Tots els episodis

62630 episodis disponibles

episodis

49369-49392 de 62630

Arxiu Sonor Programes 2008
26 de gen. del 2008
31'
Havaneres des de Tarragona Ràdio: Crevillent i Catalunya Nord
Exploració del món de les havaneres L'episodi número 260 del programa dedicat a les havaneres ens ofereix un viatge musical que connecta diferents geografies vinculades a la tradició marítima. A través d'una selecció de peces interpretades per grups corals, s'explora el sentiment de nostàlgia i la relació eterna entre l'home i el mar. El Cor Rabinos de Crevillent La primera part del programa es centra en la participació del Cor Rabinos de Crevillent, una formació que té les seves arrels en l'històric Orfeó Crevillentino fundat el 1891. Actualment, el grup està format per una cinquantena de veus. • L'obra interpretada: Presenten una peça carregada de sentiment titulada > "Enterrarme en la playa". • Temàtica: La cançó expressa el desig d'un vell timoner de descansar eternament prop de les onades, convertint-se en un poeta del mar. Tradició a la Catalunya Nord El programa es desplaça virtualment cap al sud de França per destacar la vitalitat de l'havanera a la Catalunya Nord. • El grup: Es presenta la formació Llotja de Mar. • La barca abandonada: Interpreten una peça que descriu la tristor d'una embarcació vella sobre la sorra, recordant els temps en què era la "reina de la mar" sota la llum de la lluna. Conclusió i selecció musical L'espai combina les explicacions històriques amb llargues seqüències musicals que permeten a l'oient apreciar la riquesa harmònica d'aquest gènere tan arrelat a les nostres costes.
Arxiu Sonor Programes 2008
26 de gen. del 2008
28'
Havaneres des del Balcó: Episodi 259 a Tarragona Ràdio
Havaneres i Cant de Taverna a Tarragona Ràdio En aquesta edició número 259 del programa Habaneras, desde el Balcó, s'ofereix una selecció musical que combina treballs de camp, creacions clàssiques i peces contemporànies que exalten el mar i la nostàlgia. El programa posa èmfasi en la preservació del medi marí i l'homenatge a la vellesa marinera. Peces destacades i Intèrprets • Vieja, Noé i de Saravos: El grup presenta Las Aves y las Flores, una peça basada en lletres de cancioners d'Arregó i músiques tradicionals recuperades directament de pobles a través de treballs de recerca documental. • L'Empordanet: Interpreten l'havanera Ulls Verds, amb lletra de Josep Miquel Servià i música de Ricard Vila de Sau. • Voces Crevillentinas: L'Orfeó de l'Acadèmia Euterpe de Crevillent ofereix una interpretació coral de Dicen que se muere el mar, una cançó amb un fort missatge ecologista. • Llop de Mar: El grup canta la peça homònima de Ramón Carreras, que narra la vida d'un avi mariner que enyora les seves xarxes i el seu temps en el bergantí. Temàtiques i Missatges L'episodi intercala la música amb reflexions sobre la conservació de la natura. Es destaca la importància de protegir els oceans per garantir la supervivència de la vida: "Si es muere el mar, morirá la brisa y sin ella la vida no podrá respirar." El programa tanca amb una versió instrumental al piano d'Enrique Chia sobre l'havanera Adiós lucero de mis noches, també coneguda com El adiós del soldado.
Arxiu Sonor Programes 2008
26 de gen. del 2008
30'
Havaneres des del Balcó: Antonio Alba i el Blues de Sant Lluís
Exploració de l'Havanera i les seves Influències En aquest episodi de Havaneres des del Balcó, el programa número 258 emès per Tarragona Ràdio, es fa un recorregut musical que connecta la tradició catalana amb les amèriques. El locutor, Javier Pardina, ens guia a través d'una selecció de peces que demostren la versatilitat d'aquest gènere. La Petjada d'Antonio Alba a Xile Un dels focus principals és la figura d'Antonio Alba, un músic que va emigrar a Xile amb només 22 anys l'any 1873. La seva història és fonamental per entendre la difusió de l'havanera: • Va deixar una influència enriquidora en la música xilena. • Es destaca la seva obra Pensando en ti, escrita poc després de la seva arribada a Valparaíso. • La interpretació presentada compta amb les veus d'Emelina Araya, Avilés i Graindorge. L'Havanera i els seus Víncles amb el Jazz El programa ofereix una perspectiva històrica fascinant sobre com la dansa havanera va arribar als Estats Units: • L'any 1884, la banda del vuitè Regiment de Cavalleria de Mèxic va interpretar havaneres a Nova Orleans durant l'Exposició Mundial. • Aquesta va ser la primera vegada que es va escoltar el gènere tal com es feia a Cuba i Mèxic en aquella ciutat. • Es presenta una versió curiosa del clàssic San Luis Blues a càrrec de Doc Watson, mostrant la hibridació d'estils. Versions Clàssiques i Pescadors "Mare, vull ser pescador i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades." L'episodi clou amb interpretacions de peces icòniques com La Paloma, en una versió del grup turc Halil d'Arbàs que s'apropa al tango, i la popular La bella Lola interpretada pel reconegut José Guardiola.
