Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Descobrint Llorenç del Penedès: Cultura i Tradició
Llorenç del Penedès: Un referent de vida associativa Llorenç del Penedès, situat al cor de la comarca del Baix Penedès, és un municipi de prop de 2.000 habitants que destaca per la seva extraordinària dinàmica coassociativa. Amb més de 30 entitats actives, el poble és un exemple de vitalitat cultural i participació ciutadana. Patrimoni i espais emblemàtics Dins del nucli urbà i els seus voltants, trobem diversos punts de gran interès històric i visual: * L'Església: Destaca per albergar una pica baptismal preromànica del segle VIII i el seu característic campanar amb teulada verda. * El Sindicat Agrícola: Una obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, exponent del cooperativisme agrari i l'arquitectura modernista comercial. * Espais verds: La Rambla Marinada i els Jardins d'Oriol Martorell ofereixen entorns agradables per al passeig. Gastronomia i productes locals Tot i compartir plats típics de la regió com el xató i les calçotades, Llorenç ofereix productes propis d'alta qualitat: * Oli d'Arbequina: Produït al centre agrícola local. * Vins i Caves: Elaborats al celler cooperatiu del municipi. * Comerç local: Hi destaca la carnisseria Cal Borrell, amb més de cent anys d'història, i una oferta de restaurants de cuina casolana. La Festa Major i l'espectacle dels Castells de Mitjanit Si hi ha una data assenyalada és el 9 d'agost, vigília de la Festa Major. Durant aquesta nit, el poble viu una activitat frenètica amb un acte únic: "Els Castells de Mitjanit són una actuació única a Catalunya, amb la participació d'afeccionats que només assagen uns dies abans." L'esdeveniment es tanca amb una cindriada popular, on es reparteixen milers de racions d'aquesta fruita per refrescar la nit. A més, durant el juliol, se celebra un cicle de concerts a la fresca cada divendres de caràcter gratuït.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Els Guiamets: Natura, Vi i Tranquil·litat al Priorat
Descobrint els Guiamets Situat a la comarca del Priorat, el municipi dels Guiamets (anomenat Guillemets a la transcripció) destaca per ser una zona de transició on el relleu abrupte dóna pas a paisatges més suaus i plans. Amb uns 350 habitants, aquest poble ofereix un entorn ideal per al descans i el contacte directe amb la natura. Patrimoni i Indrets d'Interès El municipi compta amb diversos punts clau per a la visita turística: - L'Església de Sant Lluís: Edifici parroquial emblemàtic del nucli. - El Celler Cooperatiu: Fundat el 1917, és un referent en l'elaboració de vins negres, blancs i misteles, mantenint maquinària antiga de gran valor històric. - La Tosseta: Un jaciment on s'han trobat eines de sílex del paleolític superior. - El Pantà dels Guiamets: Amb una capacitat d'11 milions de metres cúbics, és un espai perfecte per a la pesca esportiva i activitats aquàtiques. Gastronomia Tradicional La producció local és el pilar de l'economia i l'atractiu del poble: - Vins i Olis: Productes de gran qualitat, especialment l'oli amb DO Siurana. - Pastisseria Artesana: Elaboració tradicional de capsetes, pastissets i magdalenes com es feia fa dècades. - Productes de la terra: Mel de romer i plats típics prioratins com els fesols amb llonganissa. "Venir al poble és venir a descansar, a gaudir de la natura i del paisatge... contaminació zero." Festes i Tradicions El poble celebra dues festivitats principals: 1. Festa d'Hivern (28 de desembre): Coincidint amb els Sants Innocents, se celebra amb un esmorzar popular al voltant d'una foguera al carrer. 2. Festa Major d'Agost: Se celebra al voltant del dia 20 amb cinc dies d'activitats culturals, musicals i esportives.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
5'
Godall: Natura, traducció i el Carnaval de la farina
Benvinguts a Godall Situat al cor de la comarca del Montsià, entre el Pla de la Galera i la Serra de Godall, aquest poble de 817 habitants destaca pel seu caràcter acollidor i un entorn natural privilegiat. Patrimoni Natural i Rutes El municipi ofereix una gran varietat d'espais d'interès natural, molts d'ells integrats en la Xarxa Natura 2000. Els visitants poden gaudir de: Rutes i Excursions: Com el camí de les bruixes que porta al mirador de les Talaies. Orografia única: Avencs, coves i el barranc de la Caldera. Pintures Rupestres: Declarades Patrimoni de la Humanitat. Patrimoni Arquitectònic: Destaca l'església d'estil neogòtic tardà. El Carnaval de Godall: Una festa ancestral És, sens dubte, la celebració més emblemàtica del poble. Amb una durada de cinc dies (de divendres a dimarts), ha aconseguit mantenir la seva essència tot i les prohibicions històriques. "La gent que ve a Godall no se sent forastera per carnaval, perquè les màscares treuen a ballar els que no van disfressats." Els elements clau són: * Batalles de farina: Especialment els dissabtes i dimarts. * Mascarulles: Disfresses tradicionals que conviden tothom a la festa. * Balls populars: Gratuïts i oberts a tot el públic. Gastronomia i Productes Locals La tradició agrícola i artesana es reflecteix en productes d'alta qualitat: Oli d'Oliva: Producte estrella amb denominació pròpia i elaboració 100% local a la cooperativa. Productes de Forn i Carnisseria: Elaboració pròpia de carns, coc en sal (típic de Carnaval) i coc amb mel. Influència Mediterrània: Dolços com els pastissets, fruit de l'herència cultural del territori. Calendari de Santes i Fires Fira de l'Oli i l'Espàrrec: Segon cap de setmana de març. Festes Majors: Sant Salvador (patró del poble). Setmana Santa: Amb la tradicional processó de l'encontre el diumenge de Pasqua.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Descobrint la Canonja: Història, Tradició i Municipalitat
