Tots els episodis

62727 episodis disponibles

episodis

38257-38280 de 62727

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
Obres i talls de trànsit a la Via Augusta de Tarragona
Actuacions urbanístiques a la Via Augusta Aquest matí s'ha procedit al tall de la Via Augusta de Tarragona per dur a terme unes obres llargament esperades que afecten el tram comprès entre la primera i la segona rotonda d'aquesta artèria de la ciutat. L'objectiu principal és eliminar un estretament de la calçada provocat per un mur que sobresortia d'una finca privada al número 125. Motiu de les obres i litigis L'origen d'aquesta situació es remunta a l'any 2006. Durant la remodelació de la via, es va expropiar una part de la propietat, però un seguit de litigis judicials van aturar l'execució fins ara, que la justícia ha donat la raó a l'Ajuntament. Afectacions i mobilitat Mobilitat: Els vehicles es desvien pel carrer de Joan Fuster i el passeig de Torroja. Transport públic: Les línies de l'EMT han patit canvis, traslladant provisionalment les parades sota el pont del carrer Joan Fuster. Imatge del dia: L'enderrocament d'un arbre de grans dimensions ha estat l'acció més visible a causa de l'ús d'una grua de tonatge elevat. Terminis previstos "El tall d'avui està previst que duri fins a les 12 del migdia, tot i que del 14 de novembre fins al 3 de desembre hi haurà restriccions parcials per acabar de pavimentar." Es preveu que, un cop finalitzades les tasques, la vorera i la calçada quedin totalment anivellades i uniformes amb la resta del carrer, posant fi a un problema de seguretat viària de fa més de cinc anys.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Entrevista a Alba Benedicto: Propostes d'ICV-EUiA per al 20N
Entrevista amb Alba Benedicto: Una veu jove per al Congrés Alba Benedicto, cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per Tarragona, presenta les seves propostes electorals davant els comicis del 20 de novembre. Amb només 28 anys, Benedicto reivindica el paper de la joventut en la política actual. Principals eixos programàtics Fiscalitat Justa i Lluita contra la Crisi: Proposen que "pagui més qui més té" i combatre el frau fiscal (estimat en un 23% a l'Estat). Critiquen durament les retallades en educació i sanitat pública. Habitatge i Sector Bancari: Defensen l'ús dels pisos buits en mans dels bancs per crear un parc públic de lloguer social. Infraestructures del Territori: Prioritat absoluta al corredor del Mediterrani i al transport ferroviari de mercaderies. Aposta pel TramCamp i la vertebració del territori. Crítica al malbaratament de l'AVE en detriment de les Rodalies. Energia i Medi Ambient: Reclamen un pla de tancament de les centrals nuclears amb horitzó 2020 i s'oposen frontalment a la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a Catalunya. Democràcia i Participació Ciutadana Benedicto destaca la necessitat de millorar la qualitat democràtica mitjançant: Referèndums vinculants: Permetre que la ciutadania proposi i decideixi sobre lleis clau. Referèndums revocatoris: Eina per poder tombar reformes impopulars, com la laboral. Supressió de les diputacions: Per evitar la duplicitat d'administracions i reduir la burocràcia. "Ens diuen que som la generació més preparada, però s'obliden de dir-nos que som la primera generació que viurà pitjor que els seus pares." L'entrevistada subratlla la importància de mantenir "un peu al carrer i un peu a les institucions", compartint moltes de les demandes del moviment 15M sense pretendre capitalitzar-les, sinó donant-los veu política.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
2011-11-08
Perfil i llegat de Géza Alföldy L'episodi ret homenatge a l'historiador i epigrafista hongarès Géza Alföldy, traspassat sobtadament a Atenes als 76 anys. Alföldy va ser una figura central per a la ciutat de Tarragona, a la qual va estar vinculat durant més de 40 anys, des de la seva primera visita el 1968. Aportacions científiques clau Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, destaca que Alföldy va ser qui va posar Tarragona al mapa internacional de l'arqueologia: Va ser el principal investigador de l'epigrafia romana a escala mundial. Va documentar fites com que Tàrraco va ser la capital de la província més gran de l'imperi o que l'anfiteatre conté la inscripció romana més gran del món. Va establir la llista de governadors romans i va estudiar els moviments de població i les relacions familiars de l'època antiga. El reconeixement com a Patrimoni Mundial Un dels punts més rellevants de la seva trajectòria va ser la seva participació directa en l'expedient de la UNESCO. Segons Rovira, Alföldy va ser la "peça decisiva": "Ell va redactar l'expedient final que arriba a ICOMOS... és gairebé a ell a qui li devem que s'aprovi que Tarragona sigui Patrimoni Mundial." Projectes inacabats i reconeixements futurs Malgrat la seva mort, el seu llegat continua viu a través de: La publicació del Corpus d'Inscripcions Llatines, una obra colossal que ja té volums en premsa. La necessitat plantejada que la ciutat li dediqui un carrer, un premi o noves iniciatives institucionals. Tenia nombrosos doctorats honoris causa i la medalla d'argent de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
El Centre d'Art de Tarragona inicia el seu camí