Arxiu Sonor Programes 2008
26 de gen. del 2008
58'
Pròxima Parada el Tren: Actualitat, Sidonie i Cultura
Actualitat i Societat L'episodi analitza els resultats de les eleccions generals, on el PSOE va obtenir 169 escons davant els 153 del PP. Es comenta de forma distesa la situació política post-electoral i la curiosa figura de la niña de Rajoy. Altres temes socials destacats inclouen: • L'acord d'intercanvi juvenil entre Catalunya i el Quebec. • La iniciativa de sanitat per crear restaurants saludables (identificats amb la mascota Agustino). • La problemàtica de l'habitatge: un informe indica que el 57% dels joves seria pobre si s'independitzés sense compartir pis. Entrevista amb Sidonie El programa dedica un espai central al grup barceloní Sidonie arran del seu concert a la Sala Zero de Tarragona: • Presenten el seu disc Costa Azul. • El vocalista, Marc Ros, defineix el seu estil com a pop psicodèlic. • Discuteixen les seves influències (David Bowie, Velvet Underground) i la seva relació amb la pirateria musical, prioritzant el valor dels concerts en directe. Secció de Cultura i Oci Es repassen diversos esdeveniments culturals a Tarragona i voltants: • El Festival Dixieland de jazz. • El FEC, Festival de Curtmetratges de Reus. • L'exposició fotogràfica d'Henri Cartier-Bresson a la Caixa. "Fotografiar és situar en el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor." El Fenomen 'Lo Serrano' i Eurovisió Es realitza una anàlisi humorística de la sèrie Los Serrano, repassant personatges com el Diego (Antonio Resines) i les seves peripècies. També s'esmenta l'elecció de Rodolfo Chikilicuatre per a Eurovisió com una mostra del canvi d'interès en el festival. Queixes Ciutadanes La secció final recull les opinions dels tarragonins sobre la convivència amb els veïns, destacant queixes per sorolls, obres i situacions curioses com demanar farigola o ous a mitjanit.
Arxiu Sonor Programes 2008
26 de gen. del 2008
47'
Inauguració de temporada a Tarragona Ràdio amb Josep Tió
Actualitat Política i Social Repàs exhaustiu de les propostes electorals dels principals partits polítics de cara al 9 de març, centrant-se en dos eixos fonamentals per al jovent: • Habitatge: Compromisos per crear habitatge protegit i fomentar el lloguer per part del PSC, PP, ERC, CiU i ICV. • Educació i Treball: Polítiques sobre beques salaris, integració a l'Espai Europeu d'Educació Superior i la creació de nous llocs de treball per a milauristes. S'informa també de la convocatòria de beques del Ministeri d'Educació per estudiar anglès a l'estranger i la protesta ciutadana contra el túnel de l'AVE vora la Sagrada Família. Entrevista amb Josep Tió L'exguitarrista de Sopa de Cabra apadrina l'inici de la temporada. Durant la conversa, reflexiona sobre: • El seu disc Cinc mil nits, definit com un treball d'"amor domèstic". • La seva experiència promocional al metro de Barcelona com a acte reivindicatiu. • La relació amb la indústria musical i l'impacte d'Internet. "Sopa de Cabra va deixar la porta oberta; si algun dia ens ve de gust, tornarem." Cultura, Oci i Societat L'episodi aborda diferents àmbits de la cultura pop i tarragonina: Televisió i Cinema • Anàlisi humorística de la sèrie Física o Química, comentant el seu vocabulari i les trames d'institut. • Repàs de les estrenes de cartellera com Jumper, 27 vestidos i Las hermanas Bolena. • Menció especial a l'èxit de Javier Bardem als Premis Òscar. Música i Art Experimental • Anunci del concert gratuït de Rosendo per Santa Tecla i el retorn dels Sex Pistols al Summer Case. • Entrevista amb Unai Reglero, editor de la revista experimental Caldo de Cultivo, un projecte d'art i pensament contemporani amb base a Tarragona. Participació Ciutadana S'estrena la secció "I tu de què et queixes?", on es recullen les opinions dels tarragonins sobre temes com la contaminació de la petroquímica, els preus del mercat i el manteniment de la cultura catalana.