La Canonja: Un poble amb identitat pròpia La Canonja, situada a la comarca del Tarragonès, és actualment una entitat municipal descentralitzada de 5.200 habitants en ple procés de recuperar la seva total municipalitat. Tot i la seva proximitat a Tarragona, el municipi lluita per mantenir i reivindicar la seva essència a través de la cultura, el patrimoni i la gastronomia. Patrimoni i personatges il·lustres La vila destaca per una gran vitalitat intel·lectual i artística, especialment en l'àmbit musical i escultòric. Figures clau: El mestre Gols (fundador de l'Orfeu Canongí), el violinista Antoni Brossa, i l'escultor Salvador Martorell. Arquitectura: Destaquen el Castell de Masricart (segle XII) i l'església de Sant Sebastià. Arqueologia: S'ha descobert recentment un jaciment de mamuts de gran rellevància científica, comparat pels experts amb Atapuerca. Gastronomia i productes autòctons El municipi reivindica dos elements singulars de la seva terra: Brasset de Fabiola: Un postre tradicional elaborat amb galetes (biscuit) remullades en cafè, coco i nata. Préssec Canongí: Una varietat de fruita extremadament dolça i aromàtica que l'Ajuntament ha aconseguit recuperar mitjançant la clonació amb el suport de l'IRTA. Cultura i reivindicació política L'alcalde, Roc Muñoz, posa èmfasi en la voluntat de segregació de Tarragona per esdevenir un municipi independent. Aquesta força es canalitza a través de les entitats i les festes populars: Festa Major d'Estiu: 15 d'agost. Festa Major d'Hivern: 20 de gener (Sant Sebastià). Cicle de Masricart: Activitats culturals de primavera i tardor. "La plena municipalitat és el nostre objectiu... la força de la història de la Canonja i la seva gent ens demostra que és un poble que no vol morir." La crida final és tant per als veïns com per als visitants, convidant-los a descobrir un poble viu que ofereix molt més que una simple zona de pas entre grans ciutats.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Gandesa: Patrimoni modernista i memòria a la Terra Alta
Descobrint Gandesa: Capital de la Terra Alta Gandesa, amb uns 3.300 habitants, s'alça com un nucli clau pel seu patrimoni històric, arquitectònic i gastronòmic. La visita al municipi ofereix un recorregut que va des del modernisme industrial fins als escenaris de la Guerra Civil. Patrimoni Arquitectònic i Històric El Celler Cooperatiu: Conegut com la Catedral del Vi, és una obra mestra de l'arquitecte César Martinell (deixeble de Gaudí) construïda el 1919. Destaca pel seu ús del maó, la volta catalana i un disseny funcional que ja aplicava models d'elaboració moderna. Memòria de la Batalla de l'Ebre: El municipi allotja un important centre d'estudis i museu sobre la Guerra Civil, ubicat a les Escoles Velles, on s'exhibeix material bèl·lic, audiovisuals i bibliografia sobre el conflicte. Nucli Antic: Inclou l'església romànica-gòtica amb la portalada de l'Escola de Lleida, el Palau del Castellà i diverses cases pairals senyorials que testimonien l'esplendor històrica de la ciutat. Gastronomia i Cultura del Vi La identitat de Gandesa està estretament lligada a la DO Terra Alta. Els seus vins es caracteritzen per: Vins Blancs: Alta graduació i aromes fruitades. Vins Negres: Amb cos i un color intens. Especialitats: Vins dolços i rancis de gran qualitat. En l'àmbit culinari, el plat estrella és la clotxa, un menjar tradicional de pagès que consisteix en un pa buidat i farcit de tomàquets, alls escalibats i arengada (o carn a la brasa), tot ben amanit amb oli d'oliva. "No podem marxar de Gandesa sense provar els pastissets i les casquetes de cabell d'àngel." Entorn Natural i Festivitats La Fontcalda: Un paratge idíl·lic vora el riu Canaletes amb un santuari i una font d'aigua medicinal que brolla a 28 graus. Festes: Destaquen la Festa del Vi (novembre) i la Festa Major (setembre), que inclou una històrica carrera pedestre on antigament els premis eren animals vius com galls o conills.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Descobrint la Bisbal del Penedès: Tradició i Paisatge
La Bisbal del Penedès: Un Tresor al Baix Penedès La Bisbal del Penedès es presenta com un municipi de 3.500 habitants situat estratègicament entre les serres del Montmell i de Santa Cristina. Amb una gran quantitat de nuclis de població i urbanitzacions, el poble destaca pel seu esforç recent a recuperar el seu aspecte rural mitjançant la remodelació de carrers i l'ús d'il·luminació de baix consum amb disseny antic. Patrimoni i Espais d'Interès L'arquitectura i la història són pilars fonamentals de la localitat: - L'Església de Santa Maria: Destaca pel seu campanar de torre buidada amb un coronament d'aspecte medieval. - Castell de la Bisbal (Casal del Salvà): Documentat des de l'any 1100, actualment s'està rehabilitant per esdevenir el centre cultural del municipi. - L'Ermita de Santa Cristina: Situada en un punt elevat, ofereix vistes panoràmiques que abasten des de Montserrat fins a la mar Mediterrània. - Rentadors Públics: Un dels pocs exemples que es conserven a la comarca, convertit en un espai de descans i frescor. Gastronomia i Productes Locals La riquesa de la terra es manifesta en productes de gran qualitat: - Vins i Enoturisme: El municipi compta amb tres grans bodegues que ofereixen visites guiades i degustacions. - Oli d'Oliva Verge Extra: Elaborat amb varietat arbequina, destaca per la seva baixa acidesa (inferior al 0,2%). - Forns de Llenya: Encara es pot trobar pa tradicional cuit amb mètodes artesanals. Festes i Tradicions L'activitat cultural és constant, però arriba al seu punt màxim durant l'estiu: - Diada Castellera del 15 d'agost: Una de les cites més importants del món casteller a Catalunya. - Festa dels Tres Toms: Molt reconeguda pel nivell d'exigència del seu recorregut per als carruatges. "El 15 d'agost és el dia de la nostra festa major... un dia que ens agrada compartir amb tots els veïns de Tarragona i de la resta de Catalunya."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Riudecols: Patrimoni, tradició i vida al Baix Camp
