Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

565-576 de 738
  • 23'

    Sant Antoni i la festa de les farxi a Itàlia

    Introducció a la Setmana dels Barbuts L'episodi comença confirmant l'inici de la Setmana dels Barbuts, tradicionalment considerada la més freda de l'any. Aquesta festivitat inclou Sant Pau Ermità, Sant Mauri i Sant Antoni Abat, tots ells caracteritzats per les seves llargues barbes. Sant Antoni Abat: El Sant dels Animals Es discuteix la figura de Sant Antoni, originari d'Egipte, i la seva vinculació amb el món mediterrani. Els punts clau inclouen: • És el patró dels animals de càrrega i domèstics. • La tradició dels Tres Tombs i la benedicció de mascotes. • La dita popular: > "Quan més lluny eren els sants, més miracles feien". La celebració a Fara Filorum Petri L'eix central del podcast és la celebració a la petita localitat italiana de Fara Filorum Petri, a la regió dels Abruços (l'Adriàtic). La festa commemora un miracle de l'any 1799 on el sant va aparèixer per cremar un bosc i espantar les tropes napoleòniques. Les Farxi: Torxes Monumentals Les farxi són estructures espectaculars fetes de canyes trenades que constitueixen el centre de la tradició: • Tenen una alçada equivalent a dos pisos d'un edifici. • Es necessiten unes 40 persones per carregar cada estructura a pes fins a la plaça. • Es planten verticalment mitjançant un procés complex d'arquitectura rudimentària. • Es cremen un total de 15 farxi al voltant de l'església, servint com a fogueres gegants i estufes comunitàries. Simbolisme i Tradició Oral El programa explora la relació del foc amb el calendari i la cultura popular: • Ritu del foc: El foc no només recorda la llegenda bèl·lica, sinó també les temptacions de Sant Antoni per part dels dimonis. • Refranyer popular: Es repassen nombroses dites sobre l'allargament del dia i el fred intens d'aquests dies, com "Per Sant Antoni, un pas de dimoni". • Musicalitat: L'ús de l'acordió i la música tradicional de la regió com a banda sonora de l'esdeveniment.

  • 26'

    Història i curiositats dels Reis d'Orient

    La tradició dels Reis d'Orient i el seu simbolisme L'espai d'avui analitza en profunditat l'origen evolutiu i cultural de la festivitat dels Reis Mags, una tradició amb arrels cristianes que s'ha anat transformant al llarg dels segles. Es destaca com les poblacions de Catalunya, especialment a les comarques tarragonines, han creat sistemes de so i llum per evitar que les majestats "passin de llarg". L'evolució de la figura dels Reis • Nombre de Reis: Tot i que l'Evangeli de Mateu no n'especifica quants eren, històricament s'ha parlat de xifres que van des de 2 fins a 60 mags. No va ser fins al segle III que el teòleg Orígenes va fixar la xifra en tres, per similitud amb la Santíssima Trinitat o els tres continents coneguts en aquell moment. • Tipologia i races: La identificació de cada rei amb una raça o un país (Persa, Asiàtic, Africà) es va consolidar més tard, especialment al voltant del segle XVI. Els personatges i el seu significat a Tarragona • Melcior (El rei blanc): Representa la vellesa i els avantpassats. A Tarragona, des dels anys 20, va acompanyat d'un dromedari. • Gaspar (El rei ros): Representa la joventut i el poble asiàtic. Tradicionalment a la ciutat se l'assigna un camell de dos geperuts. • Baltasar (El rei negre): Malgrat ser un dels més estimats, la seva iconografia com a africà és tardana (segle XVI). Curiosament, en el segle XIX era l'encarregat de portar el carbó i la llenya com a elements de supervivència, que més tard es van transformar en un símbol de càstig per als nens que no s'havien portat bé. Simbolisme dels regals i iconografia artística • > "L'or simbolitza la reialesa, l'encens el caràcter diví i la mirra, un ungüent funerari, prediu el sacrifici futur del nen Jesús." • L'estel de Nadal: El famós estel amb cua va ser popularitzat pel pintor italià Giotto al segle XIV, inspirant-se en l'avistament del cometa Halley. • Cavalcades: Esment especial de la cavalcada de Tarragona que està a punt de complir els 100 anys, tot i que la més antiga documentada a l'estat és la d'Alcoi (1866).

