsellen mesures d’autocura i consultar el metge només si hi ha patologies prèvies o risc elevat. URV: millora d’espais al Campus Catalunya Més verd i eficiència energètica • Finalitzen les obres de sostenibilitat i eficiència energètica al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrades també en augmentar espais verds i ombres. • Intervenció a la plaça de la Concòrdia (interior del campus): - Noves jardineres amb arbres, arbustos i plantes - Sistema de reg per degoteig - Instal·lació de dues pèrgoles de ferro galvanitzat - Reparació del paviment malmès • Objectiu: crear un espai més verd, amb més ombra i més amable com a zona de reunió i descans per a la comunitat universitària. Reforma de l’Aula Magna • Encara en marxa la reforma de l’Aula Magna del campus: - Pressupost d’uns 782.000 € - Substitució de butaques i paviment - Modernització de la zona de control - Millora dels accessos exterior i interior - Termini d’execució: sis mesos a partir de mitjans d’octubre Impacte econòmic de PortAventura World 30 anys de contribució al PIB i a l’ocupació • Informe que quantifica per primer cop la magnitud econòmica de PortAventura World des de 1995. • Dades principals: - 1.800 milions d’euros invertits des de l’obertura - Impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball anuals, un 91 % a la demarcació de Tarragona • Contribució al PIB: - 18.000 milions d’euros acumulats - Equival a uns 600 milions d’euros anuals • El parc ha rebut més de 109 milions de visites en tres dècades, consolidant-se com a referent de l’oci europeu i peça estructural de l’economia catalana i espanyola. Cultura, llengua i patrimoni Marató de rutes literàries i lingüístiques • Tarragona acollirà la primera marató de rutes dedicada a descobrir la ciutat a través de la llengua i la literatura, amb totes les places exhaurides. • Activitat coordinada amb entitats culturals, universitàries i patrimonials. • S’ofereixen cinc rutes guiades per especialistes, combinant història, literatura i identitat lingüística. Rutes principals • Matí: - “Josep Pin i Soler”: des del terrat del Palau de Congressos, ressegueix la vida quotidiana de la ciutat al segle XIX. - “Històries de la llengua” (a les 11.20 h). - “La Tarragona que reneix”, proposta del grup Veu de Dona. • Tarda: - “El Serrallo vist pels escriptors” (16.00 h). - “Lletres pètries, paraules dites i escrites als murs de la catedral”, ruta de cloenda conduïda per Pablo Barona. Valoració de la iniciativa • Anna Gisbert, presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, subratlla que: - La marató ofereix un “tastet” de rutes emblemàtiques. - Permet recórrer espais patrimonials a través de les veus d’escriptors vinculats a la ciutat. - Posa en valor el “matrimoni immaterial” entre territori, llengua i literatura. “Farem un recorregut per aquest matrimoni immaterial que és la literatura i que de vegades no se li dona el valor que té.” Gent gran, solidaritat i activitats socials Festival solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa organitza un festival solidari al Palau Firal i de Congressos en benefici del menjador social de Bonavista. • Detalls de l’acte: - Dissabte, a partir de les 17.00 h, a la sala Augusta - Música, ball i espectacles - Més de 200 participants a l’escenari (usuaris de serveis i llars de jubilats municipals) • Celia López, coordinadora de Gent Gran Activa, destaca la il·lusió amb què es prepara el festival, nascut el 2015 (amb pausa per la pandèmia) i ja consolidat al calendari. • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments per al menjador social. • Raquel Quílez, de l’associació Joventut i Vida, posa en relleu la gran sensibilitat solidària de la gent gran, especialment en aquestes dates. “Es bolquen de forma espectacular i estem molt agraïts… tota ajuda ens ve molt bé.” Turisme de càmping i reptes territorials Autocaravanes i regulació del turisme itinerant • Els càmpings de Tarragona i les Terres de l’Ebre afronten diversos reptes: - Regulació del turisme itinerant amb autocaravana: creix l’ús d’aquest tipus de viatge, però sovint es desconeix o s’incompleix la normativa. - Problemes de mala praxis, com acampar en zones no habilitades, que perjudiquen el sector. • El sector reclama més regulació i control per ordenar aquesta activitat. Pas de mercaderies pel litoral i línies ferroviàries • Un altre repte és el tercer fil i el pas de mercaderies per la costa, a tocar dels càmpings i de zones de gran afluència turística. • Es proposa allunyar els combois de mercaderies de les zones més poblades i turístiques per motius de seguretat i qualitat de vida. • Joan Estrada, nou president de l’Associació de Càmpings de Tarragona i les Terres de l’Ebre: - Es mostra obert a dialogar i a estudiar totes les opcions tècniques. - Defensa el transport ferroviari de mercaderies per alliberar les autopistes, però considera necessari redissenyar els traçats que comporten més riscos. Cal “divertir el tràfic que sigui perjudicial pel ciutadà cap a les línies que portin menys problemes” i trobar la millor solució tècnica possible. Altres reptes del sector càmping • Lentitud administrativa en la tramitació urbanística. • Necessitat de millorar la promoció turística dels càmpings. • Continuar avançant en la desestacionalització, que creix gràcies al turisme sènior del centre i nord d’Europa. Blocs esportius Futbol: Nàstic de Tarragona Situació de Marcos Baselga i canvi de model • El davanter Marcos Baselga fa una valoració positiva del seu inici de temporada al Nàstic de Tarragona, tot i reconèixer que li cal millorar registres golejadors. • Dades personals: - Prop de 700 minuts jugats - 8 titularitats i 2 partits sortint des de la banqueta - 2 gols aquesta temporada • Assegura que, un cop superats els problemes físics, es troba bé i pot aportar molt a l’equip. “Si em trobo bé físicament puc donar bastantes coses a l’equip… estic tranquil, sé que arribaran els gols.” • Analitza el canvi amb l’arribada de l’entrenador Cristóbal Parralo respecte a Luis César: - Més pressió alta i recuperació ràpida de pilota - Estil més vertical i protagonista amb pilota - Ara li falta a l’equip regularitat durant els 90 minuts Objectius immediats del Nàstic • L’equip busca encadenar dues victòries consecutives per segona vegada aquesta temporada. • Partit clau diumenge davant el Cartagena, rival directe i que la temporada passada jugava a futbol professional. • Baselga destaca la importància de marxar a Nadal en zona de play-off per reforçar la sensació de feina ben feta amb el nou tècnic. • Baixes per al partit: - Òscar Sanz i Sergio Santos, lesionats - Dubte de David Alba Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) viu un gran inici de curs a Tercera Federació: - 8 victòries i només 2 derrotes en 10 partits • El darrer cap de setmana l’equip va guanyar el líder invicte, el Mollerussa, en un triomf clau per situar-se a la part alta. • El jugador Dani Stefanuto valora la victòria com: - Un “cop damunt la taula” - Especialment significatiu per haver estat fora de casa i contra un equip que no havia perdut ni en pretemporada. • Reconèixer que el nivell d’aquest inici supera les expectatives inicials, tot i que el treball del dia a dia fa que el seu rendiment sorprengui menys dins del vestidor. • El CBT rebrà aquest cap de setmana el Club Bàsquet Valls en un derbi de la demarcació. Bàsquet femení: TGN Bàsquet i dimissió de Sergio Manzano • Sergio Manzano deixa la banqueta del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 després de 3 mesos i només 1 victòria en 10 partits. • El tècnic explica la seva dimissió com un acte de responsabilitat i honestedat: - Ell mateix havia fixat uns “mínims objectius” i assumeix no haver-los complert. - No ho viu com “tirar la tovallola”, sinó com reconèixer que no ha aconseguit treure el màxim rendiment de la plantilla. “El més honest per la meva part és fer un pas enrere… crec que es poden fer les coses molt millor.” • Considera que un canvi d’entrenador pot ser un revulsiu per a l’equip, que veu patir per la manca de resultats. • Destaca que, tot i només 3 mesos, ha estat una experiència intensa treballant lluny de la seva zona geogràfica habitual. • De cara al pròxim partit, el derbi català davant el Mataró, serà el vicepresident i director esportiu Iñaki Liarte qui es farà càrrec temporalment de l’equip. Servei: temps i mobilitat Previsió meteorològica • Dijous: - Temperatures màximes: 18 °C a Tarragona, Reus i Tortosa; 17 °C al Vendrell; 15 °C a Gandesa. - Cel variable amb núvols i clarianes. - Boires interiors al final del dia, localment persistents. - Vent fluix del nord-est. • Divendres: - Cels molt ennuvolats. - Boires a la depressió central al matí, localment persistents. - Possibles precipitacions febles durant el dia. - Temperatures similars a les de dijous. - Vent fluix de l’est, augmentant a moderat al litoral. Mobilitat i transport públic • Fins al 21 de desembre, la línia L22 de l’Empresa Municipal de Transports fa recorregut alternatiu als dos sentits pel passeig de la Independència, a causa de les obres de renaturalització del riu Francolí. Publicitat i vida de barri • Anuncis comercials vinculats al Pla Tarragona 26 (nou servei de recollida de residus i neteja, amb l’objectiu de garantir carrers més nets). • Campanya nadalenca a Sant Pere i Sant Pau, promovent el comerç de proximitat i sortejos de lots de Nadal, amb festa a la plaça de la Quarta Promoció (música i animació infantil). Idees clau de l’episodi • Seguretat i proximitat policial com a eix central de la política municipal, amb noves eines i canvi de model. • Conflictivitat amb les quotes de pesca, amb un sector que denuncia mesures “d’escriptori” i reclama realisme a Brussel·les. • Dinamització del comerç local a través dels bons, amb retorn econòmic alt i perspectives de noves campanyes. • Pressió sanitària als serveis d’urgències i reforç de mesures preventives (mascaretes, ús correcte dels CAP). • Transformació urbana i universitària amb inversions a la URV i millores d’espais per a la comunitat. • PortAventura World confirmat com a gran motor econòmic i laboral de la demarcació. • Impuls de la cultura, la llengua i el patrimoni mitjançant rutes literàries i activitats que reinterpreten la ciutat. • Protagonisme de la gent gran en el teixit social i solidari de Tarragona. • Reptes del turisme de càmping i de caravana, incloent-hi regulació, seguretat ferroviària i desestacionalització. • Esports com a aparador de la realitat competitiva tarragonina: Nàstic en creixement amb nou tècnic, CBT en dinàmica molt positiva i TGN Bàsquet en recerca de revulsiu des de la banqueta.

Tenis, derbi CBT–Valls i futbol a Andorra

Context i estructura de l’episodi Programa de TGN Esports a Tarragona Ràdio centrat en tres blocs principals: • Tenis: commemoració dels 25 anys de la primera Copa Davis que va guanyar Espanya. • Bàsquet: situació de Raül Neila i prèvia del derbi CBT – CB Valls al Serrallo. • Futbol: present i futur de Felip Ortiz a la lliga andorrana amb l’Inter d’Escaldes. 1. 25 anys de la primera Copa Davis d’Espanya Record del títol històric (any 2000) El programa arrenca recordant que ahir es van complir 25 anys de la primera Copa Davis guanyada per Espanya, el 10 de desembre de 2000, al Palau Sant Jordi. • L’entrevistat principal és Agustí Pujol, aleshores president de la Federació Espanyola de Tenis i tarragoní. • Es remarca el “grup humà fantàstic” que va assolir el títol i l’emoció de viure-ho en directe. L’equip del 2000 estava format per: • Àlex Corretja • Albert Costa • Juan Carlos Ferrero • Joan Balcells "El dia 10 de desembre de l'any 2000 va ser el dia que Espanya va guanyar la primera Copa Davis de la seva història." Acte commemoratiu de la Federació Catalana de Tenis La Federació Catalana de Tenis va organitzar un acte de reconeixement a jugadors, tècnics i directius: • Hi van assistir directius, tècnics i tres dels quatre jugadors (Ferrero no hi va poder ser per motius laborals). • Es van compartir anècdotes, imatges, vídeos, fotos i es va lliurar un obsequi commemoratiu. • Pujol destaca que va ser un acte “molt ben organitzat” i “molt simpàtic”. Intervenció d’Àlex Corretja S’afegeix en directe Àlex Corretja, que truca enmig d’una gravació de pàdel on actua d’ambaixador d’una marca. • Defineix la jornada com “molt emotiva” i “molt entranyable”, remarcant que el temps passa però encara la poden explicar amb salut. • Agraeix especialment la iniciativa al president de la Federació Catalana. Corretja subratlla el sentit d’equip en aquella Davis: • L’objectiu comú era guanyar la Copa, no qui fos l’heroi del darrer punt. • Ell, tot i ser número 1 de l’equip, va acceptar voluntàriament quedar-se reservat per a un possible cinquè punt. "A nosaltres l'heroi ens donava igual. El que vols és tenir la rèplica de la Copa Davis a casa." La decisió tàctica i el pes del doble Agustí Pujol reconeix la valentia d’haver apostat per una capitania innovadora en format G4 (Aventanyo, Duarte, Perles i Vilaró): • Es valora la personalitat i caràcter d’aquesta fórmula. • Es destaca que el doble Corretja–Balcells va ser tan decisiu com el punt final de Ferrero contra Hewitt. "Potser va ser tant decisiu el doble com el quart partit." Significat esportiu i personal de la Davis Amb la perspectiva del temps, Agustí Pujol defineix aquella Davis com la “guinda” del tenis espanyol: • El tenis espanyol ja era al nivell més alt amb èxits individuals, tant masculins com femenins (Arantxa Sánchez, Conchita Martínez). • Faltava el títol col·lectiu que consolidés el prestigi internacional: la primera Copa Davis, que qualifica d’inolvidable. Pujol tanca l’entrevista comentant que continua jugant a tenis a nivell d’aficionat per mantenir activitat i amistats. 2. Bàsquet: derbi CBT – Valls i lesió de Raül Neila Situació personal de Raül Neila El segon bloc se centra en Raül Neila, jugador tarragoní del CB Valls, lesionat al primer partit de lliga: • La lesió l’obliga a perdre’s tota la temporada. • Inicialment passa per un procés dur de proves, diagnòstic i assimilació. Ara es troba en una fase diferent: • Ja ha passat per l’operació (fa quatre setmanes). • Està immers en la rehabilitació amb fisioterapeutes i recuperadors. • Manté una mentalitat clarament orientada a la recuperació i al retorn la temporada vinent. "Ara ja ha passat el procés de l'operació i a nivell mental només enfocat a la recuperació." El suport que rep és clau: • Companys d’equip que l’acompanyen des del primer moment. • Família amb experiència prèvia en la mateixa lesió (el seu germà la va patir l’any anterior). Viure el bàsquet des de fora de la pista Neila descriu com ha canviat la seva manera de viure els partits: • Confessa que es pateix més des de la grada que des de la pista. • Dins del joc, el jugador està concentrat i implicat; fora, es viu amb més nervis i impotència. "Ara m'he adonat que viure-ho a fora de pista es pateix molt, molt pitjor." Prèvia del derbi CBT – Valls al Serrallo Amb el derbi al Serrallo a la vista (CBT – CB Valls): • El CBT arriba en millor dinàmica de resultats. • El Valls ve de tres derrotes seguides. • Tot i això, Neila recorda que els derbis són partits diferents: • Més pressió, • Més nervis, • Més públic i ambient. Això fa que la condició de favorit sigui relativa i que sobre la pista "les coses puguin canviar". Ganes de tornar i compromís amb el futur En l’escala de l’1 al 10 sobre les ganes de tornar a jugar, Neila respon clarament 10: • El seu únic camí ara és recuperar-se. • El seu objectiu és tornar el millor possible i reprendre la competició la temporada vinent. El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan estigui a punt de tornar, per repassar el procés de recuperació complet. 3. Futbol: la trajectòria de Felip Ortiz a Andorra Estat actual de la lliga andorrana El tercer bloc el protagonitza Felip Ortiz, exjugador del Nàstic de Tarragona i actualment a l’Inter d’Escaldes, a Andorra. • El conductor el saluda amb humor parlant del “país del Toblerone”, referint-se a Andorra i la seva xocolata. • Ortiz explica que l’inici de la lliga va ser complicat per problemes amb permisos de residència, que van provocar l’ajornament de quatre jornades. Situació esportiva actual: • L’equip té dos partits menys que la resta. • Estan entre els tres primers classificats. • Amb els partits pendents, confien a recuperar el lideratge. L’Inter d’Escaldes i l’experiència europea Ortiz recorda que l’Inter d’Escaldes és el vigent campió de la lliga andorrana: • Van guanyar la lliga la temporada passada. • Això els va permetre disputar les prèvies de la Champions League. • Es van enfrontar a: • l’Steaua de Bucarest, • l’Olympic de Ljubljana. • Van estar a punt de classificar-se per la fase de grups, una experiència que valora molt positivament. Fitxatges i projecció de la lliga andorrana Es comenta el creixement de la lliga andorrana com a aparador per a jugadors: • Set jugadors de l’equip campió de l’any passat han marxat a: • Primera divisió de Romania, • Escòcia, • Altres lligues de primer nivell. Això demostra que "és positiu venir d'aquesta lliga" perquè genera sortides a lligues superiors. Fitxatges destacats de l’Inter d’Escaldes aquesta temporada: • Esteve Cámara (Barça B, Girona), • Cassi (Primera RFEF), • Guille (Sant Andreu), • Arnau Sanz (procedent del Nàstic de Tarragona / Pobla de Mafumet), • Altres jugadors amb passat a Segona Divisió i Primera Divisió espanyola (com Muguruza o Martín Calderón, ex del Cadis). Ortiz destaca que molts futbolistes veuen la lliga andorrana com una oportunitat per revaloritzar-se i donar el salt a categories superiors. Tancament de l’entrevista El programa acomiada Felip Ortiz desitjant-li sort en els partits ajornats i en el futur immediat a Andorra. Es recorda breument la seva trajectòria prèvia al Nàstic de Tarragona i es posa en valor la seva carrera ara com a jugador i referent a l’Inter d’Escaldes. Síntesi final de l’episodi Aquest episodi de TGN Esports ofereix una panoràmica variada de l’actualitat esportiva vinculada al territori: • Memòria històrica del tenis espanyol, amb la mirada emocionada sobre la primera Copa Davis i el paper d’Agustí Pujol i Àlex Corretja. • Realitat immediata del bàsquet català, amb la lesió de Raül Neila, la seva resiliència i la passió pels derbis CBT – Valls. • Projecció internacional del futbol a través de Felip Ortiz i el creixement de la lliga andorrana, que es consolida com a trampolí per a jugadors que busquen noves oportunitats. L’episodi combina nostàlgia, anàlisi esportiva i testimonis personals, amb un fil conductor clar: la relació entre Tarragona i l’esport d’elit, tant en el passat com en el present.