Descobrint Riudecols i el seu entorn Riudecols és un municipi de la comarca del Baix Camp amb una població que oscil·la entre els 1.200 i 1.300 habitants. Situat en una zona de muntanya però molt proper a la costa i a ciutats com Reus i Tarragona, destaca per la seva combinació de tradició agrícola i una indústria d'alta precisió que va permetre el seu creixement a partir dels anys 50. Patrimoni i nuclis agregats de població El municipi es vertebra a través del nucli principal i dues pedanies destacades: Riudecols (nucli): Conserva restes de l'antiga muralla i portals d'entrada. Destaca l'església de Sant Pere (1872) amb el seu campanar inacabat i el casal municipal amb un lladroner monumental. Les Voltes: Nucli que acull l'església de la Concepció (segle XIX), un edifici de nau única amb pintures rellevants al seu interior. Les Irles: On es troben les restes d'una antiga capella dedicada a Sant Bartomeu, destruïda durant la Primera Guerra Carlina, i la Torre dels Moros, una antiga torre de guaita. Tradicions, festivitats i gastronomia La vida social de Riudecols està marcada per un calendari festiu intens i la conservació de costums arrelats: Setmana Santa: És una de les celebracions més tradicionals de la comarca, amb la representació de l'Agonia, la lectura de les Set Paraules i la processó del Divendres Sant amb la participació dels Armats. Festes Majors: Se celebren tres festes principals: Santa Eulàlia (febrer, amb un dinar per a la gent gran), Sant Pere (juny, el patró) i la Mare de Déu del Roser (octubre). Espiritualitat: L'ermita de Puigcerver és un punt clau compartit amb el municipi d'Alforja, on es realitzen romeries tradicionals. Gastronomia: El municipi produeix oli de Siurana i destaca un plat típic conegut com el mandongo, elaborat amb botifarra, tripes i fesols. "Riudecols és una zona bastant tranquil·la que permet passejar per tots els camins de la vila i connectar amb els pobles veïns en excursions de poques hores." Accessibilitat i caràcter L'alcalde, Pere Solanelles, defineix els veïns com a gent acollidora i destaca les bones comunicacions del poble a través de la N-420, facilitant l'accés des de Falset o Reus, cosa que el converteix en un indret ideal per a aquells que busquen tranquil·litat sense estar aïllats.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Jesús: Patrimoni, Tradició i l'Oli del Baix Ebre
Descripció i Història de Jesús El poble de Jesús, situat a la comarca del Baix Ebre, és una entitat municipal descentralitzada des de l'any 1994. Es troba a només dos quilòmetres de Tortosa, a la riba dreta del riu Ebre, i té una població aproximada de 4.000 habitants. El nucli urbà té el seu origen en un convent franciscà del segle XV anomenat Santa Maria de Jesús. Patrimoni i Vida Religiosa L'herència del poble està profundament vinculada a les comunitats religioses. Entre els edificis més destacats trobem: Església de Sant Francesc: Una construcció barroca edificada sobre l'antic convent. Convent de les Teresianes i de les Carmelites: On destaquen les figures de Santa Rosa Maria Moles i Sant Enric d'Ossó. Hospital de la Santa Creu: Un centre sociosanitari emblemàtic a Catalunya amb més de 300 llits i serveis oncològics avançats. Tradicions i Festes Populars Jesús destaca pel seu ric teixit associatiu i un calendari festiu molt actiu: Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre: Celebrada l'últim cap de setmana de febrer, és una fira monogràfica amb activitats culturals i concursos. Catifes de Flors: Elaborades amb motiu del Sagrat Cor de Jesús, transformen els carrers en autèntiques obres d'art. Pessebre Vivent: Una representació que arriba a la seva 24a edició als jardins del convent de les Teresianes. Festa Major: Té lloc al juliol, on l'acte central és la paella popular que aplega més de 2.000 persones. Gastronomia i Artesania La producció agrícola, tot i ser sovint una segona ocupació, marca la gastronomia local: "En l'apartat gastronòmic hi trobarem les baldanes d'arròs, la carn de cordé, els pastissets i les coques d'assegir." També és rellevant la recollida de rovellons als ports i la figura de Joan Panisello, ceramista de renom internacional nascut a la vila.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Control i Gestió de Materials Radioactius en la Ferralla
Conferència Internacional a Tarragona Tarragona es converteix en l'epicentre mundial de la seguretat nuclear amb la celebració de la Conferència Internacional sobre Control i Gestió de Materials Radioactius en la Ferralla. Lucila Ramos, subdirectora del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), explica que l'objectiu és compartir experiències sobre el material radioactiu trobat de manera inadvertida en la ferralla comuna, utilitzada principalment per a la producció d'acer. El Protocol Espanyol: Un Referent Mundial Arran de l'incident d'Acerinox l'any 1998, Espanya va desenvolupar el Protocol per a la Vigilància dels Materials Metàl·lics. Aquest sistema ha estat lloat internacionalment per: • La seva efectivitat en la detecció precoç de fonts radioactives. • La coordinació entre la indústria siderúrgica, el CSN, el Ministeri d'Indústria i ENRESA. • La prevenció d'incidents que podrien contaminar grans produccions de metall. Gestió i Processament del Material Detectat Quan un camió arriba a una instal·lació siderúrgica, ha de passar per pòrtics de detecció que fan saltar alarmes si detecten radioactivitat. El procés posterior és el següent: Segregació: Es separa el material afectat de la resta de la ferralla neta. Caracterització: S'analitza si el material és d'origen natural o una font artificial perduda. Trasllat a ENRESA: Si es considera residu radioactiu, l'empresa nacional el gestiona i l'emmagatzema en centres com El Cabril (Còrdova). Reptes de la Indústria Internacional "El repte major és aconseguir l'harmonització: que cada país sigui capaç de detectar les seves pròpies fonts i no traslladi el problema a altres països." La conferència reuneix experts de 63 països per tractar desafiaments com: • La millora de la tecnologia de detecció. • La percepció social del risc radiològic. • La gestió de les conseqüències econòmiques dels accidents industrials.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Pitàgores: El líder carismàtic d'una secta de fa 2.500 anys
