Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

157-168 de 1284
  • 16'

    Open Arms al Port de Tarragona: rescat, educació i denúncia

    Resum de contingut Entrevista a Àngeles Chager, responsable d’educació d’Open Arms, aprofitant l’estada del vaixell de l’ONG al Port de Tarragona. Visites i objectiu de la presència al port - El vaixell d’Open Arms torna per tercera vegada a Tarragona, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre les migracions i els rescats al mar. Matins: xerrades concertades amb centres escolars coordinades amb l’Ajuntament de Tarragona. Tardes: portes obertes per a tota la ciutadania. L’activitat educativa es fa dins del vaixell, perquè infants i visitants puguin veure l’espai real i “palpar” l’ambient de la vida a bord. Què es troben els visitants al vaixell Exposició sobre la tasca feta per Open Arms al llarg dels anys. Novetat d’enguany: Tractats i convenis internacionals sobre: Protecció de persones en situació de refugi o asil. Protecció de persones en rutes marítimes i al mar. "Hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones postmigrant en situació de refugi o d'asil." La tragèdia al Mediterrani Open Arms denuncia que més de mil vides s’han perdut al Mediterrani enguany, tot i que les xifres reals són molt més altes. Les rutes són irregulars, no es coneix el nombre d’embarcacions ni de passatgers que surten cada dia, i moltes morts no queden registrades. Com funciona un rescat al mar Quan hi ha una embarcació en perill, s’emet un Mayday: L’avís arriba a totes les embarcacions properes, que tenen l’obligació legal de rescatar els nàufrags. Open Arms actua amb: El vaixell principal (visitables aquests dies a Tarragona). Llanxes que surten des del vaixell per arribar a les embarcacions en perill. Treballen coordinats amb la flota civil de la zona: Altres ONG. Avionetes de vigilància. Un telèfon d’alerta gestionat per l’ONG ARFON. "Qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació d'anar a protegir les persones... cosa que no s'està complint." Denuncien que molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat. On actua Open Arms i d’on venen les persones Zona d’actuació principal: Mediterrani Central, en aigües internacionals, al sud de Malta i Itàlia. Les rutes surten sobretot de: Líbia Tunísia Però les persones rescatades provenen de: Països de la banya d’Àfrica. Països d’Àsia. Països de l’Orient Mitjà. "Són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions, sinó que poden suposar mesos o anys." Causes de fugida Les persones que migren ho fan per situacions que no han provocat elles mateixes. Principals motius: Conflictes armats i guerres. Emergència climàtica i conseqüències del canvi climàtic. Violències econòmiques, persecució política o religiosa. En el cas de dones: Maltractaments. Mutilació genital. Àngeles Chager remarca que són motius molt diversos, però amb un denominador comú: la gent no té altra sortida que pujar a barques precàries. Deutes, màfies i precarietat extrema Les embarcacions són rudimentàries i molt perilloses. Moltes persones paguen milers d’euros per pujar a aquestes barques. "Un noi que venia del Camerún havia arribat a pagar fins a 20.000 euros." Aquests diners acostumen a implicar: Deutes familiars enormes, que poden comprometre diverses generacions. Dependència de màfies, amb risc real de violència o mort per impagament. Què busquen i on volen arribar Objectiu principal: Sobreviure. Oportunitats laborals. Poder donar una vida millor a la família. El destí final sovint no coincideix amb el primer país d’arribada: Molts volen arribar a Anglaterra, Bèlgica o França. Amb la ruta del Mediterrani Central, acostumen a desembarcar a Itàlia si són rescatats. Moltes persones intenten reagrupar-se amb familiars en països com Alemanya. Traves per desembarcar i externalització de fronteres Open Arms denuncia dificultats creixents per desembarcar les persones rescatades en un port segur. Europa ha optat per pagar a tercers països per externalitzar fronteres i tancar rutes de sortida. Conseqüències: Quan es tanca una ruta amb cert flux regular, se n’obre una altra més perillosa. Tancar i blindar fronteres equival, segons l’entrevistada, a signar sentències de mort. "Tancar fronteres no té cap sentit. És signar sentències de mort directament." Crítica a les polítiques migratòries europees Chager defensa que, des d’un punt de vista econòmic, Europa hauria de voler persones joves: Que es formessin, treballessin i contribuïssin a l’economia. Proposa destinar els recursos a una acollida digna, no a murs i controls. Exemple de doble vara de mesurar: Cas Ucraïna: es va gestionar ràpid i bé l’acollida. Altres migracions (banya d’Àfrica, països asiàtics): mala gestió i clara diferència de tracte. "Tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes." Racisme i aporofòbia Motiu principal de la diferència de tracte: aporofòbia (rebuig a la pobresa) i racisme. Exemple local al Port de Tarragona: Presència de megaiots i grans fortunes estrangeres que no generen rebuig. Aquest tipus de migració enriqueix el mercat immobiliari però també encareix l’habitatge. No obstant això, el rebuig es focalitza en la persona vulnerable, pobra o racialitzada. "Tenim un continent molt racista i aporafòbic." 2025: diagnòstic global i drets humans Chager defineix el 2025 com un any de “caiguda en picat dels drets humans”. Fa referència especialment al genocidi a la Franja de Gaza: Increment sense precedents de la violència. Vulneració sistemàtica de tractats internacionals, convenis i lleis de protecció de les persones. Normalització de la barbàrie a través de la repetició de microviolències quotidianes, també verbals. "La violència també pot ser verbal... hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbàrie." Posicionament sobre Gaza i el paper d’Europa Segons Chager, no hi ha cap tractat de pau real en el cas de Gaza. Denúncia que: Cap país ha decidit fer un bloqueig efectiu a l’Estat d’Israel. Els ports europeus continuen rebent vaixells d’armament destinats a Israel. Es produeix una hipocresia política: Per la porta de davant, es critica el genocidi. Per la porta del darrere, es col·labora amb la maquinària bèl·lica. "S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins." L’entrevistada parla de “malson retransmès 24 hores”, explica que fins i tot li ha provocat ansietat veure documentals sobre el tema i reclama que els mandataris catalans també actuïn. "Aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero." Expressa cap esperança de canvi respecte al poble palestí, per la inacció política generalitzada. Futur immediat d’Open Arms i activitats permanents Visites al vaixell al Port de Tarragona: Fins al diumenge. Tardes (entre setmana): de 16 h a 18 h. Cap de setmana (dissabte i diumenge): de 10 h a 14 h i de 16 h a 18 h. Futur a curt termini: No saben si es quedaran uns dies més a Tarragona o si marxaran aviat cap a Barcelona, on tenen la seva base. L’Astral havia de sortir de missió, però: Tenen dues màquines espatllades. Els vaixells són molt vells i pateixen incidències constants. Activitats que no s’aturen durant l’any: Projecte educatiu d’Open Arms (xerrades, sensibilització). Projecte Origen al Senegal, actiu de forma permanent. Les missions de rescat es fan cada cop que és possible tècnicament i econòmicament. "L'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte Origen." Idea central Una conversa que combina informació concreta sobre la tasca de rescat i sensibilització d’Open Arms amb una denúncia molt contundent de les polítiques migratòries europees, del racisme i l’aporofòbia, i una crítica radical a la inacció internacional davant el genocidi a Gaza i la degradació global dels drets humans.

  • 13'

    Estudi del clima antic amb petits vertebrats

    Resum de contingut En aquesta entrevista es presenta un nou projecte europeu de recerca coordinat des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social, liderat per l'investigador Joan Manuel López. Objectiu principal del projecte Analitzar com era el clima del passat i les seves variacions per entendre millor el clima present i futur. Estudiar la relació entre canvis climàtics i adaptació de la fauna i dels grups humans prehistòrics. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur." Estructura del programa i beques Projecte finançat per la UE tipus Doctoral Network. 9 contractes predoctorals repartits entre diverses institucions: Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social i URV (3 places). Universitat de Varsòvia. Universitat d’Oporto. CNRS lligat a la Universitat de Bordeus. Durada del projecte: 4 anys. Durada dels contractes: mínim 3 anys (exigència UE), amb possibles 4 anys segons la legislació de cada país (per exemple, Polònia). Les crides seran internacionals i obertes a través del portal Euraxess. Animals i metodologies d’estudi Grups d’animals estudiats: - Rossegadors - Ratpenats - Aus Per què petits vertebrats? - Són molt sensibles als canvis de temperatura, precipitació i condicions ambientals. - Permeten detectar variacions climàtiques ràpides en períodes prehistòrics. - Les associacions d’espècies en un jaciment indiquen: - Si el clima era més fred o més càlid. - El tipus d’ambient al voltant dels assentaments humans (coves, abrics, etc.). Exemple explicatiu: - Trobar lemmings (espècies actualment del nord d’Europa) al sud de França en un jaciment indica un clima molt més fred en aquell moment. Metodologies emprades: - Estudi de ADN antic. - Anàlisi d’isòtops d’oxigen i altres elements. - Reconstruccions ambientals i climàtiques del passat. Marc cronològic i jaciments Període estudiat: - Final del Quaternari: Pleistocè Superior / Paleolític Superior. - Franja aproximada: fa 40.000–50.000 anys fins a uns 11.000 anys. Característiques climàtiques clau: - Òptim climàtic del Pleistocè Superior (estadi isotòpic 5). - Màxim glacial (glacial maximum), el període de grans glaciacions, associat popularment a l’imaginari de les pel·lícules d’“Ice Age”. Context humà i biològic: - Període en què es produeix la substitució dels neandertals per Homo sapiens. - Extinció dels neandertals. - Adaptació i canvis en la biodiversitat davant les fluctuacions climàtiques. Localització dels jaciments: - Diversos jaciments repartits per: - Península Ibèrica - Sud de França - Polònia - Itàlia - En un mateix jaciment poden haver-hi diversos nivells amb edats diferents, fet que permet veure l’evolució del clima al llarg del temps dins d’un mateix indret. Aportacions al coneixement del canvi climàtic Els canvis climàtics són cíclics en la història de la Terra, però l’activitat humana actual accelera aquests canvis. L’estudi de com es van adaptar les espècies en el passat ajuda a: Entendre com podria evolucionar el clima en el futur. Analitzar possibles respostes de la biodiversitat actual. Diferenciar entre dinàmiques naturals i l’impacte humà. Altres projectes relacionats L’investigador comenta que també participa en un projecte del Ministeri sobre: Petits mamífers, amfibis i rèptils. Períodes encara més antics (Pleistocè Inferior i cronologies tipus Atapuerca). Inclou jaciments paleontològics sense presència humana, com Camp dels Ninots (Caldes). Calendari i procés de selecció El projecte ha començat l’1 d’octubre. S’estan preparant les crides de selecció per a les beques. Es preveu publicar-les abans de Nadal. Incorporació prevista dels doctorands: entre març i abril, si els tràmits administratius entre institucions i UE ho permeten. En síntesi, es tracta d’un programa internacional de doctorat que combina paleoclimatologia, paleontologia i prehistòria per reconstruir el clima del passat a través dels petits vertebrats, amb l’objectiu d’entendre millor els canvis climàtics presents i futurs i la seva incidència en la biodiversitat i les poblacions humanes.

  • 1h 52min

    Canvi climàtic, pesca, ocells i Open Arms

    Visió general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) combina un repàs informatiu de la costa catalana amb tres blocs centrals: recerca sobre prehistòria i canvi climàtic, vida marítima i pesca (base nàutica i peixateria), i un tram final d’actualitat social i drets humans amb la visita del vaixell d’Open Arms al Port de Tarragona. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur" (entrevista científica sobre reconstruccions climàtiques) 1) Actualitat de la costa catalana (format butlletí) Principals notícies i idees • Canvi de topònim a Palamós: consulta popular aprova “Palamós i Sant Joan” (participació baixa però compromís polític d’aplicar el resultat). • Protecció ambiental a Sant Feliu de Guíxols: tancament temporal d’un tram de la via ferrata per protegir el corb marí emplomallat durant l’anidificació. • Espècies invasores al delta de l’Ebre: actuacions de SEO BirdLife per frenar l’herba de la pampa abans que s’estengui. • Esports nàutics inclusius: balanç del primer any de la base nàutica del Port de la Ràpita, amb èmfasi en accessibilitat, respecte pel medi marí i inclusió. • Llengua i cultura portuària: exposició itinerant al Port de Vilanova i la Geltrú per recuperar lèxic portuari en català. • Salut ambiental: instal·lació de detectors de gas radó a edificis municipals d’Arenys de Mar i altres municipis del Maresme. • Pesca al Mediterrani: autorització de 13 dies addicionals per embarcació d’arrossegament; el sector ho veu com un “pedaç” i denuncia pressió reguladora. • Memòria democràtica a Tarragona: la Torre del Pretori s’encamina a ser reconeguda com a espai de memòria. 2) Temps marítim i servei (context operatiu del litoral) • Predicció d’empitjorament del mar per vent intens (maror/forta maror i temporal en alta mar), amb mencions a ratxes molt fortes al delta de l’Ebre. 3) Recerca: prehistòria, petits vertebrats i canvi climàtic Què es presenta • Un projecte europeu (Doctoral Network) amb 9 contractes predoctorals en un consorci internacional (diverses universitats i centres europeus). Idees clau • Estudi de petits vertebrats (aus, ratpenats i rosegadors) com a indicadors sensibles de canvis de temperatura i precipitació. • Ús de metodologies com ADN antic i isòtops d’oxigen per fer reconstruccions ambientals i climàtiques. • Finestra temporal principal: Pleistocè superior (aprox. 40–50.000 fins a 11.000 anys), amb referències a grans fases (màxim glacial) i processos com el relleu neandertal/Homo sapiens. • Missatge transversal: entendre la variabilitat natural del clima i com l’activitat humana pot accelerar dinàmiques actuals. 4) Educació marítima i consciència ambiental: Lliga Blava Escolar Què passa • Primera trobada de la Lliga Blava Escolar amb l’equip d’Arenys de Mar. Punts destacats • Èxit per l’ambient i els valors: l’objectiu és gaudir de la vela i reforçar companyonia i amor pel mar. • Resultats remarcables malgrat poca experiència: completen mànegues i aconsegueixen posicions altes en alguna prova. • Acció paral·lela: recollida de residus a platja i entorn de la base, posant el focus en la gran quantitat de deixalles que arriben per corrents. 5) Economia i cultura del peix: visita a una peixateria de l’Escala Diagnòstic del sector i dels hàbits • Canvi generacional en el consum: es percep menys cultura de peix, menys temps per cuinar i menor tolerància a les espines. • Adaptació del comerç: augment de demandes de peix net, filetejat i producte “fàcil”. Temporada i producte • Recomanacions de peix de moment: protagonisme de peix d’escata, calamar i sèpia (amb matisos de preu i captura segons moment). • Lectura climàtica al taulell: aparició i consolidació de gamba blanca vinculada a l’escalfament de l’aigua (canvis de distribució d’espècies). Tensió estructural • Dificultats logístiques i reguladores: necessitat d’abastir-se de diversos ports i percepció de “pals a les rodes” a escala europea. 6) Delta de l’Ebre: migració d’ocells i grip aviària Estat de la migració • Valoració pessimista: la migració s’explica com cada cop més pobre, amb desaparició d’espècies locals i menor abundància. • Causes esmentades: • Canvi climàtic (alteració rutes i fenologia). • Pressions ambientals (contaminació, canvis agrícoles i hàbitat). • Mortalitat per activitats humanes (especialment crítica amb la caça en alguns moments i espècies). Com es mesura • Explicació de seguiment amb anellament i projectes de ciència ciutadana (transectes repetits, sèries temporals). Grip aviària • Preocupació per brots virulents i risc de salt entre espècies; debat sobre coherència de restriccions (granges/aviram vs. altres pràctiques). 7) Port de Tarragona: visita al vaixell d’Open Arms Objectiu de la presència al port • Sensibilització i treball educatiu amb escoles: visites al vaixell per entendre la tasca de rescat i el marc legal de protecció. Tasca i funcionament • Recordatori del deure marítim d’assistència davant un Mayday i denúncia que sovint no es compleix (estats i vaixells mercants). • Àrea d’actuació principal: Mediterrani central (rutes des de Líbia i Tunísia), amb persones procedents de múltiples regions (Àfrica, Orient Mitjà, Àsia), sovint després de trajectes llargs. Diagnosi política i social • Crítica a l’externalització de fronteres i a les traves per desembarcar en ports segurs. • Comparació de tracte entre perfils migratoris i denúncia d’aporofòbia i racisme. • Lectura dura del 2025 en clau de drets humans, amb especial menció al genocidi a la Franja de Gaza i a la inacció internacional. Informació pràctica • Visites obertes a la ciutadania en franges horàries de tarda i cap de setmana mentre el vaixell és al Port de Tarragona. Idees finals que vertebren el programa • El mar com a termòmetre: pesca, biodiversitat i migracions reflecteixen canvis sistèmics. • Coneixement + educació: recerca científica i projectes escolars com a eines per construir respostes socials. • Drets humans i rutes marítimes: el mar també és frontera i escenari de responsabilitats legals i morals.

