Cantimplora cursi i Flowers: melodies i amistat

Context de l’episodi Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb entrevistes musicals centrades en artistes vinculats al territori. L’episodi recull fragments de dues converses principals: Presentació del disc “Cantimplora cursi” de José Juan González Presentació del single “Flowers” de Monkey Jane (Txell) Entre mig s’hi intercalen falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals. 1. “Cantimplora cursi” de José Juan González Concepte del disc i títol • El títol “Cantimplora cursi” neix de jugar amb dues paraules que són iguals en català i castellà. • La cantimplora simbolitza: - El seu abandonament de l’alcohol (ara sempre porta cantimplora d’aigua) - El joc de paraules cantar + plorar, que defineix el to emocional del disc • José Juan admet que és un disc “megacursi” i n’està orgullós: està ple d’emocions molt exposades i històries personals. Estructura: bilingüisme i 32 cançons • El disc conté 32 cançons: 16 en castellà i les seves versions en català. • Explica que: - Les cançons van néixer en castellà - En assajos amb el bateria (Gerard) li van dir que emocionaven més en català - Va decidir traduir-les ell mateix, prenent-se llicències creatives • No fa traduccions literals: adapta paraules i intencions per mantenir ritme i rima. - Exemple: “Bella” en castellà esdevé “Maca” en català. - Canvia expressions i guinyos entre versions, de manera que cada idioma té matisos propis. Actuació en directe: “Maca” • José Juan interpreta en directe a l’estudi la cançó “Maca”, versió catalana de “Bella”. • La lletra retrata: - Escenes en bars de Tarragona, converses, guerres metafòriques - Admira una noia que “no es troba maca” mentre tothom la veu preciosa - Referències explícites a Tarragona: la ciutat, Roma que “no entén” la ciutat, ambient nocturn i social. “I mentre Roma mira Tarragona, Roma no entén res de tot aquest...” • Musicalment, és veu i guitarra, en directe, amb un punt de reverberació afegida des de la ràdio per donar ambient. Procés de gravació: disc casolà, una sola presa • Auto-producció total: - Gravació a casa seva - Només veu i guitarra, en una sola presa per cançó - Sense autotune, sense edicions, sense gairebé efectes • Detalls tècnics i decisions: - Va optar per usar un sol micròfon per evitar problemes de fase - Ha escoltat discos gravats amb multipistes de cinta o amb un sol micro per inspirar-se - Va decidir deixar respiracions i imperfeccions, buscant un disc “viu” • Accepta que el disc sona més fluix que altres produccions (no entra en la “batalla del volum”), però prefereix la naturalitat sonora. Autonomia creativa i seguretat personal • Aquesta vegada no ha demanat opinió a productors, enginyers ni discogràfiques: - Ha volgut guanyar seguretat en les pròpies decisions - Contrasta amb el seu primer disc, on havia fet un Excel amb amics músics per decidir quines cançons entraven • Ho viu com un exercici terapèutic d’autoafirmació: - “És el que vull fer, el que necessito en aquest moment, i aquí ho teniu” - Accepta que algunes cançons potser no tenen la qualitat que ell voldria, però l’important era atrevir-se a publicar-les totes Lletres, vivències i Tarragona • Les lletres combinen: - Històries d’amor i desamor (“La novia me deja” fins arribar a l’actual parella “dofí”) - Vivències amb alcohol (una etapa que ja ha deixat enrere) - Experiències com a mestre d’escola (cançons com “Les preguntes de Sisè”, amb diàlegs reals amb alumnes) • Insisteix que moltes lletres són molt literals, gairebé “com una redacció sense esborranys”. • Fa també homenatges a Tarragona: - Referències a locals com el Gruf, la Clotxa, l’Eclèctico - Cançons com “Vella i maca” parlen directament de Tarragona i la seva vida nocturna i cultural - El Gruf és descrit com un bar que transformava persones, especialment al seu amic Ferran. Ordre del disc i temes destacats • L’ordre de les cançons té un fil cronològic i emocional: - Comença amb “La novia me deja” (moment molt trist) - Acaba amb una imatge més lluminosa (la nòvia-dofí) • Temes que ell mateix destaca: - “Vella / Maca (Bella)” – central en l’homenatge a Tarragona - “Lo siento” - “La novia me deja” - “Les preguntes de Sisè” – cançó literal basada en preguntes d’alumnes i el seu retorn a l’escola després de la pandèmia Relació amb el públic, crítiques i inseguretats • La presentadora el convida a rebre comentaris en positiu, però ell confessa que, per créixer, també li seria útil que no agradés a algú i poder-ho gestionar. • Es reconeix molt influenciable i insegur; per això ha decidit aquesta vegada no consultar gairebé ningú durant el procés. Difusió, concerts i vida de músic independent • El disc s’ha publicat de manera independent, sense segell ni gran infraestructura: - Un amic li ha ajudat a pujar-lo a plataformes digitals (Spotify, etc.) - No hi haurà format físic ni videoclips per manca de pressupost • Estratègia de concerts: - Vol començar buscant formacions senzilles: ell sol amb veu i guitarra, en espais seients i recollits - S’imagina també possibles formats amb banda (guitarra distorsionada, bateria...) - Es mostra decidit a trucar sales, premsa i programadors per muntar bolos, malgrat la feina burocràtica • Xarxes i promoció: - S’ha obert un Instagram nou específic per al projecte - Recorden l’època de MySpace com a antecedent de l’actual combinació Instagram + Spotify - No domina encara la pujada a plataformes; depèn d’un amic per aquesta part Relació amb la ràdio i trajectòria a Tarragona • La conductora destaca que José Juan ha trepitjat tots els escenaris de Tarragona i que, malgrat els anys, avui té una energia renovada. • Ell remarca com d’important ha estat: - Gravar sol a l’estudi, sense ningú mirant-lo, per sentir-se lliure - Acompanyar-se puntualment de gent com Jordi Pàmies per temes de mescla i màster, però mantenint el control creatiu. 2. Monkey Jane (Txell) i el single “Flowers” Retorn com a Monkey Jane • Torna a Fans de Tarragona després de temps sense aparèixer amb el projecte Monkey Jane. • Entre 2021 i 2025 havia mantingut Monkey Jane una mica aparcada per: - Cercar un nou sentit musical al projecte - Estar molt ocupada aprenent producció (compressió, efectes, tècniques de mescla...) • Confessa que sovint es perd experimentant tècnicament i deixa “lo seu” (les pròpies cançons) per després. Música com a teràpia • Explica que va començar Monkey Jane com una autèntica teràpia personal: - La seva primera cançó “Time to Time” la va “treure del pou” en un moment difícil • Distingix diversos tipus de cançons al seu catàleg: - Cançons com a teràpia personal - Cançons de crítica social - “Flowers”, en canvi, és un regal a altres persones • Reivindica la música com a eina profundament terapèutica, per canalitzar emocions fortes. “Flowers”: origen i significat • “Flowers” neix com un homenatge als 15 anys d’amistat amb les seves millors amigues. • Característiques de la cançó: - És un regal musical a aquestes amigues - Vol transmetre bon rotllo, estima i gratitud - Està escrita en anglès, amb una atmosfera lluminosa i positiva • La presentadora associa el tema a l’estil de Jason Mraz, i diu que encaixaria perfectament en un dels seus discos. • Txell somriu amb el paral·lelisme i fantasia (mig de broma) sobre fer un duet amb Jason Mraz. Videoclip i procés creatiu • “Flowers” havia estat una idea guardada a l’ordinador fins que, un dia, es va sentir inspirada i va decidir acabar-la i donar-li forma completa. • El videoclip: - Es va gravar a Granada, en una casa-cova a la muntanya, durant un viatge d’amigues - El dia de la gravació era també el dia que els hi ensenyava la cançó per primera vegada - Les amigues hi participen com a protagonistes, ballant i rient • El vídeo combina: - Les imatges íntimes del viatge - Elements de l’univers visual de Monkey Jane (micos, grafismes, imaginari propi) Amistat, distància i identificació • El missatge de la cançó és ampli: qualsevol grup d’amigues o amics pot sentir-s’hi identificat. • Parla d’amistats que: - Potser viuen lluny geogràficament, fins i tot “a un costat i l’altre del planeta” - Però mantenen un lligam emocional molt fort • La presentadora s’imagina reels de TikTok o Instagram amb grups d’amigues abraçant-se i dedicant-se la cançó. Identitat artística: per què “Monkey Jane”? • Origen del nom Monkey Jane: - Ella se sent molt identificada amb el caràcter juganer dels micos: aparentment tranquils però, de cop, hiperactius, salvatges, plens de bogeria i energia - Té casa plena de figures i detalls de micos • S’ha dissenyat el seu logo amb un mico, que també porta tatuat. • La presentadora juga amb un possible joc de paraules “monkey chain”, però el personatge es manté com Monkey Jane. Discografia anterior i evolució d’estil • Repàs ràpid als seus treballs: 1) “Changes” • Primer disc de Monkey Jane. • Conté cançons com “WikiTiki” i “Highlands”. • El programa fa sonar “WikiTiki”, descrita com: - Molt bon rotllo i sensualitat - Lletra juganera, gairebé parlant a algú i oferint-li “si ho vols, ho agafes i si no, ho deixes”. 2) “Silent Noise” • Segon disc, amb el tema “Welcome to the Show”. • Estil: - Més proper al country / american - Ella mateixa reconeix que després s’hi ha sentit una mica “massa americanada” i s’ha desdit d’aquest camí • Fa autocrítica: diu que al segon disc va experimentar molt, però li va faltar una mica d’ànima. Nova estratègia: singles amb temps i carinyo • Amb “Flowers” inaugura una nova manera de treballar: • En comptes de pensar en un disc llarg, vol anar traient singles: - Cada cançó rep tota l’atenció i el temps que necessita - Prefereix tardar més però donar a cada peça el seu espai emocional i artístic • Vol anar buidant el “calaix d’idees” amb: - Cançons independents, cuidant l’arranjament - Possibles videoclips o peces audiovisuals pròpies • La presentadora li recorda el tòpic “la tercera va l’avançar”: el proper treball pot ser el que consolidi definitivament el projecte. Xarxes, algorismes i saturació • Txell és profe i reconeix que l’estiu li ha donat més temps per ser molt activa a xarxes (reels, vídeos, proves sonores). • Però també admet: - La pressió de l’algorisme (cal publicar constantment per no ser “oblidada”) - La necessitat de fer resets i desconnectar quan se sent saturada - El contrast entre el que vol (fer música, provar, aprendre) i el que exigeixen les plataformes (visibilitat constant). • Malgrat tot, li agrada molt el món audiovisual i el gaudeix quan té energia. Directes i futur • Encara ha de decidir el format de directe per al retorn de Monkey Jane: - No sap si apostar per banda, format acústic, híbrids... - Té clar que li agradaria tornar als escenaris amb un plantejament pensat • La presentadora la convida explícitament a tornar al programa quan tingui nova música i nous projectes en marxa. 3. Falques i tancament del programa Publicitat local i institucional Entre les dues entrevistes hi apareixen diverses falques: • Pla Tarragona 26: campanya de l’Ajuntament de Tarragona per al nou servei de recollida de residus i millora de la recollida selectiva a la ciutat. • Obramat: magatzem de referència per a professionals de la construcció. • Gospel Forever: esdeveniment de gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: foment del comerç de barri i sorteig de lots nadalencs. • Tanatori Municipal de Tarragona: informació sobre reformes d’instal·lacions (millores d’eficiència energètica, sales per a famílies...). • Campanya comercial de Tarragona Ràdio per a empreses que vulguin publicitar-se (tarifes, promoció Nou Comerç...). Aquestes falques reforcen el rol de Tarragona Ràdio com a emissora municipal molt arrelada a la vida econòmica i social de la ciutat. Tancament i següent secció • Després de l’entrevista a José Juan, la presentadora anuncia un “vermut rumbero” amb el grup Vergüenza Ajena (esmentats breument com a Vergüenza Gena), tot i que la conversa amb ells no apareix en el fragment. • L’episodi es tanca amb la presència de Monkey Jane, una breu escolta de peces antigues (com “WikiTiki”) i la invitació a tornar amb més música. 4. Idees clau de l’episodi Sobre creació musical • Auto-producció casolana pot donar resultats honestos i emocionals si es prioritza la veritat artística per sobre de la perfecció tècnica. • Treballar en versió bilingüe (català / castellà) permet explorar matissos emocionals diferents en una mateixa cançó. • La música es reivindica com a teràpia: - Per superar trencaments sentimentals (José Juan) - Per sortir de moments foscos i per celebrar amistats (Monkey Jane) Sobre identitat i territori • El programa reforça la centralitat de Tarragona com a espai creatiu: - Cançons ambientades en bars, carrers i històries de la ciutat - Referències específiques a locals mítics com el Gruf o l’Eclèctico • Tarragona Ràdio actua com a altaveu de: - Músics locals emergents o consolidats - Comerç de proximitat i iniciatives culturals i socials Sobre l’ofici de músic independent • Tant José Juan com Monkey Jane afronten reptes similars: - Manca de pressupost per a formats físics i videoclips - Necessitat de fer de gestors, promotors i community managers de si mateixos - Dependència i, alhora, saturació de les xarxes socials • Malgrat això, tots dos destaquen la passió per fer cançons com a motor principal.

Mar, costa i cultura: de la Costa Brava a l’Amazònia

Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a recórrer l’actualitat de la costa catalana i a explorar la relació entre mar, medi ambient, pesca i cultura. L’episodi combina notícies breus, reportatges i entrevistes especialitzades, amb una segona hora centrada en projectes ambientals i culturals d’abast internacional. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Tertúlia d’inici i ambient de Nadal • El programa arrenca amb la salutació a l’equip de diferents emissores locals i una conversa distesa sobre dinars i sopars d’empresa de Nadal, preus elevats dels restaurants i preparatius nadalencs (arbres, pessebres, llums). "Encenen les llums i és Nadal" resumeix l’inici de l’ambient festiu. 1.2. Biodiversitat marina i escalfament del mar (Costa Brava) • Es presenta la biomarató marina de la costa catalana, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar. • Resultats clau: - Més de 520 voluntaris i 94.000 observacions a la plataforma Minka. - Identificades 2.040 espècies i cobertura completa de la costa catalana per primera vegada. - Floració primerenca de Posidònia oceànica al nord (Escala i Cadaqués), quan abans es registrava sobretot a Tarragona. - Increment d’espècies tropicals (com el peix lloro i el llimac del sargàs), indicant un Mediterrani en alteració accelerada per l’escalfament persistent. • Es remarca que el litoral de Girona és una de les zones més sensibles per al seguiment ciutadà de la biodiversitat marina. 1.3. Esport, solidaritat i mar a Palamós • El Club Natació Palamós organitza la Sancis Swim, travessa de 1.500 m en aigües obertes entre la platja de la Fosca i Cala Morro del Vedell. • Objectiu solidari: recaptar fons per l’escola de vela del club, greument afectada per una tramuntanada que va fer volar la coberta de la piscina. • Novetats: - Sortida simultània de running organitzada amb l’Associació Atlètica Palamós. - Arribada conjunta de nedadors i corredors a la cala. - Agraïment especial al Port Marina Palamós, que facilita la logística del trasllat en autobús. 1.4. Emergències climàtiques i equipaments culturals a Deltebre • Visita del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i de la subdelegada del govern a Tarragona a Deltebre. • Temes tractats: - Ajudes estatals arran de la declaració de zones afectades per emergències de protecció civil (12 episodis a Catalunya, 9 a les Terres de l’Ebre entre agost i novembre). - Es fa èmfasi en la freqüència creixent de danes, tempestes, borrasques i incendis de “sisena generació” com a evidència de la crisi climàtica. - L’alcalde Lluís Soler remarca la dificultat dels municipis per tramitar i gestionar ajuts i agraeix el cofinançament estatal. • Es visiten les obres de rehabilitació de l’antic cinema Rialto, que es convertirà en el teatre auditori Lo Rialto, finançat parcialment amb fons Next Generation. • En l’àmbit festiu, Deltebre encén les llums de Nadal amb la Fada Estrella, que s’ha consolidat com a símbol local: - Participació massiva de famílies i infants. - Integració de les escoles en l’acte amb una cançó i balset propis. - L’alcalde destaca la Fada com a inici d’un calendari nadalenc que culminarà amb la Cavalcada de Reis. 1.5. Nadal al Maresme: pessebres i pista de gel • A Arenys de Mar, l’entitat La Intercultural organitza un taller de figures de ceràmica pel pessebre: - De 10 a 14 h, taller immersiu de disseny i modelatge amb la ceramista Victòria de les Heres. - Es dissenyen cinc figures, es pinten amb engalves i posteriorment es couen al forn. - Cost de 80 € amb materials i eines incloses. • Al Maresme només hi ha una pista de patinatge sobre gel per Nadal, instal·lada a Premià de Dalt: - Tercera edició, 300 m² de gel, uns 7.000 visitants anuals. - Objectius: dinamitzar el comerç local, atraure públic veí i oferir lleure intergeneracional. - Mesures ambientals i d’accessibilitat: • Màquina del gel insonoritzada. • Dues hores diàries sense música per persones amb TEA o sensibilitat sensorial. • El gel es triturarà i es reutilitzarà per al reg en acabar la temporada. 1.6. Turisme desestacionalitzat a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • El pont de la Constitució registra una ocupació mitjana del 70–75% al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, tot i que només un 25–30% de l’oferta hotelera és oberta. • Tipologies de turistes: - Viatger de proximitat a les zones interiors. - Turista esportiu als hotels de costa, especialment estrangers que participen en tornejos. - Turista “silver” (tercera edat jove) de Centre Europa als càmpings. • El bon temps afavoreix l’ocupació i el sector celebra el progrés cap a la desestacionalització, encara que reconeix que en aquestes dates la prioritat del públic són la neu i les capitals europees. • Xavier Guardià (Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona i l’Ebre) valora molt positivament les xifres i l’efecte de les campanyes de desestacionalització. 1.7. Vaga mèdica i col·lapse sanitari • El sindicat Metges de Catalunya convoca una vaga amb seguiment global del 35% a la demarcació de Tarragona. • Sota el lema “Tu també t’afecta”, reclamen: - Un espai propi de negociació per al personal facultatiu. - Un conveni mèdic específic. - Mesures contra la sobrecàrrega assistencial i el burnout. “Portem al límit molt de temps... la quantitat de metges de baixa per problemes de salut mental (...) cada vegada va pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre.” • Es vincula la millora de condicions a la retenció del talent mèdic i a la qualitat de la sanitat pública. 1.8. El temps i el trànsit • Previsió meteorològica: - Vent de sud/Garbí intens a la Costa Brava nord (especialment Illes Medes i Alt Empordà) amb cops de 50–60 km/h i maror a forta maror a alta mar, sobretot al Cap de Creus. - A la costa barcelonina i tarragonina, vent de sud i posteriorment ponent fluix, amb mar molt més tranquil·la. • Trànsit: - Accident a la C-17 a la zona de Canovelles amb 3 camions implicats, un carril tallat sentit nord (Vic) i fins a 6 km de cua. - Accident resolt a la Ronda Litoral (Moll de la Fusta, sentit Besòs), però encara amb retencions entre Zona Franca i el Moll de la Fusta. 1.9. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio • L’Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de neteja viària i recollida de residus amb Urbacer, dins del pla Tarragona 26. - Es reforcen equips de neteja amb aigua, augmenta la freqüència i es preveu l’arribada de noves escombradores petites a l’abril/maig. • El Departament de Salut farà obligatòria la mascareta en: - Centres de salut, hospitals. - Residències de gent gran i centres de vulnerabilitat. - Mesura associada a l’augment de casos de grip i com a estratègia per “salvar vides” junt amb la vacunació. • Es recorda la vaga de Metges de Catalunya i les seves reivindicacions com a instrument estratègic per millorar la qualitat assistencial. 2. SOS Costa Brava i la crisi dels espais naturals protegits 2.1. Diagnosi: protecció “sobre el paper” En una llarga entrevista, un portaveu de SOS Costa Brava presenta un informe exhaustiu sobre l’estat dels espais naturals protegits de la Costa Brava. • Es revisen cinc elements mínims i fonamentals per a una política real d’espais naturals: - Delimitació definitiva de l’espai. - Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural i del paisatge. - PRUC (Pla Rector d’Ús i Gestió). - Pressupost específic per a la gestió. - Òrgan de gestió propi. • Cap dels nou espais naturals de la Costa Brava compleix els cinc requisits, i molts no tenen ni tan sols delimitació definitiva ni pla especial. Per això l’entitat qualifica la situació de “política fictícia” i “brindis al sol”. 2.2. Casos concrets i amenaces • Exemple clau: muntanyes de Begur - El PEIN (1992) ja apuntava que havien de ser parc natural. - A la pràctica, no hi ha delimitació definitiva ni pla especial ni pressupost. - L’Ajuntament de Begur aprova urbanitzacions al límit i, segons SOS Costa Brava, dins de l’espai, amb projectes com el vial de s’Antiga, boscos com Bosc Major Magíspert, parcel·lacions a Montcal o altres sectors que fragmenten l’espai. • Amenaces principals: - Urbanització massiva als límits dels espais naturals i en corredors ecològics. - Fragmentació d’hàbitats per manca d’interconnexió entre espais (Begur, Baix Ter–Illes Medes, Gavarres, Castell-Cap Roig). - Fondeig descontrolat sobre praderies de Posidònia, amb absència de regulació efectiva excepte a Illes Medes i la banda marina recentment aprovada a Cap de Creus. - Turisticació i freqüentació excessiva, sense plans de gestió ni control. Sense delimitació, pla especial, PRUC, pressupost i òrgan gestor, la protecció és només “sobre el paper”. 2.3. Propostes mínimes i de màxims Propostes mínimes (complir la llei vigent): • Que la Generalitat: - Aprovi la delimitació definitiva dels nou espais (cinc encara no la tenen). - Redacti i aprovi els plans especials de protecció per als nou espais (actualment només tres en disposen). - Aprovi els PRUC per a set espais i completi la part terrestre dels altres dos. - Assigni pressupost per hectàrea, adaptat a la superfície de cada espai, per finançar: • Maneig d’espècies. • Restauració d’hàbitats. • Control de freqüentació i impactes. - Creï òrgans gestors per a cada espai, amb capacitat de planificar, aprovar i executar polítiques de protecció. Propostes de màxims: • Ampliació de parcs naturals: - Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter: incorporar estanys de Pals, jonqueres, sistemes dunars de la platja de Pals i del Racó. - Declarar massís de l’Albera, Cadiretes–Ardenya i les Gavarres com a parcs naturals. • Crear zones marines protegides interconnectades al llarg de la Costa Brava, lligant Cap de Creus, Illes Medes, Begur i Castell-Cap Roig, i protegint praderies de Posidònia i alguers. • Aturar noves urbanitzacions de contacte amb espais protegits (Roses, Llançà, Port de la Selva, Begur) que crearien noves barreres ecològiques. 2.4. Conservatori del Litoral i finançament amb taxa turística • SOS Costa Brava reclama la creació urgent d’un Conservatori del Litoral, inspirat en el model francès: - Organisme públic dedicat a comprar terrenys per preservar-los de l’especulació urbanística. - Es proposa finançar-lo amb almenys el 50% de la taxa turística, retornant així al territori part dels ingressos generats pel turisme. • El Parlament ja va ordenar al Govern crear-lo, però han passat tres anys del termini i no s’ha aprovat la llei. • Es recorda el cas d’èxit del conservatori francès, que ha protegit prop del 15% de la costa francesa i d’ultramar. 3. Pesca i economia blava: el cas de Cambrils 3.1. Balanç del 2025 per a la Confraria de Pescadors de Cambrils La gerent Clàudia Masdeu ofereix una radiografia del sector pesquer local. • Campanya del musclo 2025: - S’acaba a primers de juliol, un escurçament que ja s’ha convertit en habitual. - Es treuen pocs quilos però amb preus molt elevats per l’encariment extrem de la llavor el 2024–2025. - Es depèn fortament de llavor importada (sobretot d’Itàlia i Grècia), ja que la captació local ha estat molt baixa (només s’ha salvat un 10% de la llavor pròpia). • Problema de fons: canvi climàtic i alteració dels cicles de producció al Delta de l’Ebre, que obliga a campanyes més curtes i més incertes. 3.2. Negociació amb la UE i dies de pesca • El sector de pesca d’arrossegament viu en incertesa recurrent: - Cada desembre, la Comissió Europea decideix els dies de pesca i les quotes, que després s’han d’adaptar als estats membres. - Durant l’any hi ha modificacions sobtades de jornades, dificultant tota planificació empresarial. • Reivindicació central del sector: - Per a la viabilitat econòmica de la flota d’arrossegament, calen uns 180 dies de pesca l’any. - El 2025, amb dies extres atorgats a última hora, s’ha arribat a uns 170–180 dies, confirmant que el llindar és realista. • L’informe científic de l’STECF (Comitè científic de la UE) indica que l’estoc pesquer al Mediterrani occidental es troba en millors condicions del previst, cosa que reforça l’argument del sector: les mesures de reducció aplicades han funcionat i ara cal reconèixer l’esforç amb una regulació més estable. 3.3. Situació actual: què es pesca i a quins preus? • A la província de Tarragona no hi ha vedes actives en aquest moment, i totes les embarcacions poden sortir fins a final d’any. • Espècies habituals a la llotja de Cambrils: - Palaia: 7–8 €/kg. - Pop: ~12 €/kg. - Gamba blanca: 18–20 €/kg (producte estrella actual). - Lluç: ~12 €/kg. - Llenguado: més de 20 €/kg. • Cambrils no se centra especialment en productes de “luxe nadalenc”, sinó en peix quotidià de gran qualitat i proximitat, que incrementa lleugerament de preu per Nadal. 3.4. Centre d’Interpretació del Peix • Ja han finalitzat les obres del Centre d’Interpretació del Peix de Cambrils. • Calendari: - Es deixa passar el període de festes per ultimar el contingut. - Inauguració prevista a mitjans/finals de gener de 2026. • Objectius: - Explicar la importància històrica i econòmica de la pesca als municipis costaners. - Conscienciar sobre el producte de proximitat i la necessitat de cuidar el sector. - Ser un espai de divulgació per a visitants, escoles i turistes. 4. La COP30 i la conservació de la biodiversitat a l’Amazònia 4.1. Declaració històrica dels nou països amazònics L’investigador Michel André (UPC – Vilanova i la Geltrú) explica una declaració històrica signada a la COP30 (Brasil). • Els nou països amazònics acorden: - Unificar criteris i mètodes de monitoratge de la biodiversitat. - Compartir dades objectives i comparables sobre l’estat de conservació del bioma amazònic. • Paper de la UPC i l’Institut Mamirauá (Brasil): - Han desenvolupat durant més d’una dècada un mètode integrat de seguiment en condicions logísticament molt difícils. - Aquest mètode ha estat adoptat com a estàndard comú per tots els països. 4.2. Què canvia amb aquesta declaració • Abans: cada país tenia propis protocols i interessos; la governança era fragmentada. • Ara: - Es busca una governança única i transfronterera de la biodiversitat amazònica abans de 2030. - L’objectiu no és només conservar, sinó gestionar de manera eficient el territori, compaginant interessos econòmics (petroli, mineria, pesca…) amb la protecció dels ecosistemes i de les comunitats indígenes. “Hem de prendre el pols de l’Amazònia en temps real per poder-hi reaccionar.” 4.3. Tecnologia: bioacústica, ADN ambiental i imatges satel·litàries • El sistema de monitoratge combina: - Bioacústica (sons d’animals i del paisatge sonor). - Mostres d’ADN ambiental (eDNA) per detectar espècies. - Imatges de satèl·lit. - Coneixement ancestral de les comunitats indígenes. • El monitoratge acústic en temps real desenvolupat per l’equip de Michel André prové de 30 anys d’experiència al medi marí, adaptada a la selva: - Es despleguen estacions permanents a la selva. - Capten dades acústiques i visuals 24/7. - Amb tècniques d’intel·ligència artificial s’analitzen volums massius de dades per identificar espècies i construir indicadors de biodiversitat i “paisatge sonor”. - Les dades arriben en temps real als servidors de la UPC a Vilanova. 4.4. Comunitats indígenes i governança global • Les comunitats indígenes participen des de l’inici: - Ajuden a identificar punts sensibles, territoris clau i espècies. - Utilitzen les dades per gestionar el seu territori, alimentació, caça, pesca i educació. - Els resultats del monitoratge es dirigeixen primer a elles. • Fites de futur: - Abans de 2030, desplegar 1.000 estacions de seguiment al conjunt de la selva. - Fer que la declaració tingui abast mundial, amb la implicació de governs europeus, africans, asiàtics i ONGs. “L’Amazònia no està lluny; està aquí mateix. Depenem d’ella per respirar i per al clima.” 5. Aquicultura al Delta de l’Ebre: musclo i ostres 5.1. Any 2025: crisi de llavor i mercat del musclo L’entrevista amb Gerardo Bonet (gerent d’Fepromodel) repassa l’any 2025 per a l’aquicultura del Delta. • Campanya del musclo: - S’acaba molt aviat (primers de juliol), consolidant una campanya cada cop més curta. - Poques tones produïdes, però preus mai vistos, motivats per l’elevat cost de la llavor i mortalitats anteriors. • Dependència d’altres països: - Importació massiva de llavor d’Itàlia i Grècia; la captació pròpia només ha salvat un 10%. - El 2024 hi va haver una mortalitat del 90% de la llavor a Taranto (sud d’Itàlia), disparant els preus i reduint l’oferta. • Competència amb altres musclos: - Musclo gallec i altres orígens (holandès, danès, buixot català…). - Avantatge del musclo del Delta: té el seu màxim de qualitat a l’estiu, quan altres orígens no estan en el millor moment. 5.2. Autoregulació i calendaris de sembra • Part de la “normativa” prové del consens entre productors i Generalitat: - S’estableix començar la sembra de llavor a finals de setembre i acabar-la el 30 de desembre, per evitar riscos de mortalitat. - L’obertura comercial es fixa habitualment a finals de març, avançant el calendari per escapar de les altes temperatures de juliol i agost. • El sector controla conjuntament amb l’administració l’obertura i tancament de badies, en funció de la seguretat alimentària i les condicions de cultiu. 5.3. Traçabilitat i seguretat alimentària • L’aquicultura del Delta està sotmesa a controls molt estrictes: - Registre exacte d’on i quan es sembra cada lot de llavor. - Certificats veterinaris del país d’origen. - Depuradores equipades amb ozó i raigs ultraviolats, que tracten l’aigua de mar com si fos potable. - Anàlisis constants de coliformes, bacteris i punts crítics tant a l’entrada com a la sortida del producte. El missatge al consumidor: el musclo i l’ostra del Delta surten al mercat amb traçabilitat completa i màxima seguretat alimentària, un autèntic valor afegit. 5.4. L’ostra: treball tot l’any i estabilitat • A diferència del musclo, l’ostra es treballa els 12 mesos de l’any: - No hi ha captació natural: tota la llavor s’ha de comprar fora. - El procés clau és l’encimentat: es formen boletes de ciment amb 3 ostres petites, col·locades periòdicament a la corda (cada 20 cm) perquè creixin uniformes. - Es fan també fases prèvies amb “coves” o recipients per engreixar la llavor abans d’encimentar. • La collita d’ostres és setmanal: cada setmana entren lots nous a la depuradora i se’n comercialitzen. • L’encimentat ha estat un salt qualitatiu: ofereix ostres més regulars i estèticament atractives, consolidant la imatge del producte del Delta. • Per al sector, l’ostra és clau per donar feina estable al personal més enllà dels 3–4 mesos forts del musclo, en un context on la manca de mà d’obra qualificada és un problema generalitzat. 5.5. Previsió de Nadal • El mercat de l’ostra per Nadal és positiu: - L’aquicultura permet mantenir preus relativament estables perquè es coneixen amb antelació els volums disponibles. - A diferència de la pesca d’arrossegament, el productor sap amb força precisió què tindrà i quan. 6. Música, mar i identitat: la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya 6.1. Naixement d’un so nou (2008) L’empresari i enginyer Josep Lagares explica l’origen i evolució de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya, impulsada amb el seu pare, Narcís. • Idea fundacional: - A partir d’un concert a Sant Climent de Llobregat amb l’Orquestra de Cambra de Salt, decideixen anar més enllà d’un disc de sardanes de corda. - Proposta del pare: crear una orquestra simfònica on la secció de vents de la simfònica tradicional sigui substituïda per una cobla catalana completa (tenores, tible, fiscorn, flabiol…). • Primer concert (2008): - Estrena del disc “Sardanes pel món” a l’Auditori de Girona. - Primera peça: “Sirenes”, sardana d’Albert Guinovart composta expressament. - Impacte immediat: neix un so inèdit al món, una simfònica amb cobla que pot sonar tant en auditoris com al Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música. 6.2. El projecte cultural de la Fundació Metalquímia • La Fundació Metalquímia, de la família Lagares, té com a lema: cultura, educació i creativació per a un món millor. • L’objectiu és impulsar la cultura i la música catalana, junt amb la creativitat i l’educació. • La Sinfònica de Cobla i Corda és el projecte estrella de la fundació, que hi destina bona part dels seus recursos. 6.3. 16 discos i diverses trilogies Al llarg de més de 15 anys, l’orquestra ha produït 16 discos. Destaquen: • Primera etapa: - Sardanes pel món. - Inoblidables en concert. - Música catalana pel món / Catalunya al cor: grans hits de la música catalana (sardanes, cançons de camp, d’església…). • Trilogia de les “Llegendàries” (món internacional): - Cançons icòniques del cinema i del musical, reinterpretades amb el so de cobla i corda. • Trilogia lírico-catalana: - Sobre enllà (homenatge a Lluís Llach; ell mateix admet que les seves cançons “pugen de nivell” amb aquesta orquestració). - Cançó d’amor i de guerra, amb materials inèdits de l’obra original. - L’Òpera Llull, amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, sobre la vida de Ramon Llull. - Els tres discos guanyen Premi Enderrock al millor disc de música clàssica – votació popular tres anys consecutius. • Trilogia “Emociona’t”: - Emociona’t amb 25 anys de Música Global: 25 cançons emblemàtiques del catàleg de Música Global (Sopa de Cabra, Miqui Núñez i molts altres). - Emociona’t amb els himnes del cor: cançons que s’han convertit en “himnes” arreu del món (com Amazing Grace), adaptades al seu llenguatge. - The Spirit of Christmas: selecció de cançons nadalenques internacionals. - Dos d’aquests discos també reben el Premi Enderrock i els concerts són enregistrats per TV3 per emetre’ls en horari nadalenc amb gran audiència. 6.4. “Maremundi”: tribut al mar El nou projecte Maremundi inaugura una nova trilogia de “tributs”. • Concepció: - Vol ser un tribut al mar i als mars del món, però amb arrel clara a la Costa Brava i el Mediterrani. - S’hi barregen cançons sobre el mar Mediterrani, mars del Carib, Pacífic, etc., escollides d’una selecció inicial de més de 250 peces. • Dispositiu artístic: - Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya. - Polifònica de Puig-reig. - Grup d’havaneres Arjau. - Veus solistes: Bet, Mariona Escoda, Joan Garrido i Samantha (exconcursant d’Operación Triunfo). - Més de 140 persones a l’escenari i entre 50–60 tècnics i professionals de suport (so, audiovisuals, producció…). • Estrena: - Tres concerts a l’Auditori de Girona (28–30 de novembre), amb entrades exhaurides. - El concert del dia 29 és enregistrat per TV3 per emetre’s durant les festes de Nadal. • Dimensions visuals: - Projeccions audiovisuals que converteixen el concert en una experiència immersiva, fent sentir el públic com si fos “dins del mar”. • Missatge de fons: A través de l’emoció musical, el projecte vol conscienciar sobre la necessitat de cuidar els mars i el planeta per garantir la supervivència de la nostra pròpia espècie. • Futur immediat: - Gira 2026 amb concerts al Palau de la Música Catalana, festival Vallviva (Garrotxa) i altres festivals importants. - El disc Maremundi ja és disponible a plataformes digitals i en format físic, presentat com un regal idoni per Nadal. 7. Càpsules del Mar: el rorqual comú al Mediterrani 7.1. Identitat i morfologia La secció “Càpsules del Mar”, amb l’Associació Cetàcia, presenta el rorqual comú (Balaenoptera physalus), l’únic misticet resident al Mediterrani (balena amb barbes). • Característiques principals: - Segon animal més gran del planeta, pot superar els 22 metres de longitud. - Coloració gris fosca dorsal i blanquinosa ventral. - Aleta dorsal petita situada al terç posterior del cos. - Barbes queratinoses que pengen de la mandíbula superior i actuen com a filtre: deixen sortir l’aigua i retenen l’aliment. - Marques blanques distintives entre l’aspiracle i l’aleta pectoral, útils per a la fotoidentificació. 7.2. Comportament i alimentació • Comportament en mar obert: - Animals generalment tranquils en superfície. - Patró de respiració típic en desplaçament: 6–12 immersions curtes, alternades amb immersions més llargues de 6–12 minuts. - Quan s’alimenten, els patrons són més caòtics i canvien de rumb constantment. • Alimentació: - S’alimenten principalment de krill (petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials). 7.3. Distribució al Mediterrani i al Garraf • La seva distribució és complexa, amb diverses subpoblacions: - Una resistent al Mediterrani que no surt de la conca. - Una altra de migratòria, que entra i surt anualment pel Estret de Gibraltar. • Al Mediterrani occidental es troba sobretot en aigües del talús continental, però pot acostar-se a la plataforma. • A la zona del Garraf, els albiraments es concentren: - Entre finals d’hivern i inicis d’estiu (febrer–juny). - Amb abril i maig com a mesos de màxima freqüència. 7.4. Respecte i normativa d’albirament • Es recorda l’existència d’una normativa específica que regula l’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de 60 metres al voltant dels animals. - Cal no creuar la seva trajectòria. - Si s’apropen a l’embarcació, és recomanable aturar motor o reduir la velocitat. • L’Associació Cetàcia disposa de permís del Ministeri per fer seguiment científic, sempre complint la normativa. • L’Arnau subratlla la força de l’experiència d’albirar un rorqual comú: sentir la respiració i veure la seva dimensió real és un moment profundament impactant i emocionant. 8. Tancament L’episodi es tanca amb música vinculada al mar i amb la sensació d’un fil conductor clar: la relació entre el mar i la societat des de múltiples angles: • El mar com a ecosistema amenaçat (biomarató, SOS Costa Brava, Amazònia, rorqual comú). • El mar com a font de treball i aliment (pesca a Cambrils, aquicultura al Delta, turisme a la Costa Daurada). • El mar com a espai de cultura i emoció (tallers de pessebre, pista de gel, Fada Estrella, Sinfònica de Cobla i Corda, projecte Maremundi). Aquest mosaic de notícies, entrevistes i capsules mostra un litoral mediterrani en transformació climàtica i social, però també ric en iniciatives de protecció, innovació i creativitat cultural vinculades al mar.

