Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

121-132 de 558
  • 21'

    La crisi de manca de personal d'infermeria a Catalunya

    L'actual manca de professionals d'infermeria L'episodi analitza la greu situació de la sanitat catalana per la manca de personal d'infermeria. Tot i que estudis oficials apunten a una demanda de 700 professionals, el doctor Joan Maria Adzerà i Sílvia Ferrer afirmen que la necessitat real és molt superior, arribant a requerir unes 2.000 persones més a causa dels nous convenis i equipaments. Causes principals de la crisi La falta de personal no es deu a un sol factor, sinó a una combinació de diversos elements estructurals i socials: Reducció de la jornada laboral: El conveni col·lectiu signat el 2006 va comportar una reducció d'unes 60 hores anuals i l'increment de dies de lliure disposició. Això implica que, per cobrir el mateix lloc de treball, ara es necessiten més professionals. Conciliació familiar: Atès que és una professió majoritàriament femenina, les millores legals en permisos de maternitat i excedències fins als 6 o 8 anys han tingut un impacte directe en la disponibilitat de les plantilles. Canvis en la formació (Pacte de Bolonya): El pas de la diplomatura de tres anys al grau de quatre anys provocarà un any de buit sense noves promocions al mercat laboral. Manca de planificació: Es critica la desconnexió entre les necessitats reals del sistema sanitari i la planificació de les places universitàries. "Avui les plantilles que cobríem amb una persona, ara en necessitem dues per cobrir el mateix lloc de treball a causa de les millores socials i horàries." El rol de la infermeria avui La professió ha evolucionat des de l'antic model d'ATS cap a una figura amb més autonomia i responsabilitats. Actualment, l'infermeria s'estructura en tres àmbits: 1. Atenció Especialitzada: Cures crítiques, quiròfans i hospitalització. 2. Atenció Primària: Programes de salut infantil, vacunacions i prevenció. 3. Sociosanitari: Atenció al malalt crònic. Finalment, es fa una crida a potenciar la vocació i a facilitar l'accés a la formació pública, ja que actualment hi ha molta demanda però les limitacions de places i el cost de les escoles privades actuen com a barrera.

  • 28'

    Avenços en l'artroscòpia d'espatlla i cirurgia mínima

    L'evolució cap a la cirurgia mínimament invasiva El programa aborda com la medicina ha evolucionat des de la cirurgia oberta cap a tècniques molt menys agressives com l'artroscòpia. Aquesta transició és fonamental per a la recuperació del pacient, ja que redueix dràsticament el risc d'infeccions i seqüeles postoperatòries. • L'artroscòpia permet treballar a través de petites incisions d'un centímetre. • Tot i ser menys invasiva, presenta una alta dificultat tècnica per al cirurgià, que ha de treballar mirant un monitor en lloc de les seves mans. Patologies comunes de l'espatlla L'espatlla és una articulació especialment complexa per la seva gran mobilitat (360 graus). Els doctors identifiquen dos grans grups de problemes: Inestabilitat i luxacions: Provocades sovint per traumatismes o accidents on l'os surt del seu lloc i trenca lligaments. Dolor per conflicte subacromial: Causat per fregaments continuats en espais reduïts, sovint associat a microtraumatismes de la vida diària o activitats laborals (com els mecànics). "L'espatlla és una de les poques articulacions que treballa en 360 graus, i això fa que la seva biomecànica sigui extremadament sofisticada i complexa." Formació i formació continuada L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla ha organitzat cursos especialitzats amb cirurgies en directe per transmetre aquest coneixement. Els especialistes subratllen que: • La cirurgia és sempre l'últim esgraó, després del tractament mèdic i la rehabilitació. • L'aprenentatge és constant; els professionals s'han de subscriure a revistes especialitzades i practicar amb simuladors o models anatòmics. • L'especialització és clau per obtenir els millors resultats clínics i reduir les llistes d'espera gràcies a una recuperació més ràpida.