  • 1h 53min

    Omega-3, mites mariners i Delta resilient

    Panorama general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar amb una primera hora informativa sobre l’actualitat del litoral català i una segona hora més temàtica: ciència marina, innovació en aquicultura al Delta de l’Ebre, cultura marítima i agenda de territori. 1. Actualitat de la costa catalana (minut 0–24 aprox.) 1.1. Notícies de la Costa Brava Gastronomia Blava i peix de proximitat • Campanya Gastronomia Blava al Maram de l’Escala, impulsada pel GALP Costa Brava i la Diputació de Girona. • Objectiu: posar en valor el peix de llotja i d’espècies poc conegudes, més assequibles però igualment bones. • Sessió de cuina amb el xef Jordi Jaques (restaurant El Molí de l’Escala), que prepara una escudella de peix / bullabessa amb producte de proximitat. “El peix no sempre ha de ser rap i gambes; hi ha espècies menys conegudes, més econòmiques, amb plats igualment bons.” Cicle Pesca i Ciència (Palamós) • Segona sessió del cicle Pesca i Ciència 2025 de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG) i la Fundació Promediterrània. • Tema del dia: “Marcatge electrònic de peixos i ciència ciutadana. Resultats del Taging Tour”, a càrrec de Fede Valls (col·laborador del programa, cofundador d’Angler Taging Tour). • Estudi de la tonyina vermella amb marques electròniques per monitoritzar: - Rutes migratòries - Profunditat i temperatures - Zones d’alimentació • Permet analitzar l’impacte del canvi climàtic en el comportament i la distribució dels bancs de tonyina. • El cicle es completa amb: - Xerrada sobre 50 anys d’observació meteorològica i marítima a la Costa Brava - Sessió final sobre la percepció del peix d’aqüicultura (consumidors, peixaters, restauradors). 1.2. Delta de l’Ebre: tonyina i cultura Quotes de tonyina i ICCAT • Catalunya, el Ministeri espanyol i el sector català arriben alineats a la reunió anual de l’ICCAT a Sevilla. • Opció d’un augment de fins al 19% en la quota mundial de tonyina roja segons recomanació del comitè científic. • Prioritats de la Generalitat (Toni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible): - 1a prioritat: que l’increment de quota vagi a la flota d’encerclament de peix blau per poder comercialitzar captures accidentals de tonyina que ara es perden i malmeten l’art. - 2a prioritat: augment de quota per a qui ja en té (quatre barques caleres d’encerclament tonyinaire i alguns arts menors). - 3a prioritat: concedir per primer cop petites quotes a arts menors sense quota. • Objectiu de fons: mantenir els pocs actius pesquers que queden a Catalunya i repartir el valor econòmic de la tonyina entre més pescadors. Santa Cecília a Deltebre i l’Espigador • La societat musical Espigador de Deltebre celebra Santa Cecília amb un homenatge a mossèn Gabriel Zapater (president fundador) coincidint amb el centenari del seu naixement. • Programa: concerts, missa amb coral i reconeixement a l’Escola Municipal de Música. • El president Carlos Castaño destaca el paper educatiu de l’entitat: “Abans que formar músics, volem ajudar a formar persones felices i íntegres.” 1.3. Garraf: robòtica marina i intel·ligència artificial Robot submarí del SARTI (UPC Vilanova) • El departament SARTI de la UPC Vilanova prova per primer cop al Port de Vilanova un robot submarí de grans dimensions, el Crawler ROVIA. • Es vol integrar a l’observatori submarí OBSEA, situat a 20 metres de fondària i 4 km de la costa. Característiques del robot • Treballa a la zona bentònica (fons marí). • Connectat a l’OBSEA per ampliar la zona observada: - Càmeres per monitoritzar espècies - Sensors biogeoquímics - Braç robòtic per recollir mostres “Bessó digital” del litoral • Objectiu: crear un “bessó digital” del litoral de Vilanova, una representació virtual on científics, gestors i ciutadania puguin: - Consultar dades històriques i actuals - Entendre l’evolució dels ecosistemes - Avaluar impactes i millorar gestió i restauració • L’àrea OBSEA és part de la xarxa Natura 2000, interessant com a model extrapolable a altres mars. Paper de la intel·ligència artificial • L’IA és clau per analitzar grans volums de dades en temps útil i extreure només la informació rellevant. • El robot forma part del projecte Digiforeco (Horizon Europe), destinat a donar suport a la restauració d’àrees marines degradades. 1.4. Maresme: pesca esportiva i residus marins Campionat de Catalunya d’Embarcació Fundejada (veterans) • Seu al Club de Pesca Maresport d’Arenys. • 16 participants de tot Catalunya, categoria veterans (+55 anys). • Competició en dues mànegues i captura-i-solta, amb recompte per punts segons espècie. Recollida de residus al mar (Base Nàutica d’Arenys) • Activitat de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • Es recullen deixalles tant a platja com a aigua amb caiac, SUP, embarcacions o neoprè cedits gratuïtament. • Participació molt variable segons el temps, però la zona és un punt d’acumulació de brossa pels corrents. • Les deixalles es classifiquen i es porten a deixalleria. Activitat de conscienciació amb suport de l’Agència Catalana de Residus i la Federació Catalana de Vela. 1.5. Tarragona i el riu Francolí Jornada “Fem Francolí” • L’associació Aurora celebra la 13a jornada Fem Francolí a la llera del Riu Francolí de Tarragona. • Doble objectiu: conservació de la natura i salut mental. • Activitats: descoberta de fauna i flora del riu, i dinàmiques sobre el vincle entre natura i benestar emocional. • Jornada gratuïta amb inscripció prèvia, oberta a tota la ciutadania. Butlletí meteorològic marí • Fort episodi de tramuntana i mestral: - A la Costa Brava, mar molt alterada mar endins amb onades de 6–7 metres. - A prop de costa, maró i forta maró; molta precaució per a la navegació. • Vent que pot superar els 100 km/h a l’Empordà i continuarà encès fins dissabte al matí. 2. El nostre mar: Omega-3, peix blau i contaminació (24:–40: aprox.) Secció de divulgació marina amb Boris Weissman i Sergi Corral. 2.1. Què és l’Omega-3 i per què importa • L’Omega-3 és un àcid gras essencial: - El cos humà no el pot sintetitzar. - Fonamental per al cervell i altres funcions vitals. • En una època amb proteïna barata i abundant, la clau nutricional són aquests micro-nutrients (Omega-3, vitamines, etc.), no tant la quantitat de proteïna. Fonts principals d’Omega-3 • Peix blau (sardina, seitó/anfova, bonítol, tonyina, etc.), que s’alimenta de plàncton. • La qualitat i quantitat d’Omega-3 al peix depèn de: - Quantitat i tipus de fitoplàncton disponible - Temperatura de l’aigua i ritmes de creixement del peix - Condicions ambientals i oceanogràfiques 2.2. Satèl·lits, Copernicus i previsió de pesqueres • Gràcies al programa Copernicus i els satèl·lits Sentinel, es poden mesurar: - Temperatura superficial del mar - Transparència de l’aigua - Concentracions de fitoplàncton (productivitat) • A partir d’això, investigadors com els de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) poden: - Preveure la disponibilitat d’Omega-3 als peixos segons condicions ambientals. - Recomanar estratègies de pesca més sostenibles (quan convé o no sortir a pescar). • Es passa d’un model de “sortir a veure què es pesca” a un de gestió basada en la previsió. “Una previsió ens permet fer una gestió. Després la farem bé o malament, però com a mínim tenim eines.” 2.3. Contaminació, mercuri i bioacumulació • Explicació de la bioacumulació: - Contaminants (p. ex. mercuri) llançats des de terra acaben al mar. - Peixos petits (p. ex. sardines) viuen poc i acumulen poca quantitat. - Grans depredadors (tonyina, peix espasa) mengen milers de peixos petits i acumulen nivells més alts al llarg dels anys. • Per això es recomana: - Consumir peix blau petit de manera regular. - Menjar tonyina i grans depredadors amb moderació, sense alarmisme però evitant abusos. “Es pot menjar tonyina, és boníssima; però no cada dia, perquè també acumulem aquests microcontaminants.” 2.4. Peix blau vs. peix de roca • Peix blau: - Viuen a alta mar, són nedadors constants. - Cos hidrodinàmic, menys greix acumulat visible però rics en Omega-3 al teixit. - Exemple: sardina, seitó, bonítol, tonyina, etc. • Altres peixos (de roca, de fons): - Viuen més lligats al fons i a la costa. - Diferent estructura corporal i composició nutricional. 3. Cultura marítima: mites, sirenes i supersticions (40:–58: aprox.) Entrevista amb Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari de l’exposició del Museu Marítim de Barcelona “Canç de sirena, fascinació i abisme”. 3.1. Per què ens fascinen les sirenes • La figura de la sirena ve de l’Odissea d’Homer, però perviu en la tradició oral contemporània. • Històries recollides en folclore i memòria oral (p. ex. la del rem-portat terra endins per un mariner que busca un lloc on ningú el reconegui). • El cant de sirena simbolitza: Atracció pel desconegut + por a l’abisme • Ulisses vol escoltar el cant (desig) però es fa lligar al pal (prevenció). Aquesta tensió continua vigent als mars actuals. 3.2. L’exposició “Canç de sirena” L’exposició s’articula en tres àmbits: Immersió en el món mític • Sala immersiva plena d’éssers fantàstics marins de diverses cultures (occidentals, orientals, africanes). La vida al vaixell • Presència d’una barca de jàvega (Maria Carmen) al centre de la sala. • Decoració amb flors i objectes considerats de malestrugança per la gent de mar. Arribada a terra • Reflexió sobre com aquests mites es tradueixen en ritus, normes i tabús que regulen la vida marinera. 3.3. Malestrugances i ordre/desordre al vaixell Objectes tabú al vaixell • Sabates de carrer, paraigües, conills, capellans, o passar sal d’una barca a l’altra. • Són elements “de terra” que, dins d’una embarcació, es perceben com a fora de lloc i potencials portadors de desordre. Explicació antropològica (ordre vs. desordre) • Inspirada en l’estructuralisme de Lévi-Strauss: una mateixa cosa pot ser neta o bruta segons el lloc on es troba. • El mariner no pot controlar el clima ni la mar, però sí pot controlar l’ordre simbòlic al vaixell: - Espai endreçat - Absència d’objectes que “no hi pertanyen” - Ritus i prohibicions que donen sensació de control davant un medi imprevisible “La pitjor amenaça d’un navegant és el desordre còsmic; els ritus intenten mantenir un ordre simbòlic.” Casos concrets • Pescador de Palamós que veu com el patró anul·la una sortida només perquè un tripulant porta sabates de vestir en comptes d’espardenyes. • Tabús sobre conills i capellans al vaixell, previstos per una futura conversa més extensa. 4. Segona hora: Blue Boost, xiringuito i Nadal (58:–final) 4.1. Innovació al Delta: projecte Blue Boost (58:–78: aprox.) Entrevista amb Ignasi Gairín (IRTA, programa d’aqüicultura) a càrrec de Cel Prieto. Objectiu de Blue Boost • Donar una alternativa productiva a camps salinitzats i terrenys limítrofs amb el mar al Delta de l’Ebre. • Assajar sistemes d’aquicultura multitròfica integrada: combinar - Peixos de baix nivell tròfic (llissa Mugil cephalus, “batxut”) - Macroalgues - Bivalves filtradors (cloïsses i ostres) Com funciona el sistema • Els peixos mengen pinso i excreten nitrogen -> es transforma en nitrits i nitrats. • Els nitrats actuen com a adob per a macroalgues i fitoplàncton. • Les macroalgues creixen ràpidament a temperatures altes (estiu). • Les ostres i cloïsses s’alimenten de: - Microalgues (fitoplàncton) - Matèria orgànica en suspensió remoguda pel moviment dels peixos “Estem creant un petit ecosistema on el residu d’una espècie és recurs per a les altres.” Resultats preliminars • Tres llacunes experimentals de 100 m² al centre d’aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita. • Bon creixement dels peixos, i creixement de bivalves superior al d’assaigs previs amb cloïsses soles. • Es planteja extrapolar el model a arrossars d’1–2 hectàrees, especialment els més exposats a temporals marins (Glòria, Filomena) i pujada del nivell del mar. 4.2. Crisi ecològica del Delta i oportunitats Salinització i temporals • Temporals com Glòria i Filomena van inundar milers d’hectàrees d’arrossar amb aigua salada. • A curt termini, això redueix el rendiment de l’arròs; a mitjà-llarg termini, alguns camps poden deixar de ser viables com a conreu d’aigua dolça. Resposta resilient • Blue Boost proposa reconvertir aquests terrenys en espais d’aquicultura marina amb: - Espècies locals de baix nivell tròfic (més sostenibles) - Valor afegit per bivalves i macroalgues (alimentació, cosmètica, farmàcia, envasos biocompostables). • També es veu com una resposta a l’impacte del cranc blau, que ha eliminat moltes poblacions naturals de bivalves (escopinyes, cloïsses, catxels) a l’abadia. Calendari i transferència al sector • Projecte de tres anys, ja completada la primera anualitat. • Es preveu tenir resultats robustos cap a 2027 per oferir models de rendibilitat als arrossaires interessats. • Blue Boost és un projecte europeu, amb socis de Polònia, Itàlia, Portugal i col·laboracions al Brasil. “Resiliència és adaptar-nos als canvis. El delta canvia, però hi ha oportunitats si sabem aprofitar-les.” 4.3. “El xiringuito de la Laura”: humor, Nadal i cultura pop (78:–96: aprox.) Secció distesa de Laura Rovira amb la Marina i la Sílvia. Tò de la conversa • Secció d’humor i conversa informal, amb joc d’acudits, comentaris lingüístics i referències a l’actualitat cultural. Temes tractats • Premis ARC: - La tècnica Sílvia García hi estava nominada però no va guanyar. - Valoració irònica de la gala i dels reconeixements a les festes de Santa Tecla de Tarragona. • Debat “pre-Nadal”: - Calendaris d’advent (xocolata vs. versions “luxury” caríssimes). - Loteria de Nadal: pressió social de comprar dècims “per si toca”. - Sopars d’empresa i team building: més aviat vistes amb escepticisme, preferint millores salarials. - Enceses de llums i “explotació” anticipada del Nadal als comerços. - Amic/enemic invisible: divertit amb amics, incòmode si és imposat a la feina. • Gastronomia nadalenca: - Reivindicació de l’escudella i els canelons. - Pollastre farcit al forn a casa de la Laura com a plat tradicional familiar. • Tradicions catalanes de Nadal (segons webs divulgatives): - Caganer al pessebre com a símbol de sort i fertilitat de la terra. - Tió de Nadal, alimentat dies abans i que “caga” dolços i regals. - Dia de Sant Esteve, tradició especialment catalana vinculada a la continuïtat del cicle festiu de Nadal. - Referències a l’Home dels Nassos i als pastorets, tot i que no tothom ho viu amb la mateixa intensitat. • Música i concerts: - Nou disc de la Rosalia: debat sobre l’estil més orquestral i com es traslladarà en directe. - Crítica als preus i sistemes de venda d’entrades per grans concerts (cas Oques Grasses), massificació, bots, revenda i FOMO. La secció juga constantment amb la ironia, el relat personal i la complicitat amb l’oient. 4.4. Agenda de cap de setmana per territoris (96:–final) Costa Brava (Sergi Corral) • Cuina de pescadors al Maram (L’Escala). • 13è Fòrum de Recerca del Baix Ter a Serra de Daró. • Activitats familiars al Cap de Creus. • Festes majors d’hivern a Sant Climent Sescebes i Terrades. • Visita guiada a la fageda de l’Albera. • Aplec de Santa Caterina a Torroella de Montgrí (sardanes, gegants, dinars populars i excursions al Castell del Montgrí). Terres de l’Ebre (Cel Prieto) • Teatre Molotov (cas Cipriano Martos) al Museu de Tortosa. • Jornada Tasta la cultura de l’Ebre sobre l’oli d’oliva a Santa Bàrbara. • Jornada de creació en residència RC-SC a Freginals. • Concert del Quartet de Corda de la Simfònica de Sant Cugat al Festival Riuavall (Flix), reivindicant compositores oblidades. • 11es Jornades del patrimoni literari ebrenc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa). • Festivitat de Santa Cecília a Vilalba dels Arcs. • Jornades gastronòmiques de l’ànec i el coll verd a Deltebre. Maresme (Oriol Leo) • Ja esmentats: Campionat de pesca d’embarcació fundejada i recollida de residus a la mar. • Concert de Sweet Marta & The Blues Shakers al Parc del Tramvia (Montgat). • Festa del Parc del Montnegre i el Corredor (tallers, passejos adaptats, ruta inclusiva, animació). • Visita guiada al cementiri del Masnou com a museu a l’aire lliure. Garraf (Carles Monasterio) • Diumenge al Mercat de Mar de Vilanova i la Geltrú: - 41è Festival d’Eixató - 28è Concurs Nacional d’Eixató Pere Tàpies • Reivindicació de l’eixató com a plat emblemàtic que combina productes del mar i de l’horta dins la Ruta del Xató. 5. Idees clau de l’episodi • Connexió ciència–pesca–alimentació: des del marcatge electrònic de tonyines fins a l’ús de satèl·lits per calcular Omega-3 i planificar pesqueres sostenibles. • Resiliència del Delta de l’Ebre: el projecte Blue Boost exemplifica com transformar problemes (salinització, cranc blau, canvi climàtic) en noves oportunitats productives sostenibles. • Cultura i imaginari mariner: mites com les sirenes, tabús al vaixell i ritus de protecció mostren com la gent de mar dona sentit i ordre a un medi inherentment incert. • Compromís ambiental local: recollides de residus, jornades al Riu Francolí i accions educatives reforcen el vincle entre comunitats i ecosistemes. • Vida social i festiva de tardor-hivern: des de la gastronomia (eixató, oli, ànec del Delta) fins a la música, teatre i les primeres converses de Nadal, el programa retrata un litoral viu, canviant i molt divers.