Els restauradors de Tarragona encaren el gruix dels sopars d’empresa de Nadal

Neteja urbana, salut i esport a Tarragona

Visió general de l’episodi Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs complet de l’actualitat local: balanç del nou contracte de neteja, mesures sanitàries per la grip i l’ús obligatori de mascareta, vaga de metges, cultura i memòria democràtica, economia i turisme, projectes estratègics (aigua i Port de Tarragona) i un ampli bloc esportiu amb protagonisme del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). Neteja urbana i nou contracte amb Urbacer Balanç del primer mes • L’Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de la neteja amb Urbacer (actiu des del 5 de novembre). • La consellera de Neteja, Sònia Orts, explica que: - S’està complint el calendari de desplegament del servei. - Part de la maquinària nova arriba abans del previst. - L’objectiu és que abans de l’estiu el desplegament a la ciutat estigui complet. “Totes aquestes mesures les veurem implementades... els dispositius d’aigua ja estan fora al carrer... estan ajudant a la neteja de la ciutat, perquè Tarragona té un problema seriós amb els excrements de colom.” Problemes concrets i mesures • S’actua de manera intensa a: - Polígons industrials - Zones amb males herbes - Zones afectades per excrements de coloms, que generaven moltes crítiques veïnals. • Mesures destacades: - Dispositius d’aigua a pressió per retirar excrements de colom. - Tall i control de males herbes. - Arribada a l’abril/maig de noves escombradores petites d’aigua. • Es recorda que la implantació del nou contracte és gradual, i els canvis es notaran de forma esglaonada. Salut: grip, mascaretes i vaga de metges Obligació de mascareta en centres sanitaris • El Departament de Salut decretarà l’ús obligatori de la mascareta per a entrar o treballar a: - Centres de salut - Hospitals - Residències de gent gran - Centres de vulnerabilitat • Motiu: augment de contagis de grip. • La consellera portaveu Sílvia Paneque anuncia que la resolució s’ha de signar a la tarda perquè entri en vigor com més aviat millor. • Es remarca que: - La mascareta és clau en la prevenció i contenció del contagi. - Juntament amb la vacuna, és una mesura efectiva. Vaga de metges i saturació assistencial • Coincidint amb aquesta mesura, hi ha primera jornada de vaga convocada pel Sindicat Metges de Catalunya. • A Tarragona, el seguiment se situa en un 35% segons el sindicat. • A Barcelona s’hi ha fet la manifestació principal, amb consignes per una sanitat pública i de qualitat i contra la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional. “Metge cansat, pacient maltractat” “Tant d’espera ens desespera” • Reivindicacions clau del sindicat: - Creació d’un espai propi de negociació per al personal facultatiu. - Pactar condicions laborals, però també aspectes assistencials i organitzatius. - Retenir talent mèdic al sistema públic com a eina estratègica per millorar la qualitat. Testimoni de Jèssica, pediatra “Portem al límit molt de temps... el col·lectiu sanitari tenim una vocació molt gran i llavors tires tot i que estiguis al límit.” • Adverteix de: - Molts metges de baixa per problemes de salut mental. - Casos creixents de burnout dins la professió mèdica. - Un deteriorament que “no millora, va a pitjor” i que la societat no es pot permetre. Cultura i societat Festival REC 2025 • Es tanca la 25a edició del Festival REC, després de 5–6 dies de projeccions a diversos espais de la ciutat. • Pel·lícules premiades: - “Lady”: premi del jurat internacional i del jurat jove. - “Lionel”: menció especial. - “Lemonade Blazing”: premi del jurat Cineclubs, amb menció especial a “Les barones”. - “Les barones”: premi del públic. • En total s’han projectat 38 pel·lícules, amb diverses estrenes en l’àmbit català i espanyol. La pel·lícula de cloenda • La clausura es fa amb una pel·lícula ambientada el 1943, amb l’actor Miki Esparbé. “Hi ha moltíssima gent escapant de la fam, de la por, de la tragèdia. Ningú deixa casa seva per gust... em quedo amb el missatge que llança la pel·lícula, que és que al final el poble salva el poble.” • Es destaca el paral·lelisme entre el passat i el present pel que fa a migracions i refugiats. • La direcció del REC ja treballa en l’edició 2026, amb la voluntat de fer créixer encara més el projecte. Audiència memorial de la Guerra Civil i franquisme • Avui se celebra a Tarragona la primera Audiència Memorial, a les 18h a l’antiga Audiència. • Característiques de l’acte: - 10 víctimes o descendents de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. - Exposaran vivències familiars: alçament militar, període revolucionari, guerra, dictadura, clandestinitat i lluita per les llibertats. - Espai només d’escolta: no és un diàleg, no hi ha preguntes-respostes. • Objectiu: escolta, reconeixement institucional i reparació simbòlica. Posició del PSC • Sandra Ramos, portaveu del PSC i consellera de Cultura, Festes, Universitats i Memòria Democràtica, qualifica l’acte de reparació democràtica. “La representació política anem a adquirir el compromís que no torni mai més a passar això.” Posició del Partit Popular • Marta Serra (PP) dona suport a que es facin aquests actes, però subratlla la importància del respecte: - Per a qui vol recordar. - I per a qui no ho vol fer. • Explica el cas del seu avi republicà, empresonat i internat en un camp de concentració a França, tema del qual no es va parlar mai a casa per decisió pròpia. “Respecte, sobretot respecte, qui necessita recordar que recordi, que tingui el seu espai.” Posició de Junts • Pep Manresa (Junts) valora positivament donar veu als afectats i considera que és important per a la gent jove. “Crec que és una de les coses bones... fins i tot per la gent jove, que sàpiga el que hi ha hagut... que els afectats expliquin exactament el que els ha passat.” • Es remarca que és la primera vegada que se celebra una audiència d’aquest tipus a la ciutat i a la demarcació. Urbanisme i via pública Asfaltat del carrer Pere Martell • Junts per Tarragona celebra la licitació del projecte d’asfaltat del carrer Pere Martell, fruit de l’acord pressupostari amb el govern del PSC. • El projecte forma part d’un pla global d’asfaltatge d’1,24 M€ als pressupostos 2025 que permetrà: - Renovar uns 6 km de carrers en diversos barris. • Des del grup es destaca que: - És una prioritat compartida amb l’alcalde i el govern. - Volen garantir que les inversions necessàries arribin a tota la ciutat. “Treballarem per transformar Tarragona i ho fem amb fets, no amb paraules.” • També es vincula l’actuació a una estratègia de millora de la mobilitat i la qualitat urbana del centre. Aigua i infraestructures Eficiència del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) • El Consorci d’Aigües de Tarragona millora per tercer any consecutiu l’eficiència hidràulica de la xarxa. • Estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): - Eficiència hidràulica del 99,86% el 2024. - Forquilla de confiança entre 99,66% i 99,96%. - Millora d’un 0,2% en un any, assolint un màxim històric. Marc Brunet: “Demostra que la incidència de fuites o pèrdua d’aigua és molt reduïda i que, per tant, cada gota d’aigua que potabilitzem arriba al seu destí final.” • Factors clau: - Inversions constants en millora i manteniment de la infraestructura. - Instal·lació pròxima de 150 sensors nous per augmentar el monitoratge hidràulic i de qualitat de l’aigua. Dades tècniques de la xarxa • Sistema actual: - 203 sensors de cabal i nivell. - Més de 4.800 dades diàries. - Prop de 2 milions de dades horàries anuals analitzades. • És el tercer estudi anual de la UPC per al CAT, amb millora progressiva de l’índex. • L’estudi també serveix com a full de ruta per detectar punts febles (on l’eficiència encara no arriba al 98%). Turisme al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Ocupació del pont de la Constitució • L’ocupació turística al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha arribat al 75% durant el pont de la Constitució. • Perfil de visitant: - Turista de proximitat (especialment a zones d’interior). - Turista esportiu als hotels de costa (many estrangers per tornejos a la Costa Daurada). - Turisme silver (gent gran) del centre d’Europa. • Als càmpings, el bon temps ha afavorit l’ocupació. Valoració del sector • Segons Javier Guardià, de la Federació Empresarial d’Hostaleria: - La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre no són destinació prioritària en aquestes dates (competència de la neu i capitals europees). - Malgrat això, el 70–75% d’ocupació amb un 25–30% de l’oferta oberta és considerat molt satisfactori. “Quan hi ha aquests ponts llargs hi ha molta demanda... el sector està molt satisfet amb la desestacionalització si en un pont de desembre superem el 70% d’ocupació.” • Predomini del turisme familiar: - Visitants catalans i espanyols, i també francesos. Recerca i Port de Tarragona Projecte sobre riscos i assegurances portuàries • Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i Universitat Rovira i Virgili (URV) impulsen una investigació pionera sobre: - Anàlisi dels riscos en les operacions portuàries. - Coordinació de la cobertura asseguradora. • Objectius principals: - Identificar totes les relacions de serveis entre operadors portuaris i les seves interconnexions. - Estudiar els riscos que genera cada relació. - Analitzar els vincles contractuals (transportistes, naviliers, empreses auxiliars, APT, etc.) a escala nacional i internacional. Metodologia i resultats esperats • Fases de treball: - Anàlisi jurídica dels contractes i marcs legals. - Anàlisi pràctica basada en qüestionaris. • Es vol obtenir: - Una “fotografia acadèmica i empresarial” del sistema de relacions. - Identificació de riscos duplicats i mecanismes de cobertura. - Una visió completa del sistema portuari per proposar millores d’eficàcia. Activitats familiars de Nadal El “Nadal dels Súpers Poders” (IMET) • L’IMET organitza el Nadal dels Súpers Poders amb 24 activitats per a famílies amb infants de 3 a 12 anys, a partir del 12 de desembre. • Espais: 4 centres educatius de Tarragona i la guingueta del Parc de la Ciutat (dies 22, 23, 29 i 30 de desembre). Tipus d’activitats • Tallers artístics i creatius: - Taller de totebags nadalenques. - Taller de rams nadalencs. - Decoració nadalenca creativa. • Tallers científics (a partir de 6 anys): - Som conductors: reaccions químiques. - La química de l’slime. - Geometria amb globus. • Espais de joc lliure: - A la guingueta del Parc de la Ciutat, per a infants fins a 12 anys. Organització i participació • Total: 24 activitats: - 12 tallers de ciència en família. - 9 tallers artístics. - 4 propostes d’espais de joc. • Horari: d’11h a 13h, gratuïtes amb inscripció prèvia. • Places: 25–30 per activitat. • Els infants poden segellar el seu passaport edunauta en participar-hi. Successos i seguretat Operació antidroga al Baix Penedès i Tarragonès • La Guàrdia Civil deté 6 persones en una operació contra el tràfic de drogues: - Municipis: El Vendrell (Baix Penedès), Vespella de Gaià i Salomó (Tarragonès). • El 26 de novembre es van fer 4 entrades i registres i es van efectuar 5 detencions inicials. • Material intervingut: - 1.011 plantes de marihuana. - 2.900 € en efectiu. Explosió en una gasolinera a Tarragona • Un menor d’edat resulta ferit menys greu en una explosió en una gasolinera del carrer del Coure, al polígon de Riuclar. • Detalls de l’incident: - Avís als Bombers poc després de les 15:30 h. - L’explosió es produeix durant la càrrega de gas d’un turisme. - No hi ha incendi posterior. - Es van atendre dues persones, i la menor va ser traslladada a l’Hospital Universitari Joan XXIII. Esports Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Nàstic tanca la jornada 15 de Lliga: - 22 punts. - A 1 punt del play-off. - 4 punts per sobre del descens. • Resultat destacat: victòria 1–2 al camp del Sevilla Atlético amb gols de Pau Martínez i Marc Montalvo. • És: - La segona victòria fora de casa de la temporada. - La segona victòria des de l’arribada de l’entrenador Cristóbal Parralo. Valoració de Cristóbal Parralo “Es muy pronto para pensar en algo más... tres puntos importantísimos... ahora es recuperarnos y pensar en el siguiente partido.” • Anàlisi del partit: - Bona primera part, amb el partit bastant controlat. - A la segona, el Nàstic pateix per lesions, molèsties i el gol local. “En la segunda parte hemos sufrido mucho... cuando ves que se descontrola sientes impotencia desde el banquillo.” • Sobre Juanda (cedit per l’Andorra): - Va ser titular per primera vegada amb Parralo i un dels millors. - El tècnic creu que encara pot oferir més i mantenir el nivell durant tot el partit. • Proper repte: - Partit de diumenge 20 al Nou Estadi Costa Daurada contra el Cartagena. Bàsquet femení: TGN Bàsquet • Sergio Manzano deixa de ser entrenador del TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2), després de tres mesos al càrrec. • Motiu immediat: novena derrota de la Lliga, derrota contra l’Adba Sanfer. • Situació de l’equip: - Cuer del grup B. - 1 victòria i 9 derrotes. • Mentrestant, l’equip el dirigirà Iñaki Liarte (vicepresident i director esportiu de la secció). Manzano: “Hem començat bé, però hem tirat massa de tres... hem fallat cinc o sis atacs consecutius, sis a baix, i això ja és una llosa que no hem pogut aixecar.” Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • El Club de Voleibol Sant Pere i Sant Pau continua sense guanyar a la Superlliga. • Darrera jornada: - Derrota a la pista del Servigrup Platges de Benidorm per 3–1. - Malgrat un bon inici i bons trams de partit, l’equip no consolida el resultat. L’entrenador Vlado Stevovski destaca que han tingut trams bons, però el saque rival ha fet molt mal a partir del segon set i no han pogut organitzar bé el joc. • Classificació: - Cuer de la categoria. - 8 derrotes en 8 partits. • Proper partit: a casa contra el Club Voleibol Guaguas. Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol CB Tarragona (CBT) aconsegueix una victòria de prestigi a domicili: - Guanya a la pista del Pujol Mollerussa, líder invicte de la Tercera FEB. - És la vuitena victòria de la temporada. • Claus del partit: - L’equip “hackeja” l’atac del líder, que no es troba còmode en cap moment. - Malgrat fases de poc encert ofensiu, el CBT sap patir i tancar el partit. • Jugador destacat: - Iker Fernández, amb 18 punts i 20 de valoració, acompanyat per Estefan Uto, Loras i Buscail. Toni Larramona: “Hem fet bé tot el que hem treballat, tots els jugadors han estat implicats... molt feliç per ells.” • Classificació i futur immediat: - Els blaus es mantenen tercers, a una victòria del líder. - Proper partit: derbi de la demarcació contra el CB Valls. Temps i mobilitat Predicció meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): Dimarts • Temps estable i càlid, temperatures per sobre de l’habitual: - Fins a 19 °C a Tortosa. - 18 °C a Tarragona i Reus. - 17 °C al Vendrell. - 16 °C a Gandesa. • Cel poc ennuvolat i domini del sol. Dimecres • Jornada similar: - Sol i cel poc ennuvolat, amb boires matinals al litoral. - Lleuger descens de temperatures nocturnes (fins a 5–8 °C). - Vent fluix i variable. Trànsit i carreteres • No hi ha incidències greus a la xarxa viària principal de la demarcació. • Restriccions per obres: - A l’AP-7, a l’alçada de l’Aldea i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, per treballs de canalització de fibra. - A la C-14, a l’altura de la Selva del Camp, també per obres. • Es demana precaució per la boira en diversos punts.

