Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 4251

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
6'
Inici del full de ruta dels Jocs Mediterranis a Reus
Cooperació institucional per als Jocs Mediterranis L'entrevista amb Ramon Quadrat, director general dels Jocs Mediterranis 2017, detalla l'inici d'una sèrie d'actes institucionals amb les subseus de la competició. L'acte inaugural té lloc a l'Ajuntament de Reus, on es realitza el lliurament simbòlic de la bandera dels Jocs. Punts clau del projecte a Reus Integració de les seus: L'objectiu és que tots els municipis col·laboradors estiguin incorporats al 100% en el projecte seguint el full de ruta establert. Comissió tècnica: Ja s'ha designat un responsable tècnic a Reus per coordinar el programa cultural i de voluntariat conjuntament amb Tarragona. Instal·lacions esportives: S'està a l'espera de l'aprovació definitiva del Comitè Internacional per fer públics quins esports i entrenaments es realitzaran a les instal·lacions reusenques. Calendari i previsions "Esperem que durant aquest mes d'abril puguem saber alguna cosa... per començar ja a fer públic quines són les instal·lacions i esports que es duran a terme a cada seu." Abril de 2014: Previsió per definir el calendari d'agendes amb el comitè internacional, malgrat la proximitat dels Jocs de Mersin. 2015: Serà l'any clau per a l'adjudicació d'obres i l'inici de la construcció dels equipaments amb més durada d'execució. 2016: Data límit fixada per tenir les instal·lacions en ús i realitzar els tests organitzatius previs a l'esdeveniment. Finalment, s'ha destacat l'èxit en la captació de voluntaris, un pilar fonamental que ja està agafant "velocitat de creuer" en les diferents seus.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
9'
Fira Gallega d'el Marisc al Palau de Congressos
La Tradició de Galícia a Tarragona El Palau de Congressos de Tarragona acull la Fira Gallega del Marisc, un esdeveniment gastronòmic que destaca per la seva autenticitat i la qualitat del producte. Durant la conversa, se subratllen diversos aspectes clau de la fira: Queimada Gratuïta: Com a acte destacat, el dissabte a la nit se celebra una gran queimada tradicional gratuïta per a tots els assistents. Producte de Proximitat i Frescor: Tot i estar en un mercat globalitzat, el valor afegit d'aquesta fira és l'ús de marisc autòcton que arriba viu des de les llotges de Galícia en menys de 24 hores. Cuina Tradicional: El 90% dels plats s'elaboren seguint receptes històriques basades en ingredients senzills però de qualitat: aigua, sal, llorer i marisc. Logística i Experiència L'organitzador, en Juan, comenta la dificultat logística de coordinar el transport perquè el producte es pugui veure viu als aquaris de la fira (centolles, nècores i bou de mar). Tot i ser la primera vegada que visiten la ciutat, l'acollida de la població ha estat excel·lent, destacant la gran presència de la comunitat gallega resident a Tarragona. "El marisc encara arriba viu, tal com arriba es fica a l'aquari... la gent pot prendre un producte fresc." Horaris de la Fira La fira estarà oberta fins aquest diumenge amb el següent horari: Matins: De 12:30h a 16:30h. Tardes/Nits: De 19:30h fins a les 00:00h.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
15'
La Germandat de Jesús de Natzaret i la Processó del Dimarts Sant
Preparatius i tradicions de la Germandat de Jesús de Natzaret L'entrevista se centra en l'organització de la processó del Dimarts Sant a Tarragona i la història de la Germandat de Jesús de Natzaret, que enguany celebra el seu 110è aniversari. Un dels temes recurrents és la preocupació per la meteorologia, tot i que l'entitat ja té previstos protocols en cas de pluja lleu. Novetats i restauracions d'enguany La Germandat ha dedicat mesos a posar a punt el seu patrimoni artístic per a les sortides d'aquest any: Restauració del Pas del Despullot: S'ha realitzat una intervenció profunda en les imatges, que presentaven esquerdes i atacs de carcoma. Nou sistema d'il·luminació: S'han substituït els antics tubs de llum per tecnologia LED de color càlid, millorant l'estètica i facilitant el manteniment. Estrenes dels Armats: El cos d'armats estrena vestimenta, incloent-hi un nou panó (bandera) i la figura del signifer. Cronologia i recorregut de la processó El Dimarts Sant comença amb la recollida dels misteris a l'església de Sant Miquel del Pla cap a les 19:30 hores. La processó pròpiament dita s'inicia a les 20:00 hores des de l'església de Sant Francesc i recorre punts emblemàtics com el carrer Major, la plaça del Fòrum i la Rambla Vella. "Jo soc molt partidària de restaurar les coses, no de fer-les noves; m'agrada que es mantingui la tradició." Història i acompanyament musical La Germandat, fundada el 1903, manté un acompanyament musical molt específic format per timbals, cornetes i gaites, inspirat en l'antiga banda de la Policia Armada de Barcelona que els acompanyava històricament. Actualment, la continuïtat de la germandat està assegurada gràcies a la banda infantil i al cor d'aspirants, que serveixen de planter per a les seccions d'adults.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