  • 25'

    Cuina de Quaresma: Risotto, Bacallà i Postres

    Cuina i Tradició de Quaresma L'episodi d'avui se centra a explorar la tradició culinària de la Quaresma, destacant com aquest període religiós permet variar la dieta i aprofitar els productes de temporada. Tot i l'augment de preu del peix salvatge, els interlocutors defensen la qualitat del bacallà pescat en mars freds com a element central d'aquesta gastronomia. Receptes Principals de l'Episodi Risotto de Verdures i Bolets Es proposa un primer plat potent i sense carn, ideal com a plat únic: • Ingredients clau: Coliflor verda, calçots, pastanagues, pèsols, faves i xampinyons. • Tipus d'arròs: Es recomana l'ús d'arròs ric en midó com el bomba, carnaroli o arborio per aconseguir la textura cremosa sense necessitat d'afegir-hi nata. • Tècnica: Ús d'aigua de remull dels bolets secs per potenciar el gust i acabat amb formatge parmesà. Bacallà amb Calçots i Carxofes Una revisió moderna del plat tradicional que evita els excessos de fregits: • Elaboració: El bacallà es marca a la planxa ben ruent (primer per la pell) per segellar-lo, deixant l'interior cru per acabar-lo de coure per confitat al suquet final. • La Picada: Element essencial amb all, avellanes torrades, pebre vermell i un toc de vi ranci. • > "El peix m'agrada que es cogui per confitat, no per bullit, perquè si no queda dur i sec." Postres: Taronja amb Menta i Xocolata Una proposta fresca per tancar el menú o per servir amb els cafès en format petit fours: • Preparació: Taronja pelada al viu (sense la pell blanca) i tallada en grills professionals. • Xocolata: Ús de xocolata negra amarga de qualitat, amb la tècnica de temperar (fondre dues terceres parts al microones i afegir la resta en cru) per obtenir un acabat cruixent. Actualitat del Restaurant Quim Quima L'espai finalitza amb la presentació de la nova pàgina web del restaurant i el repàs del menú setmanal, que inclou plats com la sopa de carxofes farcides o els calamars amb arròs saltejat.

  • 17'

    Mites del Gruyère i l'art de la fondue

    El mite dels forats al formatge Gruyère En aquesta conversa amb Francesc Lledó, es desmunta una de les creences populars més esteses del món gastronòmic: el formatge Gruyère no té forats. Segons explica Lledó, la confusió neix d'una campanya publicitària dels anys 60 i 70 que va englobar sota el mateix nom dos formatges suïssos molt semblants en elaboració però diferents en textura: Emmental: És el formatge que realment té els forats característics. Té una pasta més cremosa i mantecosa. Gruyère: És un formatge de pasta tancada i llisa, sense forats, més sec i aromàtic. Ambdós són de pasta cuita (s'escalfen fins a uns 55 graus), el que els dóna una gran elasticitat, ideal perquè es fonguin correctament. El procés d'elaboració i maduració El Gruyère és un formatge de peces grans (uns 30-40 kg) que requereix un manteniment constant. Lledó destaca la mecanització actual en fàbriques suïsses on: Es tallen en grans de la mida d'un gra d'arròs. Maduren entre 5 i 12 mesos. S'han de girar i raspallar amb aigua i sal diàriament per formar la seva escorça característica, una tasca realitzada sovint per sistemes robòtics en passadissos que semblen "biblioteques de formatge". L'art de la Fondue: Receptes i variants La proposta culinària principal és la fondue, el plat més emblemàtic per aprofitar aquests formatges. Les claus per a una bona fondue són: La barreja clàssica: Combinar Gruyère (per gust) i Emmental (per cremositat). Líquids i aromes: Un raig de kirsch (destil·lat de cirera) i un vi blanc àcid per contrarestar el greix, a més d'un toc d'all. Variants nacionals: Lledó suggereix alternatives com la barreja de Tetilla gallega i Cabrales, o l'ús del formatge Urgèlia (del Cadí) com a base. Acompanyaments innovadors: Més enllà del pa, es proposa sucar-hi pasta grossa (com raviolis o macarrons) o afegir un sofregit de bolets i calçots a la mescla de formatges. "El Gruyère no té forats. El formatge que té forats és l'Emmental. Hem viscut en una gran equivocació provocada per la tradició popular."