Cures invisibles, mentoria i aprenentatge

Context del programa Tothom és un espai de Tarragona Ràdio dedicat a donar veu a realitats sovint invisibles. En aquest episodi es combinen tres grans blocs: • La vida d’una família que cuida una filla amb discapacitat greu i la lluita per millorar la prestació CUME • El programa Mentora de la Fundació Bofill, que busca voluntariat per evitar l’abandonament escolar • L’experiència d’un pare i un fill que publiquen un llibre de contes i visibilitzen les dificultats específiques d’aprenentatge (dislèxia, TDA) 1. Viure amb una filla amb síndrome de Rett i la prestació CUME 1.1. El dia a dia amb la síndrome de Rett El Jordi Arts, pare de l’Abril (22 anys), explica la realitat íntima d’una família amb una filla amb síndrome de Rett, una malaltia neurodegenerativa que debilita molt la musculatura i impedeix la comunicació verbal. • Defineix la cura diària com tenir “una nena d’un any de 40 quilos a perpetuïtat” • Tasques constants: vestir-la, banyar-la, donar-li de menjar, canviar-la, vigilar el dolor (panxa, dents…) sense que ella ho pugui expressar verbalment • Dedicació 24/7 que condiciona qualsevol sortida, activitat o planificació familiar El diagnòstic va ser un trasbals emocional profund (culpa, preguntes sense resposta), però amb els anys han après a assumir la realitat i centrar-se en un objectiu: "Donar-li el millor que podem, que és qualitat de vida i que sigui una nena feliç." També expliquen l’impacte en les germanes neurotípiques: s’han criat amb la situació, s’hi adapten i pregunten si l’Abril vindrà a les sortides perquè això ho condiciona tot. No ho viuen com un problema, sinó com una realitat amb la qual conviure. 1.2. Renúncies laborals i suport emocional El Jordi ha hagut d’escollir entre mantenir la feina o dedicar-se a la cura de la filla: • Renúncia parcial o total a ingressos, trajectòria professional i fins i tot aficions • Això genera un desgast emocional i econòmic intens Malgrat el suport familiar incondicional, la parella necessita també cura pròpia: • Fan teràpia psicològica per gestionar la càrrega i reforçar el vincle de parella • Expliquen que la situació, en el seu cas, els ha unit més i els fa anar “els dos a una” 1.3. Què és la CUME i per què és clau La CUME és la prestació de cura de menors amb càncer o malalties greus de la Seguretat Social, gestionada a través de les mútues d’empresa: • Permet reduir la jornada laboral entre el 50% i el 99,99% • El progenitor cobra com a cuidador i pot seguir aportant ingressos mentre té temps per atendre el fill Aspectes clau que denuncia el Jordi: • La família no va accedir a la CUME fins 2023, quan l’Abril ja tenia 20 anys • Durant molts anys no van rebre informació ni de l’empresa, ni de serveis socials, ni d’altres canals institucionals • Sovint les famílies descobreixen la prestació “per boca d’algú”, cosa que genera desigualtats Reivindica que la informació de prestacions com la CUME hauria d’arribar proactivament a les famílies afectades. 1.4. Mancances i demandes de canvi en la CUME A partir d’una trobada amb representants municipals, del Parlament i del Congrés, famílies i entitats reclamen que “cap família hagi d’escollir entre cuidar un fill o mantenir els ingressos”. Principals punts que s’hi exposen: • Catàleg de malalties limitat: hi ha patologies greus similars que no estan recollides i deixen moltes famílies fora de la prestació • Límit d’edat als 18 anys: pensada per a menors, però hi ha malalties que no milloren amb l’edat; al contrari, són cròniques i degeneratives • En el cas de l’Abril, per un 96% de discapacitat, han pogut allargar la CUME fins als 26 anys, però: • cada 4 mesos han de presentar informes mèdics a la mútua • el diagnòstic és irreversible i degeneratiu, però igualment se’ls exigeix aquesta burocràcia • Gran incertesa: què passarà després dels 26? La malaltia hi serà igual o pitjor i la família perdria l’eina que fa sostenible la cura 1.5. L’associació ASFACUME i la incidència política El Jordi explica el paper d’Asfacume, associació estatal de famílies usuàries o potencials de la CUME: • Han elaborat dossiers de propostes adreçats al Congrés dels Diputats • Reclamen: • ampliació del catàleg de malalties • revisió dels límits d’edat i condicions • millora de la informació a famílies i empreses • També han creat un dossier per a empreses per explicar: • què és la CUME • quina documentació cal • com gestionar un treballador en situació de CUME sense “pillar-los fora de joc” 1.6. Xarxes socials, visibilitat i realitat El Jordi és crític amb l’ús de xarxes socials per mostrar només una part amable: • Creu que sovint s’ensenya una versió edulcorada de la realitat • El desgast real només es percep “vivint 24 hores a casa seva” • Diu que sent comentaris com “que bé, estàs amb la CUME, no cal que treballis” i respon que la feina de cuidador és exigent i constant Valora, però, la tasca de les associacions (com Asfacume) que sí que utilitzen les xarxes per informar sobre el que és la CUME, qui hi pot accedir i quines són les necessitats reals de les famílies. Al final de la conversa, el Jordi actualitza l’estat de l’Abril: • Té absències epilèptiques que cal vigilar • Ha de treballar intensament la musculatura • No parla, però la família ha creat un “llenguatge propi” basat en gestos i expressions facials que els permet saber quan està bé i feliç 2. Programa Mentora: voluntariat contra l’abandonament escolar 2.1. Què és Mentora i a qui s’adreça La Mara Bendanyo, directora del programa Mentora de la Fundació Bofill, explica una iniciativa per prevenir l’abandonament escolar prematur. Objectiu central: • Acompanyar adolescents en el trànsit de l’ESO als estudis postobligatoris, un moment crític on augmenta el risc de deixar els estudis Com funciona: • Es crea una parella de mentoria entre: • un jove en risc d’abandonament • una persona adulta voluntària • Es veuen setmanalment i construeixen: • una relació de confiança • un espai segur d’escolta empàtica • una mirada capacitadora que reforça autoestima, motivació i expectatives • S’ajuda el jove a reconnectar amb el futur educatiu i amb els recursos del territori (serveis, formació, oportunitats) 2.2. Desplegament al territori de Tarragona Mentora es desplega treballant en xarxa amb ajuntaments, centres educatius i entitats socials. A la demarcació de Tarragona hi ha 8 punts Mentora actius: • Tarragona ciutat: Associació de Dones Africanes de Tarragona • Camp de Tarragona: Associació Kilòmetre Zero • Baix Penedès: Consell Comarcal, Ajuntament de Calafell i Pla Educatiu del Vendrell • Priorat: Consell Comarcal del Priorat • Baix Ebre: Consell Comarcal del Baix Ebre • Conca de Barberà: Joventut del Consell Comarcal Objectiu d’aquest curs: acompanyar uns 50 alumnes de la demarcació dins aquests 8 punts. 2.3. Crida a voluntariat i requisits El programa fa una crida a voluntariat adult amb: • disponibilitat setmanal • compromís de continuïtat • ganes de “posar el seu granet de sorra” Zones on encara calen mentors i mentores: • Tarragona ciutat • El Vendrell • Calafell • La Bisbal del Penedès • L’Espluga de Francolí • L’Ametlla de Mar Les persones interessades poden trobar tota la informació i inscriure’s a mentora.cat. 2.4. Formació i suport a les persones mentores El programa ofereix un acompanyament estructurat als voluntaris: • Entrevista inicial per conèixer perfil i motivacions i explicar bé el programa • Formació inicial (Fundació Bofill + equips de territori): • funcionament del programa • rol del mentor/a • recursos i idees d’activitats • eines per obrir converses i crear vincle • Durant el procés: • un tècnic de referència acompanya cada parella de mentoria • es donen recursos formatius continus i espais d’intercanvi amb altres mentors Les trobades amb els joves són principalment informals i properes: xerrades, activitats gratuïtes, exploració d’interessos i de camins formatius. És una relació win-win: ajuda molt l’alumne, però també enriqueix profundament la persona mentora, que desenvolupa competències personals i socials. 2.5. Impacte i valoració del programa Amb el recorregut acumulat, Mentora ja ha acompanyat més de 350 alumnes arreu de Catalunya. Resultats destacats: • Els joves valoren molt positivament sentir-se més bé, més capaços i menys sols davant la decisió de continuar estudiant • Molts demanen continuar la relació més enllà d’un curs • Més del 90% recomanaria participar-hi a altres companys La Fundació Bofill entén el programa com un suport clau per evitar l’abandonament escolar i per ampliar les oportunitats educatives reals dels adolescents. 3. Notícies locals en el butlletí informatiu El programa inclou un Butlletí informatiu amb temes destacats de l’actualitat de la ciutat i el país. 3.1. Neteja viària i excrements de colom a Tarragona L’Ajuntament de Tarragona fa balanç del primer mes del nou contracte de neteja amb Urbaser: • La consellera Sònia Orts en valora positivament el funcionament • S’espera que abans de l’estiu estigui completament desplegat Prioritats actuals: • Intervenció intensa als polígons industrials • Lluita contra: • males herbes • excrements de colom, considerats un “problema seriós” a la ciutat Mesures concretes: • Dispositius d’aigua a pressió per aixecar excrements i facilitar l’escombrat • Dispositius per al tall d’herbes • L’Ajuntament percep satisfacció ciutadana amb aquests canvis 3.2. Pesta porcina africana i mesures d’emergència El govern de la Generalitat declara l’emergència per afrontar la pesta porcina africana: • L’objectiu és contenidor, prevenir i pal·liar els efectes i contagis • Segons la portaveu Sílvia Paneque, això permet: • actuar amb rapidesa i urgència • agilitzar tràmits administratius 3.3. Mascareta obligatòria a centres sanitaris El Departament de Salut decretarà novament l’ús obligatori de mascareta en: • Hospitals i centres de salut • Residències de gent gran • Centres de vulnerabilitat Motiu: augment de contagis de grip i necessitat de protegir col·lectius vulnerables i el sistema sanitari. 3.4. Vaga i mobilització de Metges de Catalunya El sindicat Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega assistencial i convoca vaga: • A Tarragona, la primera jornada té un seguiment global del 35% (dades provisionals del sindicat) • Manifestació a Barcelona sota lemes com: • “Metge cansat, pacient maltractat” • “Tanta espera ens desespera” Principals demandes: • Crear un espai propi de negociació per al personal facultatiu • Pactar: • condicions de treball • aspectes assistencials i organitzatius • Retenir el talent mèdic al sistema públic com a clau per garantir la qualitat assistencial Una pediatra, la Jéssica, alerta del límit de la situació: • Molts metges estan de baixa per problemes de salut mental i burnout • Considera la sanitat com una inversió a llarg termini que el país no es pot permetre descuidar 3.5. Festival REC: balanç i premiats El Festival REC de cinema tanca la seva 25a edició: • Sis dies de projeccions • Augment de públic del 15% Premis: • “Lady” (britànica): premi del jurat internacional i del jurat jove • “Les Barons”: premi del públic • Cloenda al Teatre Tarragona amb la pel·lícula “Frontera”, de Judit Colell, protagonitzada per Miki Esparbé (tots dos presents a l’acte) El director del festival, Xavier García Puerto, remarca: • El REC guanya pes com a plataforma de llançament de pel·lícules cap a la carrera comercial • Contribueix a la descentralització dels grans esdeveniments cinematogràfics, acostant-los a Tarragona 4. Contes, dislèxia i lectura fàcil: el projecte de Pedro i Noah García 4.1. De les històries inventades al diagnòstic El Pedro García i el seu fill Noah (12 anys) presenten el llibre de contes “Tres històries assombroses” (en català) / “Tres historias sorprendentes” (en castellà), publicat amb l’editorial ADAPTA. Origen del projecte: • Quan el Noah era petit, pare i fill caminaven per Cornellà i inventaven històries • Les anaven guardant “en un calaix” fins que, anys després, prenen forma de llibre Paral·lelament, a l’escola detecten que el Noah “no arrenca del tot”, tot i tenir molta capacitat: • Amb l’ajuda de l’associació AFTA Catalunya (famílies amb fills amb dificultats d’aprenentatge), fan proves • Diagnòstic: dislèxia i TDA • Amb informe, l’escola pot fer un pla individualitzat • El resultat és molt positiu: milloren les notes, el caràcter i el desenvolupament general El Pedro remarca la importància crucial del diagnòstic: • Sense diagnòstic, els mestres no poden aplicar adaptacions formals • Es calcula que entre un 20% i gairebé un 30% de l’alumnat pot tenir dificultats d’aprenentatge sense diagnosticar 4.2. Vivència del Noah i transició a l’ESO El Noah, que ara fa 1r d’ESO, explica que: • Recorda poc els inicis del procés perquè es va començar a P5 i tot es va fer aviat • Avui continua amb un pla individualitzat que li dona seguretat • El pas de Primària a l’Institut ha sigut “un salt ràpid”: costa al principi, però després es normalitza Valora que a l’escola es parli d’assetjament i problemes al centre, i defensa que és necessari abordar-ho obertament, pensant en companys que puguin estar patint. Curiosament, ell no parla gaire del llibre a classe i prefereix centrar-se en els estudis. Tot i això, està content amb com ha anat el projecte. 4.3. El llibre: tres històries i un rerefons solidari Les tres històries del llibre no tracten directament sobre dificultats d’aprenentatge; són contes d’aventures amb personatges variats: “Els homes del senyor Turó” • Protagonistes: Pere i Núria • Han d’enfrontar una bruixa malvada per trobar l’aigua d’un riu “Els bigotis en ratolí Piu” • Protagonista: Ibu, un ratolí negre • Farà tot el possible per curar la seva germana malalta “El tresor dels crancs de riu” • Un cranc de riu és expulsat del seu entorn • L’han fet fora per haver ajudat a robar el tresor del riu El rerefons real del llibre és solidari: • Tots els beneficis que obtenen el Pedro i el Noah es destinen a l’associació AFTA Catalunya • Concretament, al programa “Detecta i Actua”, per pagar diagnòstics a famílies vulnerables que no es poden permetre el cost 4.4. Dificultats d’aprenentatge, estigma i lectura fàcil El Pedro denuncia diversos punts: • Moltes famílies eviten el diagnòstic per por que sigui una etiqueta negativa o una “malaltia” • Ell defensa que ser neurodivergent és tenir un cervell que funciona diferent, no pitjor • No afrontar-ho és un error perquè el nen es trobarà esculls que no entendrà Importància de les adaptacions: • Pot ser tan senzill com donar més temps, modificar la grandària de la lletra o el disseny de pàgina • El llibre està adaptat a lectura fàcil: • tipografia clara • paràgrafs més curts i airejats • estructura pensada perquè persones amb dislèxia o que no dominen la llengua el puguin llegir Impacte a l’aula: • Diverses escoles han comprat el llibre perquè, en ser de lectura fàcil, el poden treballar amb tota la classe • En un reportatge de Televisió Espanyola, alumnes que abans no podien llegir llibres sencers han pogut llegir aquest i se n’han sortit • Això incrementa enormement la autoestima lectora dels infants 4.5. Lligam amb escoles i projecte de continuïtat El llibre es pot trobar: • A llibreries físiques (per exemple, La Capona a Tarragona) • A qualsevol llibreria que el demani o plataformes en línia (tot i que ells prefereixen incentivar la llibreria de proximitat) Característiques addicionals: • Té il·lustracions de Marc Puig, que els autors destaquen com a part essencial del projecte • Inclou una cançó composta pels personatges; al final del llibre hi ha la partitura perquè els infants que fan música la puguin tocar Projectes futurs: • El volum actual és la “primera part” d’una sèrie que els autors imaginen amb segona, tercera, quarta i cinquena part • La segona part ja s’està coent i podria sortir el 2026 • Han començat a implicar alumnes d’escoles (sobretot a Barcelona) en la creació de nous personatges per als futurs contes, i volen estendre aquesta col·laboració també a centres de Tarragona 4.6. Missatge final a famílies El Pedro envia un missatge clar: • Escoltar els fills i, si es detecta una dificultat, no amagar-la • Amb eines i adaptacions adequades, els infants poden superar barreres i desenvolupar el seu potencial • L’exemple del Noah –un nen amb dislèxia i TDA que escriu i publica un llibre– mostra que “es pot”, però sempre amb molta feina, constància i implicació familiar 5. Peces comercials i ambientals Entre blocs hi ha espais musicals i falques publicitàries locals que situen l’oient al context nadalenc i comercial de la ciutat: • Campanya de Nadal al Port de Tarragona (activitats familiars al Moll de Costa) • Promocions de Nadal al barri de Sant Pere i Sant Pau • Anuncis comercials (Obramat, etc.) Aquests elements tanquen el cercle d’un programa que combina testimonis personals, iniciatives socials, informació local i cultura, amb un fil conductor clar: cures, educació i oportunitats per a col·lectius vulnerables.

Bàsquet TGN, èxit de Carles Coll i victòria del CBT

Panorama general de l’episodi L’episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en tres blocs principals: • Crisi i transició a la banqueta del TGN Bàsquet femení (Lliga Femenina 2) • Nou títol europeu del nedador tarragoní Carles Coll i les seves perspectives olímpiques • Victòria de pes del Club Bàsquet Tarragona (CBT) a la pista del Mollerussa i prèvia del derbi contra el Valls 1. Canvi d’entrenador al TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) Dimissió de Sergio Manzano • El programa s’obre amb la notícia de la marxa de l’entrenador Sergio Manzano de la banqueta del TGN de Lliga Femenina 2. • El vicepresident del club, Iñaki Liarte, explica que és el mateix tècnic qui decideix plegar perquè considera que ja no pot aportar més a l’equip i que el millor és un canvi per al bé del club i de les jugadores. "Cree que no puede llevar esto para adelante y que lo mejor para el club, para él y para las jugadoras era un cambio." • La decisió arriba per sorpresa relativa: el tècnic n’havia deixat algun indici, però el club no s’esperava que es concretes tan aviat. Reacció del club i situació esportiva • Al TGN la notícia es rep amb tristor però també amb respecte per l’honestedat del tècnic. • Liarte admet que és un cop emocional perquè hi havia una aposta forta pel projecte, però remarca que cal “unir-se i tirar endavant”. • El context esportiu: - L’equip va últim a la classificació, fet que dificulta trobar un nou entrenador disposat a assumir el repte. - Es busquen alternatives a través d’agents esportius, però es reconeix que a mitja temporada és complicat fitxar un tècnic que cregui plenament en el projecte. Solució provisional i lideratge intern • De manera immediata, si no arriba cap substitut, el mateix club assumirà la banqueta, com ja havia passat en altres moments. • El més probable és que Iñaki Liarte es torni a asseure com a entrenador, almenys en el proper partit de Lliga Femenina 2. "De momento nos haremos cargo la gente del club... esto tiene que salir para adelante seguro." • Liarte defineix aquests mesos com un “màster accelerat” per a tot el club: jugadores, tècnics, junta i entorn, aprenent a gestionar una categoria exigent com la Lliga Femenina 2. Missatge a la plantilla i enfocament de futur • El missatge clau a les jugadores serà: - Canviar dinàmiques i recuperar la confiança. - Divertir-se jugant, sense quedar bloquejades per no guanyar. - Recordar que no són un mal equip: en cap partit les han humiliat i sempre han competit. "Lo importante es que ellas se crean que no somos tan malas... no nos han humillado en ningún partido." • La idea és revertir la pressió: - Acceptar que tothom falla, - Treballar amb mentalitat positiva, - i consolidar la convicció que poden guanyar si juguen amb alegria i intensitat. 2. Carles Coll: campió d’Europa i somni olímpic Nou èxit internacional • El segon bloc se centra en el nedador tarragoní Carles Coll, que acaba de proclamar-se campió d’Europa en piscina curta als 200 braça a Lublin (Polònia). • Ja era campió del món de la mateixa prova en piscina curta (Budapest) i ara afegeix el títol europeu, completant un palmarès d’alt nivell. • El periodista Francesc Joan, profund coneixedor de la natació i de l’olimpisme, destaca que Coll: - Ha estat finalista en totes les proves que ha nedat al campionat. - Ha signat set rècords d’Espanya durant la competició. - Ha marcat la sisena millor marca de la història en els 200 braça, la qual cosa qualifica de **“bestialitat” esportiva. Trajectòria formativa i entorn • Carles Coll ha anat cremant etapes de forma modèlica: Club Natació Tàrraco: inici i formació bàsica, on aconsegueix els primers grans resultats. CAR de Sant Cugat: fase de tecnificació i entrenaments d’alt rendiment, combinant esport i estudis. Universitat de Virginia Tech (EUA): fa ja unes quatre temporades que entrena allà, sota la direcció de Sergi López, exmedallista olímpic també en 200 braça. • Francesc Joan subratlla el paper clau de Sergi López com a un dels millors tècnics de braça del món, que ha ajudat Coll a perfeccionar: - Tècnica de braça, - Passos subaquàtics, - I la capacitat d’optimitzar cada mil·lèsima de segon. • L’èxit de Coll es viu com un triomf coral: Entrenadors del Club Natació Tàrraco i del CAR, Figures de referència de la natació local, Companys de promoció que potser ja no competeixen, I l’entorn familiar i personal, tothom se sent part d’aquest èxit. Projecció olímpica • El futur de Carles Coll està clarament orientat als Jocs Olímpics: Després d’acabar els estudis universitaris, decideix quedar-se als EUA per seguir entrenant amb Sergi López. El seu objectiu és completar el cicle fins als Jocs de Los Angeles 2028, que veu com el gran destí esportiu. • També pesa l’experiència agredolça dels Jocs de París: Només es va poder classificar per al relleu, I el relleu espanyol va ser desqualificat. • Ara, amb títols mundial i europeu i dominador a nivell estatal, el pas lògic és lluitar per una medalla olímpica: "Ha sigut campió d’Espanya, d’Europa, del món… què li queda ara? Intentar lluitar per una medalla olímpica." 3. Gran victòria del CBT a Mollerussa i mirada al derbi Triomf en una pista invicta • L’últim bloc repassa la victòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) a la pista del Mollerussa, on ningú havia guanyat fins ara. • En parla el jugador Dani Estefanuto, que remarca: La confiança interna de la plantilla que podien competir i guanyar, El fet que el rival arribava invicte, fins i tot en pretemporada, I que es pot considerar un “cop sobre la taula”, tot i recordar que encara queda molta Lliga. Dinàmica de l’equip i context de la classificació • El triomf arriba en un moment clau: L’equip venia d’una derrota inesperada a casa, I ara afronta un derbi molt especial contra el Valls. • Guanyar a Mollerussa evita encadenar dues derrotes seguides i manté la confiança alta dins del vestidor. • Estefanuto reconeix que l’inici de curs supera les expectatives que podia tenir a la pretemporada, però afegeix que el treball diari que fa l’equip explica aquesta bona trajectòria. Creixement, joventut i estil de joc • El CBT ve de temporades difícils, amb més derrotes que victòries i fins i tot en una categoria superior. • Ara, però, es viu una etapa molt més positiva: L’equip és jove i encara comet errors de final de partit (com es va veure contra Castelldefels o Calvià), Però en general mostra una línia ascendent molt clara. • El jugador subratlla que el CBT és molt difícil de guanyar quan: Manté una alta intensitat defensiva, Competeix amb energia i concentració durant tot el partit, I manté la cohesió de grup que s’ha creat aquest any. El derbi contra el Valls • Ja es pensa en el derbi contra el Valls, que es jugarà al Serrallo: Al vestidor se sap que és un partit especial i molt atractiu, S’espera que el pavelló “apreti” i doni un plus a l’equip, Però el missatge intern és tractar-lo com un partit més, sense sobreexcitar-se pel rival. • L’objectiu del CBT és mantenir la bona dinàmica, consolidar la part alta de la classificació i seguir creixent com a bloc competitiu. 4. Idees clau de l’episodi • TGN Bàsquet femení viu un punt d’inflexió amb la dimissió del seu entrenador, però reafirma el compromís amb el projecte i confia en el lideratge intern d’Iñaki Liarte. • Carles Coll es consolida com referent mundial de la braça, amb nous títols i rècords que l’encaminen cap a Los Angeles 2028. • El CBT referma la seva bona temporada amb una victòria de prestigi a Mollerussa i afronta amb ambició el derbi contra el Valls, enmig d’una dinàmica globalment molt positiva.