Arxiu Sonor 2007
25 de nov. del 2007
47'
Actu electoral a Tarragona: El canvi socialista a Catalunya i Espanya
Context Polític i Eleccions Municipals Aquest acte electoral a Tarragona serveix com a plataforma per presentar el projecte del PSC davant les imminents eleccions municipals del 25 de maig. Els ponents subratllen que aquests comicis són el primer pas necessari per aconseguir el govern de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, el govern d'Espanya. Crítica a la Gestió del Partit Popular Es realitza una dura crítica al govern de José María Aznar, centrant-se en diversos punts clau: • L'oposició a la guerra de l'Iraq, qualificada d'injusta, il·legal i realitzada d'esquena a la voluntat ciutadana. • La denúncia de l'actitud "arrogant i prepotent" del PP, que ha optat per desqualificar sistemàticament qualsevol oposició (estudiants, sindicats, voluntaris del Prestige). • El tancament d'un cicle polític marcat per la soledat parlamentària i el desgast del lideratge. La Situació a Catalunya i l'Aliança CiU-PP Es posa de manifest la relació de complicitat entre Convergència i Unió i el Partit Popular durant els darrers set anys. S'acusa a la federació nacionalista de: • Donar suport a lleis regressives i al Pla Hidrològic Nacional, actuant contra els interessos del territori (especialment de l'Ebre). • Intentar marcar una distància fictícia ara que s'apropen les eleccions, després de 23 anys sense presentar propostes d'Estatut reals. El Futur de Tarragona i el Projecte de Maragall El focus se centra en la candidatura de Pep Fèlix Ballesteros a l'alcaldia de Tarragona: • Es defineix com un projecte de modernitat, tolerància i participació. • L'objectiu és recuperar una ciutat que ha estat en mans de governs de dretes inoperants. • Es destaca la importància de la col·laboració entre l'ajuntament socialista i una futura Generalitat presidida per Pasqual Maragall. "No governaré ni en contra de la gent, ni en contra de la majoria dels partits, sinó atenent a la voluntat majoritària de la ciutadania." Horitzó Europeu i Model de Societat José Luis Rodríguez Zapatero tanca l'acte reafirmant el compromís socialista amb una Europa forta i unida, en contraposició al model de forces militars i ordres imposats. Es reivindica la cultura de la pau i el paper de la joventut en la construcció d'una societat més justa i solidària.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
0'
Inici de curs i reflexions sobre l'avorriment inicial
Introducció al context escolar El text presenta una breu però directa reflexió sobre l'estat d'ànim d'un grup de persones en un entorn que sembla institucional o educatiu. S'observa una manca d'entusiasme malgrat trobar-se en una etapa inicial. Punts clau de l'observació: L'avorriment prematur: Es destaca com de sorprenent resulta que els participants ja mostrin signes de fatiga o desinterès. El factor temporal: El fet de ser el primer any hauria de comportar, teòricament, una energia diferent, però la realitat descrita és una altra. "Estan avorrits vostès per ser el primer any." Aquesta cita subratlla la paradoxa d'estar al començament d'un cicle i, tot i així, no trobar-hi l'estímul necessari.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
0'
Anotacions sobre el concepte de nota a peu de pàgina
Introducció a l'Element Textual Aquest fragment fa referència específica a la nota a peu de pàgina, un recurs fonamental en la redacció acadèmica i literària. L'ús d'aquestes notes permet: Enriquir el text principal sense interrompre el flux de la lectura. Proporcionar referències bibliogràfiques detallades. Afegir aclariments o dades addicionals que podrien distreure si s'incloguessin en el paràgraf central. Importància de l'Estructura L'aparició d'aquest concepte indica una voluntat de precisió editorial. La nota a peu de pàgina actua com un pont entre el text principal i el coneixement extern o les fonts d'informació. "Nota a peu de pàgina." En resum, es tracta d'una unitat d'informació secundària però essencial per a la validació de continguts i l'ampliació de dades en qualsevol document formal.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
0'
Objectius i preparació de castells de gamma superior
Anàlisi de la Tècnica i Estratègia Castellera L'interlocutor exposa la situació actual de la colla i les expectatives de futur immediat, centrant-se en la necessitat de consolidar estructures amb garanties d'èxit. Es destaca la importància de la confiança del grup per poder descarregar les construccions a plaça. Els Reptes de l'Estructura Consolidació del 5 de 8: Es planteja com un objectiu prioritari per ser descarregat amb totals garanties. Evolució del 3 de 9 amb folre: S'està treballant intensament, havent assolit ja la col·locació de quins en els darrers assajos. Manteniment del 2 de 7: Es confirma que el castell manté el seu nivell tècnic. Progrés del 4 de 8: S'ha avançat positivament, especialment amb proves del 4 de 7 net per treballar el pis de dosos. Condicionants per a l'Èxit L'estratègia de la colla depèn directament de dos factors clau: 1. La convicció de la colla: És fonamental que els castellers creguin en les seves possibilitats reales de descarregar. 2. La participació als assajos: L'objectiu de portar el 3 de 9 a la Festa Major està subjecte a la resposta de la gent durant els assajos dels divendres. "Si tot va com ha d'anar, i els divendres la gent va responent, la idea és tirar-lo ja a Festa Major."