  • 21'

    Viatge enològic a la Borgonya amb Francesc Lledó

    Crònica d'un viatge sensorial per la Borgonya Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, torna de la seva expedició enològica per la regió francesa de la Borgonya, compartint una visió detallada sobre la cultura, la gastronomia i, especialment, la complexitat dels seus vins. Paisatge, Història i Gastronomia L'expert descriu la regió no com un mar, sinó com un "riu de ceps" de 50 km de llargada, on la densitat de plantació és gairebé el doble de la que trobem a casa nostra. La història ha marcat el territori mitjançant: * Lleis napoleòniques: L'abolició de la figura de l'hereu va fragmentar les finques, creant una estructura de propietat única on una parcel·la de 40 hectàrees pot tenir fins a 85 propietaris diferents. * Gastronomia típica: Destaca els clàssics caragols a la borgonyesa, la polarda d'Abrest i una gran varietat de formatges. L'essència del vi: El Terroir A la Borgonya, el concepte de terroir (finca i clima) és sagrat. A diferència de Bordeus, la producció és petita però extremadament variada: * Varietats estrella: El Pinot Noir (negre) i el Chardonnay (blanc) dominen gairebé tot el territori. * Complexitat del Pinot Noir: Es defineix com una varietat sutil i complexa, amb vins generalment amb poc color i cos però amb una riquesa aromàtica que evoluciona magníficament amb el temps. * Denominacions d'Origen (DO): La regió concentra el 30% de les DO de França tot i produir només el 2% del seu vi, amb algunes DO que ocupen només una hectàrea. Tradicions i Vins de Culte "El preu del vi de la Borgonya es fixa el tercer diumenge de novembre a la subhasta dels Hospis de Bon." Els Hospis de Bon: Una institució medieval que se subvenciona mitjançant una subhasta anual de botes de vi donades per particulars, convertint-se en el baròmetre de preus de la collita. Romanée-Conti: Es menciona com una de les finques més cares del món, on les ampolles d'anyades excepcionals poden arribar a costar 5.000 euros. Finalment, Lledó recomana als oients que vulguin tastar un gran vi sense preus prohibitius buscar un blanc de Puligny-Montrachet.

  • 17'

    La Grava: Tradició i Innovació Gastronòmica al Morell

    La Revolució de La Grava: De Fonda a Referent Gastronòmic L'entrevista a Noemí Ribal, gerent del restaurant La Grava del Morell, ens submergeix en la història d'un establiment que ha sabut transformar-se sense perdre les seves arrels. El restaurant, que darrerament ha estat guardonat com a Restaurant de l'Any 2008 per la Guia Gourmand, representa l'èxit de la quarta generació d'una família dedicada a l'hostaleria. Els Pilars del Projecte Relleu Generacional: La Noemí i el seu germà Gerson (cuiner) han liderat una transició lenta però constant durant els últims deu anys, passant de ser una fonda de menús diaris a un espai de cuina creativa d'autor. Producte de Proximitat: Mantenen la tradició agrària de la família, utilitzant productes de collita pròpia (verdures, fruites i oli) per garantir la màxima qualitat i naturalitat. Excel·lència Enològica: Posseeixen una de les millors cartes de vins del país, amb més de 400 referències, destacant especialment l'aposta pels vins catalans i del territori (Tarragona, Priorat, Montsant). Memòria del Paladar i Creativitat L'essència de La Grava resideix en recuperar els gustos de l'àvia Maria i actualitzar-los. Un exemple clar són les olives arbequines calentes, una recepta antiga que sorprèn els clients actuals, o postres com les rostes servides amb gelats innovadors de canyella o kefir. "El paladar té una memòria que no valorem prou; tastes alguna cosa i et remets dues o tres dècades enrere per identificar el producte." Reconeixements a la Trajectòria A banda del títol de restaurant de l'any, l'establiment ha estat premiat per l'INCAVI per tenir la millor carta de vins catalans i ha rebut el Gastronòmic Estelada per la seva constància i excel·lència durant la darrera dècada.