Pitàgores i la seva secta filosòfica L'expert Francesc Casadasús, professor de la Universitat de les Illes Balears, ens apropa a la figura de Pitàgores més enllà del seu famós teorema matemàtic. En aquesta sessió al CaixaFòrum, es descriu com un líder carismàtic que va fundar el que es podria considerar una secta hermètica amb regles de vida molt particulars. Conceptes Revolucionaris Pitàgores va ser el primer a introduir a Occident nocions que xocaven frontalment amb la mentalitat de l'època: La immortalitat de l'ànima: Defensava que l'ànima no moria amb el cos. La transmigració: Creia que l'ànima es reencarnava en altres éssers vius (animals o vegetals). L'hermetisme: Els coneixements de l'escola eren secrets i no podien sortir del cercle d'iniciats. L'estil de vida pitagòric Els seguidors de Pitàgores seguien una dieta i unes normes de conducta estrictes: Vegetarianisme radical: Estava prohibit menjar carn a causa de la creença en la reencarnació. Prohibició de les faves: Existeixen moltes teories sobre aquest veto, des de motius de salut (fabisme) fins a interpretacions polítiques (les faves s'usaven per votar; així, evitar-les implicava abstenir-se de la política institucional). Curiositats sobre la vida i la mort dels filòsofs El diàleg també explora com la tradició antiga, recollida per autors com Diògenes Laerci, donava una importància cabdal a la forma en què morien els filòsofs, intentant buscar una coherència entre la seva fi i el seu pensament. "Pitàgores va reconèixer la veu d'un amic seu en els lladrucs d'un gos a qui estaven pegant." Finalment, es fa un apunt sobre Diògenes el Cínic, aclarint que la síndrome de Diògenes actual és una denominació errònia, ja que el filòsof original rebutjava tota propietat i no era un acumulador.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Primer dia al Campus Catalunya de la URV
Inauguració i Primeres Impressions L'episodi recull el testimoni de diversos estudiants en el seu primer dia de classe al nou Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El canvi representa una millora significativa respecte a les antigues instal·lacions, especialment per als alumnes que venien del Seminari o d'edificis envellits. Millores Principals Els estudiants destaquen diversos aspectes positius de les noves infraestructures: Centralització de serveis: Ara disposen de bar, copisteria i secretaria en un mateix espai. Condicionament: Les aules són noves, espaioses, amb bona il·luminació i mobiliari modern, com les taules corregudes. Espais específics: Presència de laboratoris, platós de televisió i estudis de ràdio per a carreres com Comunicació o Infermeria. "Veníem d'un edifici que estava envoltat de pedres i sense calefacció... aquí està tot nou i ben acondicionat." Desafiaments i Crítiques Malgrat la satisfacció general, han sorgit alguns problemes logístics propis de l'estrena: Cues a la copisteria: Hi ha una forta queixa per la falta de personal i l'espai reduït d'aquest servei per atendre tres facultats alhora. Desorientació: L'edifici és tan gran i quadriculat que alguns alumnes encara es perden pels passadissos. Climatització: S'ha mencionat un excés de calor en algunes zones de l'edifici. Dades del Campus El campus ja acull unes 3.000 persones, incloent-hi estudiants i més de 600 docents. En un futur, s'hi afegirà la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, consolidant la unificació de les facultats de la URV.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
El Cuinarot: Gastronomia i Associació de Cuiners Costa Daurada
Explorant la Gastronomia de la Costa Daurada Aquest episodi del programa El Cuinarot se centra en la tasca fonamental que desenvolupa l'Associació de Cuiners Costa Daurada per a la promoció del producte local i el talent culinari del territori. L'Associació de Cuiners i la Culinària Regional El programa destaca com la col·laboració entre professionals permet elevar els estàndards de la cuina catalana al sud del país. • Promoció del producte de proximitat: S'emfatitza la importància d'utilitzar ingredients de km 0. • Xarxa de professionals: L'associació actua com un punt d'unió per compartir coneixements i tècniques. "La gastronomia és el reflex de la nostra terra i la passió dels nostres cuiners." Tradició i Innovació als Fogons Es discuteix com la tradició gastronòmica de la Costa Daurada s'adapta a les noves tendències sense perdre la seva essència. La visibilitat dels cuiners locals és clau per mantenir viva la cultura culinària de la regió.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
L'elaboració del gelat artesà i les noves tendències
