Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

553-564 de 738
  • 35'

    La Formació en Informàtica al Vidal i Barraquer

    El Present i Futur de l'Institut Vidal i Barraquer L'episodi comença presentant l'Institut Elies Vidal i Barraquer de Tarragona com un centre de referència en la Formació Professional (FP). Actualment acull uns 1.300 alumnes i 130 professors, oferint famílies com la comercial, administrativa, serveis a la comunitat i, especialment, la d'informàtica. Projecte de Reforma i Modernització • S'anuncia una reforma integral de 6 milions d'euros. • Inclou la construcció d'un edifici nou de quatre plantes i la rehabilitació total de les instal·lacions antigues. • L'objectiu és situar el centre a l'avantguarda tecnològica de Catalunya en un termini de dos cursos. El Cicle de Desenvolupament d'Aplicacions El focus principal se centra en el Grau Superior de Desenvolupament d'Aplicacions Informàtiques (DAI). Segons els responsables del departament: • El cicle està orientat a la creació de programari de gestió (nòmines, estocs, clients). • Es diferencia de la universitat per la seva vessant pràctica i la manca de càrrega física o matemàtica excessiva. • Es fomenta l'autoaprenentatge constant a causa de la velocitat dels canvis tecnològics. Relació entre Formació i Empresa Representants d'empreses locals i el personal de l'institut debaten sobre la integració laboral dels alumnes: • L'FP ofereix una preparació immediata; els alumnes solen adaptar-se a l'entorn de treball en pocs dies. • La digitalització ha passat de ser una opció a una necessitat vital per a la supervivència empresarial. "L'informàtic a l'empresa s'ha de veure com un assessor tecnològic que ajuda a optimitzar processos i reduir costos." Reptes Tecnològics en el Sector Empresarial Inversió en Programari i Maquinari • Es destaca la importància de renovar el hardware cada 3 o 4 anys. • La verdadera productivitat ve de la mà de la inversió en software de gestió i seguretat de dades. • S'analitza el perfil de l'estudiant: majoritàriament masculí, d'entre 18 i 20 anys, amb una vocació clara cap a la programació web i bases de dades com Oracle. Inserció Laboral en Temps de Crisi Malgrat el context econòmic, el sector informàtic es manté com un dels més resilients, amb taxes d'inserció molt elevades en comparació amb altres famílies professionals.

  • 32'

    Cicle de Realització d'Audiovisuals i Espectacles a l'IES Pere Martell

    Presentació de l'espai d'Eines En aquesta edició del programa, es destaca la vocació de servei de la formació professional actual a Tarragona, subratllant com els cicles formatius s'han adaptat a les necessitats reals del mercat laboral, sovint de manera més àgil que els estudis universitaris. Detalls del Cicle Formatiu El cicle de Realització d'Audiovisuals i Espectacles s'imparteix a l'IES Pere Martell (Complex Educatiu de Tarragona). Es tracta d'un cicle de grau superior amb les següents característiques: • Té una durada de 2.000 hores. • L'accés requereix el títol de batxillerat o superar una prova d'accés. • Ofereix una formació polivalent que inclou cinema, vídeo, televisió, multimèdia i espectacles en viu. Sortides Professionals i Mercat Els convidats, incloent-hi exalumnes i professors, analitzen el panorama laboral actual: • Perfils: Editors de vídeo, càmeres, tècnics de so, il·luminadors i productors d'espectacles. • Realitat del sector: Tot i ser un sector en auge tecnològic, a la zona de Tarragona la demanda és limitada, el que empeny molts graduats cap a l'autoocupació o la creació de petites productores. • Continuïtat: Molts alumnes opten per seguir formant-se a la universitat en graus com Comunicació Audiovisual o Telecomunicacions. La Metodologia a l'Aula Es descriu el dia a dia al centre, on l'aprenentatge és eminentment pràctic: "Ara mateix els alumnes de segon estan al plató fent un debat televisiu, on cadascú assumeix un rol: realitzador, tècnic de so, mesclador o presentador." El Repte Tecnològic Un dels punts clau discutits és la necessitat de reciclatge constant. En aquest sector, la tecnologia avança tan ràpidament que els equips i programaris de fa pocs anys es consideren ràpidament obsolets. Formació Integral Es reivindica la figura del tècnic no només com algú que prem botons, sinó com un professional amb criteri comunicatiu. La línia entre el periodista i el tècnic és cada cop més fina, ja que ambdós han de comprendre el llenguatge audiovisual per transmetre missatges amb èxit.

