Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006

·235 episodis
RSS

episodis

13-24 de 235
  • 21'

    La pell: estructura, funcions i cura saludable

    Introducció a la pell com a òrgan En Felip Caudet ens explica que la pell no és només una coberta, sinó l'òrgan més gran del cos humà, amb un pes d'entre 3 i 4 quilos en un adult. Es tracta d'una estructura complexa formada per un grup de teixits organitzats que compleixen funcions vitals. La pell es divideix principalment en tres capes: Epidermis: La capa més externa i visible. Serveix de defensa externa i es renova completament cada 30 dies aproximadament. Dermis: La capa intermèdia que conté els receptors sensitius, vasos sanguinis i limfàtics. És la responsable de l'elasticitat de la pell. Hipodermis: La capa més profunda on s'emmagatzema el greix. No influeix en la sensibilitat, però actua com a reserva energètica. Funcions principals de la pell La pell actua en dos grans blocs d'acció: Informació: Ens comunica l'estat dels òrgans interns (com quan el fetge es manifesta en un to groguenc) i recull estímuls externs a través del tacte, la pressió i el dolor. Protecció i regulació: Protegeix contra canvis de temperatura i substàncies químiques. A més, és un mecanisme de neteja i excreció de toxines a través dels porus i la suor. Recomanacions per a una cosmètica saludable L'expert alerta sobre els perills de certs components habituals en productes d'higiene i estètica. Per mantenir una pell sana de manera natural, cal tenir en compte: Evitar l'alumini en els desodorants: La seva funció és tapar els porus per no suar, però això impedeix la termregulació natural i la neteja del sistema limfàtic en una zona sensible propera als pits. Llegir les etiquetes: És preferible evitar els derivats del petroli (anomenats olis minerals) i els alcohols, que ressequen la pell excessivament. Productes naturals: Es recomana buscar cosmètica que no hagi estat testada en animals i que prefereixi ingredients vegetals en lloc de greixos animals. Alternatives naturals: S'esmenta l'ús de la farina de blat de moro (Maicena) o la talquistina pura com a substitutes naturals dels productes suavitzants industrials. "Més val tenir una taca de suor que altres problemes de salut derivats d'obstruir els porus amb alumini."

  • 26'

    La síndrome de la fatiga crònica i la salut immunitària

    Introducció a la Fatiga Crònica En aquesta conversa, en Felip Caudet i la Núria exploren la síndrome de la fatiga crònica, una malaltia sovint mal entesa que s'està diagnosticant amb més freqüència en l'actualitat. També es coneix com a síndrome de la disfunció immunitària crònica, un nom que reflecteix millor la seva naturalesa física i sistèmica. Característiques i Símptomes Principals La fatiga crònica no és un simple cansament passatger, sinó un estat debilitat extrem que pot impedir les activitats quotidianes més bàsiques. Els símptomes clau inclouen: • Cansament extrem que no millora amb el descans. • Pèrdues de memòria i dificultat de concentració. • Trastorns digestius i, en el cas de les dones, menstruacions doloroses. • Hipersensibilitat alimentària (al·lèrgies) i quadres depressius o de desmotivació. • Dolors musculars i articulars, sovint relacionats amb la fibromiàlgia. Factors i Causes de la Baixada de Defenses L'origen de la malaltia és multifactorial, posant l'accent en una baixada del sistema immunitari que permet la proliferació de microorganismes com el fong Candida albicans o diversos virus. Els factors ambientals que debiliten les nostres defenses inclouen: • Contaminació ambiental: Aires condicionats amb filtres bruts i gasos de cotxes. • Síndrome de l'edifici malalt: Materials de construcció tòxics, coles, pintures i manca de llum solar. • Metalls pesats: Present en tints capil·lars antics o amalgames dentals de plom. • Additius alimentaris: Especialment el glutamat sòdic i l'ús excessiu d'antibiòtics. Solucions i Tractament des de la Perspectiva Naturista El diagnòstic requereix que els símptomes persisteixin més de sis mesos. Per al tractament, es proposen diversos pilars: 1. Descans estricte i activitats suaus com el ioga o passejar descalç per la gespa. 2. Suplementació amb magnesi: Un mineral relaxant essencial per a la resposta a l'estrès. 3. Canvi en l'alimentació: Evitar carns, sucres refinats, llevadures i productes fermentats (iogurt, alcohol). 4. Aliments recomanats: Fruites i verdures de colors verd i taronja (rics en vitamina C i beta-carotens). "És una malaltia que hem de respectar i les persones que la pateixen necessiten la nostra comprensió, ja que la seva vida es torna molt difícil."