El Centre d'Art de Tarragona: Un referent en la mediació cultural El Centre d'Art de Tarragona inicia oficialment la seva programació amb una proposta innovadora centrada en la mediació cultural. La directora del centre, Cèlia del Diego, presenta el projecte "Obert per Reflexió", una iniciativa que marca el punt de partida d'aquest espai cultural com un agent actiu i horitzontal dins el territori. Obert per Reflexió: Treball en xarxa Aquesta activitat experimental s'estructura com una trobada entre institucions, col·lectius i persones vinculades a les arts visuals per generar sinergies reals. Els punts clau de les jornades són: Eixos fonamentals: La reflexió girarà entorn de la comunicació, l'educació i la participació. Metodologia: No es tracta de conferències passives, sinó de sessions de treball per analitzar projectes existents i crear-ne de nous. Horitzontalitat: El centre no es posiciona com un òrgan jeràrquic, sinó com un recurs que posa eines a disposició de la comunitat. Un model pioner a Catalunya El centre destaca per ser el primer de Catalunya que neix especialitzat exclusivament en mediació. Segons la directora, la cultura tendeix cap a la democratització, on tots som productors i consumidors a la vegada. "No és una institució la que programa, sinó que és una institució la que posa les eines perquè conjuntament es dissenyin aquests projectes." Calendari i participació pública Tot i que moltes sessions són de caràcter tècnic per a professionals, s'han programat activitats obertes: Sessions amb ponents: Del 28 al 30 de novembre a diferents seus (URV, IMET i Serveis Territorials de Cultura). Inscripcions: Els professionals o interessats amb projectes propis tenen fins al 17 de novembre per inscriure's enviant un correu a [email protected]. Presentació de resultats: El 25 de gener de 2012 a l'Antiga Audiència es presentaran les propostes i el full de ruta per al futur. Finalment, el centre preveu disposar d'un espai físic estable cap a la primavera de 2012 al Tinglado 2 i, més endavant, a la Tabacalera.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
2011-11-07 TERRES CAVADES. JOSÉ LUÍS GARCÍA
Desenvolupament de la Vall del Llorito El projecte de la Vall del Llorito (anteriorment Terres Cavades) es presenta com una de les grans àrees d'expansió de Tarragona dins del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). El constructor José Luis García, president de la Junta de Compensació Provisional, detalla una planificació que busca la cohesió social i la sostenibilitat. Característiques del projecte • Preveu la construcció d'uns 6.700 habitatges, dels quals aproximadament 1.700 seran de protecció oficial (HPO). • L'espai inclou 29 hectàrees de zones verdes i 18 hectàrees d'equipaments, superant els mínims legals. • Es dissenya com un gran bulevar de 50 metres d'amplària, superant les dimensions de la Rambla Nova. • Un 15% de l'edificabilitat es destinarà a usos no residencials (comercial, oficines, hoteleria) per evitar que esdevingui un barri dormitori. Connectivitat i Estructura El polígon actuarà com una "taca d'oli" que s'uneix a la ciutat consolidada mitjançant 4 o 5 connexions estratègiques: • Nord: Connexió amb la carretera del Pont d'Armentera. • Sud: Unió amb la Vall de l'Arrabassada i el CAP de Llevant. • Est: Enllaç directe amb l'autovia A-7, facilitant la sortida cap a Barcelona o València sense travessar el centre. Terminis i Viabilitat Econòmica Tot i que el projecte ja ha estat mostrat als grups polítics de l'Ajuntament, la seva execució no serà immediata: • Es calcula un període mínim de 4 anys de tràmits administratius (aprovació del pla parcial, reparcel·lació i urbanització). • L'actual situació econòmica i la manca de demanda immediata d'habitatge aconsellen un desenvolupament progressiu. "No es pot desenvolupar sense que es necessiti. La situació econòmica actual i la viabilitat del polígon marquen que ara no és el moment de construir, però sí d'aprovar el marc legal." Sobre els Jocs del Mediterrani García es mostra escèptic respecte a la instal·lació de la Vila Olímpica a la zona per als Jocs del 2017, argumentat que els terminis urbanístics són massa ajustats i que cal una gestió basada en l'austeritat i el realisme.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Pla de viabilitat i mobilitat sostenible a Tarragona
Pla de Viabilitat de l'EMT i Mobilitat a Tarragona Begoña Floría, presidenta de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla el nou full de ruta per fer front a la complexa situació financera de l'Ajuntament. L'objectiu principal és reduir l'aportació municipal en 3 milions d'euros (passant de 9 a 6 milions) mitjançant una reorganització profunda del servei. Eixos del Pla de Viabilitat Reordenació de línies: Es busca eliminar duplicitats i ajustar freqüències per guanyar eficiència econòmica i de servei. El model passarà de ser transversal a un model radial amb línies troncals. Optimització segons la demanda: S'ajustaran els horaris en moments de baixa ocupació, prioritzant sempre les hores punta per a l'activitat laboral i escolar. Noves vies d'ingressos: L'EMT proposa assumir la gestió de la grua municipal i serveis de manteniment i vigilància que ara estan subcontractats, evitant així l'acomiadament de personal. Manteniment de beneficis socials: Es manté la gratuïtat i subvencions per a la gent gran i els escolars, tot i que s'aplicaran mesures de control més estrictes (com la renovació anual de targetes). Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El pla, que s'ha d'aprovar abans de finals d'any, aborda el col·lapse circulatori de la ciutat, on circulen uns 280.000 vehicles diaris. Els punts clau inclouen: Reducció del col·lapse central: Solucionar el problema dels vehicles que circulen buscant aparcament. Dèficit de places: S'ha diagnosticat una falta de 5.900 places d'aparcament a l'eixample i el centre. Foment del transport sostenible: Impuls a l'ús de la bicicleta i la mobilitat a peu. "Hem de ser més solidaris en l'ús del servei i més eficients. El que no té lògica és que hi hagi una línia on l'autobús va buit la major part del dia." Consens Polític Donada la situació de majoria operativa del govern municipal, Floría destaca la necessitat de corresponsabilitat amb la resta de forces polítiques per evitar el bloqueig de les finances municipals i garantir que la ciutat avanci cap a un model de mobilitat més racional.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Tarragona acull la IV Trobada de Trompistes de Catalunya