Fem l'humor 2025-12-11

Pesca, salut, mar i tradicions nadalenques

Introducció del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" obre el magazine del matí de Tarragona Ràdio amb un repàs dels continguts del dia: • Seguiment de les negociacions de pesca a Brussel·les • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris • Gran diada dels pataquers a la Universitat Rovira i Virgili (URV) • 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i 30 anys del Parc Subaquàtic • 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor • Secció d’humor i propostes culturals (exposició d’escultura al Moll de Costa) També apareixen falques institucionals sobre el Pla Tarragona 26, el Port de Tarragona, el Nàstic de Tarragona i el comerç de proximitat. 1. Crisi de la pesca al Mediterrani i incertesa per al 2026 Negociacions a Brussel·les El primer gran bloc aborda la situació del sector pesquer de Tarragona davant les noves negociacions de quotes per al 2026 a la Unió Europea: • Entrevista a Xavier Domènech, pescador, armador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. • El sector viu amb angoixa que s’“autoritzin” dies de feina sense saber quants dies concrets podran sortir a mar. • Ja venen de reduccions molt fortes: reivindiquen com a mínim 180 dies de pesca, que ja són clarament inferiors a una jornada laboral estàndard (uns 245 dies/any). Mesures sobre la taula Domènech detalla les noves propostes comunitàries: • Tancaments permanents d’arrossegament sota els 600 m per protegir gamba vermella i llagostí. • Tancaments d’almenys el 10% de caladors d’escamarlà. • Aclara que el llagostí de què parla Brussel·les no és el llagostí típic del Delta, sinó el llagostí moruno, poc rellevant a Tarragona. Esforços del sector i crítica a la UE El representant dels pescadors subratlla: • El sector ha aplicat moltes mesures de selectivitat: - Augment de més del 20% de la mida de la malla en algunes barques. - Reducció d’esforç pesquer en anys successius. • Consideren que la UE només protegeix el recurs biològic i deixa caure les altres dues “potes” de la cadira: - Pota econòmica: empreses i barques. - Pota social: mariners i famílies. Domènech insisteix que: “No tot el que passa a mar és culpa del pescador” i recorda que, en el cas de l’escamarlà, els estudis de l’ICATMAR apunten més aviat al canvi climàtic que no pas a la sobrepesca. Insubmissió i malestar creixent • Des de la Federació Catalana s’ha arribat a esmentar la “insubmissió” si les quotes són inassumibles. • Creix el grup de pescadors que qüestionen directament la pertinença a la Unió Europea, perquè perceben que l’objectiu final és forçar-los a plegar. • Domènech remarca que són treballadors, no caçadors de subvencions: el que volen és poder viure treballant a mar, com havien fet les generacions anteriors. 2. Salut: mascaretes i col·lapse d’urgències Repunt de grip i infeccions respiratòries En el segon bloc, el programa analitza la situació sanitària: • Entrevista amb el doctor Javier Oliac, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. • És el segon dia amb mascareta obligatòria a hospitals i centres sanitaris per: - Puja forta de grip - Altres infeccions respiratòries Pressió a urgències Oliac explica que: • Aquesta setmana han registrat xifres rècord d’urgències, les més altes “en dècades”. • Dimarts: punta històrica d’atencions, afavorida també per la vaga en altres nivells assistencials que desvia casos a urgències. • L’endemà: volum encara un 15% per sobre de la mitjana habitual. Previsions i recomanacions De cara a Nadal, el doctor combina realisme i prudència: • Les trobades familiars i sopars de feina amplifiquen el risc de contagi. • Però hi ha factors positius: - Campanya de vacunació en marxa. - Més conscienciació sobre mascareta i higiene de mans. Recomanacions clau: • Davant símptomes lleus (febre, tos, quadres respiratoris simples) i en persones sense risc: - Primer recórrer al CAP, no directament a urgències. • Només en casos de gravetat o risc evident, anar a urgències hospitalàries. • Confia en la bona acceptació social de la mascareta després de l’experiència del 2020, tant per part de pacients com de professionals. 3. Castells universitaris: gran diada dels pataquers Objectiu: millor diada universitària de la història L’abril Rius entrevista Nil Bertran (cap de colla) i Luna Dedes (presidenta) de pataquers, la colla castellera universitària de la URV. • Aquesta tarda, al Campus Catalunya, celebren la seva gran diada amb un objectiu molt ambiciós: - 5 de 7 - 3 de 8 amb agulla (folre) – estrena històrica en l’àmbit universitari - 3 de 8 - pilar de 7 • Si ho aconsegueixen, serà la millor diada de la història de les colles castelleres universitàries. Diferències entre colles universitàries i convencionals Per entendre els reptes tècnics, expliquen que: • En el món universitari, tots els castells baixen un pis respecte de les colles convencionals. • S’introdueixen folres en estructures que a les colles tradicionals es fan sense folre. • No hi ha canalla petita: tothom ha de ser major de 18 anys i vinculat a la universitat, de manera que: - Els pesos són més grans. - L’exigència tècnica i de seguretat augmenta. Volum humà i organització • Tenen més de 250 camises confirmades, i esperen arribar a unes 300 persones de la colla. • Hi afegeixen el suport d’altres colles universitàries convidades: - Llunàtics (Vilanova) - Descargolats (campus de l’EBE) - Bergants (Terrassa) Sobre l’organització del calendari universitari: • Es decideix en una assemblea anomenada Manaires entre caps de colla i presidències de totes les colles universitàries. • Cada colla té una diada pròpia, i la resta es reparteixen solidàriament les visites. Lideratge jove i aprenentatge Nil i Luna destaquen l’experiència humana de dirigir una colla universitària: • Lideren persones de la seva edat o més grans, sovint sense experiència prèvia en castells. • Fan tallers de pinyes i de sanitaris per garantir la màxima seguretat. • Combinació de: - Exigència tècnica en castells de gamma alta. - Fort component social (ambient, amistat, festa) que ajuda a mantenir la colla motivada. La diada, si no plou, serà a l’aire lliure al Campus Catalunya; si plogués, tenien previst recórrer al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. 4. 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines i 30 anys del Parc Subaquàtic Orígens en temps de franquisme En un dels blocs més extensos i apassionants, el programa celebra el doble aniversari de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i del Parc Subaquàtic de Tarragona. Convidats: • Anna Belén Martín, nova presidenta. • Lluís Marquès, expresident. • Juan Manuel de Muñoz, vocal de la junta. Context històric: • Naixement l’any 1955, en ple franquisme, quan estava prohibit associar-se lliurement. • Solució creativa: començar com un cineclub cultural i, d’aquí, derivar cap a activitat subaquàtica. • Eren anys en què no hi havia equips comercials de busseig disponibles a Espanya. Pioners del busseig a l’Estat Els primers socis del CES van ser autèntics pioners: • Van pujar a França per comprar un sol regulador Cousteau i copiar-lo aquí amb ferrers i mecànics locals. • Es feien els vestits amb càmeres de cotxe i reutilitzaven ampolles. • Van esdevenir un dels primers clubs de submarinisme d’Espanya, i d’aquí surten fites com: - Primera dona instructora de busseig de tot l’Estat. - Primera dona a baixar a 60 metres a Espanya. Servei públic sota l’aigua En un context on bombers i cossos oficials no tenien equips subaquàtics, el CES va assumir molts serveis: • Rescats i recuperació de cossos en tragèdies com la dels Alfacs. • Formació inicial de bussejadors per a bombers i altres serveis. També van ser clau en la recuperació de patrimoni subaquàtic romà: • Col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona. • Descobriment i extracció del famós sarcòfag d’Hipòlit prop de la punta de la Móra, peça de dues tones. • Localització d’avions i altres restes com el Heinkel alemany citat al programa. Naixement del Parc Subaquàtic de Tarragona El Parc Subaquàtic, que celebra 30 anys, neix com una idea pionera a l’Estat: • És el primer parc subaquàtic de tot Espanya. • L’objectiu: crear un hàbitat protegit on es regeneri la vida marina i que alhora serveixi com a espai d’immersió. Passos clau: • Es decideix enfonsar el vaixell “Dragonera” com a estructura principal. • Es fa una mena de crowdfunding (abans no en dèiem així) entre socis i col·laboradors per pagar: - Neteja exhaustiva del vaixell. - Retirada del motor (avui exposat al Museu del Port de Tarragona). • Avui, al parc hi ha diverses estructures, restes de fusta i altres elements que actuen com a esculls artificials. Biodiversitat i ciència ciutadana El parc ha esdevingut un punt calent de biodiversitat al litoral de la Costa Daurada: • S’han catalogat almenys 255 espècies diferents (peixos, invertebrats, flora marina). • S’hi observen: - Bancs de boquerons, bogues caçant, meros, abadejos. - Llagostes, pops, morenes, congres. - Barracudes de gran mida, que mantenen territoris molt definits. Projectes científics: • Participen a MINCA, una plataforma europea de ciència ciutadana: - Qualsevol bussejador pot penjar-hi fotos i vídeos. - Biòlegs identifiquen les espècies i registren dades de distribució. • Descobriment destacat: una gorgònia atlàntica de color porpra que a la Mediterrània només es troba a partir de 30 m, però que al parc apareix des de mig metre de profunditat fins als 24 m. Experiència humana del busseig Els convidats insisteixen molt en la dimensió emocional i inclusiva del busseig: • Per a qualsevol persona és com volar sota l’aigua, en un medi ingràvid i silenciós. • El CES ha impulsat iniciatives amb: - Persones cegues (amb l’ONCE): descobreixen el fons marí a través del tacte i la flotabilitat. - Persones amb discapacitat física (Goodman, persones que han perdut extremitats), que sota l’aigua recuperen sensació d’autonomia i llibertat. També recorden que: • Astronautes i soldats en rehabilitació s’entrenen sota l’aigua per simular la ingravidesa. • El busseig requereix control mental: el cap et diu de sortir quan notes l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company. Model de funcionament i accessibilitat • El CES és una associació sense ànim de lucre: - Ofereix cursos i batejos a preus molt assequibles. - Disposa de material de lloguer, de manera que per començar no cal invertir en equip propi. • El model de gestió del Parc Subaquàtic és únic: - Facilita l’entrada a clubs comercials i centres de busseig que hi porten clients. - Això genera turisme especialitzat i activitat econòmica local. Funcionament del parc: • Temporada alta: de juny al 30 d’octubre, obert cada dia de 9 a 19 h. • Temporada baixa: caps de setmana i festius des de Setmana Santa fins a Nadal. • S’estableixen cupos diaris per garantir seguretat i sostenibilitat. Els convidats recomanen iniciar-se quan l’aigua és càlida per gaudir més de l’experiència, i desmenteixen el tòpic que és un esport prohibitiu: comparat amb altres activitats (com BTT) consideren que no és més car, especialment amb el suport del club. 5. Nadal i tradició: concert de Nadales a l’escola Badruna Sagrat Cor 25 anys de concert i 130 d’associació d’exalumnes En clau més íntima i nadalenca, el programa conversa amb: • Maria Mercè Martorell, presidenta de l’Associació d’Exalumnes de Badruna Sagrat Cor. • Maria Dolors Vià, tresorera. Motiu: • Celebració del 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor. • Coincideix amb els 130 anys de l’Associació d’Exalumnes, reconeguda com una de les més antigues del món dins l’orde de Badruna. Recorden que l’associació: • Ja va rebre la medalla d’Argent de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1995. • Originàriament era només d’exalumnes dones; actualment és mixta, reflectint l’evolució del centre. Origen i estructura del concert • Els concerts de Nadales neixen arran de l’antic agermanament entre el barri del Port i el Serrallo, quan es feien a la catedral. • Quan aquell marc s’acaba, l’associació decideix traslladar l’activitat a l’escola per donar-li continuïtat. L’acte d’avui: • Hora i lloc: avui a les 19 h, a l’església del col·legi Badruna Sagrat Cor. • Hi participen 211 infants i joves, repartits en diverses corals: - Coral Badruna (del centre) - Coral Faristol (Carmelites) - Coral Més enllà (La Salle Tarragona) - Coral de La Salle Torreforta - Cor d’Ibori Algunes corals habituals no han pogut venir enguany (Cantabambolina, cor jove, Estels de la Catedral) per coincidir amb altres actuacions com el Poema de Nadal. Repertori i moment col·lectiu Exemples de peces: • Coral Badruna: - És Nadal - El Roc dels Pastorets (en versió inspirada en Elvis Presley) • Faristol (Carmelites): - 25 de desembre - Mira el Nadal • La Salle Torreforta: - El Dimoni es va equivocar - Anirem a buscar el tió • Més enllà (La Salle Tarragona): - El desembre congelat - Snowman • Cor d’Ibori: - Puc fer-ho bé - Carol of the Bells Tancament emblemàtic: Totes les corals, famílies i públic canten conjuntament “El noi de la mare”, convertint el final en un moment molt emotiu. L’associació prepara petits regals per a tots els infants participants, en reconeixement a l’esforç i el bon comportament. L’escola, el temple i el llegat de Jujol L’església del col·legi és un espai amb gran capacitat i molt bona acústica, decorat especialment per Nadal (arbre, llums, flors de pasqua). Detall patrimonial destacat: • El temple conserva dues peces de Jujol: - El sagrari (Santíssim). - L’altar. • Són obres vinculades familiarment a Jujol (per una germana religiosa) i connecten també amb el Gremi de Pagesos i la Pietat. Les entrevistades subratllen la importància de les germanes del Sagrat Cor com a pioneres: • Moltes eren licenciades en ciències, medicina, infermeria o matemàtiques en èpoques molt difícils per a l’educació femenina. • Han transmès un model de formació sòlida i empoderament a les alumnes. Diada d’exalumnes al maig A més del concert de Nadal, l’associació organitza cada maig una gran trobada d’exalumnes: • Inclou missa, assemblea anual i sopar obert a totes les promocions. • Cada any s’homenatja especialment: - El curs que fa 25 anys que va acabar. - El curs que en fa 50. Això afavoreix la retro trobada de generacions senceres, sovint amb més promocions que s’hi afegeixen. 6. Humor i ràdio: “Fem l’humor” La secció “Fem l’humor”, amb Miquel González, repassa moments divertits del trimestre i proposa escollir el millor tall de la temporada per passar-lo a la “final anual”. Fragments destacats: • “Punt neurològic del pàdel mundial”: lapsus lingüístic en un informatiu, que confon “neuràlgic” amb “neurològic”. • Problemes tècnics amb sintonies que no entren quan toca, generant repeticions còmico-improvisades. • Salutacions i presentacions trastocades (“Hola, guys…”), influenciades per mems i influencers. • “Caramel compartit”: escena en què el presentador ofereix un caramel i es crea un moment còmic sobre si es comparteix o no. • Un suposat nom de nadadora japonesa “Cha-pu-zon” (xapuzón) que resulta ser una broma. • Escena surrealista al cementiri municipal, amb un oient que busca una tomba i es barreja el tema del cercador web de difunts i el QR d’accés. Després de debat intern, acaben considerant com a més memorable el gag del caramel compartit, tot i que el cas del cementiri també té molts fans. La secció tanca amb un relat radiofònic humorístic, de to absurd i teatralitzat (veus en off, personatge jubilat d’Hisenda, etc.), jugant amb el surrealisme més que no amb el xiste directe. 7. Cultura: exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Moll de Costa Contingut de l’exposició En el tram final, el programa dona veu a l’oferta cultural de la ciutat. L’entrevista central és amb Julio Niebla, comissari de l’exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Tinglado 2 del Moll de Costa. Característiques principals: • Aproximadament 43 obres escultòriques. • Autors i autores que abasten tot el segle XX, des de primers anys fins a creadors contemporanis: - De l’entorn hispànic: Joan Miró, Jorge Oteiza, Eusebio Sempere, Andreu Alfaro… - Noms internacionals: Jeff Koons, Brian Donnelly (Kaws), Samuel Salcedo, Pablo Bruera, entre d’altres. • Diversitat de materials i tècniques: - Ferro forjat i soldat. - Fusta, resines, plexiglàs. - Assemblage, peces monumentals de fins a 3 metres d’alçada. Estructura museogràfica L’exposició es planteja com un recorregut històric i didàctic: • Àmbit introductori: - Textos explicatius sobre tècniques escultòriques. - Un gran cronograma visual des de la prehistòria fins al segle XX, amb fotografies de peces icòniques. • Quatre àmbits generacionals aproximats: - Nascuts fins als anys 20. - Nascuts als 30-40. - Nascuts als 50-60. - De finals de segle i inicis del XXI. Tot i la divisió cronològica, Niebla es reserva algunes “llicències” per col·locar obres en diàleg entre sales diferents. Peça emblemàtica La peça triada com a imatge de l’exposició i portada del catàleg és: • Una escultura de Joan Miró, “Dona i ocell”. • És el model original a partir del qual Miró va concebre la monumental “Dona i ocell” de 14 metres situada a la plaça d’Espanya de Barcelona. • Niebla en destaca la poesia i el surrealisme mironià, que la converteixen en una obra clau de la mostra. Dates • Inauguració: demà (respecte al dia d’emissió). • Durada prevista: fins aproximadament el 20 de febrer. • L’exposició estarà oberta durant totes les festes de Nadal, i el comissari confia que l’èxit de públic pugui fins i tot prolongar-ne la durada. 8. Altres elements i falques Al llarg del programa es van intercalant anuncis institucionals i comercials que completen el mosaic de ciutat: Pla Tarragona 26 • L’Ajuntament impulsa el “Pla Tarragona 26”, un full de ruta per transformar el model de ciutat. • Objectius destacats: - Nova recollida de residus i neteja viària. - Eliminació de contenidors soterrats i renovació generalitzada dels contenidors. - Millora de la recollida selectiva i ampliació de punts de reciclatge. - Garantir carrers més nets, amb més freqüència de neteja i manteniment. Nadal, comerç i activitats de barri • Campanyes de dinamització a Sant Pere i Sant Pau, amb sorteig de 30 lots nadalencs entre clients del comerç de proximitat. • Programació nadalenca al Port de Tarragona (llums, espectacles, tallers infantils, mapatges, furboteques…). Esport • Promoció dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada, amb cobertura integral de Tarragona Ràdio. Altres • Anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona, reformes orientades a millorar serveis i eficiència energètica. • Falques del circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, oferta familiar per Nadal. • Recordatoris dels programes temàtics de Tarragona Ràdio, com “La Porteria” (justícia global) o “Tedi Cultura”. 9. Homenatge musical: Robe Iniesta i Jorge Martínez A la secció cultural, abans de l’entrevista sobre escultura, el programa fa un doble homenatge musical a dos músics que han mort recentment: Robe Iniesta (Extremoduro) • Recorden la figura de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, mort als 63 anys. • En destaquen: - La condició de poeta urbà i underground. - La seva capacitat de captar el malestar social i l’estat d’ànim de tota una generació. - El reconeixement institucional: Medalla d’Or de les Belles Arts, intent (no consumat) d’atorgar-li el Premi Cervantes. • S’emeten fragments d’algunes cançons clàssiques del grup i la seva col·laboració amb Leiva, on la complicitat entre artistes queda palesa. Jorge Martínez (Illegales) • També s’anuncia la mort de Jorge Martínez, líder del grup Illegales, als 70 anys, a causa d’un càncer fulminant. • Es remarca el seu paper com a “macarra il·lustrat” de la movida i del rock espanyol més fosc. • El programa recupera el tema “Ángel exterminador”, que va situar Illegales a les llistes comercials sense perdre l’esperit punk-rock. Aquests dos comiats serveixen per posar en valor la diversitat del rock en castellà de finals del segle XX, des de l’extrem més poètic i rabiós (Extremoduro) fins al més sarcàstic i canalla (Illegales). 10. Tancament: identitat, memòria i futur Tot i ser un magazine diari, l’episodi té un fil conductor clar: • Identitat marítima i pesquera: la lluita dels pescadors per sobreviure a les polítiques europees; el mar com a espai de treball i, alhora, d’oci i recerca (CES, Parc Subaquàtic). • Salut i responsabilitat col·lectiva: mascaretes, grip, ús correcte de les urgències. • Tradició i comunitat: castells universitaris amb els pataquers, concert de Nadales a Badruna Sagrat Cor, memòria d’artistes de la música. • Cultura i patrimoni: exposició d’escultura al Moll de Costa, patrimoni arquitectònic de Jujol, record patrimonial submergit recuperat pel CES. El programa combina actualitat dura (crisi de la pesca, saturació sanitària) amb relats personals i col·lectius que expliquen què és i cap on vol anar la ciutat: una Tarragona que mira al mar, que cuida la seva gent i que fa de la cultura (castells, música, arts plàstiques) una peça central de la seva vida quotidiana.

