Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis

RSS

episodis

133-144 de 558

22 de febr. del 2007
21'
Disfuncions sexuals: Causes i solucions amb Sònia Navarro
En aquest capítol de la Ràdio de la Ciutat, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza les principals disfuncions sexuals des d'una perspectiva psicològica i de parella. L'objectiu és desdramatitzar aquests problemes i fomentar la comunicació i la naturalitat en les relacions. Els pilars de la salut sexual Naturalitat i comunicació: Sovint dotem la sexualitat d'una solemnitat excessiva que genera angoixa. És vital poder parlar de sexe amb la parella i fins i tot riure dels problemes propis. El sentiment de culpa: Moltes disfuncions estan lligades a posar-se a prova i al sentiment de culpa si l'altre no gaudeix. El rebuig al control: Un excés de control i la incapacitat de deixar-se anar bloquegen el plaer. Les fases de la resposta sexual Una disfunció apareix quan hi ha dificultats en alguna d'aquestes quatre fases: 1. Desig: Ganes d'apropar-se a l'altre. 2. Excitació: Sensació de plaer acompanyada de canvis fisiològics (erecció o lubricació). 3. Orgasme: El punt de màxim plaer. 4. Resolució: Relaxació posterior a l'orgasme. Principals disfuncions analitzades Anorgàsmia: Inhibició de l'orgasme tot i haver-hi desig i excitació. Pot ser primària (mai s'ha tingut un orgasme) o secundària (deixen de tenir-ne en un moment donat). Dispareunia: Dolor durant el coit, sovint de causa psicològica si es poden usar tàmpacs o passar revisions ginecològiques sense dolor. Vaginisme: Tancament involuntari dels músculs vaginals que impedeix qualsevol penetració. Anafrodisia: Falta de desig sexual que, sovint, apareix com a mecanisme de defensa per evitar la frustració d'altres disfuncions. Criteris de solució i tractament "En el sexe val tot sempre que tots dos estiguin d'acord." La majoria de casos tenen un 95% d'èxit amb teràpia. Cal una reeducació sexual que separi l'objectiu de l'orgasme del simple plaer de redescobrir el cos de l'altre. És fonamental no forçar situacions ni pràctiques que no es vulguin fer realment, ja que l'autoengany provoca noves disfuncions.
22 de febr. del 2007
23'
Psicologia i Sexualitat: Mites, Realitat i Autoconeixement
Introducció a la Sexualitat Real En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborda el sexe des d'una perspectiva realista, allunyada dels tabús i les idealitzacions mediàtiques. Es discuteix com la manca de comunicació honesta genera angoixa i la falsa sensació que tothom té una vida sexual perfecta excepte un mateix. Diferències en l'Excitació S'analitzen les diferències fonamentals en com homes i dones processen l'estímul sexual: • L'excitació masculina és predominantment visual i immediata. • L'excitació femenina depèn més del tacte (la pell) i de l'oïda. Aquesta distinció explica per què el mercat de revistes eròtiques se centra en la dona com a reclam, ja que l'home utilitza la imatge com a eina de masturbació, mentre que la dona sol preferir la imaginació. L'Autoconeixement i la Masturbació Un dels pilars per a una sexualitat saludable és l'acceptació del propi cos. La psicòloga destaca: • La importància de la masturbació com a eina d'autoconeixement, tant si es té parella com si no. • Cal trencar el mite que la masturbació en parella significa manca de desitj cap a l'altre; és simplement una expressió sexual individual. • La necessitat de veure els genitals com una part natural del cos, eliminant connotacions de "brutícia". Més enllà de la Genitalitat Es reivindica que la sexualitat no és equivalent a la genitalitat o al coit: "L'objectiu d'una relació sexual no ha de ser únicament l'orgasme, sinó gaudir de tot el procés i la relació." • La fantasia sexual i l'erotisme són motors essencials per evitar que el sexe es converteixi en una mecànica avorrida. • Cal aprendre a demanar i guiar a la parella, comunicant què ens agrada sense por al judici.