  • 1h 52min

    Mar, ciència, pesca i Nadal a Tarragona

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima i costanera catalana, combinant informació de servei, ciència marina d’alta tecnologia, crisi del sector pesquer, cultura musical i polítiques municipals al Delta de l’Ebre i a Tarragona. 1. Obertura, equip i canvi de temps (0–353) Presentació del programa i de l’equip • Presentació d’Arran de Mar (de 16 a 18 h) i avís dels continguts del dia: notícies de costa, robot submarí, Delta de l’Ebre, mites i llegendes, Santa Cecília i pressupostos municipals. • Salutació a l’equip tècnic i als corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Xerrada informal sobre el fred • Conversa distesa sobre l’arribada del fred, la tramuntana i el mestral, i el contrast entre qui l’enyora i qui pateix per les baixes temperatures. • Referències a Tarragona i a l’hivern, tot barrejant bromes amb comentaris quotidians. 2. Noticiari de costa: del cap de Creus a Tarragona (353–1485) 2.1. Costa Brava – Rescats i tramuntanada (353–513) Exercicis de salvament a l’Escala • La Creu Roja i Salvament Marítim fan exercicis rutinaris de salvament a la platja del Rec del Molí (l’Escala). • Participa la llanxa Salvamar Lira, amb base al Port de Roses. • Simulen el remolc d’una embarcació embarrancada, una situació molt habitual a la costa. • Hi intervenen una vintena de voluntaris que cobreixen la zona del Cap Norfeu al cap de Begur i que han treballat en emergències com la DANA del País Valencià. Primera gran tramuntanada de la tardor • La primera bufada seriosa de tramuntana obre la porta a un episodi hivernal sobtat: - Ratxes previstes de més de 100 km/h. - Onatge de 2–3 metres. - Baixada de temperatura després d’un novembre excepcionalment càlid (fins a 4 °C per sobre la mitjana). • Feia mesos que no es vivia una situació similar; el 2025 només s’han registrat 24 dies de tramuntana quan n’hauria d’haver més de 90. • Es preveu mantenir ambient d’hivern amb noves entrades de tramuntana fins a inicis de desembre. 2.2. Delta de l’Ebre – Riscos d’hivern i aiguats (513–722) Formació d’autoprotecció a la Ràpita • Una seixantena d’alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Horta Vella (la Ràpita) rep formació de Protecció Civil. • Continguts principals: - Com actuar davant inundacions, ventades, onades de fred, nevades. - Ús segur d’aparells de calefacció. • Objectiu: fomentar la cultura de l’autoprotecció entre infants i famílies. • Rafael Prades (Protecció Civil Terres de l’Ebre) destaca: "Volem que des d’edats primerenques comencin a impregnar-se d’aquesta cultura i que siguin eina de transmissió cap a les famílies". Alcanar i la renaturalització del barranc del Llop • S’inicia la taxació de 10 habitatges al barranc del Llop (Alcanar Platja) que s’hauran d’enderrocar arran dels forts aiguats. • Objectiu: renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys futurs. • L’Ajuntament fa les taxacions amb una empresa externa i negociarà amb els veïns; la Generalitat ajudarà econòmicament. • L’alcalde Joan Roig fixa un horitzó clar: No vol que hi quedin veïns vivint la tardor vinent en aquesta zona de risc. 2.3. Garraf – Robot submarí i ciència marina (722–903) Proves d’un robot submarí a Vilanova i la Geltrú • El SARTI (UPC – Vilanova) desplega un robot submarí tipus crawler al Port de Vilanova. • Objectiu: provar-lo abans de connectar-lo a l’OPSI, observatori submarí situat a 4 km de la costa i 20 m de fondària. • Forma part del projecte europeu Digiforeco (programa Horizon Europe) per crear un bessó digital de l’oceà. Funcions del robot (segons l’investigador Dan) • Dissenyat per treballar a la zona bentònica (fons marí). • Es connecta als observatoris com l’OPSI per ampliar la zona d’observació amb: - Càmeres. - Sensors biogeoquímics. - Manipulador per fer proves in situ. • Permet monitorar l’ecosistema en 4D (espai + temps) i millorar els models ecològics locals. Paper de la ciència i dels pescadors (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Durant dècades, les dades del mar provenien sobretot de la pesca i dels pescadors. • Ara, les noves infraestructures (robots, observatoris, campanyes oceanogràfiques) permeten: - Accés a zones remotes. - Monitoratge 24/7. - Més informació qualitativa i quantitativa del fons marí i dels recursos. • El projecte combina: - Sleeping data (dades històriques arxivades, sovint manuscrites). - Dades noves de campanyes i robots. • Repte clau: traduir i calibrar dades molt diferents (captures, fotos, sèries de temperatura i salinitat) per veure tendències de dècades i projectar escenaris futurs. • Importància per a: - Gestió pesquera i ecològica. - Creació d’un entorn virtual obert perquè científics, gestors, governs, actors locals i públic general accedeixin a les dades. • Destaca el valor de les reserves marines: quan es deixa de pescar en una zona, el fons es recupera i, amb el temps, també les comunitats i els recursos pesquers. 2.4. Maresme – Patrimoni domèstic i comerç local (903–1181) Inventari de caixes, baguls i cofres antics • L’Associació del Moble de Catalunya impulsa el projecte El teu bagul, la nostra història. • Objectiu principal: identificar caixes de mariner, una tipologia pròpia del Maresme (més petites, decorades, sovint amb calaixos). • Funcionament: - La ciutadania envia fotos i dades del bagul a la web elteubagul.com. - Un comitè científic cataloga cada peça. • Ja s’han registrat 800 peces des de desembre passat, majoritàriament caixes de núvia amb un fort valor familiar i etnogràfic. • Presentació pública a Arenys de Mar amb especialistes en caixes de mariner i baguls d’indianes. Premis Arenys Acció 2025 – Focus en la pesca • Dues peixateries d’Arenys de Mar (Anna i Illa Sobirà) reben el guardó d’Economia Blava. • El gerent de la peixateria Anna subratlla: - El fort descens de nombre de peixateries al mercat. - La dificultat creixent per aconseguir peix i el seu encariment. - La vinculació indissoluble entre Arenys i el peix, i el desig que sempre hi hagi parades amb peix d’Arenys per Nadal. • Altres premis: trajectòria empresarial, jove empresari, trajectòria professional i un guardó honorífic. 2.5. Tarragona – Nadal i descarbonització del Port (1181–1347) Nova encesa de llums de Nadal • La festa de l’encesa de llums de Nadal es trasllada de la Rambla Nova a la plaça de la Font, ja que la Rambla es va quedar "petita" l’any anterior. • Acte el 28 de novembre a les 18.30 h amb espectacle de marcat ADN tarragoní, pirotècnia i un arbre de 15 metres. • Més de 200 activitats nadalenques: circ, música al carrer, propostes familiars i il·luminació en punts com la plaça Verdaguer. • L’Ajuntament de Tarragona hi destina uns 400.000 € per enllumenat en una setantena de carrers de centre i barris. Descarbonització del Port de Tarragona • La Comissió Europea concedeix 6,5 M€ al Port de Tarragona dins un paquet de 600 M€ per descarbonitzar el transport. • Projecte clau: desplegar sistemes d’electricitat en terra al Moll de Balears. • Dades tècniques: - Inici amb 10 MVA, ampliables a 20 MVA. - Subministrament simultani a dos vaixells mitjans o un de gran. • Objectiu: reduir emissions dels vaixells atracats i avançar cap a un Port de Tarragona més sostenible. 2.6. Serveis: temps i trànsit (1347–1485) El temps a la mar (Lluís Mi Pérez) • Confirmació de l’episodi de tramuntana i mestral: - Intensificació la matinada i matí de divendres. - Ratxes > 80 km/h a l’Empordà i Costa Brava. - Fort maror o maragassa a la Costa Brava i mestral fort a la Costa Daurada (especialment al golf de Sant Jordi). Trànsit (Servei Català de Trànsit) • Incidència principal a l’AP-7 a Mollet del Vallès (vehicle avariat): - Un carril tallat sentit sud. - Fins a 10 km d’aturades entre la Roca del Vallès i Mollet. • Repercussió a la C-17 amb 4 km d’aturades en sentit Barcelona. 3. Reportatge ampliat: el robot submarí de Vilanova (1515–2402) 3.1. Tecnologia: el robot crawler (Dan, SARTI – UPC) • El robot Crawler està dissenyat per treballar al fons marí i connectar-se a l’OPSI. • Objectius principals: - Expandir la zona observada més enllà del punt fix de l’observatori. - Recollir dades amb càmeres, sensors biogeoquímics i un braç manipulador. - Monitorar espècies d’interès i l’ecosistema en general. Proves al Port de Vilanova • Es comprova: - El funcionament del sistema d’alimentació i comunicació a llarga distància. - El consum energètic i el comportament del robot segons el tipus de fons. • El robot podrà operar fins a 50 m de l’OPSI i, posteriorment, es desplegarà a Kristineberg (Suècia) durant mig any – un any per estudiar l’escamarlà noruec (Norwegian lobster). Treball conjunt tecnòlegs–ecòlegs • La tecnologia es dissenya a partir de les necessitats de dades que marquen els ecòlegs. • El robot permet passar d’una observació puntual a una visió espacial completa, essencial per construir models ecològics robustos. 3.2. Paper de la IA i funcionament continu • La IA (intel·ligència artificial) és clau perquè el volum de dades (sobretot vídeos i senyals acústics) és inassumible manualment. • Funcions de la IA: - Detectar espècies d’interès en imatges on el 90% del temps "no passa res". - Filtrar només la informació rellevant per alimentar models ecològics. • Amb la connexió elèctrica a l’OPSI, el robot podria operar 24/7 durant mesos, limitat només pel manteniment (neteja de biofouling, càmeres, parts mecàniques). 3.3. Ciència i gestió: Digiforeco (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Digiforeco connecta: - Dades històriques (pesca, campanyes oceanogràfiques dels anys 80–90, arxius en paper). - Dades noves d’observatoris i robots. • Objectius: - Calibrar i fer comparables aquestes fonts tan diferents. - Estudiar l’evolució de comunitats marines i recursos pesquers en diversos països (Catalunya, Suècia, Itàlia, Irlanda). - Avaluar l’impacte del canvi climàtic i de la pesca, i orientar polítiques futures. • Es vol crear un entorn virtual obert de diversos nivells de complexitat on: - Científics, gestors, governs, actors locals i ciutadania puguin consultar dades, tendències i escenaris. • Es constata el valor de les àrees protegides: - Primer es recupera el fons marí (si es redueix la pesca d’arrossegament). - Després es recuperen les comunitats biològiques i, a llarg termini, els recursos pesquers. 4. La crisi de la pesca al Maresme: NotiLlotja (2402–3051) 4.1. Situació actual a la confraria de Sant Elm (Arenys de Mar) Context de dificultat general • Cristina Badillo, de la llotja d’Arenys de Mar, descriu un moment "molt difícil" per al sector pesquer a Catalunya. • En diversos ports hi ha barques amarrades per falta de dies de pesca disponibles. • A Arenys poden continuar sortint perquè aprofiten dies de dues embarcacions inactives, però això no és una bona notícia: implica flota parada i incertesa. Flota actual • Tres modalitats: - Arrossegament: 12 embarcacions actives (algunes enfocades a la gamba), columna vertebral de la confraria pel volum de captures. - Arts menors: una vintena d’embarcacions. - Encerclament: 3 barques actualment en aturada biològica fins al gener. • En comparació amb el passat, la flota s’ha reduït dràsticament (abans hi havia moltes més barques d’arrossegament i d’encerclament). 4.2. Abundància de peix, però restriccions creixents • Paradoxalment, hi ha molt de peix i molta gamba al calador, segons els pescadors. • Peix que arriba a la llotja: - Blanc: pagell, besuc, rap, bruixa, moll, roger, etc. - Crustacis: gamba, escamarlà. - Peix blau (sardina, seitó) quan no hi ha aturades biològiques. • La pesca és de proximitat i alta frescor: del mar al taulell en 4–6 hores. 4.3. Preus, accés al producte i desconeixement del consumidor • Els preus del peix "van com sempre": - Hi ha espècies assequibles (bruixa, moll, roger) que la gent compra poc per desconeixement. - La gamba puja de preu perquè hi ha quota limitada i s’acosta Nadal, augmentant la demanda. • Cristina defensa que el peix no és car en relació a l’esforç, les restriccions i la qualitat, especialment comparat amb importacions llunyanes menys regulades. 4.4. Crítica a les polítiques europees Sobrerestricció vs. sobrepesca • Es rebutja rotundament l’acusació de sobrepesca al Mediterrani català: - La flota s’ha reduït més d’un 50% de manera natural. - S’han introduït malles més selectives, vedes biològiques i quotes estrictes (especialment de gamba). • Cristina afirma que els informes científics (CIEM/ICES, científics locals) indiquen recuperació d’estocs i bon estat del medi, però malgrat això es continuen aplicant retallades. Impacte social i econòmic • La pesca és un sector tractor que mou: - Microempreses (embarcacions). - Treballadors de confraries, majoristes, peixaters, transport, restauració. • Les restriccions de dies de pesca (es parla d’escenaris de 130 dies/any o fins i tot 27 dies/any proposats en un moment) fan insostenible el negoci i desincentiven el relleu generacional. • Es critica que decisions es prenguin des de Brussel·les, lluny del mar i del coneixement local. 4.5. Crida als consumidors • Missatge final molt clar: - Comprar peix de proximitat a les peixateries locals. - Llegir bé les etiquetes. - Entendre que és una forma de defensar la qualitat, el patrimoni gastronòmic i el futur del sector. 5. Cultura i identitat al Delta de l’Ebre (Segona hora) (3592–6759) 5.1. Santa Cecília a Deltebre: música i arrelament (3623–4634) Celebració i homenatge a mossèn Gabriel Zapater • Santa Cecília (22 de novembre) és la "festa gran" de l’Associació Musical L’Espigador de Deltebre. • Enguany la diada és especialment rellevant perquè coincideix amb el centenari del naixement del fundador de l’entitat, mossèn Gabriel Zapater. Programa d’actes • 18.00 h: Concert de Golden Groups a la plaça mossèn Gabriel Zapater (davant l’església): - Grup de versions modernes amb veus i instrumentació (percussió, vent, guitarres, baix). - Ha crescut en un any de 13–14 membres a uns 25. • 19.00 h: Missa de Santa Cecília a la parroquial de Sant Miquel, cantada per la coral de l’Espigador amb repertori de música sacra. - La coral ha cantat recentment en una missa televisada per TVE, fet que es viu amb orgull. • Després: concert de banda i àpat de germanor. L’Espigador: banda, coral, Golden Groups i escola de música • L’Espigador agrupa: - Banda simfònica (secció principal i històrica). - Coral. - Golden Groups (música moderna i versions). - Escola de música de gestió municipal però conduïda per l’entitat. • Funció clau de l’escola: - Proveir la Sàvia nova de la banda (els nous músics debuten tradicionalment per Santa Cecília). - Formar també persones, no només músics, amb valors d’integritat, felicitat i servei a la comunitat. • Vuit alumnes han superat les proves d’accés al conservatori, fet que es viu com un salt qualitatiu i un aval de la feina pedagògica. Identitat, orgull i "espigosfera" • El president, Carlos Castaño, reivindica una autèntica "espigosfera": - Un entorn on tothom se senti part de l’entitat. - Comparació amb ser soci del Liceu o d’un Orfeó: ser soci de l’Espigador hauria de ser motiu d’orgull. • Santa Cecília es comparteix amb les dues realitats històriques de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria), alternant parròquies; enguany, però, es repeteix a Sant Miquel per coherència amb l’homenatge al mossèn Gabriel. 5.2. Mites i llegendes del Delta de l’Ebre (4634–5487) Amb Joan de Déu Prats, escriptor i divulgador El Delta com a espai liminal • El Delta de l’Ebre és descrit com un espai entre terra i mar, canviant i vulnerable: - Creixia amb els sediments del riu, però ara retrocedeix per les preses i rescloses a l’interior. - Històricament ha estat marjal insalubre, amb malària i febres, i refugi de gent al marge (bandolers, moriscos, fugitius, bruixots). Figures llegendàries principals La Cucafera • Monstre marí que hauria encallat als sorrals del Delta. • Pescadors l’haurien portat a Tortosa, on mor i acaba convertit en element de bestiari festiu. • Equivalent nostrat al "monstre del llac Ness", la Tarasca o el Kraken. Els marfantos • Espectres que vaguen per les maresmes i terrenys inestables del Delta. • Podrien ser les ànimes de fugitius, exesclaus i moriscos que s’amagaven a la zona dominada pels cavallers hospitalers de Sant Joan de Malta. • També s’explica que la seva fama podria ser alimentada per contrabandistes per espantar curiosos. Els gambutzins (o gatbosins) empiquepadors • Criatures associades al vent fort que baixa per la vall de l’Ebre (tramuntana/vent de dalt). • Protagonitzen la broma clàssica de "anar a caçar gambutzins" amb un sac i un bastó. • Podrien estar inspirats en les plagues de petites papallones blanques (anomenades palometes) que de vegades envaeixen la zona. Boscos mil·lenaris i arbres testimoni • Als Ports hi ha la fageda del Retaule, la més meridional de Catalunya. • A la zona d’Ulldecona existeix una concentració única d’oliveres mil·lenàries (algunes es creu que tenen 1.000–2.000 anys). • Es reivindica la força simbòlica d’asseure’s sota un ésser viu que ha vist segles d’història. Pirates i frontera amb l’Àndalus • El Delta i l’entorn de l’Alfama eren punts ideals per a pirates barbarescos i bandolers. • Llegenda d’Alcanar: - Una noia que portava el dinar al pare pescador és segrestada per pirates i portada a l’altra riba mediterrània. - Sobreviu a un naufragi, és acollida i es casa amb un home del lloc, però somia tornar. - Dècades després, s’escapa amagada a la bodega d’un vaixell; quan surt a coberta, la deixen a la platja d’Alcanar, d’on havia marxat. - En reconèixer el lloc, el xoc emocional la torna boja i es passa la vida rondant la platja. 5.3. Pressupostos 2026 de Deltebre: inversió rècord i transformació (5487–6759) Entrevista amb Andreu Curto, tinent d’alcaldia de Deltebre Eficient Magnitud del pressupost • Pressupost 2026: 30,65 M€, el més alt de la història del municipi. • Increment del 12% respecte a l’any anterior. • Moment simbòlic: a les portes del 50è aniversari de la segregació (2027). Perfil altament inversor • 13,7 M€ en inversions (prop del 45% del pressupost): - Molt per sobre de la mitjana catalana. - Estratègia: compensar els dèficits històrics estructurals i l’escassa inversió d’altres administracions al Delta. • Objectiu: situar Deltebre com a mínim al nivell de serveis d’un municipi mitjà del país. Projectes estratègics principals Passeig del Carrilet • Projecte estrella del mandat, dividit en fases i etapes, cost estimat de la primera fase: 12 M€. • Funcions: Reduir els problemes d’inundacions als punts més crítics del casc urbà. Crear una gran via cicloturista que connecti el passeig fluvial amb la façana nord de Deltebre. Generar nous espais de cohesió social i mobilitat sostenible. • Els primers resultats ja es veuen: amb només la primera etapa acabada, alguns punts històricament inundables ja no s’inunden en episodis de pluja intensa. Teatre Auditori Rialto • Recuperació de l’antic cinema Rialto com a teatre auditori municipal. • Importància doble: Patrimoni històric (poc però valuós, després de la pèrdua d’altres edificis com l’antic Coliseum o les estacions del carrilet). Equipament cultural i de cohesió social de futur. • Finançament: Cost total previst: prop de 3 M€. Subvenció Next Generation (PIREP): 949.000 €. • Calendari: part estructural acabada abans de finals de març de 2026. Camps de futbol amb gespa artificial • Renovació de la gespa dels camps Josep Maria Torres i Camp Nou de Deltebre. • Responen a: Vida útil esgotada dels actuals camps. Alta demanda social i esportiva. • Cofinançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Aigua potable i clavegueram • Després de resoldre un contracte considerat molt desfavorable, es millora notablement el rendiment de la xarxa: De 29% a 55% de rendiment en dos anys (reducció de fuites). • Noves inversions: Renovació i digitalització de tots els comptadors per detectar fuites i orientar millor les actuacions. Enllumenat públic • Internalització del servei i creació d’una brigada municipal d’electricitat. • Renovació completa a tecnologia LED del casc urbà i de Riumar: Estalvi energètic i econòmic significatiu. Millora de la seguretat i de la percepció d’espai públic. Camins rurals i altres millores • Inversió continuada en manteniment i millora de camins rurals, bàsics per a l’activitat agrícola i la mobilitat interna. Subvencions externes i finançament • El pressupost inclou 6,8 M€ en subvencions externes. • Fonts principals: - Préstec sense interessos de 3 M€ per a l’enllumenat (estalvi i sostenibilitat). - Subvencions diverses per al Passeig del Carrilet (turisme i infraestructures). - PUOSC (camps de futbol, caldera del Centre Esportiu del Delta, etc.). - Fons Next Generation per al Rialto i la Roser (1,8 M€ en una fase anterior). • Estratègia: maximitzar ajudes per no carregar tota la transformació sobre els ingressos propis ni el deute. Pressió fiscal i tributs • El 2026 es manté la congelació dels tributs municipals. • Des que governa l’actual equip (encapçalat per Lluís Soler): - No s’han apujat impostos; l’IBI rústic i urbà es va ajustar a la baixa en el seu moment. - S’han corregit algunes injustícies en taxes (com la d’escombraries) per repartir millor la càrrega. • Missatge polític: el progrés de Deltebre ha de venir per més gestió, no per més pressió fiscal. Mirant a 2027: 50 anys de municipi • El 50è aniversari de Deltebre (2027) es vol celebrar amb: - Gran part dels projectes estructurals acabats o molt avançats. - Un municipi més equipat, connectat i sostenible. • Curto insisteix en el reconeixement a totes les persones que han fet créixer Deltebre en aquests 50 anys i en l’objectiu que la gent se senti orgullosa del seu poble. 6. Bloc informatiu local de Tarragona (3401–3536) (Encara que és un butlletí separat, forma part de la franja) • Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: acord entre PSC i Junts per un paquet de mesures de 11,8 M€ (administració més àgil, foment del català, impuls del Mercat del Fòrum, etc.). • Esquerra Republicana anuncia vot en contra al·legant incompliments recurrents. • Nadal a Tarragona: reafirmació del lema Per Nadal tot és possible, amb una imatge gràfica de Marvol Pini on es veu un rei mag en bicicleta pel Pont del Diable. • Congrés d’Arqueologia i Món Antic amb un centenar d’investigadors debaten sobre els Amfiteatres romans i el futur del patrimoni, en el marc del nou Consorci de Patrimoni Romà. 7. Tancament musical i publicitari • Pausa publicitària amb referències al Moll de Costa del Port de Tarragona, a l’ICIQ, a serveis municipals i a comerç. • Tancament de programa amb música i recordatori d’horari: Arran de Mar emet de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, per Tarragona Ràdio. Idees clau transversals • Mar i canvi climàtic: tramuntanades, fred sobtat i necessitat de monitoratge avançat del Mediterrani. • Tecnologia al servei del mar: robots submarins, observatoris i IA per comprendre i protegir els ecosistemes. • Crisi i dignitat de la pesca: abundància de peix vs. restriccions polítiques, defensa de la pesca artesanal i dels circuits de proximitat. • Identitat cultural: música (Santa Cecília), llegendes, bestiari, patrimoni (Rialto, oliveres mil·lenàries) com a eixos de cohesió. • Política local transformadora: grans inversions a Deltebre i Tarragona, orientades a sostenibilitat, serveis bàsics, cultura i qualitat de vida.

