Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

169-180 de 1284
  • 1h 53min

    Turisme litoral, pesca i mar a Catalunya

    Panorama general de l’episodi Aquesta entrega d’Arran de Mar, emesa des de Tarragona Ràdio, recorre tota la costa catalana combinant actualitat local, turisme, pesca, gastronomia marinera, cultura i agenda d’activitats. El programa articula una mirada molt completa sobre la vida al litoral: des de l’economia blava i el turisme sostenible fins a la pesca recreativa, la fotografia social i el busseig científic. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Costa Brava: turisme i cultura L’Escala – reptes turístics i economia blava • Actors públics i privats del sector turístic de l’Escala es reuneixen per analitzar la temporada d’estiu i planificar el futur. • Dades destacades: 72.000 visitants en temporada alta, anàlisi de places hoteleres i oferta d’activitats. • Es presenten dos projectes clau: - Pla de dinamització comercial del municipi. - Roadmap d’economia circular orientat a l’economia blava, fortament finançat amb fons Next Generation (més de 4,5 M€). • L’Ajuntament de l’Escala vol desestacionalitzar el turisme i estendre l’activitat més enllà dels tres mesos d’estiu. • El sector privat (UBET) valora positivament aquest espai de diàleg i coordinació. Caterina Albert (Víctor Català) i la literatura modernista • L’Escala acull les V Jornades d’Estudi dedicades a Caterina Albert (Víctor Català), centrades en la novel·la Solitud i en la figura del pastor. • Organitzen: Càtedra Víctor Català (UdG), Arxiu Històric i Ajuntament de l’Escala. • S’hi presenten noves lectures literàries i antropològiques, amb ponents com Núria Nardi, Najat El Hachmi, Carlota Gurt o David Pagès. • L’arxiu municipal custodia l’obra de Caterina Albert des del 2017 i es reivindica la seva importància com a escriptora cabdal del modernisme. 1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre L’Ampolla – 36 anys de segregació del Perelló • L’Ampolla celebra les festes de la segregació, recordant la lluita històrica per esdevenir municipi independent. • Actes destacats: - Correbares amb xaranga Aigua en Gas. - Tastet popular de mandonguilles, sopar de germanor i festa amb orquestra i DJ. - Activitats familiars, tarda de jocs i berenar solidari a favor de La Marató. • Per a la gent gran, aquestes dates són un recordatori d’orgull i memòria col·lectiva. Deltebre – pressupost històric 2026 • L’Ajuntament de Deltebre aprova un pressupost de 30,6 M€, el més alt de la seva història (+12%). • Prioritats: - Mantenir un alt nivell d’activitat social i cultural. - Ajuts socials per garantir una situació digna als col·lectius més vulnerables. - Inversió pública molt elevada: 13,7 M€ (45% del total). • Projectes clau: - Passeig del Carrilet (reducció del risc d’inundacions, adaptació climàtica i projecte turístic). - Finalització del Teatre Auditori Lo Rialto. - Millora de camins, espais públics i equipaments. • Es proposa la congelació de tributs municipals per al 2026. 1.3. Garraf: ús de l’espai públic i terrasses a Sitges • Una trentena de bars i restaurants de Sitges reben requeriments municipals per ajustar les terrasses a la normativa actual. • Durant la pandèmia es van flexibilitzar els límits d’espai; ara es torna a les condicions habituals. • Criteris revisats: - Superfície ocupada. - Tipus de mobiliari permès. - Horaris i impacte en mobilitat i accessibilitat. • Ajuntament i Gremi d’Hostaleria treballen cas per cas, prioritzant el diàleg per trobar l’equilibri entre activitat econòmica i convivència veïnal. • No es descarten sancions futures si no s’acompleix la normativa. • El gremi reclama més flexibilitat en l’ús d’estufes a les terrasses, especialment ara que arriba el fred. 1.4. Maresme: economia blava i gastronomia marinera Ajuts europeus a l’economia blava (Costa Brava Sud – Maresme) • El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Costa Brava-Sud Maresme manté oberta la convocatòria dels Fons Europeus Marítims de la Pesca i l’Aquicultura fins al 31 de gener de 2026. • Projectes elegibles: tot allò vinculat a economia blava i suport al sector pesquer. • Beneficiaris potencials: - Peixateries. - Associacions mediambientals. - Restaurants i iniciatives gastronòmiques amb peix de llotja. • Exemples ja finançats: - Màquina potabilitzadora per a un varador. - Estudis de biodiversitat marina. - Jornades gastronòmiques. - Projectes de cooperació entre GALP per potenciar la comercialització de productes com la tonyina vermella. La “torrada de mar” al Maresme Gourmet • Reportatge dedicat a la torrada de mar, antic plat mariner recuperat per Carme Ruscalleda. • Origen: menjars senzills de pescadors, amb pa torrat i suquet de peix de roca. • Tècnica tradicional: - Torraven pa, l’amaraven amb el suquet sobrant. - Nova torrada lenta d’una hora fins a obtenir un pa sec, cruixent i ple de sabor. • Al restaurant Sant Pau, Ruscalleda en fa una versió d’alta cuina: gambes sobre base de suquet intens i torrada cruixent, servida amb una postal explicativa per homenatjar els pescadors. 1.5. Tarragona i Costa Daurada: innovació i turisme sostenible Port de Tarragona – drons al sistema portuari • El Port de Tarragona acull la primera jornada estatal sobre ús de drons en ports de titularitat estatal, organitzada per Puertos de l’Estado. • Objectius: - Compartir experiències i bones pràctiques. - Identificar reptes tècnics i normatius. - Elaborar una guia de regulació d’aeronaus no tripulades en entorns portuaris (amb el suport d’INECO i Senasa). • Participació de 19 autoritats portuàries i l’Institut Tecnològic de Galícia. • La tecnologia de drons es veu com una eina estratègica per millorar eficiència, seguretat i sostenibilitat en els ports. Tarragona, destinació Biosphere • Tarragona s’incorpora a la xarxa internacional de destinacions turístiques alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. • Obtenció del certificat Biosphere Destination, que acredita: - Compromís ferm amb el turisme sostenible. - Integració dels valors socials, ambientals i culturals de la comunitat. • Auditoria externa que avalua: - Governança. - Medi ambient i economia circular. - Inclusió social. - Cultura i qualitat turística. • Sota el lema “Tarragona, entre blau i verd”, l’Ajuntament de Tarragona desplega un model ecoturístic amb el suport del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació i els fons Next Generation. • La ciutat rep també el distintiu Biosphere Certificat de l’Institut de Turisme Responsable, consolidant-se com a referent en sostenibilitat a la Costa Daurada. 2. Mar, temps i mobilitat 2.1. Estat de la mar i predicció • El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació marítima remoguda: - Vent de sud i sud-oest fort en alta mar; més fluix però notable en alguns trams de la Costa Brava. - Estat de la mar: maror a forta maror i fins i tot mar grossa en sectors d’alta mar. - Onades de 3-4 metres a tot el litoral en alguns punts. • Evolució prevista: - Dissabte: aire més net i transparent, però al vespre es torna a tapar i continua el vent de sud; la mar baixa de forta maror a maror. - Diumenge: domini del vent de ponent, amb gir a gregal a la Costa Brava. 2.2. Trànsit i seguretat viària • Des del Servei Català de Trànsit, Sílvia de l’Amo informa que no hi ha incidències greus en temps real. • Es destaca, però, que la demarcació de Tarragona ha tingut una setmana complicada i es demana: - Extremar la prudència. - No abaixar la guàrdia en els desplaçaments del cap de setmana. - Mantenir-se informat de l’estat de les carreteres. 3. Pesca recreativa i nova burocràcia estatal 3.1. La queixa de la Federació Catalana de Pesca Bloc “Amb temps i una canya” • El col·laborador Pedro Terol, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva, denuncia una nova capa de “burrocràcia administrativa” sobre la pesca recreativa. • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha enviat una comunicació informativa sobre una futura ordre que obligaria a declarar captures de determinades espècies. • Problemes principals: - Avís tardà i poc clar (un correu el 6 de novembre, amb afectació a partir del 10 de gener). - Termini d’al·legacions de només 10 dies, inferior al que marca la llei. - Aplicació inicialment pensada per a reserves marines (a Catalunya només Masia Blanca, al Vendrell), però el text esdevé ambigu i podria extendre’s a tota la pesca recreativa. - Dependència d’una aplicació mòbil inexistent a dia d’avui. 3.2. Declaració obligatòria de captures • El projecte preveu que els pescadors recreatius hagin de declarar diàriament: - Les captures retingudes. - Les captures retornades al mar. - Fins i tot les jornades sense captura. • Espècies ja identificades (Annex 3): - Tonyina vermella, tonyina blanca (bonítol del nord), patut, peix espasa, diversos merlins i agulles, peix vela i lluç. • També s’obre la porta a ampliar la llista amb altres espècies, a proposta de comitès científics o administracions. 3.3. Geolocalització i drets dels pescadors • El text parla de “buques” i “faenar”, i preveu que totes les embarcacions (professionals i recreatives) puguin ser geolocalitzades a les zones controlades. • Queixes del sector: - Les barques recreatives no són bucs de gran eslora. - La mesura es viu com una intrusió i un possible atemptat contra el dret a la privacitat, atès que no es tracta de professionals. - Es genera una sensació d’“estar vigilats” constantment per fer una activitat d’oci. 3.4. Sobrecàrrega normativa i pressió del sector professional • Per als pescadors esportius i recreatius, la situació esdevé inassumible: - Han de conèixer talls mínims, vedes, normatives estatals i autonòmiques, restriccions en aigües interiors, etc. - Es tem que l’aficionat acabi desistint i deixi de sortir a pescar. • Pedro Terol suggereix que la normativa respon a: - Directives europees que Espanya ha de transposar a corre-cuita per evitar sancions. - Possible pressió del sector de pesca professional i grans lobbies, molt més influents que el petit col·lectiu recreatiu. • La Federació Catalana de Pesca intenta coordinar al·legacions i contactes amb altres associacions, però el marge temporal és mínim. 4. Cuina marinera: escabetx tradicional de barats 4.1. Homenatge a les iaies i a la cuina de barca • Secció de gastronomia marinera mediterrània amb el cuiner Adrià Ceritjol (Bar El Padrí). • Recepta protagonista: barats en escabetx, un plat fred i de conserva, típic de barris mariners amb pocs recursos. • L’escabetx es reivindica com a tècnica històrica de conservació per a: - Barques de pesca. - Rebosts modestos de les famílies marineres. 4.2. Recepta bàsica (per a 4 persones) Ingredients principals • 4 barats (eviscerats i, si pot ser, filetejats a la peixateria). • 1 ceba (de Figueres o blanca) i 1 pastanaga. • 1 cabeça d’alls. • 2 fulles de llorer i 3 branques de farigola. • ½ litre de vinagre de vi blanc. • 200 ml de vi blanc (moscatell o similar; es pot adaptar segons el vinagre que s’utilitzi). • 1 cullerada sopera de pebre en gra. • 300 g de farina. • ½ litre d’oli d’oliva. Elaboració • Sofregit base de l’escabetx: - En una cassola amb tot l’oli, sofregir ceba i pastanaga tallades, la cabeça d’alls sencera, el llorer, la farigola i el pebre en gra. - No deixar que la ceba agafi color; només que “caigui” i perdi l’aigua. • Barats fregits: - Enfarinar els filets de barat i fregir-los en una altra cassola. - Reservar-los. • Liquids de l’escabetx: - Afegir vi blanc i vinagre al sofregit. - Deixar evaporar l’alcohol i l’excés d’aroma àcid fins que el gust sigui equilibrat (no massa agressiu ni massa dolç). • Muntatge final: - Incorporar els barats fregits a la cassola de l’escabetx. - Fer un breu xup-xup (1–2 minuts) perquè s’integrin sabors. - Deixar reposar. 