5'
Investigació per possible sabotatge en la fuita de CLH al Rourell
Resum de la incidència al Rourell El delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin, ha informat sobre l'estat de la investigació de la fuita de querosè produïda en una canonada de la companyia CLH (actualment mencionada com CLEAC/Tileac al text) al municipi del Rourell. Sospites de sabotatge o robatori La hipòtesi principal ha canviat des de l'inici de l'incident: - Inicialment es pensava en un accident accidental (com un tractor llaurant). - La investigació actual dels Mossos d'Esquadra apunta a un possible sabotatge o intent de robatori. - S'ha detectat que el tall a la terra per accedir a la canonada s'havia fet de forma manual. Gestió de l'emergència i afectació ambiental S'han activat diversos protocols per minimitzar els riscos: - Pla CECAT: Es va activar l'alerta, tot i que no hi ha perill per a la població. - Control de la fuita: El subministrament es va tallar durant el vespre d'ahir després de reduir la pressió de la canonada. - Afectació: S'estima una àrea d'uns 4.000 metres quadrats afectada, situada a uns 150 metres del riu Francolí. - Actuacions d'avui: Tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) avaluen el possible impacte ambiental i coordinen les tasques de neteja. "Tot apunta que bé podia ser objecte d'un robatori, d'un altre fet per pertorbar el normal funcionament d'aquesta canonada." S'espera que l'alerta del pla d'emergències es pugui desactivar al llarg del matí d'avui.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
7'
Visites guiades al patrimoni de la Setmana Santa a Tarragona
Descubrint les Interioritats de la Processó de Tarragona L'entrevista amb Jordi Salvador, guia d'Auriga Serveis Culturals, ens apropa a una iniciativa que permet als ciutadans i visitants conèixer de prop els elements de la Processó del Sant Enterrament, un esdeveniment amb segles d'història. Els Punts clau de la Visita Recorregut pel Patrimoni: Les rutes varien segons la disponibilitat de les esglésies, però inclouen espais emblemàtics com la Catedral, l'església de Natzaret (passos de la Sang), Sant Llorenç (passos dels pagesos), Sant Miquel del Pla (els Natzarens) i la Casa del Degà (la Soledat). Història i Anècdotes: Es detalla l'origen de les confraries i l'evolució dels misteris, incloent-hi la reconstrucció de passos perduts durant la Guerra Civil. Perfil del Visitant: Tot i que està oberta a tothom, crida especialment l'atenció dels tarragonins que, malgrat haver vist la processó tota la vida, desconeixen els detalls històrics de cada confraria. Informació de Servei "La processó comença a sortir l'any 1550, és una festa molt arrelada a la ciutat amb molts segles d'història." Durada: Aproximadament una hora i mitja. Horaris: Disponibles dimecres a les 11h, dijous a les 18h i divendres sant a les 11h. Inscripcions: Es poden fer reserves a través del telèfon del Patronat de Turisme o el correu de Auriga Serveis Culturals. Els grups estan limitats a unes 30 persones per garantir una bona mobilitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
21'
Prevenció d'incendis i gestió forestal a Tarragona
Gestió i Prevenció d'Incendis Forestals Agustí Cadella, cap de la Regió d'Emergències de Tarragona, analitza la situació actual dels boscos i els preparatius per a la campanya d'estiu. S'ha destacat que, tot i la humitat actual, la prevenció és clau degut a l'atractiu del clima mediterrani per als incendis. Riscos estacionals i l'Alta Muntanya Incendis d'hivern: Contràriament a la creença popular, l'hivern pot ser extremadament perillós a l'Alta Muntanya si no hi ha neu, ja que els prats es mantenen molt secs. Cigarrets i negligències: Es confirma que una sola borrilla (punta de cigarreta) pot iniciar un incendi, especialment en marges de carreteres amb corrents d'aire. Prohibició de foc: Des de mitjans de març està vigent la prohibició de fer foc a menys de 500 metres de massa forestal sense permís específic. Recursos i Pla Alfa El Pla Alfa gestiona els nivells de risc, arribant al nivell 3 que implica el tancament d'accessos a massissos vulnerables. Pel que fa als mitjans, es preveu mantenir els recursos d'extinció aeris, tot i que s'està racionalitzant la flota d'helicòpters de comandament per millorar la despesa pública. Auxiliars forestals: Són personal de suport que reforça les tasques logístiques (portar mànegues i material) sense entrar en l'extinció directa. Seguretat a la llar i càrrega emocional Incendis domèstics: Les cuines i els aparells elèctrics (estufes) són les causes principals de sinistres en habitatges. Impacte psicològic: Els bombers utilitzen briefings i suport psicològic per gestionar la duresa de les situacions viscudes, especialment en accidents de trànsit i serveis amb víctimes mortals. "El bosc no és una pineda neta; és un biòtop complex on vivim en un clima on l'incendi és part del paisatge."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