22 de febr. del 2007
15'
La crisi de la parella i els nous models de relació
La parella en la societat actual: Crisi o transformació? La psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la percepció actual de la parella, destacant que l'elevat percentatge de separacions (un 30%) ha canviat la dinàmica social. No es tracta només d'una crisi, sinó de l'aparició de nous models de convivència que s'allunyen del matrimoni tradicional heterosexual. Els nous models de relació Parelles amb independència econòmica: Comparteixen habitatge però mantenen comptes separats, prioritzant la gestió individual. Relacions estables sense convivència: Parelles que mantenen el vincle durant anys però resideixen a cases diferents (del pare o pròpies). El fenomen dels singles: Persones que viuen soles i utilitzen serveis privats d'oci o cites ràpides (speed dating) a causa de la manca de temps i l'excés de feina. Per què fracassen les relacions? La psicòloga assenyala diversos factors clau que expliquen la fragilitat de les unions actuals: Baixa tolerància a la frustració: Hi ha una dificultat generalitzada per acceptar que les coses no surtin com un vol de forma immediata. Manca d'autocrítica: Tendim a culpabilitzar l'exterior o la parella de la nostra pèrdua d'il·lusió sense analitzar la nostra responsabilitat. Autoimposició de pèrdua d'autonomia: Moltes persones deixen de fer les seves activitats o veure amics per iniciativa pròpia durant l'enamorament i després en culpen l'altre. Les claus de l'estabilitat "Les relacions que més duren són aquelles que tenen un projecte comú, treballen la passió de forma contínua, però tenen vida pròpia." Per a una relació sana, es conclou que és imprescindible: * Mantenir hobbies i amistats individuals. * Treballar l'autoestima per evitar la gelosia, que neix de la inseguretat. * Fomentar la comunicació activa i analitzar com la nostra pròpia conducta influeix en la de l'altre.
22 de febr. del 2007
18'
Psicologia de l'amor: Fases i fonaments de la parella
L'Amor i la Seva Naturalesa a la Parella En aquesta sessió de l'Espai del Recop Psicològic, la psicòloga Sònia Navarro analitza el concepte de l'amor des d'una perspectiva pràctica i psicològica. S'exposa que l'amor no és només un sentiment, sinó un conjunt de conductes dirigides a satisfer l'altre, tot i que sovint cometem l'error d'oferir allò que nosaltres voldríem rebre en lloc del que la parella realment necessita. Les Tres Fases Fonamentals de l'Amor Segons l'anàlisi de Navarro, una relació de parella sòlida es construeix sobre tres pilars bàsics: La Passió (Enamorament): És la fase inicial i més intensa, on es perd el control. Navarro proposa una visió sorprenent: > "Durant l'enamorament no ens estem enamorant tant de l'altre, sinó de nosaltres mateixos a través dels ulls de l'altra persona." Aquesta etapa és egoista, ja que ens sentim més atractius i vitals gràcies a la mirada de l'altre, cosa que ens porta a obviar els seus defectes. La Intimitat: Apareix quan la passió es calma i es busca crear un projecte en comú. Es basa en l'escolta, la comprensió mútua i la creació d'una relació d'amistat profunda. El Compromís: És la decisió conscient de mantenir la unió malgrat les dificultats. Pot néixer d'una voluntat personal o estar influenciat per factors socials, religiosos o culturals. La Construcció de la Quotidiana La relació es basteix també a través de detalls aparentment insignificants, com els costums familiars o la gestió de les tasques domèstiques. El conflicte sorgeix quan cadascú creu que la seva manera de fer és l'única vàlida, fruit de l'egocentrisme inherent a l'ésser humà. La clau de l'èxit resideix en la capacitat de renovar els projectes conjunts a mesura que es van assolint els objectius.