Quota pesquera, grip, educació i esports

Panorama general de l’episodi En aquest butlletí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio es repassen els principals temes d’actualitat de la ciutat i la demarcació: negociacions de quotes pesqueres a Brussel·les, mesures sanitàries per la onada de grip, conflictes laborals en sanitat i educació, evolució del turisme i PortAventura World, conflictes urbanístics locals i l’actualitat esportiva amb especial atenció al Nàstic de Tarragona. Pesca al Mediterrani i quotes europees Negociacions a Brussel·les • Els ministres d’Agricultura i Pesca de la UE negocien les quotes pesqueres per al 2026, decisives per al nombre de dies de sortida a la mar i els mètodes de pesca al Mediterrani. • La Comissió Europea demana un esforç addicional per revertir la sobreexplotació, mantenint el sistema de compensació de dies a canvi de mesures de conservació. Posició dels pescadors catalans • El sector està “tocat” i alerta que no acceptarà reduccions respecte als 130 dies de feina aconseguits l’any anterior. • Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, adverteix de possibles accions de resposta i fins i tot insubmissió si el resultat és incoherent amb la realitat del sector. "Quan una persona està acorralada i ja ho comencem a estar, nosaltres haurem d’emprendre alguna acció. Nosaltres reclamem el dret de treballar." • Abad explica que Espanya, França i Itàlia podrien exercir una minoria de bloqueig si la proposta final de la Comissió no és acceptable. Mesures mediambientals ja aplicades • La flota ha introduït: - Tècniques de pesca selectiva - Tancaments temporals de zones - Ús de xarxes amb portes volants • La proposta de Brussel·les reclama encara més mesures de conservació per poder mantenir volums de pesca similars als del 2024. Salut: grip, mascaretes i vaga mèdica Obligació de mascareta als centres sanitaris • Des d’ahir, és obligatori l’ús de mascareta a: - Centres i serveis sanitaris - Hospitals - Residències de gent gran i de persones amb discapacitat • Els usuaris del CAP Muralles es mostren, en general, conscients i favorables a la mesura, entenent-la com una eina clau per frenar els contagis de grip. • Alguns pacients ja portaven mascareta de casa (encara guardades de la pandèmia), d’altres la recullen directament al taulell del centre. Situació epidemiològica de la grip • El metge de família Ramon Monegal explica que: - Som en pic epidèmic de grip. - El pic s’ha avançat aproximadament un mes respecte l’any passat. - La corba d’incidència és molt més vertical, amb més casos nous cada dia. • Es destaca la importància de la vacuna i de la mascareta per reduir contagis. • Salut preveu que el pic es pugui allargar a causa de les interaccions socials de Nadal. Vaga de metges • Metges de Catalunya xifra el seguiment de la segona jornada de vaga a Tarragona en un 42%, i en un 55% al conjunt del país. • El col·lectiu reclama: - Una sanitat pública de qualitat - Un conveni mèdic propi - Millores en sobrecàrrega assistencial i guàrdies maratonianes • El Departament de Salut rebaixa el seguiment de la vaga a un 7,2%, evidenciant un xoc de dades entre administració i sindicats. • Metges de Catalunya avisa que les protestes no s’aturaran, descrivint-se com a “tossudament alçats”. Turisme i impacte econòmic a la demarcació Dades de pernoctacions turístiques • El sector turístic de la demarcació arriba a 21.748.664 pernoctacions el 2025, un +2,9% respecte al 2024. • La temporada baixa és on més es creix: - +12% entre gener i maig - +10% entre setembre i desembre • Durant l’estiu hi ha estancament, sense grans increments. • Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme, defineix la temporada com de “consolidació satisfactòria”, però remarca que no és un any rècord. El 2017 continua sent l’any de màxim històric, amb uns 22 milions de pernoctacions. • Els mercats internacionals són clau: representen el 51,5% de les pernoctacions. Impacte de PortAventura World • Un estudi de la consultora PwC quantifica per primera vegada l’impacte de PortAventura World des de 1995: - 17.200 milions d’euros aportats al PIB català en 30 anys. - 1.800 milions d’euros d’inversió directa des de l’obertura. - Impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball, el 91% dels quals a la demarcació de Tarragona. • L’estudi vol mostrar la magnitud real de la contribució del parc a l’economia i a l’ocupació de la zona. • La Federació turística fixa reptes per al 2026: - Continuar la desestacionalització. - Obrir-se al mercat coreà. - Recuperar el mercat rus. Conflicte per les obres a l’Escola La Rebassada Obres molt a prop del centre educatiu • Les famílies de l’Escola La Rebassada i l’AFA denuncien la situació de risc i afectació per les imminents obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut. • Característiques del projecte: - Inici previst el 15 de desembre. - Obres a 1 metre del pati dels més petits. - A 10 metres de les aules de P3 a P5. - Es construirà un nou vial de connexió amb el carrer Mercè Rodoreda. - Caldrà rebaixar fins a 7 metres de roca calcària. • El projecte, esperat durant 40 anys, exposa 138 alumnes (alguns amb necessitats especials) a mesos de soroll, vibracions i pols. Reacció de famílies i professorat • Es considera que la situació afectarà: - El benestar dels infants - El desenvolupament de les classes - El dia a dia del centre • El personal docent ha expressat també neguit i preocupació. • L’AFA va demanar posposar les obres a l’estiu, però Ajuntament de Tarragona i promotora ho han rebutjat per motius tècnics. • Manel Terrés (AFA) lamenta que no s’hagi volgut modificar el pla d’execució. Mobilització i resposta municipal • L’AFA i les famílies han impulsat una recollida de signatures perquè les obres es facin en període no escolar (a partir del juny). • Ja s’han recopilat unes 400 signatures. • L’Ajuntament i l’empresa promotora es comprometen a: - Canviar la maquinària per una de menys sorollosa. - Evitar una perforació contínua de la pedra i optar per llimar-la progressivament. Professors vs. Departament d’Educació Jornada de lluita i mobilització • El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació, a les portes d’obrir negociacions per millores laborals i salarials. • Els sindicats USTEC-ST, Professors de Secundària, CCOO, UGT i CGT han convocat una jornada de lluita amb concentracions simultànies arreu del país. • A Tarragona, hi ha protestes: - Davant de l’Institut Martí i Franquès - Davant dels serveis territorials d’Educació al carrer Sant Francesc Calendari de negociació • Els sindicats valoren positivament que Educació hagi acceptat un calendari de diàleg que: - Comença abans de Nadal amb millores retributives. - Ordena els temes segons les prioritats sindicals: - Salaris - Ràtios i plantilles - Reducció de la burocràcia - Decret de direcció de plantilles - Currículums • Francesc Gasó (Professors de Secundària) recorda que el col·lectiu es troba entre els docents pitjor pagats de l’Estat, tot i el cost de la vida elevat a Catalunya. Gasó confia que, "ni que sigui per vergonya", s’acabin ajustant els salaris a un nivell més just. Escenari de vagues • Els sindicats adverteixen que, si les negociacions del dia 16 s’encallen, es podria iniciar un cicle de vagues al sector educatiu. Mobilitat: aparcament a l’estació del Camp de Tarragona Nou pàrquing provisional • Les obres de l’aparcament provisional gratuït i vigilat de l’estació del Camp de Tarragona (AVE) acabaran a finals de gener. • Característiques: - 110 places d’aparcament - Opció gratuïta i més segura que fins ara • Fins avui, la manca d’infraestructures ha generat: - Únic aparcament segur: el subterrani de pagament, considerat car per a viatges freqüents. - Molts usuaris aparcant al voral, amb conseqüències de robatoris i desperfectes. - La setmana anterior, una vintena de cotxes apareixien amb danys importants. Valoració dels ajuntaments • L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, considera el nou pàrquing un “pegat” insuficient. • Solució de fons: un aparcament definitiu més gran en terrenys de la Secuina, que requerirà: - Nou tram de carretera - Una rotonda - Acord entre Generalitat, Diputació i ADIF • Martí Pla tem que el projecte es perllongui en el temps, tot i que s’espera que sigui una realitat en any i mig. • Destaca que la Diputació de Tarragona s’hi ha compromès fermament, però avisa que, com a mínim, un any caldrà esperar. Activitats nadalenques i familiar Nadal al Port de Tarragona i als barris • Es promociona la campanya “Ja és Nadal al Port” al Port de Tarragona, amb: - Il·luminació nadalenca i mapatges - Música i espectacles - Tallers, activitats infantils i furgoteques • Al barri de Sant Pere i Sant Pau es proposa "viure la màgia" del Nadal fomentant el comerç de proximitat, amb: - Sorteig de 30 lots nadalencs - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil. Magatzem reial dels Reis d’Orient • Les entrades per visitar el magatzem reial es posen a disposició del públic a partir d’aquest dijous a les 11 del matí. • Detalls de la visita: - Preu de 2 euros, reemborsables en validar l’entrada al recinte. - Venda a través de entrades.tarragona.cat. - Iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona i altres actors. • El magatzem s’ubicarà al Refugi núm. 1 del Moll de Costa i serà visitable del 27 al 30 de desembre. • Els patges reials hi ultimen: - Preparatius de la nit de Reis - Carrosses i regals • Els infants (sobretot de 0 a 10 anys) podran: - Recórrer el magatzem acompanyats pels patges - Deixar la seva carta a la bústia reial Bloc esportiu Futbol – Nàstic de Tarragona Estat físic i personal de Marcos Baselga • El davanter Marcos Baselga valora positivament el seu primer tram de lliga amb el Nàstic de Tarragona: - Ha superat problemes físics que l’havien frenat a l’inici. - S’ha consolidat a l’11 titular amb l’arribada de l’entrenador Cristóbal Parralo. • Reconeix que li falten gols, però es mostra tranquil: Considera que, trobant-se bé físicament i amb un equip que genera més ocasions, els gols acabaran arribant. Canvis amb Cristóbal Parralo • Baselga descriu els trets del nou Nàstic de Cristóbal en comparació amb el de Luis César: - Equip més agressiu en la pressió alta. - Voler recuperar la pilota més amunt. - Estil més vertical i protagonista amb pilota. • Remarca que és un estil “ni millor ni pitjor, simplement diferent”, i que ara cal ser més regular durant tot el partit. Proper partit i objectiu de play-off • El Nàstic afronta el darrer partit a casa del 2025, diumenge a un quart de set de la tarda, davant el FC Cartagena: - Rival directe pels mateixos objectius. - Equip que la temporada passada jugava al futbol professional. • Objectius immediats: - Aconseguir dues victòries consecutives (fet poc habitual aquesta temporada). - Sumar els 6 punts dels pròxims dos partits abans de Nadal. • Baselga considera important arribar a vacances en places de play-off, per marxar amb la sensació de feina ben feta des de l’arribada del nou tècnic. • Per al partit, Cristóbal Parralo no podrà comptar amb els lesionats Òscar Sanz i Sergio Santos. Bàsquet – Ibersol CBT i DG Nevesquet Gran inici de l’Ibersol Club Bàsquet Tarragona • L’Ibersol CBT signa un excel·lent inici de temporada a Tercera FEB: - 8 victòries i 2 derrotes en 10 partits. • El darrer cap de setmana, victòria de prestigi a la pista del Mollerussa, fins llavors líder invicte fins i tot en pretemporada. • El jugador Denis Stefanuto destaca que: - Guanyar fora, i contra un rival invicte, és un punt d’inflexió important. - Malgrat que l’objectiu era estar a la part alta, fins i tot a l’equip li sorprèn la solidesa d’aquest inici. • Explica que la pretemporada es va enfocar a rodar l’equip i repartir minuts, per la qual cosa era difícil preveure exactament el nivell real, però el treball diari justifica els bons resultats. • El pròxim partit serà un derbi de la demarcació davant el CB Valls. Dimissió de Sergio Manzano (DG Nevesquet) • Sergio Manzano, entrenador del DG Nevesquet de Lliga Femenina 2, presenta la seva dimissió: - Només una victòria en 10 partits (victòria contra l’Arxil per 66-38). - S’havia incorporat el 15 de setembre, pràcticament amb la temporada començada. • Manzano ho defineix com un exercici d’honestedat i responsabilitat: “No és deixar de lluitar, sinó reconèixer que, en tres mesos, no he aconseguit treure el màxim rendiment a l’equip.” • Assegura que: - No està disfrutant, perquè tampoc ho fan les jugadores. - Els mals resultats les fan patir. - El canvi d’entrenador pot ser un revulsiu positiu. • Aquest cap de setmana, la banqueta l’ocuparà Iñaki Liarte, vicepresident i director esportiu, en el partit contra el Mataró al Palau d’Esports Catalunya de Camp Clar. Futbol territorial Segona Catalana – Grup 6 • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: visita el Roda de Barà. • Cultural Torreforta: juga al camp dels Remolins-Bítem, rival directe. • L’entrenador Gregorio Navas destaca: - L’alt nivell tècnic dels Remolins-Bítem, sobretot de mig del camp en endavant. - La presència de Cristian Balcarcel, màxim golejador de la categoria la temporada anterior. • Clau del partit, segons Navas: - Màxima concentració defensiva. - Minimitzar errors. - Màxima efectivitat en atac per aconseguir la primera victòria com a visitants. Tercera Catalana • Partits destacats: - Sant Salvador al camp del Salou B. - Sant Pau al camp del Mont-roig. - Racing de Bonavista al camp del Salou. - Atlètic Camp Clar rep el Mas Pellicer. Publicitat i patrocini Al llarg del butlletí s’inclouen diverses falques comercials que contextualitzen l’activitat econòmica local: • “Ja és Nadal al Port” – promoció d’activitats nadalenques al Port de Tarragona. • Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau, fomentant el comerç de proximitat. • Anuncis institucionals com el de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades, destacant la seva recerca en química sostenible i descarbonització. • Publicitat comercial d’Obramat, adreçada a professionals de la construcció i la reforma. Aquests missatges publicitaris serveixen de transició entre blocs informatius (general i esportiu) i reforcen la connexió entre economia local, recerca i vida quotidiana a Tarragona.

Serveis Informatius 7H del 11/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 63

Avui a Raülin amb Salsa tenim un personatge d’aquells que no deixen mai indiferent: A l’escola era “Xavier Martí”, però això ja és història… perquè el món l’ha rebatejat com Chef Macarrilla —o Cavi Macarrilla quan vol sonar important. Ell mateix es defineix com polèmic, massa sincer i balança molt desequilibrada. D’extrems, vaja: pot ser zen o pot ser una traca de Sant Joan. Valent, sense por de res, futbolero —tot i que va abandonar el Barça i ara només anima l’equip del seu fill, que és el que realment importa. Addicte a la vida, a la jarana, a sortir a menjar, a beure, a fer festa… i de tant en tant, diuen que fins i tot cuina. Senyoressss i senyors… avui tenim a taula un home que viu com parla: sense filtres. I el segon convidat d’avui és un d’aquells noms que ja formen part del paisatge gastronòmic de Cambrils. Damià Capafons, chef i propietari de Cal Tendre, un restaurant de cuina catalana, mediterrània i tradicional amb arrels molt marcades: per una banda Cambrils, i per l’altra l’Albagés, aquell petit poble de les Garrigues que dona nom a la casa. El Damià va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i avui porta, amb il·lusió i bon menjar, aquest “petit gran restaurant” del Port de Cambrils. Un cuiner que cuina com parla: amb autenticitat, amb tradició i amb aquell puntet que només tenen els que estimen la terra i el producte.

Actualitat local, salut i cultura a Tarragona

Resum general de l’episodi Programa informatiu i magazín a Tarragona Ràdio que combina actualitat local, mesures de salut pública, conflictes educatius i una àmplia agenda cultural i festiva de la ciutat. Salut: mascaretes i grip Context sanitari als centres de Tarragona: Entrada en vigor de la mesura obligatòria de portar mascareta als centres sanitaris de Tarragona. Usuaris del CAP Muralles relaten com s’hi han adaptat: alguns porten mascaretes de casa, d’altres les reben al taulell. Es destaca que la mesura és clau per evitar contagis de la grip, que enguany s’ha avançat gairebé un mes. Veus i arguments principals: Usuaris conscienciats remarquen que cal protegir-se al màxim: "En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-nos al màxim..." El metge de família Ramon Monegal recorda: La importància de la vacuna i de la mascareta. Que estem en pic epidèmic de grip. Que el pic es pot allargar per les interaccions socials de Nadal. Educació: obres i mobilitzacions docents Obres al barri de l’Ermita de la Salut Les famílies de l’escola Arrabassada i l’AFA alerten d’una situació de greu risc per les obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut: Les obres es faran a 9 metres del pati dels més petits i a 10 metres de les aules d’infants de 3 a 5 anys. Denuncien: Soroll constant de maquinària pesada (toneladora, camions...). Vibracions i possibles projeccions de material. Pols continuada, amb risc per a la salut. El projecte, esperat durant 40 anys, exposa 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de molèsties i riscos. Manel Terrés, de l’AFA, ho explica subratllant la preocupació per l’impacte diari al centre. Jornada de lluita del professorat El professorat manté el pols amb Educació per exigir millores laborals i econòmiques: Sindicats convoquen una jornada de lluita i concentracions simultànies arreu del país. A Tarragona hi ha accions a l’Institut Martí Franqués i als Serveis Territorials d’Educació. Reivindicacions principals dels docents: Millores retributives (sous). Reducció de ratis d’alumnes i millora de plantilles. Menys burocràcia al dia a dia docent. Revisió del decret de direcció de plantilles. Canvis en currículums. Francesc Gasó, delegat sindical de professors de secundària, destaca que: Es troben entre els docents pitjor pagats de l’Estat. Catalunya té un alt cost de la vida, però sous baixos en comparació. Apel·la al fet que, “ni que sigui per vergonya”, calgui apujar els salaris. Els sindicats adverteixen que, si les negociacions del dia 16 s’encallen, es podria avançar cap a un cicle de vagues. Nadal i activitats familiars a Tarragona L’episodi recull diverses propostes per viure el Nadal a la ciutat i l’entorn: Sant Pere i Sant Pau: Campanya per impulsar el comerç de barri. Possibilitat de guanyar fins a 30 lots nadalencs. Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil a la plaça de la quarta promoció. Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: Activitats al Moll de Costa: música, màgia, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i propostes de lleure. Es convida a consultar la programació completa a la web del Port de Tarragona. Raulina amb salsa i Fans de Tarragona: El magazín musical Fans de Tarragona anuncia que aquesta setmana recuperen continguts especials (“refregits”) però trenquen una mica la dinàmica per donar pas a Raulina amb salsa, amb el Raul Cid. Humor i to desenfadat: es comenta que és el programa número 63, fent bromes amb el número i el 69. Agenda cultural i musical Música en directe i concerts solidaris Al llarg del programa es recomanen diversos concerts i esdeveniments: Mishima: Concert aquest dissabte 13 de desembre. Entrades exhaurides. Mescalina, mi amor: Es presenta com una proposta musical molt atractiva (“sonen la merda bé”). Memorial Berni Sánchez – “Números rojos contra les cuerdes”: Concert especial a La Capsa de Música. Totes les aportacions es destinaran a la lluita contra el càncer. Es destaca la importància del component solidari. Circuit Folk 21 amb Les Alosa: També a La Capsa de Música, el dia 21. Proposta de folk dins d’un circuit especial. Gospel i La Marató de TV3 Diverses iniciatives musicals solidàries i de gospel: Concert solidari per La Marató de TV3: El dia 13 de desembre, a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. A càrrec del grup Gospel Soul (referits com “els Gospels Opels” a l’àudio). Finalitat solidària vinculada a La Marató de TV3. Gospel Forever: Esdeveniment de gospel en estat pur. Al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a la plataforma nexeevents.com. Projectes i institucions locals Pla Tarragona 26 i residus L’Ajuntament de Tarragona activa el Pla Tarragona 26, nou full de ruta per transformar la ciutat amb èmfasi en la neteja i la recollida de residus: Objectiu principal: millorar la recollida selectiva. Mesures concretes: Renovació de tots els contenidors. Eliminació dels contenidors soterrats. Ampliació dels punts de reciclatge arreu de la ciutat. Es presenta com un pas per fer més fàcil separar i reciclar millor, amb l’objectiu d’una ciutat més neta, eficient i sostenible. Altres institucions i projectes esmentats ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Fundat el 2004, situat al campus Sescelades. Referent en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Reuneix 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb institucions i empreses d’arreu. Pla Impuls Dipte – Diputació de Tarragona: Programa que ajuda els ajuntaments a reduir burocràcia. Ofereix eines i recursos per impulsar projectes locals. S’emmarca en l’objectiu de millorar el dia a dia de pobles i ciutats. Tanatori Municipal de Tarragona: Projecte de reforma de 3,2 milions d’euros. Inclou millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres acabaran el segon trimestre de 2026; es demana disculpes per les molèsties. Oferta turística i d’oci: Ània Salou i Ània els Prats: Propostes de Cap d’Any amb pacs familiars que inclouen tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, “tardeo”, primer bany de l’any, sopar de gala i festa. Format del programa i tancament L’emissió combina butlletí informatiu, publicitat institucional i comercial, i contingut de magazín musical. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio, tanca amb recomanacions culturals i dona pas al programa Raulina amb salsa, amb to distès i humorístic. El conjunt reflecteix una Tarragona activa en: Salut i prevenció (grip i mascaretes). Reivindicacions educatives i preocupacions de les famílies. Cultura, música i solidaritat per Nadal. Transformació urbana i serveis públics en marxa.