La IV Trobada de Trompistes arriba a Tarragona Per primera vegada, la ciutat de Tarragona es converteix en la seu de la Trobada de Trompistes de Catalunya, un esdeveniment que reuneix aproximadament 130 participants, des d'alumnes de set anys fins a professionals consolidats. La directora del Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona, Marta Sardanya, explica els detalls d'aquesta edició que busca promocionar un instrument sovint desconegut però bàsic per a l'orquestra simfònica. Diferències entre la trompa i la trompeta Tot i que ambdues pertanyen a la família del vent-metall, Sardanya destaca aspectes clau: * Forma i longitud: El tub de la trompa és molt més llarg i es presenta de forma enroscada. * Registre: La trompa té un registre més greu en comparació amb l'agudesa de la trompeta. * Història: L'instrument té una llarga tradició que es remunta a la trompa natural. Activitats destacades del cap de setmana L'esdeveniment ofereix una programació densa que inclou: * Formació: Masterclasses, tallers sobre ergonomia i prevenció de lesions físiques, i sessions sobre la història de l'instrument. * Concurs Internacional: S'celebra el primer concurs internacional de trompa a la ciutat, amb premis que inclouen la realització de concerts. * Exposició: Una zona d'expositors amb la presentació de nous models, com la nova trompa Stomvi. * Innovació: Una masterclass virtual via internet amb el professor Escarcel des de Granada. Concerts i agenda cultural La trobada vol apropar la trompa al públic general amb actuacions d'entrada lliure: 1. Dissabte a les 20:00h: Concert de cinc solistes internacionals amb l'Orquestra Caminata Musicae a l'Aula Magna del Campus Catalunya (URV). 2. Dissabte a les 23:00h: Sessió de jazz amb trompa al Cafè del Teatre Metropol, una proposta poc habitual per a aquest instrument clàssic. 3. Diumenge: Concert de cloenda amb diversos conjunts de trompes (ESMUC, Cullera) i tots els alumnes participants. "Els professors venen sense cobrar, per amistat i entusiasme per la seva feina; aquesta és la base de la trobada."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
La nova Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya
Unió estratègica del teatre de petit format L'entrevista amb Oriol Grau, president de la recentment creada Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CETIC) i gestor de la Sala Trono de Tarragona, detalla els motius i objectius d'aquesta aliança entre sales de proximitat. La coordinadora neix per agrupar espais que, tot i estar fora de Barcelona, comparteixen característiques i necessitats similars. Les sales fundadores d'aquesta xarxa són: * Sala Trono (Tarragona) * Sala La Planeta (Girona) * Teatre de l'Aurora (Igualada) * Teatre de Ponent (Granollers) Objectius i beneficis de la col·laboració La unió no respon només a una voluntat de demanar subvencions, sinó a una necessitat de supervivència i optimització de recursos. Els punts clau de la federació inclouen: Creació d'un circuit estable: Permetre que les obres rodin per les quatre ciutats, garantint més actuacions per als artistes amb una sola negociació. Reducció de costos: Compartir despeses de gestió, comunicació i promocions conjuntes. Plataforma per a nous talents: Reivindicar el paper d'aquestes sales com la primera porta d'entrada per a creadors emergents que després fan el salt a mercats més grans. Complementarietat pública: Oferir programacions contemporànies i alternatives que sovint queden fora dels grans teatres municipals. La Sala Trono i la producció pròpia Oriol Grau destaca l'èxit de produccions pròpies com Killer (nominada als Premis BroadwayWorld o referenciada en premis del sector) i l'estrena el 2 de desembre del nou espectacle Bilderberg Club Cabaret. També subratlla la màgia del teatre de proximitat: "Les coses importants passen sempre a prop. A la Trono el públic està tan a prop que sent l'actor respirar i viu dins de l'obra." Finalment, es fa una crida a la normalització cultural de Tarragona amb l'obertura del nou teatre i la importància de mantenir espais independents vius malgrat el context de crisi.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
2011-11-04
Balanç del desplegament i seguretat a Tarragona L'intendent dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Tarragonès, Jaume Morón, fa un repàs als tres anys de presència del cos a la regió, destacant l'evolució de la seguretat ciutadana i els nous reptes socials. Evolució i context actual Consolidació del cos: Després de ser l'última regió en el desplegament, els Mossos han aprofundit en el coneixement del territori i de la seva realitat social i delictiva. Dades estadístiques: La valoració és positiva, amb una millora constant mes rere mes, tot i que s'admet que la percepció de seguretat no sempre coincideix amb els números. Impacte de la crisi econòmica: Es detecta un increment de situacions de tensió social i petits furts (com robatoris d'aliments), però no hi ha evidència científica que la crisi hagi augmentat els grans delictes o els atracaments violents. Estratègies de seguretat i col·laboració Prioritat en l'alarma social: L'objectiu principal és combatre els delictes que generen por, com la violència contra la gent gran o els robatoris en domicilis. Coordinació amb la Guàrdia Urbana: S'ha implementat un pla de proximitat que inclou patrullatges mixtos i l'intercanvi diari d'informació operativa. Videovigilància: Es considera una eina útil i dissuasiva, especialment en zones d'oci o per resoldre fets incívics, sempre sota control policial. Missatge a la ciutadania "La seguretat és un tema de tots; hem d'intentar que la ciutadania vegi que no hi ha impunitat possible per fets greus." Finalment, es destaca el recent trasllat a la nova comissaria de Camp Clar, que ja es troba plenament operativa per a denúncies i gestions ciutadanes, oferint millores tècniques respecte a les instal·lacions anteriors.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Polítiques de Joventut i Centres Cívics a Tarragona