21'
Seguretat viària i operació Setmana Santa a Tarragona
Gestió del trànsit i prevenció d'accidents L'entrevista amb el director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, Josep Vidal, analitza les previsions per a l'operació sortida de Setmana Santa. Enguany, el repartiment de vehicles entre la costa i la muntanya (gràcies a les bones condicions per esquiar) i una sortida més esglaonada fan preveure una circulació fluida, tot i que es mantenen les restriccions per a vehicles pesants en vies clau com l'AP-7 i la N-340. Dades d'accidentalitat en positiu Les xifres de sinistralitat a la demarcació de Tarragona durant el primer trimestre del 2013 mostren una millora excepcional: Reducció del 80% de víctimes mortals respecte a l'any 2010. Només dues víctimes mortals en via interurbana fins a la data. Manteniment de la tendència positiva del 2012, superant els objectius de la Unió Europea. "L'important seria que poguéssim acabar la Setmana Santa sense víctimes mortals; aquesta seria la gran notícia de l'operació." Factors de risc i recomanacions Vidal posa especial èmfasi en el perill que suposa l'envelliment del parc mòbil a causa de la crisi econòmica, ja que molts conductors posposen el manteniment bàsic (pneumàtics, frens, oli). Durant el viatge, es recorda la importància de: Revisió completa del vehicle abans de sortir. Atenció especial als desplaçaments curts al destí vacacional, on la relaxació i els dinars familiars augmenten el risc. Protecció dels col·lectius vulnerables com els ciclistes, especialment en rutes secundàries. Prudència davant la proposta d'augmentar la velocitat a 130 km/h, donat l'estat actual dels vehicles.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
20'
Nou concepte de Gastro Lounge i club a Tarragona
Presentaci3 de l'AutoZut a Tarragona El grup empresarial darrere de l'emblem0tic local Otto Zutz de Barcelona s'expandeix cap a la ciutat de Tarragona amb una proposta innovadora: AutoZut. Aquest nou establiment es defineix com un Gastro Lounge que fusiona restauraci3 d'alta qualitat, esdeveniments culturals i oci nocturn en un mateix espai polivalent. Eixos principals del projecte Restauraci3 Mediterr0nia: El cor del local 9s la seva cuina, dirigida pel xef Juan Diego S1nchez Luna. L'oferta es basa en productes de proximitat, verdures ecol2giques i vins del territori amb un toc d'autor. Espai Polivalent: Amb m3s de 550 metres quadrats repartits en dues plantes i tres sales, el local est0 dissenyat per acollir des de sopars privats fins a desfilades de moda, concerts, mon2legs i presentacions d'empresa. Concepte Club: Durant les nits de dijous, divendres i dissabte, el local es transforma en sala de festes amb un estil musical ecl3ctic definit com a hits amb estil (8xits dels 80, 90 i actuals). "Volem que la gent surti i digui: qu2 b3 he sopat i qu2 b3 m'ho he passat." P6blic i filosofia L'establiment busca omplir un buit a la ciutat, dirigint-se especialment a un target d'edat a partir dels 30-40 anys que busca un ambient m3s madur i sofisticat. La iniciativa preveu la contractaci3 d'unes 25 persones, la gran majoria de la zona de Tarragona, contribuint aix7 a l'economia local.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
11'
Teatre Victraïna: L'univers fosc de Víctor Català
Exploració de la figura de Caterina Albert L'entrevista a l'actriu Eva Pérez ens submergeix en l'obra Teatre Victraïna, una peça que busca desxifrar la complexitat de l'escriptora Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim Víctor Català. L'obra analitza com l'autora va haver de refugiar-se en una identitat masculina després de la polèmica generada pel seu drama La infanticida l'any 1898. Característiques de l'obra teatral Diàleg introspectiu: L'obra no és una simple representació de textos, sinó un diàleg entre la dona real (Caterina) i el seu alter ego literari (Víctor). Eines actorals: En un espai escènic minimalista, el pes de la funció recau totalment en la paraula i la interpretació de les actrius. L'exploració de la foscor: La literatura de Català es caracteritza per voler explicar els impulsos més tenebrosos de l'ésser humà. Valor pedagògic i humà "Jo soc la part inconscient o la part més anímica de la persona, de Catarina, i és una entitat que li demana tota l'estona a l'autora per què escriu això." L'espectacle té una clara finalitat didàctica, especialment dirigida als alumnes de secundària que estudien Drames rurals. La intenció és fer més accessible un llenguatge que pot resultar complex i despertar la curiositat sobre una de les figures més rellevants del Modernisme català.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Solidaritat a Bonavista: Menjar gratuït per a 50 persones