  • 22'

    Malalties psicosomàtiques i gestió del temps

    La interconnexió entre la ment i el cos En aquesta conversa, s'explora com la salut física i l'estat emocional estan intrínsecament lligats. Gran part de les afeccions que patim no tenen un origen purament orgànic, sinó que es manifesten a través de processos mentals i psicològics. Conceptes clau abordats: Hipocondria: Es descriu com un trastorn on la persona interpreta qualsevol sensació corporal com un símptoma d'una malaltia greu, sovint influenciada per informació externa. Malalties psicosomàtiques: S'estima que entre un 70% i un 75% de les malalties comunes tenen un origen emocional o mental, actuant com una via de gestió de conflictes interns (família, feina, estrès). El procés de pèrdua: Tota malaltia comporta una pèrdua (de mobilitat, d'autonomia o de capacitats), la qual cosa genera fases psicològiques com la negació o la ràbia. La inhibició de la malaltia i el descans Un fenomen molt comú és el de posar-se malalt just en el moment de començar les vacances. Això passa perquè: Mentre treballem, mantenim un nivell d'alerta alt gràcies a l'adrenalina. Aquest estat genera una capacitat d'inhibició que ens permet seguir endavant malgrat el malestar. En relaxar-nos, les defenses baixen i el cos formalitza tota la càrrega acumulada. "El cos gairebé sempre avisa; si sabéssim escoltar-lo, podríem prevenir moltes malalties abans que esdevinguin cròniques." Salut i gestió del temps El problema principal no és la manca de temps, sinó la seva gestió i prioritats. Es recomana: Mantenir hàbits regulars (son, alimentació i evacuació) per no desregular el rellotge biològic i les hormones. No retallar les hores de son, ja que un sistema immunitari fort depèn directament d'un descans de qualitat (unes 7-8 hores). Assistir a esdeveniments com Biocultura per descobrir noves teràpies complementàries i estils de vida saludables.

  • 25'

    L'encens i les aromes: propietats i usos terapèutics

    Introducció a l'Aromateràpia amb Encens En aquesta sessió, el col·laborador Felip Gaudet ens endinsa en el món de l'encens, una pràctica mil·lenària que, tot i no ser una teràpia convencional, té efectes altament terapèutics per al benestar emocional i físic. Es discuteix la seva evolució històrica, des dels estaments religiosos i la noblesa fins a l'ús quotidià d'avui en dia. Què és realment l'encens? L'encens original és la reïna de l'arbre de l'encens, que se solidifica en petites pedres. • Es crema tradicionalment amb carbó actiu. • És la sang de l'arbre que, en assecar-se, manté la seva puresa. • Es diferencia clarament de les varetes industrials, que sovint contenen additius químics poc saludables. El poder de l'olfacte i la memòria sensorial Un dels punts clau és la capacitat memorística de l'ésser humà respecte a les aromes: • Els humans relacionem olors amb experiències prèvies. • L'aroma activa centres del cervell com la hipòfisi. • Pot induir la fabricació d'endorfines i encefalines, generant una sensació de benestar immediat. "L'olfacte és un sentit que tenim una mica descuidat, però té unes virtuts excepcionals per activar mecanismes beneficiosos al cervell." Famílies d'aromes i les seves aplicacions Es detallen diversos grups de fragràncies segons l'objectiu desitjat: • Fustes i boscos (Sàndal, Cedre, Pi): Ideals per a la relaxació profunda i la meditació. • Flors (Rosa, Gardènia, Flor de taronger): Tenen propietats afrodisíaques i activen la sensibilitat. • Fruites i cítrics (Llimona, Taronja): Són vigoritzants, recuperen la confiança i eleven l'estat d'ànim. • Espècies (Canyella, Farigola, Romaní): Aporten claredat mental i energia; la canyella és especialment recomanada per a l'estudi. Curiositats i qualitat del producte Es fa una menció especial al Neri-ko japonès, un encens de luxe vinculat a la cerimònia del te que macera durant tres anys sota terra. Finalment, es recomana valorar la qualitat de l'encens pel seu fum: si és molest o desagradable, indica una baixa qualitat o presència de químics.