Polítiques de Joventut i Nous Equipaments L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un creixement significatiu en les infraestructures per a joves, destacant la feina de l'anterior regidora Sandra Coloma i la consolidació de diversos espais clau: • Oficina Local de Joventut del Tarragonès: Ubicada a l'antiga Facultat de Lletres, funciona com una finestreta única per a consultes sobre habitatge, salut i, especialment, treball, amb més de 9.000 usuaris. • Espai La Palmera i Casal Jove Kesse: Equipaments complementaris per a activitats lúdiques, concerts a l'aire lliure i exposicions culturals. • Projecte de la Capsa Jove (Tabacalera): Malgrat el concurs de creditors de l'empresa constructora, l'Ajuntament treballa per acabar l'obra abans del 31 de desembre de 2011 per no perdre el finançament estatal. Model de Gestió: La Cogestió El regidor Javier Villamayor subratlla que el futur dels equipaments públics passa per la cogestió amb les entitats. L'objectiu és que les activitats siguin autofinançables per evitar estructures econòmicament insostenibles. Centres Cívics i Cohesió Social Els centres cívics es defineixen com a espais de socialització fonamentals per a la ciutat, amb una oferta de 5.000 places aquest trimestre i bonificacions del 50% per a aturats i pensionistes. • Dèficit a Llevant: Es discuteix la possibilitat de transformar part de la Ciutat de Repòs i Vacances en un centre cívic per a la zona de Llevant, tot i que l'Ajuntament es mostra prudent per no assumir dèficits de la Generalitat. • Programes familiars: Destaca el programa Menuts (0-3 anys) i les ludoteques com a espais d'interacció entre pares i fills. Telecentres i Modernització Digital Els telecentres continuen sent vitals per evitar la fractura digital. Amb més de 6.000 usuaris anuals, ofereixen formació en ofimàtica i suport a entitats per tenir presència a internet. En el futur, es planteja ampliar aquest suport a les petites i mitjanes empreses (PIMES) i comerços locals per mantenir la seva competitivitat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
2011-11-03 ‘LA LLAMA DOBLE’ ÉS L’ESPECTACLE QUE LA COMPANYIA GADITANA FLICK FLOCK DANZA
La Dansa Contemporània com a Espai d'Inclusió L'entrevista se centra en la participació de la companyia gaditana FlickFlock Danza al Festival Eclèctic de Tarragona. La seva directora, Susana Alcón, explica la filosofia d'un projecte que trenca barreres a través del moviment i la disciplina artística. Punts Clau de la Companyia Origen i trajectòria: Fundada el 1995, la companyia sorgeix d'una escola de formació i ha recorregut festivals de gran prestigi nacional i internacional. Composició inclusiva: L'elenc està format per 35 ballarins, on aproximadament el 50% té alguna discapacitat diagnosticada i l'altre 50% no, treballant sempre des de la igualtat. Llenguatge artístic: Es basen en el respecte a la diversitat i utilitzen característiques sovint vistes com a limitacions per investigar noves línies estètiques. L'Espectacle: "La Llama Doble" Aquesta obra de gran format, que es representarà al Teatre Metropol, s’inspira en un assaig d’Octavio Paz. Temàtica: Explora els conceptes de l'amor i l'erotisme a través del cos. Diversitat generacional: El grup inclou intèrprets des dels 5 fins als 52 anys. Valors humans: L'èxit de la companyia rau en l'empatia, la complicitat i el treball cooperatiu. "L'art sempre ha estat vinculat a lo peculiar, a lo distint. La discapacitat és al món i l'art ha de ser un reflex natural d'aquesta realitat." Reflexió sobre l'Art i la Discapacitat Susana Alcón reivindica que un artista ho és pel seu talenta i capacitat de transmetre, independentment de la seva condició física o psíquica. Destaca que Espanya és referent en companyies de dansa inclusiva i que l'escenari és el lloc idoni per innovar i trencar cànons estètics tradicionals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Turisme de Postal: El Boom de la Costa Daurada
Presentació de l'Exposició "Turisme de Postal" L'exposició, situada a la Fundació Caixa Tarragona, ofereix un recorregut visual pel boom urbanístic i turístic de la Costa Daurada durant els anys 60 i 70. A través de l'arxiu de Raimon Miserachs (Fotorraimon), es documenta la transformació del territori. El Llegat de Raimon Miserachs Raimon Miserachs va ser un pioner de la fotografia de postals a Tarragona. El seu fons, actualment dipositat a l'Arxiu Històric de Tarragona, consta de més de 50.000 imatges que capturen no només el paisatge, sinó també la indústria i l'evolució social. • L'empresa Fotorraimon encara és activa avui dia. • El procés de digitalització ja ha processat unes 15.000 imatges. • Les postals servien com el principal reclam turístic de l'època. Àmbits de la Mostra i Impacte Territorial L'exposició s'estructura en quatre eixos principals per explicar el canvi radical de la costa catalana: Impacte en el paisatge: Comparativa entre imatges històriques i captures actuals per visualitzar el pas del temps. Infraestructures: Evolució d'edificis emblemàtics com l'Hotel Imperial Tàrraco o la Ciutat Residencial. Vida de turista: El dia a dia dels visitants, la seva vestimenta i els vehicles de l'època. Publicitat: Com es promocionaven els hotels, restaurants i càmpings. "I podem veure una mica tot aquest boom urbanístic que es va generar a la zona cap als anys 60 i 70." Material Complementari i Audiovisuals A més de les 74 postals seleccionades físicament, la mostra inclou: • Càmeres fotogràfiques originals utilitzades per Miserachs. • Una pantalla amb més de 300 imatges addicionals. • Projeccions cinematogràfiques com Tarragona, Balcón del Mediterráneo (1958) i films amateurs dels anys 70.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