Iniciativa Solidària al Barri de Bonavista L'entrevista presenta la commovedora història del Lluís Cabrera, responsable del Restaurant Berseria al barri de Bonavista (Tarragona). Després de veure un amic buscant menjar a les escombraries, el Lluís va decidir actuar per pal·liar la precarietat extrema del seu entorn. Funcionament i Abast del Projecte Atenció diària: El restaurant ofereix menjar gratuït a 50 persones cada dia. Integració social: Els beneficiaris seuen a les mateixes taules que els clients habituals per evitar l'estigmatització, tot i que molts prefereixen portar-se el menjar a casa per vergonya. Selecció justa: Per garantir la transparència, el llistat de persones beneficiàries el gestiona l'IMS (Serveis Socials de l'Ajuntament). Xarxa de Col·laboració al Barri Altres establiments: Els bars Aquí estoy i Frankfurt Beetle s'han sumat per oferir berenars per a infants. Suport logístic: L'empresa Makro col·labora oferint productes a preus reduïts. Solidaritat veïnal: S'han recollit uns 300 kg d'aliments gràcies a donacions de veïns, fins i tot des d'Astúries. Cap a un Menjador Social L'objectiu final és crear un menjador social estable o una xarxa de restauradors que es reparteixin l'atenció a les famílies amb la implicació de l'Ajuntament i la Generalitat. "No és una solució definitiva, és frenar una mica el problema fins que ningú a Tarragona no tingui un plat a taula."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
8'
Identificació catalana a Oxford i classes de català
La identitat catalana a través de l'estètica En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la Marina explica des d'Oxford com elements del bestiari popular poden esdevenir senyals d'identitat en contextos internacionals. Destaca una anècdota curiosa on una noia japonesa la va identificar com a catalana gràcies a una bossa de mà feta amb cartells reciclats de Santa Tecla. L'aprenentatge de la llengua a la universitat Pel que fa a la vessant acadèmica, es comenta l'evolució dels estudiants de català a Oxford: Els alumnes comencen a deixar de banda l'anglès o el castellà per comunicar-se directament en català amb la professora. Actualment realitzen treballs sobre temes complexos com la literatura catalana o l'exili. Es destaca la capacitat dels estudiants per parlar la llengua tot i fer només una hora de classe a la setmana. La celebració de Sant Jordi i la cultura Es planteja com traslladar la tradició de Sant Jordi a l'aula, aprofitant que és el patró compartit amb Anglaterra: "Tenim tots elements diferenciadors i són la nostra petita aportació a la diversitat mundial, i ens identifiquen." Es proposen activitats com l'ús de projeccions de la Rambla de Tarragona i el treball de vocabulari específic de la llegenda (drac, princesa i cavaller). La setmana següent es completarà el cicle festiu amb la celebració de la Verge de Montserrat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
7'
Tradicions i venda de palmes pel Diumenge de Rams
El Diumenge de Rams a Tarragona L'episodi explora la tradició del Diumenge de Rams, una festivitat que combina el rerefons religiós amb el simbolisme popular d'encetar la Setmana Santa. L'entrevista amb la Cefa Romeu, de la històrica Floristeria Romeu, permet analitzar com ha evolucionat aquest costum. Tipologia i origen del producte Palmes i palmons: Es manté la distinció tradicional on les nenes solen portar la palma (més treballada) i els nens el palmó (més senzill i estilitzat). Palmes de solapa: Versions en miniatura que antigament es portaven a la roba. Llorer i olivera: Branques naturals que acompanyen la celebració i que molts clients usen posteriorment per a cuinar. Procedència: La majoria del gènere prové d'Elx i València, on es treballa la palma de forma artesanal. El ritual i la benedicció "El tradicional és beneir-la... antigament es penjaven al balcó tot l'any, fins a la de l'any següent." Segons l'entrevistada, tot i que abans era habitual guardar la palma al balcó com a símbol de protecció fins a l'any següent, avui dia moltes famílies la llencen al cap d'uns mesos. Reivindicacions del sector comercial La Cefa expressa la seva preocupació per la competència deslleial durant aquestes dates: * Crítica a l'Ajuntament per permetre que parades eventuals o comerços que no són floristeries (com botigues de roba) venguin palmes. * Els preus a la floristeria oscil·len entre els 3 euros de les més senzilles fins als 20 euros de les més grans i elaborades. * Es destaca el valor afegit del comerç tradicional, com el regal del llorer als clients habituals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Vicens Martín i la seva Dream Big Band al Dixieland