  • 28'

    Infusions i tes: salut, preparació i propietats clau

    Introducció i context Després de les festes de Setmana Santa, es discuteix la importància de recuperar hàbits saludables. El consum de la mona de Pasqua, un postre extremadament dolç i calòric, serveix com a punt de partida per parlar de les infusions com a mètode per descongestionar l'organisme i millorar la digestió. Conceptes fonamentals de preparació És crucial diferenciar entre els diversos mètodes d'extracció dels principis actius de les plantes: • Infusió: Consisteix a abocar aigua bullint sobre la planta i deixar-la reposar. És un mètode més suau. • Decocció: Es posa la planta en aigua freda i es porta a ebullició. S'utilitza per a parts més dures com arrels, escorces o branques (com la farigola). • Maceració: Repòs prolongat en líquid, sovint en fred. Consells pràctics • Qualitat de l'aigua: Es recomana fer servir aigua mineral en lloc de la de l'aixeta. • Temps de repòs: És vital respectar els temps (normalment d'1 a 5 minuts) per evitar que la beguda es torni massa amarga o perdi propietats. • Temperatura: L'aigua calenta relaxa i facilita l'absorció, mentre que l'aigua freda és estimulant. A l'estiu, es poden fer glaçons d'infusió (menta, camamilla) per a un remei ràpid i refrescant. "Si ens passem amb els líquids durant els àpats, disminuïm la capacitat àcida de l'estómac i la digestió costarà més." El món del te i altres herbes Tot i que hi ha moltes varietats, totes provenen de la mateixa planta (Camellia sinensis). La diferència radica en el procés de fermentació: Tipus de te • Te verd: No fermentat, manté totes les propietats antioxidants. Ajuda a regular la tensió i la gastritis. • Te negre: Fermentat, amb un gust més intens però menys antioxidant. • Te vermell (Pu-erh): Doble fermentació. És famós per ajudar a baixar el colesterol i pel control de pes gràcies a la seva acció depurativa sobre el fetge. • Te blanc: Molt apreciat i car per la selecció de les fulles més tendres. Altres infusions • Mate: Molt popular a l'Argentina i l'Uruguai. Conté cafeïna, és diurètic i estimulant, però està contraindicat per a persones amb hipertensió o ansietat. • Rooibos: Provinent de Sud-àfrica, és un gran depuratiu sense teïna. Combina molt bé amb suc de poma. • Te Mu: Una barreja macrobiòtica de 16 plantes ideal per recuperar el to vital i millorar problemes digestius com les migranyes o les flatulències. Ús terapèutic i horaris Perquè una infusió tingui un efecte salutífer real, cal separar-la dels àpats (uns 15 minuts). Si l'objectiu és terapèutic (per exemple, per al fetge), el millor moment és prendre-la en dejú, sent el primer que entra a l'organisme.

  • 17'

    Mètodes naturals per desintoxicar la pell i els pulmons

    En aquesta sessió, el terapeuta Felip Caudet exposa com fer una neteja profunda de l'organisme centrant-se en dos sistemes d'eliminació clau: la pell i els pulmons. S'ofereixen consells pràctics i remeis naturals per millorar la salut abans de la primavera. Desintoxicació de la pell La pell no és només una barrera, sinó un òrgan d'eliminació actiu. Quan està intoxicada, apareixen símptomes com picors, acne, dermatitis o suor amb mala olor. Friccions en sec: Ús d'un guant de crin o esponja aspre sobre la pell seca per activar la circulació i obrir els porus abans de la dutxa. Higiene conscient: Es recomana alternar els dies de dutxa amb sabó i sense per no agredir la capa protectora de la pell, prioritzant sabons neutres. Sauna seca: Ideal per expulsar tòxics a través de la suor a temperatures elevades (uns 70 graus). Banys de sol: Exposicions curtes (10-15 minuts) a la primavera per aprofitar la radiació suau, sempre amb el cap cobert. Suplements clau: Llevat de cervesa i pol·len d'abella. Olis d'onagra i borratja per a la nutrició interna. Neteja del sistema respiratori Especialment indicat per a fumadors o persones amb tendència a la bronquitis o l'asma. L'objectiu és facilitar l'expectoració i la neteja de les vies. Baus (Inhalacions): Respirar vapor d'aigua molt calenta amb plantes com l'eucaliptus o el pi durant 5-10 minuts. Alimentació medicinal: Ceba crua: Deixar-ne una a la tauleta de nit ajuda a obrir les vies. All i regalèssia: Excel·lents aliats per a la salut pulmonar. "L'aigua fa una mica d'escombra per tot el cos i facilita que es perdin més toxines."