La Revolució del Gelat: Tradició i Innovació En aquesta edició d'El Cuinerot, explorem el fascinant món del gelat amb Gabriel Olivier, un expert gelater que col·labora estretament amb el sector de la restauració. La conversa desmitifica el gelat com un producte exclusiu de l'estiu i ens introdueix en un univers de sabors inesperats. Gelats Salats i Gastronomia Una de les tendències més trencadores és la creació de gelats salats dissenyats per acompanyar plats principals, fruit de la col·laboració entre cuiners i gelaters: Gelat de romesco per a acompanyaments locals. Gelat de patata per servir amb pop a la gallega. Innovacions com el gelat de gambes a la planxa o de wasabi amb xocolata. "L'alcohol no es congela fàcilment, però mitjançant tècniques precises aconseguim gelats molt lograts." Tècnica i Formulació El gelat és una combinació de matèries primeres naturals (llet, aigua, sucres) transformada per l'acció de l'agitació mecànica i el fred. A diferència de la cuina convencional, la gelateria és una ciència exacta: Inamovibilitat de la recepta: Un cop feta la base, no es pot rectificar el gust com en un guisat. Diferència estacional: A l'hivern es formulen gelats més calòrics per reduir la sensació de fred intens. Artesania vs. Indústria: El gelat artesà té molt menys aire (uns 30-35%) que l'industrial (fins al 150%), cosa que es tradueix en més pes de producte real i menys volum buit. Salut i Conservació a Casa Es desmenteixen mites sobre el gelat, com la seva relació amb les càries o el seu elevat contingut calòric. De fet, molts gelats de crema tenen menys calories que productes considerats dietètics com el formatge de Burgos. Per a una conservació òptima a casa, es recomana: 1. Treure el gelat del congelador uns 20-25 minuts abans de consumir-lo. 2. Deixar-lo a la nevera perquè recuperi la seva plasticitat sense perdre l'estructura. 3. Evitar recongelar-lo repetidament per prevenir la formació de cristalls de gel grossos.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Rosita: L'èxit de la Cervesa Artesana de Tarragona
Història i Filosofia de Cervesa Rosita L'episodi explora els orígens i l'evolució de Cervesa Rosita, un projecte de l'empresa La Gardènia. El nom neix de la voluntat de trobar una identitat femenina i arrelada a la història de les cases de Tarragona (especialment al Serrallo i la Part Alta), defugint d'altres noms més localistes com Tacleta per facilitar l'exportació. Imatge de Marca i Disseny • La identitat visual es va triar mitjançant un concurs internacional que va rebre més de 450 propostes. • L'etiqueta final va ser retocada per experts en màrqueting per dotar-la d'elements simbòlics com les espigues. • L'estratègia de marca ha estat clau per entrar en mercats exigents com els Estats Units i Madrid. Caràcter Artesanal i Producte El Pep, responsable de la marca, destaca la diferència fonamental amb les cerveses industrials: • El procés de fabricació dura un mes, en contrast amb el dia i mig del sector industrial. • És una cervesa tèrbola perquè realitza l'última fermentació dins de l'ampolla, cosa que permet que el producte evolucioni amb el temps (com el vi). • La temperatura ideal de consum se situa entre els 3 i 5 graus per no emmascarar-ne els matisos. Varietats i Innovació Actualment compten amb tres varietats principals: 1. Original: La recepta clàssica. 2. D'Ivori: Una variant més afruitada i suau, inspirada en la nina d'ivori de Tarragona. 3. Negra: Elaborada amb avellanes d'Alcover. "El millor maridatge de la Rosita és la tranquil·litat, la calma i una bona xerrada." Expansió i Futur del Negoci Malgrat la crisi econòmica, l'empresa ha tancat el seu primer any amb un balanç positiu, produint vora les 400.000 ampolles. Nous Horitzons Gastronòmics • Estan experimentant amb derivats com vinagres de cervesa, melmelades fetes amb la malta i fins i tot un projecte de gelat de cervesa en col·laboració amb el mestre gelater Gabri. • Exporten a països com Dinamarca, Austràlia (on venen packs de sis unitats per demanda local) i tenen plans per als Països Baixos. • La comercialització es fa a través de botigues especialitzades, hostaleria i la seva botiga en línia oficial.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
El món del Calçot de Valls i la seva IGP
La tradició de la calçotada i la IGP Calçot de Valls En aquest episodi d'El Cuinerot, comptem amb la presència de Quico Amill, productor i representant de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, qui ens explica els secrets d'aquest producte emblemàtic de les comarques del Camp de Tarragona. El calçot ideal i el procés de cultiu Segons el Consell Regulador, el calçot perfecte ha de complir unes mides específiques: * Una cama blanca d'entre 15 i 25 centímetres. * Un diàmetre d'entre 1,7 i 2,5 centímetres. El procés de producció dura pràcticament un any. Comença al febrer amb la plantació del cebollí, que es cull com a ceba blanca al juliol. Després d'un període de repòs, es torna a plantar a finals d'estiu. El nom de "calçot" prové precisament de l'acció de calçar, que consisteix a anar cobrint els grills amb terra a mesura que creixen per aconseguir la llargada desitjada de la part blanca. Claus per a una bona calçotada Per gaudir d'una experiència autèntica, s'han de seguir certs passos tradicionals: 1. Cocció: S'han de coure a la flama viva, preferiblement amb redolta (rebrots de vinya de l'any anterior) per evitar l'excés de fum. 2. Preparació: Mai s'han de rentar amb aigua per no perdre les aromes del terreny calcari; només cal sacsejar-los per treure l'excés de terra. 3. La Salsa: Tot i que cada casa té el seu secret, els ingredients base són la metlla, l'avellana, el tomacó, la nyora, l'oli i l'all. "Un calçot que arribi al mercat rentat no pot ser mai IGP Calçot de Valls. Ha de retenir els aromes del terreny." Impacte econòmic i noves tendències La calçotada ha passat de ser un dinar de pagès a un motor econòmic vital per a la restauració i l'agricultura de la zona. En els últims 25 anys, el nombre de restaurants dedicats a aquest ritual s'ha triplicat. Com a curiositat gastronòmica, es suggereix el calçot amb pijama (arrebossat a la romana) com una alternativa per cuinar a casa sense necessitat de fer foc.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Tècniques i fonaments de la Medicina Tradicional Xinesa