4.3. Trucs, variants i servei • Reposar 24 hores a la nevera abans de consumir; fins i tot millora als 2 dies. • Es conserva una setmana gràcies al vinagre i l’oli. • Es pot fer escabetx també de: - Tonyina, sardines, musclos (en aquest cas, obrint-los prèviament i aprofitant una mica de la seva aigua de cocció per aromatitzar l’escabetx). - Altres peixos o fins i tot carns blanques. • Idees de consum: - Plat fred al mig de la taula per “ranxejar” (compartir diversos plats a la vegada). - Entrepà de barat en escabetx. - Tapes variades amb pa torrat. • Consell important: ajustar bé la proporció de vinagre i vi; un vinagre massa fort pot dominar el plat, i un excés de dolçor pot descompensar-lo. 5. Segona hora: cultura marinera, fotografia, busseig i gastronomia 5.1. Calendari solidari “Llops de mar” de Cadaqués Projecte fotogràfic i social d’Ignasi Piris • A Cadaqués, el fotògraf Ignasi Piris crea un calendari solidari dedicat als llops de mar del poble. • Característiques del projecte: - Més de 600 retrats realitzats al llarg d’uns 8 mesos. - Protagonistes: pescadors i gent de mar autòctons, seleccionats per ells mateixos. - L’objectiu és captar la personalitat real de cadascun en retrats en blanc i negre. • Destí dels fons: - Benefici íntegre per a la residència – hospital d’avis de Cadaqués. - Hi col·labora l’Associació d’Artistes Crea, que ajuda en disseny, impressió i logística. - Es complementa amb la rifa d’un quadre del pintor local Danilo, també en benefici de la residència. Fotografia com a patrimoni i memòria • Piris ja havia publicat el llibre “Cadaqués, darrere del taulell”, amb 400 retrats de persones que treballen en bars, restaurants, hotels i botigues. • El projecte reforça el paper de la fotografia com a patrimoni visual i memòria de la vida quotidiana del poble. • Ignasi surt cada dia a fotografiar carrers, mar i gent, i acumula desenes de milers d’imatges que conformen un arxiu potent de Cadaqués. • El fotògraf destaca també: - L’atracció i “glamour” que desperta la professió de pescador, malgrat el seu alt risc i la dificultat de trobar relleu generacional. - La idea de fer calendari anual amb diferents col·lectius (dones de mar, mestres de pedra seca, etc.). 5.2. Odissean: busseig, ciència i divulgació marina Perfil del projecte i del seu impulsor • Entrevista a Pol Ramos, biòleg marí, bussejador i cofundador d’Odissean. • Context personal: - Creix estiuejant a la Costa Brava (l’Escala) en una família molt vinculada al mar. - Es forma com a bussejador des de jove (Dive Master, instructor) i com a biòleg. - Ha treballat arreu del món (Tailàndia, Mèxic, Indonèsia) fent busseig i divulgació. Naixement d’Odissean • L’origen és un primer viatge al Mar Roig amb amics i família, que té un gran èxit. • A partir d’aquí, i amb l’impuls de les xarxes socials, neix Odissean com a projecte estable, juntament amb Pol Vives (biòleg i Dive Master) i Maria (especialista en comunicació i també instructora). • Objectiu central: ensenyar el mar i la seva biodiversitat a través de dues línies principals: - Expedicions de busseig internacionals. - Creació de contingut audiovisual i educatiu per xarxes. 5.3. Expedicions de busseig arreu del món Destinacions i fauna destacada • Mar Roig (Egipte): - Ruta nord: esculls de corall molt ben conservats, gran biodiversitat i dofins en llibertat. - Ruta sud: més profunditat i corrents; gran varietat de taurons. • Maldives: - Fortes corrents oceàniques. - Presència de mantes oceàniques i taurons. • Mèxic, Galàpagos, Revillagigedo (Pacífic): - Grans migracions de taurons martell (fins a 300 individus alhora). - Temporades de pas de balenes (geperudes, grises, etc.). - Immersions “al blau” amb corrents molt potents, sovint amb suport de GPS a l’equip. Impacte emocional i conservació • Ramos subratlla que veure animals com el tauró-balena o bussejar entre centenars de taurons canvia la percepció del mar per sempre. • Clau pedagògica: la gent només protegeix allò que estima i només estima allò que coneix. • Les experiències in situ són molt més efectives per canviar hàbits (com el consum de peix de pesca industrial) que no pas missatges abstractes. 5.4. Formació de bussejadors al Mediterrani • Odissean també forma bussejadors novells a la Costa Brava, en col·laboració amb diversos centres de busseig. • Fan des de cursos inicials fins a nivells avançats: - Sortides formatives, immersions conjuntes i espais socials (inversió + dinar) per consolidar la comunitat. • Requisits per a les expedicions internacionals: - Mar Roig: nivell Advanced i unes 15–20 immersions. - Maldives: almenys 50–60 immersions, per la presència de corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: 100–200 immersions i coneixement previ dels participants. 5.5. Docu-sèrie sobre el Mediterrani i les Illes Medes • Odissean participa, amb Blue Wave Alliance, en una docu-sèrie sobre el Mediterrani. • Es vincula a la iniciativa 30x30 de l’ONU, que vol protegir el 30% dels oceans el 2030. • El primer capítol se centra en les Illes Medes, parc natural emblemàtic i cas d’èxit de reserva marina a Europa: - Beneficis per al municipi i el seu turisme. - Beneficis per als pescadors locals i per a l’ocupació. - Increment espectacular de biodiversitat i biomassa. • En contraposició, Ramos assenyala que: - Fora de reserves, al Mediterrani hi ha poca vida a causa de la pesca industrial. - En alguns indrets de Tailàndia o Indonèsia es troba gran quantitat de plàstic, sovint procedent d’Europa. 6. Jornades gastronòmiques “Calamarenys” a Arenys de Mar 6.1. Valoració global d’un mes de Calamarenys • Repàs extens a les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys (Calamarenys), amb més de 30 anys d’història. • Objectius: - Reivindicar el calamar d’Arenys, pescat amb potera (pesca selectiva i poc lesiva). - Dinamitzar la restauració local i el turisme gastronòmic. • El regidor de promoció econòmica, Ramir Vidal, destaca: - Gran afluència de públic. - Bon retorn per als restaurants. - Jornades consolidades, amb visitants que venen expressament de fora. 6.2. Activitats gastronòmiques i culturals Mostra gastronòmica a la Llotja Vella • Tapes de calamar a càrrec de 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria. • Propostes creatives: - Calamar fumat en escabetx a la menorquina. - Calamar amb mandonguilles, moniato o ceps. - Croquetes de calamar, entre d’altres. • Participació d’establiments com El Portinyol o Blau de Mar, que expliquen la seva experiència i plats. Show cooking i sopar popular • Xou de cuina a càrrec del cuiner i comunicador Arnau París, centrat en receptes ràpides de calamar per al dia a dia. • Sopar per unes 200 persones amb: - Aperitius (quiche, truita de patates). - Gran fideuada de calamar. - Pastís del 30è aniversari del Calamarenys. - Acompanyament musical de La Vella Lola. Xerrades i activitats complementàries • Conferència sobre ocells migratoris i efectes del canvi climàtic, a càrrec de Pere Alzina. • Sortides en barca amb la marinada (quan el temps ho permet), itineraris guiats i activitats educatives. 6.3. Subhasta tradicional de peix • Cloenda amb una recreació de la subhasta tradicional de peix al pati del Calisay, conduïda per Josep Masdeu (antic subhastador) i Martí Cadallans. • Subhasta a la baixa, cantant preus decreixents fins que algú compra. • Productes subhastats: - Calamar de potera. - Lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. • L’activitat desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els més petits; s’hi recull bona assistència. • Vidal remarca que ha estat un bon any de calamar, excepte una setmana inicial una mica fluixa. 7. Agenda del cap de setmana al litoral català 7.1. Costa Brava Divendres • Roses: xerrada sobre nidificació de la tortuga marina i adaptació al canvi climàtic (Cal Anita). • Llançà: inauguració de l’exposició “Pels camins de l’Alt Empordà” (Casa de Cultura). Dissabte • L’Escala: continuació de les Jornades d’Estudi Víctor Català – Caterina Albert amb rutes i activitats a l’Alfolí de la Sal i el clos del pastor. • L’Estartit: jornada sobre espais marins protegits i ruta de flora i fauna al Montgrí. • Llançà: sortida familiar per descobrir la flora de Cap Ras. • Massanet de Cabrenys: Festa Major de Sant Martí (tot el cap de setmana). Diumenge • L’Estartit: volta per la Gola del Ter dins la Gran Ruta de les Aus Migratòries. • Empúries: jornada de portes obertes al Museu Arqueològic d’Empúries en el marc de la Setmana de la Ciència. 7.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre • Teatre “Kraming” (comèdia romàntica) a Ull de Gona. • Xocfusió de Camarles: festa de la cervesa amb música en directe, concursos i gastronomia. • Observatori de l’Ebre (Roquetes): jornada de portes obertes i conferència sobre eclipsis de sol. • Marxa del Port – Memorial Josep Maria Brull: marxa excursionista amb dos recorreguts (llarg i curt) al Port. • Recreació històrica de la Batalla de l’Ebre a Flix (14–16 de novembre). • Expo Cítric a Alcanar: fira dels cítrics amb xefs Michelin, tastos i productors locals. • Fira de l’Oli i la Mediterrània a Santa Bàrbara: expositors, tastos i tallers al voltant de l’oli d’oliva. 7.3. Garraf • Gastro Ribes al Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes): - Primer festival gastronòmic del municipi. - Vins i gastronomia de proximitat. - Música en directe i activitats familiars. - Organitza el Gremi d’Hostaleria i Turisme del Garraf amb l’Ajuntament i diversos col·laboradors. 7.4. Maresme • Mataró: 40a Mostra de Bolets del Maresme a Can Boet, amb tallers, jocs i activitats familiars. • Arenys de Munt: Nano, festa del vi natural i novell del Maresme, amb 30 cellers i tastos. • Premià de Mar: Gala de l’Esport i lliurament dels Premis A de l’Esport 2025. • Mataró: Setmana de la Música Antiga, concerts de Kenneth Weiss i altres. • Argentona: Ruta íntima de Puig i Cadafalch, centrada en la seva vida més personal al poble. • Arenys de Mar: taller familiar de pintura rupestre al Museu Mollfulleda de Mineralogia, dins la Setmana de la Ciència. • Participació de diverses colles de gegants del Maresme a la trobada del Mil·lenari a Montserrat (Tordera, Calella, Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar). 7.5. Tarragona i entorn • Concert solidari a la Sala Zero de Tarragona a favor de La Casa dels Xuklis (infants amb càncer); tots els beneficis es destinen a aquesta causa. 8. Actualitat breu de Tarragona (butlletí informatiu) • Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: - 236 M€ consolidats (+1,5%). - 19,5 M€ en inversions. - Línies estratègiques: millora de serveis públics i infraestructures urbanes. - Pre-acord amb En Comú Podem i tres no adscrits; negociacions finals amb Junts. - La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, defineix els comptes com a realistes i pragmàtics. - L’habitatge social continua sent una prioritat del govern de Rubén Viñuales. • Festival Rec (cinema): - Projecció d’un film d’un director bielorús amb pressupost de 3.000 €. - La programadora Elodie Mellado en destaca el lligam amb la realitat actual i el to satíric (guerra nuclear imaginada mentre el protagonista es preocupa pel seu jersei “inspirador”). • Nàstic (Nou Estadi Costa Daurada): - El nou entrenador Cristóbal Parralo buscarà la seva primera victòria contra el Marbella. - Ressalta la bona predisposició de la plantilla i la importància del suport de l’afició. 9. Estructura del programa i to general • El programa alterna: - Tertúlia distesa entre locutors de diverses ràdios locals del litoral (incloent Tarragona Ràdio). - Butlletins informatius sobre turisme, economia, cultura i medi ambient. - Seccions temàtiques (pesca, cuina, entrevistes, agenda). • To general: - Proper i divulgatiu, amb moltes referències al mar com a eix central. - Forta presència de valors de sostenibilitat, memòria històrica, patrimoni cultural i gastronomia. - Voluntat d’articular una mirada de país des del litoral, posant en xarxa territoris com la Costa Brava, el Delta de l’Ebre, el Garraf, el Maresme i la Costa Daurada. En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la vida marítima catalana, tant des del punt de vista econòmic (turisme, pesca, comerç) com social i cultural (festes, cuina, fotografia, esport, ciència i conservació marina).