22 de febr. del 2007
20'
Anàlisi psicològica de la violència domèstica
Origen i Naturalesa de la Violència La psicòloga clínica Sònia Navarro explica que la violència domèstica no apareix del no-res, sinó que té un origen històric basat en el patriarcat. Aquest sistema ha atorgat a l'home un poder absolut sobre la dona i els fills, sovint invisibilitzat o acceptat socialment com una cosa natural. Tipologies de Maltractament Es distingeixen tres formes principals de violència en l'àmbit de la parella: - Violència física: La més evident i fàcil de demostrar gràcies als parts mèdics. - Violència sexual: Sovint silenciada per la vergonya de la víctima o per la normalització de certes conductes dins la rutina. - Violència psicològica: La més difícil de detectar i demostrar, basada en insults, menyspreu i una denigració constant que va destruint l'autoestima de la dona. Factors de Risc i el Mite de la Patologia Sònia Navarro desmenteix la idea que la majoria de maltractadors pateixin trastorns mentals. En realitat, es tracta d'una qüestió de control i sentiment de propietat. Alguns factors que incrementen el risc són: 1. Desigualtat econòmica: L'ús del control financer com a eina de poder. 2. Rols tradicionals: La concepció de la dona com a figura subordinada i sacrificada. 3. Amor romàntic: La idea errònia que l'amor implica patiment o que la dona ha de "salvar" l'home. El Perfil del Maltractador L'expert descriu el maltractador com una persona amb una doble cara: amable i cordial en l'àmbit social, però despòtic i insegur en la intimitat. El seu comportament es basa en un mecanisme psicològic destructiu: "Com que jo em sento molt dèbil, haig de fer que tu et sentis més dèbil per jo sentir-me una mica més fort." Finalment, es destaca la importància de l'educació en igualtat per trencar el cicle de transmissió intergeneracional, on els nens i nenes aprenen i reprodueixen els patrons viscuts a casa.
22 de febr. del 2007
16'
Diferències entre depressió major, distímia i estats deprimits
Diferències i Tractament de la Depressió En aquesta sessió es detallen les diferències fonamentals entre els diversos trastorns de l'estat d'ànim i com abordar-los des de la psicologia professional. 1. Tipologies de Trastorns de l'Ànim És crucial distingir entre la gravetat i la durada dels símptomes per fer un diagnòstic correcte: Depressió Major: Un episodi insidiós i molt greu on la persona pràcticament deixa de viure i es tanca en ella mateixa. Distímia: Un estat cronificat que dura almenys dos anys. Tot i que no és totalment incapacitant, la persona viu amb una valoració negativa constant de l'entorn i de si mateixa, assumint-ho com el seu estat natural. Estat Deprimit: Una situació puntual i concreta que dura uns quants dies i que sol tenir una causa clara (una mort, una malaltia, etc.). 2. Col·lectius i Causes Oblidades S'ha trencat el mite que la depressió és exclusiva de dones premenopàusiques. Afecta tothom, però amb matisos: Gent Gran: Sovint es confon amb el deteriorament propi de l'edat. El factor principal aquí no és la vellesa, sinó la soledat i la falta d'il·lusions després de la jubilació. Adolescents: Molts casos neixen de la falta de límits durant la infància. La manca de normes es tradueix en un sentiment de "no importar a ningú". 3. El Tractament: Farmacologia i Teràpia L'èxit del tractament depèn d'un equilibri entre tres pilars: medicació, teràpia i implicació del pacient. "La farmacologia és necessària en els primers moments perquè la persona no pot, però no s'ha d'allargar més del compte si no hi ha una teràpia darrera que canviï la manera d'interpretar la realitat." L'error més comú és creure que la depressió és crònica perquè només es tracta amb pastilles; sense teràpia, en deixar la medicació, el malestar torna. Les recaigudes: S'han de normalitzar com a part del procés. No impliquen tornar al punt zero, sinó un avís que el procés encara no ha acabat. 4. Què passa en una sessió de teràpia? La teràpia és un procés personalitzat on el psicòleg crea un espai de confiança, temps i escolta. No hi ha respostes immediates; l'objectiu és treballar conjuntament per treure les respostes que el pacient ja té al seu interior però que no sap com comunicar.