  • 32'

    Cicles Formatius de Perruqueria i Caracterització a l'IES Calípolis

    Introducció a l'Espai Eines i l'IES Calípolis Aquest segon capítol de l'espai Eines se centra en l'oferta formativa de la ciutat de Tarragona, concretament en la branca d'Imatge Personal de l'IES Calípolis. Situat al Complex Educatiu (l'antiga Laboral), el centre ofereix cicles de grau mitjà i superior que preparen els alumnes per a sectors amb alta demanda laboral. Diferències entre Graus i Vies d'Accés Es detallen els requisits acadèmics per accedir a la formació: • Grau Mitjà: Accés amb el títol d'ESO o prova d'accés específica. • Grau Superior: Accés amb Batxillerat, cicle mitjà previ o prova d'accés per a majors de 18/19 anys. Perruqueria i Caracterització: Més que Imatge L'episodi aprofundeix en dos cicles clau que sovint es confonen però que es complementen: • Perruqueria: Centrada en la cura capil·lar, l'estilisme i la gestió de salons. Inclou formació en fisiologia i anatomia per garantir la salut del client. • Caracterització: Una branca artística enfocada al disseny de personatges per a cinema, teatre i televisió, que utilitza tècniques de pròtesis, maquillatge d'efectes especials i postisseria. Sortides Laborals Diverses Es trenca el mite que aquests estudis només serveixen per a salons convencionals. Les sortides inclouen: • Mitjans Audiovisuals: Televisions locals i nacionals (TDT, programes de sàtira com Polònia). • Parcs Temàtics: Pràctiques i feina a PortAventura, especialment durant la temporada de Halloween. • Sector Funerari: La caracterització avançada i la tanatoplàstia (reconstrucció de cadàvers) són nínxols amb molta sortida laboral. "No només és fer coses pràctiques; darrere de cada personatge hi ha un projecte de disseny i una base teòrica molt important." Formació Pràctica i Servei al Públic L'IES Calípolis destaca per disposar de tallers equipats amb tecnologia professional. Com a valor afegit, el centre obre els seus tallers al públic general a partir de desembre/gener, on els alumnes realitzen serveis a preus simbòlics sota supervisió, permetent-los millorar l'atenció al client i les habilitats socials.

  • 30'

    Cicles Formatius de Mecanització a l'Institut Comte de Rius

    Introducció a l'Espai d'Estrena L'espai Eines s'estrena per difondre el valor de la formació professional a Tarragona, adreçat tant a joves com a adults que volen reciclar-se o adquirir noves competències. El Cicle de Mecanització L'Institut Comte de Rius protagonitza aquest primer episodi, destacant la seva oferta en fabricació mecànica: • Procés d'aprenentatge: Els alumnes comencen amb eines manuals, passen a màquines semiautomàtiques i acaben amb l'ús del Control Numèric per Computadora (CNC). • Objectiu principal: Aprendre a transformar materials per crear peces utilitzables en muntatges o unitats puntuals. • Continguts transversals: Inclou nocions de soldadura i formació en gestió per a l'autoocupació. La Dualitat Escola i Empresa Un dels pilars del cicle són les 400 hores de pràctiques en centres de treball de l'entorn tarragoní: • Convinis estratègics: Empreses com Motorrents i Gambilatel col·laboren activament com a formadores. • Contractació real: Molts alumnes, com el cas del Marc Casas, acaben sent contractats per l'empresa on han fet les pràctiques. • Seguiment: El tutor de l'escola i el de l'empresa avaluen conjuntament el progrés a través d'un llibret de pràctiques. Orientació i Itineraris Acadèmics Es destaca que la formació professional no és un camí tancat, sinó que ofereix múltiples sortides: "No s'ha de veure només com fer un grau mitjà; és una porta oberta que pot portar fins i tot a l'Enginyeria sense passar per la selectivitat." • Accés a la Universitat: Els alumnes de Grau Superior poden accedir a la URV amb convalidacions d'un 22,6% dels crèdits de la carrera. • El paper de les famílies: Els experts assenyalen la dificultat d'arribar als pares i mares, que sovint desconeixen el potencial i el prestigi actual de la FP. Situació del Mercat Laboral Els empresaris presents coincideixen que hi ha més demanda de treballadors que oferta d'alumnes, especialment en oficis industrials productius, on els nivells salarials poden arribar a ser superiors als d'alguns títols universitaris.