Economia blava, invasores i Far de Calella

Panorama general de l’episodi En aquest Arran de Mar s’ofereix un recorregut complet per l’actualitat del litoral català, amb especial atenció a: • Notícies de costa i municipis mariners (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Maresme, Costa Daurada) • Economia blava i geopolítica portuària al Mediterrani i al Marroc • Meteorologia de Nadal i canvi climàtic al desembre • Medi ambient i espècies invasores a la costa catalana • Patrimoni marítim i cultural amb el Far de Calella com a protagonista L’episodi combina informació local molt concreta (obres municipals, projectes culturals, dades de turisme) amb una mirada global sobre ports, transport marítim i transició energètica. 1. Obertura i tertúlia lleugera Amics invisibles i “pongos” A l’inici, l’equip del programa trenca el gel comentant els sopars de Nadal i el debat etern sobre els amics invisibles: • Una part de l’equip els critica com a “cau de pongos” (objectes inútils que acaben guardats o llençats). • D’altres els defensen quan hi ha confiança dins del grup o es fixen regles clares (regals útils, temàtics o que cadascú escrigui què necessita dins el pressupost). • Apareix també la idea de regals “pràctics”: menjar de qualitat, productes de mar, etc. Aquesta secció serveix per donar to proper i distès abans d’entrar en el bloc informatiu. 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1 Costa Brava i litoral gironí Sessió sobre el Pla d’Usos del Cap de Creus A Empuriabrava (Castelló d’Empúries) es convoca una sessió informativa sobre el Pla regulador d’usos i gestió (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus: • Tot i no ser municipi dins l’àmbit estricte del parc, moltes embarcacions amarrades a Empuriabrava l’utilitzen de forma habitual. • L’objectiu és explicar: - Criteris de gestió del parc - Restriccions i usos permesos - Com evitar conflictes o infraccions per desconeixement. • Hi participen: Parc Natural de Cap de Creus, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, Generalitat i Ajuntament de Castelló d’Empúries. Millores al camí de ronda de Palamós L’Ajuntament de Palamós inverteix 5.700 € en la millora del camí de ronda entre la platja del Castell i el poblat íber: • Es repara un tram degradat que dificultava el pas dels usuaris. • Actuacions principals: - Regularitzar la planimetria per fer el terreny més planer - Crear pendents per desviar l’aigua de pluja i evitar erosió. • El poblat íber del Castell és: - Bé Cultural d’Interès Nacional (des de 1996) - Un dels jaciments íbers a l’aire lliure més visitats de Catalunya - Situat en un promontori unit a terra per un istme al final de la platja. 2.2 Delta de l’Ebre i costa de l’Ebre Alerta dels GALP pesquers davant la reforma europea Els Grups d’Acció Local de Pesca (GALP) de Catalunya consideren perillosa la reforma del marc financer europeu 2028-2034: • Temor que el sector pesca i aqüicultura quedi diluït dins del model LEADER rural i perdi especificitat i competitivitat. • Els GALP catalans (Mar de l’Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme) s’adhereixen a un manifest estatal per mantenir el desenvolupament local participatiu (DLP). • Reclamen al Ministeri i a la Comissió Europea: - Mantenir el DLP com a instrument clau per a innovació i cohesió del litoral - Tenir en compte les realitats específiques de les comunitats pesqueres. • Cites destacades: “Sense aquest model, el Delta de l’Ebre hi perd competitivitat i oportunitats” (Eusebio Rosales, GALP Mar de l’Ebre) “El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant” (Francesc Gil, GALP Costa Daurada) Reducció dràstica del deute a l’Ametlla de Mar L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar anuncia una reducció del 50 % del deute municipal mitjançant la cancel·lació simultània de 6,05 M€: • Ràtio d’endeutament: del 140 % al 70 %, molt per sota del límit legal (110 %). • Allibera uns 600.000 €/any que abans es destinaven al finançament de la residència. • Factors clau segons el govern municipal: - Inversió estratègica equivalent, en 3 anys, a la dels 8 anys anteriors - Contenció de despesa corrent (vehicles, serveis jurídics, consum elèctric) • Mesura polèmica: subhasta del solar de la residència per reduir deute. • L’alcaldessa Eva de Lamo insisteix que: - El servei de residència està garantit - La decisió permet millorar serveis i equipaments a mig termini. 2.3 Maresme Restauració del veler “Odina” a Arenys El mestre d’aixa canari Agustín Jordà està reconstruint el veler Odina del navegant aranyenc Oriol Ferran: • L’Odina va patir un accident el 22 de juliol: - Cop de mar quan es va aixecar garbí - L’hèlix es va embolicar amb el motor - Sense propulsió, el vaixell va embarrancar sota el penya-segat del Capaspre, als peus del Far de Calella. • Danys principals: - A la banda d’estribord però en un sector relativament “plà” del buc, fet que facilita la reparació. - Cal: reconstruir l’estructura, posar taules de pi, calafatar i pintar. • El projecte té una forta càrrega sentimental per al propietari, que assumeix costos elevats amb: - Donacions particulars i aportacions privades - Preparació d’un crowdfunding per finançar el nou motor a partir de gener. • Objectiu: tornar l’Odina a l’aigua abans del bon temps de l’any vinent. Premi Ateneu per al Casal de Llavaneres El Casal de Llavaneres rep el Premi Ateneu 2025 al millor projecte ateneista per “Un batec cultural per a Llavaneres”: • Reconegut com a projecte transformador que posa la cultura i la participació al centre de la vida del poble. • Eixos destacats: - Impacte social i cohesió - Sostenibilitat i innovació - Nova estratègia de comunicació i captació de públics. • Accions rellevants: - Mostra de teatre - Recuperació i restauració dels gegants (40è aniversari) - Activitat de colles i aplec de la sardana - Creació de l’Escola d’Art i Pensament - Podcast “Pau de Paller” - Cicle de vermuts musicals per diversificar públic. 2.4 Costa Daurada i Tarragona Dades de turisme 2025 a la demarcació de Tarragona El sector turístic tarragoní registra 21.749.664 pernoctacions el 2025 (+2,9 % vs 2024): • Creixement notable en temporada baixa: - +12 % de gener a maig - +10 % de setembre a desembre • Estiu estancat, sense rècords. • Els mercats internacionals representen el 51,5 % de les pernoctacions. • Berta Cabré (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme): “És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any rècord... L’any 2017 continua sent l’any de màxims amb 22 milions de pernoctacions.” Per al 2026, els reptes són: • Desestacionalitzar encara més l’activitat turística • Obrir-se al mercat coreà • Recuperar el mercat rus. Conflicte per obres al costat de l’escola La Rebassada (Tarragona) Les famílies de l’escola La Rebassada i l’AFA denuncien les obres d’urbanització al barri de la platja de l’Ermita de la Salut: • Obres previstes a 1 metre del pati d’infantil i a 10 m de les aules de P3-P5 (138 alumnes, alguns amb NEE). • Riscos assenyalats: - Soroll intens i continu - Vibracions - Pols i projeccions de materials - Afectació al benestar i aprenentatge dels infants. • Famílies i AFA havien proposat posposar les obres a l’estiu, però: - Ajuntament de Tarragona i promotora ho rebutgen per motius tècnics. • Ja s’han recollit 400 signatures per demanar que les obres es facin en període no lectiu. 2.5 Serveis: temps i trànsit Predicció meteorològica El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu un escenari de mar molt tranquil·la (mar de fons i marajol) i vents febles: • Avui: - Vent girant a sud / sud-est (xaloc) - Mar poc moguda, una mica de mar de fons a la Costa Brava. • Demà: - Vents molt febles i variables, fins i tot calmes (“bassa d’oli”) al matí - Tarda amb xaloc o llevant suau, sense aixecar gaire onatge - Possibles boires de costa entre el Maresme i l’Alt Empordà. Estat del trànsit Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa d’una tarda relativament tranquil·la: • Retencions habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona: - Tram final de C-58 cap al Nus de la Trinitat - Lateral de l’AP-7 (B-30) a Barberà del Vallès direcció sud - Un km lent a la C-17 entre Parets i Mollet. 3. Bloc d’Economia Blava: ports, Marroc i transició verda 3.1 Privatització portuària al Marroc i competència mediterrània La col·laboradora Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) exposa un panorama complex de geopolítica portuària: Privatització de l’Agència Nacional de Ports (ANP) del Marroc • El govern marroquí debat la transformació de l’ANP en societat anònima (privatització parcial), excepte el port Tanger Med, que depèn directament del rei. • Clau per entendre-ho: - Es desconeix qui estarà darrere del capital privat (Xina, EUA...) - Genera inquietud perquè pot reconfigurar el control estratègic dels ports al Magrib. El cas de Nador West Med • Nador West Med és presentat com un megaport marroquí molt competitiu: - Capacitat estimada 3,5–5,5 M de TEU/any. - Situat a només 50 km de Melilla i a prop de l’estret de Gibraltar. • Polèmica principal: - El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) finança el projecte amb 300 M€ en tres crèdits, dins d’una inversió global prevista de fins a 730 M€ el 2030. - Els ports europeus paguen taxes d’ETS (mercat de carboni), però els ports marroquins no assumeixen aquests mateixos costos de sostenibilitat, generant una competència aparentment deslleial. “Sembla que Europa està finançant una cosa que va en contra dels mateixos interessos d’Europa”, resumeix l’Anna. Impacte sobre ports europeus • El desenvolupament dels ports marroquins (Tanger Med, Nador West) afecta: - Algesires i Màlaga (estratègia de trànsit de contenidors) - València i Barcelona (gran hubs mediterranis). • Tot i la competència, s’insisteix que els ports també es poden complementar mitjançant estratègies comunes. 3.2 Relació Barcelona–Tanger i model “Port Vell” Cooperació estratègica • Tanger Ville vol remodelar la seva façana marítima inspirant-se en el model de Port Vell de Barcelona: - Prioritzar pesca, turisme, creuers i usos ciutadans. - Connectar millor ciutat–port i apostar per desenvolupament sostenible. • Delegacions marroquines han visitat Barcelona per conèixer: - Marina Port Vell - Blue Cluster i estratègies de renovació portuària. • Des de 2024 s’han reforçat els intercanvis tècnics entre Barcelona, Tanger Med i altres ports marroquins. Marroc com a potència automobilística • El país s’ha consolidat l’última dècada com a pol automobilístic competidor d’Espanya: - Mà d’obra molt més barata (al voltant de 550 €/mes, segons l’Anna) - Regles mediambientals i laborals menys estrictes - Incentius fiscals i suport d’inversió dels Estats Units. • Nador West Med vol ser un gran node logístic d’exportació de vehicles cap a Europa. 3.3 Retirada xinesa a Àfrica i nou focus a Llatinoamèrica Anna també comenta que: • La Xina havia finançat nombrosos ports africans dins la Nova Ruta de la Seda. • Ara té problemes perquè molts països no retornen els crèdits, fet que impulsa una retirada parcial de la inversió xinesa a Àfrica. • Conseqüència: major reorientació cap a Amèrica Llatina, amb projectes com el port de Chancay (Perú). 3.4 Transformació del Port de Barcelona i llegat de la Copa Amèrica El Port de Barcelona es presenta com a cas d’èxit internacional: • El president del port (Damià Calvet, tot i que al programa se l’anomena “David Sino”) ha explicat a Nova York el llegat de la Copa Amèrica de vela: - Obertura del port a la ciutadania - Accés gratuït a determinades zones i platges - Nova estratègia que integra economia, cultura i esport nàutic (Liceu, Palau de la Música, Auditori, clubs de rem i vela). Segons l’Anna, l’American’s Cup ha estat una oportunitat per redissenyar el front marítim i projectar internacionalment la “cultura portuària” barcelonina. 4. Ports com a productors d’energia i transició verda 4.1 Punts de recàrrega i innovació a ports esportius Anna destaca experiències d’autogeneració elèctrica en ports nàutics: Cas de “One Concept Marine” a Saint-Tropez • Instal·lació d’un pontó solar (empresa Medlem / One Concept Marine) al port de Saint-Tropez: - Genera uns 720 kWh/mes. - Equivalent aproximat a: - Consum anual d’una embarcació elèctrica - Uns 5.000 km en un vehicle elèctric - O unes 40 recàrregues completes d’un vaixell elèctric petit. • Ideia clau: els ports esportius poden convertir-se en petits productors d’energia renovable, no només en consumidors. Projectes similars a Catalunya • A Port Ginesta (Garraf), una empresa que fabrica torretes a partir de plàstic recuperat del mar les vol convertir en punts de càrrega elèctrica per a embarcacions. • Es preveu que el sistema sigui autònom energèticament a partir de l’estiu de 2026. 4.2 Reconeixement europeu de la nàutica d’esbarjo Per primera vegada, el Pla Europeu d’Inversió en Transport Sostenible (STI/STEP) reconeix la nàutica d’esbarjo com a part de la transició verda: • Fins ara, les embarcacions d’esbarjo es consideraven “vaixells recreatius” dins de la Marina Mercant, sense tractament específic. • A partir del nou marc: - Es preveuen 2.900 M€ fins al 2027 i més de 100.000 M€ fins al 2035 per a infraestructures sostenibles. - S’inclouen ports esportius i embarcacions elèctriques o híbrides en l’estratègia. • Això ha de permetre actualitzar molls, punts de connexió elèctrica i serveis a moltes marines. 4.3 Limitacions actuals: connectar grans vaixells Malgrat els avenços, Anna subratlla: • Només 34 ports al món disposen d’endolls per connectar-hi creuers a la xarxa elèctrica (aprox. 2 % del total). • A nivell de ports comercials, també només un 2 % disposen d’aquestes infraestructures. 4.4 Hidrogen i indústria catalana L’empresa catalana Sole Diesel (Sole) treballa en: • Desenvolupar piles de combustible d’hidrogen per a propulsió elèctrica i híbrida en embarcacions. • Es presenta com un pas important per a l’economia catalana i la seva posició al sector dels motors nàutics. També es recorda que els fons Next Generation s’acaben aviat, i la transició verda haurà de recolzar-se cada cop més en esquemes com el pla europeu de transport sostenible. 5. Bloc de meteorologia: desmuntant el “Nadal blanc” El meteoròleg Sergi Corral analitza 30 anys de mapes (1995–2024) per veure quin temps ha fet realment per Nadal a Catalunya. 5.1 Conclusions sobre el clima nadalenc • En 19 de 30 Nadals (64 %) ha dominat l’anticicló: - Temps plàcid, sense vent fort - Boires a l’interior i inversió tèrmica - Temperatures suaus en alçada - Mar calma (marajol) i fins i tot minves (baixada del nivell del mar per alta pressió). • Només 5 anys amb borrasques atlàntiques a l’oest de la Península. • Només 3 anys amb tramuntanada o mestralada forta (entrades de nord fredes i ventoses). • Un altre 10 % de Nadals amb passos de fronts febles, de pluja escassa. Conclusió: el “Nadal blanc” és una excepció, més propi del cinema que no pas de la realitat climàtica catalana. 5.2 Records extrems • Nadal 2001: el més fred del segle XXI a Catalunya fins ara. - Després de fortes nevades el 13–14 de desembre, l’anticicló va consolidar el fred. - Mínimes de –18 / –20 ºC a la plana d’Osona on hi havia neu permanent. • Temporal de Sant Esteve 2008: - El dia 25 encara hi havia anticicló, però el 26 un fort llevant va generar onades de 10–12 m a la Costa Brava, comparable o superior al Gloria en alguns punts. 5.3 Nadals recents: calor anòmala • Nadals de 2022, 2023 i 2024: - Clarament càlids, amb anticicló i subsidència d’aire càlid en alçada. - Sensació quasi de primavera; poca neu al Pirineu i males condicions per esquiar. 5.4 Pluja al desembre i canvi climàtic Comparant sèries pluviomètriques: • Desembre és un dels mesos on més ha baixat la pluja al litoral i prelitoral: - Abans: mitjanes de 40–45 l/m² - Ara: aproximadament 20–25 l/m² • Des de la primera setmana de novembre no hi ha hagut episodis generals de tempestes ni cap temporal de llevant aquesta tardor. Sergi remarca la necessitat d’un temporal de mar per “trencar” la monotonia d’aquesta mar tan plana i de llargues situacions anticiclòniques. 6. Bloc de Medi Ambient: el calanchoe, una invasora a la costa catalana A la segona hora, la secció Medi Ambient – Medi Nostrum amb Joan Ramon Mendo aborda el cas d’una planta invasora que ja ocupa bona part de la costa catalana: el calanchoe (Calancoe ×híbrida, “milfulles”). 6.1 Origen i expansió de la planta • Planta ornamental exòtica de Madagascar, molt utilitzada en jardineria. • L’espècie problemàtica és un híbrid entre Calancoe daigremontiana i Calancoe delagoensis (abans tubiflora). • Característiques clau: - Genera propàgols o miniplantes al voltant de tota la fulla - Cada propàgol pot arrelar i crear una nova planta - Això permet una propagació exponencial, especialment en talussos i penya-segats costaners. • Un mapa compartit a xarxes mostra la costa catalana i valenciana “farcida” de calanchoe. 6.2 Convidats especials Hi participen dos especialistes: Rafael Serra, director de la revista Quercus (en castellà, amb bon enteniment del català) Sònia García, investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) 6.2.1 Què és la revista Quercus? Rafael Serra explica: • Revista de referència estatal en conservació de la biodiversitat i ecologia. • Fundada el 1981 (fa 44 anys), filla de la transició democràtica i de l’auge del moviment ecologista. • Es finança sobretot amb els subscriptors, que ell compara amb la “arrel pivotant” dels Quercus (alzines, roures, sureres): Sense aquesta arrel profunda (subscriptors) la revista no hauria sobreviscut als “vendavals” del mercat editorial. • Combina: - Rigor científic (treballs amb universitats, centres de recerca, administracions) - Divulgació accessible per al gran públic adult interessat en medi ambient. • Malgrat la dificultat de la distribució en kioscos i punts de venda, manté presència en: - Aeropuerts, estacions, papereries, estancs, etc. 6.2.2 Neix l’article sobre el calanchoe • A partir d’un projecte de renaturalització de cales a Mont-roig del Camp (Miami Platja), impulsat per Ecologistes en Acció (Tarragona i Terres de l’Ebre), es detecta una competència directa entre el calanchoe i: - Limonium gibertii, una espècie endèmica i protegida (anomenades ansupagueres en català), pròpia de penya-segats salins mediterranis. • Es demana suport científic a l’Institut Botànic de Barcelona i es fa un treball de camp conjunt. • D’aquí sorgeix un article científic-divulgatiu publicat al número de desembre de Quercus, signat per: - Joan Pere Pascual Díaz (Ecologistes en Acció) - Sònia García - Daniel Vitales - Jordi López Pujol (IBB) 6.3 L’IBB i la recerca en invasores Sònia García presenta l’Institut Botànic de Barcelona: • Centre mixt CSIC – Museu de Ciències Naturals de Barcelona, situat a Montjuïc. • Combina plantilla del CSIC amb personal del Consorci del Museu. • Des de fa uns 5 anys disposen de projectes específics sobre plantes al·lòctones i invasores. Projecte LIFE Med Cliffs • Projecte LIFE Med Cliffs (Med = Mediterrani, Cliffs = penya-segats): - Centrat en la protecció de la flora de penya-segats mediterranis. - Espècies emblemàtiques: Centaurea corymbosa (ceseli ferreny al Cap de Creus), diversos Limonium, etc. - Actua contra invasores com Carpobrotus (ungla de gat), Opuntia ficus-indica (figuera de moro) i Gazania rigens (margarida del Cap). • El Calancoe joutonii (forma híbrida invasora) no era espècie diana inicial, però els investigadors han vist que s’estén ràpidament i forma catifes monoespecífiques on no creix res més. 6.4 Per què l’híbrid és tan invasiu? Sònia explica el concepte de vigor híbrid: • Els parentals (C. daigremontiana i C. delagoensis) ja són espècies amb: - Fulles que produeixen propàgols clònics al marge - Bona capacitat reproductiva. • L’híbrid C. ×joutonii combina: - Fulles més grans (herència de daigremontiana) → més propàgols per fulla - Vigor híbrid: més creixement, resistència i capacitat competitiva. • S’ha originat un clon especialment exitós que es replica idèntic: “És com si la mateixa planta s’hagués copiat milers de vegades i hagués trobat al nostre litoral un hàbitat ideal: clima suau, penya-segats, poca pluja i molta llum.” Això explica la seva expansió accelerada i la dificultat de control. 6.5 Gestió i erradicació: és possible? Rafael Serra planteja la qüestió clau: es pot erradicar o almenys controlar el calanchoe? Sònia respon: • Eradicació total és molt difícil, per la quantitat de propàgols i l’extensió ja assolida. • Al Cap de Creus, dins el LIFE Med Cliffs, s’han fet: - Proves de treta manual/mecànica → la planta torna a aparèixer - Es plantegen eventuals tractaments amb herbicides (glifosat) en punts concrets. • Estratègia recomanada: - Accions quirúrgiques a llocs on hi hagi espècies molt protegides (com Limonium gibertii a Mont-roig o Seseli farrenyi al Cap de Creus). - Prioritzar àrees de gran valor ecològic abans que intentar-ho a tot arreu. Limitacions administratives • Moltes plantes (Gazania, Calancoe, etc.) no estan encara al catàleg oficial estatal d’espècies invasores. • Això fa que: - La Generalitat i l’Estat tinguin menys marge legal i pressupostari per actuar. - Quan una espècie finalment s’inclou al catàleg, ja està molt estesa (“arriba tard”). • Malgrat tot, Sònia destaca que: - La Generalitat de Catalunya (Servei de Fauna i Flora, Parcs Naturals) participa i cofinança projectes LIFE. - Hi ha tècnics disposats a col·laborar, però amb molts fronts oberts i recursos limitats. 6.6 Prioritats i preguntes obertes Joan Ramon planteja un cas paradigmàtic: • L’Ajuntament de Mont-roig del Camp acaba de rebre 6,1 M€ per remodelar un poliesportiu. • La pregunta retòrica és: què es podria fer en matèria d’erradicació d’invasores i restauració d’hàbitats amb una fracció d’aquests recursos? La secció conclou sense resposta clara, però subratllant la necessitat de voluntat política i pressupostària per abordar seriosament el problema de les invasores. 7. Far de Calella: patrimoni, identitat i aniversari A la part final, el programa fa un viatge al Maresme per parlar del Far de Calella, que compleix 166 anys. 7.1 Origen de la festa d’aniversari Convidats als estudis de Ràdio Arenys: • Josep Miracle • Pere Porti • Joan Ramon Villaret Expliquen: • L’Associació d’Amics del Far de Calella es va crear fa uns 16 anys, arran del 150è aniversari del far. • Aquell any, de forma improvisada, un petit grup va decidir pujar al far a cantar-li “Aniversari feliç” i brindar amb cava. • L’espontaneïtat va tenir èxit i, any rere any, l’acte s’ha anat professionalitzant i creixent, fins a convertir-se en una festa oberta al poble. 7.2 Celebració d’enguany Per al 166è aniversari (data real, 15 de desembre), la festa es farà diumenge 14: • Hora: a les 12 del migdia • Lloc: al voltant del Far de Calella • Accés: - Servei especial de carrilet gratuït des de l’oficina de turisme (a partir de 11:30 h) - També es pot pujar a peu o en vehicle, amb un tram curt de pujada a peu. • Activitats: - Cant col·lectiu de l’“Aniversari feliç” al far - Pastís i begudes per a tothom - Sorteig d’un pernil (cedit per Tallers Martí) en benefici de La Marató de TV3 - Actuacions musicals i convidat sorpresa (no desvetllat al programa). 7.3 Implicació de les escoles i concurs de dibuix Un element clau de la festa és la participació infantil: • Concurs de dibuix sobre el far per a escolars de 10–12 anys de les 4 escoles de Calella. • Participació massiva: 265 dibuixos presentats. • Jurat format per dues persones del món de l’art que han escollit: - 10 finalistes, convidats a l’acte del diumenge - Tots 10 reben un lot de premis, incloent una fotografia artística del far (emmarcada) cedida per fotògrafs de Foto-Film Calella (enguany, Tino Valduvieco; en anys anteriors, Quim Botell i Guillem Torner). - 1 guanyador rep, a més, una bicicleta. Abans del concurs, els organitzadors visiten les escoles per explicar la història del far i conscienciar els infants perquè el considerin un símbol de la ciutat. 7.4 El Far de Calella com a icona Els convidats destaquen diversos aspectes que fan del far una icona identitària: • Situació espectacular sobre el turó, amb vistes: - Cap a Calella i la costa nord - Cap al sud, fins a Montjuïc en dies clars. • El far és visible cada nit, recordant als veïns la seva presència amb el seu codi de llum: - Tres llampecs + pausa + dos llampecs (codi característic incorporat fins i tot al logotip de l’associació). • És l’únic far entre Barcelona (Montjuïc) i Tossa de Mar, cosa que el fa especialment singular al litoral català. • A més de far operatiu, és: - Centre d’interpretació sobre fars i comunicacions marítimes - Escenari de casaments, activitats culturals i festivals d’estiu. • El far ha estat musa de pintors, poetes i artistes, sovint present a la iconografia local juntament amb les torretes de Calella. Els organitzadors insisteixen que cada poble costaner hauria de “fer valer” els seus propis símbols, i que a Calella el far és el símbol per excel·lència. La presentadora tanca el programa convidant a dedicar una futura secció monogràfica a la història completa del Far de Calella. 8. Notícies locals breus (Tarragona) En el butlletí de les 17 h de Tarragona Ràdio, Tero Ortega resumeix alguns titulars addicionals: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per contenir la grip; molts usuaris encara reutilitzen mascaretes de la pandèmia. • El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació amb jornades de lluita i concentracions per reclamar millores salarials i laborals, denunciant que Catalunya té cost de vida alt i sous docents baixos. • Les entrades per al Magatzem Reial (activitat de Reis) es posen a disposició del públic; costaran 2 €, però es reemborsaran en validar l’entrada. 9. Temes principals tractats Eixos centrals de l’episodi Actualitat del litoral català Gestió del Parc del Cap de Creus, camí de ronda de Palamós, turisme a Tarragona, finances municipals a l’Ametlla de Mar. Economia blava i geopolítica portuària Privatització de l’ANP al Marroc, desenvolupament de Nador West Med, competència i cooperació Barcelona–Tanger, retirada xinesa a ports africans. Transició energètica als ports i nàutica d’esbarjo Pontons solars, torres de càrrega per a embarcacions, reconeixement europeu de la nàutica recreativa dins la transició verda, hidrogen per a motors nàutics. Climatologia nadalenca i canvi climàtic Dominància d’anticiclons per Nadal, disminució de la pluja al desembre, records de fred i temporals puntuals, manca de llevantades recents. Espècies invasores i recerca aplicada Cas del calanchoe als penya-segats mediterranis, impacte sobre espècies endèmiques, rol de l’IBB i de la revista Quercus, dificultats institucionals per actuar. Patrimoni i identitat marítima Recuperació del veler Odina, vida cultural al Maresme, i celebració de l’aniversari del Far de Calella com a símbol de poble i del litoral. 10. Idees clau i missatge de fons • La costa catalana és un espai on interaccionen turisme, pesca, port, patrimoni cultural i conservació ambiental, sovint amb tensions (com al cas de les obres a La Rebassada o la competència portuària amb el Marroc). • L’episodi defensa, de forma implícita, que cal: - Informació clara (sessions sobre el PRUG del Cap de Creus) - Gestió participativa (GALP, projectes LIFE, implicació d’escoles amb el far) - Coherència d’inversió pública (pregunta sobre prioritzar equipaments esportius vs natura i biodiversitat) - Innovació verda als ports per compatibilitzar tràfic marítim i sostenibilitat. • El fil conductor és el mar Mediterrani com a espai viu: des de les boires de xaloc i les aigües planes d’hivern fins a les plantes invasores que envaeixen els penya-segats i el feixuc equilibri entre competitivitat econòmica i protecció del territori.