Introducció a la Medicina Tradicional Xinesa L'episodi explora diverses pràctiques de la medicina tradicional xinesa (MTX) més enllà de la coneguda acupuntura. Felip Caudet explica que aquestes tècniques es basen en una comprensió del cos i la salut totalment diferent a la visió occidental, centrada en l'equilibri de l'energia (Chi) i la sang. Conceptes fonamentals El Chi (o Ki): Entès com l'energia vital que obtenim de la respiració i l'alimentació. Desequilibri: La malaltia es percep com un desequilibri per excés o per defecte en la circulació d'aquestes substàncies. Punts d'acupuntura: Són zones de baixa resistència elèctrica on és més fàcil estimular el cos per la seva configuració anatòmica. Tècniques detallades El programa descriu diversos mètodes terapèutics: Acupuntura: Aplicació d'agulles en punts específics. Tot i la seva fama pel tractament del dolor, és una medicina generalista i reguladora. Moxibustió: Aplicació de calor mitjançant l'artemisa (una herba sedant i analgèsica). És ideal per enfortir el sistema immunitari en canvis estacionals. Ventoses: Ús de recipients per crear el buit sobre la pell. Estimula la circulació i, mitjançant massatges, pot desenganxar teixits i músculs congestionats. Shiatsu i Ito-termie: Tècniques japoneses derivades que combinen la pressió digital amb l'escalfor per harmonitzar el cos. "El que no es cura amb acupuntura, es cura amb moxibustió." Prevenció i Professionalitat S'emfatitza que aquestes teràpies són excel·lents com a medicina preventiva i per a malalties cròniques, tot i que per a urgències agudes (com una apendicitis) cal acudir a la medicina convencional. Finalment, es remarca la importància de posar-se en mans de professionals titulats i col·legiats per evitar riscos.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Guia completa de l'esquinç: lesions i tractament
Tot sobre els esquinços: de l'estructura a la recuperació En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ofereix una visió detallada sobre una de les lesions més habituals: l'esquinç. S'explica des d'una perspectiva pedagògica què passa dins del nostre cos quan ens lesionem i quins passos hem de seguir per a una òptima recuperació. Què és realment un esquinç? Un esquinç es defineix literalment com un estrip en les estructures internes del cos, similar a quan s'estripa un tros de roba. Tot i que pot afectar els músculs (comú en futbolistes), l'esquinç típic i tòpic es produeix en els lligaments. • Lligaments: Són estructures poc elàstiques que uneixen dos ossos en una articulació per donar-li estabilitat. • Edat i flexibilitat: Amb el pas dels anys, les fibres perden elasticitat i es tornen més rígides, augmentant el risc de lesió. Els tres graus de gravetat Grau 1 (Lleu): Un petit estrip d'algunes fibres. El dolor és controlable i la recuperació ràpida. Grau 2 (Parcial): És el que sol causar més dolor i reacció inflamatòria. El lligament està trencat a mitges. Grau 3 (Total): Ruptura completa del lligament, sovint requerint intervenció quirúrgica. Reacció del cos i primers auxilis Quan ens lesionem, el cos genera un edema (acumulació de líquid) com a mecanisme de defensa per crear un coixí natural i evitar el moviment. "L'atenció de primera que podeu dedicar-li és fonamental: pareu l'activitat immediatament i apliqueu fred." Què fer (i què no fer): • Fred: Apliqueu gel (protegit amb una roba) per reduir la inflamació i el flux sanguini inicial. • No a l'aigua calenta amb sal: Inicialment és perjudicial perquè augmenta la inflamació. L'aigua calenta només és útil en fases avançades (després de 15-20 dies) per facilitar el moviment. • Argila (Fang): Un remei molt recomanat. Té un doble efecte: primer absorbeix el calor de la inflamació i després ajuda a reactivar la circulació per reparar els teixits. El paper del fisioterapeuta És crucial no confiar-se només en la desaparició del dolor. La reparació del teixit pot no començar fins al cap de 20 dies. El fisioterapeuta ajuda a que la cicatriu interna no sigui defectuosa i evita l'atrofia muscular derivada de la immobilització mitjançant tècniques com massatges, manipulacions o els bandatges neuromusculars (kinesiotaping).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
L'auriculoteràpia: Beneficis i fonaments científics
Introducció a l'Auriculoteràpia L'auriculoteràpia és una disciplina de la salut que se centra en l'estimulació de punts específics del pavelló auricular (l'orella externa) per tractar diverses afeccions del cos. En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet explica com l'orella funciona com un mapa reflex de tot l'organisme. Fonaments i Història Encara que té arrels en la medicina tradicional xinesa i referències en textos d'Hipòcrates, l'auriculoteràpia moderna neix a França a mitjans del segle XX: Paul Nogier: Neuròleg francès que el 1956 va sistematitzar el mapa de l'orella en observar com es curaven casos de ciàtica estimulant punts auriculars. Mapa Somatotòpic: Es descriu l'orella com la figura d'un fetus invertit, on el lòbul correspon al cap i la part superior a les extremitats inferiors. Embriologia: L'eficàcia de la teràpia es basa en el fet que l'orella conserva teixits de les tres capes germinatives (músculs, òrgans i sistema nerviós) en un espai reduït. Aplicacions i Tractaments L'auriculoteràpia és una de les teràpies reflexes més estudiades científicament i s'utilitza principalment per a: Gestió del dolor: Problemes musculars, esquelètics i crònics. Deshabituació tòxica: Ajuda per deixar de fumar o tractar addiccions a l'alcohol i drogues. Trastorns emocionals: Tractament de l'estat d'estrès, l'insomni i l'angoixa. Problemes orgànics: Trastorns digestius o del sistema genitourinari. "L'orella és una estructura que segueix mantenint les tres capes germinatives al mateix lloc, fent possible que tot el cos hi estigui reflexat." Metodologia Profesional Actualment, els professionals formats (com els fisioterapeutes a través de cursos acreditats pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya) utilitzen diverses tècniques d'estimulació: Agulles d'acupuntura: El mètode tradicional de punció. Llàser: Una alternativa indolor ideal per a persones amb por a les agulles o per a infants. Palpadors o pressió: Massatges específics en els punts reflexos. Llavors o boles: Elements que es deixen enganxats amb esparadrap per a una estimulació continuada.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