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
8'
Anècdotes i vivències de la història castellera
Memòries i Reptes del Món Casteller Aquest recull de testimonis ofereix una visió íntima i tècnica de l'evolució dels castells, des d'anècdotes dels anys 80 fins a la consecució de grans estructures de gamma extra. Evolució i Tècniques de les Construccions El 2 de 7 i el joc de les cadires: Jordi Andreu recorda una curiosa descàrrega dels Xiquets de Tarragona el 1981, on la manca de coordinació inicial en els baixos es va resoldre gairebé per atzar. Assajos innovadors: Piscu Còrdoba dels Nens del Vendrell explica com assajaven el pilar sobre raïls de tren, una mostra de les condicions rústiques i experimentals d'èpoques passades. La factibilitat del pilar de 7 net: Es debat sobre la possibilitat real de fer el pilar de 7 sense folre, amb la convicció que, amb l'alineació i el pes adequats, és una fita assolible. La Complexitat i el Patiment a Plaça Les caigudes: Manel Borillo descriu la cruesa d'una doble caiguda en el 5 de 9, on l'estructura cedeix en dos temps sense deixar marge de reacció. Estructures híbrides i noves solucions: Es detallen les dificultats de castells com el 4 de 9 amb folre i l'agulla, especialment pel que fa al nucli intern i la col·locació de les crosses per aguantar el pilar central. La guillotina: Joan Romero explica l'origen d'aquest terme en el 4 de 9 amb folre de la Colla Vella, referint-se a la posició compromesa del cap de certs castellers entre els pilars. L'Essència del Casteller "El 4 de 9 no és el fruit d'una temporada, és el fruit del recolliment de molts anys." Rivalitat vs. Satisfacció: Ramon Codines dels Minyons de Terrassa matisa que, tot i la pressió mediàtica per ser els primers, la veritable recompensa és el treball col·lectiu i la suor compartida en l'assaig. Preparació a llarg termini: Per a fites com el 4 de 9 net, es requereix una compenetració absoluta de troncs (terços i quarts) que només s'aconsegueix després d'anys de constància.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
0'
Toc de Castell: L'actualitat castellera a Tarragona Ràdio
Actualitat i Tradició Castellera El programa Toc de Castell es presenta com l'espai de referència per als amants de les torres humanes. Emès des de Tarragona Ràdio, l'espai se centra en oferir una visió integral d'aquesta tradició catalana tan arrelada. Continguts del Programa L'espai radiofònic destaca per la seva varietat informativa, cobrint diversos aspectes del món casteller: Informació exhaustiva: Seguiment detallat de les diades i les actuacions. Anàlisi de la polèmica: Debat sobre els temes més controvertits de la temporada. Curiositats i història: Detalls poc coneguts que envolten les colles i les seves construccions. Grans castells: Protagonisme absolut per a les estructures més complexes i èpiques. "Tota la informació, tota la polèmica, totes les curiositats i, sobretot, tots els grans castells." Horari i Emissió El programa s'emet cada dissabte, en una franja horària clau per a la prèvia de les diades del cap de setmana: Emissora: Tarragona Ràdio. Horari: D'una a dues del migdia. Freqüència: Semanal (dissabtes).
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
0'
Vilafranca descarrega el Pilar de 8 amb Folre i Manilles
Èxit Històric a la Plaça Els Castellers de Vilafranca han tornat a fer història en descarregar un dels castells més complexos del repertori casteller: el Pilar de 8 amb Folre i Manilles. Aquest assoliment confirma l'excel·lent estat de forma de la colla i la seva capacitat per afrontar reptes de màxima dificultat tècnica. Punts Clau de la Diada Execució Impecable: La construcció s'ha completat amb èxit, demostrant un domini absolut de les manilles i del folre. Repte Superat: L'anomenat "pòquer" casteller era l'objectiu de la jornada i s'ha convertit en una realitat gràcies a l'esforç col·lectiu. Lideratge: La colla de Vilafranca es referma com el referent en les construccions de gamma extra. "El pòquer era possible, ho han fet, qui si no, els de sempre, els castellers de Vilafranca." Aquesta fita s'afegeix al palmarès d'una colla que continua superant els seus propis límits, deixant una empremta inesborrable en el món casteller contemporani. L'emoció a la plaça ha estat el reflex d'una feina ben feta i d'una tècnica depurada en el muntatge de l'estructura.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
3'
La Colla Vella descarrega el Pilar de 8 amb folre i manilles
Èxit històric a la plaça de Valls En una jornada marcada per la superació i els contratemps, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha aconseguit completar una fita excepcional: descarregar el Pilar de 8 amb folre i manilles en una ronda de repetició. Aquest moment ha estat definit com una autèntica demostració de potencial i orgull de la colla vallenca. Cronologia de l'ascens Preparació i confiança: Tot i que l'enxaneta és la mateixa que inicialment no volia pujar, en aquest segon intent s'ha mostrat totalment decidida i segura. Estructura sòlida: Les veus expertes han destacat un folre molt compacte i unes manilles còmodes, oferint l'estabilitat necessària per a l'espadat. Execució tècnica: El moment crític de la motxilla i la col·locació de l'enxaneta al capdamunt han estat impecables. Reacció i significat L'execució ha estat tan brillant que, un cop l'enxaneta ha estat fora i el pilar s'ha anat descarregant amb seguretat, la plaça ha esclatat en un reconeixement unànime. "Un moment brillant de la història dels castells de Valls. Descarregar un pilar de 8 en ronda de repetició, amb molts elements en contra." L'alegria desfermada de la Colla Vella s'ha barrejat amb un ambient de civisme i respecte entre les colles rivals a la plaça, tancant una diada plena d'emocions.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
2h 53min
La Diada de Santa Úrsula 2007: Orgull i gloria castellera a Valls
Resum de la Jornada La Diada de Santa Úrsula 2007 a la plaça del Blat de Valls ha estat una de les més emocionants i tenses que es recorden. L'episodi narra la intensa rivalitat entre la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, en una jornada marcada per grans construccions, caigudes inesperades i una resolució èpica. Actuació de la Colla Joves La Colla Joves ha viscut una diada rodona, aconseguint completar la Tripleta Màgica sota el lideratge del seu cap de colla, Pere Rico: • 3 de 9 amb folre: Descarregat amb molta tècnica i solvència d'entrada. • 4 de 9 amb folre: Un castell èpic on el cap de colla ha hagut d'exercir tota la seva autoritat per tirar-lo amunt malgrat els dubtes inicials. • 5 de 8: La Catedral s'ha descarregat de manera magistral per tancar les rondes de castells. Actuació de la Colla Vella La Colla Vella ha tingut una jornada més irregular, marcada per la pressió i els contratemps, però s'ha refet amb una demostració d'orgull històrica: • 3 de 9 amb folre: Descarregat amb la potència habitual dels rosats. • 5 de 9 amb folre: Intent que ha anat a terra quan la canalla no s'ha vist amb prou confiança per coronar-lo. • 4 de 8 amb el pilar: Descarregat després d'un treball quirúrgic del tronc i un pilar immòbil. • 4 de 9 amb folre: Només carregat, caient en el descens en una descarregada forçada. El Moment Àlgid: El Pilar de 8 amb folre i manilles El final de la diada ha estat marcat per una màxima tensió. Després d'un primer intent desmuntat de pilar de 8 perquè l'enxaneta s'ha fet enrere, i enmig d'increpacions i una brega entre colles, la Vella ha tret la seva millor versió: "Hem viscut un moment que passarà a la història castellera: descarregar un pilar de 8 amb folre i manilles en ronda de repetició i amb tot en contra." L'execució d'aquest gama extra ha estat perfecta, demostrant que la rivalitat, quan es canalitza positivament, pot portar a fites impossibles.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