Cinema REC, memòria, ZBE i patrimoni

Context i estructura del programa Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (9 de desembre), magazín matinal amb blocs de cultura, tertúlia política, mobilitat, història de l’art i igualtat. 1. Cloenda del REC i recomanacions de cinema Balanç del Festival REC • S’ha tancat la 25a edició del REC, amb unes 40 pel·lícules i un augment del 15% de públic. • Es destaca la funció del festival en la difusió del cinema d’òperes primes i el seu impacte posterior en festivals internacionals (Globus d’Or, Berlinale, etc.). "Bones notícies pel cinema, per la cultura, que bona falta ens fa." Pel·lícules destacades Lady (Samuel Abrams) • Mockumentary que satiritza l’obsessió per la fama i la imatge pública. • Protagonista: Lady Isabella, aristòcrata narcisista que vol un reality per ser una “English Kardashian”. • Tema central: la distància entre com volem ser vistos i qui som realment. • Gir de realisme màgic: el personatge comença a fer-se invisible físicament, metàfora de la por a la irrellevància. • Abrams explica que: - Ve del món dels anuncis de televisió. - El projecte és la seva òpera prima, impulsada per un guió molt treballat. - L’actriu Sian Clifford (de Fleabag) aporta humor, vulnerabilitat i humanitat. Les línies discontínues (Anxos Fasan) • Film gallec, rodat a Vigo i rodalies, en gallec, definit com a cinema de “juventut tardana, nostàlgia desbordant i rock gallec”. • Argument: trobada entre Bea (50 anys, en ple divorci) i Denis (28 anys, noi trans) quan ell entra amb amics a casa de Bea per allargar una festa. • Temes principals: - Maduresa femenina i protagonisme de dones de més de 50 anys al cinema. - Identitat i cos: el protagonista és un noi trans; es parla de cos, edat i LGTBI. - Necessitat de reconnectar amb allò que ens fa gaudir (música, relacions, plaer quotidià). - Mirada intergeneracional: menys distància del que sembla entre generacions. • Forma: pel·lícula relaxada, que convida a “deixar-se portar i gaudir del viatge”. • Fasan situa el film en el bon moment del cinema gallec: més productores, més directores i èxits en festivals europeus; el públic local respon bé a les estrenes. 2. Esport i referents locals: Carles Coll i l’esport base L’espineta amb Tarragonins • Secció d’opinió inicial a càrrec d’Abril Rius, periodista i entrenadora del Club Natació Tàrraco. Carles Coll, de la piscina de barri al cim europeu • Carles Coll: campió del món i campió d’Europa en 200 braça en piscina curta. • Formació inicial al Club Natació Tàrraco, ara neda pel Club Natació Sabadell i entrena als Estats Units. Missatge de fons sobre l’esport base • El Tàrraco no li ha donat l’entrenament d’elit final, però sí l’amor per l’esport. • De petit combinava futbol i natació; el paper del club va ser clau perquè es quedés a l’aigua. “Si en aquell moment crucial els monitors i l’ambient del Tàrraco no haguessin aconseguit que aquell nen s’ho passés bé a l’aigua... avui potser tindríem un gran futbolista, però ens hauríem perdut un campió del món i d’Europa a l’aigua.” • Es destaca el referent positiu per a nens i nenes: - Humilitat, proximitat i il·lusió malgrat l’èxit. - Records d’entrenaments a les 6 del matí i de la seua emoció per la roba de la selecció. • Reflexió final: arribar al cim sense perdre la il·lusió infantil ni el vincle amb el club de la ciutat. 3. Tertúlia política: memòria històrica, cultura, jovent i consumisme Participen Sandra Ramos (PSC), Pep Manresa (Junts per Catalunya) i Marta Serrano (PP). 3.1. Audiència Memorial i memòria democràtica • Presentació de la primera Audiència Memorial a l’antiga audiència (espai també del REC): - Acte d’escolta i reparació simbòlica a víctimes i descendents de la Guerra Civil i la dictadura franquista. - Iniciativa liderada pel Memorial Democràtic, recuperada i estesa fora de Barcelona. - Participen 10 persones: descendents de represaliats de la rereguarda republicana, Guerra Civil, repressió franquista, exili, camps de concentració i un possible victimari. • Característiques de l’acte: - No hi ha debat ni preguntes, només relat de vivències i compromís polític de “que no torni a passar mai més”. 3.2. El pes del silenci familiar • Tots tres tertulians expliquen històries personals de repressió (avis republicans empresonats o exiliats, àvies humiliades i rapades, camps de concentració francesos). • Es remarca: - El silenci com a reacció majoritària a les famílies: no en volien parlar. - La manca d’ensenyament de la història del s. XX a l’escola durant dècades. - La importància actual de recuperar el relat perquè el jovent entengui què significà el feixisme. “Fins i tot els joves que avui reivindiquen el franquisme no podrien expressar-ho si encara visquéssim en una dictadura.” • Sandra Ramos recorda que la dictadura franquista és l’únic feixisme europeu que triomfa i perdura 40 anys, cosa que deixa una llarga ombra social i de relat. 3.3. Educació, xarxes i influència externa • Marta Serrano, docent d’història, apunta que ara sí es fa història contemporània, però els resultats no són els esperats (auge del masclisme, feixisme, etc.). • Es discuteix sobre: - La necessitat de repensar les polítiques educatives en consens. - El poder d’influencers, youtubers i xarxes socials sobre el jovent, sovint per sobre del professorat i la família. - El rol d’actors globals com Elon Musk i la pressió contra la Unió Europea. 3.4. La cultura com a espai de debat reposat • Coincideixen que la política actual està marcada per cridòria i crispació, no per debat argumentat. • En canvi, la cultura (cinema, teatre, literatura, art contemporani) ofereix espais per pensar i reflexionar amb calma. Exemples: • El REC i l’ESCAN (Mostra de Fotografia) sobre l’aigua i Talent Latent com a estímuls de reflexió. • Pel·lícules que aborden: - Religió i conflictes morals (Lemonade Blessing, Los domingos i films italians sobre eutanàsia). - Drets de les dones i desigualtats globals (La trena al teatre). - Inclusió de persones sordes (film inaugural sobre el Cor de Mans Blanques i la feina de Gustavo Dudamel). • Es subratlla la importància de la inclusió cultural: - Concerts adaptats a persones sordes, dansa amb vibració, treball amb persones sense sostre. - Definir la cultura com un dret essencial al nivell de sanitat, educació i habitatge. 3.5. Suport polític al REC • Pep Manresa exposa que Junts ha impulsat una partida de 30.000 € als pressupostos per consolidar el REC. • Sandra Ramos lloa la focalització en òperes primes i exemples com 20.000 espècies d’abelles, que van millorar gràcies a les sessions de muntatge obert del festival. 3.6. Nadal, consumisme i comerç local • Reflexió col·lectiva sobre: - Nadal cada cop més avançat (llums i campanyes des del novembre). - Consumisme associat a Black Friday, comerç online i paqueteria massiva. • Marta Serrano defensa: - No comprar per internet per protegir el comerç de proximitat i reduir residus. - Denuncia la contradicció entre polítiques de zones de baixes emissions i foment implícit del repartiment a domicili. • Episodis personals sobre regals “de casa” (electrodomèstics, planxes) i crítica feminista: no s’han de considerar regals personals. • Reivindicació de la tradició pròpia: - Pessebres, associació pessebrista i reconeixement d’espais de Tarragona. - Pastorets, Tió i Reis Mags (remarcant que històricament eren “mags”, no “reis”). - Certa crítica a l’excés de Papà Noel i elfs importats. 4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona Entrevista a Sònia Ors, consellera de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona. 4.1. Marc legal i objectiu • La ZBE s’implanta per normativa europea i és obligatòria a ciutats de més de 50.000 habitants. • Entrada en funcionament: 31 de desembre. • Objectiu: reduir emissions contaminats i CO₂ al centre urbà. • S’han instal·lat: - 45 càmeres de lectura de matrícules en accessos i sortides. - Sensors de qualitat de l’aire i panells informatius. - Senyalització vertical i horitzontal pendent de detalls finals. 4.2. Àmbit de la ZBE • Inclou el centre de la ciutat i entorn del casc antic, amb límits aproximats: - Via de l’Imperi Romà, carrer Maria Cristina, Passeig de Torroja. - Passeig de Sant Antoni, Plaça UNESCO, Via Augusta cap al moll de costa del Port de Tarragona. - Carrer Vidal i Barraquer, Avinguda República Argentina i Avinguda Catalunya. • Tot el vial perimetral que envolta aquesta zona queda exclòs de la ZBE i manté circulació lliure. 4.3. Qui pot i qui no pot entrar Vehicles afectats • Només queden restringits els vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT (per antiguitat i tipus de combustible). Residents de Tarragona • Totes les persones empadronades a Tarragona i vehicles que pagin l’impost al municipi: - No tindran sancions ni restriccions durant tot el 2026, encara que no tinguin etiqueta. - L’any 2026 es concep com a període pedagògic i informatiu. Veïns dins la ZBE • Els residents que viuen dins del perímetre podran continuar entrant-hi amb el seu vehicle, encara que sigui sense etiqueta. Vehicles de fora de Tarragona • Vehicles no domiciliats a la ciutat, sense etiqueta i sense complir excepcions: - Tenen 12 autoritzacions anuals automàtiques per entrar a la ZBE. - A partir de la 13a entrada en horari restringit, poden ser sancionats. - Restricció només en dies laborables, de 7 h a 19 h. - Fora d’aquest horari i caps de setmana: circulació permesa. Excepcions previstes (24 supòsits) Inclouen, entre d’altres: • Persones amb mobilitat reduïda i vehicles que les transporten. • Persones amb rendes baixes que no poden renovar vehicle. • Vehicles que duen persones amb malalties que els impedeixen fer servir transport públic. • Vehicles estacionats en pàrquings públics o privats dins la ZBE. 4.4. Aparcaments i transport públic • Pàrquings municipals i privats dins la ZBE: hi poden entrar vehicles sense etiqueta si van a estacionar-hi. • Es reforcen els aparcaments dissuasius a l’entorn del perímetre: - Exemples existents: Guillem Oliver (prop de l’Hospital Universitari Joan XXIII), ampliació de Passeig de Torroja. - S’estudien nous aparcaments a l’entorn del cementiri, zona del Nou Estadi Costa Daurada (Gimnàstic de Tarragona), i barris de Ponent. • Empresa Municipal de Transports (EMT): - Flota actual: 84 autobusos, amb 10 nous ja adjudicats per al primer semestre vinent i 10 més en licitació. - Objectiu: superar els 90 autobusos i apropar-se als 100 abans de 2027. - Es destaca l’intercanviador de Battestini com a peça clau per reduir l’entrada de cotxes al centre. 4.5. Informació i atenció a la ciutadania • S’ha obert una oficina específica de ZBE a l’OMAC de la Rambla Nova. Canals de contacte • Telèfon: 977 05 30 77 (de 8 h a 15 h, amb 4 persones d’atenció específica). • Correu: [email protected]. Comunicació personalitzada • Enviament de dues cartes per ciutadà: - Primera, amb un fulletó explicatiu (preguntes freqüents, mapa bàsic, esquema de restriccions). - Segona, personalitzada: indica què ha de fer cada persona segons vehicle i domicili: - Exemples: "vostè no ha de fer res fins al gener de 2027" o "ha de demanar permís/excepció". 4.6. Sancions i seguiment • Sancions previstes (un cop superades autoritzacions/excepcions): 200 € per infracció. • Els sensors de qualitat de l’aire permetran comparar les dades actuals amb les de 2027, per avaluar si s’han reduït les emissions. 5. Neteja viària, residus i Pla Tarragona 26 5.1. Nou contracte de neteja amb Urbacer • Fa poc més d’un mes que l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa el nou contracte de recollida de residus i neteja viària amb Urbacer. • Sònia Ors fa balanç inicial: - Reducció dels desbordaments de contenidors i voluminosos al carrer. - Neteja de polígons industrials, tot i que encara no està desplegat el servei complet previst al contracte. • Percepció ciutadana: - Consulta a associacions veïnals i entitats: un 97% d’opinions aprovadores, tot i que prudents i a l’espera dels propers mesos. 5.2. Implementació progressiva i maquinària nova • El Pla Tarragona 26 marca les etapes fins a la plena implantació del servei: - Substitució dels contenidors soterrats (ex. Sant Pere i Sant Pau) per contenidors de superfície. - Incorporació progressiva de maquinària elèctrica: - Talladores d’herba ja en servei. - Petites màquines d’aigua, hidro-netejadores i escombradores previstes per a abril-maig, abans de l’estiu. • S’espera un nou “examen” ciutadà a finals de gener/principis de febrer per valorar l’evolució. 5.3. Problema dels coloms i herbes • Tarragona té un problema seriós d’excrements de colom. • Mesures: - Dispositius d’aigua a pressió per netejar voreres i espais afectats. - Coordinació amb el Port de Tarragona per reduir punts d’alimentació i dormida dels coloms. - Campanya intensiva amb perspectiva de resultat clar en 2-3 anys. 6. Història i patrimoni: modernisme, GATPAC i Jujol Secció d’història amb l’historiador de l’art Josep Maria Boqueras. 6.1. Nou llibre sobre patrimoni arquitectònic de l’Alt Camp • Presentació a l’Institut d’Estudis Vallencs del llibre: "Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp, 1880–1956" • Origen: premi de recerca de la Fundació Rodon Giró (Ciutat de Valls). • Àmbit temporal ampliat: - Modernisme (c. 1880–1918/1920). - Noucentisme. - Arquitectura de Segona República, GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i racionalisme de postguerra. 6.2. Estructura i abast del llibre • Unes 150 referències arquitectòniques: - Prop de la meitat a Valls i EMD de Fontscaldes, Picamoixons i la Plana d’en Valls. - La resta distribuïdes en 19 poblacions de l’Alt Camp: El Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Vallmoll, Bràfim, El Milà, El Cuber, etc. • Format tipus fitxa per edifici: - Descripció arquitectònica (façana, balcons, materials, estil). - Dades històriques i d’autor. - Fotografies actuals per facilitar la identificació i la visita. 6.3. Arquitectes destacats • Josep Maria Jujol (tarragoní): - S’esmenten obres com el Santuari de Montferri (Nostra Senyora de Montserrat) i l’ermita del Roser de Vallmoll. - Visió de Jujol com a figura clau del modernisme i arquitectura religiosa a la comarca. • Cèsar Martinell (reusenc), especialista en arquitectura agrària: - Present a l’Alt Camp amb diverses obres. - Exemples: la Casa Claravalls (carretera de Valls, rajola vista) i el xalet del metge Lluís Domingo al Cuber. • Josep Maria Vives i Castellet (ballenc): - Arquitecte modernista i noucentista, amb nombroses obres residencials i públiques a Valls i comarca. • Altres noms: Ignasi Jordà i Arnalich, autor de l’església de Jesús Maria al carrer Méndez Núñez de Tarragona, que conserva l’únic interior de Gaudí a la ciutat (presbiteri i reliquiari-ostensori). 6.4. Objectiu: conèixer per protegir • Boqueras insisteix que: - Conèixer el patrimoni és condició prèvia per estimar-lo i protegir-lo. - Molta arquitectura s’ha perdut per manca de sensibilitat municipal i de normativa de protecció abans de la democràcia. • Actualment, els POUM inclouen catàlegs de béns protegits: - Figures com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i BCIN (nacional) garanteixen que edificis no es puguin enderrocar o transformar lliurement. 6.5. Estat de conservació i usos • Molts edificis són de propietat privada i només són visitables per fora. • Casos positius de reutilització pública: - Casa Rull (Domènech i Montaner) a Reus, convertida en seu de l’IMAC. - Antics quarters militars reconvertits en instituts. 6.6. Tarragona i Jujol: Metropol i Casa Sales Teatre Metropol i Centre Jujol • Boqueras valora positivament: - Les obres de rehabilitació del Teatre Metropol per motius estructurals i de recuperació de la pintura original de Jujol (neteja d’estrats i repintats). - L’aportació del 2% cultural de l’Estat per finançar el projecte. • Es destaca la compra municipal de la planta baixa i primer pis d’un edifici al carrer Méndez Núñez, contigu al Metropol: - Servirà com a ampliació funcional (sortides d’emergència, espais complementaris). - Projecte de museïtzació de Jujol a la planta baixa. - Possibilitat d’instal·lar un restaurant al primer pis. • A llarg termini, Boqueras imagina un Centre Jujol municipal i un Arxiu Jujol al Col·legi d’Arquitectes, com a eix potent de recerca i difusió. Casa Sales (Rambla Nova / c. Girona) • Esmentada com una de les joies modernistes de Tarragona, comparable a edificis del Passeig de Gràcia. • Casa amb façana molt ornamentada (rococó, plateresc, gòtic), actualment en venda per una xifra molt alta (4–5 M€), la qual cosa en dificulta la compra pública. • Boqueras alerta que Tarragona, tot i ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat, sovint juga “a quarta regional” en inversió patrimonial comparada amb altres ciutats de la xarxa. 7. Igualtat i noves violències masclistes Entrevista a Begoña Cajaraville, copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT). 7.1. Jornada "El masclisme juga brut" • Jornada organitzada pel Departament d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI de l’Ajuntament de Tarragona, el CIAT i l’ICAT. • Objectiu: visibilitzar i analitzar les noves formes de violència masclista i les eines jurídiques disponibles. 7.2. Què són les “noves violències masclistes”? • No són realment noves; moltes ja existien, però ara se’ls posa nom i categoria específica: - Violències digitals (assetjament online, difusió no consentida d’imatges, control a través de xarxes). - Violència econòmica (control dels diners, impagament sistemàtic, privació de recursos bàsics). - Violència institucional (respostes negligents o revictimitzadores per part d’institucions). - Violència social (estigmatització, aïllament, descrèdit públic). • Totes acostumen a tenir un fort component de violència psicològica, sovint difícil de provar jurídicament, però central en els casos. 7.3. Iniciatives legislatives i jurisprudència • Es destaca la tasca de la magistrada Lucía Avilés, impulsora d’una iniciativa legislativa específica per tipificar la violència econòmica. Sense tipificació clara, costa molt que un jutge pugui condemnar per violència econòmica. • S’esmenta també una sentència pionera que considera violència vicària el maltractament a animals domèstics amb l’objectiu de fer mal a la dona. • Cajaraville remarca la necessitat de: - Aplicar perspectiva de gènere als casos. - Formar advocacia i operadors jurídics per detectar i qualificar correctament aquestes violències. 7.4. Dificultats actuals i rol de l’advocacia • En procediments civils (com els divorcis), la violència econòmica apareix sovint, però: - No sempre es pot qualificar com a tal per falta de tipificació penal o civil específica. - Molt depèn de la sensibilitat del jutge i de la capacitat de l’advocat/da per argumentar. • Importància de l’acompanyament jurídic: - Ajudar les dones a posar nom al que els està passant. - Explicar quines vies legals hi ha i com es poden articular. • Missatge final: tot i que no s’haurien de necessitar aquestes jornades, són imprescindibles per actualitzar la mirada i adaptar el dret a la realitat de les violències. 8. Altres continguts i mencions • Publicitat institucional i comercial relacionada amb: - Pla Tarragona 26 (residus, neteja, sostenibilitat). - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona. - Campanyes de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i els seus àmbits de recerca. - Obres al Tanatori Municipal de Tarragona. • Espais promocionals: - Anunci del partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) al Nou Estadi Costa Daurada i del programa Semprenàstic. - Espais de divulgació cultural: Té de Cultura, secció de pífies radiofòniques, i espots contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. • Tancament musical amb el clàssic dels The Turtles – “Happy Together”. 9. Idees clau transversals • Cultura i memòria es presenten com a eines fonamentals per: - Entendre el passat (Guerra Civil, franquisme). - Pensar el present (feixismes actuals, noves violències masclistes, conflictes religiosos i de gènere). - Construir comunitat a través de festivals com el REC, l’ESCAN i la programació cultural de la ciutat. • Mobilitat sostenible i neteja urbana es vinculen a: - Responsabilitat amb la salut ambiental i compliment de la normativa europea. - Millora del dia a dia dels veïns, tot combinant restriccions amb alternatives reals (transport públic, aparcaments dissuasius). • Igualtat i violència de gènere: - Necessitat d’una actualització constant del dret per abastar noves formes de violència. - Centralitat de la perspectiva de gènere per interpretar fets que, sense aquest prisma, quedarien invisibilitzats. • Patrimoni i identitat: - Reivindicació del paper de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat i capital del modernisme de Jujol. - Importància d’inventariar i catalogar el patrimoni comarcal (Alt Camp) per evitar pèrdues irreparables. En conjunt, l’episodi teixeix un fil comú entre cultura, memòria, ciutat i drets, mostrant com aquests àmbits es condicionen mútuament en la vida quotidiana de Tarragona i el seu entorn.

Actualitat del REC, memòria històrica i esports

Visió general de l’episodi Butlletí de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio amb un recorregut per: • La clausura del Festival REC 2025 i el seu balanç. • Un incident en una benzinera i dades d’ocupació turística al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. • La primera audiència memorial sobre la Guerra Civil i el franquisme a Tarragona. • Noves propostes culturals i familiars a la ciutat. • Exposició fotogràfica sobre el model alimentari global. • Resum ampli de l’actualitat esportiva local (Gimnàstic de Tarragona, TGN Bàsquet, voleibol i CBT). Festival REC 2025: cloenda i balanç Pel·lícules premiades i creixement del festival • El Festival REC tanca la seva 25a edició amb un augment del públic del 15%. • La britànica Lady guanya premi del jurat internacional i del jurat jove. • Les Barons rep el premi del públic i menció especial del jurat Cineclubs. • Lionel, menció especial; Lemonade Blazing, premi del jurat Cineclubs. • S’hi han projectat 38 pel·lícules amb estrenes en l’àmbit català i espanyol. El director Xavier García Puerto destaca que el REC es consolida com a plataforma de llançament comercial per a films i com a eina de descentralització dels grans esdeveniments cinematogràfics. “Frontera” i el relat sobre refugi i solidaritat • La clausura al Teatre Tarragona presenta “Frontera”, de Judit Colell, amb Miki Esparbé. • El film aborda una història situada el 1943, però amb forta vigència actual pel que fa a migracions forçades. "Hi ha moltíssima gent escapant de la fam, de la por, de la tragèdia. Ningú deixa casa seva per gust." Esparbé subratlla el missatge central: • Continuïtat de les causes del desplaçament forçat. • Idea clau: “el poble salva el poble”, posant l’accent en la solidaritat comunitària. Sessions vermut al Teatret del Serrallo • Al Teatret del Serrallo s’hi fa una de les sessions vermut del REC. • Projecció d’“Olivia i el terratrèmol invisible”, film d’animació amb denúncia dels desnonaments. • Les animadores Lauren Florence i Alicia Velazco Roche valoren: - El caràcter familiar i proper de l’espai. - La possibilitat de diàleg amb el públic després de les projeccions. Defensen que l’animació també és per adults i no només per infants, trencant un clixé molt estès. Successos i turisme al territori Explosió en una benzinera de Tarragona • Explosió durant la càrrega de gas d’un turisme en una benzinera del carrer del Coure. • Un menor resulta ferit menys greu i és traslladat a l’Hospital Universitari Joan XXIII. • Els Bombers confirmen que no hi va haver incendi. Ocupació turística del pont de la Constitució • Ocupació mitjana del 75% al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. • Només el 25–30% de l’oferta hotelera estava oberta, però: - Molta demanda en pisos turístics, allotjaments rurals i càmpings. • Perfils de visitants: - Turista de proximitat a zones d’interior. - Turista esportiu als hotels de costa (tornejos esportius a la Costa Daurada). - Turista Silver del centre d’Europa, una tercera edat activa que s’estableix en càmpings. El portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona i l’Ebre, Xavier Guardià, destaca: • Que la Costa Daurada no és prioritària en aquestes dates davant la neu o capitals europees. • Però els ponts llargs generen alta demanda. • Amb l’oferta actualment oberta, s’assoleixen índexs d’ocupació del 70–75%, xifra que el sector considera molt satisfactòria i un indicador de desestacionalització creixent. Memòria històrica: primera audiència memorial Objectiu i format de l’acte • Ajuntament de Tarragona i Generalitat impulsen la primera audiència memorial a la ciutat. • L’acte se celebra a l’antiga Audiència, amb: - 10 testimonis de víctimes o descendents de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. - Relats sobre alçament militar, període revolucionari, clandestinitat i lluita per les llibertats. Es tracta d’un acte de: • Escolta i reconeixement institucional. • Reparació simbòlica cap a les víctimes i les seves famílies. Valoracions institucionals La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, remarca: • Que són accions necessàries i importants. • I, davant el context polític actual, han esdevingut “urgents”. El director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, subratlla que: • L’objectiu és escoltar en silenci i amb respecte les víctimes. • La cloenda no serà un simple discurs polític, sinó un compromís explícit del “mai més”: Els representants institucionals s’han de comprometre que “tot això que va passar no torni a passar mai més”. L’audiència ajuda a recuperar memòries personals que sovint han quedat confinades dins l’àmbit familiar. Programa “Explorant Família”: cultura i natura amb infants Proposta i calendari • Neix el programa Explorant Família, amb 6 activitats familiars gratuïtes entre desembre i juny de 2026. • És una iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn per descobrir espais patrimonials i naturals de Tarragona de forma pedagògica. La primera activitat tindrà lloc durant les vacances de Nadal (20 i 21 de desembre): • Sortida per anar a buscar el tió, molt esperada per les famílies. Dinàmiques i objectius • De desembre a juny: passejades mensuals que combinen: - Cultura. - Joc. - Aprenentatge. • Enguany es dupliquen les sessions: de 6 a 12 passis (dissabte i diumenge per activitat). • Sessions de 2–3 hores amb: - Narracions. - Tallers artístics. - Jocs familiars. Objectiu principal: • Reforçar els vincles familiars i la relació amb l’entorn de la ciutat de Tarragona. Espais previstos: • Parc Ecohistòric del Pont del Diable. • Passeig Arqueològic. • Coves del Llorito. • Mas del Sorder, entre d’altres. Les inscripcions es fan a través del portal web del programa. Exposició “Hasta que la tierra aguante”: alimentació i democràcia Contingut de la mostra • L’estació d’autobusos de Tarragona acull durant tres mesos l’exposició “Hasta que la tierra aguante”. • Projecte del fotoperiodista andalús Santi Donaire, dins el marc de l’ESCAN i impulsat pel col·lectiu Foto Quilòmetre Zero. La mostra és: • Una investigació periodística i visual sobre: - L’Espanya interior. - Els centres de producció d’aliments. - Diverses regions del món d’on provenen els productes que consumim. • Analitza els impactes ambientals, socials i sanitaris de l’actual model global de producció alimentària. Alimentació com a dret democràtic Donaire defensa que l’alimentació és un dret profundament democràtic: Tothom s’alimenta, però costa molt saber d’on ve i com es produeix el que mengem. Idees clau: • El desconeixement sobre l’origen dels aliments. • No és només una qüestió de salut individual, sinó també de: - Impacte sobre el territori. - Condicions de les persones que treballen al camp. - Conseqüències sobre les comunitats que conviuen amb la gran agricultura intensiva. L’espai expositiu com a lloc obert i plural El president de Foto Quilòmetre Zero, Pep Escoda, destaca que: • L’exposició coincideix amb el Festival ESCAN i han volgut portar una “primera espasa” de la fotografia. • L’estació d’autobusos és un espai de pas massiu, amb milers de persones i identitats molt diverses, fet que converteix la mostra en un punt de trobada democràtic. • S’ha resumit el treball en 16 fotografies, que condensen el relat visual del projecte. Actualitat esportiva Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) tanca la jornada 15 de Lliga: - A 1 punt del playoff. - 4 punts per sobre del descens. • Victòria 1–2 contra el Sevilla Atlético fora de casa: - Gols de Pau Martínez i Marc Montalvo a la primera part. - Els locals retallen distàncies a la segona, i el Nàstic acaba patint fins al final. • Segona victòria a domicili de la temporada i segona de l’era Cristóbal Parralo. L’entrenador Cristóbal Parralo: • Demana no mirar més enllà del pròxim partit. • Destaca la bona primera part i l’esforç per sostenir el resultat malgrat els problemes físics i canvis forçats. • Considera que el partit es va descontrolar a la represa i admet que l’equip va patir molt. • Subratlla que la victòria reforça la confiança del grup. Pel que fa al jugador Juanda (cedit per l’Andorra): • Divendres va ser titular i un dels millors de l’equip. • Parralo és exigent: creu que encara pot donar més i que ha de mantenir el nivell els 90 minuts. El Nàstic: • S’entrena dilluns, descans dimarts i a partir de dimecres prepara el duel al Nou Estadi Costa Daurada contra el FC Cartagena. TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • Sergio Manzano deixa de ser entrenador del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 després de tres mesos al càrrec. • El club i el tècnic arriben a un acord de desvinculació en la primera temporada de l’equip a la tercera categoria estatal. Fins trobar un nou entrenador: • L’equip el dirigirà Iñaki Liarte, vicepresident i director esportiu de la secció LF2 i Supercopa. • Liarte ja havia dirigit l’equip al primer partit de Lliga Catalana Femenina 2. Resultats recents: • Derrota contra l’Atba Sanfer per 59–67. • L’equip és cuer del grup B amb 1 victòria i 9 derrotes. • Malgrat ser el conjunt que més pilotes perd a la Lliga (més de 20 per partit), en aquest partit redueixen pèrdues a 12. Manzano resumeix el duel: • Bon inici però excés de tirs de tres sense encert. • Seqüència de 5–6 atacs fallats seguits amb el marcador a -6 que es converteix en una llosa definitiva. Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau • El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau continua sense guanyar a la Superlliga. • Derrota 3–1 a la pista del Servigroup Playas de Benidorm (parcials: 22–25, 25–17, 25–18, 25–20). • Era un partit clau davant un rival directe. • L’equip, entrenat per Blau Esteboski, acumula 8 derrotes en 8 partits i és cuer de la categoria. El tècnic lamenta: • Que l’equip arriba als finals de set amb opcions, però errors inoportuns impedeixen tancar els parcials. • Sensació d’estar a prop de la victòria, però sense acabar de rematar. Pròxim compromís: • Rebran a casa el Club Volei Guaguas, nova oportunitat per intentar sumar la primera victòria. Ibersol CBT (Tercera FEB) • L’Ibersol CBT aconsegueix una victòria de prestigi a la pista del Pujol Mollerussa, fins ara líder invicte de la Tercera FEB: 63–72. • Partit marcat per: - Defensa molt sòlida. - Capacitat de patir i resistir tot i el poc encert ofensiu en alguns trams. Jugadors destacats: • Iker Fernández: 18 punts i 20 de valoració. • Bon acompanyament de Estefanuto, Lores i Buscail. L’entrenador Toni Larramona es mostra: • Molt satisfet pel treball setmanal i la reacció després d’una derrota dura davant l’afició. • Convençut que han aplicat exactament allò treballat per fer mal al líder. • Orgullós de la implicació de tota la plantilla, també dels que han jugat menys. Classificació i futur immediat: • El CBT es manté 3r, a una sola victòria del líder. • El proper cap de setmana jugaran el derbi contra el CB Valls al pavelló del Serrallo, partit emocionalment exigent. Context informatiu i serveis Al llarg del tram, el programa també ofereix: • Informació viària: circulació tranquil·la al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Previsió meteorològica (AEMET): - Jornada estable i assolellada. - Temperatures màximes al voltant dels 17–19 °C. • Repassada de premsa: principals titulars del Diari de Tarragona, Més Tarragona i premsa digital. • Referència a la tasca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) com a centre punter en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, amb forta col·laboració internacional. Aquest mosaic d’informacions combina cultura, memòria històrica, vida quotidiana, polítiques públiques i esport, configurant una panoràmica àmplia de l’actualitat tarragonina.