  • 21'

    Neteja estacional: Desintoxicació corporal a la primavera

    Guia per a la desintoxicació primaveral del cos L'episodi explora com combatre l'astènia primaveral i renovar l'organisme mitjançant mètodes de depuració holística i específica. La conversa se centra en netejar els filtres naturals del cos per encarar el nou cicle vital amb energia. Estratègies de desintoxicació general Es proposen dos mètodes per oxigenar i netejar el cos de forma global: Exercici físic: Considerat el gran netejador gràcies a l'oxigenació que aporta als pulmons, el cor i la pell. Banys hipertèrmics: Una tècnica d'immersió en aigua calenta que s'ha de fer de manera progressiva: Començar a 37 graus i augmentar fins als 39-40 graus al llarg de diversos dies. Durada d'entre 10 i 15 minuts, acabant amb repòs al llit per afavorir la transpiració. Precaució: No recomanat per a persones amb tensió baixa o problemes cardíacs. Depuració d'òrgans específics 1. Sistema Intestinal Es destaca la importància de netejar l'intestí gruixut on s'acumulen residus en els diverticles: * Ús de lavatives casolanes (d'infusions o iogurt natural). * Hidroteràpia de còlon en centres especialitzats per a una neteja profunda. 2. El Fetge Com a filtre principal de toxines alimentàries, es recomana estimular-lo amb: * Aliments amargs: Carxofes, escarola, rúcula, àpit, espinacs i pomelo. * Infusions: Cardo mariano, boldo, carxofera i dent de lleó. * Cafè: Pres sol i desvinculat dels àpats, actua com una "esponja" per al fetge. 3. Sistema Renal Per netejar els ronyons i prevenir afeccions com la cistitis: * Augmentar la ingesta hídrica. * Consumir verdures altament diurètiques com la ceba i el porro. * Evitar productes industrials amb colorants i additius. "El cos està molt ben pensat, som com una espècie de catedral on tot està mil·limetrat, però hem de donar-li les circumstàncies adequades perquè funcioni."

  • 26'

    Desintoxicació i depuració del cos a la primavera

    Introducció a la renovació estacional L'arribada de la primavera és considerada un dels dos moments ideals de l'any (juntament amb la tardor) per realitzar una desintoxicació del cos. Aquest procés es basa en la mobilització i eliminació de residus acumulats a causa d'estils de vida sedentaris, l'estrès, la contaminació o una alimentació de baixa qualitat. Els sistemes de neteja del cos El cos humà disposa de cinc sistemes principals per excretar tòxics i mantenir l'equilibri intern: • Sistema digestiu: mitjançant la defecació. • Sistema renal: a través de l'orina. • Sistema pulmonar: expulsant gasos tòxics. • La pell: mitjançant la suor i erupcions. • El fetge: actuant com el gran filtre i netejador de l'organisme. Tipus de dietes depuratives En Felip Caudet proposa diversos mètodes dietètics per ajudar a netejar els nostres òrgans: Dietes segons nutrients • Lacto-vegetariana: s'eliminen carns, peixos i ous, prioritzant vegetals i derivats lactis com el kèfir o el iogurt per augmentar la fibra. • Hipocarbonatada: reducció dràstica de sucres refinats, pa i pasta, ideal per a problemes de fetge i pàncrees. • Hiponitrogenada: baixa en proteïnes (animals i algunes vegetals), indicada per a persones amb dolors reumàtics o problemes de ronyó. • Hipocalòrica: centrada en la qualitat de les calories més que en el nombre, requereix supervisió professional. Les Monodietes Consisteixen a consumir un únic aliment durant tot el dia per forçar el cos a activar mecanismes de compensació que mobilitzen tòxics. Es recomanen fruites de temporada com la cirera (diurètica) o verdures com la ceba. No s'han d'allargar més de tres dies sense control mèdic. El dejuni com a eina terapèutica És fonamental entendre que el dejuni és una eina de desintoxicació i no un mètode per aprimar-se. • Dejuni total: només es permet l'ingesta d'aigua. Requereix repòs absolut i supervisió mèdica estricta. • Dejuni parcial: basat en sucs, caldos purificadors o infusions. És menys agressiu i es pot integrar un dia a la setmana. "Un dejuni no ha de ser entès mai com un mètode per aprimar, sinó com una eina per netejar i desintoxicar el cos."