3h 6min
Diada de Santa Tecla: Triomf Històric dels Xiquets de Tarragona
Resum de la Diada Castellera de Santa Tecla Aquesta edició de la Diada de Santa Tecla a la Plaça de la Font serà recordada per la fita històrica dels Xiquets de Tarragona, que han aconseguit descarregar el 3 de 9 amb folre vuit anys després de l'última vegada. L'episodi narra amb detall l'evolució de les quatre colles locals en una jornada marcada per la competitivitat, els canvis d'última hora i la tensió emocional. Els Xiquets de Tarragona: Protagonistes Absoluts • La colla matalassera ha completat una de les millors actuacions de la seva història. • Malgrat haver de desmuntar dos peus i realitzar canvis crítics a la canalla i als baixos (destacant l'entrada d'un baix que feia dos anys que no actuava), han exhibit una gran solidesa. • Han rubricat la jornada amb el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre descarregat i el 4 de 8. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Impotència a la Plaça • La Colla Jove ha viscut la cara amarga de la jornada. Tot i mostrar un tronc impecable, la indecisió de la canalla ha impedit carregar el 3 de 9 amb folre. • El seu cap de colla, Ramon Borràs, ha destacat la necessitat de realitzar un treball psicològic amb els més petits de cara al final de temporada. • Han completat la tripleta de 8: 2 de 8 amb folre, 3 de 8 i 4 de 8. Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau • Totes dues colles han intentat els seus castells límit sense èxit: el 4 de 8 per part del Serrallo i la torre de 7 per part de Sant Pere i Sant Pau. • Ambdues agrupacions han mostrat una gran capacitat de reacció, descarregant castells de la gamma alta de 7 per completar actuacions molt dignes. Connexió amb la Mercè a Barcelona L'episodi també ha seguit en directe la diada de la Mercè a la Plaça Sant Jaume, on els Castellers de Vilafranca han dominat amb autoritat descarregant la torre de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
3h 48min
La Diada de Santa Tecla: Èxits i deutes castellers a Tarragona
Resum de la Diada Castellera de Santa Tecla L'episodi narra amb detall la intensa i llarga Diada Castellera de Santa Tecla a la plaça de la Font de Tarragona. La jornada ha estat marcada per la tornada dels castells de nou a la ciutat i la presència de colles de màxim nivell. Els Grans Protagonistes: Xiquets de Tarragona Els Xiquets de Tarragona han estat els grans triomfadors de la jornada. Després de set anys sense carregar un castell de nou, han aconseguit carregar el 3 de 9 amb folre. Tot i que el castell ha caigut durant el descens per falta de concentració final o eufòria prematura, la colla ha viscut moments d'emoció extrema i ha rubricat la seva millor actuació en gairebé una dècada amb el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8. L'Excel·lència dels Castellers de Vilafranca Els Verds han demostrat per què són la colla puntera del món casteller. Han descarregat el primer castell de gamma extra de la diada, la torre de 9 amb folre i manilles, amb una solvència insultant. Han completat la seva actuació amb un 3 de 9 amb folre de manual, tot i que han patit una caiguda inesperada amb el 4 de 9 amb folre a la part final per pur cansament físic. La Persistència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls La Colla Vella ha mostrat el seu orgull característic. Malgrat no haver pogut carregar el seu gran objectiu, el 5 de 9 amb folre (que han desmuntat per dubtes de la canalla), han completat un treballat 3 de 9 amb folre i han insistit fins al final amb el 5 de 8, demostrant el seu compromís amb la plaça de Tarragona. La Decepció de la Colla Jove La creu de la moneda ha estat per a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Tot i un inici brillant amb un 2 de 8 amb folre clavat, la colla ha patit un bloqueig mental o tècnic amb el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, acabant la diada amb un regust amarg que esperen superar en la propera convocatòria del dia 23. "El més important per Tarragona és que no es converteixi en una diada de les colles de fora (...), sinó que sigui una diada també de colles de nou de la ciutat." — Lluís Esclassans, cap de colla dels Castellers de Vilafranca.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
3h 41min
Diada de Sant Fèlix 2007: Èxits i decepcions a Vilafranca
Resum de la Diada de Sant Fèlix 2007 Retransmissió conjunta de Tarragona Ràdio i Ona Valls de la jornada castellera més emblemàtica del calendari, protagonitzada pels Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els Castellers de Vilafranca: Entre l'hegemonia i l'espina del 3 de 10 La colla local ha viscut una jornada agredolça. Tot i exhibir un nivell tècnic superior, la seva gran obsessió, el 3 de 10 amb folre i manilles, ha quedat en dos intents fallits que ni tan sols s'han pogut carregar. • Van obrir amb el 4 de 9 amb folre i l'agulla, que només van poder carregar en fallar el pilar final. • Es van refer amb una impecable Torre de 9 amb folre i manilles descarregada. • Van cloure la seva actuació amb un sublim Pilar de 8 amb folre i manilles. Les Colles de Valls: Reivindicació i Tripletes • La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat la gran triomfadora moral en completar una diada impecable sense caigudes, descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. • La Colla Joves Xiquets de Valls ha recuperat sensacions després d'una temporada difícil, descarregant el 5 de 8 i el 4 de 9 amb folre, tot i que el 3 de 9 amb folre inicial només l'han pogut carregar. Minyons de Terrassa: Solidesa i gama extra La colla malva ha demostrat la seva qualitat descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, a més de carregar la Torre de 9 amb folre i manilles, el seu primer gran castell de l'any. "El castell mínim nostre ha sigut el màxim d'ells, però som molt exigents i ens queda el regust amarg del 3 de 10." — Lluís Esclassans, cap de colla dels Castellers de Vilafranca.