L'angoixa: Comprendre els símptomes i solucions
L'angoixa i la seva naturalesa En aquest episodi, el professional de la salut Felip Cabdet analitza profundament l'angoixa, un trastorn sovint malinterpretat però amb una gran incidència en la societat actual. Desmitifica la paraula explicant que, en origen, l'angoixa és un mecanisme biològic positiu que ens activa per satisfer necessitats bàsiques o fugir de perills. Símptomes i manifestacions físiques L'angoixa es torna patològica quan les respostes del cos són descontrolades. Les manifestacions més comunes inclouen: • Taquicàrdia i acceleració del ritme cardíac. • Sensació d'ofec, pressió al pit i taquipnea (respiració ràpida). • Suors, tremolors i rigidesa muscular. • En casos extrems, pot derivar en trastorns de pànic o pèrdua de coneixement. Estratègies de gestió i benestar Es destaca que el sistema nerviós vegetatiu (el que no controlem voluntàriament) és el responsable d'aquests episodis. Per gestionar-lo, es proposen diversos pilars: Suport Professional: La farmacologia i la teràpia psicològica són indispensables en casos greus. Alimentació: Una dieta rica en vitamina B (fulla verda, llegums, germinats) ajuda a nodrir el sistema nerviós. Hàbits Saludables: Mantenir una freqüència de menjars estable per evitar hipoglucèmies i practicar esport regularment. Tècniques de Relaxació: Ús d'infusions com la valeriana o la passiflora i l'enciam com a aliment relaxant. "L'angoixa positiva és la que activa mecanismes nerviosos i hormonals perquè el cos busqui cobrir una necessitat, com quan tens gana i busques menjar." Exercicis pràctics de respiració Per aturar un atac de manera immediata, s'ofereixen dues tècniques: • Respiració Abdominal: Posar les mans a la panxa i notar com s'infla en inspirar pel nas i es buida lentament per la boca. • Respiració Quadrada: Un cicle de quatre fases (inspirar, aguantar, expirar, aguantar) de quatre segons cadascuna per regular l'estat nerviós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Claus per a una bona digestió i el seu funcionament
Funcionament del sistema digestiu La digestió és un procés complex que comença molt abans que el menjar arribi a l'estómac. Es tracta del mecanisme pel qual el cos esmicola els aliments fins a fer-los prou petits perquè puguin travessar les parets de l'intestí i passar a la sang. Fases i tipus de processos • Processos mecànics: Com la masticació, on s'utilitza la força física per desfer l'aliment. • Processos químics: Intervenen substàncies com els àcids estomacals o els enzims. Recorregut de l'aliment La Boca: L'inici químic es produeix amb la saliva, que conté tialina per digerir els sucres. L'Estómac: Aquí es digereixen principalment les proteïnes mitjançant l'àcid clorhídric. L'Intestí Prim: És el lloc on s'allibera la bilis (per als greixos) i on es produeix l'absorció de nutrients. L'Intestí Gruixut: La seva funció principal és la reabsorció d'aigua i la formació de la femta. "La digestió se l'ha de deixar fer ben feta, s'ha de respectar i posar-li les coses fàcils." Consells pràctics per millorar la digestió Per evitar problemes com l'acidesa o els tall de digestió, s'ha de tenir en compte: • Mastegar i ensalivar bé: Facilita el treball a la resta d'òrgans. • Menjar en calma: Evitar distraccions com el televisor per ser conscients del que mengem. • Ordre dels aliments: Menjar fruita o vegetals crus abans de l'àpat per preparar l'estómac i evitar fermentacions. • La temperatura: Beure infusions calentes en lloc de begudes molt fredes o sorbets, que poden alentir el procés. • La postura: Mantenir el tronc recte i, si es fa migdiada, començar sobre el costat esquerre del cos per respectar la curvatura natural de l'estómac.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Grip i refredats: claus per prevenir i curar
Gestió de la Grip i el Refredat amb Felip Caudet En aquest episodi, s'analitza l'arribada del període epidèmic de la grip i com diferenciar-la d'un refredat comú. Felip Caudet ofereix pautes clares per ajudar el cos a recuperar-se de manera natural, posant èmfasi en el fet que el guariment prové del propi sistema immunològic i no exclusivament dels medicaments. Diferències Clau entre Grip i Refredat • El refredat afecta principalment les vies respiratòries altes (nas, gola, sinus). • La grip presenta una simptomatologia sistèmica: dolors musculars, articulars, fatiga intensa i febre alta (sovint superior a 38,5 °C). • Mentre que el refredat es pot patir diverses vegades l'any, la grip és una malaltia vírica que rarament es repeteix en un mateix període anual. Recomanacions i Tractament "La cura no vindrà a través del que nosaltres fem, sinó a través del que el nostre cos pugui fer; hem de donar-li eines perquè es defensi." • Descans i hidratació: És fonamental beure uns dos litres d'aigua al dia per eliminar les toxines generades durant la "batalla immunològica". • L'ús d'antibiòtics: S'adverteix que els antibiòtics NO maten els virus. El seu ús només és justificat per prescripció mèdica en cas d'infeccions bacterianes secundàries. • Dieta lleugera: Menjar poc però amb aliments rics en vitamina C (taronges, pebrots) i vitamina A (pastanaga, tomàquet) per ajudar a la regeneració i defensa. • Remeis naturals: S'esmenten les infusions de saug, menta o ortiga per afavorir la sudoració, i la mel com a potent antimicrobià. Prevenció i Contagi La higiene de mans i l'evitació d'espais tancats amb molta gent són mesures bàsiques. També se subratlla la importància de la vacunació en grups de risc i la pràctica cívica de no encomanar la malaltia als altres.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Jardineria Sostenible i el Jardí Mediterrani