Salut, educació i esport a Tarragona

Panorama general de l’episodi L’edició de Tarragona Actualitat se centra sobretot en salut pública, conflictes educatius i urbanístics, mobilitat i seguretat viària, vida social i cultural de la ciutat, i un ampli bloc esportiu marcat pel Nàstic de Tarragona i el bàsquet local. Salut pública i grip Obligació de mascareta als centres sanitaris • Des d’aquest dimecres és obligatori l’ús de mascareta a tots els centres i serveis sanitaris i residències de gent gran o persones amb discapacitat. • Usuàries del CAP Muralles expliquen que ja hi anaven preparats, molts amb mascaretes que encara tenien de la pandèmia; d’altres les han hagut de demanar al taulell. "En aquesta vida el que més s’estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim." • El doctor Ramon Monegal, metge de família del CAP Muralles, remarca: - Estem en un pic epidèmic de grip avançat gairebé un mes respecte a l’any passat. - La corba d’incidència és més vertical, amb més casos cada dia que l’any anterior. - La mascareta, ara obligatòria, i la vacuna són claus per frenar els contagis. • Salut alerta que el pic de la grip es pot perllongar per les interaccions de Nadal. Nou Pla Local de Salut 2025-2028 • Demà es reuneix el Consell Municipal de Salut per impulsar l’execució del nou Pla Local de Salut 2025-2028. • Eixos principals: - Prescripció social: derivar persones des de les àrees bàsiques de salut a recursos comunitaris (entitats, programes municipals…). - Cal treball intersectorial entre personal sanitari i diferents àrees de l’Ajuntament de Tarragona. • Altres línies prioritàries: - Obesitat infantil: participació al POICAT (Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil) amb èmfasi en: - zones amb més prevalença; - implicació familiar; - foment d’hàbits saludables; - reducció de l’estigma i la culpa. - Dinamització dels parcs saludables: - explicar el correcte funcionament dels aparells; - promoure activitat física a l’aire lliure; - afavorir la socialització com a eina de salut i benestar. Educació, urbanisme i conflictes laborals Obres a l’Ermita de la Salut i Escola La Rebassada • L’Ajuntament de Tarragona inicia el 15 de desembre les obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut, un projecte esperat des de fa 40 anys. • Les famílies de l’Escola La Rebassada i l’AFA denuncien un greu risc i afectació per a l’alumnat: - Obres a 1 metre del pati dels més petits i a 10 metres de les aules de 3 a 5 anys. - S’hi farà un nou vial que connectarà amb el carrer Mercè Rodoreda i caldrà rebaixar fins a 7 metres de roca calcària. - Temen soroll, vibracions, pols i possibles afectacions físiques i emocionals durant mesos. "El projecte exposa 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de soroll, vibracions i pols." • Manel Terrés, de l’AFA, explica que han demanat posposar les obres a l’estiu, però Ajuntament i promotora ho han refusat per motius tècnics. • Les famílies han iniciat una recollida de signatures perquè les obres es facin en període no escolar; ja en tenen unes 400. • L’Ajuntament de Tarragona respon que: - canviaran a maquinària menys sorollosa; - no hi haurà perforació contínua, sinó llimat de la pedra. Mobilització del professorat i negociació amb Educació • Els sindicats USTEC-ST, Professors de Secundària, CCOO, UGT i CGT es preparen per a les negociacions amb el Departament d’Educació per millorar condicions laborals i retributives. • Valoració positiva del calendari negociador pactat: - començar abans de Nadal amb millores retributives; - ordre de prioritats: salaris, ràtios i plantilles, menys burocràcia, decret de direcció de plantilles i currículums. • Francesc Gasó (Professors de Secundària) denuncia: - Catalunya és una de les comunitats on el cost de la vida és més alt, però el professorat té un dels salaris més baixos de l’Estat. "Esperem que ni que sigui per vergonya tendeixin a posar-nos el salari que toqui." • Adverteixen que, si les negociacions s’encegallen, es podria anar cap a un cicle de vagues. Mobilitat, seguretat viària i aparcament Aparcament a l’estació del Camp de Tarragona • Les obres de l’aparcament provisional gratuït i vigilat de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona acabaran a finals de gener i oferiran 110 places. • L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, considera que: - és un pas endavant, però insuficient; - la solució real és l’aparcament definitiu a la Secuita, molt més gran. • Problemes actuals: - aparcar de forma segura només és possible al pàrquing subterrani de pagament; - nombrosos robatoris, trencaments de vidres i desperfectes als vehicles aparcats al voral; - la setmana passada una vintena de cotxes van aparèixer danyats. • L’aparcament definitiu requereix: - noves infraestructures viàries (tram de carretera i rotonda); - acord entre Generalitat, Diputació i ADIF. "Com a mínim un any ens trigarem a tindre-ho. Ojalà fos menys." • Es preveu que l’equipament definitiu sigui una realitat en un any i mig, tot i el risc d’endarreriments. Accident múltiple a l’AP-7 • La AP-7 ha estat tallada en sentit sud a Roda de Barà per retirar un camió accidentat que transportava una grua excavadora. • L’accident, ahir al vespre, va causar: - xoc del camió contra la mitjana en sentit sud, amb implicació de 3 vehicles; - noves col·lisions en sentit nord amb 14 vehicles més; - un total de 18 vehicles afectats. • El SEM va atendre diverses persones i una va ser traslladada a l’Hospital de Santa Tecla en estat menys greu. • Es va produir un vessament de gasoil que van haver de gestionar els Bombers. • Més tard, encara hi havia retencions i desviaments cap a la N-340 i l’A-7, amb només un carril obert en sentit Tarragona i uns 4 km de cua. Economia i turisme Resultats turístics 2025 a la demarcació de Tarragona • El sector turístic de la demarcació de Tarragona ha assolit 21,748 milions de pernoctacions el 2025, un 3% més que el 2024. • Creixement destacat a temporada baixa: - +12% entre gener i maig; - +10% de setembre a desembre. • L’estiu, en canvi, mostra estancament. • Segons Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona: - el 51,5% de les pernoctacions són de mercats internacionals; - és una temporada satisfactòria de consolidació, però no un any rècord. "L’any 2017 va ser el nostre any rècord aquí amb 22 milions de pernoctacions." • Objectius per al 2026: - continuar la desestacionalització; - obrir-se al mercat coreà; - recuperar el mercat rus. ICIQ: recerca química de referència • L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), fundat el 2004 i situat al campus Sescelades, és un referent internacional en: - processos químics sostenibles; - química per a la salut; - descarbonització. • Disposa de 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb institucions i empreses, generant impacte industrial i social. Vida social, cultura i drets humans Magatzem Reial i Nadal al Port de Tarragona • Les entrades per al Magatzem Reial es posen a la venda aquest dijous a les 11 h: - costaran 2 euros, reemborsats en validar l’entrada a l’accés. • El Magatzem Reial es podrà visitar del 27 al 30 de desembre al refugi número 1 del Moll de Costa. • Paral·lelament, el Port de Tarragona ofereix programa de Nadal al Moll de Costa amb: - música, màgia, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i ludoteques; - la zona es converteix en un espai de llum i activitats familiars. Setmana dels Drets Humans • La Coordinadora d’ONGs Tarragona impulsa, fins al 20 de desembre, la 5a Setmana dels Drets Humans. • Actes destacats: - Exposició “Crits Silenciosos” de Nadine Feghali al Pati Jaume I, amb visita guiada a les 18 h. - Xerrada d’Iyara Harake al mateix espai a les 19 h. "La Semana de los Derechos Humanos es una ocasión perfecta para aproximarnos al conocimiento y a la sensibilización respecto a los derechos humanos..." • La consellera de Cooperació, Cecília Mangini, subratlla que l’objectiu és conèixer i sensibilitzar sobre drets humans: - des de diferents mirades i experiències en primera persona; - amb el suport d’entitats especialitzades. • Altres activitats: - xerrades a l’Espai Jove Kesse i a l’antic Ajuntament; - acte literari (16 de desembre, 18.30 h); - acció “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien” a la Plaça de la Font (13 de desembre); - projecció del documental “50 graus, volum 2” al vestíbul del Teatre Tarragona (15 de desembre). Festival solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa celebra aquest dissabte un festival solidari al Palau Firal i de Congressos (sala Augusta) a favor del menjador social de Bonavista. • A partir de les 17 h: - més de 200 participants (usuaris de serveis i llars de jubilats municipals); - espectacles musicals i teatrals. • Cèlia López, coordinadora de Gent Gran Activa, destaca la il·lusió i el recorregut del festival iniciat el 2015 (amb interrupcions). • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments que es destinarà al menjador social de Bonavista. • Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, remarca que: "La gent gran és especialment sensible al tema de donacions i d’ajuda al que està més necessitat." Patrimoni i equipaments municipals Mutació demanial de la ciutat de repòs i vacances • L’alcalde Rubén Viñuales i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, han signat la mutació demanial de: - l’antiga recepció; - les pistes esportives de la ciutat de repòs i de vacances de Tarragona. • Amb la firma, aquests espais passen a ser de titularitat municipal. • Viñuales es mostra satisfet per: - haver aconseguit els espais ràpidament; - el compromís de la Generalitat amb Tarragona. • Ho vincula a altres projectes desencallats recentment: - l’Escola Oficial d’Idiomes; - el conveni per la nova comissaria de la Guàrdia Urbana a Bastioni (esmentada com “Batestini”). • La intenció és transformar l’antiga recepció en un centre cívic integrat a la xarxa municipal. Dispositiu policial a Campclar • La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d’Esquadra han dut a terme un pla d’acció al barri de Campclar (3–23 de novembre) amb més de 190 hores de patrullatge. • Objectius: - incrementar la presència policial; - reduir incivisme i activitats il·lícites; - millorar la seguretat viària. • Resultats: - 452 persones identificades; - 240 vehicles controlats; - 4 detinguts (2 per trencament de condemna, 1 per ordre de recerca i detenció i 1 per positiu penal d’alcoholèmia). Bloc esportiu Futbol – Nàstic de Tarragona • El Nàstic de Tarragona ve d’una victòria a Sevilla i diversos jugadors analitzen el moment de l’equip. Juan de Fuentes • Juan de Fuentes, extrem cedit per l’Andorra, va ser dels millors a Sevilla en la seva primera titularitat amb Cristóbal Parralo. • Valora així el seu paper: - els jugadors d’atac volen aportar assistències, gols i bon joc; - sabia que quan li arribés el moment l’aprofitaria; - es declara feliç, però conscient que encara té marge de millora perquè és molt jove. "Tenemos margen de mejora, yo soy muy joven todavía, entonces tengo mucho margen de mejora y eso, lo intentaré mejorar para llegar a mi máximo nivel." • Des de la victòria és més fàcil corregir errors i preparar el proper partit contra el Cartagena, rival directe en les aspiracions del Nàstic. Marcos Baselga • El davanter Marcos Baselga destaca: - la satisfacció per la segona victòria fora de casa; - la necessitat de fer-se forts al Nou Estadi Costa Daurada. • Confia a repetir la bona primera part del darrer partit a casa i consolidar resultats positius com a locals. Lesions i baixes • Per al partit contra el Cartagena, Cristóbal Parralo té les baixes de: - Òscar Sanz: lesió fibril·lar de quadríceps esquerre; - Sergio Santos: lesió a l’isquiotibial de la cuixa esquerra. • Tots dos han iniciat tractament de fisioteràpia i readaptació; la seva evolució marcarà el retorn. Bàsquet – TGN Bàsquet i derbi CBT–Valls TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet ha anunciat la marxa de Sergio Manzano, entrenador de l’equip de Lliga Femenina 2. • Motiu principal: el tècnic considera que no pot tirar el projecte endavant i que un canvi és el millor per a ell, el club i les jugadores. • El club admet que la decisió arriba per sorpresa. • Fins que es trobi un nou entrenador, l’equip serà dirigit per Iñaki Liarte, vicepresident i director esportiu. • Situació esportiva: l’equip és cuer del grup B de Lliga Femenina 2, amb 1 victòria i 9 derrotes; el cap de setmana reben el Mataró. • Liarte afirma que, malgrat les dificultats, ningú abaixarà els braços i que el grup es manté unit per sortir de la situació. Derbi CBT – CB Valls • Dissabte, el pavelló del Serrallo acollirà un derbi territorial de bàsquet: - Ibersol CBT: tercer classificat de 3a FEB, amb 8 victòries i 2 derrotes; - CB Valls: 4 victòries, la meitat que els tarragonins. • El CBT ve de guanyar el Pujol Mollerussa, fins ara líder invicte. • L’entrenador del CBT, Toni Larramona, explica: - un derbi no és un partit més, però es prepara amb la mateixa serietat; - una victòria suma igual a la classificació, però l’ambient i la tensió són especials; - l’afició pot ser clau si el partit es complica. "Penso que és molt bo pel bàsquet de Tarragona que hi hagi derbis, és molt bo que hi hagi partits amb tensió." • Assegura que és un partit de fàcil motivació per als jugadors, que tenen molt present el precedent de la Lliga Catalana i volen demostrar el seu potencial. Pàdel – Master Final amateur internacional • Tarragona acollirà el Master Final de l’International Padel Experience by Madison, el circuit internacional més gran de pàdel amateur. • Del 8 al 15 de desembre, es reuniran a la ciutat més de 100 jugadors classificats d’entre més de 5.000 participants d’arreu del món. • L’objectiu és oferir una experiència esportiva completa i projectar la Costa Daurada com a destinació de pàdel amateur. • La seu serà el Tarragona Padel Indoor, que es convertirà en el centre neuràlgic mundial del pàdel amateur durant una setmana. Previsió meteorològica • Avui dimecres: - temps estable, sense precipitacions; - sol i núvols alts; - temperatures més altes del normal per l’època (fins a 21 °C a Tarragona i Tortosa); - vent fluix variable, augmentant a moderat al litoral. • Demà dijous: - matí amb cels molt ennuvolats i boires persistents en punts de l’interior; - durant el dia s’obriran clarianes; - temperatures lleugerament més baixes (màximes d’uns 18 °C a Tarragona); - vent fluix a moderat de nord-est; - nits fresques (uns 8 °C a Tarragona).

La mascareta torna a ser obligatòria per l'augment d'infeccions respiratòries i la incidència de la grip

CAPÍTOL 15. Com s'articulen un projecte fotogràfic des de la mirada de l'artista i un projecte expositiu des del vessant de la curadoria

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Diana Padrón —curadora de l'exposició Talent Latent -Abraça totes les fores i la seva joia és confluir del Festival SCAN—, i amb la fotògrafa Paula Artés, que ha presentat el seu darrer projecte fotogràfic El cabal del riu a Mèdol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona en el marc de la 12a edició de l'SCAN Tarragona.

CAPÍTOL 14. La DANA i la recuperació de les fotografies familiars

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb el comissari, docent i investigador a la Universitat Politènica de València Pedro Vicente-Mullor i amb l'artista Lucas Momparler sobre la recuperació dels arxius fotogràfics familiars arran de la DANA de l'any 2024.

CAPÍTOL 13. Dues mirades fotogràfiques sobre la Mediterrània

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Irene Zottola i Jose Lorrüe sobre els projectes que Zottola presenta a l’exposició El despertar d’Ícar i que Lorrüe mostra a Abraça totes les fores i la seva joia és confluir, ambdues incloses en la 12a edició del Festival SCAN Tarragona.

CAPÍTOL 12. L'audiovisual: de la mirada performativa i activista a la creació basada en les històries invisibles d'una ciutat

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Àlvar Calvet i Irena Visa sobre els projectes audiovisuals que tots dos artistes han presentat a l’Espai L de Mèdol —Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona— en el marc del programa SCAN Films, inclòs en la 12a edició del Festival SCAN.