El maridatge entre jazz i la poesia de Josep Carner El guitarrista i compositor Vicens Martín presenta el seu projecte personal amb la Dream Big Band i la veu de Gemma Abrié al marc del Festival de Dixieland de Tarragona. El projecte consisteix en la musicació del poemari Els fruits saborosos (1906) de Josep Carner, considerat el "príncep dels poetes". Conceptes clau del projecte Estil musical propi: Tot i que utilitza la formació de big band amb 14 músics, Martín fuig del swing tradicional nord-americà per buscar una sonoritat mediterrània i catalana, amb influències de l'havanera, el flamenc i la clàssica. Investigació emocional: El compositor ha buscat que la música reflecteixi la intensitat emocional de cada poema. > "Si faig una poesia alegre, la música sigui alegre; si és trista, que la música realment porti aquella emoció." Gemma Abrié: Escollida per la seva versatilitat i la seva capacitat d'interpretar el català sense la sonoritat estàndard del jazz americà. Detalls de l'espectacle i l'enregistrament Repertori: Durant el concert s'interpreten 11 dels 18 poemes del llibre, seleccionats per mantenir una durada adequada. Disc i llibre: S'està preparant una edició que inclourà tots els poemes (cantats i recitats) vinculada a una editorial de llibres per preservar l'obra de Carner sencer. Peça destacada: Martín confessa una especial connexió amb Agafeu les castanyes, un tema sobre la vellesa i la mort que el commou profundament cada vegada que el toca.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Inauguració del Centre Vida Plena a Tarragona
Presentació del nou Centre Vida Plena L'entrevista presenta l'obertura d'un nou espai dedicat al benestar integral i al creixement personal situat a la plaça Verdaguer de Tarragona. Els seus responsables, l'Isabel Quixina i el Sergi Oller, expliquen que el centre neix amb la filosofia d'ajudar les persones a desenvolupar set àrees clau de la vida per assolir un estat de plenitud. Serveis i activitats principals El centre ofereix un enfocament multidisciplinari que inclou: Disciplines físiques i mentals: Yoga (especialment Kundalini), Tai-txi, Txikung i meditació. Teràpies i creixement: Reiki, Coaching, Programació Neurolingüística (PNL) i l'acompanyament en el dol. Formació especialitzada: Destaquen les constel·lacions sistèmiques, sent el primer centre a oferir aquesta formació a Tarragona. Projecte de Vida: Un programa dissenyat per fer una "parada en el camí" i reavaluar els objectius personals des d'una perspectiva de 360 graus. Valors i accessibilitat Els fundadors posen èmfasi en la proximitat amb l'usuari i en mantenir una relació qualitat-preu assequible per fer arribar aquests serveis a tothom. Fomenten la interacció a través d'un mur participatiu tant físic com digital on els usuaris poden compartir experiències i reflexions. "Volem oferir recursos per saber ser i estar en les relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres, en qualsevol entorn." Detalls de la inauguració La jornada de portes obertes tindrà lloc aquest divendres a partir de les 16:00h, amb un acte central a les 19:00h que inclourà una sessió de Tai-txi a la plaça, un brindis multicultural i promocions especials per als nous inscrits durant el mes d'abril.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Tarragona sota l'ocupació napoleònica: Mort a l'invasor
L'ocupació francesa de Tarragona (1811-1813) L'autor Amando la Cueva presenta la seva nova novel·la, Mort a l'invasor, una seqüela que aprofundeix en el període conegut com el temps de l'esclavitud. L'obra narra els fets des del juliol de 1811 fins a la retirada de les tropes imperials el 19 d'agost de 1813, coincidint amb el bicentenari d'aquest episodi històric. La vida quotidiana sota el setge La novel·la retrata amb rigor el patiment dels ciutadans que es van quedar a la ciutat, centrant-se en diversos aspectes crítics: La Vedada: Una mena de toc de queda que obligava els ciutadans a tancar-se a casa abans de les vuit del vespre. Control i repressió: Per sortir de la ciutat calia comprar un passa de seguretat per quatre reals, vàlid només per a dues hores. Destrucció demogràfica: De la població inicial d'unes 9.000 persones, només en van sortir 200 el dia de l'evacuació final. Misèria i fam: Els habitatges estaven ocupats per militars italians i francesos, mentre els ciutadans patien una gana extrema i es veien obligats a servir els seus ocupants. La resistència: Els Brigants Un dels elements centrals de la trama és l'activitat dels brigants, grups de resistència que intentaven recuperar la plaça per al baró de Roles. "Els brigants el que feien era intentar donar mort a l'invasor per recuperar la plaça... fins i tot van intentar enverinar l'aiguardent de la guarnició amb cianur." Aquesta resistència va patir una cruenta repressió per part del general Bertoletti, qui va arribar a penjar 19 membres del moviment per atemorir la població. La destrucció final de la ciutat Abans de marxar davant l'avanç de les tropes de Wellington, el mariscal Suchet va ordenar la destrucció total de Tarragona. Es van posar 24 mines que van fer saltar pels aires baluards, el castell del Patriarca i l'aqüeducte, deixant la ciutat en ruïnes i sense recursos bèl·lics per als qui arribaven.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Jordi Tiñena i l'aposta pel món del llibre digital