  • 13'

    Embarcacions elèctriques i ecodisseny a l’economia blava

    Resum del contingut 1. Context i protagonistes Espai radiofònic "Pensant en blau", dedicat a l’economia blava. Conduït per la Marina, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo. Invitada: Gemma Pagès, cofundadora de C-Free Boats (Cefir Boats), referent en embarcacions sostenibles. 2. Premi Catalunya Ecodisseny 2025 C-Free Boats rep el Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva visió sostenible del mar. Per a l’empresa, el premi significa: Reconeixement públic i sectorial. Validació del seu ADN basat en la sostenibilitat. Impuls per seguir innovant en ecodisseny i economia blava. "Els premis et donen reconeixement, i si va lligat a la sostenibilitat, encara més." 3. Característiques de l’embarcació Cefir 800 Disseny híbrid i adaptable Model Cefir 800, embarcació de 8 metres d’eslora. Pot funcionar amb motor de combustió o amb motor elèctric. El casc s’ha dissenyat expressament perquè: Suporti l’augment d’una tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). Mantingui el bon comportament de navegació tant en versió de combustió com elèctrica. Funcionalitat i confort mediterrani Homologada per a 12 persones, malgrat tenir només 8 metres. Disposa de: Dos camarots i un bany. Espais pensats per a l’ús actual: espai per a la pàdel, carregadors inalàmbrics i ports USB, pantalles tàctils, GPS i equipament de seguretat moderna. Disseny molt mediterrani, ampli i funcional, orientat a l’usuari del segle XXI. 4. Ecodisseny i economia circular Estratègies d’ecodisseny valorades pel premi Adaptabilitat energètica: permet la transició de clients actuals de combustió cap a l’elèctric, sense canviar tota l’embarcació. Preparació regulatòria: la Gemma assenyala que: Ja hi ha espais naturals a Europa on només s’hi pot entrar amb embarcacions elèctriques. S’espera que això arribi també a Catalunya i a l’Estat. Materials i economia circular Actualment, les embarcacions es fan amb fibra de vidre, material difícilment reciclable. C-Free Boats treballa en: Incorporació de fibra de lli i de basalt, més lleugeres i reciclables. Ús de PET reciclat en determinades parts. L’objectiu és avançar cap al model “de la cuna a la cuna” en lloc de “de la cuna a la tomba”. 5. Innovació tècnica i nous projectes Estan desenvolupant un casc específic per a embarcacions 100% elèctriques. Reptes tècnics: Fer simulacions per ordinador per garantir una navegació òptima amb el pes de les bateries. Anticipar l’evolució tecnològica de les bateries i possibles combinacions amb hidrogen per reduir pes. Necessitat de: Proves, prototips i assajos abans d’implantar nous materials. Treball conjunt amb l’administració i ús de subvencions de sostenibilitat i economia blava. 6. Impacte ambiental i paper dels diferents tipus d’embarcacions Les embarcacions d’esbarjo: S’utilitzen aproximadament 15–30 dies l’any. Tenen una aportació relativament baixa a les emissions totals. Les embarcacions professionals i de port: Poden sortir cada dia. Són les que més contaminen i haurien de ser les primeres a electrificar-se. "Aquestes són realment les que contaminen; aquestes són les que s’haurien de passar, per començar, a elèctriques." 7. Infraestructures de càrrega i polítiques públiques Ports i punts de càrrega Actualment, a la majoria de ports: Es carrega l’embarcació amb la mateixa torreta que subministra electricitat als amarraments. És una càrrega lenta, que requereix deixar el vaixell tota la nit. Exemple del Port Olímpic: Instal·lació d’un supercarregador ràpid amb motiu de la Copa Amèrica, que permet carregar en aprox. una hora. Esment de la “mega bolla” flotant connectada a terra, com a solució per alimentar embarcacions, que depèn fortament de les administracions. Comparativa internacional i ajuts França: Actualment al voltant del 0,1% del pressupost per llei destinat a aquest àmbit, amb voluntat d’arribar al 0,5%. Disposa d’un pla estatal d’ajudes a l’electrificació nàutica i infraestructures. Illes Balears: Ja s’hi subvenciona part del cost per transformar un motor de combustió en elèctric. Mesures proposades Cal: Bonificacions per a la compra d’embarcacions elèctriques. Ajuts per a la retromotorizació (canviar motors existents a elèctrics). Inversió pública en punts de càrrega ràpida als ports. Idea central: Les empreses soles no poden assumir tots els costos. El procés d’electrificació és un bé col·lectiu per reduir la contaminació. "L’empresa i l’administració han de treballar de la mà; és un bé per a la societat i la ciutadania." 8. Perspectives de creixement del sector Estudis de mercat apunten que, entre 2025 i 2035: El sector de les embarcacions elèctriques podria créixer al voltant d’un 10,5% anual. Altres informes, com els d’Electric Boats, parlen d’un 12,9%. Comparativa internacional de creixement previst: Estats Units: ~9,7%. Espanya: ~8,7%. S’afirma que Espanya estaria “entre els campions de la Champions League” en ritme de creixement, sempre que hi hagi una forta empenta del sector públic. 9. Tancament de la conversa La Marina i l’Anna agraeixen la participació de la Gemma Pagès. Es destaca: La importància de la descarbonització en l’àmbit nàutic. La voluntat de seguir treballant conjuntament en la taula de descarbonització i en el marc de l’economia blava. "Amb empenta anem i treballem."

  • 1h 52min

    Justícia ambiental, economia blava i mar català

    Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a tres grans blocs: • Actualitat de la costa catalana: notícies de la Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada, amb temes de turisme, urbanisme, infraestructures i medi ambient. • Economia blava i nàutica sostenible: entrevista amb Gemma Pagès (C-Free Boats) sobre embarcacions sostenibles, ecodisseny i electrificació de la flota. • Justícia ambiental i COP30: segona hora monogràfica amb Joan Ramon Mendo i Toni Ferran sobre justícia ambiental, comunitats locals i les contradiccions de les cimeres del clima. • Pesca responsable: balanç del Scientific Angler Tagging Tour de tonyina amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. També hi ha moments de complicitat radiofònica interna: felicitacions a la tècnica Sílvia García de Tarragona Ràdio pels Premis Arcs, espais publicitaris locals i el Butlletí informatiu des de Tarragona. 1. Obertura i tertúlia de l’equip Presentació del programa i sumari • L’espai Arran de Mar s’emet de 4 a 6 de la tarda i recorre informativament la costa: l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i final a Tarragona. • S’anuncia l’estructura del dia: - Primer hora: notícies de la costa catalana. - Bloc d’Economia Blava amb Anna Alonso Tambo i entrevista sobre embarcacions sostenibles. - Espai pesca responsable amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. - Segona hora: especial justícia ambiental en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). Conversa distesa de l’equip i Premis Arcs • La conductora saluda l’equip tècnic i els corresponsals de diverses emissores locals. • Sílvia García, tècnica de Tarragona Ràdio, està nominada als Premis Arcs que se celebren al Teatre Tarragona i es barreja nervis i humor: - Es parla de què dirà al discurs, si mencionarà Arran de Mar i Tarragona Ràdio. - Es fan bromes sobre “fer un Almodóvar” agraint a tothom i sobre detalls simbòlics (sabates de cada color, peluix marí, tassa del programa). • Col·legues de Radio Delta.cat, Ràdio l’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys feliciten la Sílvia i destaquen que “ser-hi ja és una victòria”. "Per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia" (Carles Monasterio) 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1. Costa Brava: creuers i urbanisme a Cadaqués Rècord de creuers al Port de Roses • Roses tanca temporada amb 15 escales de creuers (8 l’any anterior), més de 4.000 turistes i un impacte econòmic estimat de 390.000 €. • Perfil dels creueristes: sobretot nord-americans, seguits de francesos, australians i britànics. • Destinacions visitades: Girona, l’Escala, Figueres, Peratallada, Llançà. • Palamós continua com a altre port clau de creuers a la Costa Brava. Crítica ecologista al POUM de Cadaqués • SOS Costa Brava, Salvem Cadaqués i Amics de la Natura de Cadaqués denuncien que el nou POUM permet una urbanització massiva: - Qualifiquen el pla d’“aberració urbanística” que posa en risc identitat, paisatge i sostenibilitat. - Alerten de mancances de mobilitat i evacuació i de riscos ambientals. • Recorden l’incendi de 1986 com a prova de la vulnerabilitat del poble i la necessitat d’un únic vial d’emergència ben planificat. • Efectes previstos: - Trinxament de l’entorn, tala d’oliveres i desaparició de metres de pedra seca. - Perdua del camp de futbol, trasllat de pàrquing i plaça del mercat. - Problemes d’inundabilitat en zones on es vol construir. • Les entitats es comprometen a informar la ciutadania i impulsar accions per frenar el model urbanístic que consideren insostenible. 2.2. Delta de l’Ebre: carreteres i passeig marítim Carretera “de la vergonya” T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta) • La Diputació de Tarragona torna a licitar les obres de la T-2021 per 17,6 M€, després que la primera licitació quedés deserta. • El pressupost s’ha incrementat un 30% per ajustar-lo als preus actuals. • Carretera de la Vergonya (plataforma veïnal) critica que abans no s’haguessin actualitzat els preus, però valora que ara s’hagi corregit ràpidament. • Obres previstes: - Eixamplament de la carretera fins a 6–8 metres segons el tram. - Construcció de dues rotondes (la Ràpita i Poblenou del Delta) per millorar accessos. • Importància estratègica: - Accés a turisme (barra del Trabucador), pesqueries, musclaires, camps d’arròs, IRTA i escola d’agricultura. - Trànsit actual molt superior a la capacitat de la via. • Inici de les obres previst per al primer trimestre de 2026. Restauració del passeig marítim de l’Ampolla • L’Ajuntament de l’Ampolla licita les obres per restaurar el paviment de fusta del tram entre el port i el passeig de l’Arenal. • Pressupost: 418.722 € (IVA inclòs), per: - Substitució integral del paviment de fusta. - Millora de la banca perimetral. - Pavimentació de zones fora del domini públic marítim-terrestre. • Durada prevista: 4 mesos, sense pròrroga. • Objectius: seguretat, durabilitat i sostenibilitat en un espai molt transitat. • Termini de presentació d’ofertes: fins al 2 de desembre a les 14 h, només via electrònica. 2.3. Garraf: paisatge urbà i turisme gastronòmic Supermercat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú • Veïns del barri de Mar preocupats per l’impacte visual del nou supermercat a la Rambla de la Pau. • El solar és d’equipament comercial, per tant l’obra compleix la normativa urbanística, però: - Es tem recuperar l’efecte de “mur” que ja feia en el passat la paret de la fàbrica Pirelli. • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú manté converses amb l’empresa (Consum) per: - Millorar el tractament de façana i integrar l’edifici al paisatge de la Rambla. • Testimonis clau: - Xavier Planes (AVV Barri de Mar) defensa que la Rambla és l’eix principal de la ciutat i no pot tenir arquitectura de polígon industrial. - Gerard Llobet (regidor d’Urbanisme) anuncia reunions i actuacions complementàries. • Consum treballa en una proposta de disseny més integrada al barri. “Tapa a tapa” de tardor a Sitges • Torna la ruta “tapa a tapa” de Sitges (edició de tardor) amb 28 establiments participants. • Funcionament: - Cada local ofereix una tapa pròpia maridable amb vi o cervesa. - Exemple: brioix de mantega amb pollastre marinat al curri vermell (sandvitxeria Can Vilalta). • Objectius: - Desestacionalitzar el turisme (activitat fora de la temporada alta). - Descentralitzar l’oferta gastronòmica més enllà del centre (port de Sitges, zona càmpings, Hotel Sabàtic, etc.). - Reforçar Sitges com a destinació enogastronòmica en l’any que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia. • Veus destacades: - Xavier Ripoll (regidor de Turisme) subratlla la importància de generar activitat en mesos d’hivern. - Alejandro Eguia (gremi d’hostaleria) destaca el nivell gastronòmic molt elevat i l’impacte en l’economia local. 2.4. Maresme: música, inundacions i gestió de l’aigua Canet Rock 2026: primers noms • Es confirmen els primers grups del Canet Rock 2026 (4 de juliol, Pla de Can Sala – Canet de Mar / Arenys de Mar): - La Fúmiga, 31 Fam, Els Tiets, Buhos, Maria Jaume. • La Fúmiga aprofita el festival com a un dels escenaris de comiat (500 concerts, 2 discs d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify). • La directora, Gemma Recoder, destaca: - Gran confiança del públic: més de 12.000 entrades venudes amb el cartell parcial. - Dubte de si quedaran entrades per a la roda de premsa, com ja va passar. - Tradició del festival d’oferir “coses especials” i sorpreses. • Dades pràctiques: - Més de 12 hores ininterrompudes de música i festa. - Preu entrada: 50 € general, 27,5 € infantils (0–12 anys). - Venda a canetrock.cat. Bassa de laminació a Premià de Mar / Premià de Dalt • Premià de Mar i Premià de Dalt acorden construir una bassa de laminació per reduir el risc d’inundacions en episodis de pluges intenses. • Localització: per sobre del barri de Sant Anna Tió, prop del parc aquàtic Illa Fantasia, a l’avinguda Pedra Blanca i accés a l’autopista C-32. • Característiques tècniques: - Construcció amb talussos de geomalla i escolleres per estabilitat i integració paisatgística. - Capacitat: 10.000 m³ d’aigua, 3,5 m de profunditat. • Finançament: - Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 90% del cost. - Pressupost global: 1,2 M€. - Premià de Dalt presentarà el projecte al Pla de Barris de la Generalitat com a projecte estratègic. 2.5. Costa Daurada i Terres de l’Ebre: qualitat de l’aire i turisme tot l’any Qualitat de l’aire al Morell • Estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Morell (Tarragonès) sobre compostos orgànics volàtils (COV): 1,3-butadíè • El 19% dels episodis analitzats superen el límit recomanat d’1,3-butadíè, arribant a valors de més de 2 μg/m³, i alguns pics puntuals fins a 20 μg/m³. • La coordinadora de l’estudi, Eva Gallego, destaca que: - El 1,3-butadíè és un compost que recorrentment mostra valors elevats. COV totals i benzè • COV totals: concentracions entre 20 i 431 μg/m³. - No hi ha valors de referència oficials per a exteriors, però es compara amb una norma d’aire interior que indica disconfort a partir de 200 μg/m³. - Un 17% dels episodis mesurats supera aquest valor de confort. • Benzè: entre 0,4 i 11 μg/m³ en tots els punts. - El 15% de les mostres supera els 5 μg/m³. - Alguns episodis puntuals arriben a 20 μg/m³. Metodologia i seguiment • Analitzades 47 mostres d’episodis (juliol 2024 – agost 2025) i 62 compostos identificats en 4 punts del municipi. • Les dades es recullen amb sensors en quatre ubicacions i es poden consultar en temps real al web municipal. • Acord Morell–UPC (2024–2027): 34.800 €/any, total prop de 140.000 €. Hotels d’interior i urbans: temporada ampliada • A la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, molts hotels urbans i d’interior continuen oberts més enllà de l’estiu, impulsats per: - Turisme corporatiu. - Turisme esportiu. - Reunions i congressos. • De 135 establiments associats a la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona, la gran majoria romanen oberts a la tardor. • Dades destacades: - A Tarragona ciutat, l’AC Hotel té una mitjana d’ocupació que frega el 80% a la tardor i previsions per sobre del 55% per als mesos següents, sense comptar reserves d’última hora. - A ciutats amb menys turisme com Valls o Reus, hotels enfocats a empreses mostren ocupacions més discretes (ex: Hotel Reus Park, 40% entre setmana i 25% en caps de setmana). 3. Servei de mar, temps i trànsit 3.1. Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica que la situació marítima s’haurà de seguir amb molta atenció les properes hores: - Dimecres a la tarda: - Vent de mistral al sud de la Costa Daurada. - Tramuntana a la Costa Brava, també arran de platja. - Estones de vent de sud / xaloc i de ponent fluix a la costa barcelonina. - Estat de la mar: maror a forta maror mar endins, però molts sectors de Baix Penedès a Baix Empordà amb marajol a tocar de platja. - Dijous: s’encendrà fortament la tramuntana i el mestral, amb: - Maragassa mar endins. - Mar llarga i forta maror arran de costa, sobretot Costa Daurada i Costa Brava. 3.2. Trànsit viari • Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa: - C-37 (zona Valls): via tallada en ambdós sentits per accident. - AP-7 a Vila-seca (Tarragonès): accident amb un carril tallat sentit sud, 2 km d’aturades aproximadament. - C-60 al Maresme (Argentona–Mataró, sentit sud): accident amb carril tallat i més de 4 km de cues. 4. Bloc “Economia Blava”: embarcacions sostenibles 4.1. Presentació de l’espai i la convidada • S’activa l’espai “Pensant en blau” amb Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidada: Gemma Pagès, cofundadora i directora de comunicació de C-Free Boats (empresa nàutica de Volpelleres/Volpallac) i arquitecta tècnica. • Motiu de l’entrevista: Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva embarcació Cefir Boats sèrie 800, reconeguda per la seva visió sostenible del mar. 4.2. El valor del Premi Catalunya Ecodisseny • El premi reconeix especialment: - Economia circular. - Qualitat del disseny. - Innovació social i tecnològica. • Per C-Free Boats, significa reconeixement a una aposta de fons per la sostenibilitat com a part de l’ADN de l’empresa. "Sempre una mica de reconeixement va bé" (Gemma Pagès) 4.3. Disseny de la Cefir 800: ecodisseny i transició energètica Disseny híbrid pensat per a l’elèctric • Cefir 800 és una embarcació de 8 metres d’eslora que pot muntar tant motor de combustió com motor elèctric. • Clau d’ecodisseny: el casc es va concebre des del principi per funcionar bé en ambdós sistemes, tenint en compte que l’electrificació: - Afegia fins a 1 tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). - Obligava a redistribuir pesos per mantenir estabilitat i bon comportament en navegació. Context normatiu i futur del mercat • Gemma Pagès assenyala que: - Ja hi ha parcs naturals i espais protegits a Europa on només s’hi pot accedir amb embarcacions 0 emissions. - França n’és un exemple (Parc Natural Marí del Golf de Lion, etc.). - A Catalunya, conselleria ja insinua futurs concursos i regulacions que restringiran motors de combustió en zones sensibles. • Implicació: les embarcacions dissenyades avui s’han de preparar per a una futura reconversió elèctrica. 4.4. Materials i economia circular • Actualment la majoria de vaixells són de fibra de vidre, material difícilment reciclable. • C-Free Boats treballa per introduir materials alternatius: - Fibra de lli. - Fibra de basalt. - PET reciclat. • Reptes: - Necessitat de proves mecàniques, provetes, assaigs i simulacions hidrodinàmiques. - Projecte específic en marxa per dissenyar un casc pensat només per a propulsió elèctrica. "Les bateries milloraran, però cal pensar en hidrogen o sistemes combinats per no disparar el pes" (G. Pagès) 4.5. Qualitat del disseny i innovació d’ús • Estètica i distribució: - Disseny molt mediterrani. - Homologada per 12 persones amb només 8 m d’eslora. - Disposa de dos camarots i un bany. - Espais específics per taula de pàdel surf, equipament, etc. • Equipament tecnològic i confort: - Carregadors inalàmbrics i ports USB. - Preparada per integrar pantalles tàctils, GPS i equips de seguretat moderns. - Pensada per a usuaris del segle XXI, allunyant-se de la imatge de sector nàutic antiquat. 4.6. Ports, infraestructures i polítiques públiques Necessitat de ports preparats per a l’energia elèctrica • Perquè la nàutica elèctrica sigui viable cal: - Infraestructura de recàrrega a ports (no només preses lentes de pantalà). - Exemples: supercarregador del Port Olímpic implantat per la Copa Amèrica. • Problema actual: - Majoritàriament només hi ha torres de subministrament convencionals: recàrrega molt lenta (tota la nit). - Sense punts ràpids, pocs propietaris apostaran per embarcacions 100% elèctriques. El paper de les administracions • Gemma i Anna remarquen que: - Les empreses no poden assumir soles el cost de la innovació verda. - Cal treball conjunt empresa–administració i ajuts de fons de sostenibilitat i economia blava. - Es necessiten bonificacions i ajudes per a: - Compra de vaixells elèctrics. - Retromotorizació (substituir motors tèrmics per elèctrics). • Exemples de referència: - França: obligació que els ports grans dediquin un % de places a embarcacions elèctriques, amb plans estatals i ajuts. - Illes Balears: ja financen part de la conversió elèctrica. Recreatiu vs professional: on cal començar • Segons Gemma Pagès, les embarcacions professionals dels ports són les que més contaminen: - Vaixells d’esbarjo sovint s’utilitzen 15–30 dies l’any. - Embarcacions de servei (portuàries, treball, pesca) surten quasi cada dia. • Proposta: els ports públics (Generalitat/Estat) haurien de ser els primers a electrificar la seva pròpia flota, liderant l’exemple. Mercat i perspectives de creixement • Estudis de mercat preveuen que el segment d’electric boats creixerà: - Globalment al voltant del 10–13% entre 2025 i 2035. - A Espanya, aproximadament un 8,7%, situant-la entre els països capdavanters. • Malgrat que, segons ICOMIA, les embarcacions recreatives representen un 0% testimonial de les emissions globals, es veu la nàutica com a front estratègic per descarbonitzar. 5. Pesca responsable: tonyina i ciència ciutadana 5.1. Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar • L’Ametlla de Mar ha estat la darrera parada de la temporada 2025 del Scientific Angler Tagging Tour, centrat en la tonyina roja. • Conducció del bloc: Sergi i Fede Valls (Associació Catalana de Pesca Responsable – ACPR). • Balanç general: - Jornada molt positiva. - Alt nivell de participació de pescadors molt motivats i escrupolosos en el seguiment del protocol científic. - Gran implicació de quatre equips científics: Icatmar, SEO/BirdLife i altres. "Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d’una forma molt determinada i a col·laborar amb la ciència" (Fede Valls) 5.2. Resultats de marcatge i dificultats • Objectiu: col·locar 40 marques electròniques a tonyines. • Resultat: 36 marques col·locades, considerat un èxit. • Particularitats: - S’han capturat moltes tonyines, però no sempre de la mida òptima demanada pels científics. - Els exemplars més grans s’han resistit: “alguns cops han guanyat els peixos”. - Davant d’això, es fan servir marques electròniques aptes per a tonyines molt grans però lleugerament fora de rang d’estudi original. 5.3. Tipus de marques i seguiment científic • Hi ha dos grans tipus de marques: - Pop-up (“satèl·lit”): s’alliberen de la tonyina després d’un temps programat, suren a la superfície i envien dades via satèl·lit. - Marques convencionals: romandran a l’animal fins que aquest es captura; aleshores, la informació la recupera el pescador que retorna la marca. • S’espera aviat la descàrrega de dades de les marques pop-up col·locades l’any anterior a l’Ametlla de Mar: - Algunes ja han mostrat trajectòries espectaculars, amb tonyines que viatgen fins a Terra Nova i després baixen a bancs subsaharians. 5.4. Xarxa de col·laboracions i internacionalització • El projecte, nascut amb col·laboració de Ifremer (França), ha anat incorporant més centres científics i més associacions de pesca responsable: - ACPR (Catalunya), associacions andalusa i valenciana. - Es promou intercanvi de pescadors entre territoris per aprendre noves tècniques i enfocaments. • Plans de futur: - Mantenir el cicle de 2–3 anys de planificació. - Consolidar etapes: Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny), Ametlla de Mar (novembre). - Estudiar una etapa a França (Atlàntic) amb implicació de pescadors locals. 5.5. Patrocinadors i dimensió econòmica • El projecte depèn també del suport d’empreses com Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó, entre altres. • Fede Valls remarca que organitzar cada etapa suposa més d’un mes de feina, i que no es busca créixer il·limitadament en participants sinó ajustar-se a les necessitats científiques i al pressupost. • Presentació de resultats: - Es convoca un acte al Museu de la Pesca de Palamós per explicar els resultats del Tagging Tour. 6. Publicitat i transicions de programa Al llarg del programa s’emeten espots locals i institucionals, que reforcen el vincle d’Arran de Mar amb Tarragona i el territori marítim: • Tarragona Ràdio: promoció de contractes publicitaris i recordatori que “Som 40.000”. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa i referència al Port de Tarragona com a espai cultural. • Campanya d’EMATSA sobre modernització de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja (tècniques sense rasa, millora ambiental i d’eficiència). • Espot de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrat en processos químics sostenibles i descarbonització. • Publicitat comercial (Obramat, etc.). • Espai promocional del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” i vincle amb El Serrallo. 7. Butlletí informatiu de Tarragona A l’inici de la segona hora, Tarragona Ràdio ofereix un Butlletí informatiu centrat en la ciutat: 7.1. Pressupostos municipals 2026 a Tarragona • Govern municipal (PSC) i En Comú Podem tanquen un acord de pressupostos per al 2026. • Tercer pacte PSC–Comuns, presentat a la Floresta per enfatitzar la rehabilitació de barris. • Inclou 50 propostes per un total d’uns 11 M€, amb eixos en: - Habitatge. - Polítiques socials. - Transició energètica. • Declaracions: - Rubén Viñuales (Alcalde): mesures per millorar la vida de les persones de Tarragona. - Jordi Collado (Comuns): el pacte marca un rumb clar vinculat a barris i habitatge. • Es preveu la presentació imminent de l’acord amb Junts abans del plenari de pressupostos. 7.2. Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa Tarraco 25 culminarà amb la Festa del Patrimoni, el 30 de novembre, als Jardins del Camp de Mart i el passeig arqueològic. • Part del Seguici Popular quedarà plantat al recinte arqueològic, creant un diàleg entre patrimoni romà de Tàrraco i cultura popular (Castells, Seguici, etc.). • El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament el cicle d’activitats, comparant l’efecte amb el “boom” de l’any 2000 quan Tarragona fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. 7.3. Premis Arcs al Teatre Tarragona • Especial atenció a la gala dels Premis Arcs al Teatre Tarragona, amb la presència de l’escena musical catalana. • Focus local: Sílvia García, periodista vinculada a Tarragona Ràdio des de fa prop de 40 anys, és finalista a la categoria de millor periodista. • El Teatre Tarragona s’omplirà amb nominats com Buhos, La Fúmiga, S’betlana i Huineta. 8. Segona hora: especial justícia ambiental i COP30 8.1. Introducció al debat • La segona hora es dedica monogràficament a medi ambient i justícia ambiental, en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). • Participen: - Marina Pérez (presentadora des de Tarragona Ràdio). - Joan Ramon Mendo (col·laborador habitual de medi ambient). - Toni Ferran (expert convidat, articulista i divulgador). • Es busca analitzar: - Utilitat real de les cimeres climàtiques. - Justícia ambiental i drets de les comunitats locals. - Contradiccions entre discursos climàtics i pràctiques sobre el territori. 8.2. Què és la justícia ambiental? • Es defineix com el marc de drets, deures i obligacions que assegura que: - La natura, el medi ambient i els seus serveis siguin tractats com a béns comuns. - Ningú pateixi de forma desproporcionada els impactes ambientals negatius. • Es destaca que les injustícies ambientals sempre comporten injustícies socials: - Abocadors massius prop de barris pobres. - Contaminació sense depuració de rius que afecten directament comunitats locals. - Destrucció d’entorns naturals de pobles indígenes o població rural. "Quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals" (J. R. Mendo) 8.3. Les COP: espais necessaris però lents • Tant Mendo com Ferran consideren que, tot i la seva lentitud i frustracions, les COP són imprescindibles com a espais de diàleg multilateral. • Argument clau: un món sense espais de diàleg internacional seria molt pitjor: - Calen taules on governs, experts i societat civil discuteixin i pactin marcs comuns. - Els grans acords (com París), encara que insuficients, han evitat escenaris encara més dramàtics. • Exemple: les directives europees de medi ambient neixen d’aquests marcs i després es transposen als estats i regions, tot i trigar sovint 10–15 anys. 8.4. Contradiccions i hipocresies de les cimeres • Es critica la paradoxa que la COP30 a Belém vagi acompanyada de: - Construcció d’una autopista gegant que trinxa una part ben preservada de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. - Gran nombre de jets privats i vols internacionals, quan moltes sessions podrien fer-se en videoconferència. • Recordatori: edicions recents celebrades en països petrolers com Aràbia Saudita accentuen la incoherència entre discurs i pràctica. 8.5. Comunitats locals: més enllà del tòpic indígena • Toni Ferran critica el tractament mediàtic que redueix el conflicte a “quatre indis arreplegats” amb plomes i hamaques, transmetent una imatge pejorativa i folkloritzada. • Missatge central: - Comunitat local no és només una tribu amazònica; també ho és un poble català, una masia, un barri urbà. - El que reclamen totes és ser escoltades i no ser menystingudes. • Es remarca que les decisions sobre grans infraestructures (carreteres, parcs eòlics, línies elèctriques) sovint es justifiquen amb conceptes com “interès públic superior” o “utilitat pública”, que poden esdevenir eines d’imposició. "Les comunitats locals volen ser escoltades. És el clam universal" (T. Ferran) 8.6. Exemples catalans de conflicte i diàleg 8.6.1. C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià • Cas recent: projecte de segona sortida de la C-32 per a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià. • Moviment veïnal (amb activistes com Mercè Girona) s’hi oposa, qüestionant el model de mobilitat (prioritzar autopistes vs. bus i tren). • Es presenten alegacions i es genera un espai de diàleg que finalment atura el projecte. • Ferran posa l’exemple com victòria de la participació local. 8.6.2. Decret d’energies renovables i “interès públic superior” • Es debat el darrer decret de la Generalitat sobre energies renovables, que volia introduir el concepte d’“interès públic superior” per prioritzar determinats projectes. • Grans crítiques socials i ecologistes: es veia com una via per passar per sobre del territori i les comunitats locals. • Després de molta pressió, aquest concepte es retira del text final i es reforcen els espais de participació. 8.6.3. Expropiacions forçoses i utilitat pública • Mendo recorda que la declaració d’utilitat pública ha permès: - Accelerar expropiacions per autopistes, gasoductes, depuradores, etc. - Limitar molt la capacitat d’oposició dels afectats. • El propietari sovint no pot negociar ni el preu de la seva finca i veu destruït el seu patrimoni i arrelament familiar. 8.6.4. Aigua i “béns comuns”: fonts públiques i aigua de pluja • Es comenta el cas de Martorell, on l’Ajuntament ha anunciat sancions (fins a 750 €) a qui ompli garrafes a les fonts públiques. • Crítica forta: això ataca drets bàsics d’accés a l’aigua, especialment de persones vulnerables. • Mendo afegeix un altre exemple de regulació discutible: - L’aigua de pluja que cau a una teulada no és propietat del ciutadà; la llei no permet aprofitar-la lliurement per ús propi (regar, neteja), sinó que hauria d’anar a clavegueram o aqüífer. • Tot plegat qüestiona fins a quin punt aigua i aire són tractats realment com béns comuns. 8.6.5. Territoris sacrificats: “reserva indígena del sud de Catalunya” • Mendo descriu amb ironia la zona que va del Foix cap al sud (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, i sovint també Ponent) com una mena de “reserva indígena” per a infraestructures indesitjades: - Abocadors. - Instal·lacions industrials contaminants. - Grans línies i polígons energètics. • Es reivindica la tasca de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha guanyat moltes batalles (transvasaments, etc.), i altres moviments locals que defensen paisatge i manera de viure. 8.7. Exemples internacionals de conflicte ambiental 8.7.1. Contaminació de l’aigua a Michigan (Flint) • Cas de Flint (Michigan, 2014): l’aigua potable presentava nivells altíssims de plom (milions de ppb en lloc de desenes o centenes admisibles). • Fort moviment ciutadà que aconsegueix un pla d’inversió de 641 M$ per canviar la conducció d’aigua. 8.7.2. Oleoducte i tribu Sioux a Dakota del Nord • 2017: oleoducte construït passant per sota del dipòsit d’aigua potable de la reserva Sioux a Dakota del Nord. • Exemple clar de racisme ambiental: riscos greus concentrats en comunitats indígenes. • Es comenta la pràctica de fer “subhastes a la baixa” oferint diners a reserves indígenes per acceptar abocadors o infraestructures tòxiques. 8.8. Aigua, aire i serveis ecosistèmics • Justícia ambiental implica reconèixer aigua i aire com a béns universals, igual que els serveis ecosistèmics dels boscos. • Toni Ferran recupera la idea de pagament per serveis ambientals: - Ex: a l’Amazònia, la desforestació massiva és un problema planetari. - Caldria compensar econòmicament les comunitats locals per preservar els boscos que regulen el clima global. • Es recorda que a Catalunya hi ha excés de bosc poc gestionat, mentre que a l’Amazònia hi ha dèficit per sobreexplotació. 8.9. Transició nuclear i exemples positius al sud • Ferran destaca un cas positiu de gestió al sud de Catalunya: el Fons de Transició Nuclear. • Característiques: - Impost específic de la Generalitat de Catalunya sobre les centrals nuclears. - Objectiu: preparar el territori (principalment Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) per al tancament de les nuclears i promoure activitat econòmica alternativa. • Es compara amb el tancament traumàtic del carbó al Berguedà o la crisi del tèxtil, que no van tenir fons de transició equivalents. • Crítica mediàtica: quan es va informar sobre el debat nuclear, alguns mitjans no van mencionar l’existència del Fons de Transició Nuclear, malgrat ser una eina pionera. 8.10. Participació, normativa europea i amenaça de regressió • Es recorda que Catalunya ha tingut en el passat un Departament amb competències de Participació, i que l’ACA ha impulsat diversos espais de participació de conca. • Problema: sovint aquests espais acaben sent “de validació simbòlica”: - Es recullen propostes però després s’argumenta que no hi ha pressupost, o que no depèn d’aquell departament, o que va contra altres marcs. • Actualment, hi ha una amenaça de regressió: - L’extrema dreta europea i espanyola (Vox i altres), i també alguns partits no tan extremistes, volen desmuntar acords climàtics i ambientals consolidats. - Exemples: sortida o boicot a espais multilaterals (com faria Trump als EUA), dificultant finançament i continuïtat. 8.11. Reflexió final sobre els processos de canvi • Ferran insisteix que imposicions unilaterals generen rebuig i bloqueig; en canvi: - Els amplis acords, encara que lents, donen estabilitat i capacitat d’implementació. - Cal treballar tant la llei escrita com la seva aplicació efectiva. • S’insisteix que qüestions com aigua neta, aire respirable i salut ambiental no són ni de dretes ni d’esquerres: són béns bàsics per a tothom. 8.12. Tancament del debat i bromes sobre el canvi d’hora • En el tram final, Marina i Toni comenten el canvi d’hora i la sensació de sortir del programa de nit. • Marina es declara “molt indignada” amb el canvi horari perquè condiciona el ritme de vida mediterrani. • Es proposa tornar sobre el tema en un futur programa. "Nosaltres, com a societat mediterrània, fruïm del sol; quan ens el treuen, tot s’alenteix" (T. Ferran) 9. Cloenda del programa • Marina Pérez tanca Arran de Mar d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 recordant que el programa torna de dilluns a divendres de 16 a 18 h. • Es convida els oients a retrobar-se l’endemà per seguir parlant de mar, territori i medi ambient. 10. Temes principals tractats Informació de costa i territori • Turisme de creuers a la Costa Brava. • Urbanisme i paisatge a Cadaqués. • Infraestructures viàries al Delta de l’Ebre (T-2021) i restauració del passeig marítim de l’Ampolla. • Integració urbana de nous equipaments comercials a Vilanova i la Geltrú. • Promoció del turisme gastronòmic (tapa a tapa Sitges). • Festival Canet Rock i dinamització cultural del Maresme. • Gestió d’inundacions amb basses de laminació a Premià. • Qualitat de l’aire i COV al Morell (entorn industrial del Camp de Tarragona). • Turisme urbà i corporatiu a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Economia blava i nàutica sostenible • Embarcacions híbrides i elèctriques (C-Free Boats, Cefir 800). • Ecodisseny, economia circular i nous materials (lli, basalt, PET reciclat). • Infraestructura de recàrrega elèctrica en ports i rol de les administracions. • Electrificació de flota professional portuària i canvis normatius. Pesca responsable i ciència • Marcatge científic de tonyina roja amb el Scientific Angler Tagging Tour. • Col·laboració entre pescadors recreatius, científics i patrocinadors. • Moviments migratoris de la tonyina i gestió sostenible. Justícia ambiental i política climàtica • Definició i pràctiques de justícia ambiental. • Rol i limitacions de les COP climàtiques (COP30 a Belém). • Comunitats locals: drets, participació i conflictes amb macroprojectes. • Exemples catalans (C-32, renovables, abocadors, aigua) i internacionals (Flint, Dakota del Nord, Amazònia). • Transició nuclear i fons específics a Catalunya. Actualitat de Tarragona • Pressupostos municipals 2026 i acords PSC–Comuns–Junts. • Programa Tarraco 25 i Festa del Patrimoni als Jardins del Camp de Mart. • Premis Arcs al Teatre Tarragona i nominació de Sílvia García de Tarragona Ràdio. Resum de la dinàmica de l’episodi • L’episodi combina informació territorial detallada, entrevista tècnica, debat de fons i espai de pesca responsable. • Es percep una línia editorial clara: - Defensa del medi marí i litoral, - Atenció a les comunitats locals, - I aposta per la transició ecològica justa, especialment en sectors com nàutica, energia i gestió del territori.