Rutes literàries, teatre crític i Nadal africà

Context i estructura del programa L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina tres blocs principals: • Marató de rutes literàries i de llengua per Tarragona • Teatre i memòria democràtica amb Ronda de Vigilància de Sergi Xirinax • Com es viu el Nadal a l’Àfrica, a través del testimoni d’un comerciant nigerià Al llarg del programa es destaquen projectes culturals locals, el pes de la literatura i la llengua catalana a la ciutat i una mirada crítica i diversa a la realitat social i festiva. 1. Marató de rutes: llengua, literatura i ciutat 1.1. Una ciutat literària que s’organitza Des del minut 88 s’explica la primera Marató de rutes de Tarragona: camins de llengua i literatura. • Coordinada per la Pellc amb moltes entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament de Política Lingüística, grup Veus de Dona, biblioteques, Museu del Port, Museu Diocesà, Catedral de Tarragona, etc. • L’objectiu és posar en valor Tarragona com a gran ciutat literària, més enllà del seu patrimoni romà. • El format és una jornada sencera, de 10 h a 19.30 h, amb cinc rutes en format tastet (versions reduïdes d’itineraris ja existents). "Tarragona és una gran ciutat literària... és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres." La resposta del públic ha estat massiva: inscripcions exhaurides en dos dies i llista d’espera. Algunes persones faran les cinc rutes seguides. 1.2. Ruta Josep Pin i Soler (matí) • Inici: 10 h, des del terrat del Palau de Congressos. • Basada en el llibre La ruta Josep Pini Soler. La interpretació de la ciutat de Magí Sunyer (URV). • Recorre la Tarragona del segle XIX, del pas de l’antic al nou règim. • Permet entendre: - La ciutat de pagesos i menestrals. - Els grans canvis urbans i socials del període. La ruta mostra com Pin i Soler, tarragoní, literaturitza la ciutat i en deixa una mirada molt precisa. 1.3. Ruta d’Història de la llengua catalana • Punt de partida: carrer Merceria, amb el professor Jordi Ginebra (URV). • Tema central: evolució de la llengua catalana a Tarragona. Continguts principals: • Del llatí a la llengua catalana, a partir d’inscripcions del carrer Merceria. • Textos de moments en què la llengua ha estat malmesa, prohibida o perseguida, i també textos reivindicatius. • Visió de conjunt de segles d’història lingüística en clau tarragonina. 1.4. Ruta «La Tarragona que reneix» (Veus de Dona) Ruta nova coordinada per Montse Bové dins del grup de treball Veus de Dona a Tarragona. Context històric: • Parteix de la desfeta de 1811 (Guerra del Francès), quan la ciutat queda enorreada urbanísticament, econòmicament i humanament (la població es redueix a un terç). • A partir de mitjan segle XIX, Tarragona reneix gràcies, sobretot, al Port de Tarragona i a l’expansió urbana. Itinerari i continguts: • Des de l’Amfiteatre romà, on s’havien allotjat presoners que construïen el port. • Es connecta l’Amfiteatre amb la pedrera que esdevingué el Balcó del Mediterrani, d’on s’extreien pedres per al port. • Es mostra l’eixamplament de la ciutat i la transformació urbana. Perspectiva de gènere i literatura: • El grup Veus de Dona hi posa el contrapunt d’escriptores, amb l’objectiu de visibilitzar la mirada femenina sobre la ciutat. • Autores citades: - Noemí Bagés - Olga Xirinacs - Lourdes Malgrat - Maria Aurèlia Capmany - Mònica Batet - Montserrat Abelló • Final de la ruta al carrer Apodaca, 23. Aquesta ruta combina memòria urbana, transformació econòmica i veus literàries de dones. 1.5. Ruta «El Serrallo vist pels escriptors» A la tarda, la marató continua amb la ruta sobre El Serrallo, organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona, el Museu del Port i el Port de Tarragona. Continguts: • Recorregut pel barri mariner d’El Serrallo i el mar, espai identitari de la ciutat. • Es llegeixen textos d’autors que hi han posat la mirada literària, com: - Jordi Tiñena - Olga Xirinacs - Josep Pin i Soler - Carlos Barral, entre d’altres. • Ruta de nord a sud, que enllaça la Part Alta amb El Serrallo, cosint simbòlicament «tota Tarragona». 1.6. Ruta de la Catedral: lletres inscrites en pedra Última ruta de la marató, guiada per Pablo Barona, a partir de les inscripcions i textos vinculats a la Catedral de Tarragona. Punts clau: • La Catedral de Tarragona com a espai literari per excel·lència de la ciutat. • S’hi pot llegir la història escrita en 2.000 anys, des del llatí clàssic fins a l’aparició del català als murs. Figura central: Florus, poeta llatí • Autor d’un text on relata una vivència als jardins del temple d’August, ubicats sota l’actual catedral. • La ruta permet llegir aquest text al fossat de Santa Tecla, espai més proper als antics jardins. Altres referents literaris: • Jaume I a través del Llibre dels fets, amb passatges lligats a Tarragona. • Vicent Andrés Estellés, que escriu sobre la seva visita a Tarragona als anys 50, quan les restes de Jaume I es traslladen de la catedral a Poblet. La ruta fa un fil argumental continuat, gairebé sense moure’s de la catedral, i mostra com el temple és un gran arxiu de pedra de llengua i memòria. 1.7. Valoració final de la marató • Es reivindica que Tarragona és una ciutat literària molt potent, amb molts escriptors que «han cantat la ciutat». • Es posa en relleu la xarxa d’entitats literàries i culturals que hi treballen. • La marató és un «obrir meló»: un tast condensat que ha de convidar a fer, durant l’any, les rutes completes. 2. Teatre, memòria i política: «Ronda de Vigilància» 2.1. L’obra i el seu context A partir del minut 913 es presenta la representació de Ronda de Vigilància, obra de Sergi Xirinax, a la Biblioteca Pública de Tarragona, a càrrec del col·lectiu Tecla Smith. • Direcció escènica a càrrec de Cinta Ramon, que ja havia col·laborat en el muntatge original amb el mateix autor. • L’obra s’inscriu dins un cicle de memòria democràtica de la biblioteca i en fa la cloenda. • Ja s’havia estrenat al Teatre Tarragona, en el marc del projecte Clique Sèmic, junt amb les obres Cosines i Família. La peça és descrita com la que té més ressò en temes de memòria democràtica i connexions amb la situació política actual. 2.2. Argument i estructura dramàtica Trama principal: • En un context de crims i violència en un poble o ciutat qualsevol, s’organitzen rondes de vigilància veïnals. • Els sospitosos acaben sent immigrants, en un procés de culpabilització dels col·lectius més febles. • Paral·lelament, hi ha la història d’un mosso d’esquadra i una assistent social/activista del barri, on es produeix una venjança relacionada amb conflictes no resolts de la Guerra Civil. Estructura escènica: • Cinc intèrprets, repartint-se dues línies d’acció: - Tres veïnes en un cafè de poble, que comenten el present i recorden anècdotes del passat. - El mosso i l’assistent social, en un altre espai. • Joc de llums per alternar entre les dues trames simultànies. "És una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del Sergi." 2.3. Temes de fons: por, franquisme i democràcia L’obra aborda qüestions profundament polítiques i socials: • Por i manipulació: Davant fets que se’ns escapen, apareix la por, i la por porta a accions irracionals o injustes. • Xenofòbia i immigrants: Es mostra com, en situacions de crisi, es tendeix a culpabilitzar els col·lectius més vulnerables (immigrants, persones amb menys reconeixement social). • Memòria de la Guerra Civil: Hi ha comptes pendents i traumes que no s’han resolt i que reapareixen en el present. • Pervivència del franquisme com a ideologia: No com a règim explícit, sinó com a forma mental i cultural que impregna la política actual i alimenta l’auge de la dreta i l’extrema dreta. Cinta Ramon resumeix una idea clau de l’obra: "Del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau." És a dir, si no es resolen les qüestions de fons, la democràcia queda en perill. 2.4. To i recepció • L’obra té components còmics, però és un humor que, en reflexionar-hi, espanta i fa pensar. • Podria definir-se com una «comèdia dramàtica»: es riu, però el rerefons és dur i incòmode. • Durada aproximada de la representació a la biblioteca: 45 minuts. Posada en escena a la biblioteca: • No és una simple lectura dramatitzada, sinó teatre amb posada en escena, tot i que simplificada. • Escenografia mínima: dues taules, tassetes, petits objectes, tot centrat en el text i la interpretació. • S’han fet petites reduccions per reforçar els aspectes de memòria i passat no resolt. Pel que fa a la trajectòria de Sergi Xirinax, Ronda de Vigilància és considerada molt representativa de la seva obra, pel seu compromís polític, mirada crítica i abordatge dels perills per a la democràcia. 3. Nadal a l’Àfrica: tradicions, música i comunitat 3.1. Visita a la botiga Sinachis Touch Al tram final del programa, la periodista Abril Rius es desplaça al carrer Méndez Núñez, 8 de Tarragona, a la botiga Sinachis Touch (o Sinatistoch, segons la pronúncia), propietat de Peter, d’origen nigerià. L’entrevista explora com es viu el Nadal a l’Àfrica, centrant-se en: • Els hibos (ibo) del sud-est de Nigèria. • Els zulus de Sud-àfrica. Peter remarca que: • Àfrica no és homogènia: - Nigèria sola té més de 52 nacions internes (cultures, llengües i formes de fer diferents). • Per il·lustrar el Nadal africà, utilitza objectes de la botiga: vestimentes, instruments, màscares, pessebres. 3.2. El pessebre africà A la botiga, Peter decora per Nadal amb: • Un pessebre molt singular, format per elements de tres països: - Madagascar - Kènia - Senegal • Materials completament naturals: - Fulles de plàtan - Fusta - Una carbassa-instrument de Senegal anomenada tabale. • El naixement està dins d’una carbassa i col·locat a sobre d’un arbre de baobab fet amb fulles de plàtan. També hi afegeix llums de Nadal, imitant la decoració habitual catalana, i recorda que a molts llocs d’Àfrica també s’utilitzen llums en aquestes dates. 3.3. Nadal entre els ibos del sud-est de Nigèria 3.3.1. Retorn al poble i vida comunitària En la cultura ibo: • El Nadal és un moment perquè tothom torni al poble: - Pobles d’uns 10.000 habitants poden arribar a més de 200.000 persones en aquestes dates. - Hi tornen els que viuen a les ciutats nigerianes i els que viuen a l’estranger. • Es fan grans reunions familiars i de poble per tractar: - Temes col·lectius: arreglar infraestructures, organitzar tasques comunitàries. - Cerimònies d’iniciació als grups d’edat (estructura social clau). Calendari tradicional: • El final d’any ibo arriba cap a l’octubre. • El nou any comença cap a mitjan gener, però el Nadal (cristià) se celebra en dates similars a Europa. 3.3.2. Grups d’edat i organització social Els grups d’edat són centrals en l’organització ibo: • Agrupen totes les persones nascudes en un marge d’uns 4 anys. • Peter, per exemple, forma part del grup de 1968–1972. • Encara que visqui fora de Nigèria, continua formant-ne part. Funcions principals: • Grups joves: - Neteja del poble. - Tasques de seguretat. • Grups grans: - Mantenir la pau i moderar reunions. - Establir normes bàsiques. Les assemblees de poble inclouen tots els membres dels grups d’edat amb dret a vot, conformant una societat bastant igualitària i democràtica. 3.3.3. Aprenentatge, ofici i emancipació Un altre element destacat és el sistema d’aprenentatge i emprenedoria: • Els joves passen set anys fent d’aprenents en un negoci (botiga, taller, etc.). • Després, el mestre o amo del negoci els ajuda a obrir el seu propi comerç: - Els dona diners. - Els paga el lloguer d’un local. • Així s’evita haver de demanar crèdits bancaris. Aquestes cerimònies de «fer les lliures» (passar d’aprenent a propietari) es concentren per Nadal, coincidint amb el retorn massiu al poble. 3.3.4. Vestimenta i afecte La roba nova és una peça clau en el Nadal ibo: • Els pares porten la canalla al sastre per fer roba a mida amb el darrer estil de moda. • A la dècada dels 70–80, per exemple, era habitual el pantaló de cama molt ampla. • Es diu als nens que, com més espectacular és la roba, més els estimen els pares. • Peter admet que també depèn del poder adquisitiu familiar, però la simbologia afectiva hi és molt forta. 3.3.5. Menjar, carrer i música El Nadal ibo és sobretot carrer, menjar i ball: • Normalment no es menja a casa: - Es va de casa en casa en grups d’amics, sovint amb màscares, i a cada lloc els conviden a menjar. - Al final del dia, és gairebé impossible menjar més i costa fins i tot caminar. • Plats típics: - Arròs en diferents preparacions. - Pão de yam (puré o massa de tubercle, elaborat amb motlles). - Salses especials de Nadal, amb molts ingredients. - Plats de llegums (alguns per esmorzar, acompanyats d’una mica de pa). • L’estació seca i assolellada (no hi ha hivern) fa que la vida sigui plenament al carrer. Música i màscares: • En totes les cultures africanes, la música i el ball són essencials. • En el cas ibo, els balls d’emmascarats són centrals, i els infants: - Es fabriquen les seves pròpies màscares amb cartró i retalls de roba dels sastres. • Instrument destacat: l’Oguene, un metallòfon de dues peces metàl·liques sobre una base de fusta, que sona com un conjunt de campanetes metàl·liques. • De petits, explica Peter, feien servir només dos trossos de metall per no poder costejar un instrument complet. 3.4. Nadal entre els zulus de Sud-àfrica En la cultura zulu, també és una festa molt comunitària, però amb particularitats pròpies: • El Nadal coincideix amb final d’hivern i inici d’estiu, ja que és un dels pocs llocs d’Àfrica on hi ha estacions ben marcades. • És el moment en què la gent surt al carrer per primera vegada després de l’hivern, amb molta alegria. Costums principals: • Brais: una mena de barbacoa, amb molta carn a la brasa. • Pap: menjar elaborat a partir de farina de blat de moro, que acompanya la carn. • Reunions familiars i molta música i ball. • Vestimenta: - Roba feta amb teixits típics zulus. - Molts collars de colors i un barret especial per al període nadalenc. • A diferència dels ibos, els zulus no utilitzen màscares en aquestes celebracions. 3.5. Tribus o nacions? Peter fa una puntualització important sobre el llenguatge: • Sovint a Europa es parla de «tribus africanes», però ell defensa que cal parlar de nacions. • Exemples: - Els ibos són més de 30 milions de persones. - Els zulus superen els 20 milions. • Abans de l’arribada del colonialisme europeu, eren nacions amb estructura pròpia: reis, sistemes polítics, organització territorial. Això trenca estereotips i dona una visió més respectuosa i complexa de les cultures africanes. 3.6. La vida de la botiga i el Nadal de Peter a Tarragona A Sinachis Touch hi ha una exposició permanent d’art africà: • Es pot veure, tocar i sentir: l’art africà, diu, cal viure’l més que no pas només mirar-lo. • Més del 70% de les peces són noves aquest any: - Baüls de fusta d’acàcia. - Estris de cuina i ensaladeres de fusta. - Instruments com tongue drums i rain sticks. - Peces de vestuari (mitjons, fulards, etc.). - Pessebres de pedra de sabó de Kènia (aquests, benèfics). Horaris d’obertura: • Obert tots els dies excepte 25, 26 i 1 de gener. • Matí: 10.00–13.30 h. • Tarda: 17.00–20.30 h. Pel que fa al seu Nadal personal: • Peter el passa a Tarragona, perquè ha de treballar i no pot viatjar a Nigèria. • Recorda els primers anys aquí, quan celebraven el Nadal a casa seva amb molts nigerians i persones d’altres cultures. • Aquest any vindran el seu germà i la família, i combinaran: - Menjar tradicional africà. - Balls a casa i alguna sortida al carrer. - Tradicions catalanes com cagar el tió o menjar raïm per Cap d’Any. • Explica divertit que la seva família ja ha «al·lucinat» alguna vegada amb aquestes tradicions i fins i tot les han incorporat un cop tornats a Nigèria. L’entrevista serveix per mostrar un diàleg viu entre cultures, on Peter es defineix tant com ibo com català, i on el Nadal esdevé un espai d’intercanvi i mestissatge cultural. 4. Bloc informatiu breu A la part central del tall apareix un butlletí informatiu de la casa que no forma part del programa cultural però contextualitza la realitat local: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per un pic de grip avançat; es destaca el paper de la vacuna i la protecció individual. • Famílies de l’escola Arrabassada alerten dels riscos d’unes obres molt properes al pati i aules d’infantil (pols, soroll, vibracions). • Professorat en jornada de lluita per millores laborals i salarials, amb advertiment de possibles vagues si les negociacions no avancen. • Iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona sobre el magatzem Reial, amb entrades amb dipòsit retornable i visites al Moll de Costa. • Anuncis institucionals i publicitaris sobre el pla Tarragona 26, comerç de proximitat, i un establiment de materials de construcció. Aquest tram actua com a tall informatiu entre el segment teatral i la secció final sobre el Nadal africà. 5. Eixos temàtics principals de l’episodi Tarragona com a ciutat literària i de llengua • Rutes que combinen patrimoni material i immaterial (monuments, barris, textos). • Presència forta de la URV, biblioteques i entitats culturals. • Reivindicació de la literatura com a clau per interpretar la ciutat. Memòria democràtica i crítica social • El teatre de Sergi Xirinax posa en qüestió: La gestió de la por i el tracte als immigrants. La poca resolució del llegat de la Guerra Civil i el franquisme. Els riscos per a la democràcia davant l’auge de l’extrema dreta. Diversitat cultural i intercanvi • El relat del Nadal africà mostra: La riquesa de les nacions africanes (ibos, zulus). La importància del ball, la música i el menjar en la vida comunitària. La convivència de tradicions africanes i catalanes en el dia a dia d’un migrant a Tarragona. Compromís local • Tant les rutes com el teatre i l’entrevista a Sinachis Touch evidencien un teixit cultural molt viu a la ciutat i un interès per connectar passat, present i diversitat.

CAPÍTOL 11. Dues perspectives sobre la fotografia documental

La comissària d'art Alexandra Laudo conversa amb el fotògraf i comissari Jorge Ribalta i amb la fotògrafa de l'agència MAGNUM Lúa Ribeira. La gravació es va fer en directe i amb públic en la jornada inaugural de la 12 edició del Festival SCAN Tarragona.

Pont de mahoma 218: De Verdaguer i el Canigó 1883, a la Valls-Kènia de 1974

Per damunt de l’abisme es llança el pont de Mahoma, pont de fils i de somnis, pont que només en l’ànima pot passar un cavaller de fe i cor valent.” Fragment del cant quart de “Canigó” que ens transporta al 1883, quan Verdaguer va pujar al puig de Balaig, inspirant-se per escriure el seu gran poema èpic. És un viatge entre aventura, història i poesia, que mostra un Pirineu verge i ple de llegendes. Hi havia molt de bosc vell al segle 19, que Verdaguer va poder veure amb els seus propis ulls i transitar, amb la maleta a les mans; boscos d’arbres gegantins. Ell, com a gran folklorista que era (en tenia una autèntica dèria) va recollir les històries de fades, encantades, i dones d’aigua... i una d’elles entre totes, la que interpreta Sílvia Bel. Parlem del projecte Canigó 1883, documental ficcionat dirigit per Albert Naudín i amb guió de Bernat Gasull (que ho sap tot de Verdaguer). Gasull es va passar vuit anys trescant pels Pirineus amb les llibretes i transcripcions de Verdaguer, recreant fidelment les seves travesses i vivències. Forma part del projecte global Verdaguer Pirineus, iniciat amb Maleïda 1882. Obres que volen recuperar i posar en el centre el vessant menys conegut del poeta: el Verdaguer excursionista, aventurer i pioner de l’alta muntanya. L’any 1882 Verdaguer va estar 15 dies caminant pel Pirineu, però el 1883 van ser 70 dies de caminada. Aquelles travesses, van ser el motor creatiu que acabaria donant forma al poema èpic Canigó. Sentirem la conversa amb Naudín i Gasull. Amb els companys Josep Maria Bonachi i Sebastià Poy farem una sortida resseguint el Riu Llastres. El Sebas, com sempre, amb un poema de muntanya. I amb Òscar Cadiach rememorem la Valls-Kènia. Era l’any 1974, quan set joves intrèpids —entre els quals el tarragoní Òscar Cadiach i el vallenc Jordi Magrinyà— es van embarcar en una odissea èpica: un viatge de 14.000 quilòmetres des de Valls fins al cor de l’Àfrica, Kenya. Aquella aventura, plena de reptes, aspiracions i somnis, es va convertir en una gesta digna de les pàgines de Jack London. Per cert, us recomanem un llibre que porta el nom del programa, o gairebé. Es diu El Pas de Mahoma, i el seu autor és Gerard Salvat.