El pas al format digital: Una qüestió de supervivència literària L'escriptor Jordi Tiñena explica el seu procés de transició cap a l'edició digital. Aquesta decisió no és només una qüestió de modernitat, sinó una via per garantir la permanència dels llibres que les editorials tradicionals solen descatallogar i destruir amb rapidesa. Revisió i estil en les noves edicions El procés de digitalització ha portat l'autor a rellegir obres antigues, un fet poc habitual en ell. Tot i no haver alterat les trames o els personatges, Tiñena ha realitzat una revisió d'estil per polir tics lingüístics i adaptar el text a la seva visió actual: Correcció de repeticions: Eliminació de paraules o imatges recurrents entre llibres. Traducció pròpia: L'autor s'ha encarregat personalment de traduir les obres al castellà, malgrat els reptes de ritme i fraseologia. Obres disponibles en format digital Actualment, els lectors poden trobar: En català i castellà: El peix de gat i El gos suïcida. En castellà (traduccions): Un día en la vida de Isat Budmic, La sombra del coronel i El mercante. Properes novetats: La dona del grill. Reflexió sobre el futur del llibre i la lectura "Si tu no llegeixes, no llegeixes. La creació de lectors va per un altre cantó, no pel suport." Tiñena reflexiona sobre la convivència entre el paper i el format digital. Creu que els llibres amb gran valor visual (fotografia o il·lustració) mantindran la seva hegemonia en paper, mentre que la novel·la tendirà cada cop més cap al digital. També expressa la seva preocupació per la davallada d'un 40% en les vendes de llibres a causa de la crisi econòmica. El procés creatiu de l'autor Pel que fa a la seva metodologia de treball, Tiñena es defineix com un escriptor de brúixola més que de mapa: Sense guió previ: Prefereix asseure's davant l'ordinador sense saber exactament com continuarà. Intuïció i constància: S'obliga a escriure cada dia per descobrir què hi ha a l'altre costat de la "porta" que obre per al seu personatge. Dificultat amb els títols: Admet que li costa trobar noms atractius i sovint recorre a referents literaris clàssics.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Salutació repetitiva de bona nit
Resum de la interacció Aquest document recull una seqüència altament repetitiva i monòtona centrada en una única expressió de cortesia social. El contingut es basa exclusivament en la salutació de comiat o benvinguda nocturna. Dinàmica del text Constant temporal: La salutació es repeteix aproximadament cada 30 segons. Contingut semàntic: L'únic missatge transmès és "Bona nit". Absència de diàleg: No hi ha intercanvi d'informació nova ni desenvolupament de cap tema específic. "Bona nit" En conclusió, el text representa un bucle comunicatiu sense variacions ni matisos addicionals al llarg de tota la transcripció.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
14'
Nous tallers i música en directe al Teatre Magatzem
Formació professional i per a tothom al Teatre Magatzem El Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera de Tarragona presenta la seva nova programació de tallers per al cicle de primavera. Aquestes propostes, explicades per Alicia González i Paloma Mateo, se centren en la interpretació, el moviment i la introspecció personal a través de disciplines escèniques. L'oferta formativa d'abril a juny L'eix principal de la formació d'aquesta temporada gira al voltant de tres eixos clau: Tallers de Clown (Nivells I i II): S'ofereixen dos nivells. El primer (abril) és d'iniciació i se centra en l'autoexploració emocional. El segon (juny) s'endinsa en la tècnica, els gags i la teoria del pallasso. Comèdia de l'Arte: Un taller intensiu al maig dedicat a les màscares, la improvisació i els personatges estereotipats, basat en el mètode Le Coq. Iniciació al Musical (Dansa): Un curs amb matrícula oberta tot l'any a càrrec de la ballarina Maribel, centrat en coreografies de musicals coneguts. "El taller de clown no és per aprendre a fer riure, és un taller per fer una introspecció personal per arribar a les teves emocions." Concert destacat: Amadeu Casas al Festival de Dixieland A més de la formació, s'ha destacat l'activitat de la sala com a seu de concerts. El guitarrista Amadeu Casas presenta el seu cinquè disc, Matèria Orgànica, en format trio. L'artista ha explicat la seva vinculació amb el blues i les característiques del seu instrument, el dobro (guitarra de cos metàl·lic), que defineix el seu so característic en blanc i negre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
17'
Les Mares de Soacha: Lluita contra els Falsos Positius