  • 29'

    Cànons de bellesa, talles i salut pública

    Els cànons de bellesa com a epidèmia social En aquesta conversa amb l'epidemiòloga Cinta Daufí, s'analitza com la pressió estètica i els estàndards de la talla 36 actuen com una veritable epidèmia en la societat occidental. Es compara aquesta imposició amb altres formes de control cultural, destacant com la subtilesa d'aquests cànons acaba dictant la conducta de les dones des d'edats molt primerenques. "Tenim la burca de la talla 36, que és molt més subtil que imposar un mocador." L'impacte psicològic i sanitari de les talles Un dels problemes principals discutits és la manca d'unificació en el tallatge de la roba, un fenomen que genera confusió i frustració en els consumidors. • La variabilitat de talles entre botigues pot provocar que dones saludables comencin dietes perilloses en sentir-se fora dels estàndards. • La publicitat sovint associa la primesa amb el triomf personal i la seguretat, ignorant la diversitat de cossos reals. • S'emfatitza que el factor més determinant de la salut d'una població són els comportaments i estils de vida, per sobre del sistema sanitari. Iniciatives institucionals i l'estudi antropomètric Es destaca la tasca del Ministeri de Sanitat per abordar aquest problema mitjançant un estudi antropomètric de grans dimensions: • Es mesuraran unes 8.500 dones d'entre 12 i 70 anys amb tecnologia làser per definir el prototip anatòmic real de la dona espanyola. • L'objectiu és que la moda s'adapti a la dona i no a l'inrevés. • Es reconeix la valentia de polítiques públiques que, tot i ser impopulars, busquen promoure una imatge saludable. Trastorns alimentaris i vulnerabilitat adolescent El podcast posa l'alerta sobre l'augment de casos de anorèxia i bulímia, especialment en noies a partir dels 12 anys. L'adolescència es defineix com una etapa crítica de canvis i inseguretats on la pressió del mercat és més agressiva. • La societat es descriu com a "esquizofrènica", ja que conviuen els trastorns per mancança amb l'obesitat infantil. • Es discuteix la historicitat d'aquesta esclavitud estètica, recordant l'ús del corsé al segle XIX, per concloure que la millor "vacuna" segueix sent l'autoacceptació i el sentit comú.

  • 31'

    El funcionament de les Urgències a Tarragona

    Situació de la Grip i Malalties Estacionals L'episodi comença analitzant l'estat actual de la grip a la demarcació de Tarragona, destacant que el pic màxim ja s'ha produït i la tendència és a la baixa. S'emfatitza l'eficàcia de les campanyes de vacunació, especialment entre la gent gran. • El cicle del virus a Tarragona sol ser molt fidel al calendari: apareix la segona setmana de gener i baixa al febrer. • L'èxit de la vacunació arriba al 90% en algunes àrees bàsiques de salut. • Moltes afeccions respiratòries actuals no són grip real, sinó processos de vies altes de menor intensitat. Dinàmica del Servei d'Urgències Els doctors expliquen com s'organitza l'atenció per evitar col·lapses i garantir que els casos més greus rebin atenció immediata. Els Pics d'Afluència S'han detectat patrons horaris i diaris clars en l'arribada de pacients: • Dilluns: És el dia amb més activitat, fruit de l'acumulació de casos del cap de setmana. • Franges crítiques: De 9h a 11h del matí, a les 14h i un pic important a les 19h. • La nit sol quedar reservada per a casos de necessitat real, amb un comportament més estable. El Sistema de Triatge "No li va la vida": Aquesta és la clau per diferenciar entre una urgència i una emergència vital. El sistema es divideix principalment en: 1. Atenció Continuada: Per a patologies banals (mal de queixal, febre lleu, petits traumatismes). 2. Atenció Preferent: Per a pacients vulnerables (nens i gent gran) o casos que requereixen proves complementàries i possible ingrés. El Paper de l'Especialista i la Vocació Es discuteix la complexitat de la figura del metge d'urgències, que tot i no estar reconeguda oficialment com a especialitat pròpia, requereix una visió integral i un gran ull clínic. • Els professionals d'urgències són els que reben el primer impacte dels casos més greus. • Es reivindica el prestigi social de metges i mestres com a col·lectius essencials. • S'alerta sobre la distorsió que generen les sèries de televisió en les expectatives dels pacients.