22 de febr. del 2007
20'
Àrees de conflicte en la parella i salut emocional
Les àrees de conflicte en la parella En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitzen els principals focus de tensió que poden sorgir en una relació. Tot i que la parella és un dels motors vitals que ens fa vibrar, la convivència i el projecte comú sovint topen amb dificultats estructurals. Principals focus de conflicte Responsabilitats i poder: Qui s'encarrega de les tasques i qui pren les decisions. Sovint un dels membres tira del carro i l'altre s'anul·la o s'acomoda. Economia: La diferència en l'escala de valors sobre l'estalvi i la despesa genera moltes recriminacions. Família d'origen: La necessitat d'establir una separació simbòlica i uns límits clars amb sogres i cunyats en els inicis de la relació. Canvis de rutina: La irrupció de fills, malalties, jubilació o canvis de feina posen a prova l'estabilitat del vincle. Sexualitat i intimitat: Sovint afectada per l'estrès i per mites romàntics o idees distorsionades sobre el sexe. L'impacte en la salut física i mental Viure en un conflicte permanent no és innocu. La psicòloga adverteix que una mala relació de parella és una font d'estrès que augmenta la probabilitat de patir: Problemes psicològics: Depressió, ansietat o addiccions. Malalties físiques: Afeccions cardíaques, càncer, dolors crònics i debilitament del sistema immune. "Es pot solventar tot, menys quan s'ha perdut el sentiment. Si encara queda afecte, les àrees de conflicte es poden treballar si estem disposats a cedir." La importància de la intervenció prematura S'emfatitza que cal demanar ajuda professional quan es detecten els primers símptomes de malestar. Reconstruir una parella totalment desfeta és molt complex, mentre que unes sessions de comunicació i clarificació al principi poden evitar el fracàs de la relació.
22 de febr. del 2007
11'
La fibromiàlgia: dolor crònic i impacte emocional
Entenent la fibromiàlgia: Més enllà del dolor físic En aquesta sessió del Recop Psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro aborda la complexitat de la fibromiàlgia, una malaltia reconeguda per l'OMS l'any 1993 que es caracteritza per un quadre de dolor musculoesquelètic crònic i generalitzat. Durant la conversa, s'explora com aquesta afecció ha passat de ser vista com un trastorn exclusiu de dones madures a diagnosticar-se en un espectre més ampli de la població. Característiques i símptomes principals La fibromiàlgia es manifesta de diverses maneres, sovint dificultant un diagnòstic ràpid: Naturalesa del dolor: Els pacients el descriuen sovint com un cremó constant que afecta músculs, tendons i lligaments. Variabilitat: La intensitat del dolor no és constant; pot fluctuar segons el dia, des de molèsties suaus fins a crisis que impedeixen el moviment de les extremitats. Esmorteïment i fatiga: L'esgotament físic i la incapacitat funcional són trets comuns que afecten greument la qualitat de vida. Progressió lenta: La malaltia no apareix de cop, sinó que se sol manifestar de forma gradual, sovint després d'un fet traumàtic o estrès agut. La relació amb la salut mental Un dels punts clau de la intervenció de Navarro és la desmitificació de la causa psicològica: "L'angoixa o la depressió no són la causa de la fibromiàlgia, sinó la conseqüència de viure amb un dolor crònic incapacitant." Històricament, molts pacients patien la incomprensió del sistema mèdic, sent derivats a salut mental sota la premissa que el seu dolor era purament emocional. Actualment, la psicologia se centra a tractar els quadres d'ansietat resultants i a oferir eines per conviure amb la cronicitat del dolor, ja que la medicació convencional sovint perd eficàcia amb el temps. Perfil del pacient i nous diagnòstics Tot i que inicialment es relacionava amb dones d'uns 50 anys i la menopàusia, les dades actuals mostren: Augment en homes: Cada vegada hi ha més casos diagnosticats en el gènere masculí. Edat més jove: S'estan detectant casos en persones de poc més de 20 anys. Absència en infants: De moment, no s'ha confirmat el diagnòstic en menors de 20 anys, tot i que continua sent una línia d'investigació oberta.