Arxiu Sonor 2007 Toc de castell
16 de nov. del 2007
3h 2min
Diada Castellera de Sant Magí: Èxits Locals i Anàlisi Tècnica
Resum de la Diada de Sant Magí La retransmissió cobreix la Diada Castellera de Sant Magí a la Plaça de les Cols de Tarragona, marcada per una meteorologia inestable que ha obligat a diverses interrupcions per pluja. L'esdeveniment ha comptat amb la participació de les quatre colles locals: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo. Actuacions Destacades • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha completat una diada molt sòlida amb el 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i el 4 de 8, consolidant les estructures de cara a reptes superiors com el 5 de 8. • Xiquets de Tarragona: Han viscut un dels moments més importants en estrenar amb èxit el seu primer 2 de 8 amb folre de la temporada, a més de descarregar el 3 de 8 i el 4 de 8. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han sorprès molt positivament descarregant el 4 de 7 amb l'agulla i el 4 de 7, construccions que encara no havien portat a plaça enguany. • Xiquets del Serrallo: Han descarregat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, tot i que la seva actuació s'ha vist enfosquida per una caiguda final en el 3 de 7. L'Anàlisi Especial de Lluís Esclassans El cap de colla dels Castellers de Vilafranca ha aportat una visió tècnica profunda sobre la preparació de les colles: • La importància de la mentalitat de pis superior (pensar en el 3 de 10 per fer bé el 3 de 9). • L'estudi de vídeos i la comunicació gestual entre el cap de colla i la canalla. • La gestió de la pressió mediàtica i el compromís de la gent jove en el món casteller. Gestió de la Diada i Incidències L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha comentat la normalitat de les festes de Sant Magí, destacant l'anècdota de la presència d'un tauró a la platja del Miracle. La diada ha finalitzat amb els tradicionals pilars de comiat, malgrat el retard acumulat per la pluja i algun desmai puntual a causa de la xafogor.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
26'
Beneficis i riscos de prendre el sol de forma saludable
Introducció als banys de sol En aquest episodi es discuteix el canvi de percepció social sobre el bronzejat, passant d'una marca de treball a un símbol d'estatus i oci. S'emfatitza que prendre el sol pot ser una pràctica de medicina natural sempre que es faci amb moderació. Principals beneficis per a la salut Prendre el sol té efectes positius directes en diversos sistemes del cos: • Sintetització de la Vitamina D: Crucial per a la calcificació dels ossos i la prevenció de l'osteoporosi. • Sistema immunitari: Estimula les defenses naturals, preparant el cos per als canvis d'estació. • Salut bucodental: Ajuda indirectament a combatre les càries gràcies a l'enfortiment del sistema ossi. • Benestar psicològic: Actua contra la depressió mitjançant l'alliberament d'endorfines i l'augment de l'energia vital. • Hormones i activitat sexual: Augmenta la secreció d'hormones i, en els homes, pot estimular la producció d'esperma. La importància del moviment i l'entorn "Sempre que puguem, ens hem de moure. El moviment facilita que la radiació que arriba a la pell sigui menor i es reparteixi millor." Es desmunten mites sobre la protecció: • A l'aigua, la reflexió solar és més intensa i pot cremar zones exposades com el cap o les espatlles. • Els dies ennuvolats segueixen sent perillosos perquè els rajos ultraviolats traspassen els núvols. Riscos de l'exposició excessiva L'excés de radiació solar pot comportar problemes greus: • Càncer de pell: Es diferencia entre els carcinomes (més controlables) i els melanomes (amb risc vital). • Envelliment prematur: La pell perd elasticitat i apareixen arrugues més ràpidament amb el bronzejat intens. • Insolacions: Poden causar marejos, vòmits i deshidratació severa. Guia pràctica de protecció Per gaudir del sol sense riscos, cal seguir unes pautes clares: 1. Factor de protecció: S'ha d'aplicar la crema 30 minuts abans de l'exposició i renovar-la després de cada bany. 2. Horaris: Evitar el migdia. L'ideal és abans de les 11 h o després de les 17 h. 3. Progressió: Començar amb sessions de 10-15 minuts els primers dies. 4. Complements: Ús obligatori de barrets de palla o cotó (que deixin respirar el cap), ulleres de sol i una hidratació constant amb aigua.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
27'
La retenció de líquids i la salut a l'estiu