  • 28'

    Natalitat, edat materna i el debat ètic sobre la maternitat als 67 anys

    Evolució de la natalitat i noves tendències demogràfiques El programa analitza l'estat actual dels naixements a Catalunya, destacant un lleuger repunt de la natalitat, tot i que les xifres encara es mantenen molt per sota de les dècades dels 70 i 80. S'identifiquen dos factors clau per a aquest creixement: • L'aportació de la immigració, que representa aproximadament el 25% dels nous nats. • El desplaçament de l'edat materna cap a la maduresa. Desafiaments socioeconòmics i polítics El doctor Joan Maria Atzerà subratlla la falta de polítiques reals de conciliació i ajudes econòmiques directes per a les famílies. Segons els experts: • Tenir un fill a Catalunya actualment és molt car i les ajudes són "minces". • La incertesa laboral i l'accés a l'habitatge obliguen el jovent a retardar la paternitat. • Es demana una inversió directa en educació infantil i habitatge per incentivar el relleu generacional. "L'estat espanyol i Catalunya estan molt lluny de les polítiques de suport real; avui tenir un fill és un sacrifici econòmic que no tothom pot assumir." Riscos mèdics i canvi en el perfil de les gestants El doctor Jordi Santís, cap de ginecologia, detalla com ha canviat el panorama hospitalari. Amb una mitjana d'edat de 31 anys per al primer fill, moltes dones arriben als 35 o 40 anys sense haver començat la seva descendència. • L'edat de risc: A partir dels 40 anys es prenen precaucions especials, i per sobre dels 45 el risc de complicacions com la diabetis gestacional o la hipertensió augmenta significativament. • Immigració i control sanitari: S'ha detectat un augment de dones que arriben al part sense haver passat cap control mèdic previ, sovint per por per la seva situació legal, cosa que genera inseguretat clínica. El debat ètic: La maternitat extrema als 67 anys L'espai dedica una part important a analitzar el cas polèmic d'una dona que ha donat a llum bessons als 67 anys després d'un tractament als Estats Units. • Consens professional: A Catalunya i Espanya existeix un pacte deontològic entre metges per no realitzar tractaments de fertilitat més enllà dels 50 anys. • Crítica a la praxi mèdica: Es qüestiona la responsabilitat del metge que va acceptar el cas i el risc vital tant per a la mare com per al benestar futur dels infants. • Dilema del servei públic: El debat sobre si el sistema sanitari públic ha d'assumir els elevats costos de les complicacions derivades de decisions privades que contravenen la praxi mèdica acceptada.

  • 28'

    Tècnica del gangli sentinella i prevenció del càncer de mama

    Tècnica del Gangli Sentinella i Salut mamària En aquest episodi del programa Ens curem en salut, el doctor Joan Mariat Serà i el doctor Jordi Picas, responsable de cirurgia de l'Hospital del Vendrell, detallen els avenços en el tractament del càncer de mama i la importància de la prevenció. La Tècnica del Gangli Sentinella Aquesta tècnica representa un canvi de paradigma en la cirurgia oncològica, ja que evita intervencions agressives i innecessàries. • Definició: El gangli sentinella és el primer gangli d'una cadena limfàtica on drena un tumor. Si aquest primer filtre està net, la resta també ho estarà. • Beneficis: Evita el buidatge axil·lar complet, reduint el risc de limfedema (inflor del braç), pèrdua de sensibilitat i problemes de mobilitat. • Procediment: Es realitza una punció amb radioisòtops prop del tumor per identificar el gangli mitjançant una limfogammografia. Durant la cirurgia, una gamma-càmera permet extreure només el gangli marcat per analitzar-lo al moment. "L'objectiu és ser menys agressiu, mutilar menys i fer menys mal a la persona per a la seva millor recuperació posterior." Prevenció i Diagnòstic Precoç La detecció en estadis inicials (T1) és clau per a l'èxit del tractament i l'aplicació de tècniques conservadores. • Cribratge poblacional: És fonamental respondre a les trucades del sistema de salut per fer-se la mamografia de control, especialment a partir dels 50 anys. • Autoexploració: Els doctors insten a les dones a realitzar-se autoexploracions mensuals després de cada menstruació per detectar canvis en el mugró o bultos que la mamografia podria no veure inicialment. • Unitats de Mama: Es recomana acudir a centres especialitzats amb equips multidisciplinaris (radiòlegs, patòlegs i cirurgians) que tracten tot tipus de patologia mamària, no només oncològica. Altres Temes: Context climàtic i Grip A l'inici de la conversa es comenta la situació epidemiològica estacional, destacant que el fred sobtat afavoreix l'arribada d'infeccions respiratòries com la grip, que enguany es presenta amb pics de febre alta però de curta durada.