  • 27'

    Conceptes i prevenció de l'osteoporosi

    Què és l'osteoporosi i com ens afecta L'osteoporosi es defineix com una disminució generalitzada i progressiva del teixit ossi. Tot i que sovint s'associa exclusivament a dones d'edat avançada, especialment a partir de la menopausa (on el 50% pot patir-ne en algun grau), també afecta els homes, normalment a partir dels 35-40 anys. El paper vital del calci El calci és el mineral constitutiu principal dels ossos (on es troba el 98% del total del cos), però el 2% restant que circula per la sang és crític per a: • La coagulació de la sang per evitar hemorràgies. • La contracció muscular, permetent el moviment. • La transmissió dels impulsos nerviosos. "Si el nivell de calci en sang baixa, el cos l'agafa directament dels ossos, debilitant l'estructura òssia per prioritzar el sistema nerviós." Factors que dificulten la fixació del calci • Hormonals: La disminució d'estògens després de la menopausa dificulta que el calci es fixi. • Falta de Vitamina D: Aquesta vitamina, que se sintetitza mitjançant l'exposició solar, és imprescindible per a l'absorció mineral. • Sedentarisme: La falta d'activitat física i l'absència d'efecte de la gravetat (com passa amb els astronautes) accelera la descalcificació. • Medicaments: L'ús continuat de corticoides, antiàcids amb alumini o diürètics pot ser perjudicial. • Estrès: Consumeix ràpidament el calci circulant en sang, obligant el cos a recórrer a les reserves dels ossos. Prevenció i tractament natural L'estratègia per combatre l'osteoporosi no només es basa en el consum de calci, sinó en evitar els seus "lladres" i millorar-ne l'absorció. Aliments a evitar (Lladres del calci) • Sucre blanc i begudes ensucrades: Impedeixen totalment la fixació. • Cafè i alcohol: Tres tasses de cafè poden fer perdre fins a 45mg de calci. • Excés de sal i de proteïna animal: Augmenten l'eliminació del mineral a través de l'orina. Fonts naturals de calci i plantes medicinals • Sèsam: Una de les fonts vegetals més potents i fàcils de digerir. • Peix blau: Especialment les sardines i el salmó. • Verdures: Bròcoli (al vapor), espinacs cuits i julivert. • Plantes remineralitzants: La cua de cavall, l'avena i l'alfalfa en infusió són grans aliades.

  • 21'

    Comprensió i gestió de les al·lèrgies i els seus efectes

    Comprendre les al·lèrgies: una resposta desmesurada L'al·lèrgia es defineix com una reacció de defensa exagerada del sistema immunitari davant d'agents externs que normalment no serien nocius. Segons Felip Caudet, el cos activa mecanismes per destruir o aïllar aquestes substàncies, generant un recordatori anomenat anticòs (específicament immunoglobulines). Tipus principals d'alèrgens Els agents que provoquen aquestes reaccions s'anomenen alergògens. Els més comuns citats durant la conversa són: Pol·len: Especialment el de les gramínies, vinculat a èpoques de floració com la primavera. Àcars de la pols: No és la pols en si el que afecta, sinó les defecacions d'aquests microorganismes que s'alimenten de cèl·lules dèrmiques. Animals (especialment gats): L'al·lèrgia no prové del pèl, sinó de la saliva que queda dipositada en el pelatge quan l'animal es neteja. Aliments: Es destaca el paper dels conservants artificials i productes com la llet i els fruits secs. Simptomatologia i efectes en el cos Les reaccions poden variar en intensitat i localització segons la persona i el grau de sensibilitat: Rinitis: Inflamació de les mucoses nasals que provoca secreció transparent i esternuts (mecanisme de neteja). Asma al·lèrgic: Una broncoconstricció on els bronquis s'inflen i es tanquen, dificultant el pas de l'oxigen. Reaccions dèrmiques: Aparició d'eritemes o ronxes que causen picor a causa de l'alliberament d'histamina. "La primera norma per a qualsevol al·lèrgic serà sempre evitar la substància que li produeix la reacció." Tractaments i prevenció S'han comentat diverses vies per gestionar aquestes condicions: * Farmacologia: Ús d'antihistamínics per reduir la secreció d'histamina i broncodilatadors per a l'asma. * Vacunes: Exposició gradual a dosis mínimes de l'al·lergen per generar resistència. * Remeis simptomàtics: Aplicar fred (glaçons, argila) per calmar la picor a la pell i evitar rascar-se, ja que això allibera més histamina. * Higiene: Ús de fundes de plàstic als matalassos i canviar-se de roba fora de l'habitació per minimitzar l'exposició als àcars.