  • 21'

    Cuina de Crisi: Receptes Versàtils de Pollastre

    Cuina Professional amb Pollastre L'expert Francesc Lledó proposa el pollastre com la carn de crisi per excel·lència. Malgrat el seu preu econòmic, és un aliment nutritiu, baix en greixos i ric en proteïnes, considerat per molts com la carn més saludable. 1. Pollastre Farcit d'Arròs i Bolets Aquesta recepta permet estirar el rendiment d'una sola peça fins a vuit persones, convertint un ingredient senzill en un plat de celebració. Preparació de la peça: Es demana a la pollastreria que desossin el pollastre en format pijama (obert i sense ossos). El Farcit: Arròs a mitja cocció (5 minuts). Bolets secs (ceps, camagrocs o trompetes) remullats en l'aigua de l'arròs per aprofitar el midó. Sofregit de ceba i ous per lligar la massa. Cocció: Es cus el pollastre o s'utilitza una malla elàstica. Es rosteix al forn a 170 graus durant una hora o hora i mitja, regant-lo amb els seus propis sucs o amb una mica de llard de porc. 2. Pollastre amb Cervesa i Pebre Vermell Una combinació potent on l'amargor de la cervesa ressalta el gust del rostit. S'acompanya amb patates escantonades bullides prèviament amb pebre vermell i després fregides per aconseguir una crosta cruixent. El pollastre es daura amb alls i s'hi afegeix mig litre de cervesa, deixant-ho reduir a foc viu. Es pot afegir albergínia fregida per donar-li un toc més festiu. 3. Pernilets amb Ametlles i Bacon Una recepta d'influència nòrdica ideal per a les parts més meloses de l'ocell. S'emboliquen els pernilets amb tires de bacon. Es dauren amb alls i s'hi afegeixen ametlles laminades crues. La cocció acaba amb crema de llet (flor de llet) i brou de pollastre. "El pollastre, de natural, és blanc. Si el comprem blanc serà més natural i evitarem els 'maquillatges' que a vegades s'apliquen al producte."

  • 21'

    Postres d'hivern: Receptes amb cítrics i pomes

    En aquest episodi, en Francesc Lledó ens apropa a la cuina de temporada centrant-se en la fruita d'hivern, especialment els cítrics (mandarines i taronges) i les pomes. Es destaca la importància de consumir productes de proximitat i d'estació per la seva qualitat i millor preu. Farcellet de mandarines És una proposta de postres espectacular i econòmica. Els passos clau són: * Saltejat i caramel·lització: Es pelen les mandarines i se'ls treu la pell externa (picada finament). Es saltegen amb mantega, sucre moreno i, opcionalment, licor (Grand Marnier o Kirsch). S'hi afegeix un raig de vinagre de Jerez per mantenir el caramel líquid. * Muntatge: S'utilitza pasta bric, filo o fins i tot creps. Es pinta la massa amb mantega fosa i pell de mandarina, es farceix amb els grills caramel·litzats i es lliga amb un fil de cotó. * Cocció: Es cou al forn a 250 graus durant uns 7-8 minuts fins que quedi cruixent. Receptes amb poma Es proposen diverses alternatives per treure profit a la poma, especialment la varietat Golden o la Reineta: * Pomes al forn amb vi blanc: Es buida el cor de la poma (sense travessar-la del tot), s'omple amb mantega i sucre, i se li afegeixen dos dits de vi blanc a la safata. El vi s'evapora deixant un gust suau i caramel·litzat. * Tarta Tatin (Tarta al revés): Es caramel·litzen els grills de poma amb mantega, sucre i canyella. Es flambeja amb ron i es cobreix amb pasta de full. Després de 25 minuts de forn, es gira com una truita. Altres idees i col·laboracions Broquetes de fruita amb xocolata: Una oient proposa combinar diverses fruites (maduixa, kiwi, plàtan) amb cobertura de xocolata negra i encenalls de xocolata blanca. Taronges flambejades: Rodanxes de taronja cobertes de sucre moreno i flambejades a taula amb Grand Marnier i uns granets de cafè. "L'estacionalitat dona varietat, preu i qualitat; a més, ara hem de menjar el que fem nosaltres."