22 de febr. del 2007
24'
Medicina psicosomàtica: el cos parla el que la ment calla
Introducció a la Medicina Psicosomàtica En aquest episodi especial de final de temporada, la psicòloga clínica Sònia Navarro defineix el concepte de la medicina psicosomàtica, que de manera planera es pot resumir com: "no tinc res, però em fa mal". S'analitza com les variables psicosocials influeixen directament en les alteracions fisiològiques del cos. Conceptes Clau i Perfils Psicològics • L'alexitímia: És un factor determinant. Es tracta de persones que tenen una gran dificultat per identificar i expressar les pròpies emocions. En no poder verbalitzar el sentiment, l'inconscient el trasllada al cos en forma de símptoma físic. • Personalitat Tipus A: Un patró de conducta caracteritzat per la velocitat, la competitivitat, la impaciència i una alta implicació laboral. S'ha observat una correlació significativa entre aquest tarannà i els problemes cardiovasculars. Principals Sistemes Afectats La somatització es presenta de diverses formes i afecta pràcticament tots els òrgans, però destaca especialment en: Aparell Digestiu: Considerat el "gran somatitzador". Existeix una relació estreta entre el menjar i l'afectivitat que neix des del moment de la lactància. Sistema Cardiovascular: L'estrès i l'emocions no gestionades influeixen en la hipertensió i el risc d'infart. La Pell: A través d'alopècies, acné o urticàries, el sistema nerviós central manifesta malestar intern. Aparell Reumatològic: Malalties com la fibromiàlgia i el síndrome de fatiga crònica. "Quan tenim una malaltia, no és un fet aïllat dintre del cos, sinó que és un fet dintre de la història vital de tota la persona." Prevenció i Teràpia L'enfocament psicosomàtic no substitueix la medicina tradicional, sinó que la complementa. L'objectiu és que el pacient entengui el perquè del seu símptoma en el seu context vital. Com a eines de prevenció i gestió emocional, es recomanen: • Practicar la relaxació muscular i la respiració profunda de manera diària. • Trobar espais de silenci per permetre que els pensaments i preocupacions emergeixin. • L'escriptura terapèutica: Una forma excel·lent de buidar emocions sense les cuirasses socials o pretensions literàries. • Parlar des de la sinceritat i la veritat, fugint dels rols o de la imatge que volem donar als altres.
22 de febr. del 2007
15'
El dol i la gestió de les emocions davant la pèrdua
El mite del temps i la realitat del dol En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, es desmunta la idea popular que "el temps ho cura tot". S'emfatitza que el temps, per si sol, no cura res; el que és realment determinant és l'actitud que prenem i la disposició a fer un treball actiu de superació. Si no s'afronta, el dolor pot quedar encapsulat i reaparèixer més tard amb la mateixa força. Elements clau per a un dol saludable Expressió emocional: Cal permetre's sentir i expressar la tristesa i el patiment sense por a perdre el control o a semblar febles. Autocura i compassió: És vital tractar-se bé a un mateix i evitar l'auto-càstig o la culpa per coses que no podíem controlar. Atenció física: El descuit de la salut física durant el dol pot crear un cercle viciós que empitjora l'estat anímic. L'objectiu final: No es tracta d'oblidar la persona estimada, sinó de ser capaços de recordar-la amb una pau interior que no ens col·lapsi. La complexitat de les pèrdues El dolor no és uniforme i depèn de diversos factors: 1. El moment vital: No és igual perdre un pare durant la infància que en l'edat adulta. 2. El cicle natural: La pèrdua d'un fill es descriu com la més difícil d'acceptar per la seva incongruència biològica. 3. L'acompanyament en la malaltia: Moltes vegades, el malalt terminal és qui més necessita suport psicològic davant la por i l'aïllament emocional dels altres. "Morir és una ocasió única... només necessito saber que hi haurà algú que em donarà la mà quan ho necessiti." Com acompanyar els qui pateixen A través de dues cartes commovedores, es reflexiona sobre la necessitat de la presència humana per sobre de les competències professionals o els consells buits. Sovint, el millor consol no és una frase feta, sinó la capacitat de l'altre de tolerar la nostra impotència i asseure's al nostre costat mentre plorem.