  • 1h 52min

    Crisi pesquera, Posidònia i vida marinera

    Panorama general de l’episodi En aquest episodi d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, el programa recorre tota la costa catalana per analitzar la crisi del sector pesquer mediterrani, l’impacte del canvi climàtic en el mar, la situació dels productors de musclos al Delta de l’Ebre, la transformació del Port de Vilanova i la Geltrú i diversos projectes de conservació marina i divulgació cultural i gastronòmica. 1. Obertura, equip i context climàtic (0–154) Presentació del programa • Programa emès el 13 de novembre del 2025, de 16 a 18 h, a Arran de Mar (autoanomenat “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”). • Presentació de l’equip tècnic i dels corresponsals repartits per la costa catalana. Alerta climàtica i COP30 • La tècnica Sílvia García destaca una mala notícia climàtica: abans de 2030 se superarà la línia vermella d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Es vincula amb la COP30 a Belém, que s’està celebrant en aquells dies. • Compromís del programa a seguir informant sobre les decisions d’aquesta cimera i el seu impacte en la mar Mediterrània. “Estarem pendents d’aquesta COP30, d’aquesta cimera del clima, i estarem aquí al peu del canó.” 2. Bloc informatiu de costa: pesca, voluntariat i aqüicultura (329–1773) 2.1. Nova normativa per a la pesca recreativa (329–513) • Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: nou decret que obliga, des del 10 de gener de 2026, al registre electrònic de captures en pesca recreativa marítima. • Afecta tot el litoral espanyol i se centra en espècies protegides o regulades: tonyina vermella, albacora, agulles, peix espasa, merlí, lluç, entre d’altres. • Caldrà declarar les captures via una app que encara no existeix ni per Android ni per iOS. • El vicepresident de la secció de pesca marítima de la Federació Catalana de Pesca, Pedro Toral, denuncia: - Manca d’informació i improvisació. - Possibilitat d’afegir noves espècies sense criteris clars per als pescadors. - Sobrecàrrega normativa sumada a les regulacions 2024–2025 a les aigües interiors catalanes. Punt clau: es percep una creixent regulació sobre la pesca recreativa, amb escassa pedagogia i eines encara inexistents. 2.2. Voluntariat forestal ADF Gavarres Marítima (513–613) • L’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima cerca voluntaris per a prevenció i primera intervenció en incendis forestals. • Requisits: - Més de 16 anys. - Residència a municipis de la zona de Gavarres i Costa Brava centre (Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, etc.). - Mínim 60 hores anuals de dedicació. • Tasques i formació: - Prevenció, vigilància i primera intervenció. - Ús de maquinària forestal, mecànica, 4x4, primers auxilis, extinció forestal i radiocomunicacions. • El coordinador Gaspar Segués apel·la a la corresponsabilitat ciutadana: “Si t’agrada el bosc… fes un retorn. Dedica un dissabte al mes, cinc horetes.” 2.3. Crisi dels musclos al Delta de l’Ebre i viver a l’Ametlla (613–771) • Els productors de musclos del Delta de l’Ebre acaben de sembrar prop d’1,5 milions de kg de llavor, però: - La calorada d’agost ha matat un 90% de la cria autòctona als badies del Fangar i dels Alfacs. - Han hagut de comprar llavor a Itàlia, Grècia i França. • Gerardo Bonet (Fepromodel) explica que abans aquestes mortalitats extremes passaven “un cop cada quatre anys i ara passen tres de cada quatre”. • Conseqüències: - Forta pujada de costos. - Dependència de zones productores que també pateixen mortalitats pel escalfament del mar. 2.4. Viver de llavor autòctona a l’Ametlla de Mar (676–737) • Agricultura autoritza un viver de cria de musclo a la costa de l’Ametlla de Mar. • L’empresa Moluscos Maravierto instal·larà estructures en alta mar per produir uns 500.000 kg de llavor autòctona. • Objectius: - Abaratir costos dels musclaires. - Garantir una varietat 100% Delta de l’Ebre. - Diversificar orígens de llavor per reduir el risc davant episodis climàtics extrems. “Com més llocs diferents hi ha, el que fas és diluir el perill.” 2.5. Marcant tonyines vermelles amb pescadors recreatius (771–888) • 4a missió anual del Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar (15–16 de novembre). • Participen més de 50 pescadors recreatius experts en captura i solta i científics de Ifremer (recerca marina internacional). • Objectiu: implantar 30–40 marques electròniques en grans exemplars de tonyina vermella prop de les granges d’engreix de Vall de Falgó. • Es vol estudiar: - Patrons de moviment i migració. - Comportament i hàbitat de tonyines que ja no marxen a l’Atlàntic i es queden a la Mediterrània. • L’alcaldessa de l’Ametlla, Eva de Lamo, destaca la importància de la ciència ciutadana i de millorar el coneixement de l’espècie per a la seva gestió sostenible. 3. Crisi de la pesca d’arrossegament i quotes europees (911–1660 & 1920–2514) 3.1. Vilanova i la Geltrú: sense dies per arribar a Nadal (911–1154 & 1920–2514) • La flota d’arrossegament de Vilanova i la Geltrú (unes 18–20 barques, la meitat de la flota pesquera local) ha gairebé exhaurit els dies de pesca permesos el 2025. • Normativa europea: limitació de dies de pesca l’any i, en el cas de la gamba, també quota de quilos (TAC). • Per mirar d’assegurar gamba per Nadal, s’ha autoritzat usar fins a un 10% de la quota de 2026, però: - No hi haurà prou dies de pesca per arribar a Nadal. - El 5–6 de desembre el 90% de la flota quedarà amarrada. 3.2. La veu del sector: Jaume Carnisser (1977–2514) El patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova, Jaume Carnisser, fa un relat extens i molt crític: • Insuficiència dels 130 dies de pesca anuals: per a una empresa que treballa uns 240–250 dies, caldrien 160–170 dies per ser viable. • Compliment de totes les mesures de sostenibilitat exigides: - Vedes i reserves marines. - Augment de la mida de la malla (dues vegades). - Instal·lació de portes voladores, menys agressives amb el fons. • Denúncia d’un doble sistema de control (dies + quilos) que fa inviable la gestió: “Si estàs controlat per una quota anual, no pots marcar també uns dies… que s’aclareixin una miqueta.” • Crítica dura a Brussel·les i al relat polític: - Sospita que es vol convertir el Mediterrani en un “parc mediàtic turístic”, sense vaixells de pesca. - El model normatiu copia el de grans vaixells industrials de l’Atlàntic, quan al Mediterrani la flota és petita i no treballa tot l’any. - Reclama coherència amb els informes científics que indiquen que la recuperació del Mediterrani ja supera els mínims exigits. • Impacte socioeconòmic: - La reducció de dies ha anat acompanyada d’inversions costoses en mesures selectives que ara no poden amortitzar. - Reivindica que, si només poden treballar 130 dies, la resta de dies haurien de ser compensats; però el sector prefereix treballar abans que rebre subvencions. - Recorda que de la pesca depenen peixateries, restauració i la dieta mediterrània. 3.3. Posició de l’administració catalana (1012–1090 & 1628–1660) • Antoni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, explica: - ICATMAR ha fet un treball científic intens interpretant els dictàmens europeus. - Catalunya ha presentat a Madrid i a la Comissió Europea una proposta tècnica per flexibilitzar les jornades de pesca. - Recorda el principi de triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica. • El conseller Òscar Ordeig i el comissari europeu Costa Escandis semblen oberts a ampliar dies de pesca per al 2025, però: - El sector considera que arriben massa tard. - Denúncia una situació de “presa de pèl”: s’ha fet “els deures” però no hi ha compensacions reals. - Ordeig reclama un “nou paradigma” per a la pesca al Mediterrani. 3.4. Arenys de Mar: cas excepcional (1164–1318) • La flota d’arrossegament d’Arenys de Mar podrà pescar fins a final d’any gràcies a dies sobrants de dues embarcacions que no han pogut sortir. • Això permet mantenir l’activitat al port en un context en què el 70–80% de la flota catalana ja ha esgotat els dies. • El patró major Antoni Marzoa critica: - La “irresponsabilitat” del sistema de repartiment de dies. - La dependència de estudis obsolets que no reflecteixen la realitat actual del Mediterrani. - La reducció mitjana del 15% de dies de pesca entre 2024 i 2025. 