  • 28'

    Evolució i Barroc a la Setmana Santa de Còrdova

    La Influència del Barroc i la Música Processional El programa d'avui amb Jordi Bertran explora la transformació estètica i dramàtica de la Setmana Santa a Còrdova durant el període barroc. S'analitza com aquesta època va dotar les processons d'una espectacularitat sense precedents que encara perdura en la imatgeria actual. Elements Clau del Barroc • L'espectacularitat visual: Durant el segle XVII i principis del XVIII, les confraries van començar a utilitzar elements com les bocines (trompetes decoratives) per anunciar el pas de la processó. • L'evolució dels misteris: Els passos es tornen més complexos, introduint personatges més humans com la Magdalena o la Verònica, dotant les escenes d'un to més teatral i dramàtic. • Figures articulades: L'ús d'escultures amb articulacions permetia realitzar representacions com els davallaments o els encontres, augmentant el realisme del relat bíblic. El Conflicte amb l'Autoritat (1740-1820) El resum destaca un període de 80 anys de fortes tensions entre les confraries i les autoritats eclesiàstiques i civils: • El bisbe Vicente Zebrian i posteriorment el rei Carles III van intentar normativitzar les festes, prohibint les processons nocturnes i la presència de personatges vivents o màscares (rostrillos). • Les classes populars es van resistir fermament, arribant a fer aliances amb els ajuntaments per ignorar les prohibicions i mantenir elements tradicionals com les cucurulles. Banda Sonora de l'Episodi "Les marxes de Setmana Santa han anat tradicionalment lligades a les bandes militars, que són l'origen de bona part de les bandes civils actuals." Aquest episodi compta amb una selecció musical interpretada pel Regiment Sòria 9, incloent peces històriques com: • Virgen del Valle (1898), una de les marxes més antigues. • Pasan los Campanilleros, una peça dels anys 20 més alegre i propera al sentiment de la Resurrecció.

  • 24'

    Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit

    Introducció a la Sessió En aquest episodi ens centrem en una salutació sostinguda que marca el ritme d'una trobada nocturna. L'objectiu principal és establir una connexió inicial amb l'audiència mitjançant la repetició ritualística de la benvinguda. Dinàmica de la Benvinguda La sessió es desenvolupa al voltant de diversos punts clau: • L'ús del català com a llengua vehicular única de tota la comunicació. • La creació d'una atmosfera de calma i recepció per als oients. • El manteniment d'una estructura repetitiva que busca la proximitat. "Bona nit" Aquesta frase esdevé el mantra del programa, simbolitzant el tancament de la jornada i l'inici d'un espai de reflexió compartida. No s'introdueixen conflictes externs, centrant tota l'atenció en el moment present i en el reconeixement mutu entre interlocutors.