22 de febr. del 2007
14'
El dol i la pèrdua: Processos de curació emocional
Introducció al concepte de dol En aquesta conversa, la psicòloga clínica Sònia Navarro ens apropa a una visió integral del dol, desmitificant la idea que només es produeix davant la mort. El dol es defineix com el procés curatiu natural que segueix a qualsevol pèrdua significativa. Tipus de pèrdues i frustració És fonamental diferenciar entre la pèrdua d'alguna cosa que ja teníem i la frustració d'unes expectatives no assolides: Dol emocional: Provocat per la mort d'éssers estimats, separacions de parella o ruptures d'amistat. Pèrdues materials: Poden incloure la pèrdua d'una feina, de la casa o una situació econòmica estable. Diferència amb la frustració: No haver guanyat mai la loteria genera frustració; perdre uns diners que ja tenies genera dol. El factor temps i la malaltia Un dol es considera normal fins a un any de durada, temps que la persona necessita per a reorganitzar la seva vida. Superar un dol no implica oblidar la persona, sinó integrar el seu record i la seva influència en nosaltres. Es destaca la dificultat de la gestió del dol en la societat actual: Medicalització: La mort s'ha traslladat als hospitals, allunyant-la de l'àmbit domèstic. Negació del patiment: Hi ha una tendència social a amagar la tristesa i a forçar una fortalesa que pot ser perjudicial. Manca de rituals: S'ha perdut part del recolliment i els rituals que antigament ajudaven al retrobament personal. "Superar un dol i continuar la vida no vol dir oblidar; la persona continua formant part de mi d'alguna manera." L'acompanyament al malalt terminal La psicòloga emfatitza la importància de donar espai verbal al malalt. Sovint, per por al propi dolor, l'entorn nega la mort al malalt terminal, generant-li una angoixa brutal. Cal permetre que la persona s'acomiadi i expressi les seves pors.
22 de febr. del 2007
16'
Psicologia i fibromiàlgia: claus per conviure amb el dolor crònic
En aquest segon capítol sobre la fibromiàlgia, la psicòloga Sònia Navarro analitza l'impacte emocional de la malaltia i com l'abordatge psicològic és clau per millorar la qualitat de vida dels pacients. Tot i que la fibromiàlgia no és un trastorn psicològic sinó un quadre de dolor crònic, la teràpia actua sobre la percepció del dolor i els aspectes psicosocials derivats. Estratègies i eines terapèutiques Per gestionar millor el dia a dia, es proposen diverses pautes pràctiques: Diari del dolor: Una eina fonamental per identificar emocions, situacions i moments del dia que augmenten la intensitat percebuda. Control de l'atenció: Aprendre a distreure's del dolor per evitar que la concentració excessiva en el mal el faci créixer. Exercici i relaxació: Trencar el cercle viciós de la inactivitat amb exercici suau, respiració diafragmàtica i tècniques per destensar el cos. Reestructuració cognitiva: Treballar els pensaments negatius i les idees irracionals sobre la productivitat i la vàlua personal. L'impacte en l'entorn i l'acceptació L'acceptació de la malaltia implica un procés d'acompanyament tant per al pacient com per a la família. És vital millorar la comunicació assertiva per saber demanar ajuda i expressar emocions com la ràbia o la por sense danyar les relacions socials. "Hem d'aprendre a valorar el que es pot fer en el present, no el que s'ha perdut respecte al passat." Finalment, Navarro destaca que, tot i el peregrinatge mèdic habitual, molts pacients aconsegueixen tirar endavant quan integren el suport psicològic dins del seu tractament multidisciplinari.