3.5. Polèmica pel “martell” al Port d’Arenys (1347–1499) • Convocada una xerrada “Salvem el Port d’Arenys” contra la construcció d’un martell a la bocana del port. • El president del Club Nàutic, Carles Obac, denuncia: - Arenys és “l’únic port segur” entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, i actua com a port refugi. - El martell tindria un impacte paisatgístic i ambiental fort i desvirtuaria el port. - No respon a cap demanda local: “ningú d’Arenys l’ha demanat”. - Considera que l’obra busca permetre l’amarratge de grans embarcacions i monetitzar l’espai portuari. • També qüestiona el pretext tècnic (un vent sud-sud-oest, “el vent del cementiri”) que, segons ell, “no existeix” com a risc real. 3.6. Tarragona: la flota al límit (1524–1660 & 3403–3508) • A la confraria de pescadors de Tarragona, només 9 de 22 embarcacions surten a la mar: moltes ja no tenen dies o se’ls guarden per Nadal. • El president Esteve Ortiz alerta: “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” • Reclama que el president Illa pressioni el govern espanyol perquè porti el tema a Europa. • El conseller Ordeig, en visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona i al Port de Tarragona, insisteix: - S’han fet grans inversions en mesures selectives, vedes i reducció d’esforç. - Ara calen fets i no només reconeixements verbals. - Reivindica un canvi de rumb que tingui en compte les famílies i el sistema alimentari. 4. Cultura, patrimoni i ciència a Tarragona (1690–1773 & 3428–3537) 4.1. Congrés Internacional Tàrraco Viva-nal sobre amfiteatres (1690–1752) • Presentació del congrés internacional Tàrraco Vianal 2025, centrat en els amfiteatres romans a la Mediterrània (20–21 de novembre). • Participaran una vintena de ponents i un centenar d’assistents. • Objectiu: estudiar l’evolució arquitectònica i simbòlica dels amfiteatres com a espais d’espectacles i de memòria (incloent la seva cristianització i patrimonialització). • El catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, destaca: L’Amfiteatre Romà de Tarragona és “un dels monuments més visitats del patrimoni català, però poc conegut pel que fa al seu significat”. 4.2. Altres activitats culturals a Tarragona (3428–3537) • En el marc del programa “90 anys de la visita de Lorca a Tarragona”, es presenta el concert “Lorca entre Dionisos i Bacus” al Palau Firal i de Congressos. • L’espectacle combina textos de Federico García Lorca sobre poesia i música (el duende) amb direcció escènica de Marc Chornet i direcció musical de Xavier Pastrana. 5. Serveis i publicitat locals (1773–1894 & 3217–3371) L’episodi inclou diverses píndoles de servei públic i anuncis amb fort arrelament territorial: • Predicció marítima de Lluís M. Pérez: - Augment progressiu del vent de garbí, xaloc i llevant. - Onades de 2–4 metres, amb episodis de Fort maror i mar grossa entre divendres i dissabte. • Trànsit viari: Servei Català de Trànsit, amb congestions habituals a l’AP-7, C-58 i rondes de Barcelona, però sense incidències greus. • Anuncis locals sobre: - Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Fira “Tarragona Marida” al passeig de les Palmeres (gastronomia + vins DO de la demarcació, amb xefs destacats). - L’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades. - Solucions de calefacció (Obramat), oferta cultural al Port de Tarragona, publicitat comercial a Tarragona Ràdio. 6. Entrevista: fotografia ornitològica al Delta de l’Ebre (3629–4531) 6.1. Isabel Luque, aficionada a la fotografia de natura • La periodista Cel Prieto entrevista Isabel Luque, una de les poques dones del Delta de l’Ebre especialitzada en fotografia ornitològica de manera amateur. • Inicis: - Passió per la fotografia des dels 11–12 anys. - Durant el confinament, comença a fer fotografia de paisatge i després fa el salt als ocells. - Rep formació informal d’una amiga fotògrafa i d’altres companys del món ornitològic. 6.2. El Delta com a territori ornitològic • Descobreix la riquesa d’espècies del Delta de l’Ebre (Riet Vell, el Pont del Través, el Violí, la casa de Fusta, el Fangar…). • Destaca que: - Cal molta paciència: molts dies no es fotografia res. - L’activitat és alhora afició, desconnexió i contacte amb la natura. - El Delta atrau molts turistes ornitològics (exemple: el Delta Birding Festival, amb públic internacional). 6.3. Gènere i afició • Tot i que hi ha moltes dones fotògrafes de natura, al territori local n’hi ha poques. • Isabel insta a normalitzar la presència femenina però admet que és un tema sobretot de gust i interès personal més que no pas d’accés formal. 6.4. La foto de l’àguila clanga i la gavina • Una de les darreres fotos virals d’Isabel mostra una àguila clanga (espècie rara a la zona) caçant una gavina. • Context: - Presa quasi fortuïta: Isabel ja tornava cap a casa i decideix passar per la casa de Fusta. - Des del cotxe veu moviment, agafa la càmera i captura la seqüència sense ser-ne conscient del tot. - A casa, revisant les imatges, comprova que és una raresa ornitològica; ornitòlegs confirmen l’espècie i la identifiquen amb un individu vist dies abans al Delta del Llobregat (mateixa ploma trencada a l’ala). • La imatge es fa molt popular a xarxes per la potència de la escena (rapinyaire amb la gavina agafada) i per la raresa de l’espècie en aquell indret. 6.5. Aprenentatge i equip • Isabel ha après sobretot de manera pràctica, observant comportaments i preguntant als ornitòlegs locals (ex. Manolo Sánchez). • Equip fotogràfic: - Càmera Olympus, amb un cos senzill per a paisatge i un objectiu més llarg per a ocells. - Recorda que els teleobjectius professionals poden arribar als 10.000 €. “És el meu hobby, és desconnexió total.” 7. Ecologia marina: praderies de Posidònia i carboni blau (4729–5649) 7.1. Estudi global sobre el carboni de les praderies marines • El periodista Carles entrevista Enric Gomis, biòleg del CSIC (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i investigador en praderies marines i carboni blau. • L’estudi, publicat a Nature, estima que les praderies marines del món retenen fins a 40 milions de tones de carboni en la seva biomassa viva. • Punt clau: la majoria d’estudis s’havien centrat fins ara en el carboni emmagatzemat al sediment (sol), i no tant en el de la planta viva. 7.2. Importància ecosistèmica • Tot i que el volum de carboni capturat no compensa per si sol les emissions globals de combustibles fòssils, té un paper rellevant perquè “tot esforç compta”. • Les praderies: - Són embornals de carboni (carboni blau). - Proporcionen hàbitat per a peixos, estabilitzen el sediment i reduïxen l’erosió. - Són clau per a la resiliència costanera davant el canvi climàtic. 7.3. Metodologia i col·laboració internacional • L’estudi compila dades de més de 350 articles científics de tot el món. • Treball altament col·laboratiu, amb molts investigadors implicats encara que no apareguin com a coautors. 7.4. Posidònia i escalfor del mar • Les praderies de gènere Posidònia (com la Posidònia oceànica al Mediterrani i Posidònia australis a Austràlia) són les que més carboni emmagatzemen per unitat de superfície. • Vulnerabilitat a les onades de calor marines: - Posidònia oceànica comença a patir mortalitat sostinguda per sobre dels 28,2 °C. - Amb l’escalfament del mar, augmenten els episodis crítics i la possibilitat de pèrdua massiva de praderies. - Teòricament podrien migrar cap a latituds més nòrdiques, però la velocitat del canvi climàtic fa dubtar que hi hagi temps per aquesta adaptació. 7.5. Amenaces locals: ancoratges i aigües residuals • Principals pressions sobre les praderies: - Aigües residuals i eutrofització: excés de nutrients, pèrdua de transparència i dificultat per a la fotosíntesi. - Ancoratge d’embarcacions sobre praderies: arranquen la part viva i exposen el sol ric en carboni, que es reoxida i allibera CO₂. • Efecte combinat: - Es perd la capacitat de captura futura (planta morta). - S’allibera el carboni acumulat durant segles o mil·lennis, accelerant encara més el canvi climàtic. 7.6. Posidònia i crèdits de carboni • S’està treballant per incloure les praderies en els mercats de crèdits de carboni, especialment avançat a Austràlia. • A Europa s’estan desenvolupant: - Metodologies per quantificar el carboni emmagatzemat i la seva variació. - Sistemes per credititzar conservació i restauració de praderies (no només pel carboni, sinó també per la biodiversitat). 