  • 13'

    Activitat esportiva i social del Club Nàutic Tarragona

    Resum de contingut 1. Bons resultats esportius a la recta final d'octubre Medalla de bronze al Mundial de Surfesquí L’esportista Raquel Arpediano del Club Nàutic de Tarragona aconsegueix la 3a posició al campionat del món de surfskí a Durban (Sud-àfrica). Competeix en categoria veterana fèmina 50-55 anys. El surfskí es defineix com el caiac de mar, amb regates de tipus downwind (vent i onada a favor), sortida i arribada des de platja. Distància aproximada de les proves: 16 km, amb temps d’entre 1h30 i 1h40. Campionat de Catalunya de Remorgòmetre a la Ràpita El remorgòmetre és el simulador de rem que trobem als gimnasos. Distància de competició: 1.000 metres, tant individual com per relleus de dues persones. El club aconsegueix la 3a plaça del medaller català, només per darrere del CN Banyoles i el Club Nàutic Amposta. Octubre es tanca amb: Regata social de creuers (cada tercer dissabte de mes). Un balanç globalment molt positiu en resultats esportius. 2. Activitat de rem al novembre Descens de l’Ebre Regata tradicional que es feia de Tortosa a Amposta i que ara es disputa de Campredó a Amposta (uns 9 km), arran del canvi de seu del Club de Rem Tortosa. L’edició prevista es suspèn per: Obertura de comportes a la conca hidrogràfica de l’Ebre. Riuada i molt de vent. Competicions al Canal Olímpic de Castelldefels (cap de setmana següent) Trial d’accés a la selecció catalana de rem: Categories: cadet, juvenil i sènior. Regata de promoció: Categories: aleví, infantil i veterà. Distàncies de 500 o 1.000 metres, segons categoria. 3. Regates i activitats socials al novembre Pesca Curricant Celebració del Concurs Open de Pesca Curricant de Tarragona, ajornat des de Santa Tecla per mala previsió. Descripció de la modalitat curricant: La barca navega molt a poc a poc mentre arrossega els hams. Es pesca a poca profunditat o gairebé superfície. S’utilitzen hams de colors vius per aprofitar la llum del sol i fer-los més atractius per als peixos. En els concursos es premia: El peix més gran. L’embarcació amb més volum de captura, sempre dins de les mides mínimes legals. Els peixos massa petits s’han de tornar al mar per preservar la fauna marina. Lliga social de regates de creuer S’organitza una nova prova dins la lliga social de creuers del club. Presentació de llibre de navegació oceànica Presentació del llibre “Tubalú”, d’un navegant transoceànic. L’autor i la seva esposa han fet la volta al món a vela durant 10 anys, amb parades en ports de diferents països. El viatge es va veure interromput per la pandèmia, però el van reprendre després. Sala de la biblioteca del club plena a gom a gom. Torneig de pàdel Des de dilluns fins diumenge: torneig de pàdel al club, organitzat conjuntament amb l’empresa Pádel Nuestro. 4. Objectiu: apropar el mar a la ciutadania El Club Nàutic de Tarragona vol fomentar la pràctica nàutica i perdre la por al mar, mantenint-ne sempre el respecte. "A la mar, por no se n’hi ha de tenir; el que s’hi ha de tenir és respecte." El llibre Tubalú i la seva experiència de volta al món han de: Inspirar altres persones a fer viatges o travessies, encara que més curtes. Animar a iniciar-se en la navegació. El club ofereix diverses modalitats per començar: Sortides en llagut per a socis. Cursets d’iniciació al surfesquí. Cursets d’iniciació a la vela. Cursets d’iniciació al rem de mar. L’objectiu general és “posar el mar de cara a la ciutat” i facilitar que qualsevol persona de Tarragona que ho desitgi pugui gaudir del mar navegant. 5. Mirant cap al Nadal i finals d’any Desembre (festes de Nadal) 3r dissabte de desembre (dia 20): Desena i última prova de la lliga social de creuers. Tancament amb un “pica-pica” amb tots els participants. Calendari de competicions per seccions Secció de surfesquí: En aquesta època no té competicions programades. Secció de rem: Manté les regates de trial d’accés a la selecció catalana i de promoció. Rem de banc fix / llagut: Participació en regates de llarga distància en llagut català. Equips de pàdel del club Darrer cap de setmana de novembre: Play-offs d’ascens. Play-offs per mantenir la categoria a la Lliga Catalana de pàdel. 6. Cloenda de l’entrevista Interlocutors: Marina (conductora del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio). Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona. Borja es mostra disponible a continuar informant a principis de desembre i recorda que el club té les portes obertes per a tothom que vulgui acostar-se al món de la mar i dels esports nàutics.