2011-11-03 FLASHMOB AL MERCAT CENTRAL
Una iniciativa per celebrar Santa Cecília L'Estudi de Música de Tarragona, representat per David Saneuja i Teresa Valls, organitza una flashmob el proper dissabte 19 de novembre a les 12:00 h al Mercat Central. L'objectiu és sorprendre els compradors i donar vida al barri amb una acció cultural conjunta. Detalls de l'espectacle L'acció es basarà en la cançó "Bon dia" dels Pets, però amb una variació significativa: * Lletra personalitzada: La professora Marta Soler ha adaptat la cançó per fer referència directa als paradistes i a la vida quotidiana del mercat. * Coreografia senzilla: Està pensada perquè tothom, fins i tot la gent que s'hi trobi casualment, pugui unir-se a la segona tornada. * Vestuari: Es demana als participants que portin un jersei o samarreta de color llis i viu o fosc per ser identificables. Com participar-hi La convocatòria s'està gestionant principalment a través de les xarxes socials: 1. Facebook: S'ha creat un grup anomenat "Flashmob de l'estudi de música i el Mercat Central de Tarragona" on hi ha la lletra i un MP3 tipus karaoke. 2. Preparació: Hi ha un grup motor d'unes 15-20 persones (alumnes i professors), però la intenció és que tot el mercat acabi cantant. 3. Còmplices: L'Associació de Venedors, amb el seu president Albert Ribot, col·labora activament i els mateixos paradistes tindran la lletra impresa per participar. "El bonic d'una flashmob és que s'hi afegeixi la gent que no hi comptava."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Balanç de la temporada turística 2011 a la Costa Daurada
Balanç General de la Temporada 2011 Maria Eugènia Arbó, presidenta de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, analitza els resultats d'un any marcat per la inestabilitat econòmica. Tot i el context actual, el sector presenta xifres d'ocupació positives: Ocupació estable: De gener a setembre s'ha mantingut una mitjana del 70%, una xifra idèntica a la de l'any passat. Rendibilitat en qüestió: Malgrat mantenir el volum de clients, la rendibilitat preocupa el sector a causa de l'ajust de pressupostos de les famílies. Estades mitjanes: El client estranger sol fer estades de 10 a 14 dies, mentre que el nacional es mou entre els 4 i 7 dies, deixant una mitjana global de 4 nits. El Mercat Rus i el Futur dels Visats L'increment del mercat rus ha estat un dels pilars de la temporada, servint de "coixí" davat la davallada del consum intern: Un dels turoperadors principals ha passat de 20.000 a 80.000 clients. S'espera que la simplificació dels visats anuals de cara al 2012 faciliti encara més l'arribada d'aquest perfil de turista. El mercat britànic segueix sent, però, el principal mercat estranger amb una confiança històrica en la zona. L'Impacte de Ryanair i la Mobilitat Arbó valora la marxa de la companyia aèria durant els mesos d'hivern: L'afectació és limitada pel sector hoteler a curt termini, ja que el 85% de la planta està tancada en aquesta època. El contracte de Ryanair és vigent fins al 2013 per a la temporada alta (Setmana Santa a octubre). Tot i això, l'associació defensa la necessitat de diversificar les companyies aèries per no dependre d'un sol operador. "Tenir totes les pomes al mateix cistell és un risc molt elevat." Estratègies de Creixement i Nous Reptes De cara al futur, el sector aposta per la prudència i la fidelització: Noves oportunitats: S'està obrint el mercat polonès amb nous turoperadors. Turisme esportiu i sènior: Es treballa amb la Generalitat per potenciar el turisme esportiu (futbol, karate, ciclisme) i programes per a gent gran a nivell europeu per tal d'allargar la temporada més enllà de l'estiu.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Màgia solidària al Festival Teatre Màgic de Tarragona
El Festival Teatre Màgic: Un referent internacional El programa destaca la importància del Festival Teatre Màgic, que enguany celebra el seu 5è aniversari. Segons el seu responsable, el Mag Gerard, el certamen és un aparador mundial que fins i tot ha despertat l'interès de la prestigiosa revista Magic Magazine de Las Vegas. Plats forts del cap de setmana L'agenda del festival per a aquests dies presenta dues propostes destacades al Teatre El Magatzem: Màgic Andreu: Dissabte 5 de novembre amb l'espectacle Somriures Sense Fronteres. Màgia en Concierto: Diumenge amb el Mag Gerard i Lluís Lafont, fusionant màgia musical i parlada. Compromís solidari i Màgia Teràpia Un dels pilars d'aquesta edició és la vessant benèfica: El Màgic Andreu destinarà el 100% de la recaptació a la seva ONG per ajudar nens amb càncer a l'hospital Vall d'Hebron. L'espectacle de diumenge col·laborarà amb la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona. "La màgia teràpia fa que les adrenalines creixin i que el nen tingui una esperança de vida més important." Innovació i futur del festival El Mag Gerard explica que el festival ha rebut propostes de mags del Japó, França i els Estats Units, consolidant Tarragona com un espai clau per a la màgia de proximitat. El mateix Gerard aprofitarà l'actuació de diumenge per fer un tast de la seva nova producció que s'estrenarà oficialment a León durant el desembre.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Anàlisi i perspectives del sector immobiliari a Tarragona