7.7. Investigació futura • Enric Gomis, en el seu doctorat, analitza: - Quins factors físics i ecològics (profunditat, exposició, etc.) modulen els estocs de carboni al sediment. - Com es poden avaluar projectes de restauració per vincular-los a crèdits de carboni blau. 7.8. Mirada balear i missatge d’esperança • Com a mallorquí, Gomis subratlla la importància de les praderies a Balears, on poden captar fins a un 8% de les emissions locals. • Tot i l’impacte del turisme i l’ancoratge, veu una creixent consciència ciutadana i voluntat de protecció del mar gràcies a la divulgació i les xarxes. “Tenim una bomba de carboni que s’ha de preservar i restaurar.” 8. Gastronomia i identitat marinera: el “Calamarenys” (2549–3166) 8.1. 30a edició de les Jornades del Calamar a Arenys de Mar • Amb Oriol Leo des de Ràdio Arenys es fa un repàs exhaustiu a les Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys, el Calamarenys, que celebren 30 anys. • Característiques del calamar d’Arenys: - Producte autòcton, capturat amb potera (instrument vertical amb corona d’ams no mortals). - Pesca nocturna, a 20–30 metres de profunditat. - Enguany és un bon any de calamars, fet que ha facilitat les jornades. 8.2. Activitats gastronòmiques i culturals • Mostra gastronòmica (10 d’octubre) a la Llotja Vella: - 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria artesana. - Tapes diverses amb el calamar com a protagonista. • Show cooking d’Arnau París (“cuina pim-pam”) amb receptes ràpides i senzilles amb calamar d’Arenys. • Sopar popular per 200 comensals (24 d’octubre): - Aperitius, fideuada de calamars, postres i pastís del 30è aniversari. - Acompanyament musical amb el grup de havaneres La Vella Lola. 8.3. Divulgació ambiental i patrimonial • Xerrada de Pere Alzina sobre migració d’ocells i efectes del canvi climàtic, amb exemples concrets (augment del picot garser gros a cotes baixes; regressió del cucut reial). • Visita guiada als Museus d’Arenys per revisar la història nàutica, comercial i pesquera de la vila des del segle XVIII (escola de pilots, construcció de vaixells, port pesquer). 8.4. Sortides en barca i subhasta tradicional del peix • Sortides en barca amb la “Marinada” (5 €) quan la mar ho permet, per apropar el públic al món de la pesca. • Subhasta tradicional del peix al Pati del Calisay (cloenda de les jornades): - Recreació d’una subhasta a la baixa com les d’abans, amb paneres d’1 kg i preus cantats en veu alta per Josep Masdeu, antic subhastador de la confraria. - Productes: sobretot calamar de potera, però també lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. - Activitat molt participada, que desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els petits. “Poses un preu inicial i vas baixant ràpid… abans es feia amb pessetes i duros, ara amb euros.” 8.5. Balanç i impacte turístic • Ramir Vidal, regidor de Promoció Econòmica, destaca: - Assistència de mig miler de persones a la mostra gastronòmica. - 200 comensals al sopar popular amb entrades exhaurides. - Plena ocupació a les visites guiades, sortides amb barca i subhasta. - Participació d’una vintena de restaurants amb plats de calamar. • Consolidació del Calamarenys com a esdeveniment de referència que: - Posa en valor el producte local. - Atrau turisme de proximitat i de fora d’Arenys. - S’alinea amb el fet que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. 9. Transformació del Port de Vilanova i l’economia blava (5906–6696) 9.1. El retorn de Margarita Díez i el nou context portuari • La nova directora de la zona portuària Centre de Ports de la Generalitat, Margarita Díez, torna a gestionar el Port de Vilanova i la Geltrú després d’un període al Port de Mataró. • A Mataró va afrontar una situació “crítica” d’obres i explotació, i ara aporta aquesta experiència a un sistema multiport. 9.2. Reptes generals dels ports catalans • Adaptació al canvi climàtic (infraestructures, gestió del litoral). • Impuls de l’economia blava (innovació, formació, recerca, turisme sostenible). • Millora de la relació port-ciutat, renaturalització i espais oberts a la ciutadania. • Implementació de la Llei de Ports 2019 i del nou Pla de Ports. 9.3. El port com a sistema equilibrat de quatre darsenes (6315–6464) Darsena pesquera: • Més de 40 embarcacions i 152 pescadors. • Sector considerat estratègic; durant la Covid es va demostrar el paper essencial del sector primari. • Projecte d’uns 500.000 € per: Renovar xarxes d’aigua i llum amb torretes telegestionades per optimitzar el consum. Millorar dics, fons marí i punt de recollida de residus. • La Generalitat es compromet a defensar dies de pesca a Europa i a promocionar el consum de peix local. Darsena esportiva (Club Nàutic): • Més de 800 embarcacions. • Forta dimensió social i educativa: Programa de vela escolar consolidat: 7 escoles i 2.600 alumnes l’any. Més de 560 embarcacions de trànsit l’any (la meitat estrangeres). • El club ha renovat pantalans, torretes, seu social, i aposta per la certificació ambiental i la millora contínua. Àrea tècnica (Penn Dennis): • Gran drassana de reparació i refit de grans embarcacions. • 200 treballadors fixos i fins a 800 persones en pics de feina (amb control d’acreditacions). • Aporta inversió estrangera i posiciona Vilanova en l’escena nàutica internacional (impulsada també per la Copa Amèrica). • Presència d’empreses d’enginyeria naval innovadora (CIM). Darsena comercial en transformació: • Abans especialitzada en productes siderúrgics (xatarra), ara sense aquesta mercaderia. • Es busca orientar-la cap a nous tràfics d’alt valor i cap a activitats d’economia blava i innovació naval. 9.4. Formació, recerca i inclusió • Vilanova aposta fort per la formació nàutica i tècnica: - Institut Lluch i Rafecas: cicles de reparació naval, amb creixent demanda. - IMET i UPC: formació superior vinculada a la mar i la tecnologia. - Cal adaptar el pla especial portuari per permetre nous usos educatius i d’innovació. • Projectes d’inclusió social i esport per a tothom: - Associació Superando: més de 1.000 sortides al mar amb infants amb trastorns de l’espectre autista. - Activitats de remo, submarinisme, vela lleugera i altres esports nàutics. 9.5. Pla especial i espais verds • El pla especial del port es va aprovar amb consens però cal adaptar-lo per: - Ampliar el punt d’informació turística del parc de Ribes Roges. - Reordenar algunes edificacions. - Consolidar la renaturalització de la zona de platja i torrent, abans degradada per residus. • El MITECO qüestiona si espais com el Parc de Ribes Roges o la platja de nàutica lleugera són o no usos portuaris, però Ports defensa que el port ha d’incloure: “Espais verds, espais per la ciutadania, espais on poder fer esport i gaudir de la natura.” • La gran plaça portuària, que ja va acollir el village de la Copa Amèrica, es vol consolidar com a espai per esdeveniments pactats amb el veïnat. 10. Fil conductor de l’episodi Al llarg de les dues hores, l’episodi dibuixa un gran retrat de la vida al litoral català: • Crisi estructural de la pesca mediterrània (Vilanova, Arenys, Tarragona) davant de les polítiques europees de reducció d’esforç i una gestió que el sector percep com a allunyada de la realitat. • Impacte del canvi climàtic en el mar: mortalitat de musclos al Delta de l’Ebre, onades de calor marines que amenacen la Posidònia oceànica, riscos d’inundació i obres hidràuliques (esmentades a l’inici). • Respostes locals i científiques: nous vivers de llavor de musclo, marcatge de tonyines amb ciència ciutadana, recerca en carboni blau i congressos sobre el patrimoni romà com l’Amfiteatre Romà de Tàrraco. • Construcció d’identitat marinera a través de la gastronomia (Calamarenys), la fotografia de natura i les festes locals, que connecten la ciutadania amb el mar i amb el món de la pesca. • Transformació dels ports (especialment Vilanova i la Geltrú) com a espais multifuncionals: pesca, indústria, esport, recerca, turisme i educació, tot plegat sota el paraigua de l’economia blava. L’episodi combina així denúncia, anàlisi tècnica, relats personals i celebració cultural, mostrant com la costa catalana conviu entre la pressió normativa, el canvi climàtic i l’esforç constant per mantenir viva la seva relació amb la mar.