  • 1h 53min

    Camins de ronda, mar sostenible i innovació marina

    Visió general de l’episodi En aquest episodi d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio, el programa recorre l’actualitat de la costa catalana i aprofundeix en diversos temes clau: • Conflictes i defensa dels camins de ronda a la Costa Brava i al litoral de Tarragona. • Gestió pesquera i conservació: vedes, arrossegament i marcatge científic de tonyina vermella. • Gestió de l’aigua i sequera al Garraf. • Esport i cultura marítima: rem, clubs nàutics i cultura popular vinculada al mar. • Innovació científica i tecnològica al mar: projectes Blue Boost al Delta de l’Ebre i ús d’intel·ligència artificial al fons marí. L’episodi combina notícies breus, entrevistes especialitzades i seccions de cultura popular, amb una presència destacada de Tarragona i el seu entorn marítim. 1. Obertura i tertúlia informal Presentació del programa i de l’equip • S’anuncia el format habitual d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i el recorregut informatiu per la costa catalana: L’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Nens/Nois de Mar i final a Tarragona. • Es presenten els membres de l’equip i col·laboradors de diferents emissores locals. Conversa distesa sobre cinema i mar • L’equip comenta les pel·lícules de Disney “Vaiana” (i la seva segona part) i la futura versió amb actors reals. • Es parla de la relació d’aquestes pel·lícules amb el mar, la pesca i els esculls de coral. • S’esmenten també les seqüeles d’Avatar i la seva connexió amb entorns oceànics. Tono inicial lleuger i proper que serveix per cohesionar l’equip i connectar amb els oients abans d’entrar en matèria informativa. 2. Butlletí d’actualitat marítima i territorial 2.1. Conflicte pels camins de ronda a la Costa Brava • L’associació Camí de Mar de la Costa Brava es defensa d’acusacions de privatització de senders públics i d’afectació d’espais naturals fetes per SOS Costa Brava. • En un comunicat (sense declaracions directes als mitjans) l’entitat remarca: - Que és un projecte de país sorgit de la societat civil i no d’interessos privats. - El seu compromís amb medi ambient, sostenibilitat i preservació del litoral. - Que les institucions públiques han de marcar les normes. • SOS Costa Brava rebutja el projecte de 240 km de camins de ronda del sud de França a Malgrat, alertant de: - Possibles nous senders dins de parcs naturals. - Risc d’interessos privats darrere la iniciativa. • L’Ajuntament de l’Escala veu el projecte amb bons ulls i l’alcalde remarca: - El potencial com a itinerari cultural i turístic fora de temporada. - La necessitat d’un estudi integral per resoldre dubtes de les entitats ecologistes. 2.2. Veda de la sípia a les Badies de Pals i Roses • Es manté, per segon any, la veda de pesca de sípia a les Badies de Pals i Roses. • Afecta arts menors i pesca recreativa: - De setembre a final de novembre. - Un altre mes de veda al febrer de 2026. • Objectiu: reduir la pressió pesquera als caladors més sensibles per: - Protegir juvenils a la tardor. - Preservar el pic de femelles ovades al febrer. • El Comitè de Cogestió integra sector pesquer, administració i entitats científiques i socials, i es presenta com a model de gestió sostenible. 2.3. Crisi de l’arrossegament i pressió a Madrid • El sector de l’arrossegament viu una situació de parada obligada i gran incertesa: - Barques amarrades. - Desànim, frustració i ràbia als molls. • Des de Brussel·les arriben notícies positives: - La Comissió Europea estudia una fórmula jurídica per concedir dies addicionals de pesca. - Decisió basada en un informe científic que indica recuperació ràpida dels estocs. • El director general Toni Espanya: - Reconeix el malestar històric als ports. - Demana al govern espanyol que permeti sortir a pescar per avançat, a compte dels dies que atorgarà posteriorment Europa. • Efectes col·laterals de la inactivitat: - Impacte sobre la marineria. - Problemes de subministrament per a mercats i restaurants en campanya de Nadal. - Risc per a la viabilitat de les confraries, ja que l’arrossegament genera un 60% dels seus ingressos. • Es critica el model matemàtic exclusiu de la UE i es reivindiquen els models d’ICATMAR, alineats amb les grans potències pesqueres. • Es recorda que la flota s’ha reduït de 1.500 a 600 embarcacions en 25 anys, amb vedes i malles més selectives, cosa que explica la recuperació de recursos. 2.4. Marcatge científic de tonyina vermella a l’Ametlla de Mar • Nova edició del Scientific Angel Tagging Tour a l’Ametlla de Mar: - 40 marques electròniques implantades en tonyina vermella de gran mida. - Participació d’investigadors d’IFREMER i més de 50 pescadors recreatius de Catalunya, País Basc, Balears i França. • Operatiu realitzat prop de les instal·lacions d’aquicultura del grup Balfegó. • Importància científica: - Permet comparar poblacions residents a la Mediterrània amb les migradores a l’Atlàntic. - Aporta dades sobre comportament, genètica i impacte del canvi climàtic. - Ja s’han col·locat 150 marques des del 2023; base de dades clau per a l’ICCAT. 2.5. Gestió de l’aigua a Vilanova i la Geltrú • La companyia d’aigües de Vilanova recupera el Pou de la Llum (nucli de la Rasclosa, Castellet i la Gornal): - Després de la rehabilitació, pot aportar 20 m³/hora (5% del consum de la ciutat). - Infraestructura històrica dels anys 70, abans complementària, que havia baixat a 6 m³/h. • Treballs realitzats: - Recuperació hidrogeològica, neteja i condicionament. - Renovació de bombes i instal·lacions elèctriques i de control. • Finançament: 132.000 € de l’Agència Catalana de l’Aigua. • Objectiu estratègic: - Diversificar fonts alternatives d’aigua davant futures sequeres. - Recuperar altres captacions històriques i reduir pèrdues amb xarxa modernitzada i control intel·ligent. 2.6. Esport de rem al Maresme i agenda nadalenca • Club de Rem Arenys de Mar: - El veterà masculí lidera la Lliga Catalana de Llagut després de quedar segon a Sant Feliu de Guíxols. - El veterà femení finalitza sisè i el mixt, tercer. - Proper repte: regata a Arenys de Mar, que mobilitza molta gent del poble i familiars. • Llaveneres prepara una campanya de Nadal molt activa: - Mercat de Nadal gastronòmic (12–14 de desembre a Cal Alfaro). - Activitats familiars: “Anem a buscar el Tió”, Tió Gegant, jocs inflables, Parc de Nadal (29 desembre–3 gener) i rebuda de patges i Reis Mags. 2.7. Obres al camí de ronda de Tarragona • El Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà al gener les obres del camí de ronda entre la platja de la Rebassada i la Sabinosa, a Tarragona: - Pressupost de 955.779 € i termini previst de 6 mesos. - Coordinació amb el Servei Provincial de Costes de Tarragona. • Actuacions previstes: - Recuperar i condicionar el sender litoral molt utilitzat per veïns, esportistes i visitants. - Millorar traçat, estabilitzar talussos erosionats i instal·lar baranes de seguretat. - Restaurar àrees degradades i integrar l’obra en el paisatge costaner. • La Subdelegació del Govern a Tarragona destaca la col·laboració entre administracions i el paper dels tècnics de la Diputació de Tarragona i Costes. • Es recorda que el camí reforçarà la continuïtat del litoral i connectarà dues platges emblemàtiques de la ciutat. 2.8. Temps i trànsit • Previsió marítima de Lluís Mi Pérez: - Vent de tramuntana al nord (Cap de Begur), mestral al sud (Cap de Salou) i vents variables a la costa barcelonina. - Mar molt mala a la Costa Brava, amb Forta maror, maragassa i àrees de mar brava i onades de fins a 4 m en alta mar. - Mar de fons de nord/nord-est i ressaca marcada; prudència. • Trànsit: - Accident a la C‑58 sortint de Barcelona (Montcada i Reixac) amb un carril tallat i uns 2 km de cua. - Retencions associades a la Ronda Litoral. - La resta de la xarxa, amb les congestions habituals de l’àrea metropolitana. 3. Entrevista: SOS Costa Brava i la campanya “Camins Lliures” 3.1. Objectius de la campanya Conversa amb Cristina Vilar, coordinadora de SOS Costa Brava. • La campanya Camins Lliures té un doble objectiu: - Visibilitzar els problemes històrics del camí de ronda a la Costa Brava (talls, privatitzacions, degradació, artificialització). - Posar en marxa un projecte d’apadrinament de trams del camí de ronda per part de la societat civil. 3.2. Fases del projecte d’apadrinament • Primera fase (actual): recerca de finançament. - Crida a persones i entitats que vulguin ser protectores i aportar recursos econòmics. • Segona fase (a partir de 2026): - Dividir el camí de ronda en trams. - Implicar escoles, famílies, grups d’amics, entitats i empreses per “apadrinar” un tram. - Cada grup, amb una fitxa-guia, haurà de detectar: • Trams degradats o privatitzats. • Pèrdua de naturalitat i biodiversitat. • Riscos de seguretat o artificialització excessiva. 3.3. Privatització i talls del camí de ronda • SOS Costa Brava denuncia la privatització de trams històricament públics: - Cas de Cala Canyelles (Lloret de Mar): una casa d’un magnat estranger ha tallat el pas. - Cas de Cap Roig (Palafrugell): la Fundació La Caixa ha integrat trams en els jardins, bloquejant el pas. - Altres casos associats a xalets de luxe que impedeixen l’accés directe a cales i trams de camí. • La gent ho detecta fàcilment: - Camins de tota la vida on, de cop, ja no es pot passar i cal anar per la carretera. - O trams per roca perillosa quan hi ha mala mar (exemple de Port Joan, a Colera). 3.4. Camins dins d’espais naturals • En trams que travessen parcs naturals (p. ex. Montgrí, Cap de Creus): - Si el camí és històric i preexistent, es defensa mantenir-lo, però amb criteris de màxima naturalitat. - Rebuig a convertir-los en passeigs urbans o excessivament pavimentats. - Cal trobar l’equilibri entre seguretat i conservació de la biodiversitat. 3.5. Estratègia d’acció i pressió institucional • Dues línies principals d’acció: 1. Vies administratives: - Denúncies davant ajuntaments, Generalitat (domaini marítim-terrestre) i organismes competents per incompliment de la servidumbre de pas. - Quan no hi ha resposta, s’eleven al Síndic de Greuges. 2. Acció al territori i mobilització social: - Manifestacions i actes als mateixos trams conflictius. - Exposició mediàtica per pressionar l’administració a fer complir la llei. 3.6. Conservatori del Litoral i protecció estructural • SOS Costa Brava reclama la creació d’un Conservatori del Litoral: - Organisme independent amb recursos econòmics per comprar i preservar espais valuosos. - Prioritat per a zones amenaçades d’urbanització que tenen gran valor ecològic, paisatgístic o social. - També beneficiaria els camins de ronda, però el seu focus principal és evitar nova urbanització massiva en primera línia de mar. 3.7. Paper dels ajuntaments i exemple de Roses • Valoració ambivalent dels ajuntaments: - Alguns municipis (Roses, Tossa, Lloret…) han anat arreglant trams, però molt lentament. - Per SOS Costa Brava, sovint no és una prioritat política ni pressupostària. • Volen que es consideri el camí de ronda com: - Patrimoni històric. - Espai de biodiversitat i de lleure per a la ciutadania. 3.8. Diagnosi sobre espais Natura 2000 a la Costa Brava • Presentació imminent a Girona d’un informe de diagnosi dels espais Natura 2000 al litoral de la Costa Brava. • Problemes detectats: - Delimitacions imprecises dels espais. - Manca de governança: inexistència d’òrgans gestors efectius. - Absència d’estratègies de conservació i de pressupost. - Casos en què, aprofitant línies “ballarines”, s’hi han col·locat xalets dins de zones protegides. • L’estudi (Albert Albesa) recorre espais com l’Albera, Cap Roig, Cadiretes, Gavarres, Montgrí, Cap de Creus, Aiguamolls, etc. • Objectiu final: - Reclamar a l’administració mesures concretes de protecció real. - Passar de la diagnosi a l’acció i implicar la ciutadania. 4. Cultura popular marítima: el “Bacardat” de Begur 4.1. Un “gegant marí” diferent Secció “Els més gegants del mar”, conduïda per Oriol. • Protagonista: el Bacardat, figura de bestiari festiu de Begur. • Entrevista a Raquel Martínez, integrant del grup de percussió i secretària dels Bacanars de Begur. • No és un gegant clàssic, sinó una criatura marina festiva. 4.2. Origen i disseny del Bacardat • El nom “Bacardat” sorgeix de manera col·lectiva, amb to humorístic i democràtic dins la colla. • La figura barreja elements de: - Peix de roca (escórpora). - Morena. - Drac d’aigua. • Procés creatiu participatiu: - Infants (xiqui bacanars), adults de percussió i grallers proposen elements: cresta, aletes grans, fum, aigua, llengua, pírcing… - El dissenyador i constructor (Batà) materialitza la criatura en fibra de vidre. 4.3. Com es mou i què fa el Bacardat • Es porta amb carretó de dues rodes, pensat perquè el puguin dur criatures i joves. • Disposa d’un bidó d’aigua i “escup” aigua sobre el públic, molt celebrat a l’estiu. • Incorpora foc fred als laterals del cap, seguint normatives de seguretat. • Vol ser porta d’entrada a la cultura de foc a Begur, on aquesta tradició no està tan arrelada. 4.4. La colla Bacanars i el paper al poble • Composició de la colla: - Xiqui bacanars (7 infants). - Uns 12 adults de percussió. - 7 grallers. • Objectius de la colla: - Fer poble i crear comunitat. - Impulsar la cultura popular catalana vinculada al mar. - Implicar la mainada i les famílies en les festes. • Suport clar de l’Ajuntament de Begur i voluntat d’anar creixent amb passos petits però sòlids. 4.5. Presència fora de Begur i projecció • El Bacardat surt també a altres poblacions: - Festa de la Santa Creu de Figueres. - Festa Major de la Bisbal, entre d’altres. • Es vol convertir en símbol mariner de Begur i ambaixador cultural del municipi. 4.6. El llibre del Bacardat • Han publicat un conte del Bacardat que explica: - L’origen de la criatura. - Com troba els xiqui bacanars i s’integra al poble. • Característiques del llibre: - Il·lustrat principalment per la mainada de la colla. - Preu simbòlic (5 €) per finançar l’associació. • Per a la colla, la màxima satisfacció és veure els infants: “Quan veuen la bestiola, l’abracen, criden ‘Bacardat!’ i el reconeixen com a propi.” 5. Segona hora: focus a Tarragona i innovació marina 5.1. Informatiu local de Tarragona A l’inici de la segona hora s’emet un butlletí de notícies de Tarragona: • Manteniment d’espais verds urbans i poda d’arbres: - L’Ajuntament de Tarragona estrena un sistema que permetrà saber, arbre per arbre, tipus, última poda i propera intervenció. - L’alcalde destaca que la digitalització reduirà moltes consultes ciutadanes. • Polèmica pel nou camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa: - La plataforma ecologista SOS Costa i Camp de Tarragona hi està en contra. - Denuncia que el projecte del Ministeri vol fer una pista de 5 metres d’amplada apta per a bicicletes, no només un sender. - Convoca una protesta davant la Diputació de Tarragona. • En paral·lel, la Subdelegació del Govern (Elisabet Romero) defensa les obres com a millora del litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions. • Guàrdia Urbana de Tarragona: - Acord entre En Comú Podem i el govern municipal per incorporar càmeres personals als agents. - Es presenten com a eina de transparència i garantia de drets, útil també com a prova audiovisual. 6. Clubs nàutics: focus en el Club Nàutic de Tarragona 6.1. Resultats esportius de finals d’octubre Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona. • Mundial de surf-esquí (kayak de mar) a Durban (Sud-àfrica): - La palista del club Raquel Artebiano aconsegueix medalla de bronze. - Categoria: veterana femenina de 50–55 anys. - Proves de 16 km, aproximadament entre 1h30 i 1h40. • Campionat de Catalunya de Remergòmetre (Ràpita): - El club obté la 3a posició del medaller, darrere Banyoles i Amposta. - Proves individuals i per relleus sobre 1.000 metres. 6.2. Activitat de rem i competicions • El tradicional Descens de l’Ebre (Cambrador–Amposta, 9 km) es va suspendre per: - Obertura de comportes, cabal alt i vent fort. • Properes cites al Canal Olímpic de Castelldefels: - Trial d’accés a la selecció catalana (categories cadet, juvenil i sènior). - Regata de promoció (aleví, infantil, veterà) sobre 500 o 1.000 metres. 6.3. Activitats socials i nàutiques del club • Concurs Open de pesca al curricant (ajornat des de Santa Tecla): - Pesca amb l’esquer remolcat a poca profunditat. - Premis: peça més grossa i major volum de captura, respectant talles mínimes. • Lliga social de regates de creuer: - Regates mensuals, amb la darrera prova prevista el 20 de desembre, seguida de pica-pica. • Activitat cultural: - Presentació del llibre “Tuvalu”, testimoni d’una volta al món a vela en 10 anys. - Sala plena i molta inspiració per a navegants potencials. 6.4. Promoció d’esports de mar per a la ciutadania • El club impulsa cursos d’iniciació a: - Surf-esquí. - Vela. - Rem de mar. • També organitza sortides en llaüt / vaixell d’iniciació per a socis. • Objectiu estratègic: “Posar el mar de cara a la ciutat” i facilitar que la gent de Tarragona perdi la por al mar (però mantingui el respecte) i s’hi impliqui activament. 6.5. Pàdel i calendari de Nadal • Equips de pàdel del club disputen play-offs per mantenir la categoria a la Lliga Catalana. • Per Nadal: - Continuaran competicions de rem (banc mòbil i banc fix, llagut català) i activitat social interna. 7. Projecte Blue Boost al Delta de l’Ebre 7.1. Context: salinització i canvi climàtic al Delta Entrevista conduïda per la Cel Prieto (Delta.cat) amb Ignasi Gairín, investigador del programa d’aquicultura de l’IRTA. • El Delta de l’Ebre pateix: - Salinització creixent en camps limítrofs amb el mar. - Inundacions recurrents per temporals (Glòria, Filomena…) i pujada del nivell del mar. • Algunes terres, abans arrossars productius, van perdent rendibilitat i són cada cop més aptes per a usos marins o salabrosos. 7.2. Objectiu del projecte Blue Boost • Crear una alternativa productiva sostenible per a camps afectats per la salinització. • Dissenyar un sistema d’aquicultura multitròfica integrada: - Combinar peixos, bivalves i macroalgues en la mateixa bassa. - Maximitzar l’ús de nutrients i reduir residus. 7.3. El sistema multitròfic: com funciona • S’han instal·lat tres llacunes experimentals de 100 m² cadascuna. • Espècies clau: - Peixos de baix nivell tròfic (llissa lluvarrera, mugil cephalus): • No necessiten menjar altres peixos; s’alimenten amb pinso vegetal. • Excreten nitrogen que es transforma en nitrits i nitrats. - Macroalgues: • Utilitzen els nitrats com a adob i creixen ràpidament amb temperatures altes. - Bivalves filtradors (ostres i cloïsses): • S’alimenten de fitoplàncton (microalgues) i de matèria orgànica en suspensió. 7.4. Resultats preliminars • Creixement molt bo dels peixos. • Macroalgues amb increments de biomassa importants quan l’aigua supera 23–24 °C. • Bivalves amb creixement millor del previst si es comparen amb un projecte anterior on només hi havia cloïsses: - Es dedueix que el moviment dels peixos aixeca matèria orgànica del fons que també és ingerida pels filtradors. 7.5. Complementarietat amb l’arròs i oportunitats per al sector • L’objectiu no és substituir l’arròs (135 milions de kg/any), sinó oferir una opció allà on: - L’arròs ja no és rendible per excés de sal. - Les terres són cada cop més inundables. • Es preveu extrapolar el model de 100 m² a 1–2 hectàrees, dimensions reals d’arrossars. • Els resultats interessen als arrossaires, que ja comencen a veure-ho com una alternativa real. 7.6. Cranc blau, pèrdua de bivalves i resiliència • El cranc blau ha depredat massivament bivalves de fons a la badia: - Han desaparegut escopinyes, catxels i moltes cloïsses. - Només queden espècies com el canyut o la tallarina, més profundes o mar oberta. • Les llacunes interiors, protegides del cranc blau, permeten recuperar producció de cloïssa i ostra, molt demandades. 7.7. Sostenibilitat i usos de les macroalgues • L’aposta per espècies de baix nivell tròfic és clau en termes de sostenibilitat: - Menys dependència de farines i olis de peix. - Millor aprofitament energètic de la piràmide tròfica. • Possibles usos de les macroalgues: - Alimentació humana (sushi, etc.). - Ingredient per a pinsos. - Aplicacions en dermatologia, farmacologia (compostos anti-tumorals potencials). - Desenvolupament d’envasos biodegradables substitutius del plàstic. 7.8. Calendari i abast del projecte • El projecte dura 3 anys, amb implicació de diversos països europeus (Polònia, Itàlia, Portugal) i col·laboracions al Brasil. • Coordina el consorci Neil Duncan des de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. • Es preveu tenir resultats robustos al voltant de 2026–2027 per oferir-los al sector arrosser. “Resiliència” i adaptar-se o morir es presenten com a conceptes clau per al futur del Delta. 8. Intel·ligència artificial al fons marí: projecte SARTI (UPC Vilanova) 8.1. Observatori submarí i problema de les dades Entrevista amb Pol Banyós, investigador del grup SARTI de la UPC a Vilanova. • L’Observatori Submarí OBSEA (Vilanova i la Geltrú) registra imatges des del 2011. • Problema inicial: - Milers d’imatges que calia que un biòleg etiquetés manualment (quines espècies hi surten). - Tasca molt lenta i feixuga, amb molts mesos de retard. 8.2. Desenvolupament d’una IA de reconeixement de peixos • Han creat un sistema d’intel·ligència artificial capaç de: - Reconèixer 24 espècies de peixos pròpies del litoral de Vilanova. - Fer detecció gairebé en temps real en les imatges que arriben (una cada minut). • Procés d’entrenament: - Creació d’un dataset de més de 5.000 imatges etiquetades manualment per l’equip. - En cada foto s’indiquen espècies i posició dins la imatge. • Precisió assolida: aproximadament 87%, molt alta per usos científics (amb supervisió humana quan cal). 8.3. Aplicacions principals per als biòlegs • El sistema permet analitzar ràpidament: - Abundància relativa d’espècies. - Aparició o desaparició d’espècies al llarg dels anys. - Efecte de zones protegides (com l’OBSEA, on només es permet pesca artesanal) sobre la fauna. • Els biòlegs poden partir d’una base de deteccions automàtiques i centrar-se en: - Validar casos dubtosos. - Interpretar tendències ecològiques i canvis d’ecosistema. 8.4. Cap a la mesura de talles i biomassa • Línia de treball futura: estimar la talla dels peixos i, a partir d’aquí, la biomassa. • Caldrà utilitzar càmeres estèreo: - Dues càmeres sincronitzades i separades una distància coneguda. - Amb algoritmes de visió estèreo es pot calcular la mida real dels peixos. • Això permetria: - Estudis de creixement. - Avaluació d’estructures d’edat i talla en una població. 8.5. Limitacions actuals i perspectives • El sistema no identifica individus concrets (no pot saber si és el mateix peix que ha tornat). • Per fer seguiment individual caldrien: - ESPÈCIES molt grans amb marques úniques (ex. balenes) o - Xarxes de càmeres solapades que permetin rastrejar moviments. • També s’estudia fins on es poden extrapolar les dades de l’OBSEA a zones veïnes (Cubelles, Sitges), cosa que seria molt útil per a la gestió pesquera. 8.6. Reutilització del model en altres indrets • El mateix sistema de reconeixement s’aplica en col·laboració amb una empresa que instal·la estructures subaquàtiques al Port de Palamós per afavorir el retorn de la vida: - Una càmera observa constantment aquestes estructures. - La IA mesura l’evolució de la biodiversitat que colonitza aquests nous hàbitats. La IA es confirma com una eina clau per al monitoratge continu del mar, estalviant milers d’hores de feina manual i obrint noves línies de recerca. 9. Tancament del programa • El programa es tanca amb música en català i una reflexió implícita sobre aprendre dels errors, estimar-se un mateix i perdre la por. • Marina acomiada l’espai recordant l’horari habitual d’Arran de Mar i citant els oients al programa de l’endemà. Conceptes clau de l’episodi Medi ambient i territori • Camins de ronda i servitud de pas. • SOS Costa Brava i SOS Costa i Camp de Tarragona com a veus ecologistes. • Xarxa Natura 2000 i mancances de gestió efectiva. • Salinització de terres i adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre. Mar i pesca • Vedes (sípia) i cogestió pesquera. • Arrossegament, estocs pesquers i models de gestió europea. • Marcatge científic de tonyina vermella i paper de l’ICCAT. Aigua i infraestructures • Pou de la Llum i estratègies contra la sequera. • Obres al camí de ronda de Tarragona (Rebassada–Sabinosa) i controvèrsies associades. Cultura, esport i societat • Clubs de rem i llagut català. • Club Nàutic de Tarragona com a pol esportiu, social i cultural. • Cultura popular marina: el Bacardat i els Bacanars de Begur. Innovació i recerca • Projecte Blue Boost: aquicultura multitròfica integrada. • Ús d’intel·ligència artificial al monitoratge submarí (SARTI, OBSEA). Valor global de l’episodi Aquest episodi ofereix una panoràmica molt rica de la relació entre la societat catalana i el seu litoral: des de la defensa de camins públics i la conservació d’ecosistemes fins a noves formes de producció alimentària sostenible i tecnologies punteres per estudiar el mar. La presència destacada de Tarragona, el seu Club Nàutic, el Port de Tarragona i els debats sobre el camí de ronda reforcen la centralitat d’aquesta ciutat i del seu litoral en la conversa sobre el futur de la costa catalana.