  • 22'

    Etnografia del Carnaval: Tradicions, Civisme i Rituals

    Balanç del Carnaval i Elements Etnogràfics L'espai d'avui amb en Jordi Bertran se centra en una anàlisi profunda del Carnaval, combinant l'actualitat més immediata de la ciutat amb un recorregut per les tradicions més ancestrals de la península i Europa. Civisme i Solidaritat a la Festa Es comenta l'incident succeït durant la revetlla de dissabte, que va obligar a suspendre l'acte per l'actitud d'una minoria. No obstant això, es destaca: * La gran tasca dels voluntaris (Protecció Civil, Creu Roja, comparses) que fan possible la seguretat. * L'homenatge a la Pepi Montero, de la comparsa La Vallaruga, que va morir recentment; les comparses van lluir crespons negres però van mantenir l'esperit festiu que ella desitjava. * L'èxit de les rues, que segons els ciutadans, se superen cada any malgrat el context de crisi. La Banda Sonora del Carnaval Tradicional Bertran diferencia el carnaval urbà modern (marcat per la música comercial de ball) del carnaval tradicional o rural, on els elements sonors són molt diferents: * Els Escallots i Esquelles: Característics del Carnaval Basc (Ituren i Zubieta) i del Pirineu. Simbolitzen el despertar de l'os a la sortida de l'hivern. * Les Flors: Present en barrets rituals, des d'Itàlia (Roca Grimalda) fins a la Moxiganga de Tarragona, representant la regeneració. * Bufetes i Cops: L'ús de bufetes de porc inflades (o peixos) per colpejar simbòlicament la gent, element que ha derivat en els actuals bastons de plàstic. Geografia dels Rituals Es fa un repàs per poblacions que mantenen iconografies úniques: * Almiruete (Guadalajara): Amb les seves botargues i mascarites. * Llamas de la Ribera (Lleó): On destaquen els guirrios amb grans ventalls de flors. * Teguise (Lanzarote): Amb els diabletes, que porten màscares negres amb trets exagerats i esquelles, recordant l'estètica dels diables del Baix Camp. "Hi ha gent que va per la festa, no en contra de la festa; aquesta és la gran diferència entre l'esperit constructiu i els qui volen rebentar actes."

  • 24'

    El Carnaval a Catalunya: Tradicions, Música i Personatges

    Exploració de les Festes de Carnaval a Catalunya L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la riquesa del Carnaval català, centrant-se en elements històrics que van més enllà de les desfilades modernes. Es destaca com el calendari festiu d'enguany ha caigut més tard que l'anterior, marcant l'inici d'uns dies de disbauxa abans de l'arribada de la Quaresma. La Banda Sonora de la Festa • El Turuta: Aquesta marxa militar, originàriament utilitzada per a la jura de bandera, s'ha convertit en l'himne indiscutible del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. La seva senzillesa rítmica va permetre que les bandes militars la popularitzessin durant el segle XIX. • Balls de Gitanes i Danses Específiques: Es mencionen les tonades del Vallès i el pas doble El Bulli de Solsona com a referents de música autòctona de carnaval. Personatges i Tradicions Singulars L'episodi repassa figures clau que mantenen viva l'essència tradicional de la festa: • Els Mantons de Manila: Peça fonamental del Ball de Mentons a Vilanova, herència de la burgesia i els indianos del segle XIX. • El Moixó Foguer: Un personatge estrambòtic que surt nu, es banya en mel i és completament emplomat per recórrer els carrers. • Els Malcasats: Un ball parlat satíric de carrer on parelles d'autoritats i diferents classes socials es llancen crítiques punzents. • L'Home del Tocaferro: Figura històrica tarragonina desapareguda amb la Guerra Civil, coneguda per portar ferradures i ser objecte de "l'agressió" (originàriament amb eines de ferro i més tard amb caramels) per part del públic. L'Herència dels Gremis i el Maridatge Gastronòmic Es destaca la importància del gremi dels boters en la construcció de la Bota de Carnaval a Tarragona. El vincle entre la viticultura i la festa és estret, recordant que paraules com xató provenen de l'acte d'aixatonar o obrir la bota de vi. "Vilanova és potser el carnaval que millor conserva tota una sèrie de personatges i elements identitaris més enllà de l'estructura comuna de les rues."