Comprendre la retenció de líquids En aquest episodi, el terapeuta Felip Caudet ens ajuda a entendre que la retenció de líquids no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que el nostre cos té algun desequilibri. S'explica la importància de l'aigua en la composició humana (entre un 65-70%) i com es distribueix en tres espais clau: • Dins de les cèl·lules. • En l'espai intercel·lular. • Dins del corrent sanguini. El paper dels minerals i el ronyó El secret del balanç hídric resideix en l'equilibri entre dos minerals fonamentals: el sodi (que reté líquids fora de la cèl·lula) i el potassi (que actua dins d'ella). El ronyó és l'òrgan mestre que gestiona aquest filtratge, i sobrecarregar-lo amb sal o additius dificulta la seva funció. Causes i factors agreujants La retenció s'aguditza a l'estiu degut a que la calor laxa els teixits, dificultant el retorn venós. Altres causes discutides inclouen: • Problemes circulatoris: Especialment les varices, on les vàlvules de les venes fallen i la sang s'acumula a les extremitats. • Factors hormonals: Com el cicle menstrual o l'embaràs. • Mala alimentació: L'abús de la sal i el consum de productes processats. • Roba ajustada: Mitjons o peces que bloquegen la circulació ascendent. "El millor remei per a la retenció de líquids és l'aigua clara i cristal·lina." Estratègies i aliments recomanats Contràriament a la creença popular, per eliminar líquids cal beure més aigua (uns 2 litres al dia), la qual cosa ajuda a depurar el sistema i millorar la salut de la pell. Aliats naturals • Verdures diurètiques: Espàrrecs, porros, ceba, carxofa, api i carabassó. • Fruites clau: La cirera (pel seu gran poder antioxidant), la síndria, el meló, la pinya i les maduixes. • Infusions: Cua de cavall i dent de lleó. Finalment, es fa una distinció sobre els tipus de sal, recomanant la sal marina gris (de la Bretanya) per la seva riquesa en oligoelements com el magnesi o el ferro, en contrast amb la sal refinada.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
24'
Veritats i perills del sucre refinat i edulcorants
L'impacte del sucre en la salut En aquesta conversa s'aprofundeix en les conseqüències del consum de sucre i altres endolcidors. El focus principal és diferenciar entre les substàncies naturals i les químiques, destacant com el refinament elimina nutrients essencials. Noves formes d'endolcir • Poliols: Substàncies com el xilitol que, tot i donar frescor, tenen un efecte laxant perquè sobrecarreguen la flora intestinal. • Sacarina: Es tracta d'un preparat 100% químic (E-954) amb un poder endolcidor 200 vegades superior al sucre, però que el cos té dificultats per reconèixer. • Greixos trans: Comuns en la brioixeria industrial, aquests greixos confonen l'organisme i provoquen acumulacions de colesterol. Raons de pes per evitar el sucre blanc Desmineralització: El sucre refinat no té vitamines ni minerals; per digerir-lo, el cos ha de "robar" calci dels ossos, afavorint l'osteoporosi i la càries. Debilitament immunitari: Un excés de glucosa fa proliferar bacteris i fongs com la Candida albicans, alhora que inhibeix les defenses naturals. Alteracions de l'ànim: El sucre provoca pics d'eufòria (hiperglucèmia) seguits de caigudes brusques que porten a la fatiga i la depressió, creant un cicle d'addicció. Consells per a una vida saludable "El problema no és la mitja culleradeta del cafè, sinó que gairebé tots els productes prefabricats que comprem porten sucre." Per mantenir l'energia estable, es recomanen productes integrals (arròs, pasta, farines) i prioritzar la peça de fruita sencera per sobre dels sucs, ja que la fibra alenteix l'absorció de la glucosa i protegeix el pàncrees.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
33'
La relació entre la ment i l'esquena
Connexió Psicosomàtica de l'Esquena L'episodi explora com l'esquena no és només una estructura física, sinó un canal d'expressió emocional. Felip Caudet explica que moltes de les patologies comunes com contractures o rigidesa no provenen de lesions traumàtiques, sinó del que passa pel nostre cap. Es fa servir la metàfora de la canya de bambú per descriure com hauria de ser una columna saludable: forta però extremadament flexible. La pèrdua d'aquesta elasticitat és el que genera problemes a llarg termini. Les Tres Zones i el seu Simbolisme • Zona Cervical i Espatlles: Està estretament lligada als conflictes laborals i a les tensions del present. Un punt clau és la gola; la dificultat per verbalitzar emocions o enfadaments es reflecteix directament en la tensió posterior del coll. • Zona Dorsal (mitja): Es relaciona amb el món de les relacions humanes, la parella i les amistats. En ser la zona que protegeix el cor, qualsevol desengany amorós o conflicte afectiu tendeix a somatitzar-se en aquesta part de la musculatura. • Zona Lumbar i Glutis: Representa el fonament vital. Els problemes en aquesta zona solen sorgir quan hi ha amenaces als principis bàsics de la vida (seguretat, habitatge, sustento) o per qüestions de repressió sexual. Manifestacions Comunes del Cos Les expressions físiques d'aquests bloquejos mentals inclouen: Contractures: Són estancaments d'emocions no gestionades. Rigidesa: Símbol de falta de flexibilitat davant la vida o negació d'un conflicte. Dolor: Actua com una alarma d'una situació que no estem solucionat adequadament. "L'esquena és una estructura que la ment fa servir com a forma d'expressió." Teràpies i Remeis Es recomanen mètodes que fomentin el diàleg profund entre cos i ment: • Ioga: Com a eina de conscienciació i descobriment de moviments oblidats. • Psicomotricitat i Bioenergètica: Per alliberar tancaments inconscients a través de postures i moviments guiats. • Exercici pràctic: Ús d'una piloteta de goma (tipus pàdel o platja) per fer massatges lents a la musculatura de l'esquena estirats al terra, permetent identificar i relaxar zones de tensió.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