  • 17'

    Medusa tropical invasora i ciència ciutadana al Mediterrani

    Resum del contingut 1. Context del programa Tram final del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio, dilluns 17 de novembre de 2025. El conductor tanca la secció sobre ciclisme i introdueix un tema de medi marí i canvi climàtic. 2. Descobriment d’una medusa tropical a Almeria Es presenta la investigadora Macarena Marambio de l’Institut de Ciències del Mar. Parlen de la medusa Cassiopeia andromeda, coneguda com a medusa invertida perquè: Viu “del revés” al fons marí, amb els tentacles cap amunt. Té poca mobilitat a la columna d’aigua i habita sobretot zones costaneres poc profundes. "La especie es Cassiopeia andrómeda, pero que es comúnmente conocida como la medusa invertida." 3. Origen i expansió al Mediterrani És una espècie tropical del Indo-Pacífic. Va entrar al Mediterrani per la via del Mar Roig, a través del Canal de Suez. Ja fa bastants anys que és present a la conca mediterrània, sobretot a la conca oriental. A la conca occidental els registres eren escassos (Itàlia i alguna foto puntual a Espanya) i faltava confirmació genètica. Aquest treball suposa la primera confirmació genètica a Espanya i, a més, amb centenars d’individus detectats. 4. Paper clau de la Ciència Ciutadana La detecció no la fa un equip científic directament, sinó un centre de busseig d’Almeria (Aquatour). Les persones que hi bussegen: Formen part de la plataforma Observadors del Mar. Graven un vídeo de la medusa, el fan arribar a l’equip Alerta Meduses. Recol·lecten mostres per a l’anàlisi genètica. La investigadora destaca que és un treball en equip entre científics i ciutadania. "Sin ellos no habríamos tenido ni el primer reporte ni las muestras." El centre de busseig porta més d’un any monitoritzant la població per veure’n la distribució i evolució. 5. Com arriba i s’estableix aquesta espècie El canvi climàtic i l’augment de la temperatura del mar creen un ambient més idoni per a la seva reproducció i establiment. Com que la medusa té poca capacitat de desplaçament, la hipòtesi principal és que arriba: Com a biofouling (incrustacions) a casc de vaixells. En forma de pòlip, similar a una anemona que s’adhereix a superfícies. A Almeria: S’han trobat individus de totes les mides, cosa que indica reproducció activa. La medusa amplia el seu rang dins del port d’Almeria. Es considera que s’hi ha establert clarament. 6. Capacitat invasora i adaptació Es tracta d’una espècie amb característiques típiques d’espècie invasora: Gran capacitat d’adaptació a diferents temperatures i salinitats. Flexibilitat alimentària segons el menjar disponible. En general, les meduses ja són organismes molt adaptatius, i aquesta espècie encara més. Es remarca la importància d’: Observar i reportar qualsevol espècie o fenomen marí inusual. Utilitzar plataformes com Observadors del Mar per fer seguiment de canvis lligats al canvi climàtic. 7. Riscos per a les persones La Cassiopeia andromeda és moderadament urticant: No és de les meduses més perilloses del Mediterrani. Pot provocar reaccions cutànies notables en moltes persones que hi tenen contacte. 8. Impacte ecològic i espècie invasora L’impacte depèn molt del tipus d’hàbitat: En un port, que és ja una zona molt impactada, l’efecte addicional pot ser relativament limitat. Si l’espècie entra en zones més ben conservades, pot: Desplaçar espècies locals. Competir pels recursos i l’espai. En general, amb les espècies invasores cal: Vigilància continuada. Avaluar l’impacte real sobre les comunitats locals. 9. Tropicalització del Mediterrani El cas d’aquesta medusa s’emmarca en un fenomen més ampli: La tropicalització del Mediterrani, és a dir, l’arribada i establiment d’espècies d’origen tropical. Ja està ben documentat en peixos i altres organismes. L’augment de temperatura i les vies d’entrada (Canal de Suez) faciliten que espècies no pròpies de la zona es puguin instal·lar i expandir. 10. Com afrontar el repte Controlar la temperatura del mar és molt difícil a escala local. La investigadora subratlla que la millor estratègia és: Conservar i protegir al màxim els ecosistemes naturals. Reduir impactes humans (sobrepesca, arrossegament, contaminació). Crear i reforçar àrees marines protegides que funcionin com a tampó. En lloc de centrar-se només en “eliminar” l’espècie nova (cosa molt complexa i poc exitosa en el mar), cal: Enfortir la resiliència dels ecosistemes locals. Monitoritzar l’evolució de la invasió i mitigar els impactes sobre espècies i comunitats locals. "Erradicar una especie invasora es muy complejo... Lo que sí se puede hacer es un control." 11. Seguiment i possibles mesures futures Ara mateix l’estratègia principal és: Monitoritzar l’expansió de la medusa al port i zones adjacents. Vigilar que la reproducció no es dispari ni s’estengui massa més enllà. Si es detecta que sobrepassa certs llindars d’abundància o d’impacte: Caldrà coordinar-se amb les administracions per valorar possibles mesures de gestió o control. Fins ara, els intents d’erradicar espècies marines invasores han tingut poc èxit; per això es prioritza: Control, seguiment i mitigació dels impactes. 12. Tancament del programa i falques El programa Arran de Mar es tanca recordant l’horari d’emissió (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i acomiadant l’audiència. S’escolta la careta del programa, amb una lletra metafòrica sobre el mar i l’amor. Posteriorment s’emet una sèrie d’anuncis i falques institucionals: Promoció del Moll de Costa com a espai cultural del Port de Tarragona. Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció. Presentació de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la seva recerca en sostenibilitat i descarbonització. Promoció del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa. Informació d’Ematsa sobre obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja. Tancament amb una falca comercial de Tarragona Ràdio oferint serveis publicitaris per fer créixer negocis el 2025. 13. Idees clau Cassiopeia andromeda és una medusa tropical invasora que s’ha establert en gran nombre al port d’Almeria. La detecció i confirmació ha estat possible gràcies a la Ciència Ciutadana i a la col·laboració amb un centre de busseig local. El cas exemplifica la tropicalització del Mediterrani vinculada al canvi climàtic. Les estratègies de resposta se centren en la monitorització, la conservació d’ecosistemes i el control dels impactes, més que no pas en una erradicació, que és molt difícil en el medi marí.

  • 12'

    Microplàstics i aigua de l’aixeta: seguretat i reptes

    Resum general Contingut principal: Entrevista sobre la presència de microplàstics a l’aigua de l’aixeta i a l’aigua embotellada, centrada en estudis fets a l’àrea metropolitana de Barcelona i extrapolables a Tarragona i a la resta d’Europa. Estat del trànsit Esment inicial al Servei Català de Trànsit: Accident a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès. Dos carrils tallats en sentit sud (cap a Sant Cugat, El Papiol, Tarragona). Uns 4 km de cues entre Santa Perpètua i Barberà. Resta de la xarxa viària: circulació tranquil·la. Qualitat de l’aigua de l’aixeta "Podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? — Sense cap dubte." La qualitat de l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona és bona o molt bona. Els resultats s’obtenen analitzant: Dues grans dessalinitzadores. Dues plantes potabilitzadores. Es considera que els resultats són extrapolables a: La planta del CAT que subministra aigua a Tarragona. Altres punts de Catalunya, de l’Estat i d’Europa amb tecnologies similars. Dessalinitzadores vs potabilitzadores Diferències de procés Les plantes tenen processos interns diferents: Tipus de filtratge. Tipus de tractament aplicat a l’aigua. A les dessalinitzadores: Els nivells de microplàstics a l’entrada poden ser molt elevats. Després del procés d’osmosi, els microplàstics s’eliminen gairebé completament. Després es fa la remineralització (reincorporar sals minerals) per fer l’aigua bevible. Eficiència d’eliminació de microplàstics Percentatges d’eliminació de microplàstics: Entre el 85% i el 95% en general. Una planta concreta arriba fins al 99,5% d’eliminació. Això significa que: De cada 100 microplàstics, se n’eliminen 99. Punts de reincorporació de microplàstics Tot i la gran eficiència, hi ha punts concrets del procés on els microplàstics poden tornar a aparèixer: Remineralització a les dessalinitzadores: Quan s’hi afegeixen sals minerals i reactius, aquests poden aportar nous microplàstics. Recirculació de filtres: Els filtres que retenen microplàstics, per fer més sostenible el procés, es rentegen i es recirculen. Aquesta recirculació pot reintroduir microplàstics a la planta i reduir l’eficiència global. Tot i això, el disseny de les plantes i la capacitat de filtratge fa que el resultat final sigui una aigua amb molt pocs microplàstics a l’aixeta. Origen dels microplàstics a l’aigua L’aigua que entra a les plantes de tractament pot tenir nivells molt diferents de microplàstics segons la font: Riu Llobregat: Fins a 4 microplàstics per litre a l’entrada de la planta. Riu amb forta pressió antròpica (ús humà intensiu, abocament d’aigües residuals, etc.). Embassaments: Presenten 10 vegades menys microplàstics que el Llobregat. Aigües més tranquil·les i netes, més fàcils de tractar. Principals fonts de microplàstics La major part dels microplàstics detectats són en forma de fibres tèxtils. Origen principal: Rentadores domèstiques: Rentat de roba amb teixits sintètics (plàstic). Les fibres passen a les depuradores d’aigües residuals. D’aquí, arriben als rius i al mar. Quan es capta aigua d’aquests rius per potabilitzar-la, hi trobem microplàstics. Aigua de l’aixeta vs aigua embotellada "Pel tema de microplàstics, l'aigua de la ixeta és molt millor opció que les aigües embotellades." Quantitats comparades Aigua de l’aixeta: Per trobar un sol microplàstic, caldria analitzar entre 10 i 20 litres. Aigua embotellada: En 1 litre, ja s’hi poden trobar 5 o 6 microplàstics. Implicacions per al consum diari Si una persona beu 1–2 litres d’aigua embotellada al dia, durant tot l’any: Ingerirà molts més microplàstics que si aquesta mateixa quantitat fos d’aigua de l’aixeta. Conclusió clara: L’aigua de l’aixeta és una opció molt més segura en termes de microplàstics que l’aigua embotellada. Control de qualitat i paràmetres analitzats A les plantes potabilitzadores i depuradores: Cada dia s’hi analitzen molts paràmetres de qualitat de l’aigua. Tot i que els microplàstics no s’analitzen de manera rutinària, l’estudi demostra que: Les tecnologies actuals els eliminen molt eficientment. El control global de qualitat és molt més estricte que en el cas de l’aigua embotellada. Millores possibles al sistema L’estudi també identifica àrees de millora: Reduir la reincorporació de microplàstics: Tractar prèviament les aigües de rentat dels filtres amb un filtratge addicional. Revisar els reactius i sals usats en la remineralització perquè siguin: De millor qualitat. Amb menys contingut de microplàstics. Objectiu final: Que a l’aixeta arribin encara menys microplàstics dels ja molt pocs que s’hi detecten actualment. Extrapolació dels resultats a Catalunya i Europa La tecnologia de tractament d’aigua potable emprada a: Barcelona, Tarragona, altres punts de Catalunya, la resta de l’Estat i Europa, és molt similar. Per tant: Els bons resultats obtinguts a l’àrea de Barcelona són extrapolables a: L’aigua de l’aixeta de Tarragona. Altres zones amb plantes equiparables. Missatge final Podem beure aigua de l’aixeta amb tranquil·litat, almenys pel que fa als microplàstics. L’aigua de l’aixeta és: Més controlada, Més segura, I amb menys microplàstics que l’aigua embotellada. Tot i això, hi ha marge de millora en el disseny de plantes i en alguns punts del procés per minimitzar encara més la presència de microplàstics.