El futur de la construcció i la promoció immobiliària En aquesta tertúlia econòmica de Tarragona Ràdio, s'analitza l'estat crític i les expectatives de recuperació del sector de la construcció a la província. Amb la participació de José Luis García (Gremi de la Construcció del Tarragonès) i Diego Reyes (Promotors Immobiliaris), es debaten les mesures fiscals i els obstacles financers actuals. Impacte de les mesures fiscals Els experts valoren les iniciatives governamentals recents i les promeses electorals davant els comicis del 20N: IVA superreduït (4%): Tot i ser una mesura positiva, critiquen la seva brevetat (fins al 31 de desembre). Consideren que per ser efectiva ha de ser estable en el temps. Recuperació de la desgravació fiscal: Es valora molt positivament la proposta de recuperar la desgravació per compra d'habitatge. Segons Diego Reyes, aquesta és la "mesura social més important" per facilitar l'accés a l'habitatge a les rendes mitjanes i baixes. Inestabilitat normativa: Es critica el constant canvi de regles de joc (pujades i baixades d'IVA i desgravacions), que genera incertesa en el comprador. El paper de la banca i el "dumping" Un dels punts més conflictius és la gestió de l'estoc immobiliari per part de les entitats financeres: Crítiques al sector financer: S'acusa els bancs de prioritzar la venda dels seus propis actius adjudicats, sovint a preus per sota del cost de construcció (dumping), cosa que desvirtua el mercat. Manca de crèdit: El principal problema continua sent la paràlisi del crèdit tant per al promotor com per al comprador, sumat a l'augment dels diferencials en les hipoteques. "El motor d'arrencada per poder frenar l'atur és començar a construir els habitatges que realment es necessiten." La situació a Tarragona i el POUM Quant a l'àmbit local, es destaca: Manca d'estoc a la capital: A diferència d'altres zones com Móra d'Ebre, a Tarragona ciutat no hi ha un excés d'habitatge en mans dels bancs, fet que demostra una demanda latent. Importància del POUM: Tot i que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal no resoldrà la crisi de crèdit, és vital per marcar el desenvolupament de la ciutat a llarg termini i per projectes com els Jocs del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Debut i primera entrevista a Jorge D'Alessandro amb el Nàstic
L'arribada del nou tècnic grana El matí de Tarragona Ràdio ha estat marcat pel debut de Jorge D'Alessandro com a nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona. L'estrena s'ha produït el dia de Tots Sants amb el primer entrenament a l'annex del Nou Estadi, generant una gran expectació mediàtica i la presència de desenes d'aficionats que busquen un revulsiu per treure l'equip de l'última posició de la Segona Divisió A. Una decisió fulminant En la seva primera entrevista concedida a Quim Pons, el tècnic ha explicat com es va gestar el seu fitxatge: Ràpida negociació: El contacte es va produir entre diumenge nit i dilluns al matí, tancant el cas de manera gairebé immediata. Exposició mediàtica: L'oferta es va fer pública en directe durant el programa Punto Pelota, fet que va accelerar les especulacions. Filosofia i mètode de treball D'Alessandro es defineix com un apassionat de les "tripes" del futbol que viu per i per al joc les 24 hores. Els punts clau de la seva proposta són: Exigència màxima: No vol jugadors que s'amaguin o s'acomodin; demana un compromís total. Responsabilitat als veterans: Ha donat tot el pes de l'equip a jugadors clau com Morán, Longás o Tuni. Metodologia argentina-europea: Un estil de treball basat en espais reduïts i alta intensitat, similar a la línia de mestres com Marcelo Bielsa. "No em demaneu peres a l'om, però vull que el jugador sàpiga quins són els seus límits i m'ha de convèncer que els pot donar." Objectiu: El derbi contra el Sabadell El debut oficial serà contra el CE Sabadell, l'equip revelació. D'Alessandro destaca la dificultat de la categoria i envia un missatge de fe i confiança a l'afició, tot recordant que no hi ha miracles sense treball. "La situació se surt endavant guanyant, marcant un gol més que el contrari... no hi ha més secret."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Èxit històric dels Xiquets de Tarragona a Vilafranca
Balanç d'una Jornada Històrica L'entrevista a Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, celebra la fita assolida a la diada de Tots Sants a Vilafranca, on la colla va descarregar la tripleta màgica. Peiró destaca que aquest èxit no és fruit de la casualitat, sinó d'un moment de forma excepcional i d'una evolució en la mentalitat de l'entitat. Moments clau i emocions L'aleta del 4 de 9: Peiró identifica el moment en què l'enxaneta (l'Albeta) fa l'aleta com el punt de màxima felicitat, simbolitzant la consecució del primer castell de nou de la colla fora de Tarragona. Gesta fora de casa: Per primera vegada en la seva història, els Xiquets superen els seus propis registres lluny de la seva plaça, trencant tabús històrics. Les claus de l'èxit segons el cap de colla Canvi de xip mental: La colla ha après a gestionar la pressió i a creure en les seves possibilitats d'una manera diferent. Treball d'equip: Tot i el lideratge de Peiró, ell emfatitza que l'èxit pertany a l'engranatge de l'equip tècnic i a la implicació de tota la colla. Planificació i base sòlida: La temporada ha estat marcada per un gran volum de castells de vuit, consolidant els pisos inferiors abans de fer el salt definitiu. "Ahir va ser probablement el millor dia de la història nostra com a castellers." Futur i continuïtat De cara al 2012, Peiró es mostra prudent sobre la seva continuïtat, afirmant que caldrà valorar les energies de l'equip durant l'hivern. Destaca la importància dels assajos durant els mesos de període de descans (gener-febrer) per treballar sense la pressió de les actuacions, una fórmula que ha estat clau per a la creativitat i la tècnica d'enguany.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Debut de Jorge D'Alessandro i èxit dels Xiquets de Tarragona