29'
Lesions, esguinços i remeis naturals
Introducció a les lesions de l'aparell locomotor L'episodi se centra en aclarir conceptes sobre esguinços, torcedures i cops, diferenciant clarament entre les diverses estructures del cos que hi intervenen. Es destaca que, tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, cada lesió afecta una part específica amb funcions i temps de recuperació distints: • Ossos: Proporcionen l'estructura i la base del cos. • Músculs: Permeten el moviment a través de la contracció. • Tendons: Uneixen el múscul amb l'os i són extremadament resistents. • Lligaments: Funcionen com a cordes que estabilitzen les articulacions i eviten que els ossos surtin de lloc. Graus de gravetat en els esguinços Un esguinç es defineix com un estrip o una distensió de les fibres del lligament. Se'n distingeixen tres nivells: Grau 1: Estirament lleu amb molèsties que es resolen en una setmana. Grau 2: Trencament parcial. És complex perquè el cos no sempre reacciona amb prou força per curar-lo ràpidament, podent cronificar-se. Grau 3: Trencament total que requereix habitualment intervenció quirúrgica i uns dos mesos de recuperació. "Com més gran és la lesió i més vista és, més reacció fa el cos de guarir." Tractaments convencionals i remeis naturals Acció immediata: La teràpia de fred Davant de qualsevol esguinç agut, el primer pas és aplicar fred immediatament (aigua freda o gel protegit amb un drap). Això atura l'hemorràgia interna i redueix la inflamació inicial. Cal evitar absolutament l'aigua calenta i la sal en els primers dies, ja que empitjorarien la lesió. Remeis casolans i complementaris • Argila o fang: Aplicada en fred per baixar la inflamació o deixant-la assecar en casos crònics per netejar residus metabòlics. • Fulles de col: Tenen propietats antiinflamatòries. Es poden aplicar calentes (escalfades al forn o amb planxa) per calmar dolors crònics. • Maceracions alcohòliques: - Pinyols d'alvocat en alcohol de 70º per a fregues contra el dolor. - Oli d'orenga (orenga macerada en oli d'oliva) per a esguinços mal curats. - Alcohol de bitxos i conyac: Un remei potent per generar calor en articulacions amb artrosi o dolors crònics sans (on no hi hagi inflamació calenta). Prevenció i enfortiment Atès que els lligaments no es poden enfortir directament perquè no es contrauen, la millor prevenció és enfortir la musculatura adjacent. Caminar per la sorra de la platja o per la vora de l'aigua són exercicis ideals per protegir els turmells.
Arxiu Sonor 2007 Ja tardes
18 d’oct. del 2007
29'
Biorritmes: La ciència dels cicles naturals
Introducció als biorritmes El concepte de biorritmes es refereix als cicles naturals d'energia que influeixen en les nostres capacitats físiques, emocionals i intel·lectuals. Tot ésser viu està vinculat al moviment i segueix pautes rítmiques que alternen estats d'alta i baixa energia. Origen i càlcul La teoria neix a Alemanya a finals del segle XIX de la mà del doctor Wilhelm Fliess i posteriorment d'Alfred Teltscher. Es basen en la premissa que aquests cicles comencen en el moment del naixement (punt zero) i són completament predictibles mitjançant càlculs matemàtics. Els tres cicles principals • Biorritme físic (23 dies): Regula la força, la resistència i la coordinació. Durant la fase ascendent som més resistents a malalties; en la descendent, ens sentim més febles. • Biorritme emocional (28 dies): Controla l'estat d'ànim, l'optimisme, el pessimisme i la creativitat afectiva. Influeix en com rebem les emocions alienes. • Biorritme intel·lectual (33 dies): Afecta la memòria, la capacitat de raonament, l'aprenentatge i la velocitat mental. Els dies crítics Els moments més complexos no són quan estem a dalt o a baix de la corba, sinó durant la transició o punt zero. "Els dies crítics són dies de molt de moviment intern on la química del cos està en ple rebombori, per tant, són dies a vigilar." Aplicació pràctica i naturalesa El coneixement d'aquests ritmes interns, sumat als ritmes externs de la natura (circadiaris, llunars, solars o estacionals), ens permet optimitzar les nostres decisions: • Escollir dates per a operacions quirúrgiques en fases físiques altes. • Planificar l'estudi o projectes creatius en fases intel·lectuals ascendents. • Decidir moments per deixar hàbits nocius, com fumar, quan el suport físic i emocional és òptim. • Comprendre la sincronització de ritmes (com el cardíac o el menstrual) quan hi ha convivència o contacte físic.