  • 1h 53min

    Mar, pesca i medi ambient a la costa catalana

    Panorama general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar recorre l’actualitat marítima de la costa catalana i combina informació pesquera, medi ambient, turisme, cultura i ciència. Al llarg de dues hores passen de les notícies diàries a entrevistes de fons i seccions especialitzades. 1. Obertura i tertúlia distesa Xerrada inicial de l’equip • Presentació de l’equip d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i les emissores associades. • Conversa desenfadada sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 i la mania de planificar amb massa antelació (entrades per concerts, reserves d’hotel, etc.). • Debat irònic sobre el fenomen social de les entrades d’“últim concert” (Oques Grasses): - Postureig i necessitat de poder dir «jo hi era». - Preus de revenda i «on arriba l’estupidesa humana». - Diferència entre qui hi va per moda i qui hi va per autèntica afició o per compartir-ho en família. "Encara que t’importi una fava el concert, com que és l’últim, has de comprar una entrada per dir: jo hi era." 2. Bloc informatiu de costa catalana 2.1. Pesca i regulacions europees Tonyina vermella a l’Escala • Comuns visiten el port de l’Escala per exercir d’interlocutors al Congrés dels Diputats davant la problemàtica de la pesca de tonyina vermella. • Els pescadors denuncien: - Efecte sobre altres espècies (la tonyina espanta el peix i dificulta la feina). - Normativa molt estricta: quota global d’uns 20.000 tones/any fixada per la ICCAT. - Les captures accidentals de la flota d’encerclament no es compten dins la quota, però els afecten igual. Final de la veda d’arrossegament a Palamós • Acaba la segona aturada biològica de l’any per a la flota d’arrossegament de Palamós. • Mesures de sostenibilitat del Pla de Gestió de la Gamba (des del 2013): - Dies de feina reduïts de 170 a 150 dies/any. - Quota de gamba vermella: de 90 a 70 tones. • Conseqüències per a la flota: - A moltes barques només els queden 15–20 dies de feina fins a final d’any. - Gran incertesa per repartir aquests dies (Nadal, mala mar, mal temps…). - La quota de gamba ja és exhaurida per la major part de la flota. • Sector i Generalitat pressionen la UE per flexibilitzar la regulació, al·legant millora dels caladors. Pressió a Brussel·les pels dies de pesca • El ministre espanyol Lluís Planes demana a la Comissió Europea més dies de pesca per al Mediterrani aquest mateix any, per cobrir la demanda de gamba vermella per Nadal. • Cita il·lustrativa: "Gato negro, gato blanco, que cace ratones" – qualsevol fórmula és bona si permet sumar dies de mar. • Actualment: - Topall de 130 jornades de pesca l’any 2025. - Bona part de la flota catalana ja ha esgotat el límit. 2.2. Turisme i producte local: Expo Cítric a Alcanar • Primera edició d’Expo Cítric a Alcanar: - Més de 50 expositors (agricultors, vivers, emprenedors). - Fira tècnica, gastronòmica i lúdica per revaloritzar la citricultura local. • Reivindicació de la taronja, mandarina i planter d’Alcanar com a productes de màxima qualitat mundial. • Activitats: show-cookings, degustacions, tallers infantils. • Emmarcada en les Jornades Gastronòmiques de la Clementina. 2.3. Grip aviària i bioseguretat a les granges • Augment de casos de grip aviària en aus silvestres a l’Estat i a Catalunya (primeis brots detectats al delta de l’Ebre). • El Ministeri eleva el risc de mitjà a alt i ordena el confinament de les aus de cria a l’aire lliure. • Testimoni del sector (Ous Roig): - Tancament de granges a visites. - Revisió d’horts de desinfecció i mesures de bioseguretat reforçades. - Por que un sol contacte d’una gallina amb una au silvestre obligui al sacrifici massiu de tota la granja i a controls en un radi de 3 km. • Malgrat el risc, la Federació Avícola Catalana destaca que no hi ha cap focus actiu en granges de producció a Catalunya. 2.4. Clima i adaptació a Sitges Pla Clima Sitges 2050 • Document estratègic amb 84 accions per: - Reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. - Contribuir als ODS (aigua, inundacions, energia renovable, mobilitat sostenible, verd urbà, litoral viu). • Objectius climàtics: - −55,3% d’emissions el 2030. - Neutralitat climàtica el 2050 (−90% d’emissions). • Eixos destacats (Carme Gasulla, regidora): - Gestió del litoral i onades de calor. - Acompanyament econòmic, social i tècnic a la ciutadania vulnerable. - Concepte de justícia climàtica: qui menys recursos té és qui més pateix els efectes. • Procés participatiu: - Presentació pública a l’edifici Miramar. - Aportacions via Participa311. - Voluntat d’aprovar-lo al ple municipal a inicis d’any. 2.5. Infraestructures i conflicte al port d’Arenys Rebuig al “martell” de la bocana • El Club Nàutic d’Arenys (Carles Ubach) i el Club de Pesca Maresport rebutgen el projecte de reforma del port d’Arenys: - Construcció d’un martell i nous molls que estreten la bocana. - Preocupació per la navegabilitat i la seguretat d’entrada i sortida. - Crítica a l’impacte visual: grans vaixells en reparació (3–4 pisos d’alçada) tapant les vistes des del passeig i la platja. - Por a una reducció de biodiversitat marina als nous espais de moll. • Denúncia a la Sindicatura de Greuges, que havia demanat un estudi de navegabilitat. Malgrat això, Ports de la Generalitat continua amb el projecte executiu. Obres al passeig de la Musclera • Inici de les obres de reparació del passeig de la Musclera (Arenys): - Renovació de vorera i calçada. - Resposta a queixes veïnals per deficiències (clavegueram trencat, abocaments d’aigua bruta a la platja, enllumenat insuficient). - Treballs en dues fases per minimitzar afectacions al trànsit. 2.6. Port de Tarragona i lideratge logístic • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, assumeix la presidència de l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic. • Canvi de model: la presidència deixa de rotar només entre Port de Barcelona i Consorci de la Zona Franca, i s’hi afegeix el Port de Tarragona com a tercer actor. • Castellà subratlla l’oportunitat estratègica per al teixit logístic i empresarial tarragoní, coincidint amb un moment de transformació del port. 3. Serveis: temps, trànsit i falques 3.1. Meteo marina • Temporal de tramuntana i gregal la nit i el dimarts següent, especialment a la costa nord: - Mar de Fort amaror a mar brava. - Onades > 4 m mar endins; 1,5–2 m a la Costa Brava. - A la Costa Daurada i Barcelonina, estat de mar més moderat i entrada de xàloc. • Vent fort de tramuntana i mestral (fins a 80 km/h) a la desembocadura de l’Ebre i sud de la Costa Daurada. 3.2. Trànsit • Situació general tranquil·la, amb incidència destacada: - Accident a l’AP-7 a Barberà del Vallès (sentit sud, cap a Tarragona), amb dos carrils tallats i uns 4 km de retencions entre Santa Perpètua i Barberà. 3.3. Falques i publicitat • Diversos espots vinculats a Tarragona i al seu entorn: - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa, Port de Tarragona) amb exposicions sobre l’aigua. - Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Presentació de l’ICIQ (recerca química sostenible, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV)). - Promocions d’hivern (calefacció) i oferta lúdica i gastronòmica al Port de Tarragona i al Serrallo. 4. Ciència i salut ambiental: microplàstics a l’aigua 4.1. Estudi de la URV sobre microplàstics Convidat: Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Resultats principals • A l’àrea metropolitana de Barcelona, beure aigua de l’aixeta comporta menys ingesta de microplàstics que beure aigua embotellada. • Eficàcia de les plantes potabilitzadores (dessalinitzadores i potabilitzadores convencionals): - Reducció de microplàstics entre 85% i 95%. - En una planta, fins al 99,5% (eliminen 99 de cada 100 microplàstics). • Comparativa d’exposició: - A l’aigua de l’aixeta: cal beure 10–20 litres per trobar 1 sol microplàstic. - A l’aigua embotellada: en 1 litre ja hi ha 5–6 microplàstics. - Tenint en compte el consum diari (1–2 litres), l’aportació de microplàstics de l’aigua embotellada és molt superior. Fonts i tipus de microplàstics • Diferències segons la font d’aigua: - Riu Llobregat (alta pressió antròpica): uns 4 microplàstics/litre a l’entrada de planta. - Aigües d’embassament: fins a 10 vegades menys microplàstics. • La major part de microplàstics detectats són fibres tèxtils: - Provenen de la bugada domèstica (teixits sintètics) que acaben a les depuradores i, posteriorment, als rius i al mar. Punts de reincorporació i millores • Encara que les plantes siguin molt eficients, hi ha punts on els microplàstics es poden reintroduir: - Remineralització a les dessalinitzadores: s’hi afegeixen sals minerals per fer l’aigua potable; aquests reactius poden contenir microplàstics. - Recirculació de filtres dins la planta, que pot tornar a posar microplàstics al circuit. • Propostes de millora: - Filtrar prèviament aigües de neteja de filtres perquè no reincorporin microplàstics. - Assegurar que els productes de remineralització tinguin menys càrrega de microplàstics. Missatge final • La qualitat de l’aigua de l’aixeta és bona o molt bona, també a zones com Tarragona (estat tecnològic similar). • Pel que fa a microplàstics, és preferible beure aigua de l’aixeta que no pas embotellada. 5. Conservació marina: projecte Life EcoRes i coralls 5.1. Alliberant coralls capturats per pescadors Convidada: Maria Montseny, responsable del projecte Life EcoRes a Vilanova i la Geltrú (coordinat per l’Institut de Ciències del Mar). Objectiu del projecte • Restaurar hàbitats de fons marí degradats al litoral català, especialment comunitats de coralls i gorgònies, espècies clau que: - Proporcionen refugi i hàbitat a peixos i crustacis. - Aporten valor ecològic i econòmic (indirectament, sostenen la pesca comercial). 5.2. Paper central dels pescadors • Les confraries de pescadors (Vilanova i altres 7 confraries de la costa) s’adhereixen al projecte. • Dinàmica de treball: - Quan els pescadors capturen accidentalment coralls i gorgònies, els porten a aquaris instal·lats a les confraries. - Els científics registren i fotografien els organismes, n’extreuen les parts mortes i els fixen a una base de substrat. - Els animals poden viure setmanes als aquaris, amb bons paràmetres d’aigua, fins que s’organitza el retorn al mar. Devolució al fons marí • Els organismes es retornen a uns 100 m de profunditat, en zones de veda pactades amb els pescadors (allà no s’hi pesca). • Tècnica de retorn: «efecte bàdminton»: - Corall/gorgònia enganxat a una base que actua com una pilota de bàdminton. - En caure, el conjunt tendeix a posar-se dret sobre el fons, amb una taxa d’èxit molt alta. • Monitoratge amb robot submarí: - S’ha comprovat que, just després del retorn i l’endemà, els organismes es mantenen en bones condicions. - Falta seguiment a més llarg termini (properes campanyes d’estiu) per avaluar supervivència i recuperació. 5.3. Resultats i reptes • Ja s’han alliberat més de 250 organismes capturats accidentalment. • Capacitat de recuperació als aquaris molt alta si s’eliminen les parts mortes. • En zones com la costa de Girona, han aparegut espècies de corall molt escasses, que obliguen a adaptar mètodes de restauració. • Es vol transferir l’experiència a altres àrees, una vegada es disposi de resultats sòlids. "Sense ells [els pescadors] no tindríem els animals. Gràcies a ells, moltes d’aquestes poblacions tenen una segona oportunitat." 6. Llibres i mar: faroners i solitud al Delta de l’Ebre 6.1. Secció de llibres mediterranis Participants: Sergi Corral i la col·laboradora Ona Vilà. 6.2. Novel·la: Mar de fora de Miquel Reverter • Escenari: Delta de l’Ebre, concretament la punta de la Banya (alfacs) i el seu far. • El poble fictici Santa Maria de Tipà està inspirat a la Ràpita (Topònim creat invertint Ràpita → Tipà a l’estil d’Espriu amb Sinera/Arenys). Argument • Protagonista: un noi que arriba a Santa Maria de Tipà perquè el pare hi fa de mestre. • Infantesa marcada per: - Solitud (fill del mestre, costa de fer amics). - Mort prematura de la mare i, més tard, del pare. - Refugi en la lectura, sobretot una Enciclopèdia que veu com el compendi de tot el saber. • Origen del faroner: - A 14 anys, orfe i sense recursos, l’alcalde li ofereix ser faroner del far de la punta de la Banya. - És un lloc aïllat i costa trobar algú que hi vulgui viure, però el noi accepta (hi veu estabilitat i ja està avesat a la solitud). • Vida al far (anys 40–50 del segle XX): - Descripció detallada de tasques del faroner: mesures meteorològiques, funcionament del far, instruments. - Només contacta amb el barquer de la Banya i un pescador que el visita de tant en tant. - La població el veu com una curiositat: turistes paguen per anar amb barca a “veure el faroner”. Temes centrals • Insularitat i aïllament: - El mar és alhora barrera i pont entre poble i far. - El faroner es converteix en figura exòtica, quasi turística. • Solitud i salut mental: - El protagonista crea un món propi basat en llibres i coneixement. - L’obsessió pel saber i l’aïllament extrem acaben afectant la seva salut mental, conduint-lo a una decisió final radical (sense spoilers). • Context històric dels fars a Espanya i del pla d’enllumenat marítim de 1847, barrejat amb ficció. 6.3. L’autor: Miquel Reverter • Escriptor rapitenc i professor d’institut. • Trajectòria de més de 20 anys, amb nombrosos premis literaris (Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, Vila de l’Ametlla de Mar, Ciutat de Tortosa, Sebastià Joan Arbó, etc.). • Mar de fora guanya el 42è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre i es publica a Cossetània el 2025. 7. Turisme sostenible: balanç a Riumar (Deltebre) 7.1. Temporada turística a Riumar Convidada: Lola Casanova, regidora d’enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre. Resultats de la temporada • Ocupació a Riumar: - Més del 93% d’ocupació a l’agost. - Allotjaments per sobre dels nivells prepandèmia. - Increment respecte l’any anterior: +5% al juliol i +6% a l’agost. • Oficina de turisme: - Més de 3.500 persones ateses. - S’ofereixen rutes, informació de serveis, activitats, restauració (sense recomanacions puntuals per no discriminar establiments). Perfil de visitants • Prop del 49% són francesos (influència del càmping proper a l’oficina). • Repartiment aproximat: - 50% turisme nacional/internacional. - 29% catalans (turisme de proximitat, clau per tot l’any). • Repunt de visitants alemanys després d’anys de descens. Motivacions principals • Natura, rutes i itineraris són el primer motiu de visita. • Augment de turisme de natura i ornitològic (birdwatching): - Perfil molt sensible a la protecció de l’entorn. - Ajuda a allargar temporada més enllà de l’estiu. • Pes del turisme gastronòmic (Regió Mundial de la Gastronomia; producte de quilòmetre zero): turistes que gasten un 30% més de mitjana. 7.2. Sostenibilitat i desestacionalització Estratègia global • Missatge de marca: Deltebre, atracció natural tot l’any. • Accions per trencar l’estacionalitat: - Esdeveniments esportius: triatló, clínics esportius, campionat d’Europa de wakeboard fora de temporada. - Activitats culturals i de sensibilització ambiental a RiuMar i platges. Sostenibilitat i accessibilitat • Eixos forts a l’avaluació com a Destinació Turística Intel·ligent: - Molt bona puntuació en sostenibilitat. - Àmbits a millorar: innovació, tecnologia i accessibilitat. • Progrés a les platges: - Platja de Riumar amb bandera blava (implica complir criteris exigents d’aigua, serveis i gestió ambiental). - Implantació de platja sense fum a part de Riumar, per reduir residus i millorar salut. - Passarel·la ampla en materials reciclats per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes es poden creuar). - Oferta complementària de platges verges (bassa de l’Arena, marquesa/Punta del Fangar) per qui prefereix espais sense serveis. • Activitats d’educació ambiental: - Tallers amb infants a la platja amb materials reciclats. - Biblioplatja amb activitats culturals. Hub turístic del Carrilet • Projecte de “hub” turístic a l’avinguda Carrilet: - Mòdul prefabricat com a punt d’arribada i orientació dels visitants. - Espai amb tecnologia i recursos interactius per descobrir rutes, serveis i experiències. - Aula d’aprenentatge que recrea la vella estació del Carrilet amb realitat augmentada i audiovisuals. • Objectiu: enfortir la component tecnològica i innovadora de la destinació i millorar l’acollida. "El repte és que el turisme serveixi per millorar el que tenim, no per deixar-ho pitjor." 8. Esport: Volta Ciclista a Catalunya Femenina 8.1. Primera etapa des de Santa Susanna Convidat: Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya. • La Volta Femenina (segona edició) tindrà la seva primera etapa 2026 amb sortida i arribada a Santa Susanna (Maresme). • Releu simbòlic: durant anys, la Volta masculina iniciava a Calella; ara el Maresme manté el protagonisme amb la versió femenina. • Recorregut encara no definit: - Es treballa amb mapes digitals i es preveu visita sobre el terreny. - Possibilitat de passar per Arenys de Mar i colls clàssics com Collsacreu, però sense confirmació. - Cal equilibrar els perfils de les tres etapes (dificultat i quilometratge). 8.2. Impacte local i mediàtic • Tota la caravana (equips, vehicles, organització) pernoctarà a Santa Susanna → retorn econòmic directe per a l’oferta hotelera i comercial. • El dispositiu de cobertura televisiva i mediàtica serà equiparable al de la Volta masculina. • El pas de la Volta crea: - Visibilitat internacional del municipi. - Participació ciutadana (públic als carrers). "El que volem és que les proves femenines tinguin el ressò i la importància que es mereixen." 9. Notícies locals de Tarragona i eclipsi solar 9.1. Política municipal i pressupost • L’Ajuntament de Tarragona portarà el pressupost 2026 al ple del 21 de novembre per a aprovació inicial. • La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, es mostra optimista: - Negociacions avançades amb En Comú Podem i Junts. - Acord de principi amb tres consellers/es municipals no adscrits. • Serà el tercer pressupost del mandat de l’alcalde Rubén Viñuales. 9.2. Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 • Es destaca Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi»: - El campanar de la Catedral de Tarragona es considera un lloc privilegiat per observar-lo. - L’eclipsi serà visible cap a les 8:30 h i durarà entre 1 i 1,5 minuts a la ciutat. • Activitat científica i divulgativa: - El juliol de 2026, Tarragona acollirà més d’un miler d’astrònoms al seu congrés anual. - El 29 d’abril de 2025 s’organitzarà una mena d’assaig general de l’eclipsi. 9.3. Crònica judicial • L’Audiència de Tarragona condemna a 18 anys de presó per assassinat l’home que va apunyalar repetidament una altra persona a Campclar (3 de març de 2024). • Fiscalia i acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys. 10. Espècies invasores: la medusa tropical Cassiopeia andromeda 10.1. Descobriment i ciència ciutadana Convidada: Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. • S’ha confirmat la presència establerta de la medusa tropical Cassiopeia andromeda (medusa invertida) a la costa d’Almeria. • Característiques: - Viu invertida al fons (tentacles amunt, disc oral orientat cap a la llum). - Moviment molt limitat a la columna d’aigua; no forma les típiques blooms superficials. • El cas s’ha detectat gràcies a la ciència ciutadana: - Centre de busseig local observa una gran concentració d’individus (centenars) i envia vídeos a la plataforma Observadors del Mar. - El centre col·labora activament recollint mostres per a l’anàlisi genètica. 10.2. Origen i expansió • Espècie originària de l’Indo-Pacífic, que entra al Mediterrani via canal de Suez i Mar Roig. • Ja era coneguda a la conca oriental i s’havia vist a Itàlia; a Espanya no s’havia confirmat genèticament fins ara. • Com arriba a Almeria? - Probable transport com a biofouling (pòlips incrustats al casc de vaixells). - Un cop arriba a una zona amb condicions òptimes (temperatura, aliment, salinitat), s’hi reprodueix i estableix població. 10.3. Impacte ecològic i riscos • L’augment de la temperatura del Mediterrani afavoreix espècies d’afinitats tropicals → tropicalització del Mediterrani. • En el port d’Almeria: - Ja és un ecosistema altament impactat, de manera que l’efecte addicional pot ser limitat. • Riscos potencials si s’estén a zones més conservades: - És una espècie invasora amb gran capacitat d’adaptació. - Pot competir amb espècies locals i alterar comunitats bentòniques. • Toxicitat: - Urticància moderada: pot produir lesions cutànies, tot i no ser de les més perilloses del Mediterrani. 10.4. Gestió i seguiment • Eradicar una espècie marina invasora és molt difícil, sobretot quan ja hi ha una població extensa. • Línies d’acció: - Monitoratge continu de la població (distribució, densitats, reproducció). - Coordinació amb administracions si l’expansió o l’impacte creixen. - Enfortir la protecció d’hàbitats naturals (àrees marines protegides) per reduir espai disponible per a invasores. • Crida a bussejadors i usuaris del mar: - Notificar observacions d’espècies inusuals o proliferacions anòmales via plataformes de ciència ciutadana. 11. Tancament del programa • Marina Pérez Got acomiada l’episodi recordant que Arran de Mar és «l’espai radiofònic més marítim de Catalunya» i anunciant la tornada l’endemà. • L’episodi destaca pel seu enfocament transversal: - Pesca professional i política europea. - Conservació marina (coralls, meduses invasores) i qualitat de l’aigua. - Planejament climàtic local i turisme sostenible (Delta de l’Ebre, Sitges, Riumar). - Cultura i literatura marinera (fars, insularitat, solitud). - Esport femení d’elit amb la Volta Ciclista a Catalunya Femenina. En conjunt, el podcast ofereix una visió global i actualitzada dels reptes i oportunitats que afronten el litoral català i la Mediterrània, combinant crònica diària amb anàlisi científica i cultural.