  • 24'

    La Polèmica del Foc: Tradició vs. Directiva Europea

    Conflicte per la Directiva Europea de Pirotècnia L'episodi aborda la preocupació del sector festiu català i valencià davant l'aplicació d'una directiva de la Unió Europea que amenaça la continuïtat de les festes tradicionals amb foc. Aquesta normativa, aprovada originalment el 2007, imposa restriccions severes que xoquen directament amb la naturalesa de les celebracions mediterrànies. Els Punts Crítics de la Normativa • Distàncies de seguretat: La norma estableix que els artificis han d'estar a un mínim de 15 metres dels espectadors, una mesura pràcticament impossible d'aplicar en els carrers estrets dels nuclis històrics on es fan els correfocs o les cercaviles. • Edat mínima: S'eleva l'edat per manipular pirotècnia dels 8 als 16 anys, fet que posaria en risc la supervivència de les colles de diables infantils. • Excepcions tècniques: S'ha descobert que la Tronada de Reus estaria especialment afectada perquè utilitza morters de propietat municipal i pòlvora negra sense processar, no encaixant en les excepcions de productes fabricats per pirotècnics professionals. Avanços i Possibles Solucions S'ha informat d'una reunió tècnica a Milà on s'ha proposat un informe tècnic unitari. La solució passaria per: Reclassificar els artificis de diables (carretilles, sortidors i fuets) com a material de teatre (Classe 8). Aquesta categoria permet una distància de 0 metres si hi ha una capacitació tècnica (training) dels membres de la colla, sense necessitat de professionalització total. "Cada societat té els seus propis codis lògics que no tenen per què coincidir amb els de les altres societats; la directiva té una lògica centre-europea i gens mediterrània." Recomanacions Literàries sobre el Foc i el Carnaval Jordi Bertran presenta diverses publicacions clau per entendre la riquesa etnogràfica del país: • Revista Caramella (núm. 20): Un monogràfic extens sobre el foc a la festa als Països Catalans. • Sant Antoni a la Ribera d'Ebre: Un llibre que recull la tradició precarnavalesca i l'ús de la pólvora. • El Carnaval de Godall: Un estudi sobre una festa que va sobreviure a la censura franquista i manté elements prohibits com la guerra de farina.

  • 23'

    Gastronomia d'hivern i festes populars de febrer

    Tradicions Gastronòmiques d'Hivern En aquesta conversa entre en Jordi Bertran i el locutor, s'explora la riquesa de la cuina tradicional catalana vinculada al mes de febrer. L'episodi comença amb una nota musical gràcies a la col·laboració d'una oient que ha facilitat l'Oración a San Antonio, del grup Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries, un tema que reivindica la cultura popular. Curiositats i Etimologia Un dels moments més interessants és l'explicació sobre l'origen del nom de la mongeta perona. • Prové de l'època del franquisme, quan Espanya estava aïllada i comerciava amb l'Argentina de Juan Domingo Perón. • La importació d'aquest tipus de bejoca va fer que el poble l'anomenés popularment com el mandatari argentí. Plat de Mar i de Terra Es fa un recorregut per diverses festes locals: • Suquet de peix calero: Propi de l'Ametlla de Mar dins la festa de la Candelera, és un guisat mariner tradicional que es feia a les barques. • La Clotxa: Un plat contundent de la Ribera d'Ebre (molt popular a Flix) que consisteix en un pa buidat de molla i farcit d'all, tomaca, ceba i arangada (sardina salada). • Jornades de la Galera: Es destaca la revalorització d'aquest crustaci a Cambrils i Sant Carles de la Ràpita. Cuina del Pirineu i de l'Anoia El programa també visita les zones d'interior i muntanya: • Festa de la Caldera (Montmaneu): Una escudella multitudinària al mig de la vila que recrea l'ambient d'un hostal del segle XVII. • Trinxat de la Cerdanya: Plat estrella de Puigcerdà i Llívia fet amb col d'hivern, patates i cansalada. "Qui menja sopa se les pensa totes." Aquesta cita de Josep Pla serveix per tancar el bloc sobre les sopes i els beneficis de la cuina d'aprofitament, recordant que molts d'aquests plats han passat de ser "menjar de pobres" a ser joies de la restauració actual.