  • 23'

    Brot de xerampió a Barcelona i malalties infantils

    L'actualitat del xerampió a Catalunya L'episodi analitza el rebrot de xerampió detectat a la regió sanitària de Barcelona, amb prop de 89 casos enregistrats. Aquesta situació contrasta amb els objectius de la Comunitat Econòmica Europea d'erradicar la malaltia per a l'any 2007. Vacunació i prevenció • L'eficàcia de la vacuna és superior al 95%. Gràcies a la vacunació sistemàtica, els casos a Catalunya van passar de 6.000 l'any 1986 a només 5 el 2005. • Com a mesura de xoc a Barcelona, s'ha iniciat una campanya per vacunar uns 35.000 nadons d'entre 9 i 15 mesos. • Es destaca que a Tarragona no hi ha brots i es manté el calendari de vacunació ordinari als 15 mesos amb la triple vírica (xerampió, rubèola i parotiditis). Impacte de la immigració i barreres culturals El sistema sanitari s'enfronta a nous reptes a causa dels fluxos migratoris procedents de països on la vacunació no és sistemàtica. • Existeixen barreres idiomàtiques i culturals, especialment en dones que romanen a la llar i tenen poc contacte extern, dificultant l'accés a la informació sanitària. • El control principal es realitza mitjançant el carnet de vacunació obligatori per a l'escolarització. El perill de les medicines alternatives El doctor Zerà manifesta una preocupació creixent per l'auge de corrents que prioritzen l'homeopatia per sobre de la medicina contrastada. "El fet que algú cregui en una cosa alternativa no desautoritza la contrastada; la vacuna és una tècnica absolutament contrastada." Es recorda que ambdues pràctiques poden ser complementàries, però que mai s'ha de deixar de vacunar, ja que es trenca la immunitat de grup en malalties d'alta contagiositat. Afectacions hivernals: Grip i processos virals S'analitza la situació a les escoles, on l'assistència disminueix fins a un 50% durant el pic víric de gener i febrer. • Símptomes actuals: Febres molt altes (fins a 40 graus), tos i gastroenteritis. • Consells pràctics: Ús d'antitèrmics, hidratació, repòs i l'ús de mitjans físics (banys amb aigua tèbia) per baixar la temperatura. • Retorn a l'escola: Es recomana prudència i esperar almenys 24 hores sense febre abans que el nen torni a classe.

  • 21'

    Hàbits saludables i medicina de l'esport post-festes

    Recuperació d'hàbits saludables després de les festes L'episodi se centra en la importància de recuperar la normalitat i els hàbits de vida saludables després dels excessos calòrics del Nadal. El doctor Joan Maria Atzarà i la doctora Núria Jordi de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla expliquen que l'augment de pes (entre 2 i 4 quilos) és habitual a causa de la dieta rica en greixos i alcohol, que sovint no es correspon amb les necessitats energètiques actuals. La Unitat de Medicina de l'Esport Es presenta la Medicina de l'Esport com una eina clau no només per a atletes, sinó per a la població general. Aquesta especialitat ofereix: Suport nutricional personalitzat segons l'estructura corporal i possibles patologies (colesterol, anèmia, etc.). Prescripció d'exercici físic com si fos un tractament mèdic, adaptat a cada individu. Acompanyament professional per evitar la frustració i garantir que els canvis siguin sostenibles a llarg termini. L'exercici com a medicina El doctor Atzarà destaca la tendència actual on els metges de capçalera poden "receptar" exercici físic. S'emfatitza que: No cal fer activitat de competició; caminar entre 30 i 45 minuts diaris és suficient. L'exercici té beneficis integrals: millora el sistema cardiovascular, ajuda a la salut mental i redueix l'estrès. L'obesitat es defineix com una malaltia real que deriva en altres complicacions greus. "L'exercici físic és la millor prevenció un cop recuperat d'una patologia, com podria ser un infart." Prevenció i riscos de l'obsessió Finalment, es tracta el perill dels extrems. Tant el sedentarisme com el culte al cos excessiu o l'obsessió pel gimnàs (vigorèxia) poden ser perjudicials. Els doctors recomanen una revisió mèdica prèvia (incloent-hi proves d'esforç) abans d'iniciar qualsevol activitat física intensa, especialment en persones de mitjana edat o que es jubilen.