Serveis Informatius 7H del 9/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

#340 - Entrevistes musicals a Tarragona Ràdio

Visió general de l’episodi Programa de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio centrat sobretot en música, artistes emergents i festivals culturals, intercalat amb espais publicitaris sobre la ciutat i projectes locals. L’episodi combina: - L’entrevista central sobre el festival de música contemporània Contemporàneos. - Diverses entrevistes curtes a músics (Maria Ford, Eric López, Joel Reyes, Nina Kahlo, Paco en la Luna). - Promoció d’activitats culturals i ciutadanes (REC Festival de cinema, Port de Tarragona, ICIQ, Pla Tarragona 26...). 1. Entrevista a Maria Ford – Relacions, ghosting i el single “On ets” Context de la cançó • La cantant Maria Ford presenta el seu tema “On ets”, que parla de ghosting i de relacions sentimentals actuals. • Vol reivindicar el respecte a l’hora de tancar una relació: “Ja no tant l’amor romàntic, sinó el respecte cap a una altra persona a l’hora de tancar una etapa”. El ghosting i l’experiència personal • La cançó descriu algú que desapareix de cop: - Deixa de contestar missatges. - No dóna explicacions. - Passa de ser el centre de la teva vida a un buit total. • Maria explica que ho ha viscut en primera persona més d’un cop, i també persones del seu entorn. • Destaquen els efectes emocionals: - Sentiment de culpa i d’haver fet alguna cosa malament. - Bucle mental buscant “en quin moment he fallat”. - Recordatori que la responsabilitat recau en qui no dona la cara. Missatge i crítica social • Critica la fredor digital de tallar relacions per WhatsApp, xarxes o, fins i tot, deixant de contestar. • Reclama acomiadaments cara a cara, encara que siguin dolorosos, com a mínim amb una conversa honesta, “encara que sigui davant d’un cafè”. Videoclip i producció • El videoclip es va fer a corre-cuita pocs dies abans de la sortida del single. • Localitzacions: - Carretera a Tarragona per a les fotos de promo (Maria explica que se sentia molt observada pels cotxes). - Rodatge del videoclip a Barcelona, a la zona de la carretera de les Aigües. • El rodatge va ser a l’hivern, amb molt fred i Maria refredada; comenta que gairebé tots els rodatges li acaben portant un constipat. Altres projectes i col·laboracions • “Mi obra de arte” amb Bibi i Brownie: - La connexió sorgeix perquè una amiga seva de Tarragona surt amb un noi de Jerez. - Acaba viatjant a Madrid i gravant-hi la cançó, que ella descriu com “el temazo de l’any”. • “Que serà de nosaltres” amb Rodrik i Blue Lacey: - Li fa molta il·lusió perquè ja seguia el treball del Rodrik. Concerts i agenda • Anuncia concert al Festival Singular de Riu de Canyes el dissabte 13, a les 20 h. • Actualment viu a Barcelona, compaginant la música amb la feina. 2. Festival Contemporàneos – Música contemporània al Camp de Tarragona Presentació del festival • Entrevista a Joan Martí Frasquier, saxofonista i codirector i cofundador del festival Contemporàneos. • Dates de la sessió de tardor del festival: 11, 12, 13 i 14 de desembre. • L’objectiu central és acostar la música contemporània al públic, especialment al Camp de Tarragona i Reus. Taller previ al Conservatori de Reus • Dijous 11: Taller-xerrada al Conservatori de Música de Reus. • Protagonistes: - El grup francès Anatômico / Anatsumiguard (flauta electrònica i percussió). - El compositor Joan Bagès, cofundador del festival. • Contingut del taller: - Explicar una de les composicions que presentaran al concert. - Demostracions pràctiques d’instruments acústics combinats amb electrònica. • Objectiu: enganxar l’alumnat a la música contemporània, que sovint és desconeguda als conservatoris però és la realitat de la música clàssica actual. Què és la música contemporània segons el festival? • Frasquier compara la música contemporània amb l’art modern: - De la mateixa manera que no sorprèn veure un quadre cubista o abstracte, tampoc hauria de sorprendre sentir música que juga amb el so de manera experimental. • Conceptes clau: - Experimentació sonora amb instruments tradicionals (violí, guitarra, piano, saxòfon, clarinet...). - Ús de l’electrònica (com a “instrument” nascut als anys 50) per generar sons inexistents a la natura. - Combinació d’electrònica i instrumentació clàssica per crear paisatges sonors nous. “En lloc de treballar amb imatges i colors, treballem amb el nostre material, que és el so.” 3. Programació del festival Contemporàneos Divendres 12 de desembre – Presentació de disc i concert francès 1) 18.30 h – Concert de Joan Martí Frasquier (Cal Massó, Reus) • Presentació del disc “Solo”, registrat per al segell italià Aventino Music Avantgarde. • Repertori: - “Three Latin Prayers” d’un compositor italià del segle XX (influenciat per filosofies i músiques d’Àsia, però en aquesta peça tornant a l’arrel occidental i la tradició litúrgica llatina). - Obra de la compositora Isabel Benito, resident a Anglaterra, escrita per a ell. - Peça d’Adolfs Lentes, compositor d’Amposta, figura important del saxòfon clàssic a Catalunya. 2) 19.30 h – Concert d’Anatsumiguard (Cal Massó) • Grup francès de flauta electrònica i percussió, amb un directe que el presentador descriu com “espectacular”. • El festival els “fa treballar” tot el cap de setmana: taller, concert de divendres i participació a la cloenda. • Entrades de pagament (10 €) per aquest concert. Entrades i abonaments • Només dos concerts són de pagament: - Divendres 12 (Anatsumiguard). - Diumenge 14 (concert de cloenda). • Preus: - 10 € per concert. - 15 € abonament pels dos concerts (sense despeses de gestió addicionals). • Venda exclusiva en línia a través de la web del festival contemporaneos.com per reduir l’ús de paper. Dissabte 13 – Open Day amb entrada lliure Jornada amb entrada gratuïta i enfocada a artistes del territori. 1) 16.30 h – Call for Purple Cells • Crida oberta a professorat i alumnat de conservatori per presentar peces contemporànies. • Objectius: - Donar visibilitat a músics locals del Camp de Tarragona. - Convertir el festival en plataforma per a noves propostes. 2) 18.30 h – “Pedres mortes” – Morphosis Duo • Duo format per Joan Martí Frasquier i Joan Bagès (Morphosis Duo, part de Morphosis Ensemble). • Obra del compositor Enric Riu, que intervé també en l’entrevista. Temàtica de l’obra • Reflexió sobre el despoblament rural i la desaparició de pobles sencers. • Enric Riu parla des del Pirineu (Alt Urgell), on viu, i descriu: - Pobles tancats amb tanques i convertits en espais privats. - Camins que desapareixen en 4-5 anys si ningú els manté. - Pèrdua d’ecosistemes equilibrats, increment d’incendis i degradació del sector primari. “Les pedres tenen vida, però si les oblidem, es moren.” • L’obra busca reviure aquests pobles a través de l’art i conscienciar sobre la seva pèrdua. Format i futur de la peça • Combina saxòfon, electrònica i projecció d’imatges. • S’ha fet una primera versió al juliol; al festival es presenta una relectura amb nous matisos. • Volen portar l’obra a altres festivals i territoris, perquè el problema és global. • Preveuen enregistrar-la en vídeo i exploren la possibilitat de fer-ne documental. 3) 19.30 h – “Tradició expandida” • Concert que barreja música tradicional catalana i electrònica. • Protagonistes: - Daniel Carbonell (gralla i altres instruments tradicionals). - Alumnes i músics de l’Aula de Sons de Reus. • Metodologia: - Improvisació col·lectiva i composició a l’instant. - Diàleg entre gralla, altres instruments tradicionals i textures electròniques. Diumenge 14 – Concerts familiars i cloenda 1) 12.00 h – Concert Nòmada (per a nadons i infants) • Concert dedicat a nadons, infants i famílies, a càrrec de Yoko i Olivier. • Concepte: - Música contemporània en format conte viatger. - Instruments i sons experimentals adaptats al públic menut. • Joan defensa que el millor públic per a la música contemporània són els infants perquè: - No tenen prejudicis. - S’obren als sons nous de manera natural. - S’hi deixen sorprendre i endur. 2) 18.00 h – Concert de cloenda (acordió i electrònica) • Dues integrants vinculades a Anatsumiguard. • Acordió + electrònica: - L’acordió, sovint associat a la música de taverna, té un amplíssim repertori contemporani. - Joan cita compositors com Sofia Gubaidulina que han escrit obres increïbles per a aquest instrument. • Sonoritat: - L’acordió, sovint processat, es fon amb l’electrònica fins al punt que costa distingir què és què. - Produeix una “fusió de sons fascinant”. • Aquest és l’altre concert de pagament (10 € o inclòs a l’abonament). 4. Entrevista a Eric López – Versions, premis i nous projectes El projecte “Gos verd” i els singles quinzenals • Eric López presenta una sèrie de versions que culminaran en el disc “Gos verd”. • Ha anat publicant un tema cada 15 dies, fins a completar gairebé tot el repertori. • Recorre grans cançons que l’han marcat vitalment: - “Tu falta de querer” (Mon Laferte). - “Señor Troncoso”. - “Bachata Rosa” (Juan Luis Guerra). - “El lado oscuro”, “La Paloma”, “El extranjero”, “Para no olvidar” (Los Rodríguez), entre d’altres. Relació personal amb les cançons • Cada versió està triada perquè forma part de la seva banda sonora vital: - Música que sonava a casa quan era petit. - Bands que el van influir en aprendre guitarra i composició. • A les seves xarxes socials explica per què ha escollit cada tema, ampliant el relat personal. Elecció d’últim moment i creativitat • La versió de “Para no olvidar” de Los Rodríguez va entrar a última hora. - Durant el trajecte de Cambrils a Barcelona per gravar, canvia la cançó escollida. - Finalment opta per aquest clàssic en lloc d’una altra idea inicial. Premis internacionals i incògnita del veredicte • Explica la nominació als premis Night Flight de Nova York: - Competeixen a nivell mundial. - Eren els únics representants de l’Estat amb el tema “Nadie muere de amor”. • La gala del 13 de novembre presentava els finalistes, però el veredicte final encara no s’ha fet públic. • Viuen amb incertesa i expectació l’espera del resultat. Directes i agenda • Eric, a més dels seus projectes propis, treballa com a guitarrista d’acompanyament per altres artistes. • Proper concert confirmat com a Eric López: - 7 de desembre al Pop & Rock de Cambrils, a les 12.30 h del migdia. • Avança que està a mitja gravació del nou disc amb temes propis, previst per a principis de 2026, que voldrà presentar també a Tarragona Ràdio. 5. Entrevista a Joel Reyes – Nou videoclip i disc “Ángeles y demonios” Nou videoclip: “El amor puede salvarte la vida” • Des del disc “Ángeles y demonios”, Joel presenta el videoclip del tema “El amor puede salvarte la vida”. • El vídeo es basa en vídeos casolans enviats per amics, família i col·laboradors. Procés de creació del vídeo • La idea neix al voltant de març/abril. • Al principi li arriben pocs vídeos i té por de no poder-lo fer. • Després d’una segona crida més contundent, la gent comença a enviar-ne molts: - En total, uns 25-30 vídeos aprofitables. - Alguns van haver d’entrar “amb calçador” per manca d’espai. • Hi apareixen: - La Chloe amb els seus gats (enviant fins a quatre vídeos, un per cada animal). - Javi Sagittar, en una actuació molt divertida (fins i tot tocant “la bateria” amb una sabata). - Companyia de pallassos Passabarret, en actitud tendra i entranyable. - El seu fill Neo, que compleix cinc anys el dia de l’entrevista. - La pròpia presentadora, amb un cameo especial. • El vídeo està pensat per mirar-se sencer fins al final, amb petites sorpreses als crèdits. Llançament del videoclip i promoció • El videoclip es publica demà (respecte al moment de l’entrevista), a mig matí. • Hora prevista d’estrena: entre les 10 h i les 12 h, coordinada amb el segell Rambla Discos. • Es comunicarà a través de Instagram (@joelreyesmusic). El disc “Ángeles y demonios” • El disc ha sortit fa una setmana (28 de novembre). • Format: - 15 cançons en versió digital. - 10 temes al vinil. • Joel té ganes de recollir el feedback del públic: - Quines cançons agraden més. - Quina és la recepció global del disc. • Es planteja una futura entrevista més àmplia per recórrer tema a tema el disc. 6. Entrevista a Nina Kahlo (Paula Reboll) – Nou projecte i “Heroïnes de mil primaveres” Naixement de Nina Kahlo • Nina Kahlo és el nou projecte en solitari de Paula Reboll, que fins ara coneixíem en altres formacions. • Fa dos anys (principis de 2023) que madura la idea de: - Fer música pròpia en català. - En format banda de noies, però amb un projecte clarament personal. • El nom rendeix homenatge a Frida Kahlo: - La veu com un símbol de llibertat i ruptura d’estereotips. - Nina Kahlo es concep com una “filla artística” o hereva espiritual de Frida. Context personal i empoderament • Paula explica obertament un passat de maltractament molt dur, que culmina el 2020. • A partir d’aquí inicia un procés profund de teràpia i creixement personal: - Treball intens sobre l’autoestima. - Passa de sentir-se “poca cosa” i invisible a pujar a l’escenari i liderar un projecte propi. • De treballar en un súper i en un càmping passa a viure de la música (versions, directes, etc.), que considera ja “haver triomfat a la vida”. Cançó: “Heroïnes de mil primaveres” • Single de presentació del projecte Nina Kahlo. • Homenatge a: - Les dones que han lluitat perquè avui hi hagi més drets. - Especialment a les àvies, figures centrals de la memòria familiar. “Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia.” • L’expressió “Prenda” del començament és un record directe de la seva àvia. El disc conceptual • El disc de Nina Kahlo constarà de 10 temes: - 8 cançons centrals formaran un relat conceptual amb sentit emocional i narratiu. - 2 temes més (entre ells “Heroïnes de mil primaveres”) queden fora de la història principal, però eren imprescindibles pel seu significat. • Ha descartat unes 15 cançons durant el procés, algunes de les quals podrien aparèixer només en directe. Producció amb Ramon Berlanga • Les gravacions del disc es fan amb el productor Ramon Berlanga. • Hi arriba recomanada per la guitarrista Mireia, amb qui comparteix altres projectes de versions. • Motius per triar-lo: - Treballa habitualment per Universal i altres grans segells. - Té connexió amb l’escena d’Abi Roux. • Treball en estudi: - Els temes ja venien força definits, però Berlanga aporta canvis de patrons, arranjaments i textures. - Encara està en procés de gravació de veus i producció en el moment de l’entrevista. Videoclip i calendari de llançaments • El videoclip de “Heroïnes de mil primaveres” s’havia de publicar ara, però problemes de permisos i rodatge han ajornat el projecte. • Nova idea: - Fer un videoclip coral per al 8 de març amb moltes dones participants. - Convertir-lo en una peça visual de reconeixement col·lectiu. • Calendari previst: - Gener: nou single. - Març: un altre single + videoclip d’“Heroïnes de mil primaveres”. - Maig: sortida del disc complet. Directe i banda • Nina Kahlo tindrà banda estable (principalment dones) i vol una posada en escena molt cuidada. • Ja pensa en repertori, vestuari i concerts de presentació, tot i que encara falta tancar assajos i producció. 7. Entrevista a Paco en la Luna – Concert al Teatre Tarragona i disc en directe Disc en directe al Teatre Tarragona • Paco en la Luna anuncia un concert molt especial: - 19 de desembre, 20 h. - Teatre Tarragona. - Gravació d’un disc en directe (àudio i vídeo). • Serà el primer disc en directe de la seva carrera com a Paco en la Luna, tot i portar enregistrant des de 2003. • Vol capturar allò que als discos d’estudi no es veu: - Monòlegs, humor, improvisacions i complicitat amb el públic. - L’atmosfera particular dels seus directes. Per què a Tarragona? • Tot i tenir ofertes de Madrid, València i Barcelona per fer-hi la gravació, decideix fer-la a casa: - Considera Tarragona la seva base emocional i artística. - Vol compartir el moment clau de la seva trajectòria amb el públic que l’ha acompanyat. Gira prèvia • Abans del 19 de desembre encara actuarà a: - Valladolid. - València. - Granada. • Explica que ja ho tenia signat abans de plantejar el disc en directe, tot i que preferiria centrar-se només en preparar el concert de Tarragona. Repertori, convidats i format • Preveu un repertori ampli i variat del seu catàleg, amb les cançons més representatives. • Hi haurà convidats especials (encara no desvetllats) i una banda molt treballada. • El projecte inclourà: - Gravació d’àudio de qualitat per a disc. - Gravació en vídeo per portar el concert a plataformes digitals (té contactes del món audiovisual com a guionista). A més: èxit com a guionista • Recorda que és guionista de la pel·lícula “Viva la vida”, disponible a Prime Video. • Actualment la cinta és Top 10 Espanya a la plataforma. • A més del guió, ha fet: - La cançó dels crèdits. - Un petit paper com a actor. 8. Espais i publicitat local – Tarragona com a eix Al llarg del programa s’escolten diverses falques que reforcen el teixit cultural i institucional de la ciutat: Activitat cultural • Port de Tarragona: campanya “Ja és Nadal al Port”, amb activitats al Moll de Costa: - Música, màgia, mapatges, tallers infantils, espectacles, ludoteques. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25è aniversari): - Sessions Vermut Cinema i Vermut al Serrallo. - Proposta Pantalla Tarracó, convertint espais urbans en sales de cinema. • Gospel Forever al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Ciència i sostenibilitat • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): - Situat al campus Sescelades. - Referent en química sostenible, salut i descarbonització. • Pla Tarragona 26 – Ajuntament de Tarragona: - Nou model de recollida de residus i neteja. - Objectiu de carrers més nets i ciutat més sostenible. Promoció de la pròpia emissora i graella • Recordatoris dels programes de Tarragona Ràdio: - Ja tardes Cap de Setmana (magazín de tardes). - TD Cultura (estrenes culturals setmanals). - La Porteria (Justícia Global i drets humans). - Camí dels 40 (magazín matinal amb veu ciutadana). - Cucodril Club (clàssics 60-70-80). 9. Rol de Tarragona Ràdio com a aparador musical • L’episodi mostra Tarragona Ràdio com un espai clau per: - Donar veu a artistes locals i emergents (Maria Ford, Nina Kahlo...). - Reforçar vincles amb festivals (Contemporàneos, REC, activitats al Port de Tarragona). - Connectar la cultura musical amb reivindicacions socials (ghosting, despoblament rural, feminisme). • El programa combina entreteniment musical amb continguts culturals i socials, posicionant la ràdio com a altaveu de la vida cultural del Camp de Tarragona.

#339 - Festival Contemporàneos i nova fornada musical tarragonina

Presentació del Festival Contemporàneos Protagonistes: Joan Martí Frasquier (saxofonista, codirector i cofundador del Festival Contemporàneos) des dels estudis de Tarragona Ràdio. Taller previ al Conservatori de Reus (11 de desembre) • Taller-xerrada al Conservatori de Música de Reus amb el grup francès Ensemble Natsumi Gual i Joan Bagés (codirector del festival). • Explicació d’una de les obres del programa i demostracions de so acústic + electrònica. • Objectiu: apropar la música contemporània a l’alumnat de conservatori, mostrant-la com a música clàssica actual. La música contemporània, explicada al gran públic • Joan Martí defensa que, igual que acceptem un quadre cubista o abstracte de fa 100 anys, no ens hauria de sobtar la música abstracta d’avui. • Comparació entre: - Art visual: treballa amb imatges i colors. - Música contemporània: treballa amb so com a material principal. • Barreges sonores: - Instruments tradicionals (violí, piano, clarinet, guitarra…). - Electrònica (so no present a la natura, sons inventats). • La clau és l’experimentació amb el so i la combinació d’instruments i electrònica per generar paisatges sonors nous. Programa del Festival Contemporàneos (12–14 de desembre) Divendres 12 – Presentació de disc i primer concert internacional Primer concert (18:30, entrada lliure, Cal Massó – Reus) • Joan Martí Frasquier presenta el seu disc “Solo” (segell italià Aventino Music Avantgarde). • Repertori: - “Three Latin Prayers” d’un compositor italià del segle XX, fortament influït per la cultura oriental però que aquí gira cap a les arrels de la música occidental. - Obra encarregada a la compositora Isabel Benito (resident a Anglaterra), escrita per a Joan. - Peça de Adolphes Lentes, saxofonista d’Amposta, figura clau en el saxòfon clàssic a Catalunya. Segon concert (19:30, de pagament, Cal Massó) • Concert de l’Ensemble Natsumi Gual: flauta, electrònica i percussió. • Proposta espectacular de música contemporània amb gran pes de l’electrònica. • Entrades: - 10 € per concert. - Abonament de 2 concerts (divendres 12 + diumenge 14) per 15 € (sense despeses addicionals). - Venda només online a través de la web del festival, amb codi digital per validar a l’entrada (aposta per reduir paper i gestió física). Dissabte 13 – Open Day (tres concerts gratuïts) Concepte Open Day • Jornada amb tres concerts d’entrada lliure a Cal Massó. • Objectiu doble: - Situar el Camp de Tarragona al mapa internacional de la música contemporània. - Donar protagonisme als creadors i intèrprets locals. 1) Call for Purple Cells (16:30) • Crida oberta a professors i alumnes de conservatoris perquè interpretin peces de música contemporània escollides per ells. • Escenari per a músics emergents del territori que volen explorar la creació actual. 2) Morfosis Duo – “Pedres Morts” (18:30) • Duo format pels dos directors del festival: Joan Martí Frasquier i Joan Bagès (Morfosis Duo / Morfosis Ensemble). • Obra “Pedres Morts” del compositor Enric Riu, sobre el despoblament rural. • Temes clau: - Pobles que es buiden i es converteixen en espais tancats o privats. - Desaparició de camins en pocs anys, abandonament d’horts i camps. - Conseqüències ecològiques: boscos que ho envaeixen tot, augment d’incendis, debilitament del sector primari. • Enric Riu (entrevista telefònica): “Ja són més pobles morts que vius… És un desastre sagnant.” • L’obra combina saxo, electrònica i imatges per convidar a la reflexió sobre: - Memòria dels pobles dels pares i avis. - Polarització entre grans ciutats i món rural. • Peça en relectura després d’un primer muntatge al juliol; s’hi afegeixen noves impressions i perspectives. • Projecte amb vocació de circulació per diferents espais i festivals, i possible enregistrament audiovisual futur. 3) Tradició Expandida (19:30) • Concert que barreja música tradicional i música contemporània. • Protagonistes: - Dani Carbonell i músics/alumnes de l’Aula de Sons de Reus. - Instruments tradicionals com la gralla combinats amb electrònica. • Format: improvisació col·lectiva, creació i composició a l’instant. • Tanca la jornada Open Day amb una lectura contemporània de la tradició musical popular. Diumenge 14 – Públic familiar i concert de cloenda Concert Nòmada per a nadons i famílies (12:00, Cal Massó) • Proposta creada per la Yoko i l’Olivier (membres de l’entorn de Natsumi Gual). • Concert pensat per a nadons, infants i famílies. • Joan Martí defensa que el millor públic per a la música contemporània és el públic infantil: - No tenen prejudicis. - S’hi abandonen amb curiositat i sorpresa. • El concert combina: - Instruments i sons contemporanis. - Relat d’un viatge nòmada, que guia petits i grans a través de la història sonora. Concert de cloenda – Acordió i electrònica (18:00, Cal Massó, de pagament) • Concert final de la sessió de tardor del festival. • Protagonitzat per dos membres de Natsumi Gual especialitzats en acordió. • Repertori: acordió contemporani + electrònica. • Reivindicació de l’acordió com a instrument clau en la música contemporània: - Lluny del tòpic exclusivament “festiu” o “tradicional”. - Gran repertori actual, amb compositors com la desapareguda Sofia Gubaidulina. • El diàleg entre acordió i electrònica crea una paleta sonora on es difumina el límit entre l’instrument acústic i el so electrònic. Altres continguts del programa de ràdio Després del bloc central dedicat a Contemporàneos, el magazine de Tarragona Ràdio incorpora diverses entrevistes musicals breus, sempre en clau de proximitat. Projecte “Gos Verd” d’Eric López (versions de clàssics del pop llatí i rock) • Eric López repassa la seva sèrie de versions que anirà configurant el projecte “Gos Verd”. • Cançons versionades (entre d’altres): - “Tu falta de querer” (Mon Laferte). - “Señor Troncoso” (Triana). - “Bachata Rosa” (Juan Luis Guerra). - “Paloma”. - “El extranjero”. - “Veneno en la piel” (Radio Futura). - Proper llançament: “Aquellas pequeñas cosas” de Serrat. • Totes les versions es van enregistrar en una sola tarda, i s’han anat alliberant periòdicament amb vídeos i explicacions personals a xarxes. • Parlen també d’uns premis internacionals de la plataforma Night Flight a Nova York, on Eric és finalista amb un altre projecte audiovisual, a l’espera del veredicte. • Activitat en directe d’Eric López com a solista i guitarrista d’acompanyament, amb dates a locals com el Pop & Rock de Cambrils. “El amor puede salvarte la vida” – Joel Reyes • Joel Reyes presenta el videoclip d’“El amor puede salvarte la vida”, cançó del seu àlbum “Ángeles y Demonios”. • Format del vídeo: - Muntatge col·lectiu amb 25–30 vídeos de familiars, amics i artistes (Chlöe, Javi de los Glosters/Javi Sagittar, la companyia de pallassos Passabarret, el seu fill Neo, etc.). - Escenes casolanes i quotidianes, de bon humor, que cerquen provocar un somriure constant a l’espectador. - Cua de crèdits amb “bloopers” i fragments extres. • L’objectiu és fer un vídeo lluminós, humà i proper, posant rostre a la idea que “l’amor pot salvar-te la vida”. • Recorden que el disc “Ángeles y Demonios” acaba de sortir (edició ampliada: 10 temes al vinil, 15 al format digital) i queden pendents de fer-hi una presentació detallada en futurs programes. Nina Kahlo – “Heroïnes de mil primaveres” • La cantant Paula Reboll presenta el seu nou projecte en solitari Nina Kahlo, nom inspirat en la figura de Frida Kahlo i que vol simbolitzar llibertat personal i creativa. • Context vital: - Procés de creixement personal des del 2020, superant una etapa de maltractament i baixa autoestima. - Treball intens amb teràpia i reconstrucció d’identitat fins a sentir-se prou forta per fer el seu propi projecte en català i envoltada de dones a l’escenari. • El disc (en procés) tindrà 10 temes; n’ha descartat 15 més pel camí. • Productor: Ramon Berlanga, vinculat a Universal i a projectes com Abiroots. • Single actual: “Heroïnes de mil primaveres”: - Homenatge a les dones que han lluitat pels drets i llibertats de les generacions actuals, molt especialment àvies i besàvies. - El títol “Prenda” remet a la manera afectuosa amb què l’àvia anomena la protagonista: “Desperta, prenda, el món és per tu”. - Lletres d’apoderament, sororitat i memòria familiar. • Plans: - Treure nous singles al gener i al març, i posterior publicació del disc. - Preparar un videoclip per al 8 de març amb moltes dones participants. - Dissenyar un directe de banda femenina, encara en fase de producció. Elia Blasco – Disc “L’aigua” • La saxofonista tarragonina Elia Blasco presenta el seu primer disc “L’aigua”, editat pel segell Microscopi. • Origen: treball de final de carrera que esdevé obra artística madura i conceptual, on l’aigua és metàfora de vida, canvi i moviment. • Gravació al maig de 2025, amb producció i màster de Roger Borguñó (Bongoroll). Eix conceptual de “L’aigua” • Cada peça explora un estat físic o simbòlic de l’aigua: - Des de la calma d’un riu fins a la violència d’una Dana o els paisatges de gel. • Combina: - Saxòfon (el seu instrument principal). - Electrònica, veus parlades, col·laboracions vocals i imatges en directe als concerts. Algunes peces destacades • “El riu”: acompanyada d’un videoclip rodat al riu de Colldejou, dirigit per la seva germana, l’Anna Blasco. Passeig visual i sonor pel curs del riu. • “Flocs de neu”: peça nascuda d’una improvisació amb un company de carrera (Joel), intentant traduir el moviment dels flocs de neu que cauen. • “Desert blanc”: - Inspirada en imatges de glaceres filmades pel seu pare: un “desert de neu”. - Juga amb la idea de les formes del gel, punxants i canviants. • “Montuïri”: - Composada durant una estada a Mallorca, a casa d’un amic a Montuïri. - Elia improvisa amb un saxo prestat al camp, imaginant un ocell que vola sobre el mar buscant terra ferma. • “Dins”: - Peça dedicada a les persones afectades per DANAs i aiguats relacionats amb el canvi climàtic. - Evoca la cara fosca i desbordada de l’aigua. • “Agur”: - Adaptació d’una cançó tradicional basca. - Homenatge a una persona estimada que ha mort; peça per acomiadar amb pau i, alhora, donar la benvinguda a una nova etapa. - Inclou recitat en euskera a càrrec de la seva parella, Maider, que aporta una forta càrrega emotiva. • “L1”: - Inspirada en la línia 1 de metro de Barcelona, trajecte que l’Elia feia diàriament. - Simbolitza el moviment constant de l’aigua-persona-ciutat. Perfil d’Elia Blasco • Saxofonista i musicòloga, formada al Taller de Músics de Barcelona, UAB i Universitat Internacional de València. • Combina: - Interpretació. - Docència. - Reparació d’instruments, especialment saxos (formada amb un luthier del seu poble, l’Albert). • Projecte escènic de “L’aigua”: - Inclou pintura en directe (Anna Garcia, Marc López), dansa (Maida Vicente) i projeccions. - Vol portar aquest format complet a diferents espais, inclosa Tarragona. Monkey Jane – “Flowers” • La cantant i productora Txell reprèn el seu alter ego musical Monkey Jane amb el single “Flowers”. Evolució de Monkey Jane • Disc 1: “Changes” – pop-folk amb to positiu (“Wikitiki”, “Island”…). • Disc 2: “Silent Noise – Welcome to the show” – més tint country-americana, experimentació estilística. • Després d’un temps centrada en producció i aprenentatge tècnic, decideix: - Treballar ara per singles, dedicant molt de temps i cura a cada peça. “Flowers” • Cançó homenatge a les seves millors amigues, celebrant 15 anys d’amistat. • Primera cançó de Monkey Jane que és clarament un regal (no teràpia ni crítica social). • Vídeoclip: - Rodat en una casa-cova a prop de Granada, durant un viatge anual que fan juntes. - Estètica senzilla i íntima, amb filtratges visuals i l’icònic logotip del mico de Monkey Jane. • Txell explica la seva lluita personal amb: - La necessitat de crear i produir. - I el cansament de les xarxes i algoritmes, que li exigeixen presència constant. • Plans: seguir traient singles amb calma, i més endavant definir format de directe (possiblement espais íntims, públic a prop, atmosfera molt propera). Tancament del programa L’espai de Tarragona Ràdio combina: • Difusió cultural local (Festival Contemporàneos, REC, activitats al Port de Tarragona, etc.). • Presentació de projectes musicals emergents i consolidats vinculats a Tarragona i entorn. • Un to molt proper, de conversa, on la ràdio esdevé plataforma clau per a la música i la cultura de proximitat.