Balanç TGN, derbi CBT–Valls i ex-Nàstic

Visió general de l’episodi Programa de TGN Esports centrat en bàsquet i futbol, amb tres blocs principals: • L’acomiadament de Sergio Manzano com a entrenador del TGN femení. • L’anàlisi del derbi CBT – CB Valls amb el jugador Marc Buscail. • L’actualitat de Marc Fernández, exjugador del Nàstic de Tarragona, ara al Cornellà. 1. Acomiadament de Sergio Manzano del TGN Decisió de plegar • Sergio Manzano explica que la decisió de deixar el TGN no estava premeditada; volia centrar-se en el partit contra l’Avilés. • Havia dit al club que, si no s’assolien uns mínims objectius, ell assumiria la responsabilitat. • Defineix la seva sortida com un exercici d’honestedat i sinceritat, no pas “llençar la tovallola”. “En tres mesos no he estat capaç de treure el màxim rendiment de les jugadores… el més honest és fer un pas enrere.” Responsabilitat i sentiments • Diu que no disfruta quan veu que les jugadores pateixen i els resultats no arriben. • Reitera que la responsabilitat és seva i que no vol “fer perdre el temps i els recursos” al club. • Considera que un canvi d’entrenador pot ser un revulsiu perquè l’equip té marge per fer-ho molt millor. Relació amb el club i les jugadores • Subratlla el suport constant del club, especialment d’Iñaki, i agraeix que mai li hagin posat traves. • Es mostra molt agraït amb la plantilla, a qui considera un grup humà molt bo, disposat a treballar i aprendre. • Explica que l’acomiadament va ser just després del partit al vestidor, en un ambient de tristor per la derrota i per la notícia. • Diu que va remarcar a les jugadores que la responsabilitat era tota seva i que elles havien de seguir endavant i pensar a guanyar el següent partit. Balanç personal de l’etapa • Creu que ha aportat estabilitat en un moment complicat: assumir la cara amb els mitjans, carregar amb les derrotes i intentar professionalitzar una mica més el sènior femení del club. • Admet que no marxa satisfet perquè no li agrada deixar un equip a mitja temporada. • Es queda amb l’experiència de treballar fora de la seva zona geogràfica habitual i amb l’afecte rebut. • Desitja “el millor pel TGN” i “bones festes” a tothom, tancant l’entrevista amb un to cordial. 2. Derbi de bàsquet CBT – CB Valls Context del derbi • El locutor recorda que el derbi CBT – Valls és el derbi per excel·lència del bàsquet a la demarcació de Tarragona. • El partit es juga dissabte a les 17:00 h al Serrallo, en un ambient que es preveu ple d’emoció i incertesa. • A nivell de resultats, el CBT arriba en millor dinàmica (només dues derrotes i ve de vèncer el líder invicte Mollerussa). Visió de Marc Buscail • Marc Buscail, jugador del CBT i ex del Valls, remarca que en un derbi “pot passar qualsevol cosa”, més enllà de les dinàmiques. • Considera que el factor clau és gestionar bé les emocions i els diferents moments de partit. “L’equip que estarà més a prop de la victòria serà el que gestioni millor les emocions.” Experiència als dos clubs • Ha vestit les samarretes del CBT i del Valls, tot i que menys temps al Valls. • No ha jugat el derbi com a jugador del Valls contra el CBT, però explica que sigui del cantó que sigui, és un partit especial: - Més gent al pavelló. - Més tensió i ambient. - Sensació de partit “més important”, tot i que només val una victòria o derrota. • Recorda diversos duels de Lliga: - Ha jugat dos cops al camp del Valls i dos a casa amb el CBT. - Els descriu com partits molt intensos, amb jugadors i aficions molt ficats, i “molt xulos” de jugar. Estat de forma del CBT • El CBT es mostra com un equip molt regular i constant: - Només dues derrotes en tota la temporada. - Ve de guanyar a la pista del líder Mollerussa, fent una gran defensa i jugant “molt bé a bàsquet”. • Buscail destaca: - L’ADN d’equip treballador que volen instaurar. - Una línia continuada de treball diari que es veu reflectida en els resultats. • Sobre la derrota contra el Calvià: - Reconeix que podien fer coses millor, però subratlla que el Calvià va fer un partidàs. Anàlisi del CB Valls • Defineix el Valls com un equip que: - Té jugadors joves i li agrada jugar ràpid. - Disposa de peces experimentades com Òscar i Besora per gestionar derbis. • Clau tàctica per al CBT: - Controlar els jugadors intensos i el ritme ràpid. - Vigilar els veterans (Besora, Òscar Engomo) que saben llegir aquest tipus de partits. Apunt final sobre el Nàstic • El locutor aprofita per preguntar-li pel Nàstic de Tarragona. • Buscail comenta que sap que el Nàstic ve de guanyar i que ara juga a casa, amb opcions d’avançar el Cartagena. 3. Marc Fernández: del Nàstic al Cornellà Copa Catalunya amb el Cornellà • Entrevista a Marc Fernández, exjugador del Nàstic de Tarragona, ara al Cornellà. • Tenen partit de Copa Catalunya a casa, al camp del Cornellà, contra el Sabadell. • Per a ell, la Copa Catalunya: - “No molesta”; al contrari, és una competició important. - Serveix perquè els jugadors amb menys minuts puguin tenir oportunitats i “picar a la porta” del míster. Situació esportiva del Cornellà • El Cornellà anava líder, però a l’última jornada el Badalona els va superar per un punt. • Tot i així, diu que l’equip està molt bé: - Grup de gent molt jove i amb moltes ganes. - Per la categoria, considera aquest perfil clau per competir a dalt. Elecció de tornar a casa • Després de donar moltes voltes futbolístiques, tenia clar que volia tornar a casa, per la família. • Va valorar diverses opcions, però la del Cornellà va pesar per: - Tema logístic i familiar. - El fet d’haver-hi jugat quatre temporades prèviament. • Sobre on viu: - Van valorar quedar-se a Tarragona, però finalment han tornat a casa seva (zona Barcelona). - Si hagués tingut una oferta millor del Nàstic per continuar, diu que potser hauria continuat al club. Mirada cap al Nàstic • Continua seguint el Nàstic de Tarragona sempre que pot. • Comenta que va veure la segona part contra el Sevilla Atlètic. • Percepció de l’equip: - El veu una mica millor. - Creu que, quan agafin una bona ratxa de resultats, l’equip jugarà millor, tot recordant que és una categoria molt difícil on “pot guanyar qualsevol equip”. • Objectiu del Nàstic: - Si guanya al Cartagena, gairebé segur acabarà la jornada en play-off, que veu com un dels objectius clars. Ferides obertes dels play-offs perduts • Admet que encara manté el mal regust pels dos play-offs d’ascens perduts amb el Nàstic. “Això és una de les coses que mai s’esborraran de la meva ment.” • Explica que tenia molta estima al Nàstic i volia aconseguir l’ascens per brindar l’alegria a l’afició. Apunt personal • El locutor li pregunta pel seu amic comú Còmic (amic personal). • Marc diu que està bé, que continua insistint que vagi a viure a Tarragona i que mantenen contacte constant. Cloenda • S’acomiaden desitjant-li bona sort per al partit de Copa Catalunya i per mantenir el Cornellà a la part alta de la taula a final de temporada. 4. Eixos temàtics principals Responsabilitat i honestedat en l’esport • L’entrevista a Sergio Manzano gira al voltant de la responsabilitat de l’entrenador, l’honestedat personal i la gestió de les derrotes. • S’aborda com un tècnic pot considerar que no és la persona adequada i fer un pas al costat per no perjudicar el projecte. Emocions i derbis • Amb Marc Buscail, el focus se situa en la gestió de les emocions als derbis CBT – Valls, on la rivalitat i el públic fan que el context pesi tant com la classificació. • S’analitzen estats de forma, estil de joc i fortaleses psicològiques. Carrera esportiva i arrelament • Amb Marc Fernández, es tracta el retorn a casa després de diversos anys voltant, l’equilibri entre carrera i família i el vincle emocional amb el Nàstic. • Es destaca com alguns records, com play-offs perduts, poden marcar la trajectòria d’un jugador malgrat els canvis de club.

Mascaretes, memòria històrica i vida local al Tarragonès

Panorama general de l’episodi La Veu de Tarragona - Camí cap als 40, des dels estudis de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín matinal molt divers centrat en actualitat sanitària, gestió pública comarcal, cultura i llibres, associacionisme femení, memòria històrica, esport (Nàstic de Tarragona) i gastronomia. 1. Tornada de la mascareta i pressió sanitària Nova obligatorietat de mascareta • Des d’avui és obligatori dur mascareta en centres sanitaris i residències durant, com a mínim, 15 dies. • El motiu és l’augment molt intens d’infeccions respiratòries, sobretot grip, amb urgències i CAPs molt tensionats. • Excepcions principals: - Persones amb patologia respiratòria en què la mascareta empitjori el quadre. - Persones amb discapacitat o dependència que no se la puguin gestionar. - Menors de 6 anys. Situació als centres de salut Al CAP Muralles (metge de família Ramon Monagal): • Confirma que estan en pic epidèmic de grip i que enguany s’ha avançat gairebé un mes respecte a l’any passat, amb una corba “molt més vertical”. • Molta gent arriba sense mascareta i se’ls facilita a l’entrada; d’altres ja venen informats i preparats. • Recomana anar al metge quan: - Hi ha febre alta (>38,5–39 °C) que no baixa amb paracetamol o altres antitèrmics. - Apareix ofec o dificultat per respirar, sorolls respiratoris, dolor al pit o a un costat al respirar. “És recomanable acudir primer al CAP propi i només fora d’horari o en casos greus anar directament a urgències.” • Adverteix que avui és difícil quantificar l’augment de feina perquè es solapa amb la vaga de metges. Veus dels usuaris a l’Hospital Santa Tecla Des de la porta d’urgències de l’Hospital Santa Tecla, l’Abril Rius recull testimonis: • La majoria accepta amb normalitat la mascareta: la veuen lògica en un entorn amb molta gent malalta. • Es constata més col·lapse a urgències; es recomana anar-hi amb paciència. • Molts usuaris encara tenen mascaretes guardades de la pandèmia i les reaprofiten. • Un testimoni destaca que la sensació no és com la Covid, perquè no cal dur-la al carrer, però veu bé reforçar la protecció dins els centres. Voluntariat lingüístic i integració En la secció Espineta amb tarragonins, Josep Nolla reflexiona sobre: • L’aprenentatge de la llengua com a eix central de la integració de la població nouvinguda. • La importància dels Voluntaris per la llengua com a: - Agents socialitzadors. - Catalitzadors que converteixen la llengua apresa en eina viva per a la cohesió social i el sentiment de pertinença. “Actualment falten a Tarragona voluntaris per la llengua que s’impliquin en aquest projecte que és, sens dubte, empoderador.” 2. Consell Comarcal del Tarragonès: premis i serveis El president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, explica dues grans línies: la part cultural (Premis Tarragonès) i la gestió social i de serveis bàsics. 2.1. Premis Tarragonès 2025 • Aquest diumenge 14, al Casal Municipal de la Nou de Gaià, se celebra el lliurament dels Premis Tarragonès: - Beca d’Investigació Lusius Licinius Sura (26a edició). - Premi de Creació Lusius Aneu Florus. - Premi de Difusió Auctores (24 anys de trajectòria). • Característiques principals: - S’hi presenten projectes sobre el territori i la comarca del Tarragonès. - Hi ha jurats específics per a cada categoria i una forta implicació dels ajuntaments. - La beca d’investigació (uns 2.450 €) inclou la publicació del treball dins la col·lecció de llibres del Consell. • L’acte combina cultura i cerimònia: - Direcció escènica de Marc Jornet amb la companyia Projecte Ingenu. - Música de Gerard Marsal. - Vol ser un acte “xulo, bonic i no massa llarg”, obert a tothom. 2.2. Beques menjador i transport escolar • El Consell ha rebut més de 10.000 sol·licituds de beques menjador, l’equivalent aproximadament a 8 milions d’euros. • Dades clau: - Cada any augmenten unes 1.000 beques; l’any passat eren unes 8.000. - És un ens finalista: els diners arriben de la Generalitat i el Consell només gestiona. - Les sol·licituds es poden fer presencialment, via escola o telemàticament. - La tramitació és laboriosa i condicionada per la manca d’espai físic al Consell. • Transport escolar: - Servei clau sobretot per a pobles d’interior que depenen del bus per anar a l’institut. - Es licita periòdicament per garantir rutes per a educació obligatòria. - Quan hi ha places lliures, es poden oferir a altres alumnes mitjançant criteris de demanda i, si cal, sorteig. 2.3. Àrea social i medi ambient • El pressupost del Consell Comarcal per a l’any vinent ronda els 25 milions d’euros. • Àrea social: - És un dels grans pilars: 90 treballadors d’un total d’uns 150. - Treballen tant des del Consell com desplaçats a pobles (Pobla de Mafumet, Morell, Constantí, Perafort, la Secuita, el Catllar, la Nou, etc.). - Gestionen: • Serveis socials bàsics. • Casos de desnonaments i informes de vulnerabilitat. • Suport tècnic a municipis petits (<20.000 habitants) que no poden mantenir tècnics propis; el Consell cedeix personal mitjançant convenis. “Hi ha una realitat social molt complexa i creixent, i tenim la sort de comptar amb grans professionals que tiren la feina endavant.” • Medi Ambient: - Servei mancomunat amb 18 municipis agregats. - Més de 6 milions d’euros anuals en gestió de residus i serveis ambientals. - S’ha de preparar un nou contracte per al 2029, i ara es fan diagnòstics municipi a municipi. - Eixos: eficiència energètica, serveis “a mida” i millora constant. 2.4. L’estació del Camp de Tarragona (AVE) i l’aparcament Parlant com a alcalde de Perafort, Joan Martí tracta la qüestió de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona: • S’està fent un aparcament provisional per a 110 vehicles promogut per ADIF: - És considerat totalment insuficient per a una estació amb prop d’1,3 milions de passatgers anuals. • Projecte de gran aparcament definitiu al terme de la Secuita: - Requereix prèviament una nova carretera (Tarragona–Pont d’Armentera, cruïlla del Catllar fins a l’estació) i una rotonda d’accés. - Hi intervenen Generalitat i Diputació (ADIF, en aquest cas, menys), i cal coordinació institucional. - Valora positivament que la Diputació de Tarragona hi aposti fort. - Creu que difícilment es podrà veure acabat en menys d’un any; probablement més. • Subratlla la coordinació amb l’alcalde de la Secuita: infraestructures en un terme, edifici en l’altre, però projecte compartit. 3. Cultura i literatura: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla” El programa conversa amb Gabriel Moniesa, veí de Sant Pere i Sant Pau, expresident veïnal i ara vicepresident, que presenta la seva segona novel·la negra: 3.1. El llibre i la presentació • Títol: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”. • Editorial: Varedizioni. • Presentació: - Demà dijous, 19 h. - Lloc: Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, a la Plaça Imperial. - Acompanyaran l’editor Manuel Rivera, el periodista i escriptor Roberto Villarreal i, previsiblement, la subdelegada Elisabeth Romero, originària d’Altafulla. - Hi haurà signatura de llibres i copa de cava amb canapès. 3.2. Argument i to • Gènere: novel·la negra clàssica amb pincellades fantàstiques i esotèriques. • L’acció arrenca l’any 1972, al final de la Festa Major de Sant Antoni d’Altafulla. • El protagonista és el mateix detectiu del seu primer llibre (“Crónica de una mentira enterrada”), situat en una Tarragona de finals del franquisme i transició. • Punt de partida creatiu: Els companys de l’equip de futbol veterà “43.000” li demanen que els “immortalitzi” en un llibre, i ell decideix transformar aquest equip en víctimes d’una trama de crims. • Entra en joc la llegenda de les “bruixes d’Altafulla” (segles XV–XVI): - Mites sobre dones acusades de bruixeria, transformacions en animals, etc. - Moniesa utilitza aquest imaginari per despistar el lector sobre què és real i què és superstició. • Ambientació històrica real (que barreja amb ficció): - Inundacions del riu Francolí del 1970. - Construcció de l’antic edifici del Banc Atlàntic davant l’actual seu de la Cambra de Comerç. 3.3. Procés creatiu i relació amb la tecnologia • Moniesa explica que sol escriure primer el principi i el final de la novel·la i després “omple” el mig: “Quan em poso a escriure, sempre em surt; no tinc blocs creatius.” • Ja havia escrit llibres tècnics d’informàtica i electricitat (processadors genèrics, xarxa RIMA, armònics, etc.). • Sobre la intel·ligència artificial: - Coneixent de primera mà l’evolució de la informàtica, veu la IA com un pas lògic. - Posa l’accent en la capacitat de processar grans volums de dades i generar resultats sorprenents, com la falsificació de vídeos. - Subratlla el risc de suplantació d’identitat. 4. Associacionisme femení: empresàries i Alzheimer Tertúlia amb l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT): • Participants: - Montse Vest, directora comercial d’Indicador d’Economia i vicepresidenta de l’AEDT. - Eva Miró, farmacèutica i presidenta de l’AEDT al Baix Camp. 4.1. Sopar benèfic de Nadal i 10è aniversari • Demà dijous, a dos quarts de nou del vespre, a la Casa Joan Miret (capdamunt de la Rambla Nova): - Sopar benèfic de Nadal, obert a sòcies, socis, empreses i qualsevol persona interessada. - Acte central del 10è aniversari de l’entitat (fundada el 2015 per, entre d’altres, l’Anna Maria Macho, molt recordada). • Finalitat solidària: - Recaudació íntegra per a la Fundació Rosa Maria Vivar (Reus), referent en atenció a persones amb Alzheimer. - La fundació gestiona un centre de dia i dona suport intens a les famílies cuidadores, que sovint viuen una càrrega de 24 hores. - Volen també impulsar projectes d’investigació i prevenció per detectar la malaltia abans. • Contingut lúdic i nadalenc: - Presència de Pare Noel, actuació d’un cor amb cançons nadalenques. - Sortejos, rifa i sorpreses diverses. - S’espera prop de 100 assistents, però encara queden places. • Inscripcions: - Formulari al web de l’associació. - Xarxes socials (Instagram, Facebook, LinkedIn). - Correu: [email protected]. 4.2. L’AEDT: perfil i objectius • L’associació agrupa empresàries i directives de tota la demarcació (Tarragonès, Baix Camp, Terres de l’Ebre, Alt Camp, etc.). • Delegacions: - Delegació consolidada al Baix Camp (Reus), ara en fase de reimpuls. • Diferències territorials: - Al Baix Camp / Reus: predomini d’empreses familiars, amb segones i terceres generacions on les dones van entrant en càrrecs directius. - A Tarragona ciutat: més directives del sector químic i d’empreses grans. • Objectius principals: - Visibilitzar les dones empresàries i directives. - Donar suport pràctic a noves emprenedores (burocràcia, alta d’activitat, assessorament legal, etc.). - Oferir formació (coaching, seguretat personal, lideratge, etc.). - Crear xarxa i sinergies entre perfils molt diversos (advocades, pageses, directives, perruqueres amb personal al càrrec, etc.). “Moltes dones que tenen una perruqueria amb dues treballadores diuen ‘soc autònoma’, però en realitat són empresàries; cal canviar el llenguatge i el reconeixement.” • Miró subratlla el valor de no tenir complexos de gènere i deixar de comparar-se constantment amb els homes: la clau és aixecar la persiana cada dia i fer viable el negoci. 5. Memòria democràtica: primera Audiència Memorial de Tarragona Entrevista a Montserrat Giner, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, sobre la primera Audiència Memorial de Tarragona, celebrada ahir a l’Antiga Audiència. 5.1. Què és l’Audiència Memorial? • Acte organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (Direcció General de Memòria Democràtica). • Objectiu: escoltar la veu de deu testimonis que relaten, en primera persona o com a familiars, les conseqüències de: - L’alçament militar de 1936. - El període revolucionari. - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La clandestinitat i la lluita per les llibertats durant el tardofranquisme i la transició. • Hi assisteixen, entre d’altres, l’alcalde Rubén Viñuales i el conseller de Justícia Ramon Espadaler. 5.2. Valoració de Montserrat Giner • Valora l’experiència com molt positiva i necessària, però també com a tardana: “Arriba tard, però arriba. Per a nosaltres, víctimes del franquisme, hauria d’haver arribat molt abans.” • Destaca la diversitat de testimonis: - Víctimes de la rereguarda. - Represaliats de la postguerra immediata. - Activistes represaliats durant el final del franquisme i fins i tot 1976. • Dificultat de transmetre el dolor familiar: - Ella parla com a neta (tercera generació), però el patiment s’ha transmès com un llegat silenciós. “No s’explicaven aquestes coses ni a casa. El silenci va ser imposat, però també autoimposat.” • Remarca que les famílies de víctimes del franquisme han arrossegat la repressió durant tota la dictadura i els inicis de la democràcia, i encara avui hi ha: - Familiars buscant informació en arxius. - Dificultat per reconstruir el destí dels seus avantpassats. 5.3. Memòria, educació i perill de repetició • Fa 86 anys del final de la guerra, però històricament és molt poc temps. • Li preocupa que una part important de la població, inclosa gent jove, tingui la percepció que “no es vivia tan malament” durant el franquisme. • Ho atribueix a una gran manca d’informació i formació històrica. “Quan es diu això, sovint es parla sense conèixer què va suposar realment la dictadura franquista: endarreriment, opressió i vulneració de drets bàsics.” • Reitera el tríptic de la memòria democràtica: “veritat, justícia i reparació”, i la necessitat de trencar definitivament el silenci. 6. Nàstic de Tarragona: memòria d’un ascens històric Al podcast “1886, història d’un escut”, es recorda el primer ascens del Nàstic a Segona A via play-off, el juny de 2001. 6.1. Context esportiu • Abans d’aquell ascens, el Nàstic portava 21 anys fora del futbol professional: - 19 temporades a Segona B. - 2 temporades a Tercera. • Temporada 2000–2001 (Segona B, grup 3): - 19 victòries, 11 empats, 8 derrotes. - 52 gols a favor, 30 en contra. - Fort tram final: 26 de 30 punts possibles a les últimes 10 jornades, amb 5 victòries seguides per tancar la lliga. - El Nàstic entra en zona de promoció només a les jornades 36 i 37. 6.2. Fase de promoció • Estructura: lligueta de 4 equips (anada i tornada), pujava només el primer. • Grup del Nàstic: Cádiz, Zamora i Amurrio. • Després de 7 punts contra Cádiz i Amurrio, el Nàstic arriba líder abans d’enfrontar-se dues vegades al Zamora, que ja no s’hi jugava res. 6.3. El partit clau a Zamora (17 de juny de 2001) • Estadi de La Vaguada, a Zamora, amb uns 900 aficionats granes desplaçats. • El Nàstic domina, però el gol no arriba fins al minut 73: - Servei de cantonada. - José Antonio Gordillo remata de cap i marca el 0–1. • L’àudio històric de la narració de Tarragona Ràdio recull l’emoció del gol i el patiment fins al xiulet final, amb una falta perillosa al descompte. • Amb la victòria a Zamora i l’empat entre Cádiz i Amurrio, el Nàstic queda a un sol punt de l’ascens, que certifica una setmana després. 6.4. El partit definitiu al Nou Estadi (24 de juny de 2001) • Nou Estadi ple amb més de 12.000 espectadors. • Empat sense gols que, combinat amb la resta de resultats, dona al Nàstic l’ascens a Segona A. • Protagonistes destacats: - Santi Castillejo, màxim golejador (27 gols: 22 a la lliga i 5 al play-off), pitxitxi entre els 16 equips de la promoció. - Entrenador: Josep Maria Nogués. - Jugadors com Gordillo i Jordi Masnou. • Es recorda també el moment tràgic de la temporada: la mort sobtada del delegat Joaquín Gómez al vestidor del camp del Conquense, un cop que l’equip va reconduir cap a l’èxit esportiu. • Declaracions de l’època: - El president José Luis García i l’alcalde Joan Miquel Nadal subratllen la importància de l’ascens per a la ciutat i la necessitat de consolidar l’equip a Segona A. 7. Art i il·lustració: trobada amb Olga Capdevila Entrevista a Olga Capdevila, il·lustradora, directora creativa i docent, en motiu de la seva participació a les Trobades amb… del CaixaForum Tarragona. 7.1. La trobada: “Il·lustracions d’un món cridaner” • Data i lloc: - Demà, 19 h. - CaixaForum Tarragona. • Forma part d’una gira de trobades que ja ha passat per Girona i Palma. • Estructura de la sessió: - Capdevila porta 10 temes preparats sobre creació, procés i ofici que vol assegurar-se de tractar. - Cada tema s’acompanya de projectes i imatges. - Hi ha espai perquè el públic intervingui durant la xerrada i, al final, un debat obert d’uns 15 minuts. 7.2. Trajectòria i projectes • És probable que la seva obra us resulti familiar: - Campanya de Nadal 2020 de l’Ajuntament de Barcelona, inspirada en les antigues felicitacions d’oficis. - Cartells, llibres, àlbums, joguines i altres projectes gràfics per a institucions i marques diverses. • Actualment: - Està immersa en el Treball Final de Màster, on reflexiona sobre com estructurar la inspiració i el procés creatiu. - Prepara il·lustracions nadalenques per al suplement Culturas de La Vanguardia. 7.3. El procés creatiu i la recerca • Reivindica que, tot i el caràcter aparentment “juganer” de la il·lustració, hi ha una forta part d’investigació i documentació: - En la campanya de Nadal de Barcelona va anar a arxius per veure com s’havien representat les festes al llarg de més de 100 anys. - Analitza tècniques d’impressió antigues i solucions gràfiques d’altres èpoques per alimentar el seu llenguatge visual. “L’ofici és molt solitari i de vegades encriptat; aquestes trobades em serveixen per ordenar i compartir un procés que normalment queda amagat.” • Destaca la importància d’estratègies concretes per vèncer el pànic a la pàgina en blanc: - Sortir a passejar. - Fer exercicis de dibuix sense pensar. - Documentar-se i mirar referents històrics. 7.4. Estat del sector i intel·ligència artificial • Fa referència a enquestes recents de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC): la situació econòmica i laboral del sector és preocupant. • Considera que cal feina col·lectiva: - Des de les associacions, per marcar posicions clares. - Des de cada professional, reivindicant condicions i drets bàsics. • Sobre la intel·ligència artificial: - És un dels 10 temes que ha incorporat explícitament a la xerrada perquè sempre surt al debat. - Remarca que el repte central és el buit legal en matèria de drets d’autor: • Molts models d’IA es nodreixen d’obres sense consentiment. - A la pràctica, la IA ja és present als propis programes de disseny que fan servir, cosa que difumina la frontera entre “sí” i “no”. 8. Gastronomia: el calamar, protagonista a Salou Conversa amb Edu Cuesta, xef i propietari del Gastrobar Market (carrer Francolí, 8, Salou), amb motiu de les Jornades del Calamar de Salou, que se celebren fins al 14 de desembre i coincideixen amb el 50è aniversari del Concurs de Pesca del Calamari. 8.1. Producte i filosofia • El calamar té “mil i una maneres” de preparar-se, però la clau és la qualitat: - Prioritzar calamar de platja, de potera, fresc i de proximitat. “Amb la globalització trobem de tot a tot arreu, però defensar el producte local marca la diferència.” 8.2. Recepta: “Calamar espatagat” Edu comparteix una recepta senzilla però molt gustosa, pensada per fer a casa: Ceba confitada: Tallar una ceba a juliana (tiretes fines). Sofregir-la molt lentament fins que es confiti i tregui els sucres. Reservar-la. Preparar el calamar: Netejar bé el calamar fresc. Tallar-lo en anelles primes (manilles). Sofregit ràpid en cassola de fang: En una cassola de fang, posar un bon raig d’oli d’oliva verge extra (idealment de la zona). Quan l’oli estigui molt calent (“que estigui jove, ben jove”), afegir: 3–4 ametlles crues. 3–4 avellanes crues. Donar una volta ràpida (vigilar que no es cremin). Afegir-hi de seguida el calamar. Coure’l només 30–40 segons remenant: amb l’oli tan calent es cou de pressa. Afegir la ceba i acabar la cocció: Incorporar la ceba confitada. Tapar la cassola 1 minut. Retirar del foc i servir. • És important no passar-se de cocció: - Si es cou poc, el calamar queda tendre. - Si es passa, s’endureix i caldria convertir el plat en un estofat més llarg amb fumet o brou de peix. 8.3. Altres elaboracions amb calamar Al Gastrobar Market també el treballen de diverses formes: • Calamar amb balandra: - Un tipus de romesco amb avellanes, ametlles, tomàquet, nyores, pa fregit… - Es cou el peix amb fumet i després s’hi incorpora aquesta salsa. • Mar i muntanya: - Saltat de calamars amb carxofes. - Acompanyat d’una reducció de suc de rostit de carn, molt típic de festes. • Preparacions clàssiques: calamar a la planxa, a la romana, etc. 8.4. Maridatge • Recomanació del xef: Un vi blanc del Priorat, concretament “Les Brugueres” (Cartoixa d’Escaladei), que combina molt bé amb el calamar. 9. Altres elements del magazín Al llarg del programa també apareixen: • Diverses falques publicitàries i promocions locals: - Activitats de Nadal al Port de Tarragona i al Moll de Costa. - Campanyes de comerç de proximitat al barri de Sant Pere i Sant Pau. - El Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre recollida selectiva, neteja viària i ciutat sostenible. - Informació de la Diputació de Tarragona sobre el Pla Impuls Dipte. • Promocions i espais esportius: - Anuncis dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - El programa de ràdio “Sempre Nàstic”. • Promoció cultural: - El programa TD Cultura de Tarragona Ràdio, amb estrenes setmanals. • Tancament musical amb la secció “El Temacle” de Sílvia García, que posa un tema “happy” per cloure el magazín. 10. Idees clau transversals • Salut pública i responsabilitat col·lectiva: la reintroducció temporal de la mascareta als centres sanitaris evidencia el pes de la grip i la necessitat de protegir vulnerables, alhora que es constata una bona acceptació ciutadana. • Teixit institucional i social: el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona volums creixents de beques i serveis socials, i treballa colze a colze amb petits municipis per suplir mancances de recursos propis. • Memòria i justícia: l’Audiència Memorial mostra com la veu de les víctimes del franquisme continua essent necessària per combatre la desmemòria i evitar simplificacions sobre la dictadura. • Dona i empresa: l’AEDT exemplifica com el lideratge femení es consolida tant en grans empreses com en negocis petits i familiars, i com l’associacionisme pot donar suport pràctic i simbòlic. • Cultura i creativitat: la il·lustració, la literatura i el futbol (com a memòria col·lectiva) il·lustren un ecosistema cultural viu, però també sotmès a reptes com la precarietat o la irrupció de la IA. • Gastronomia de proximitat: la cuina amb producte local (calamar de potera, oli d’oliva, vins del Priorat) reforça la identitat culinària del territori i es vincula amb esdeveniments festius i turístics. En conjunt, l’episodi dibuixa una Tarragona viva i diversa, on es barregen urgències sanitàries, memòria democràtica, dinamisme econòmic femení, passió pel Nàstic i cuina de mar, sempre amb la proximitat de la ràdio local com a fil conductor.