Actualitat Esportiva i Castellera a Tarragona El programa repassa els dos grans focus d'atenció de la jornada festiva de Tots Sants: l'arribada de Jorge D'Alessandro a la banqueta del Gimnàstic de Tarragona i l'històrica actuació dels Xiquets de Tarragona a Vilafranca. El "factor D'Alessandro" al Nàstic L'entrenador argentí assumeix el repte de treure l'equip de l'última posició de la Segona Divisió A. En la seva primera entrevista, destaca: Ràpida negociació: El fitxatge es va tancar de forma fulminant després d'una oferta mediàtica en directe. Filosofia de treball: Es defineix com un apassionat les 24 hores amb una metodologia que combina l'estil argentí (estil Bielsa) amb l'europeu. Exigència màxima: Ha deixat clar que els pesos pesats de la plantilla (Morán, Longás, Tuni) han de liderar el canvi. Missatge a l'afició: Demana fe i confiança per al derbi contra el Sabadell. "No em guanyarà ningú a pesat; em faré entendre perquè repetiré les coses les vegades que faci falta." Gesta històrica dels Xiquets de Tarragona Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, analitza la descàrrega de la tripleta màgica a Vilafranca, considerada la millor actuació de la seva història fora de casa. Canvi de xip: La clau de l'èxit ha estat la mentalització i la confiança guanyada al pati d'assaig. Fites assolides: Van carregar el primer 4de9f lluny de Tarragona, consolidant una temporada sense caigudes i amb molts castells de vuit. Futur de la colla: Peiró subratlla la necessitat de descansar i gestionar l'èxit amb humilitat, sense confirmar encara la seva continuïtat per a la temporada 2012.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Jorge D'Alessandro: Arribada i reptes al Nàstic
L'arribada d'un tècnic mediàtic al Nou Estadi L'entrevista presenta Jorge D'Alessandro en la seva primera presa de contacte com a nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona. El tècnic explica que el fitxatge va ser un procés fulminant, tancat en menys de 24 hores després d'una oferta que fins i tot es va fer pública de forma curiosa en un programa de televisió. Filosofia i mètode de treball D'Alessandro es defineix com un apassionat del futbol que busca aplicar una metodologia basada en: Exigència màxima: No accepta que els jugadors s'amaguin o s'acomodin. Justícia i claredat: Vol que cada futbolista conegui els seus límits i se senti responsable. Estil de joc híbrid: Una barreja argentino-europea amb treballs en espais reduïts, citant la influència de referents com Marcelo Bielsa. Gestió del vestidor i objectius El nou tècnic té clar que la salvació passa per donar pes als referents de l'equip (Morán, Longás, Tuni). Tot i la situació crítica (quatre punts en onze jornades), el seu missatge és directe: "Es surt d'aquesta situació guanyant i treballant amb il·lusió." Visions sobre el futur immediat El debut: S'estrenarà contra el Sabadell, un equip que admira per la seva possessió, tot i que ell buscarà un joc més vertical cap a la porteria contrària. El camp: Defineix el Nou Estadi com un "joguet" i un estadi que ha de convertir-se en un bastió per la pressió que pot exercir sobre el rival. L'afició: Agraeix la rebuda i demana fe i confiança per revertir la dinàmica actual del club.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
La venda de castanyes a la Rambla de Tarragona
Tradició i noves generacions a la castanyada El reportatge ens trasllada a la Rambla de Tarragona, on la tradició de les parades de castanyes continua viva, tot i que ha evolucionat. Ja no trobem només la figura clàssica de la castanyera de muntanya, sinó principalment estudiants i entitats locals que aprofiten la festivitat per recaptar fons. Punts clau de la jornada: Estudiants en acció: Els alumnes de 4t d'ESO del col·legi Sant Pau s'han instal·lat a la cantonada amb el carrer Canyelles per finançar el seu viatge de final de curs a Mallorca. Han gestionat personalment els permisos amb l'Ajuntament i han construït la seva pròpia infraestructura amb bidons reciclats. Entitats culturals: El grup de diables Foc i Gresca de Torreforta també ven castanyes al costat de l'edifici d'Hisenda per fer front a la crisi i la manca de subvencions, utilitzant el reclam de la picaresca i el bon humor. L'impacte del clima: Es destaca una realitat atípica: la calor intensa i el sol de justícia d'aquest any, que fan que el consum de castanyes calentes no resulti tan atractiu de forma immediata, tot i que les vendes es mantenen estables perquè la gent se les emporta a casa. Dades d'interès i consells: Preus: Les paperines oscil·len entre 1 € i 3,50 €, depenent de la mida (petita, mitjana o gran). Logística: S'arriben a vendre entre 50 i 60 quilos de castanyes durant el cap de setmana. El secret del bon castanyer: Segons els experts a peu de fogó: "Foc lent, tallar-les perquè no petin i posar-les una mica en aigua perquè estiguin toves." L'ambient a la Rambla es mantindrà durant tota la setmana, amb parades que funcionen fins a les 12 de la nit per celebrar la Diada de Tots Sants.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