Un, dos i seguit del 5/12/2025

Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

“Sóc un museu”: nova cançó i col·laboració artística

Context de la conversa En aquest fragment radiofònic, la presentadora conversa telefònicament amb Sílvio, músic i treballador de teatre, per presentar la seva nova cançó “Sóc un museu”, una sorpresa que havia promès revelar el dia 5 de desembre. Naixement de la cançó “Sóc un museu” Idea central de la cançó: - Neix d’una reflexió personal de Sílvio: la sensació que ell està “fet de moments i de persones”, de records i de gent que estima. - Explica que no sap ben bé qui és en el present, que viu improvisant constantment, i que l’única referència que té és el que ha sigut fins ara. - La cançó parla, doncs, de la identitat com un museu de records, errors i experiències. La presentadora hi connecta molt i defensa que tots som una mica museus, fets de petites coses que: - algunes vegades ens alegren la vida i donen esperança, - i d’altres vegades ens penalitzen o ens pesen. “Estic fet de moments i de persones, de gent que estimo i de records, i no sé qui soc durant el present i estic tot el dia improvisant.” Soroll, obres i acceptar les imperfeccions Sílvio explica un detall molt significatiu del procés creatiu: Al seu estudi hi havia obres dels veïns, amb molt de soroll. Això dificultava enregistrar la música en silenci. En comptes de rebutjar-ho, va decidir acceptar aquests sorolls i errors com a part del procés i incorporar-los en la peça. La presentadora empatitza explicant que a la ràdio també han patit: - cops, martells, vibracions a l’estudi, - fins i tot una sensació de “petit terratrèmol” durant les obres del carrer. D’aquest intercanvi en surt una idea clau: aprendre a conviure amb el soroll i les imperfeccions i, sobretot, recordar la importància de respirar enmig del caos. La col·laboració amb Laia Cocó Sílvio presenta Laia Cocó com: - ballarina i coreògrafa de la seva ciutat, - una artista que ell considera “genial”. Com neix la col·laboració Havien coincidit en espectacles de dansa i tenien ganes de fer més coses junts. Un dia algú (el germà de Sílvio) li comenta que la Laia canta molt bé. Sílvio s’hi interessa, li pregunta per què no ho havia dit, i ella confessa que li fa vergonya i que gairebé ningú ho sap. Laia li envia unes gravacions… i ell “flipa” amb la seva veu. A partir d’aquí: - Li proposa fer una cançó junts, - La Laia accepta i col·laboren a “Sóc un museu”, - Ell descriu el resultat com “superrodonet”, tant musicalment com a nivell d’energia compartida. El videoclip A més de cantar, la Laia balla al vídeo de la cançó. La presentadora comenta que encara no ha tingut temps de veure’l, però que ho farà per gaudir de l’obra completa: música i imatge. El joc de les sorpreses i el futur Durant la conversa, recorden que: Sílvio havia promès una sorpresa pel 5 de desembre, que és precisament la cançó “Sóc un museu” en col·laboració amb Laia Cocó. Insinua que podria haver-hi noves sorpreses en el futur, però encara no pot donar dates concretes. La presentadora converteix aquesta expectativa en una joguesca radiofònica, per afegir-hi una mica de misteri i emoció. “Quan arribi t’asseguro que te n’assabentaràs. Si vols, inclús una mica abans.” Tancament: escoltar, sentir i tornar-hi En la recta final, la presentadora: Remarca la riquesa musical de “Sóc un museu”, Destaca que la cançó canvia de ritmes: sembla que s’acabi, però torna a arrencar, fa una mena de ralentí i després es reactiva amb la veu. Anima l’audiència a escoltar-la amb atenció i a decidir què és el que més els agrada. També recorda que hi ha “una altra infinita primavera” per continuar gaudint de la música de Sílvio, insinuant que forma part d’un univers musical més ampli. La conversa acaba amb agraïments mutus i una sensació de complicitat i emoció compartida entre entrevistador i músic.

Festival Contemporaneus: música actual i territori

Context i convidats Entrevista emesa a Tarragona Ràdio dins del programa Fans de Tarragona amb Joan Martí Frasquier, saxofonista, codirector i cofundador del Festival Contemporaneus, i intervenció telefònica del compositor Enric Riu. L’episodi presenta la sessió de tardor del Festival Contemporaneus (11–14 de desembre), centrat en música contemporània, electrònica i noves formes de creació, amb especial atenció al territori del Camp de Tarragona i al diàleg amb problemàtiques socials actuals. Què és el Festival Contemporaneus? • Festival dedicat a la música clàssica actual, la música contemporània i la creació sonora experimental. • Combina instruments tradicionals (saxo, gralla, acordió, etc.) amb electrònica i noves tècniques interpretatives. • Vol situar el Camp de Tarragona al mapa internacional de la música contemporània, però alhora arrelar-se al territori, donant espai a músics locals, professors i alumnes de conservatori. "La música contemporània és com el cubisme o l’art abstracte, però treballant amb sons en lloc d’imatges i colors." Joan Martí explica que la música que escoltem com a clàssica acostuma a ser d’èpoques passades, però que avui també s’està creant música nova, sovint influïda per l’art contemporani i l’experimentació sonora. Taller previ i introducció a la música contemporània (11 de desembre) Taller-xerrada al Conservatori de Música de Reus • Dia 11 de desembre, 18:00 h: sessió prèvia al festival. • Espai: Conservatori de Música de Reus. • Contingut principal: - Explicació d’una de les peces que interpretarà el grup francès Anna Tsymbrova / Natsumiguard (nom dit de forma aproximada a l’àudio). - Participació de Joan Bagès, altre director i fundador del festival. - Demostracions pràctiques de com funciona un instrument acústic combinat amb electrònica. • Objectiu: apropar als alumnes un tipus de música molt present en la creació clàssica actual però poc coneguda als conservatoris, despertant curiositat i trencant prejudicis. La conductora comenta com aquesta música li ha "explosionat el cap", perquè s’esperava un grup més convencional i ha trobat sons i textures que li semblen gairebé "sentits" més que música, cosa que Joan celebra com a símptoma que l’art està fent la seva funció: sorprendre i fer replantejar coses. Divendres 12: obertura, concert de Joan Martí i grup francès Concert de Joan Martí Frasquier – “Solo” • Dia 12 de desembre, 18:30 h (entrada lliure). • Repertori del disc “Solo”, gravat per a un segell italià (Aventino Music Avantgarde). • Obres destacades: - “Three Latin Prayers” d’un important compositor italià del segle XX, molt influït per filosofies i cultures asiàtiques però que, en aquesta peça, torna a les arrels de la música occidental. - Obra per a saxòfon de Isabel Benito, compositora que viu a Anglaterra. - Peça de Adolfo Ventas, saxofonista i compositor de les Terres de l’Ebre, descrit com una figura molt influent en el món del saxo i la música clàssica al país. El concert serveix per mostrar nous llenguatges per al saxòfon dins la música contemporània i per presentar públicament el disc. Concert del grup francès (flauta electrònica i percussions) • Dia 12 de desembre, 19:30 h, a Cal Massó (Reus). • Primer dels dos concerts de pagament del festival. • Formació francesa amb flauta + electrònica + percussions. • Es descriu com un concert “superxulo” i espectacular, amb gran impacte sonor i visual. Entrades i abonaments • De les 8 activitats del festival, només 2 concerts són de pagament: - El concert del grup francès de divendres. - El concert de cloenda de diumenge. • Preu: 10 € per concert. • Abonament doble: 15 € (sense recàrrecs addicionals de gestió). • Venda exclusivament online a través de la web del festival. • Entrades digitals amb codi de validació, evitant ús de paper i impressions. Dissabte 13: Open Day – accés lliure i protagonisme local Filosofia de l’Open Day • “Open Day”: dia amb entrada lliure als tres concerts programats. • Eix central: posar en valor artistes del territori i reforçar el vincle del festival amb el Camp de Tarragona. • El festival combina artistes internacionals amb músics locals (professors, alumnes, creadors de la zona) que s’identifiquen amb la música contemporània. Call for Proposals – Professors i alumnes de conservatori • Dissabte, 16:30 h: concert derivat d’una “Call for Proposals”. • S’hi han presentat: - Professors de conservatori. - Alumnes que volien interpretar o mostrar obres contemporànies. • En el concert, els participants trien i interpreten el seu propi repertori contemporani per al públic. • Objectiu: donar visibilitat a noves generacions de músics i crear una comunitat activa al voltant de la creació actual. “Pedres mortes” – Morfosis Duo i Enric Riu • Segon concert de dissabte, amb Morfosis Duo (Joan Martí + Joan Bagès), dins l’ensemble Morfosis Ensemble. • Obra central: “Pedres mortes” del compositor Enric Riu, fruit d’una residència artística en curs. Temàtica: despoblament rural • L’obra reflexiona sobre les greus conseqüències del despoblament rural: - Pobles que s’abandonen i perden la seva vida. - Polarització: la gent marxa a grans ciutats, deixant les poblacions d’origen buides. - Fenomen global: afecta Catalunya, l’Estat, Europa i bona part del món. "Les pedres tenen vida, però si les oblidem, es moren." Enric Riu, connectat telefònicament des de l’Alt Urgell, explica que viu aquest procés de primera mà. Parla de: • Pobles morts i pobles vius, amb alguns casos on s’han tancat nuclis sencers mitjançant tanques i murs, convertint-los en espais privats. • La falsa sensació que "algú hi viu" quan en realitat els pobles no tenen vida comunitària. • Pèrdua d’accessos i camins: en 4–5 anys un camí pot quedar totalment tapat pel bosc. • Impacte sobre l’ecosistema i el sector primari: - Boscos que s’ho mengen tot. - Més calorades, més risc i intensitat d’incendis forestals. Riu defensa que el seu treball vol donar veu a aquesta problemàtica: "Donem el missatge des de l’art, i si es rep, estarem contents." També apunta mancances addicionals pròpies del món rural, com la mala cobertura de comunicacions, que es fa evident durant la pròpia connexió telefònica. Format artístic de l’obra • “Pedres mortes” combina: - Imatges. - Sons electrònics creats o processats en estudi. - Saxòfon tocat en directe per Joan Martí. • Ja es va presentar una versió al juliol, i ara se’n fa una “relectura” amb noves aportacions, mirades i matisos. • Volen girar l’obra per diferents espais i festivals, ja que el problema del despoblament és compartit per molts territoris. • Estan valorant fer enregistrament en vídeo i, potencialment, transformar-ho en un documental o peça audiovisual de llarg recorregut. La conductora destaca la força del projecte, tant des del punt de vista musical com visual i social, i anima a "esbombar-ho per tot arreu" perquè la gent prengui consciència del que s’està perdent. “Tradició expandida” – Música tradicional i electrònica • Dissabte, 19:30 h, a Cal Massó – concert amb entrada lliure. • Títol genèric: “Tradició expandida”. • Proposta artística: - Mescla de música tradicional catalana (gralla i altres instruments) amb electrònica. - Liderada pel músic Daniel (Dani) Carbonell i companys i alumnes de l’Aula de Sons de Reus. - Basada en improvisació col·lectiva i composició a l’instant (improvisació lliure). • Objectiu: mostrar com la tradició pot expandir-se i transformar-se quan dialoga amb nous llenguatges sonors. Diumenge 14: famílies, nadons i cloenda amb acordions i electrònica Concert Nòmada – música per a nadons i famílies • Diumenge, 12:00 h, a Cal Massó. • Concert matinal dissenyat per a nadons, infants i famílies. • Intèrprets: Yoko i Olivier (membres de la formació francesa convidada). • Proposta: - Música i sons contemporanis presentats com un relat de viatge o trajecte. - Entorn sonor acollidor que convida a l’escolta sense prejudicis. Joan Martí defensa que el millor públic per a la música contemporània és el públic infantil: • Els infants no tenen prejudicis ni idees rígides sobre què ha de ser la música. • Es deixen sorprendre i absorbir pels sons sense necessitat d’explicacions intel·lectuals. • Per això considera gairebé un deure oferir-los un concert pensat específicament per a ells. La conductora hi connecta des de la seva experiència personal, recordant com és d’especial compartir concerts amb nens quan són petits. Tarda de cloenda: acordions i electrònica • Diumenge, 18:00 h, a Cal Massó: concert de cloenda de la sessió de tardor. • Protagonistes: dues acordionistes vinculades al grup francès (Hanna, Jen i/o Matilde, segons esmenta la conductora) que col·laboren habitualment amb ells. • Format: acordió i electrònica. Joan destaca: • L’acordió és un instrument que sovint associem a la música tradicional, però que té molt repertori contemporani. • Grans compositors actuals, com la desapareguda Sofia Gubaidulina, han escrit obres extraordinàries per a acordió. • El so de l’acordió es mou al llindar entre l’acústic i l’electrònic, de manera que la fusió amb l’electrònica és especialment natural i fascinant. Durant el programa s’escolten fragments de gravacions d’aquestes acordionistes, que la conductora descriu com a hipnòtiques i capaces de mantenir el públic en suspens fins que comencen a tocar. Amb aquest concert, el festival tanca la seva sessió de tardor 2025. Informació pràctica i cloenda del programa • Tota la informació del festival –programa, objectius, història, venda d’entrades i abonaments– es pot consultar a contemporaneus.com. • A la web també hi ha referències al que s’ha fet en edicions anteriors. • El programa es tanca amb agraïments mutus entre la conductora i Joan Martí, recordant també l’altre codirector Joan Bagès (malalt en aquell moment) i l’Adrià, membre de l’organització. El programa Fans de Tarragona acomiada l’audiència anunciant que la setmana següent hi haurà programes especials a la mateixa franja horària, i desitja un bon cap de setmana a tothom, mantenint viu l’esperit de divulgació cultural de Tarragona Ràdio.

Entrevista a Maria Ford i presentació d’“On ets”

Context de l’entrevista Entrevista radiofònica amb la cantant Maria Ford arran de la seva darrera cançó “On ets”, que sona a l’inici i al final del fragment. La cançó “On ets” i el seu significat La lletra parla d’una relació trencada sobtadament i de la recerca de la persona estimada. Imatges recurrents: “la teva samarreta blava”, el gerro amb les flors marcides i les carreteres on la parella s’amagava. Es descriu el buit del silenci: "El silenci fareix més que la veritat" La cançó aborda el ghosting i el dolor d’una desaparició sense explicacions. Relacions contemporànies i ghosting Maria Ford vol parlar de les relacions contemporànies i de com es tornen «cada cop més avestroses». Reivindica menys amor romàntic tòxic i més respecte a l’hora de tancar una etapa. Denuncia el ghosting com una manera cruel i irresponsable d’acabar una relació: La persona deixa de respondre de cop. Genera un bucle de culpa i autoqüestionament en qui és abandonat. "És més la manera de marxar que no tant el que pugui haver passat" Maria fa un clam perquè, si algú ha format part de la teva vida, com a mínim se li doni la cara en un comiat honest i personal, no per WhatsApp ni xarxes socials. Experiència personal de Maria Ford Explica que a ella li ha passat més d’un cop. La cançó es va escriure el 2024, arran d’un d’aquests casos. Tot i no ser un vincle llarg ni profund, la manera de desaparèixer li va semblar "bastant lleig". Subratlla que sovint la gent: No sap anar de cara. No sap dir: “mira, em passa això”. El resultat és una ferida psicològica que no hauria de recaure en qui és deixat, perquè la culpa no és seva. El videoclip d’“On ets” Procés de gravació El videoclip es va gravar a corre-cuita, només quatre dies abans de la sortida de la cançó. Partia d’una sessió de fotos prèvia en una carretera de Tarragona. El rodatge del clip es fa finalment a Barcelona, a prop de la carretera de les Aigües. Dificultats del rodatge Es va rodar a l’hivern, amb molt de fred. Maria estava refredada i anava amb poca roba per qüestions estètiques. Comentari recurrent: els seus rodatges sempre cauen a l’hivern, i ella "sempre acaba malalta". Es compara amb el rodatge d’un altre tema, “Daikiri”, també fet a l’hivern, en espais tancats però igualment freds. Col·laboracions recents de Maria Ford “Mi obra de arte” (Vivi, Maria Ford i Brownie) Col·laboració nascuda d’una connexió personal: una de les millors amigues de Maria (de Tarragona) surt amb un noi de Jerez. A través d’ell coneix Vivi, que li proposa treballar junts. Maria viatja quatre dies a Madrid, es queda a casa seva i junts creen “Mi obra de arte”. El tema compta també amb Brownie, que en fa la producció. Maria ho descriu com un “temaço de l’any”. “Què serà de nosaltres” (amb Rodri i Blue Lacey) Una altra col·laboració amb Rodri i Blue Lacey. Maria explica que segueix en Rodri “de fa temps” i que li fa molta il·lusió formar part del seu disc. Activitat i agenda de concerts Es destaca que Maria no para d’activar projectes, entre cançons pròpies i col·laboracions. Cap al final de l’entrevista, Maria anuncia: Concert a Riu de Canyes, al Festival Singular. Data: dissabte 13. Hora: les 20.00 h. L’entrevistadora anima l’audiència a apuntar-ho a l’agenda i assistir-hi. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca perquè Maria ha d’anar a treballar a Barcelona. Es deixa oberta la porta a tornar a parlar més endavant, amb més calma, i si pot ser amb Maria de pas per Tarragona. El fragment acaba tornant a sonar “On ets”, reforçant el missatge de: Desig no correspost. Cansament d’esperar. Rebuig a les dedicatòries buides: > "No em dediquis a una cançó, si als versos no hi ha el meu nom" Idees clau “On ets” = cançó sobre el ghosting i el respecte en les ruptures. La música com a espai de reparació emocional i reivindicació del tracte humà. Maria Ford combina projectes propis amb col·laboracions destacades. Agenda immediata: concert a Riu de Canyes (Festival Singular, dia 13 a les 20 h).

#32 - Freqüència Eurovisiva del 5/12/2025

Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.

Joel Reyes presenta el videoclip d’“El amor puede salvarte la vida”

Context i cançó L’espai gira al voltant de la cançó “El amor puede salvarte la vida”, inclosa al disc Àngeles y demonios de Joel Reyes. Es fa sonar part del tema i s’anuncia que demà es publicarà el videoclip, coincidint gairebé amb la sortida recent del disc (fa una setmana). La lletra insisteix que “solo el amor puede salvarte la vida”, amb imatges emotives com “eres mi fiesta mayor” i “mi canción preferida”, reforçant la idea del poder salvador i quotidià de l’amor. "Solo el amor puede salvarte la vida. Tú salvas la mía. Eres mi fiesta mayor." El videoclip col·laboratiu Idea i producció Joel explica que la idea del vídeo va néixer cap al març o abril. Va demanar vídeos als seus amics i coneguts, però a l’estiu només en tenia 4 o 5. Davant la manca de material va fer una segona crida més contundent, que va funcionar molt bé. A última hora li van arribar un “putimer” de vídeos, i va haver d’“encaixar-los amb calçador” al muntatge final. El resultat és un videoclip senzill tècnicament però molt emotiu, que segons ell: No és un desplegament de grans mitjans, però fa mirar-lo amb un somriure a la cara, i reflecteix molt bé un moment vital i col·lectiu. Nombre i tipus de vídeos S’hi han incorporat aproximadament 25–30 vídeos. Falta gent que no va arribar a temps, però Joel recalca que: "No estan tots els que són, però són tots els que estan." Personatges i moments destacats del vídeo Chloe i els seus animals Chloe volia que sortissin els seus quatre animals: dos gats i dos gossos. Va enviar quatre vídeos, un per cada “bichito”. Per qüestions de durada, al videoclip final només hi apareixen els dos gats, però queda representada tota la família. Javi Sagittar i el Neo Al vídeo també surt Javi Sagittar, habitualment molt seriós i amb aire de “caballero oscuro”. Joel explica que, editant el seu vídeo, reia sol: Javi hi surt absolutament desinhibit i còmic, fins al punt de tocar la bateria amb una zapatilla, cosa que el fa especialment hilarant. També hi apareix el Neo, el fill de Joel, que aquell dia fa 5 anys: El descriu com un “supercrac” i un nen molt divertit. Companyia de Pallassos “Barret” de Valls Al videoclip hi surt la companyia de Pallassos “Barret” de Valls. Joel i la conductora comenten que són tendres, “achuxables” i entranyables. El detall de gravar el vídeo abans o després d’una actuació, encara amb la roba de feina, el fa especialment autèntic i emotiu. L’estrena i les sorpreses finals El gran dia és demà, quan el videoclip es farà públic. L’hora exacta encara no està tancada: entre les 10 i les 12 del matí. Es decidirà en coordinació amb Domi, de Rambladiscos, a qui anomenen mig en broma “el jefe”. Joel recomana mirar el vídeo fins al final, perquè: Als crèdits finals hi ha sorpreses afegides. La conductora insisteix que tothom hi posi “likes”, comentaris, el comparteixi i li expliqui què li ha agradat del vídeo. El disc “Àngeles y demonios” i el moment de Joel Reyes Àngeles y demonios és el darrer treball discogràfic de Joel Reyes. El disc ja és disponible des del 28 de novembre. Té 15 cançons en total, de les quals: 10 surten en format vinil, 15 en format digital. La conductora proposa fer una entrevista més extensa en una altra ocasió per: Fer un recorregut cançó per cançó pel disc, Parlar del moment musical actual de Joel, Explicar com s’estan preparant els concerts i quan es podrà veure l’artista a l’escenari. Joel s’hi mostra totalment disposat i comenta que també té ganes de conèixer la reacció de la gent, saber quines cançons agraden més i compartir tot aquest procés. Comunicació amb el públic i xarxes socials L’estrena del videoclip i l’hora concreta s’anunciaran a Instagram: Perfil: @joelreyesmusic. Es convida l’audiència a estar pendent durant el matí i a: Veure el vídeo, Comentar-lo i compartir-lo, Fer arribar a Joel el seu feedback emocional. El to de tota la conversa és proper, divertit i molt humà, alineat amb el missatge central de la cançó: l’amor, la complicitat i les relacions són el que realment ens sosté en moments difícils.