  • 10'

    L'absència de llevantades i el canvi dels patrons marins

    La desaparició dels temporals de llevant a la costa catalana Des de l'històric temporal Gloria el gener del 2020, l'atmosfera al Camp de Tarragona i a tota la zona mediterrània sembla haver entrat en un període de calma inusual. El col·laborador de Tarragona Ràdio, Sergi Corral, analitza al programa Arran de Mar aquest canvi en la dinàmica atmosfèrica i com afecta l'ecosistema del nostre litoral. Un canvi en el motor atmosfèric S'ha detectat una baixada significativa en les revolucions atmosfèriques. Tradicionalment, entre l'octubre i el maig, la costa catalana rebia de mitjana uns 3 o 4 temporals de llevant. Tanmateix, actualment ens trobem amb: Predomini de situacions de sud i garbí: Ara són més freqüents els vents de component sud-oest, que desplacen la sorra de manera diferent. Inactivitat de les zones ciclogenètiques: Les àrees del nord d'Àfrica i el golf de Gènova ja no generen borrasques amb la mateixa freqüència. Desplacament del 'Jet Stream': El corrent en jet circula a latituds més altes, debilitant les situacions que abans provocaven grans temporals de mar. Les conseqüències biològiques i geomorfològiques Encara que l'absència de llevantades protegeix momentàniament la sorra de les platges, la falta de "remenada" té efectes negatius: Falta d'oxigenació: El mar necessita els temporals per oxigenar l'aigua i posar la matèria orgànica en suspensió. Sistema de depuració natural: Les llevantades actuen com un mecanisme d'autoregeneració biològica que beneficia la flora i la fauna marina. Canvis en el litoral: La modificació del règim de corrents, sumada a la intervenció humana (espigons), està canviant la forma de les platges de nodes del Mediterrani. "A mi el que em fa realment neguit és la senyal d'aquesta baixada de revolucions atmosfèrica. Els llevants actuen com un sistema de depuració del mar."

  • 16'

    Geopolítica portuària a Sud-amèrica i rol de la Xina

    Context i protagonistes Arran de Mar conversa amb Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un diari digital especialitzat en logística i ports a Sud-amèrica, que també impulsa el programa de YouTube Abriendo el Tarro. "Mas Container es un periódico digital... uno de los más leídos en temas portuarios en Sudamérica" Parlen d’Economia Blava, logística internacional i de la creixent influència de la Xina en el sistema portuari sud-americà. Mascontainer i el programa Abriendo el Tarro Mascontainer és un mitjà digital multicanal especialitzat en: Logística Comerç internacional Geopolítica portuària a Xile i Sud-amèrica Disposen d’un canal de YouTube amb el programa Abriendo el Tarro ("tarro" = contenidor a Xile), on aprofundeixen en: Tendències logístiques Connexions comercials globals Impacte geopolític dels ports Perspectives econòmiques 2026 i inversió portuària Es preveuen vents en contra per a l’economia de l’Amèrica Llatina el 2026: Menor inversió Pressions inflacionistes Tot i això, les inversions portuàries i logístiques continuen, relativament deslligades d’aquest escenari: Expansió del port de San Antonio (Xile) Nous projectes al Perú, com el port de Corío a prop d’Arequipa Desenvolupament de connexions ferroviàries, com el tren bioceànic, vist com un possible "nou canal de Panamà" Ruta de la Seda i tren bioceànic El tren bioceànic s’emmarca en l’estratègia xinesa de la Nova Ruta de la Seda: Objectiu: connectar Atlàntic i Pacífic més enllà del Canal de Panamà Països implicats: Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú, Xile, entre d’altres Ja des de finals dels anys 70, la Xina tenia aquesta estratègia de connexió global amb una xarxa de ports i infraestructures. El megaport de Chancay: “joia de la corona” del Pacífic Es destaca el port de Chancay (Perú) com a projecte clau: Controlat per capital xinès i altament automatitzat Pot esdevenir la “joia de la corona del Pacífic” si es consoliden totes les inversions Efectes sobre el sistema portuari del Pacífic sud: Chancay rebria grans vaixells de gran volum directament de la Xina Altres ports (Xile, Perú, Equador) es redefinirien per operar com a ports pivots / feeder: Rebrien vaixells més petits Farien distribució regional de la càrrega Competència i complementarietat entre ports Callao (Perú) és alhora competidor i complementari de Chancay: Una part molt important de la càrrega és d’origen xilè Es qüestiona la viabilitat de megaports a Xile: La seva àrea d’influència principal (Valparaíso–San Antonio) té càrrega limitada L’únic veí immediat rellevant és Argentina, amb una situació econòmica complicada Sense prou volum de càrrega, un port gegantí pot no ser justificable Estratègia xinesa: control d’infraestructures i recursos La Xina no només construeix ports; segueix una estratègia integrada: Inversions en coure i liti a Xile, Perú i Argentina Distribució elèctrica a Lima en mans d’empreses xineses Implementació de 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE) al Perú Model de finançament i control: "Yo te presto el dinero para que tú puedas construir el puerto... pero el puerto lo controlo yo" Ports com Chancay són controlats remotament des de la Xina gràcies a l’automatització Rivalitat geopolítica: Xina vs. Estats Units Estats Units intenta no perdre Sud-amèrica com a soci estratègic: Capital nord-americà impulsa ports alternatius per contrarestar Chancay: Port de Corío (Perú) Matarani Projectes a Xile (Salaberry, Copiapoport a la tercera regió) Preocupa la possibilitat que grans megaports xinesos puguin tenir també un ús militar: Aquesta és una de les grans pors dels Estats Units Canvi d’eix econòmic i paper del yuan En pocs anys, l’eix econòmic de Sud-amèrica ha passat de: Dependència principal dels Estats Units A tenir la Xina com a primer soci comercial de Xile i Perú S’observa un ús creixent del yuan en transaccions (per exemple al Brasil): Pot disminuir el pes exclusiu del dòlar en el comerç internacional Es valora que el yuan pot agilitzar i donar garanties a les operacions financeres Tot i així, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant. Límits i errors de la Xina: medi ambient i infraestructures No tot el que fa la Xina és impecable: Es comenta l’ensorrament d’un pont vinculat a les seves infraestructures, que inicialment semblava una fake news Es critica que en projectes com el port de Chancay s’hagi minimitzat l’impacte ambiental Es destaca la importància de la permisologia i la regulació ambiental: A Xile, les normes ambientals estan homologades amb l’OCDE, amb estàndards molt exigents Això provoca retards significatius en grans projectes (ports, infraestructures) Fins i tot la troballa de restes arqueològiques o ossos pot aturar una obra durant anys Tancament La conversa conclou remarcant que: El sistema portuari de Sud-amèrica està en ple replantejament estratègic. La Xina s’ha convertit en actor central en ports, logística, recursos naturals i telecomunicacions. Estats Units intenta recuperar terreny amb noves inversions portuàries. Ports com Chancay, Callao i els ports xilens hauran de redefinir el seu paper dins d’una xarxa cada cop més geopolítica i menys purament logística. L’entrevista es tanca amb agraïments i la voluntat de continuar aprofundint en aquests temes en futures edicions de la secció d’Economia Blava.