Cap a un nou model de jardineria L'expert Joan Manent exposa la importància de dissenyar jardins que s'adaptin al nostre clima, especialment després d'estius de forta sequera. L'objectiu és crear espais sostenibles, eficients i amb un manteniment mínim. Plantes autòctones i adaptades Es prioritza l'ús de vegetació que consumeixi poca aigua un cop establerta: * Aromàtiques: L'espígol, el romaní (també en varietat rastrera) i la farigola, que aporten color i fragància. * Arbustos: El marfull (ideal per a zones d'ombra), les veròniques i les fotínies, que mantenen el verd tot l'any. * Arbres: Oliveres, oliveres, magraners i mimoses, destacant la seva bellesa estacional. * Alternatives a la gespa: S'aconsellen les grames (més resistents a la manca d'aigua) o l'ús de graves, escorça de pi i plantes entapissants. Tecnologia i planificació del reg Un bon disseny de jardí ha d'anar acompanyat d'un sistema de reg intel·ligent: * Reg gota a gota: Més eficient que els aspersors, ja que permet que l'aigua arribi a les arrels profundes. * Sistemes de control: Ús de pluviòmetres, sondes d'humitat i programadors estacionals per no malbaratar aigua quan plou o fa vent. Espècies exòtiques i ornamentals Tot i no ser autòctones, hi ha plantes que s'adapten perfectament al clima mediterrani: * L'hibiscus (especialment el vermell) i la buguenvíl·lia, que aporten un aire tropical. * L'estrelitzia (au del paradís) i els phormiums (fòrniums) per la seva vistositat. "Si tenim les plantes en una zona sense humitat constant, funcionen molt més bé i no agafen ni la meitat de malalties."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Guia completa sobre el cultiu i cura dels rosers
Introducció als Rosers i la seva Història L'expert Joan Manent ens explica que la rosa moderna tal com la coneixem té només uns dos segles d'antiguitat, fruit de la barreja entre varietats silvestres europees i asiàtiques. El roser pertany a la família de les rosàcies, compartint llinatge amb fruiters com les maduixeires, les pomeres i els presseguers. Característiques de la Planta • Flors: Poden ser simples (5 pètals), dobles o múltiples. Les varietats més antigues, com la rosa de te, solen ser les més aromàtiques. • Fruits: Després de la floració apareix una baia (el gaverrer) molt rica en vitamina C, utilitzada en melmelades i cosmètica. • Punxes: Actuen com a mecanisme de defensa i regulació. Plagues i Malalties Comuns Els rosers són plantes resistents però propenses a certs atacs externs: • Pugons: Insectes petits que xuclen la substància de la planta. Un mite desmentit és que les formigues els porten; en realitat se'ls mengen pel seu sucre. • Marietes: Són aliats naturals que controlen les plagues de pugó. • Fongs: Els més habituals són l'oïdi (cendrosa), la roia (punts taronges) i el míldiu. "Molts pagesos planten rosers a les puntes de les vinyes com a sistema d'alerta, ja que el roser emmalalteix abans que la vinya." Tècniques de Cultiu i Manteniment Plantació i Substrat Per a una bona plantació, cal fer un forat d'uns 30-40 cm amb un bon drenatge de grava i fem madur. És vital que l'empelt quedi sempre per sobre de la terra per evitar que es podreixi. Reproducció i Poda • Esqueixos: El mètode més comú. Es tallen tiges d'uns 10 cm amb 3 o 4 "ulls" i s'enterren en terra humida. • Poda: S'ha de realitzar a l'hivern, buscant que la planta s'obri per deixar passar la llum i l'aire. • Conservació: Perquè una rosa tallada duri més, es recomana posar una aspirina a l'aigua del gerro.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Consells de jardineria per reparar els danys del vent
Gestió de danys i manteniment del jardí En aquesta sessió de jardineria amb el Joan Manent, s'aborden els problemes derivats de les fortes ventades i les tasques essencials per preparar el jardí per a la primavera. El vent no només trenca branques, sinó que deshidrata profundament tant el sòl com les plantes. Reparació de plantes i arbres afectats Enfiladisses: Abans de tornar-les a lligar, cal reduir la massa vegetal. És millor deixar només les branques principals per evitar que el pes les torni a fer caure. Arbres fruiters i ornamentals: Si una branca s'ha obert, es pot intentar lligar si el tall és net, però sovint és millor fer un tall net i esperar que rebrotin. Pins i arbres grans: Si queden descompensats, es tornen perillosos per a futures ventades. En aquests casos, es recomana la intervenció d'un professional. Tasques de temporada i manteniment Reg d'urgència: Després del vent, és vital regar amb abundància. El vent asseca els testos i les plantes, deixant-les deshidratades i més lleugeres (cosa que les fa més inestables). Millora del sòl: Ara és el moment de repicat de terres (uns 20-30 cm de profunditat) i afegir matèria orgànica (fem de cavall, turba o triturat de poda). Gespa: Cal retirar les fulles seques per evitar fongs i humitat. També és època d'escarificar (airejar) per oxigenar el terreny. El cultiu de bulbs Els bulbs són una solució senzilla i agraïda per tenir flors durant tot l'any. El Joan destaca: Plantació: S'han de plantar a una profunditat d'unes dues o tres vegades la mida del bulb. Orientació: És fonamental col·locar l'ull (la part que brolla) mirant cap amunt. Varietats: Hi ha bulbs per a cada estació: tulipans (primavera), dàlies (estiu), crocos (tardor) i ciclàmens (hivern). "Si l'arbre ha quedat descompensat, s'ha de reduir moltíssim la copa i intentar que torni a sortir branca nova. És una desgràcia, però s'ha de tornar a començar de nou."