  • 24'

    Teràpies Complementàries: Regulació i Consells Pràctics

    Cap a un nou paradigma: De l'alternativa a la complementarietat En aquesta conversa entre en Felip Caudet i la Núria, s'analitza el canvi terminològic i estructural que està vivint el món de la salut. El concepte de teràpia complementària substitueix el de teràpia alternativa, rebuigant la idea que una opció hagi de fallar per buscar-ne una altra. L'objectiu és la cooperació entre la medicina convencional (al·lopàtica) i altres disciplines per millorar la salut del pacient. El camí cap a l'oficialitat i la regulació Un dels punts clau és la manca de regulació actual, que permet que persones amb formacions molt breus puguin exercir. No obstant això, es destaca un canvi imminent: • La Generalitat de Catalunya està treballant en comissions per regular el sector. • Es preveu la creació de tribunals i exàmens per otorgar titulacions reconegudes. • L'objectiu és garantir uns mínims de qualitat i seguretat per a l'usuari final. Com identificar un bon professional? Davant la falta actual de col·legis professionals en l'àmbit complementari, en Felip ofereix diversos consells: • La transparència: Cal desconfiar de qui no vol explicar la tècnica o els productes que utilitza. • El diagnòstic previ: Un bon terapeuta sempre realitza una orientació diagnòstica (per palpació, interrogatori o inspecció) abans de tractar. • L'honestedat i els límits: Un professional íntegre és aquell que sap dir > "Jo no puc fer més per vostè, l'hauria de tractar un altre especialista." o que estableix marges de temps clars per no eternitzar els tractaments. L'autoresponsabilitat del pacient Es trenca amb el model paternalista on el metge era l'únic responsable de la cura. L'eficàcia dels tractaments augmenta dràsticament quan el pacient assumeix la seva part: • Realitzant canvis d'hàbits (posturals, alimentaris, etc.). • Exercint el dret a preguntar i a rebre respostes clares sobre el seu estat i el tractament.

  • 26'

    L'aigua i la salut: tipus, filtratge i propietats

    Exploració del món de l'aigua En aquesta conversa amb Felip Caudet, s'analitza l'aigua no només com un nutrient essencial, sinó com un element amb propietats terapèutiques i tècniques que varien segons el seu origen i tractament. Es destaca la importància de conèixer què és l'aigua de boca i com la seva mineralització afecta el nostre organisme. Classificació de les aigües Segons el seu origen i tractament, es poden dividir en tres grans grups: • Aigües de manantial: Broten directament de la natura i normalment no reben tractaments químics significatius. • Aigües de taula: Són aigües envasades que segueixen protocols higiènics estrictes i poden incloure les aigües amb gas (natural o afegit). • Aigües minero-medicinals: Tenen capacitats salutíferes gràcies a la presència de minerals com el sofre o el ferro. Tractament i filtratge domèstic Es discuteix el concepte d'aigua dura (rica en calç) i com aquesta afecta la pell, el cabell i la salut. Per millorar la qualitat de l'aigua de l'aixeta, es proposen diversos mètodes: • Filtres de carbó actiu: Ideals per eliminar el clor i molècules pesades. • Osmosi inversa: Un sistema més sofisticat que reté la calç i els nitrats, tot i que comporta un cert malbaratament d'aigua. Propietats i usos específics "L'aigua hauria de ser inodora i insípida, però la seva mineralització en determina els beneficis terapèutics." • Aigua amb gas: Estimula la secreció d'àcids estomacals i el peristaltisme intestinal. Es recomana prendre-la abans dels àpats per facilitar la digestió. • Mineralització dèbil: És la més recomanada per a dietes infantils i problemes renals, ja que fa treballar menys els ronyons. • Temperatura: L'aigua fresca (no glaçada) actua com a estimulant, mentre que l'aigua calenta té un efecte calmant. Conservació i cura L'etiquetatge és fonamental per conèixer l'origen i la composició. Per a una conservació òptima, cal mantenir l'aigua lluny de la llum solar i d'olors agressives, a causa de la seva gran capacitat d'absorció.