Denúncia dels crims de lesa humanitat a Colòmbia Luz Marina Bernal, representant de les Mares de Soacha, exposa la cruenta realitat dels denominats falsos positius: execucions extrajudicials de joves civils a mans de l'exèrcit colombià per ser presentats com a baixes en combat a canvi de recompenses. Punts clau de la problemàtica Modus operandi: Exmilitars recluten joves vulnerables amb promeses de feina falses per lliurar-los a unitats actives que els assessinen. Sistematicitat: No són casos aïllats, sinó una pràctica estesa per tot el territori nacional sota els governs d'Álvaro Uribe i Juan Manuel Santos. Perfil de les víctimes: Des de nens de 14 anys fins a adults; en el cas de Bernal, el seu fill tenia una discapacitat mental que feia impossible l'acusació de ser un "cap narcoterrorista". Persecució i Resistència Les famílies pateixen una forta repressió i amenaces de mort per part de l'Estat per intentar silenciar les denúncies. "A una mare li van matar el seu segon fill per investigar qui s'havia emportat el primer. Han volgut callar-nos a qualsevol preu." Crida a la Comunitat Internacional Bernal sol·licita suport a Europa i Catalunya per: 1. Pressionar el govern colombià en les negociacions comercials supeditant-les als drets humans. 2. Aconseguir el retorn dels cossos que encara romanen en fosses comunes com a persones sense identificar. 3. Mantenir les brigades internacionals d'acompanyament, que serveixen de protecció física i moral davant les humiliacions dels militars en els judicis.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
24'
Estudiants d'Hiroshima a Tarragona: Drets Humans
Intercanvi Acadèmic entre Hiroshima i Tarragona Un grup d'estudiants de la Universitat d'Hiroshima visita la Facultat de Dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per participar en el seminari sobre Mobilitat Humana i Drets Humans. L'episodi recull les impressions d'aquests alumnes sobre el sistema jurídic europeu i la cultura catalana. Temes Acadèmics i Jurídics El seminari se centra en la introducció al dret de la Unió Europea, un concepte nou per a molts dels estudiants japonesos. Durant l'entrevista, es destaquen diversos punts clau: • Federalisme i Governança: Els estudiants es mostren sorpresos per la força dels governs locals a Europa, en contrast amb el sistema centralitzat del Japó. • Polítiques d'Immigració: S'analitza la gestió dels refugiats i els moviments migratoris, comparant la situació europea amb la japonesa, on la immigració és molt menor. • Refugiats Ambientals: S'han tractat casos de desplaçaments per catàstrofes naturals i nuclears, posant l'accent en l'experiència de Fukushima i el passat històric de Hiroshima. Experiència Cultural a Tarragona L'estada no només és acadèmica, sinó també cultural. Els estudiants han descobert elements emblemàtics de la ciutat: • Patrimoni Històric: Visites a la Tarraco Romana, l'Amfiteatre i la Catedral. • Tradicions: El grup va quedar impressionat pels Castells, valorant especialment la connexió humana i la unió entre generacions que representa aquesta tradició. • Gastronomia: Han provat la paella, les tapes i el pa amb tomàquet, el qual han trobat curiós i difícil de preparar correctament pel seu compte. "M'ha commogut la torre humana perquè aquest moviment tradicional fa que la gent es connecti fortament." Pròximes Parades: Barcelona Després de la seva estada a Tarragona, que inclourà una calçotada, el grup viatjarà a Barcelona amb l'objectiu de visitar la Sagrada Família i el Camp Nou, evidenciant la gran popularitat del Barça al Japó.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
16'
Sèrie de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la seqüència de salutacions El contingut consisteix en una repetició constant de la fórmula de cortesia "Bona nit" al llarg de tota la gravació. Aquesta iteració es produeix en intervals regulars, creant un patró comunicatiu monòton i predictible. Característiques principals Consistència lingüística: S'utilitza exclusivament el català per formalitzar la salutació. Estructura temporal: La interacció es manté invariable des de l'inici fins al final, aproximadament cada 30 segons. Inexistència de diàleg: No es detecta cap intercanvi d'informació addicional o variació en el missatge. "Bona nit" Aquesta frase esdevé l'únic eix vertebrador de la comunicació presentada, destacant per la seva simplicitat i reiteració extrema.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
La Càmera de la Propietat Urbana i l'eficiència energètica