El Partit del Nàstic del 5/12/2025

Sevilla - Nàstic

Música de casa i creació contemporània

Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio gira al voltant de música de proximitat i creació contemporània. El programa combina: • L’estrena d’una cançó nova del cantant i compositor Sílvio. • La presentació del single On ets de Maria Fort, amb reflexió sobre les relacions actuals. • Una extensa conversa sobre el Festival Contemporaneus de Reus, dedicat a la música de nova creació. 1. Sílvio i la cançó Sóc un museu (0–653) Context i promesa complerta La conductora recorda que, en una visita anterior, Sílvio va prometre una sorpresa pel 5 de desembre. Aquesta sorpresa és la cançó _Sóc un museu_, que s’estrena al programa. "Em diuen que les promeses s'han de complir" La cançó i l’entrevista simbolitzen el compliment d’aquesta promesa radiofònica. Significat de Sóc un museu Sílvio explica la reflexió vital que hi ha al darrere: • Se sent “fet de moments i de persones”; el tema parla de com els records i les relacions construeixen qui som. • Confessa que viu improvisant el present, usant el passat com a única referència clara d’identitat. La presentadora connecta amb la idea i subratlla que tots som una mica museus, fets de: • Moments bons que donen esperança. • Moments dolents que també ens marquen i ens condicionen. Soroll, obres i errors com a part del procés creatiu Sílvio revela un detall molt simbòlic del procés de gravació: • A l’estudi patien sorolls d’obres dels veïns que feien difícil enregistrar. • En lloc d’intentar eliminar-ho tot, van decidir integrar aquests sorolls i “errors” en la peça final, com a part del procés vital i artístic. La conductora ho relaciona amb experiències similars a la ràdio (veïns, obres, vibracions a l’estudi) i ho converteix en una metàfora: assumir el soroll de la vida i continuar. Col·laboració amb Laia Cocó La sorpresa no és només la cançó, sinó també la col·laboració amb Laia Cocó: • La Laia és ballarina i coreògrafa de la ciutat de Sílvio. • Van coincidir en espectacles de dansa i hi havia ganes de fer més coses junts. • El germà de Sílvio li diu que “la Laia canta superbé”; ell li ho pregunta, ella confessa que ho fa amb vergonya i li envia gravacions. • Sílvio queda impressionat i li proposa fer una cançó junts: neix així Sóc un museu en versió duet. Aportacions de Laia Cocó: • Veu en la gravació, que Sílvio defineix com a peça que ha quedat “superrodoneta”. • Ball en el videoclip, on també hi participa. El videoclip i el futur • Hi ha videoclip de Sóc un museu, amb presència de Laia Cocó com a ballarina. • La presentadora encara no l’ha pogut veure sencer, però el destaca com una part important del projecte. • Es parla d’una futura “sorpresa” musical de Sílvio, sense data confirmada. El cantant promet avisar la ràdio fins i tot “una mica abans”. La secció es tanca tornant a escoltar la cançó i ressaltant: • La varietat musical i els canvis de tempo i intensitat. • L’aire de cançó que sembla acabar però reprèn, reforçant la idea de cicles i memòria. 2. Maria Fort i On ets: relacions contemporànies i ghosting (766–1412) Presentació de On ets i localització • S’escolta un fragment de _On ets_, la darrera cançó de Maria Fort. • La conductora juga amb la idea de “buscar-la” (referència irònica a Paco Lobatón) i la localitza: Maria respon des de Barcelona, on viu i treballa. Temàtica: relacions actuals i respecte Maria explica el que volia transmetre amb On ets: • Parlar de les relacions contemporànies, que percep com “cada cop més desastroses”. • No glorificar l’amor romàntic, sinó reivindicar el respecte a l’hora de tancar una etapa. • La cançó se centra en algú que desapareix de cop (ghosting), fenomen molt comentat en l’actualitat. La imatge de “nòvia ferida” al videoclip resumeix la història: • Tenen l’amor al màxim, es prometen moltíssimes coses, gairebé com si s’haguessin de casar. • De cop, una de les parts deixa l’altra “tirada a la carretera”. Ghosting, culpa i responsabilitat afectiva En el diàleg s’aprofundeix en les conseqüències emocionals del ghosting: • La presentadora critica que sigui una forma massa impersonal d’acabar una relació que havia estat important. • Maria remarca que el pitjor no és tant “el que ha passat” sinó la manera de marxar. Efectes emocionals: • La persona que rep el ghosting entra en un bucle psicològic tòxic, buscant en què ha fallat. • S’activa una sensació injusta de culpa, quan en realitat el problema és la falta de responsabilitat de qui desapareix. La conductora fa un clam a la responsabilitat afectiva: • Demana que, si algú ha format part de la teva vida, acomiadar-se sigui cara a cara, encara que sigui en un cafè neutre. • Critica les ruptures per WhatsApp o xarxes socials, i encara més el simple deixar de contestar missatges, que qualifica de molt cruel. Maria confirma que la cançó té un component personal: • El ghosting li ha passat més d’un cop. • On ets la va escriure el 2023, arran d’un cas que, tot i no ser una relació profundíssima, li va semblar molt lleig per la forma. El videoclip: presses, fred i carretera • Maria explica que el videoclip es va fer amb presses: el van gravar només quatre dies abans de la sortida de la cançó. • Venia d’una sessió de fotos pendent i volien generar material audiovisual ràpid. Localitzacions i condicions: • Les fotos de promoció es van fer a una carretera de Tarragona, on se sentia molt observada. • El videoclip es va rodar a Barcelona, a prop de la Carretera de les Aigües. • Feia molt de fred, ella ja anava refredada i només portava sostenidors en algunes escenes, cosa que li genera sempre el risc d’acabar malalta. • Recorda que amb el videoclip de Daikiri també van gravar a l’hivern, en un espai tancat però gelat i amb pluja intensa. Tot i així, el resultat final del vídeo d’On ets és valorat com a molt bo, i la presentadora ho destaca. Col·laboracions recents de Maria Fort La conversa repassa altres projectes de Maria, mostrant una activitat creativa intensa: Mi obra de arte (amb Bibi i Brownie) • Una de les millors amigues de Maria, de Tarragona, surt amb un noi de Jerez. • Aquest li presenta un amic músic (Bibi) i li diu “vente pa Madrid”. • Maria hi va quatre dies, es queden a casa seva i acaben creant el que defineixen com “el tema de l’any”, titulat Mi obra de arte, amb Bibi, Maria Fort i Brownie. • Brownie és el productor, també responsable de la producció del tema de l’any que comenten. Què serà de nosaltres (amb Rodrik i Blue Lacey) • Maria col·labora a Què serà de nosaltres amb Rodrik i Blue Lacey. • Ella explica que fa temps que segueix la feina de Rodrik i que li va fer molta il·lusió que l’inclogués al seu disc. Aquest repàs mostra Maria com una artista en constant moviment, molt present en col·laboracions dins i fora de Tarragona. Agenda i actuacions Abans d’acomiadar-se, Maria anuncia: • Concert a Riu de Canyes, al Festival Singular, el dissabte 13 a les 20:00 h. • La conductora convida l’audiència a apuntar-s’ho a l’agenda i recorda que Maria és aquell dia a Barcelona per motius de feina. L’entrevista es tanca escoltant de nou On ets i deixant oberta la porta a una futura visita de Maria als estudis de Tarragona Ràdio per parlar amb més calma. 3. Festival Contemporaneus (Contemporaneus) a Reus: música de nova creació (1476–2863) La darrera gran part del programa està dedicada al Contemporaneus, festival de música de nova creació que se celebra a Reus. Hi intervenen: • Joan Martí Frasquier – saxofonista, codirector i cofundador del festival. • Enric Riu – compositor convidat, vinculat a una de les obres destacades del festival. 3.1. Introducció al festival i al taller previ • El festival se celebra els dies 12, 13 i 14 de desembre, amb una prèvia el dijous 11. • L’edició s’anomena “sessió de tardor” del Festival Contemporaneus. Taller al Conservatori de Música de Reus (11 de desembre) • El dia 11, a les 18:00 h, hi ha una xerrada-taller al Conservatori. • S’hi explica una composició del grup francès Natsumi Gward (nom pronunciat com Anatsumiguar al programa), conjunt convidat central del festival. • També es fan demostracions de com funciona un instrument acústic amb electrònica, pensat especialment per a alumnes de conservatori. Objectius del taller: • Introduir als joves músics a la música contemporània i a la interacció entre instruments tradicionals i electrònica. • Combatre el fet que aquesta música sigui tan desconeguda als conservatoris, tot i ser la realitat actual de la música clàssica. 3.2. Què és la música contemporània segons el festival Joan aprofundeix en el concepte de música contemporània: • Fa paral·lelismes amb altres arts: així com no sorprèn veure un quadre cubista de Picasso o una pintura abstracta dels anys 20, tampoc hauria de sorprendre escoltar música “cubista” o abstracta. • La música actual es veu influïda per l’art contemporani, però treballant amb so en lloc de colors i formes. Característiques clau: • Molta atenció al so en si mateix: textures, matisos, timbres. • Ús d’instruments tradicionals (violí, guitarra, piano, clarinet, saxòfon) de maneres expandides. • Incorporació decisiva de l’electrònica, capaç de generar sons nous no presents a la natura. La presentadora descriu la sensació d’escoltar una de les peces del grup francès com un “bufet sonor”: • Súbitament li explota el cap, perquè s’ho imaginava diferent. • Li fa la impressió que són més sons que melodies convencionals, una combinació de plats molt variats. Joan ho celebra: la sorpresa i el replantejament de les expectatives són objectius centrals del festival. 4. Programa de concerts del Festival Contemporaneus 4.1. Divendres 12 de desembre – Cal Massó (Reus) L’activitat es concentra a Cal Massó, centre d’art al cor de Reus. 1) Concert de Joan Martí Frasquier – Solo (18:30 h) • Joan interpreta en directe fragments del seu disc Solo, editat pel segell italià Aventino Music Avantgarde. Programa del concert: • Three Latin Prayers: obra d’un compositor italià del segle XX, influït per la música i la filosofia asiàtiques, però que en aquesta peça gira cap a Occident i treballa sobre les arrels de la música occidental. • Una obra de Isabel Benito, compositora que viu a Anglaterra, escrita per a Joan. • Una peça de Adolfo Ventas, saxofonista i compositor d’Amposta, figura molt influent en el món del saxo clàssic a Catalunya i a l’Estat. Aquest concert és una presentació oficial del disc i mostra diferents mirades contemporànies sobre el saxòfon. 2) Concert de Natsumi Gward – flauta, electrònica i percussió (19:30 h) • El grup francès Natsumi Gward ofereix un concert espectacular de flauta, electrònica i percussions. • És una de les dues activitats de pagament del festival. Preus i entrades: • Entrada: 10 € (sense càrrecs addicionals). • Possibilitat d’abonament per als dos concerts de Natsumi Gward (divendres i diumenge) per 15 €. • Les entrades només es venen online a través de la web del festival, per estalviar paper i gestions físiques; s’hi accedeix validant el codi digital a l’entrada. 4.2. Dissabte 13 de desembre – Open Day (entrada lliure) El dissabte es planteja com un Open Day amb tres concerts gratuïts, pensats per presentar una panoràmica variada i arrelada al territori. Objectiu del dia: • Donar visibilitat a artistes de les comarques de Tarragona. • Situar el Camp de Tarragona en el mapa internacional de la música contemporània, però sense oblidar el treball de base local. 1) Call for Proposals – Professors i alumnes (16:30 h) • El festival llança una crida de propostes a professors i alumnes de conservatoris. • En aquest concert, els seleccionats interpreten les seves eleccions de repertori contemporani davant del públic. Aportació pedagògica: • Afavoreix que estudiants i docents es comprometin activament amb la música actual, no només amb el cànon històric. 2) Pedres mortes – Morfosis Duo i residència artística (hora entorn 19:00 h) • Morfosis Duo (Joan Martí Frasquier i Joan Bagès) presenta l’obra Pedres mortes, del compositor Enric Riu. • És una peça sobre les greus conseqüències del despoblament rural. Contingut i missatge de l’obra: • Reflecteix com, quan la gent marxa dels pobles, les pedres perden la seva vida: les cases, els carrers i els espais comuns deixen de ser llocs vius. • Riu explica, des de la seva experiència a l’Alt Urgell, que hi ha més pobles morts que vius, i que alguns s’han tancat amb valles i s’han privatitzat. • Sense habitants, els camins s’esborren en pocs anys, l’ecosistema es desquadra, augmenta el risc d’incendis i el bosc ho engoleix tot. • El sector primari, clau per a l’equilibri territorial, està en una situació tremenda. L’obra es va estrenar mesos abans i ara es reinterpreta amb una nova lectura, fruit d’una residència artística on intèrprets i compositor treballen junts per afinar el missatge i l’impacte. Perspectives de futur: • Estan treballant per portar Pedres mortes a altres festivals i contextos, conscients que el problema del despoblament és global (Catalunya, Espanya, Europa i més enllà). • Es planteja fer enregistrament en vídeo, encara per decidir si es farà públic. • La presentadora veu potencial fins i tot per a un documental, pel pes visual i social de la proposta. Enric reivindica també: • Les mancances al món rural (inclosa la cobertura telefònica, que es nota en l’entrevista). • La importància de donar el missatge des de l’art, com a eina de sensibilització. 3) Tradició expandida – Dani Carbonell i Aula de Sons (19:30–20:00 h aproximadament) El dia es tanca amb el concert Tradició expandida: • Protagonitzat pel músic Daniel “Dani” Carbonell i membres de l’Aula de Sons de Reus. • Barreja música tradicional (gralla i altres instruments populars) amb electrònica. Clau del projecte: • Es basa en una improvisació col·lectiva i composició a l’instant. • Mostra com la tradició pot dialogar amb la creació contemporània, expandint el significat de la música d’arrel. 4.3. Diumenge 14 de desembre – Concert per a nadons i cloenda 1) Concert nòmada – per a nadons, infants i família (12:00 h) • A Cal Massó, a les 12:00 h, es fa un concert pensat per a nadons, infants i les seves famílies. • El protagonitzen la Yoko i l’Olivier, col·laboradors habituals de Natsumi Gward. Concepció del concert: • Es tracta d’un conte musical viatger: una història d’un trajecte narrada amb sons i música contemporània. • Joan defensa que els infants són el millor públic per a aquesta música: no tenen prejudicis, es deixen sorprendre i absorbeixen els sons amb naturalitat. La presentadora ho celebra des d’una mirada personal, recordant quan els seus fills eren petits i el plaer de compartir experiències musicals en família. 2) Concert de cloenda – acordió i electrònica (18:00 h) • A les 18:00 h, també a Cal Massó, es fa el concert de cloenda de la sessió de tardor del festival. • El protagonitzen dos membres de Natsumi Gward, especialitzats en acordió i electrònica. Característiques del repertori: • L’acordió es presenta com un instrument amb molt repertori contemporani, lluny només de la seva imatge associada a la festa o la música popular. • Grans compositors, com la recentment desapareguda Sofia Gubaidulina, han escrit obres de gran profunditat per a aquest instrument. • En combinació amb l’electrònica, s’obre un ventall de fusions sonores fascinants, sovint a cavall entre el timbre de l’acordió i textures electròniques. Aquest concert és l’altra activitat de pagament (10 € o inclosa a l’abonament de 15 € per als dos concerts de Natsumi Gward). 5. Informació pràctica i tancament del programa Web i entrades • Tota la informació del festival (programació, objectius, història, entrades i abonaments) és a contemporaneus.com. • La web recull també el que es va fer l’any anterior i el marc conceptual del projecte. Missió del Contemporaneus A través de Joan, el festival es defineix com una iniciativa que vol: • Situar Reus i el Camp de Tarragona en el mapa internacional de la música contemporània. • Fomentar la formació i la curiositat entre l’alumnat de música. • Donar espai a artistes locals dins d’un context d’alta creació. • Explorar la relació entre art, territori i problemàtiques socials (com el despoblament rural). Tancament del magazín El programa acaba amb la conductora anunciant: • Que la setmana vinent hi haurà programes especials de Fans de Tarragona a la mateixa franja horària. • Que el programa continua apostant sempre per “la música de casa”, combinant veus locals (com Sílvio i Maria Fort) amb esdeveniments culturals de referència com el Festival Contemporaneus. El missatge final és una invitació a gaudir del cap de setmana i a retrobar-se amb el programa a partir de dimarts.

Mar, pesca i Nadal a la costa catalana

Panorama general de l’episodi Programa d’Arran de Mar amb dues hores molt completes sobre actualitat marítima, medi ambient i pesca, oficis del mar i una gran agenda d’activitats de Nadal arreu de la costa catalana. L’episodi combina blocs informatius, divulgació científica, testimonis personals i propostes culturals. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Costa Brava: pesca i Nadal a l’Escala Pesca de peix blau i tonyina vermella: S’autoritza que les barques de peix blau puguin vendre una part de les tonyines capturades accidentalment, una reclamació històrica. Es preveu que el 2026 hi hagi quota específica de tonyina per a aquestes embarcacions. Es destaca que el Mediterrani està sobreexplotat i que calen vedes: enguany, dos períodes de parada biològica. Temporada considerada “normal”: alts i baixos, bona sardina al principi, protagonisme de l’alatxa, però preus pitjors que l’any passat. Nadal a l’Escala: Encesa de llums amb concert de l’Escola Municipal de Música del Gavià. Arribada del tió a la platja, organitzada per l’Obet. Ampliació de la il·luminació nadalenca (prop de 200 garlandes), amb llumeneres de baix consum i més barris inclosos. 1.2. Delta de l’Ebre: clima, economia blava i cooperació municipal La Ràpita a la COP24 del Caire: L’alcalde presenta el projecte de descarbonització, restauració ecològica i economia blava de la Badia dels Alfacs. Es vol convertir-la en OMEC (altres mesures eficaces de conservació), figura internacional que reconeix espais on l’activitat humana sostenible manté bons ecosistemes. Projecte estratègic d’economia blava al Delta de l’Ebre amb inversió prevista entre 750 i 1.040 milions d’euros (2026–2035). Creació del districte d’innovació Ràpitec Mar al Port de la Ràpita: pol d’innovació, recerca i transferència tecnològica marina. L’Ampolla, balanç 2025: Any marcat per inversions i cooperació territorial, amb integració plena a la Mancomunitat Delta Gestió. Objectiu: compartir serveis tècnics (enginyeria, arquitectura, compres agregades) entre municipis. Preocupació per la seguretat viària a l’AP‑7: l’alcalde reclama tercer carril i recuperar l’autovia A‑7 fins a les Terres de l’Ebre. Per al 2026: obres al passeig marítim i regeneració de la bassa de les Olles davant el seu retrocés. 1.3. Garraf: qualitat de l’aire i risc químic Sant Pere de Ribes i la zona de baixes emissions: No estarà obligada a tenir ZBE el 2026 perquè: Els dos nuclis (Ribes i les Roquetes) separats no superen individualment els 20.000 habitants. Es manté una bona qualitat de l’aire. Incident de clor a Vilanova i la Geltrú: 7 mesos després, el cas continua en investigació judicial. Es determina si l’empresa emmagatzemava més clor del permès, punt clau per establir responsabilitats. L’incendi va provocar núvol tòxic i confinament de diversos municipis i activació del pla d’emergència química. 1.4. Maresme: Nadal i festes populars Fira de Nadal d’Arenys de Mar: Es fa abans del que era tradicional per facilitar compres i organització. Prop de 50 parades: tions, pessebres, arbres de Nadal, gastronomia, bijuteria, roba, objectes de regal. Animació musical itinerant. Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau): Origen vinculat a patró dels mariners i a la tradició pescadora del municipi. Evolució històrica: de celebració religiosa a programa festiu complet (gegants, correfoc, concerts, mercats, balls, vetllades corals). Manté Sant Nicolau com a dia central de la Festa Major d’hivern. 1.5. Costa Daurada i Tarragona Nadal al Port de Tarragona: Programa “Nadal de somni, la màgia de la llum” amb més de 60 activitats gratuïtes (inscripció prèvia): Tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa, tradicions (colles castelleres, Cucafera, Nanos…). Magatzem reial al Moll de Costa perquè els infants lliurin cartes als Reis. Activitats esportives: Sant Silvestre, bany de final d’any, curses solidàries, viatges en Golondrina. Dia de la policia portuària: 11a commemoració amb la igualtat com a eix. Incorporació de 6 nous agents, homenatge a jubilats i medalles al mèrit policial (distintius blancs, blaus i un de vermell per un rescat crucial). Acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i policia portuària. 2. Servei públic: temps i trànsit 2.1. Temps marítim Vent dominant oest–nord-oest, més fort al sud (Delta de l’Ebre, Cap de Salou, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès), amb ratxes de 60–70 km/h de mestral. Estat de la mar: marajol a la costa, maró mar endins, sobretot a la Costa Brava sud i Delta de l’Ebre. Tendència de cap de setmana: millora progressiva, mar més tranquil·la a partir de dissabte tarda i diumenge. 2.2. Trànsit viari Inicis de l’operació sortida del pont de desembre. Incidències destacades: C‑17 a Granollers: vehicle avariat i retencions. AP‑7: accident a Castellet i la Gornal i trams lents a Martorell i al Vallès. A‑2 a Jorba: retencions per obres i volum de trànsit. 3. Biologia marina i pesca d’arrossegament 3.1. Pesca d’arrossegament al límit Diàleg entre el biòleg marí Boris Weissman i el periodista sobre la situació crítica de la pesca d’arrossegament al Mediterrani. Context històric: El Mediterrani és un mar petit, tancat i molt explotat des de fa mil·lennis. El gran salt d’intensificació arriba després de la Segona Guerra Mundial amb motors potents. Fa 10–15 anys ja es conclou que les principals espècies comercials estan sobrepescades. Impacte de l’arrossegament: Art considerat molt destructiu: les portes arrosseguen pel fons, llauren el substrat i provoquen grans danys a l’hàbitat. Alt nivell de descart: fins a un 40% del que es captura es llença per la borda. 3.2. Millores tècniques recents Portes voladores: Més lleugeres i dissenyades perquè “volin” suspeses amb la força de tracció, evitant remenar el fons. Xarxes amb llum de malla més gran: Permeten escapar els peixos petits; redueixen la captura d’individus juvenils. Zones de vedat i reserves: Pescadors i administracions creen zones on no es pesca. Resultat: recuperació de peixos, llagostins i mida dels individus; benefici directe per a les flotes que operen al voltant. S’exemplifica amb vedats a la zona del Cap de Creus. 3.3. Pressió reguladora i conflicte social La UE, sota lideratge polític europeu, planteja: Reducció d’un 70% dels dies de pesca d’arrossegament, deixant les barques en uns 27 dies/any. Això faria econòmicament inviable l’activitat per a moltes confraries. Dilema central: Conservació ambiental vs. supervivència socioeconòmica de les comunitats pesqueres. El biòleg remarca que cal gestionar les activitats humanes, no només l’ecosistema: “Si deixes el mar en pau, es recupera; el problema és què passa amb les persones”. 3.4. Sostenibilitat i visió global Discussió sobre què és “pesca sostenible”: Definida com aquella que deixa més recursos dels que extreu i no degrada el medi. Amb la pressió demogràfica mundial, es veu com una meta difícil: sempre s’estarà “fregant el límit”. Es parla de nous conceptes: restauració, regeneració i resiliència. Riscos geopolítics: Si les flotes locals surten del mar, poden ocupar el buit flotes d’altres països, com les xineses, sovint amb menys respecte pels tractats. Regulacions nacionals: Es menciona el paper del ministre espanyol de Pesca en negociacions dures però “profitoses” amb la UE, a l’espera de veure’n els resultats reals. 4. Mites i llegendes de la Costa Brava Secció de Joan de Déu Prats sobre llegendes marines de la Costa Brava, especialment l’entorn de Palamós, Palafrugell i Illes Formigues. 4.1. Baus submarins, sirenes i serp marina Explicació dels baus: esculls submarins molt a prop de la costa que només es fan visibles quan trenquen les onades en dies de mala mar. Aquestes formacions alimenten llegendes de: Sirenes i nereides, que hi tindrien el cau. Serps marines gegants, inspirades en peixos reals com el peix rem. 4.2. Temps de llevantades i temporals històrics El Mediterrani no és un mar sempre calmat: hi ha dues grans llevantades cíclices: Llevantada de les faves (primavera). Llevantada del rentabotes (tardor, lligada al cicle del vi). Es recorda la “nit terrible” de 1911, gran temporal d’hivern amb desenes de morts entre pescadors catalans i valencians. 4.3. Llegendes destacades El gegant Samà de Palamós: Gegant del Pirineu que baixa a la costa, descobreix el mar i s’enamora d’una pubilla. La família d’ella la fa embarcar per allunyar-la; el gegant intenta aturar la galera amb una fona, la desvia, la nau naufraga i mor pubilla i gegant. Alguns esculls de la zona es consideren la mà del gegant i restes petrificades de la nau. La serp d’Aro: Serp marina gegant, amb diament sota la llengua o al front, que surt a prendre el sol i deixa la pedra a la sorra. Un pubill del Mas Cruanyes li roba el diamant, la serp es desespera i desapareix al mar o mor de tristesa. La riquesa posterior de la masia (avui restaurant) s’atribueix a aquest robatori mític. Foc de Sant Elm: Fenomen atmosfèric (descàrregues elèctriques tipus plasma) que apareix com petites flames als pals dels vaixells de vela. Considerat senyal de protecció del Sant pels mariners. L’ermita de Sant Elm, sobre Palamós, és un mirador icònic des d’on es diu que es va batejar la Costa Brava com a nom turístic. 5. Oficis del mar: cuiner en iot i pescador veterà 5.1. Vida de cuina en un veler de luxe Entrevista a Oriol Pereira, cuiner professional, sobre la seva experiència com a cuiner privat en un veler de 52 metres creuant l’Atlàntic fins al Carib. Condicions de treball a bord: Cuina d’inducció basculant, adaptada al moviment de la mar. Diferència entre superiots amb estabilitzadors i velers més “nerviosos”. Planificació dels àpats: 17 dies d’Atlàntic cuinant sobretot per a la tripulació; la família propietària s’embarcarà al Carib. Bàsics: arròs, patates, verdures, conserves, producte ultracongelat de qualitat. Menús senzills però nutritius per a la tripulació; cuina més gastronòmica i exigent per a l’armador i família. Rol social del cuiner: La cuina esdevé centre neuràlgic de convivència i punt de confort. “Tothom s’ha de portar bé amb el cuiner”: el menjar és un dels pocs luxes diaris de tripulació i passatgers. Impacte personal i professional: Experiència que li aporta idiomes, convivència multicultural, noves tècniques i productes. Li fa superar pors i límits: d’una decisió d’“un dia per l’altre” a una gran travessa vital i professional. 5.2. Llop de mar: 44 anys de peix blau i el problema de la tonyina Testimoni de Lluís Sureda, pescador de l’Escala de família de tranyinaires, jubilat però encara molt vinculat al port. Vocació tardana i vida de barca: El pare no el volia a bord; entra amb 18 anys com a “prova” d’un estiu… i s’hi queda 44 anys. Recorda mesos inicials vomitant cada dia, però el mar li “entra” per sempre. Destaca la sensació de llibertat i el fet que cada dia és diferent, al contrari d’una feina d’oficina. Burocràcia creixent: Es queixa de normatives, inspeccions, sancions i paperassa que compliquen molt més el treball actual. Afirma que “tothom hauria de ser advocat” per defensar-se i entendre les regulacions. Evolució de la pesca d’encerclament (tranyina): La tècnica bàsica d’encerclament amb llum és gairebé la mateixa des del segle XIX; han canviat les tecnologies (de torxes a leds). Història de l’origen de la pesca d’encesa a Cadaqués: pescadors que descobreixen l’efecte de la llum sobre el peix. Canvi en el peix blau (sardina i anxova): A partir de 2007–2008 es nota una reducció de mida dels peixos i canvis en l’abundància. Explicació biològica compartida amb científics francesos: Mutació del plàncton per l’escalfament i canvis ambientals: menys nutrients i menys creixement. Sardines de 18 cm tenen la mateixa edat que antigues sardines de 25 cm: creixen menys. Resposta del sector: Han augmentat la talla mínima comercial (per exemple, sardina a 12 cm) malgrat que biològicament podrien pescar-la més petita. Observa una recuperació molt lenta de la mida en els últims 4–5 anys. Alatxa i mercat: L’alatxa passa de peix de poc valor a espècie apreciada en determinats moments, però amb preus molt inestables. Explosió de la tonyina vermella: Denúncia que la proliferació actual de tonyina és extraordinària, molt superior al que les estadístiques oficials reconeixen. Afecta les xarxes (les trenca), espanta peix blau i depreda massivament sardina, anxova i altres espècies (calamars, sèpies, orades…). No hi ha depredadors naturals importants al Mediterrani (no orques, pocs taurons grans). Crítica a la gestió de quotes: Les captures accidentals de tonyina s’han de llençar al mar, tot i estar mortes i ser un recurs de gran valor alimentari. Proposen poder portar-les a port almenys per a beneficència, però l’administració ho rebutja. Considera que la protecció excessiva provocarà que, quan escassegi el seu aliment, la tonyina emigri cap a altres zones, deixant un ecosistema alterat. 6. Memòria democràtica, seguretat i turisme a Tarragona Anunci de la primera audiència memorial a la ciutat: Acte d’escolta, reconeixement i reparació simbòlica a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb suport de l’Ajuntament de Tarragona. Nova comissaria compartida (Mossos i Guàrdia Urbana): S’ubicarà a l’estació d’autobusos, 800 m². Vol ser un punt de referència de patrulles a peu al centre. Turisme i hotels: Alta ocupació hotelera pel pont i per esdeveniments com el Festival REC. S’espera plens el dissabte i prop del 70% la resta de dies. 7. Gran agenda de cap de setmana a la costa catalana 7.1. Costa Brava Fira d’art contemporani Les Muses (Escala). Encesa de llums de Nadal a l’Escala i Cadaqués. Mercats i fires de Nadal a Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Castelló d’Empúries. Quines a diversos pobles (Colera, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera…). Pessebres i cantades de Nadales. Activitats de natura i educació ambiental (dunes de Torroella, aiguamolls de l’Empordà). 7.2. Terres de l’Ebre Fires de Nadal a Vilalba dels Arcs i Tibissa. Festa de l’Oli de la Fatarella. Mercat de Nadal a l’Ametlla de Mar. Port de Nadal (Roquetes): poblet nadalenc immersiu per a famílies. Fira de Mostres d’Amposta. Fira de Nadal al nucli antic de Tortosa. 7.3. Garraf Exposició “Un mar de dones” al Centre Cívic de la Geltrú. Petita Llúcia a Canyelles, continuació en format reduït de la Fira de Santa Llúcia. Portes obertes als museus de Vilanova i la Geltrú, amb focus a l’Espai Far i el patrimoni mariner. 7.4. Maresme Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau) amb extensa programació festiva. Fira de Nadal d’Arenys de Mar (parades i música en directe). Mercat de Nadal de Sant Vicenç de Montalt. Programació de Santa Llúcia i Nadal a Caldes d’Estrac. Copa Maresme de bàsquet (competició mini i premini). Mare de Déu Fumadora a Arenys, tradició recuperada amb foguera i simbologia antiga. 8. Tancament del programa El programa es clou desitjant un bon pont de desembre a l’audiència, recordant que Arran de Mar torna dimarts de 16 a 18 h. L’episodi deixa una imatge molt rica de la vida marítima catalana: des de la gestió global del Mediterrani fins a la memòria local, passant per la pressió ecològica, el patrimoni immaterial, les històries personals de mar i un teixit dens de festes i fires nadalenques a tota la costa.