L'art del panellet artesà a la Pastisseria Conde
El valor de la tradició artesana a la pastisseria En una connexió en directe des de la Pastisseria Conde de Tarragona, s'explica com s'està vivint la campanya de Tots Sants. El mestre pastisser Josep González, vicepresident del Gremi de Pastissers Artesans, destaca que malgrat les crisis, la tradició del panellet continua molt arrelada. Elaboració i previsions de venda Producció en directe: L'obrador treballa a ple rendiment per transformar 50 quilos de maçapà en gairebé 100 quilos de panellets en una sola jornada. Previsions provincials: S'estima una venda d'uns 50.000 quilos de panellets a tota la província. Artesania vs. Indústria: Es remarca la diferència de qualitat respecte al producte industrial, rebutjant l'ús de patata o farines de farcit. Varietats i matèries primeres El secret de l'èxit resideix en la qualitat de la matèria prima: L'estrella indiscutible és el panellet de pinyons, elaborat amb el preuat pinyó de Castella. Altres varietats tradicionals inclouen les d'avellana, coco, cafè, codonyac (fet a la casa), maduixa i gemma. Es defensa fermament el producte tradicional català davant d'altres influències com el Halloween. "El que a casa meva el meu pare i la meva mare em van ensenyar és que el client no se'l pot enganyar. Si vols créixer com a professional, has de donar la màxima qualitat possible." Consells per als particulars Molts clients opten per fer panellets a casa. El pastisser explica que, tot i oferir consells tècnics, l'elaboració casolana ajuda a valorar la complexitat, el temps i el cost real dels ingredients de primera qualitat, justificant així el preu del producte artesà.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
La Fundació Bona Nit inicia la 6a campanya d'acollida
Balanç i trajectòria de la Fundació Bona Nit Amb motiu de la celebració del seu cinquè aniversari, la Fundació Bona Nit, representada pel seu president Antoni Coll, fa balanç d'una trajectòria marcada pel creixement i la resposta a les necessitats socials de Tarragona. Des dels seus inicis l'any 2006, l'entitat ha demostrat un compromís ferm amb les persones sense sostre: Atenció personalitzada: Més de 1.175 persones ateses en 5 anys. Serveis bàsics: S'han proporcionat prop de 13.678 pernoctacions i 7.500 àpats. Origen de la fundació: Va néixer arran de la commoció social per la mort d'una persona de fred al Vendrell. Detalls de la nova campanya d'hivern Aquest proper dimecres (2 de novembre) s'inicia la sisena campanya d'acollida, que s'allargarà durant sis mesos fins al 30 d'abril. El dispositiu se centra a oferir cobertura integral: Allotjament: Disponibilitat de 20 llits diaris a la Pensió Carmen de Tarragona. Alimentació: Servei complet amb esmorzar (Cafè i Caliu), dinar (Ajuntament) i sopar. Suport integral: Inclou bugaderia, assessorament laboral i un factor clau: "Se'ls fa aquest acompanyament psicològic, que és important per donar-los la màxima solució possible del seu cas." Nous perfils: L'impacte de la crisi a Tarragona Antoni Coll destaca un canvi preocupant en el perfil de l'usuari. Mentre que abans predominava l'immigrant o el sense sostre "habitual", actualment s'ha incrementat notablement la gent de la pròpia ciutat que ha perdut la llar a causa de la crisi: Prop del 50% dels atesos són de Catalunya o la resta d'Espanya. Nombroses persones amb pis a la ciutat han de recórrer a menjadors socials perquè no tenen ingressos per a l'alimentació bàsica. Es manté el treball en xarxa amb entitats com Càritas, Creu Roja i l'Associació Mare de Déu de Llar per prevenir desnonaments de famílies.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Presentació del Mercat de Pagès i Botigues de Tarragona
Revitalització del comerç a través de l'activitat al carrer L'associació Botigues de Tarragona, representada pel seu president Ferran Milà i la dinamitzadora Montse Cociells, detalla la seva estratègia per afrontar els actuals reptes del sector comercial. La filosofia central de l'entitat és clara: portar la gent al carrer per, indirectament, fomentar l'entrada de clients als establiments físics. El Mercat de Pagès a la Rambla Nova L'esdeveniment principal destacat és la primera edició del Mercat de Pagès, que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de novembre a la Rambla Nova. Les claus del mercat són: * Gran participació: Entre 90 i 120 parades d'alimentació i artesania. * Activitats per a tota la família: Tallers participatius (ceràmica, fusta, llavors) i demostratius (orfebreria, vidrieres). * Qualitat i rigor: Es demana el carnet d'artesà i el compliment estricte de la normativa sanitària. * Ambientació: Inclourà una taverna "sense fum" i animació infantil. La fira de mostres com a inversió de futur Ferran Milà posa èmfasi en el canvi de mentalitat necessari per al botiguer actual. L'objectiu de sortir al carrer no ha de ser exclusivament la venda immediata, sinó la captació de nous clients i el posicionament de marca. "L'objectiu d'una fira de mostres no és fer diners al moment, sinó que el client et conegui i acabi venint a la botiga més tard." Objectius i col·laboracions L'associació buscar recuperar la tradició de les fires de tardor i consolidar mercats temàtics (com el Mercat Català previst per al maig). També s'ha agraït el suport de la CEPTA, l'Ajuntament de Tarragona i les empreses professionals de muntatge per fer possible aquesta infraestructura, que inclou des de grups electrògens fins a punts d'aigua a la via pública.