  • 25'

    Gastronomia d'hivern i tradicions de Carnaval

    Tradició Culinària i l'Hivern En un context marcat pel fred hivernal, l'episodi explora com la dieta actual ha divergit de les necessitats energètiques reals de l'antiguitat, quan la duresa del treball de pagès justificava àpats més calòrics. Es repassen diversos refranys populars que vinculen la salut amb l'alimentació, destacant-ne un de curiós sobre Tarragona: "Tenir més fam que un soldat de Tarragona" Aquesta expressió ens remunta a l'època en què la ciutat era una plaça forta militar amb una tropa sovint mal alimentada, i serveix de pont per parlar de bars històrics com el Chaplin o el Boada, pioners de l'esperit Slow Food abans que el terme s'encunyes oficialment. Plats Estel·lars de la Temporada L'episodi se centra en els productes que marquen l'agenda gastronòmica entre el gener i el Carnaval: Els Calçots • El seu origen es remunta a finals del segle XIX a Valls a mans d'un pagès anònim. • Es destaca la modalitat de calçots arrebussats, una alternativa a la graella tradicional que ha guanyat popularitat fins i tot al País Basc. • Es menciona la importància de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). El Xató S'exposen dues teories sobre l'origen de la paraula: 1. Vilanovina: lligada a l'acció d'"aixetonar" o punxar la bota de vi nou. 2. Sitgetana: una anècdota romàntica atribuïda a Santiago Rusiñol, qui hauria comparat una amanida monumental amb un château (castell) francès. Cuina Comunitària i Plat de Recerca Es profunditza en les sopes i olles comunitàries (conegudes com a sopa boba en contexts de beneficència), mencionant festes com la calderada de la Seu d'Urgell o el xarró de Tarragona. Finalment, es destaca el Niu de Palafrugell, un plat de caca i bacallà summament complex que requereix unes cinc hores de cocció i que era tradicionalment consumit per les colles de sorers els dilluns.

  • 27'

    Sant Antoni: Tradicions, miracles i el Carnaval rural

    Introducció i Tradició de Sant Antoni En aquesta edició, Jordi Bertran ens apropa a la rica iconografia i les celebracions de Sant Antoni, el patró dels animals. La conversa s'inicia amb un repàs als refranys populars i un romanç sobre els miracles del sant, concretament el prodigi de les aus, que reflecteix la forta vinculació de la festivitat amb el món ramader i agrícola. Els Miracles i el Territori El romanç discutit presenta una adaptació geogràfica a les Terres de l'Ebre, convertint el relat d'un miracle universal en un catàleg ornitològic del delta. Jordi destaca com aquestes llegendes serveixen per: • Refermar el passat ramader del país. • Adaptar la figura del sant a les realitats locals (des del delta fins als ports). • Mantenir viva la música tradicional, especialment a través de la gaita (equivalent a la gralla o dolçaina) a la zona de Morella. La Dualitat: El Sant contra el Dimoni Un dels eixos principals és la representació teatral de la lluita entre el bé i el mal. Sant Antoni, tot i que sempre resulta victoriós, és sotmès a la ridiculització i el patiment per part dels dimonis i personatges com Morondo. • La crema de la barraca: Representa el lloc de culte que és destruït pel foc per després renéixer. • Inversió de rols: Es produeix una jerarquia invertida on el sant és lligat i passejat. Preàmbul del Carnaval La festa de Sant Antoni actua com un preàmbul del Carnaval rural. S'hi identifiquen elements com: • La matança del porc: Representacions irreverents i gastronòmiques dalt de carrosses (el mondongo). • Contrabandistes i Carabiners: Escenificacions històriques als ports de Morella i Vilafranca on es ridiculitza l'autoritat militar del segle XIX. "Sant Antoni és un bon sant i que té un xabol i dona perquè ens guardi els animals, tant si són de pèl com de ploma." El Valor de la Llenya Es destaca la importància simbòlica de la llenya per a la barraca del sant, que sovint s'obté mitjançant un 'robatori pactat' en terrenys comunals, un acte que els carabiners intenten controlar infructuosament en les representacions festives.