El paper de la Càmera de la Propietat Urbana de Tarragona L'entrevista presenta Agustí Pujol com a nou president de la Càmera de la Propietat Urbana de Tarragona, substituint Lluís Vives. Pujol, que també representa Espanya a la Unió Internacional de la Propietat Immobiliària, destaca la importància d'aquesta entitat centenària que compta amb més de 8.000 socis a la ciutat. Serveis i funcions de l'entitat L'organització es defineix com una entitat privada al servei dels propietaris d'immobles, oferint un servei integral que inclou: * Assessorament jurídic i administratiu per a qüestions quotidianes. * Resolució de litigis entre veïns o entre propietaris i llogaters. * Gestió d'arbitratges i conciliacions per evitar la via judicial. * Consultes tècniques sobre urbanisme i borsa immobiliària. "Som una empresa de servei i volem donar un servei integral al propietari d'habitatges, locals o edificis." L'assignatura pendent: L'eficiència energètica Un dels punts més rellevants de la conversa és l'arribada del certificat energètic obligatori (previst per al juny de 2013). Pujol alerta que el sector residencial consumeix el 40% de l'energia a Europa, i que el parc d'habitatges de Tarragona, construït majoritàriament als anys 70-80, té una eficiència molt baixa (propera a la qualificació G). Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) i rehabilitació L'entrevistat subratlla que les ITE inicialment es van centrar només en la seguretat estructural, però que ara s'està intentant integrar el factor energètic. Defensa que qualsevol rehabilitació de façanes no s'ha de limitar a la pintura, sinó que ha d'incloure aïllament tèrmic per millorar el confort i el valor de l'immoble.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
23'
Situació i Pla de Salut a la Regió de Tarragona
Context Econòmic i Restriccions Pressupostàries El sistema sanitari català es troba en un procés de dos anys de restriccions, marcat per una forta austeritat pressupostària. Això ha generat un clima de malestar laboral i reivindicacions sindicals a causa de: * L'ampliació de la jornada laboral. * El risc puntual en el cobrament de nòmines i farmàcies. * Retards en els pagaments derivats del Fons de Liquiditat Autònoma. "No posaria la mà al foc per res en aquests moments pel que fa al cobrament de nòmines." Pla de Salut i Col·laboració Territorial S'està impulsant un model de cooperació entre entitats per fer el sistema més sostenible i aprofitar millor els recursos. Els eixos principals són: * Aliança Estratègica: Col·laboració estreta entre l'Hospital Joan XXIII (ICS), GIPS i l'hospital Santa Tecla. * Integració de Reus: Sinergies en serveis especialitzats com hemodinàmica i cirurgia toràcica (càncer de pulmó), sota la tutela de Bellvitge. * Eficiència Clínica: Es busca que els cirurgians guanyen expertesa concentrant casos en centres de referència. L'Ampliació de l'Hemodinàmica L'objectiu prioritari és assolir el servei d'hemodinàmica les 24 hores a Tarragona. Tot i la crisi, s'ha aconseguit: * Doblar l'horari (de 8h a 21h, tots els dies de l'any). * Fixar l'horitzó de les 24 hores per a l'any 2015, gràcies a l'estalvi en altres partides. Gestió de Llistes d'Espera i Infraestructures Malgrat la falta d'inversions per a obra nova durant el 2013, es preveu: * Reducció de llistes d'espera: El compromís és una reducció mínima del 2%, mantenint el ritme del 2012. * CAP Jaume I: S'anuncia una ampliació d'espais assistencials utilitzant locals administratius de l'ICS a la Rambla Nova. * Defensa de la Sanitat Pública: Es nega qualsevol procés de privatització, argumentant que la gestió concertada (sense ànim de lucre) busca l'eficiència burocràtica.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
12'
20a Mostra de Teatre Jove de Tarragona
Presentació de la 20a edició de la Mostra de Teatre Jove En aquesta entrevista, el tècnic de joventut Francesc Guirro detalla la programació i la importància de la vintena edició de la Mostra de Teatre Jove a Tarragona, que se celebrarà del 2 de maig al 13 de juny. Aquest certamen s'ha consolidat com un referent de les arts escèniques al territori, fomentant la participació de la gent jove. Aspectes clau de l'edició Participació massiva: El certamen comptarà amb la implicació de 10 companyies i uns 150 participants. Ubicació i accés: Totes les representacions tindran lloc al Teatre Metropol i seran d'accés lliure i gratuït. Doble vessant: Es divideix entre grups procedents de centres educatius (com l'Institut Martí Franquès o el Sagrat Cor) i companyies amateurs consolidades. Creació pròpia: Enguany es presenten tres obres de creació col·lectiva i original, destacant títols com El fraude de mi generación. Innovació i comunitat La Mostra no es limita a la representació, sinó que busca crear un treball en xarxa entre companyies: Fòrums post-funció: En acabar cada obra, es realitza un col·loqui al bar del teatre per compartir el procés creatiu amb el públic. Formació: S'ofereixen eines i monogràfics durant tot l'any per mantenir viva la flama del teatre. Suport professional: L'Ajuntament posa a disposició tècnics especialistes en escenografia i vestuari per professionalitzar les produccions. "L'objectiu principal és donar veu i protagonisme al jove, que se senti part implicada de tot el procés."