  • 1h 52min

    Economia blava, clima i vida de mar

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar ofereix un programa de dues hores centrat en la costa catalana, combinant actualitat marítima, economia blava, canvi climàtic, medi ambient i testimonis humans del món de la mar. L’episodi barreja connexions amb diverses emissores locals, seccions de servei (meteo i trànsit), entrevistes especialitzades i un podcast integrat sobre la vida d’un pescador. 1. Obertura del programa i tertúlia lleugera Xerrada inicial i l’equip • Presentació de l’espai Randemar/Arran de Mar i horari del programa. • Salutació a l’equip tècnic i periodístic de diferents emissores locals de la costa. • Conversa distesa sobre calor fora de temporada i l’estiuet de Sant Martí. • Comentaris personals sobre Nadal amb calor, viatjar a l’hemisferi sud o passar Nadal a la platja. • Referències a com es desplacen a la feina (moto, patinet, cotxe, a peu) i al confort vs. contaminació (ús de l’aire condicionat). To de secció: conversa informal per humanitzar les veus del programa abans d’entrar en els blocs informatius. 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1. Costa Brava – Sorra i gestió del litoral Tema clau: Gestió de platges i adaptació als temporals. • Trasllat de sorra de la platja Gran de Palamós a Sant Antoni per recuperar el volum perdut pels temporals. • Projecte d’estabilització de platges amb administració de costes: allargament d’espigons i revisió d’un projecte antic de fa 10 anys. • Tancament parcial de la platja per permetre el pas de maquinària pesada i camions. • Objectiu morfològic: recuperar el perfil de “mitja lluna” i allunyar la zona de bany del canal d’embarcacions. Idea central: adaptar el litoral als canvis morfològics i temporals, combinant obres dures (espigons) i moviments de sorra. 2.2. Cap de Creus – Posidònia i recerca científica Tema clau: Posidònia oceanica com a peça clau del clima i del litoral. • L’abadia de Portlligat esdevé camp experimental de l’Institut de Ciències del Mar. • Estudi de l’intercanvi de gasos a les praderies de Posidònia amb un colorant fluorescent (no tòxic) per seguir el moviment de gasos a l’aigua. • Mostrejos entre el 7 i el 21 de novembre en diferents punts de Cadaqués. • Recordatori del paper de la Posidònia com a: - Emburnal de carboni i productora d’oxigen. - Element clau per retenir sorra a les platges a la tardor davant dels temporals. 2.3. Delta de l’Ebre – Quotes de pesca i Nadal Tema clau: Pressió sobre el sector pesquer i regulació europea. • El comissari europeu de pesca, Virginijus Sinkevičius (Cádiz a la crònica), anuncia que la Comissió Europea estudia donar dies addicionals de pesca de cara a Nadal. • Les quotes actuals (100–130 jornades segons mida de barca) limiten l’activitat a 1 de cada 3 dies. • La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja ha esgotat dies. • Informes científics recents indiquen millora de l’estat de les espècies de referència al Mediterrani occidental. • El conseller Òscar Ordeig i el gerent del GAL Mar de l’Ebre, Joan Alginet, reclamen: - Decisions ràpides per evitar manca de peix per Nadal. - Que les paraules es tradueixin en fets i estabilitat per al sector. • Mirant al 2026, la UE prepara noves quotes basades en evidència científica, amb mecanismes de compensació i reconeixement de les pràctiques més sostenibles. • També s’anuncia la voluntat de negociar un nou acord comercial i pesquer amb el Marroc, després de la sentència sobre el Sàhara Occidental. 2.4. Garraf i Penedès – Ruta del xató Tema clau: Gastronomia, territori i promoció turística. • Inici de la 29a edició de la Ruta del xató, experiència gastronòmica d’hivern. • Nous municipis que s’hi afegeixen: Cubelles, la Bisbal del Penedès i Sant Pere de Ribes, sumant-se a Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Calafell i Cunit. • Paper central dels restauradors, que ofereixen xató i menús temàtics. • Declaracions: - Jordi Gasol, president de la Ruta: creixement de municipis i restauradors, i bona acollida del plat. - Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes: vincle del xató amb la pagesia local. - Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú: projecte consolidat i agraïment als restauradors. • Lliurament simbòlic del morter a la nova ambaixadora, la cuinera i comunicadora gastronòmica Jessamí Caramés, que vol aprofitar la seva veu mediàtica per projectar la cuina catalana. 2.5. Maresme – Segell “Peix de llotja” Tema clau: Consum responsable i traçabilitat del peix. • Llançament del segell “Peix de llotja”, impulsat pels GALP (grups d’acció local pesquera). • Objectiu: distingir restaurants que aposten per peix fresc, de proximitat i de llotja catalana. • Denúncia de fraus en la carta (productes etiquetats com a locals que no ho són). • Requisits per obtenir el segell: - Haver comprat mínim 12.000 € anuals en peix i marisc de llotja. - Certificació directa de la confraria de pescadors o del majorista amb vistiplau de la confraria. • El segell es podrà sol·licitar a partir de gener, i el llistat de restaurants acreditats es trobarà a peixdellotja.cat. 2.6. Arenys de Mar – Tradició i identitat Tema clau: Cultura infantil i Nadal. • L’Ajuntament d’Arenys de Mar recupera la iniciativa del “primer tió” per als nadons nascuts des de l’1 de novembre de 2024. • Lliurament coincidirà amb la benvinguda del Nadal i l’encesa de llums (28 de novembre), amb acte festiu i xocolatada. • Paraules de la regidora Marta Serrano, que ressalta la tendresa de reunir tots els nadons nascuts el darrer any i fer-los partícips de la vida de la vila. 2.7. Costa Daurada – El Francolí i Tarragona Greenville 2026 Tema clau: Restauració fluvial i ciutat. • El riu Francolí deixa de desembocar en línia recta a Tarragona i recupera sinuositat natural al tram final. • Objectius del projecte Tarragona Greenville 2026: - Reduir la velocitat de l’aigua i el risc d’inundacions. - Garantir un cabal ecològic mínim. - Transformar el riu en espai de gaudi i nexe d’unió per a la ciutadania. • Intervencions destacades: - Eliminació de més de 26.000 m² de canya americana (espècie invasora). - Plantació de vegetació autòctona. - Col·locació de tres arquetes per retenir residus sòlids. - Recuperació de 3,2 km del camí fluvial de la riba esquerra. • L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, subratlla que el riu ha de deixar de ser una barrera física i psicològica per esdevenir centre de vida urbana. • Projecte finançat amb fons Next Generation, cost aproximat d’1,4 M€. 3. Servei: meteorologia i trànsit 3.1. El temps a la costa catalana Tema clau: Vent, mar i absència de grans temporals immediats. • Situació dominada pel vent de garbí / sud, amb algun xaloc a la Costa Brava. • Estat de la mar: maror suau (marajol / maror), sense grans alteracions al començament. • Per dijous es preveuen: - Més núvols sobretot a Costa Brava i costa barcelonina (cel “tipus Mordor”). - No es preveuen pluges significatives. - Intensificació del vent d’gregal, especialment a la Costa Daurada. - Maror i forta maror, amb ones > 2 m a la tarda i nit de dijous a divendres. • Recomanació de precaució a la mar i seguiment a xarxes. 3.2. Estat del trànsit Tema clau: Incidències viàries a l’àrea de Barcelona. • AP-7 a Barberà del Vallès: retencions sentit nord per accident (vehicles ja al voral, però trànsit dens). • B-30 amb problemes en un tram similar. • A-2 a Sant Joan Despí (entrada a Barcelona): - Accident amb un carril tallat. - Cues des de Sant Vicenç dels Horts i afectació a la B-23. • A la resta de vies: volum habitual de trànsit sense incidències greus addicionals. 4. Economia blava i geopolítica portuària 4.1. Presentació de la secció Tema clau: Economia blava, logística i ports. • Dimecres és el dia dedicat a economia blava, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidat principal: Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un dels mitjans digitals portuaris més llegits de Sud-amèrica. • Es destaca que Mascontainer és un multicanal logístic-portuari, amb web i programa de YouTube “Abriendo el Tarro” sobre logística, comerç internacional i geopolítica. 4.2. Perspectives econòmiques a Llatinoamèrica (2026) Tema clau: Vent en contra econòmic, però dinamisme inversor als ports. • Es parla de previsions complicades per al 2026 a Llatinoamèrica: menor inversió i pressions inflacionistes. • Opazo matisa que, tot i el context advers en comerç exterior, les inversions portuàries i logístiques segueixen el seu curs. • Projectes destacats: - Expansió del port de San Antonio (Xile). - Nous ports i ampliacions al Perú, com el projecte de port de Corío (a prop d’Arequipa). - Inversions en infraestructura ferroviària per millorar connexions interior–costa. 4.3. Estratègia xinesa: Ruta de la Seda i port de Chancay Tema clau: Paper de la Xina en la infraestructura portuària del Pacífic sud. • Es contextualitza l’estratègia xinesa des de finals dels 70 (Deng Xiaoping) fins a l’actual Nova Ruta de la Seda. • La Xina impulsa una xarxa logística que connecta l’Atlàntic i el Pacífic a través de: - Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú i Xile. - Corredors ferroviaris que acabarien desembocant al Pacífic peruà. • El megaport de Chancay (Perú) és considerat per Opazo com la possible “joia de la corona del Pacífic” si es completen inversions i connexions. • Competència i complementarietat: - Chancay podria rebre grans portacontenidors directes des de la Xina. - Altres ports com Callao (Perú) o ports xilens es redefinirien com a ports “feeder” (alimentadors, amb vaixells més petits). - Es qüestiona si Xile necessita un megaport comparable, atesa la seva capacitat de càrrega limitada i la crisi econòmica argentina. 