La Circular - Primera Audiència Memorial impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i Generalitat

Ràdio veïnal (favt) del 5/12/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

Audiència Memorial, seguretat i Nadal a Tarragona

Introducció Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio centrat en tres eixos principals: • Memòria democràtica i primera Audiència Memorial a la ciutat • Seguretat ciutadana amb la nova comissaria compartida • Arrencada de la campanya de Nadal i impacte en el turisme i el comerç local També s’hi afegeixen esports, cultura amb el Festival REC i l’actualitat del Port de Tarragona. Memòria democràtica i Guerra Civil Audiència Memorial a Tarragona • Tarragona acollirà per primer cop l’Audiència Memorial (dimarts 9, 18 h, a l’antiga Audiència), un acte pioner d’escolta i reconeixement institucional a víctimes i descendents de la Guerra Civil i el franquisme. • Hi participaran 10 testimonis tarragonins o vinculats a la ciutat, que explicaran vivències relacionades amb: - l’alçament militar - el període revolucionari - la Guerra Civil - la dictadura, la clandestinitat i la lluita per les llibertats "Som víctimes i nosaltres el que farem és escoltar-los, amb silenci, amb respecte" • La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, subratlla que aquestes accions són necessàries, importants i avui ja urgents davant discursos actuals que banalitzen o neguen el passat. • El director general, Javier Menéndez, remarca que l’objectiu és la reparació simbòlica i el compromís polític del “mai més”, fugint de la cloenda protocol·lària típica: els representants institucionals han d’escoltar i comprometre’s explícitament a evitar la repetició d’aquells fets. Base de dades dels béns confiscats pel franquisme • El grup de recerca ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha creat una base de dades amb prop de 4.000 béns immobles confiscats pel franquisme després de la guerra. • L’espoli va afectar: - edificis - diners - altres materials • A Catalunya, això va suposar desfer la xarxa associativa (associacions, sindicats, cooperatives) que no es va començar a recuperar fins als anys 90. • Les fonts principals són: - la llei de confiscacions de 1939 - el llibre d’actes (1940–1950) amb el registre de béns confiscats, sovint etiquetats com a entitats de caràcter sindical marxista. • Molts d’aquests béns van passar a la Delegació Nacional de Sindicats. • Aquesta base de dades pot servir de suport a reclamacions legals, com la demanda de l’Ajuntament de Caldes de Montbui a l’Estat per recuperar patrimoni municipal espoliat. Seguretat ciutadana: nova comissaria compartida • Ajuntament de Tarragona i Departament d’Interior signen el conveni patrimonial per crear una comissaria de policia de proximitat compartida entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. • Estarà situada a la planta baixa de l’estació d’autobusos (Batestini), en un espai de més de 800 m² de titularitat municipal. • El conveni regula la coordinació tècnica i jurídica per a la gestió de l’espai. • L’alcalde Rubén Viñuales defensa que la comissaria serà fonamental per a un servei de seguretat més proper, perquè: - permetrà recollir denúncies al centre - serà punt de referència de les patrulles a peu, resposta a una demanda reiterada de la ciutadania "És una aposta clara que tenim per la seguretat al centre de la ciutat" • L’Ajuntament insta Interior a retornar l’espai del carrer Doctor Mallafré 7 (on ara hi ha l’UAC dels Mossos) un cop la nova comissaria estigui operativa. Turisme i ocupació hotelera pel pont de la Constitució Expectatives d’ocupació • Els hotels de Tarragona saben que el pont de la Constitució no és dels més forts a la ciutat: molts turistes opten per destinacions de neu i muntanya. • Tot i això, el president de Tarragona Ciutat, Associació Hotelera, Javier Jornet, preveu que: - dissabte es pugui gairebé penjar el cartell de complet (o una ocupació molt alta) - la resta de dies (divendres–dilluns) es podria situar al voltant del 70% • El perfil de visitant és principalment català i de l’Estat espanyol, sobretot Aragó i País Valencià. • L’efecte del Festival REC suma estades i ajuda a millorar dades. • Les reserves són majoritàriament d’última hora, fet que genera incertesa fins al darrer moment. Balanç del sector • Jornet fa un balanç positiu del 2025 i espera que l’any següent sigui similar. • Reconeix una pujada de preus derivada de l’increment de costos. • Destaca que la qualitat dels serveis s’ha d’ajustar als nous preus per mantenir la competitivitat en relació qualitat-preu. Comerç, mercats i inici del Nadal Encesa de llums i activitats als barris • El Mercat de Torreforta dóna el tret de sortida al Nadal: - encesa de llums a la plaça exterior - xocolatada popular - espectacle familiar Lula, la guardiana de la llum - inauguració del diorama nadalenc fet per l’Associació Pessebrista de Tarragona - exposició “Drets humans vulnerats” de la Coordinadora d’ONG de Tarragona • Maribel Murillo, de l’Associació Tecla Ponent, remarca que és l’inici de l’ambient nadalenc i de les compres, i agraeix la col·laboració de l’Ajuntament i entitats del barri. • El barri de Sant Pere i Sant Pau també fa la seva encesa de llums, amb xocolatada a partir de les 18.00 h. Gran sorteig de Nadal al Mercat de Torreforta • Del 5 al 24 de desembre, els paradistes del mercat organitzen un gran sorteig de Nadal. • Cada dia es sortegen 5 premis entre els clients que dipositin la butlleta a la bústia del mercat: - garrafa de 5 litres d’oli d’OPS Urana - un pernil - entrada doble a PortAventura - caixa de gambes de la Peixateria Alina - val de compra de 25 € Fires de Nadal i artesania a la Rambla Nova • La Rambla Nova es consolida com a epicentre nadalenc amb: - Fira de Nadal (4–24 desembre) - Fira d’Artesania (5 desembre – 6 gener) • Entre el Col·legi Teresianes i el Teatre Metropol hi ha 44 expositors amb: - tions, avets, figures de pessebre i elements típics - peces artesanals: arracades, teixits, sabons naturals, plata, vidre, fusta, cuir, flors seques, etc. • Algunes parades expliquen que els darrers anys han estat fluixos de vendes i esperen millorar; d’altres destinen la recaptació a causes solidàries (com el pagament de despeses veterinàries de gats de carrer). • A l’espai de fires hi ha una gran caixa-regal vermella com a reclam visual. Il·luminació i espais nadalencs al centre • El Mercat Central estrena sostres de llum, que converteixen l’espai en un escenari de reflexos i llum. • A la plaça Verdaguer s’ha habilitat un espai nadalenc amb: - ascensor màgic - carrusel (Via T) - arbre de Nadal • La consellera Montse Adán subratlla que l’objectiu és dinamitzar el centre comercial de Tarragona. • L’ascensor màgic és una capsa que simula un elevador on poden pujar 8–10 persones durant uns 6 minuts. Està pensat especialment per als infants: - el “viatge” els porta a visitar els Reis d’Orient al seu palau i donar-los una sorpresa abans de la cavalcada. • Horari: - fins al 19 de desembre: tardes de 17 a 21 h - a partir del dia 20 (vacances escolars): també matins de 10 a 14 h Cultura: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona Programació i aposta artística • El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra 25 anys (del 3 al 8 de desembre), amb - prop de 40 pel·lícules - forta aposta per òperes primes. • En competició destaquen títols com: - Glorious Summer (premi especial del jurat al South Bay) - Folies (presentada a Locarno) - Happy Birthday (reconeguda a Tribeca i candidata d’Egipte als Òscars) • Entre divendres i dilluns es concentra el gruix de projeccions: - Dissabte a la tarda a l’antiga Audiència: Happy Birthday i Lionel, una road movie emocional amb molta expectativa. - Diumenge: sessió familiar amb Space Cadet al Museu d’Art Modern de Tarragona, la secció Red Chicks i Little Emily per tancar la jornada. Experiències i seccions especials • Més enllà de la competició, el festival proposa experiències immersives i formats nous: - Pantalla Tàrraco: enguany estrena espai a la Torre dels Vents / d’operacions (Torre d’Operatori) amb una pel·lícula homenatge a Antonio Flores, convertint espais de la ciutat en sales de cinema. - Sessions Vermut al Serrallo: combinació de cinema i vermut com a pla de migdia. - Línia Red Chic: eix programàtic propi dins del festival. • La cap de programació, Elody Mejado, recomana els abonos compartibles (de 3 o 5 entrades), alineats amb l’“esperit del festival”: compartir cinema amb amics. • Destaca l’arribada anticipada de títols importants a través de Rec Selection, com No hay otra opción de Park Chan-wook (director d’Oldboy), oportunitat de veure cinema destacat mesos abans de l’estrena a sales. Estrenen Test i procés creatiu • Diumenge es fa una de les cites clàssiques del REC: l’Estrenen Test. • El públic pot veure i opinar sobre el film guanyador del Primer Test (laboratori d’acompanyament del REC Lab). • Cal signar un acord de confidencialitat, ja que la pel·lícula encara no està acabada: l’activitat permet participar en el procés creatiu d’una obra en desenvolupament. Port de Tarragona i policia portuària • El Port de Tarragona commemora l’11è Dia de la Policia Portuària amb la igualtat com a eix. • Objectius: - visibilitzar la tasca de les agents - reafirmar el compromís amb la paritat i la igualtat d’oportunitats dins el cos. Reconeixements i distincions • S’oficialitza la incorporació de sis nous agents i es reconeix la trajectòria de membres recentment jubilats. • Es lliuren medalles al mèrit policial: - distintiu blanc per 25 anys de servei - distintiu vermell excepcional a un agent per una actuació de rescat crucial - distintius blaus per operacions d’auxili complex (tasca conjunta amb Guàrdia Civil) • El port entrega mèdalles d’agraïment a representants de: - Mossos d’Esquadra - Armada - Defensa - àmbit acadèmic Germanament institucional • Es formalitza el germanament entre la Capitania Marítima de Tarragona i la policia portuària. • L’acte es segella amb un intercanvi de plaques, símbol de: - coordinació estreta - lleialtat institucional en la gestió de la seguretat marítima. Esports Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) afronta la 15a jornada de lliga davant del Sevilla Atlético al Jesús Navas (divendres, 20.30 h). • El filial sevillista és en zona de descens, però és el segon equip menys golejat del grup (els mateixos gols encaixats que el líder, l’Atlético Madrilenyo). • L’equip grana busca: - consolidar les bones sensacions de la darrera jornada - sumar la segona victòria fora de casa amb Cristóbal Parralo - continuar creixent col·lectivament "Intentamos sobre todo preocuparnos de seguir creciendo, de seguir mejorando todos los aspectos y saber afrontar cualquier situación" • Parralo defensa que confia en tota la plantilla i que cada partit requereix perfils diferents. • A nivell classificatori, el Nàstic està: - a 1 punt del playoff - amb només 3 punts de marge sobre el descens • El tècnic remarca que la lliga és molt igualada: dues victòries seguides poden impulsar l’equip a la part alta. • Baixes confirmades: Àlex Jiménez (sanció) i Sergio Santos (lesió). • El partit es pot seguir a “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio des d’una hora abans. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • L’Intercup Assíssim Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria de la temporada a la pista del Servigroup Playas de Benidorm (dissabte, 17 h, Palau L’Illa de Benidorm). • L’equip vol trencar la mala dinàmica després de perdre davant el Conqueridor València. • El tècnic Vlad Ostemovski parla de la necessitat d’afrontar el partit amb una nova oportunitat per reaccionar i canviar la tendència. • El Médol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau (femení) descansa aquest cap de setmana. - És líder i ja té assegurada la classificació per a la fase d’ascens a Superlliga 2. - Aprofita l’aturada per continuar treballant i creixent com a equip. Bàsquet TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet rep l’Abril Abda Sanfer, sisè classificat del grup B (5 victòries, 4 derrotes). • Les asturianes arriben amb tres derrotes en els últims tres partits. • El TGN Bàsquet, però, també està en mala dinàmica: - ha perdut els últims cinc partits - es troba cuer de la categoria • L’entrenador Sergio Manzano destaca: - la bona feina setmanal malgrat els resultats - que a l’últim partit a Jaca es van veure coses positives, però es va escapar per detalls a corregir - afronten el duel amb màxima concentració i responsabilitat per aconseguir la segona victòria com més aviat millor • El partit es juga dissabte, 19.30 h, al Casal Esportiu de Riuclar. Ibersol CBT • L’Ibersol CBT vol retrobar-se amb la victòria contra el Pujol Mollerussa, líder invicte. • L’equip del Serrallo porta un bon inici de temporada: - 7 victòries i 2 derrotes - actualment tercers • El tècnic Toni Larramona admet que s’enfronten al millor equip de la categoria, favorit fins i tot a l’ascens, però insisteix en: - jugar sense complexos - fer-ho difícil al rival - treure’ls de la seva zona de confort amb el joc propi "Ens hauran de guanyar i els ho posarem difícil" • El partit correspon a la 10a jornada i es disputa dissabte, 18.30 h, al pavelló municipal de Mollerussa. Futbol base: Juvenil A del Nàstic • El Juvenil A del Nàstic visita l’Espanyol a la ciutat esportiva Dani Jarque (diumenge, 12 h). • L’equip, dirigit per Joan Oriol, ve d’empatar amb el Barça, líder de la categoria, i afronta ara el segon classificat. • El conjunt grana és dotzè, només 1 punt per sobre del descens. • Oriol destaca: - el creixement de l’equip i la personalitat mostrada - que la clau és l’esforç, la il·lusió i el compromís col·lectiu - que aquest partit és un premi a una gran setmana d’entrenaments - confia que el futur recompensarà la feina si es manté aquesta línia. Trànsit i previsió meteorològica Mobilitat pel pont • A les carreteres, de moment hi ha tranquil·litat, però Trànsit ha posat en marxa un dispositiu especial de mobilitat pel pont de la Constitució. • S’espera un augment progressiu de la intensitat de trànsit a mesura que avancin les hores. El temps • Divendres a la província de Tarragona: - cel poc ennuvolat amb alguns núvols alts - temperatures màximes: 18 ºC a Tarragona i Tortosa, 17 a Reus, 16 al Vendrell, 13 a Gandesa • Dissabte: - cel poc ennuvolat amb intervals de núvols alts - pujada de temperatures, sobretot al sud - màximes previstes: 23 ºC a Tortosa, 22 a Tarragona i Reus, 21 al Vendrell, 19 a Gandesa • Informació facilitada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Publicitat i tancament • Espot de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), centre de referència en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. • Recordatori del REC com a oportunitat per veure el cinema de demà. • Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. L’episodi ofereix així una visió global de l’actualitat tarragonina, combinant memòria històrica, seguretat, Nadal i comerç, cultura cinematogràfica i esport de proximitat, amb especial atenció als valors democràtics i a la vida quotidiana de la ciutat.

Patrocinis locals, vòlei i futbol femení

Context i obertura de programa TGN Esports a Tarragona Ràdio ofereix un programa marcat pel pont de la Immaculada i l’aturada de moltes competicions. Això permet centrar-se en continguts més reposats: el desplaçament del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) a Sevilla, el patrocini esportiu local i l’estat del futbol femení de base a la ciutat. Desplaçament del Nàstic a Sevilla Viatge en tren i ambient previ (0–320 s) • Connexió en directe amb Teresa Ortega, camí de Sevilla en tren per cobrir el partit Sevilla Atlético – Nàstic. • Expliquen que el viatge és plàcid, amb el cel ennuvolat entrant a terres andaluses i arribada prevista a l’hora de dinar. • Anècdota curiosa: al vagó hi viatja Alfonso Guerra (exvicepresident del Govern espanyol), assegut al costat del periodista Jordi Blanc, llegint i mig adormint-se. Importància del partit i claus esportives • El rival, el Sevilla B, està en zona de descens, fet que converteix el partit en una oportunitat clau per al Nàstic. • Objectiu explícit: guanyar sí o sí per: - Aprofitar que el rival és, teòricament, més assequible que els anteriors. - Transformar en punts la bona imatge de la primera part contra l’Hércules, considerada la millor de la temporada. • Si el Nàstic guanya, es col·locaria en zona de play-off i hi passaria, com a mínim, la nit. Canvis a l’onze i baixes • Baixa per lesió de Sergio Santos: el lloc al lateral dret probablement serà per Sergio Camus. • Baixa per sanció d’Alexis Jiménez, que obliga a reorganitzar l’atac: - Opció 1: Cedric a la mitja punta, per darrere de Marcos Baselga. - Opció 2: donar entrada a Gonzalo per l’esquerra i moure Jaume Jardí a la mitja punta. • L’onze s’espera una hora abans del partit al camp Jesús Navas de la ciutat esportiva del Sevilla. Pronòstics i tancament del bloc • El presentador i el col·laborador llancen les seves porres: - Joan Andreu: 0–3. - Lluís Comas: 1–4. "L’objectiu és aconseguir avui els tres punts que farien que el Nàstic es col·loqués en zona de play-off." Patrocinis locals: el cas d’Assisa i el vòlei (320–867 s) Presentació de la firma i vinculació amb Tarragona • Es destaca que a la ciutat hi ha moltes empreses que donen suport a clubs esportius locals; una de les més constants és la firma Assisa. • Entrevista amb Pau Estebanell, gerent d’Assisa i “amic de la casa”. • Assisa es defineix com una empresa de salut que creu en el benestar i els hàbits saludables. • Expliquen una campanya important a nivell estatal sobre el benestar de la gent gran, perquè la població viu més anys i cal cuidar aquesta etapa. Trajectòria de suport a l’esport de base • Assisa porta molts anys ajudant clubs de Tarragona amb el seu gra de sorra. • Esmenten diferents disciplines on han col·laborat: - Tennis taula - Natació - Tennis - Futbol base - Altres clubs i seccions • Actualment, el patrocini més visible és amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, on ja fa quatre anys que hi aposten. Perfil esportiu del gerent • Pau Estebanell prové del món de l’esport: - Va ser esportista de rendiment en rem. - Ha estat entrenador al Club Nàutic de Tarragona (rem). - Ha fet de delegat en tennis i pàdel. • Subratlla que sempre s’ha mogut en esports minoritaris, amb menys recursos econòmics, i per això coneix les dificultats que pateixen. "No se’m desmereix a l’esport professional, però sempre m’he bellugat amb esports minoritaris i conec les seves dificultats." Com neix el patrocini al vòlei Sant Pere i Sant Pau • El projecte de suport al vòlei arriba a través d’Ivan Vilar, membre de l’equip directiu d’Assisa a Tarragona i implicat en el voleibol. • L’objectiu del club en aquell moment era pujar a Superliga 1, l’elit del vòlei espanyol. • A partir d’aquest contacte, s’obre la porta a una col·laboració estable entre la direcció d’Assisa i la directiva del club. • Es posa en valor el barri de Sant Pere i Sant Pau, on el vòlei és un dels esports que més funciona i omple el pavelló cada cap de setmana. Presència al pavelló i valor de l’esport d’elit • El Pau confirma que, sempre que l’agenda ho permet, assisteix als partits: - Li agrada veure esport d’elit de qualsevol disciplina. - Remarca que avui dia els esportistes d’elit tenen un nivell físic i de dedicació espectacular. • Tot i que la temporada actual del primer equip de vòlei no és tan bona, confia que l’equip reverteixi la dinàmica i es pugui mantenir a Superliga 1. Impacte en la base i el femení de vòlei • No només es tracta del primer equip, sinó de tot el treball de base al darrere. • L’ajuda al club es distribueix internament, però es recorda expressament el suport a: - Equip femení del club, patrocinat també per Assisa. - Es ressalta que està fent una campanya espectacular, guanyant molt i mostrant un alt nivell competitiu. • El Pau destaca que hi ha noies molt joves que fa anys que estan al club i formen un equip molt potent, possiblement amb un rendiment fins i tot superior al primer equip masculí (ho diu en to mig de broma). "Al pavelló no hi cap ningú, sempre està rebentat. És una gran alegria veure tanta gent ajudant i implicada." Missatge final i agraïment • El presentador posa en valor el paper d’Assisa com a firma que està al costat de l’esport de casa nostra. • El Pau agraeix poder explicar a Tarragona què fa Assisa pel món de l’esport i expressa el desig de continuar molts anys amb aquest compromís. Futbol femení a l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (867–1237 s) Context: èxits de la selecció espanyola • El programa aprofita un nou èxit de la selecció espanyola femenina per parlar de la realitat local. • Entrevista amb Iván León, responsable de l’àrea femenina de l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau. • Es planteja si aquests èxits (selecció espanyola i Barça femení) tenen impacte directe en el futbol femení a Tarragona. Impacte dels èxits en el creixement del futbol femení • Iván León ho té clar: l’augment de noies que juguen a futbol a Tarragona està molt vinculat a: - Els títols de la selecció espanyola. - L’èxit del Barça femení, especialment des de la primera Champions. • Destaca: - L’increment de nenes petites que comencen a jugar. - La visibilitat mediàtica com a factor clau. - Un canvi social positiu: desapareix la vergonya de les famílies i de les noies a l’hora d’apuntar-se a futbol. "S’està normalitzant una situació que hauria d’haver estat normal fa molts anys." • Ara ja no es viu arribar a una final com un simple premi, sinó que, pel nivell assolit, gairebé hi ha una “obligació” d’aspirar al títol. Diferència entre futbol professional i base • A nivell professional és lògic que es demani guanyar sempre. • Però Iván remarca que, al futbol base, l’objectiu principal ha de ser: - La formació integral de les jugadores. - Que algunes puguin arribar en el futur al futbol professional o semiprofessional. Situació actual dels equips femenins del Sant Pere i Sant Pau • El projecte femení del club ja porta diversos anys i ara es troba en una fase molt positiva però prudent. • Passat aproximadament un terç de la lliga (unes 10 jornades), els resultats són molt bons tant en: - La vessant formativa (futbol base). - La vessant competitiva. • El club disposa de dues estructures de futbol 7 femenines molt ben posicionades: - Aleví de primera - Infantil de primera • A dia d’avui, tots dos equips estarien virtualment ascendits a Preferent, ja que es troben a la part alta de la classificació. Objectius reals del projecte • Tot i els bons resultats, Iván insisteix que l’ascens no era l’objectiu prioritari: - El focus està en la continuïtat del projecte. - Volen que les nenes tinguin entrenadors i entrenadores de qualitat. - Pretenen assegurar un espai estable de creixement i consolidar la línia iniciada fa uns anys. • Es remarca que l’important és que el projecte creixi i perduri, més enllà d’una temporada concreta. Tancament del programa • El conductor acomiada l’espai recordant que el programa ha tractat temes diferents de l’habitual aprofitant l’aturada de competicions pel pont. • Es dona pas als serveis informatius de Tarragona Ràdio i s’anuncia que TGN Esports tornarà dimarts. • Desig final de bon cap de setmana per als oients.