Actualitat sanitària, municipi i esports

Visió general de l’episodi L’edició de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina actualitat sanitària, política municipal, memòria democràtica, seguretat ciutadana i un ampli bloc d’esports locals i internacionals. 1. Salut: mascaretes i vaga mèdica Obligació de mascareta en centres sanitaris • El Govern català fa obligatòria la mascareta en centres sanitaris i residencials per a tothom a partir de 6 anys. • Mesura amb vigència inicial de 15 dies, motivada per un augment del 50% en una setmana de les infeccions respiratòries agudes i la grip. • Afecta personal sanitari, pacients i visitants; els ingressats no cal que la portin dins l’habitació. • Excepcions: - Persones amb problemes respiratoris que empitjorin amb mascareta. - Persones amb discapacitat o alta dependència que no se la puguin manipular. - Situacions en què la mascareta sigui incompatible amb l’activitat. • La consellera i portaveu Sílvia Paneque remarca que mascareta i vacuna són les mesures més efectives: "De la mateixa manera que les vacunes ajuden a salvar vides, la contenció de la grip a través de l'utilització de la mascareta també és una manera d'ajudar a salvar vides." Vaga de Metges de Catalunya • El sindicat Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega assistencial i convoca vaga (seguiment del 35% al matí a Tarragona; xifra global discutida entre el 45% del sindicat i el 7,2% segons Salut). • Reivindiquen: - Espai propi de negociació per al personal facultatiu. - Millores en condicions laborals, assistencials i organitzatives. - Lluita contra el burnout i les agendes desbordades. • Lema de la protesta: “A tu també t’afecta”; consignes com “metge cansat, pacient maltractat”. • El secretari general Xavier Lleonart subratlla: - El canvi generacional i l’exigència de condicions dignes. - El rebuig a jornades de 24 hores seguides. - El 90% dels metges joves pateixen burnout. • El sindicat insta la consellera Mónica/Olga Pani(g)er/Pane? (esmentada com Olga Paner) i les patronals a asseure’s a negociar i oferir solucions reals. 2. Neteja urbana i serveis municipals a Tarragona Nou contracte de neteja amb Urbacer • L’Ajuntament de Tarragona valora positivament el primer mes del nou contracte de neteja amb Urbacer. • Sònia Horts, consellera de Neteja Pública, destaca: - Normalització després del canvi d’empresa i les sancions a FCC per incompliments previs. - Recuperació d’un nivell “correcte” de servei, en consolidació i ampliació progressiva. - Actuació intensa als polígons industrials. • Prioritats actuals: - Males herbes a la via pública. - Excrements de coloms, qualificats com un problema seriós a Tarragona. • S’estan desplegant nous dispositius d’aigua a pressió i maquinària nova, que arriba abans del previst, amb implementació gradual per tota la ciutat. "Tarragona té un problema seriós amb els excrements de colom i ens vam posar com a fita treure-ho." Patrimoni de la ciutat de repòs i asfaltatge • Mutació demanial signada per Rubén Viñuales i la consellera d’Economia i Finances Alícia Romero: - L’antiga recepció i les pistes esportives de la ciutat de repòs i de vacances passen a ser de titularitat municipal. - La recepció es convertirà en centre cívic integrat a la xarxa municipal. - Les pistes esportives s’obriran a l’ús ciutadà. • L’Ajuntament de Tarragona treu a licitació el reasfaltatge del carrer Pere Martell (tram entre avinguda Ramon i Cajal i Manuel de Falla): - Pressupost: 147.000 €. - Execució prevista al primer quadrimestre de 2026. - Forma part d’un pla global d’asfaltatge de 1,24 M€ (pressupost 2025) per renovar 6 km de carrers en diversos barris. • Des de Junts, es presenta el pla com a prioritat compartida amb l’alcalde i el govern, amb l’objectiu de millorar mobilitat i qualitat urbana al centre de Tarragona i estendre inversions a tota la ciutat. 3. Memòria democràtica: Audiència Memorial Testimonis de la Guerra Civil i la dictadura • Primera Audiència Memorial de Tarragona a l’Antiga Audiència, amb assistència de Rubén Viñuales i del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica Ramon Espadaler. • 10 testimonis expliquen vivències familiars i personals vinculades a: - L’alçament militar. - El període revolucionari. - La Guerra Civil. - La dictadura franquista, la clandestinitat i la lluita per les llibertats. • Es tracta d’un acte pioner d’escolta i reparació simbòlica, sense debat ni preguntes, només veu als afectats. Posicionament dels partits • Sandra Ramos (PSC), consellera de Memòria Democràtica, remarca: - És un espai d’escolta, no de confrontació. - L’objectiu és que la política assumeixi el compromís que aquests fets no es repeteixin mai més. • Marta Serrano (PP) aplaudeix l’acte i demana: - Respecte per als qui volen recordar i per als qui prefereixen no remoure el passat. - Posa l’exemple personal del seu avi republicà empresonat i internat en un camp de concentració a França, de què no se’n parlava a casa. • Pep Manresa (Junts) valora positivament: - Que es parli d’un tema fins ara tabú. - Que arribi especialment a la gent jove, perquè conegui el que ha passat. "És molt bo que surti la veu de tothom i que els afectats expliquin exactament el que els ha passat als seus familiars." • Projecte impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica i l’Arxiu Històric, amb objectiu de reparació simbòlica i reconeixement institucional de les víctimes. • S’anuncia que a partir de les 10 hi haurà entrevista amb Montse Giné, representant de víctimes del franquisme. 4. Seguretat i ordre públic: dispositiu a Camp Clar • Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra desenvolupen un pla d’acció a Camp Clar (3–23 de novembre): - Més de 190 hores de patrullatge. - 452 persones identificades. - 240 vehicles controlats. - 4 detencions: dues per trencament de condemna, una per ordre de recerca i detenció i una per positiu penal en alcoholèmia. • Infraccions administratives: - 44 denúncies de trànsit. - 24 per conductes incíviques. - 16 per confiscació d’armes o objectes perillosos. - 29 per tinença o consum de substàncies estupefaents. - 5 per consum d’alcohol a la via pública. • Objectiu: incrementar la sensació de seguretat, combatre l’incivisme i el petit delicte al barri. 5. Gestió de l’aigua: eficiència del CAT • El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) millora per tercer any consecutiu l’eficiència hidràulica de la seva xarxa. • Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, la xarxa té una eficiència del 99,86%, un +0,2% en un any. • Es remarca que és una xarxa de distribució d’aigua potable altament eficient, amb pèrdues mínimes, fet rellevant en un context de sequera i pressió sobre els recursos hídrics. 6. Bloc d’esports 6.1. Futbol: Nàstic de Tarragona • Es destaca l’actuació de Juan de Fuentes, jugador del Nàstic de Tarragona, que aprofita la seva oportunitat a l’11 inicial davant l’Andorra a Sevilla. • L’entrenador Cristóbal Parralo havia reclamat als jugadors amb menys minuts que responguessin quan se’ls donés l’oportunitat; Juan de ho certifica amb un bon partit com a titular substituint el sancionat Àlex Jiménez. • El jugador, tot i parlar en castellà, transmet idees clau: - Els extrems i davanters volen aportar assistències, gols i bon joc. - Se sent feliç, però remarca que té molt marge de millora perquè és molt jove. - Diu que sabia que aprofitaria el moment quan li arribés. "Tenemos margen de mejora, yo soy muy joven todavía, entonces tengo mucho margen de mejora y eso, lo intentaré mejorar para llegar a mi máximo nivel." • Juan de explica que amb les victòries és més fàcil treballar, i que l’equip busca encadenar dues victòries seguides: - Proper partit contra un rival directe, el FC Cartagena, al Nou Estadi Costa Daurada. • Situació mèdica de la plantilla: - Òscar Sanz: lesió fibril·lar al quàdriceps esquerre, ja en tractament de fisioteràpia; la seva evolució en marcarà el retorn. - Sergio Santos: lesió a l’ísquio de la cuixa esquerra, confirmada per ressonància; també en tractament i readaptació. 6.2. Bàsquet femení: TGN Bàsquet • El TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) anuncia la sortida del tècnic Sergio Manzano, d’acord mutu amb el club, en la seva primera temporada a la categoria. • Fins a trobar un nou entrenador, l’equip el dirigirà Iñaki Liarte (vicepresident del club i director esportiu de la secció de Lliga Femenina 2). • Liarte explica que: - Manzano ha estat molt sincer, i considera que no pot tirar el projecte endavant en les condicions actuals. - La decisió ha agafat el club una mica per sorpresa. - La situació de l’equip és complexa, però transmet un missatge de unitat i resiliència. "No vamos a bajar los brazos ninguno, nadie del club." • El TGN Bàsquet és cuer del grup B de Lliga Femenina 2, amb 1 victòria i 9 derrotes. El pròxim rival serà el Mataró. 6.3. Bàsquet masculí: derbi CBT – CB Valls • Dissabte, al pavelló municipal del Serrallo, es jugarà un derbi territorial de bàsquet: - CB Tarragona (CBT): 3r classificat de la Lliga EBA / Tercera FEB, amb 8 victòries i 2 derrotes, en gran dinàmica, després de guanyar a la pista del fins llavors líder invicte Mollerussa. - CB Valls: només 4 victòries, la meitat que el CBT, i arriba en un moment delicat. • Trobada prèvia entre els entrenadors Toni Llamas/Laramona (CBT) i Miqui Larraz (Valls) al mateix pavelló: Visió de Toni Laramona (CBT) • Afirmacions clau: - Un derbi no és un partit més, però es prepara com qualsevol altre a nivell tàctic. - L’afició és clau: espera un gran ambient similar al viscut a Valls. - És un partit de fàcil motivació per als jugadors, que tenen molt present el precedent de Lliga Catalana. - El duel a Mollerussa ha servit d’aprenentatge i demostra que, al 100%, el CBT pot competir amb qualsevol rival. Visió de Miqui Larraz (CB Valls) • Reconeix que: - Les sensacions actuals no són bones després de 3 derrotes seguides. - Un derbi és un duel on pot passar de tot. - Una victòria en aquest context seria clau per recuperar confiança i bones sensacions, més enllà de la classificació. • El partit es jugarà dissabte a les 17 h al pavelló del Serrallo, on s’espera una gran entrada. 6.4. Natació: èxit de Carles Coll • El nedador tarragoní Carles Coll es consolida com a referent de la natació espanyola. • Al Campionat Europeu de Natació en piscina curta (Lublin, Polònia): - Medalla d’or als 200 m braça. - Temps de 2:00.86, rebaixant el seu rècord d’Espanya en gairebé 7 dècimes. • Amb aquest resultat, completa un doblet majúscul: - Campió mundial l’any anterior. - Ara campió europeu en la mateixa prova. • Es posa en valor que Coll és un exemple d’esportista tarragoní que arriba al màxim nivell internacional. 6.5. Pàdel: màster final internacional a Tarragona • L’IPV i Madison International Padel Experience (circuit internacional de pàdel amateur més gran del món) celebra el seu Màster Final a Tarragona. • Dades clau: - Més de 5.000 jugadors han participat al circuit durant l’any. - Més de 100 jugadors es classifiquen per al màster final. - La competició es disputa al Tarragona Padel Indoor. • Organització i impacte: - Tarragona es converteix durant uns dies en “punt neuràlgic del pàdel mundial” amateur. - Es destaca l’impacte esportiu, turístic i mediàtic per la ciutat i la Costa Daurada. "El objetivo es que sea una experiencia fantástica, que gane el mejor y que todos podamos disfrutar del deporte y de la Costa Daurada aquí en Tarragona." • L’esdeveniment genera contingut esportiu, turístic i cultural que consolida Tarragona com a destinació clau per a un esport en plena expansió a Europa.

Serveis Informatius 7H del 10/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

#43 - No Som Ningú del 9/12/2025

Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.

#31 - Cultius Culturals del 9/12/2025

El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.