  • 18'

    Sopes de temps de crisi: Receptes d'all i ceba

    En aquesta conversa culinària, en Francesc Lleodó explora la riquesa de la cuina popular a través de dues receptes clàssiques, econòmiques i saludables: la sopa d'all i la sopa de ceba. Es destaca com aquests plats, nascuts en temps de necessitat, ofereixen una gran versatilitat i propietats medicinals reconegudes. La Sopa d'All: El valor del pa vell La base d'aquesta sopa és l'aprofitament del pa del dia abans. Els punts clau de la preparació inclouen: - Ingredients: Pa de quart, alls (de 4 a 8 dents), pebre vermell dolç, oli d'oliva i pernil (opcionalment cansalada o xoriço). - Tècnica: El pa es pot fregir, torrar o usar sec. És vital no cremar el pebre vermell per evitar l'amargor. - L'ou: Es pot afegir remenat per crear fils, batut o escaldat directament al plat sobre el pa. La Sopa de Ceba: Cruixent i medicinal A diferència de la d'all, aquesta requereix una gran quantitat de matèria primera (uns 2 kg de ceba per a 6 persones). Lleodó proposa tres variants de sofregit: 1. Amb mantega: Estil francès, per a una ceba ofegada i dolça. 2. Mixta (oli i mantega): Per buscar transparència i suavitat. 3. Amb oli: A foc viu per aconseguir un gust torrat i intens. "L'all i la ceba són desinfectants, diurètics i tenen propietats per reduir el colesterol i la hipertensió." Maridatge i Tendències L'expert sorprèn amb una proposta de luxe auster: maridar aquestes sopes humils amb xampany o vins blancs amb fusta (com els del Priorat), ja que les notes minerals i de pa torrat del vi complementen perfectament els aromes de la sopa.

  • 23'

    Verdures d'hivern i cuina de temporada amb Francesc Lledó

    Cuina de temporada post-festes Després dels excessos de Nadal, el xef Francesc Lledó ens convida a recuperar una alimentació saludable aprofitant el millor de l'horta d'hivern. L'episodi se centra en com les condicions climatològiques afecten el preu de la fruita i la verdura, com si fos la borsa, i ofereix un ventall de receptes creatives per a productes sovint oblidats. Productes estrella de l'hivern • Les bledes: Tot i la seva injusta mala fama, Lledó proposa formes delicioses de preparar-les: - Crema de bledes amb encenalls de pernil. - Sopes de farigola amb bledes escaldades (una opció depurativa). - Reboles (fardellets) al estil de Mallorca. • Crucíferes i carxofes: - La coliflor i el bròquil es poden consumir cruus en amanida amb una vinagreta d'avellanes i pebre vermell. - Les carxofes es presenten en format carpaccio amb tomàquet ratllat i pernil. Tècniques i consells culinaris • El calçot més enllà de la brasa: Es proposen aplicacions com la truita de calçots amb botifarra negra, xips de calçot tallat en juliana fina o fins i tot una compota de calçot per acompanyar carns potents. • Les patates i la qualitat: Discussió sobre la varietat Kennebec per sobre de varietats comercials com la Mona Lisa. "La verdura i la fruita és com la borsa: depenent del fred, un enciam pot triplicar el seu preu d'un dia per l'altre." El restaurant i el futur El xef comenta el seu menú de migdia al Quim Quima, basat en producte de proximitat i vins del Montsant, i avança el seu pròxim viatge formatiu a la Borgonya.