  • 19'

    Trastorns obsessius i estrès posttraumàtic

    Exploració dels Trastorns d'Ansietat En aquest episodi es detallen els mecanismes del Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) i el Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT), subratllant la importància del diagnòstic professional i la teràpia psicològica. El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) El TOC es caracteritza per la presència de dos elements clau que apareixen de forma recurrent: Obsessions: Són idees, impulsos o imatges persistents i irracionals (com la por a la contaminació) que generen una gran angoixa. Compulsions: Són conductes o rituals que la persona realitza per intentar reduir l'angoixa de l'obsessió. Es destaca que existeix una gran diferència entre ser una persona ordenada o neta i patir un trastorn. La clau resideix en la incapacitat per evitar el ritual, encara que això suposi perdre hores de temps o causar-se danys físics (com problemes de pell per excés de neteja). Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) Aquest trastorn sorgeix després d'haver viscut una situació de perill real per a la integritat física o psicològica. Els símptomes inclouen: Flashbacks i records recurrents de l'esdeveniment. Hipervigilància i irritabilitat. Dificultats de concentració i del son. L'aparició del TEPT depèn de la interpretació cognitiva i dels recursos personals de cada individu, motiu pel qual un mateix fet pot afectar de manera diferent a diverses persones. L'Ús de la Medicació i la Teràpia Es respon a una consulta sobre els ansiolítics, explicant que: Són útils però insuficients: La medicació ajuda a calmar els símptomes puntuals, però no resol l'origen del problema. Addicció psicològica: Tot i que la majoria no genera dependència química, es pot crear una "crossa" psicològica on el pacient té por a deixar el fàrmac. Necessitat de teràpia: La teràpia psicològica és indispensable per aprendre tècniques d'afrontament i guanyar autonomia. "Feu la teràpia psicològica i l'ansiolític alhora; el fàrmac ajuda a estar tranquil·la mentre es treballa el perquè de la situació."

  • 21'

    L'angoixa, les crisis de pànic i les fòbies

    L'angoixa i les crisis de pànic L'espai de psicologia clínica amb Sònia Navarro a Tarragona Ràdio aprofundeix en els trastorns d'ansietat, centrant-se en les crisis de pànic i les fòbies. S'explica que l'ansietat és una resposta positiva si serveix per alertar d'un perill, però esdevé un problema quan el mecanisme d'alerta no es desconnecta. Simptomatologia de l'atac de pànic Les crisis de pànic són episodis d'angoixa molt intensa que solen durar uns 10 minuts. Els símptomes principals inclouen: Físics: Taquicàrdia, suors, semsació d'ofegament, nàusies, marejos i tremolors. Cognitius: Por imminent a morir, a perdre el control o a tornar-se boig. "La persona creu que ha de morir-se, es troba tan malament que és que ha de morir-se." El perill de l'evitació i la dependència Quan una persona pateix una crisi, sovint acaba a urgències on se li administra un ansiolític. El problema sorgeix quan, per por a la repetició de l'atac, es comencen a evitar llocs o situacions relacionades amb el primer episodi. Aquesta conducta generadora d'un cercle viciós pot derivar en: Dependència farmacològica: Portar sempre la medicació "per si de cas". Trastorns complexos: Evolució cap a l'angoixa generalitzada o l'agorafòbia. Tipus de Fòbies i Trastorns Agorafòbia: Més que la por als espais oberts, és la por a estar en llocs on no es pugui obtenir ajuda ràpida. Pot limitar la vida fins a l'extrem de no sortir de casa. Fòbia Social: Por irracional a ser jutjat o criticat pels altres. A diferència de la timidesa (que permet actuar malgrat el malestar), la fòbia social és invalidant i fa que la persona eviti qualsevol exposició pública. Fòbies Específiques: Por desproporcionada a objectes o situacions concretes (agulles, avions, animals). Són pors irracionals que provoquen conductes evitatives extremes. Conclusió i Teràpia La teràpia psicològica és fonamental per entendre l'origen de l'angoixa i aprendre tècniques d'afrontament. Sònia Navarro destaca que els símptomes físics tenen una explicació lògica (com la redistribució de la sang per a la fugida) i que no indiquen una malaltia física real, sinó un trastorn que cal tractar des de l'àmbit emocional.

  • 16'

    Ansietat i angoixa: Comprensió i mecanismes

    Introducció a l'Ansietat: Més enllà del concepte negatiu En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborda l'ansietat no com una patologia per se, sinó com una emoció natural i adaptativa. L'ansietat és un mecanisme que ens permet moure'ns i reaccionar davant d'estímuls tant positius (una cita o un examen) com negatius. Els tres components de l'ansietat L'especialista desgrana l'ansietat en tres pilars que actuen simultàniament: 1. Component biològic/fisiològic: Respostes físiques com taquicàrdia, tremolors, marejos o el clàssic "nus a l'estómac". 2. Component conductual: La tendència natural a la fugida o a l'evitació davant d'un perill. 3. Component cognitiu: Les valoracions i creences que fem sobre una situació concreta. Quan l'ansietat esdevé un trastorn El límit entre l'emoció normal i la patologia es troba en la interferència en la quotidianitat. Un trastorn d'angoixa apareix quan el cos es manté en un estat d'alerta constant sense que hi hagi un perill real o objectiu. "L'ansietat ens fa moure; el que és negatiu seria el trastorn d'angoixa, però no l'ansietat en si mateixa." Els perills de l'autodiagnòstic Es critica l'ús a la lleugera de termes com depressió o estrès. Sovint, la societat confon l'estrès amb el simple fet de tenir molta feina, quan en realitat és un quadre d'angoixa elevat que pot derivar de moltes causes, fins i tot de malalties cròniques. El mecanisme de l'alerta permanent Quan el cervell percep un perill (real o imaginari), allibera adrenalina i noradrenalina. El cos prioritza la sang cap als músculs per fugir, restant-ne de les mans o el cap (provocant el formigueig i el mareig). Si aquest estat es manté durant mesos, el cos pateix conseqüències greus perquè no està preparat per a una activació hormonal tan prolongada. Això crea un cercle viciós on els símptomes físics generen més preocupació, i aquesta preocupació alimenta l'ansietat.

  • 26'

    Disfuncions sexuals masculines: causes i mites

    Introducció a la salut sexual masculina En aquest episodi del racó psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza les disfuncions sexuals que afecten exclusivament els homes. El debat se centra en com els estigmes socials i la falta de comunicació alimenten problemes que sovint tenen una arrel psicològica més que no pas física. Els obstacles de la comunicació Un dels majors problemes és que el sexe continua sent un tema tabú. Això genera: • Una manca de naturalitat en la parella. • L'aparició d'angoixa i frustració per no saber expressar necessitats. • La pressió per "donar la talla" a causa de l'orgull viril i les expectatives socials. Principals disfuncions analitzades Disfunció erèctil: Afecta 1 de cada 10 homes. El 95% dels casos tenen un origen psicològic, com l'angoixa anticipatòria. Ejaculació precoç: Més que una qüestió de temps, es defineix com la manca de control i la incapacitat de detectar la sensació preorgàsmica. Ejaculació retardada: Una disfunció poc habitual on l'home no pot expulsar el semen malgrat l'excitació. Mites i teràpia Es destaca la importància de desmitificar la masturbació en parella com un acte saludable d'autoconeixement. El procés terapèutic recomanat per a les disfuncions inclou: • Desdramatitzar la situació i eliminar la pressió del cronòmetre. • Fer exercicis de focalització sensorial (acariciar el cos sense tocar els genitals) per redescobrir el plaer sense l'objectiu de la penetració. "Moltes vegades s'angoixen perquè volen tenir l'erecció en el moment i com volen, i mentre més angoixa hi ha, més dificultat apareix."