  • 26'

    Cinema, Còmics i Nostàlgia: De Gran Torino a Watchmen

    Cinema Clàssic i Novetats L'episodi comença amb una anàlisi profunda de Gran Torino, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood. Els tertulians destaquen la pel·lícula com un possible comiat de l'actor davant les càmeres, subratllant la seva capacitat per encarnar el cinema pur. • Es discuteix el personatge de Walt Kowalski com una destil·lació del "tipus dur" de la carrera d'Eastwood. • Es destaca la col·laboració musical del seu fill en la banda sonora. L'Univers de Watchmen Es dedica un temps considerable a parlar de l'adaptació cinematogràfica de Watchmen, la novel·la gràfica d'Alan Moore i Dave Gibbons. • Es defineix el terme novel·la gràfica i el seu origen vinculat a aquesta obra. • Els col·laboradors analitzen la naturalesa "patètica" i realista dels superherois de la història, com el Doctor Manhattan o Rorschach. "Qui vigila els vigilants?" és la pregunta central que defineix la manca de moralitat o l'egoisme d'aquests personatges. Altres Estrenes i Videojocs L'episodi també repassa títols com Ghost Town (traduïda de manera qüestionable com Me ha caído el muerto) i el fracàs comercial de la nova versió de La Pantera Rosa. En l'apartat de videojocs, es comenta: • El joc descarregable de Watchmen per a Xbox i PlayStation 3. • El cost elevat dels jocs amb perifèrics com Guitar Hero o Rock Band. Nostàlgia de la Infantesa La conversa deriva cap a anècdotes personals sobre joguines d'infantesa, especialment robots dels anys 80. Els tertulians recorden amb humor joguines perilloses que treien fum o el famós Robocop gegant.

  • 31'

    Els Òscar 2009, 'El lluitador' i el pitjor cinema

    Balanç de la Gala dels Premis Òscar 2009 Els col·laboradors analitzen els resultats dels premis de l'Acadèmia, destacant l'èxit aclaparador de Slumdog Millionaire i la decepció pel buit fet a Mickey Rourke. • L'absència de premi per a Mickey Rourke: Es discuteix la seva interpretació magistral a The Wrestler i com Sean Penn li va prendre l'estatut de favorit, comparant-ho amb el que va passar amb Bill Murray i Lost in Translation. • Slumdog Millionaire vs. Benjamin Button: Tot i que la primera va ser la gran guanyadora, el debat se centra en si el desplegament tècnic de Benjamin Button mereixia més reconeixement. • La gala i la presentació: Es lloa la tasca de Hugh Jackman com a mestre de cerimònies, destacant que la seva experiència en musicals va rejovenir una cerimònia que venia de trajectòries avorrides. Polèmica amb Penélope Cruz "No seré tan fals de dir que hòstia que bé Penélope Cruz, no." Es genera un debat intens sobre l'Òscar a la millor actriu secundària. Mentres alguns ho veuen com un premi merescut, altres critiquen el seu estil interpretatiu i la qualitat de la pel·lícula de Woody Allen on va participar. Estrenes de la Setmana: Del Che Guevara al Deliri d'Uwe Boll S'examinen les novetats a la cartellera amb un contrast radical entre el cinema històric i el cinema considerat de porqueria. • Che: Guerrilla: Es comenta la segona part de la biografia dirigida per Steven Soderbergh, destacant-ne el caràcter documentalista i quasi quirúrgic. • En el nombre del rei: Es presenta Uwe Boll com el "pitjor director de la història". Se'n critica l'estil delirant, la mala adaptació del videojoc i la seva actitud desafiant cap a la crítica. Pirateria i la Indústria del Videojoc a Espanya El podcast tanca amb una reflexió sobre un informe de Nintendo que assenyala Espanya com un focus de pirateria. Causes i Solucions • Factors econòmics: Es relaciona el fenomen amb els salaris baixos dels joves a Espanya en comparació amb altres països europeus on els jocs tenen el mateix preu. • Noves tendències: Els tertulians proposen que la indústria adopti sistemes de subscripció online més intel·ligents per combatre el pillatge.