4.4. Reconfiguració dels ports i cadenes logístiques Tema clau: Xarxa de ports en cadena i noves rutes. • S’explica la possible funció “en cadena” dels ports del Pacífic: - Chancay com a hub principal. - Altres ports (Callao, ports xilens, equatorians) com a nodes secundaris. • Es comenta un nou servei de MSC (servei “Alpaca”) que connecta Chancay amb ports xilens i croats. • Es destaca la competència geopolítica entre: - Xina, que ja controla gran part d’infraestructures i recursos (coure, liti) a Xile, Perú i Argentina. - Estats Units, que impulsa inversions alternatives (ports de Corío, Matarani al Perú, i projectes a Xile com Salaberry o Copiaporte a la tercera regió) per contrapesar la influència xinesa. 4.5. Dependències estratègiques i riscos Tema clau: Finançament, control i possibles usos militars. • Es descriu el model xinès: - “T’allogo diners perquè construeixis el port, però jo en gestiono el control”. - Exemples a ports europeus (com a Grècia) i ara a Llatinoamèrica. • Es menciona que Chancay és un port altament automatitzat, controlat remotament des de la Xina. • Altres sectors dominats per la Xina al Perú: - Distribució elèctrica a Lima. - Infraestructura 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE). • S’aborda el debat sobre la possible utilització militar dels megaports xinesos, que preocupa especialment als EUA. 4.6. Moneda, transaccions i límits del yuan Tema clau: Dolarització vs. yuan en el comerç. • Es comenta que alguns països (com el Brasil) han començat a utilitzar el yuan en transaccions comercials amb la Xina. • Es planteja si el yuan podria guanyar terreny com a moneda de referència en determinats circuits comercials. • Opazo matisa que, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant, però s’observen canvis en transaccions i avals per qüestions d’eficiència. 4.7. Medi ambient, permisos i infraestructures defectuoses Tema clau: Impacte ambiental i regulació desigual. • Es comenta críticament que alguns projectes xinesos han estat acusats de menystenir l’impacte ambiental, amb exemples com infraestructures mal executades (un pont que s’ensorra, com a cas mediàtic). • Comparació entre països: - A Xile, les normes ambientals homologades a l’OCDE fan que els projectes triguen anys a aprovar-se (permisologia complexa). - Al Perú, els processos són sovint més ràpids, generant avantatges competitives però també polèmica ambiental. • Esment de paràlisi de projectes per descobriment de restes arqueològiques o ossos, que obliga a aturar obres. Fil conductor de la secció: entendre com l’economia blava al Pacífic sud està marcada per la pugna Xina–EUA, la necessitat de corredors logístics, i la tensió entre desenvolupament portuari i sostenibilitat. 5. Meteorologia avançada: les llevantades que no arriben 5.1. Punt de partida: des del temporal Gloria Tema clau: Canvi en els patrons de temporals a la Mediterrània. • Conversa amb el meteoròleg Sergi Corral sobre l’absència de grans temporals de llevant des del Glòria (gener 2020). • Es recorda alguna situació puntual de llevant (finals del 2020, febrer 2023), però: - Episodis curts (1–2 dies). - Sovint anticiclònics, sense grans borrasques associades. • Corral expressa preocupació no per una futura gran llevantada, sinó per la manca de llevants en general. 5.2. Canvis en patrons de vent i temporals Tema clau: Menys llevants i menys tramuntana. • Es constata una caiguda en la freqüència tant de llevantades com de tramuntanades. • Antigament, entre octubre i abril, era habitual tenir 3–4 temporals de llevant per temporada (entre menors i majors). • En els últims anys: - Predomini de situacions de sud i sud-oest (garbí) o anticiclòniques. - Pocs episodis de mar de fons de llevant; surfistes i pescadors noten la diferència. 5.3. Impacte sobre activitats humanes i marines Pesca i surf • Surfistes: gairebé dos anys sense una bona mar de fons de llevant prolongada (es recorda un episodi breu el 28 d’agost). • Pescadors de roca: menys dies de “bromejada” (mar remogut moderat), condició ideal per pescar sards. • Aigües més clares i estancades, senyal de menys remenada i menys renovació. Dinàmica litoral i ecosistemes • Els temporals de llevant són clau per: - Remoure el fons i posar matèria orgànica en suspensió. - Aportar materials des dels rius. - Oxigenar i renovar les aigües (funció de depuració natural). • Sense aquests episodis: - S’altera la dinàmica geomorfològica de les platges. - Canvia el repartiment de sorres (com el cas de Palamós citat prèviament). - Poden aparèixer impactes biològics per menor renovació i oxigenació. 5.4. Explicació meteorològica: menys borrasques mediterrànies Tema clau: Canvi en la circulació general. • Zones clàssiques de formació de borrasques mediterrànies (àrees ciclogenètiques): - Nord d’Àfrica i Illes Balears → llevantades. - Golf de Lleó, golf de Gènova, Ligúria → tramuntanades. • Corral assenyala que aquestes àrees semblen haver “baixat de revolucions”: - Es formen menys depressions profundes. - El jet polar sovint passa a latituds més altes o arriba més afeblit. • A canvi, es formen més fàcilment DANAs i solcs aïllats, que: - Poden provocar aiguats molt intensos, però - No generen el flux marítim sostingut típic dels temporals de mar. Reflexió clau: la manca de grans llevantades pot semblar una bona notícia a curt termini (menys danys a platges i infraestructures), però pot tenir efectes ecològics i morfològics negatius a mitjà i llarg termini. 6. Segona hora: medi ambient i canvi climàtic amb mirada crítica 6.1. Introducció: estat d’ànim i context • Conversa amb el col·laborador Joan Ramon Mendo, que comença parlant de situacions personals complicades i la sensació generalitzada de dificultats. • Connexió amb temes ambientals globals: sobrepoblació, pobresa extrema, contaminació i condicions de vida infrahumanes en megaciutats (exemple d’un suburbi a l’Índia amb esperança de vida de 39 anys). 6.2. Ciència, consens i canvi climàtic Tema clau: El “consens” científic com a concepte dinàmic. • Mendo subratlla que a la ciència no hi ha dogmes: el consens pot canviar amb noves dades o mètodes. • Exemple: reclassificació d’orquídies a partir d’estudis genètics. • Decideix parlar de crisi climàtica/canvi climàtic en lloc de restringir-se a escalfament global, per evitar una simplificació excessiva (hi ha zones que s’escalfen i d’altres que no o fins i tot es refreden). 6.3. El paper dels organismes internacionals • Cita l’IPCC (panell intergovernamental sobre canvi climàtic) com a òrgan dependents de l’ONU, amb: - Informes que evolucionen (a vegades es matisen o corregeixen conclusions anteriors). - Una imatge de “consens” climàtic que resulta útil als governs per legislar (per exemple, sobre reducció d’emissions de CO₂). • Obrir el debat sobre si el CO₂ és causa o conseqüència de l’escalfament: - Explica, com a químic, que l’aigua més calenta allibera CO₂ (exemple de beguda carbonatada escalfada). - Recorda que els oceans emmagatzemen grans quantitats de CO₂ i compostos associats. Missatge: el sistema climàtic és complex i els models tenen limitacions; cal evitar visions massa lineals i absolutistes. 6.4. Intel·ligència artificial i biaixos • Mendo explica que ha fet recerca sobre prediccions climàtiques fallides utilitzant ChatGPT. • Assegura que el sistema mostrava resistència semàntica a utilitzar el terme “prediccions fallides”, preferint eufemismes com “no totalment ajustades”. • Finalment, obté un llistat de 10 casos de prediccions que no s’han complert en magnitud o termini. 6.5. Prediccions fallides sobre l’Àrtic i el gel marí Wieslaw Maslowski (2007) Predicció: l’Àrtic podria quedar sense gel d’estiu el 2013. Resultat: el 2012 hi ha un mínim històric d’extensió, però el gel no desapareix; en anys posteriors persisteixen 3–5 milions de km² de gel estival. Peter Wadhams Predicció: desaparició del gel d’estiu abans de 2016. Resultat: no s’ha complert; continua existint una extensió significativa de gel. H. J. Zwally (NASA, 2007) Predicció: l’Àrtic podria quedar gairebé sense gel el 2012. Resultat: aquell any encara hi havia uns 3 milions de km² de gel. • Es recorda que aquestes prediccions es basaven en models i que la naturalesa és més complexa del que molts models inicials contemplaven. 6.6. Nevades al Regne Unit i escalfament David Viner (2000) – Universitat d’East Anglia • Frase famosa interpretada com: la neu seria cosa del passat al Regne Unit. • Realitat: hi ha hagut nevades importants (2010, 2018) i episodis de fred notable; la neu no ha desaparegut del tot. 6.7. Models d’escalfament i desviacions James Hansen (NASA, 1988) • Model climàtic que preveia un escalfament d’uns 0,45 °C entre 1988 i 2018. • Observacions: augment al voltant de 0,19 °C, menys de la meitat de la projecció en aquell escenari concret. • Mendo puntualitza que els models depenen d’hipòtesis i dades d’entrada, i que els instruments de mesura i la cobertura geogràfica (pocs punts a Sibèria, deserts, oceans) condicionen les estimacions. 6.8. Extincions massives anunciades Norman Myers (1979 i 1995) • Predicció: fins a un 20% de les espècies podrien extingir-se abans de l’any 2000 per pèrdua d’hàbitats. • Resultat: les extincions documentades estan molt per sota d’aquest percentatge. • A més, cada any es descriuen espècies noves, especialment en zones tropicals i àrees poc prospectades. Paul Ehrlich (anys 70–80) • Prediccions sobre fam global massiva i desaparició massiva d’espècies. • Resultat: tot i que hi ha crisis alimentàries locals, no s’ha produït una fam global generalitzada als països desenvolupats ni una extinció massiva en els termes anunciats. • El mateix Ehrlich ha reconegut parcialment l’exageració d’algunes projeccions. 6.9. Refredament global per aerosols Stephen Schneider i Rassul (1971) • Predicció: possible refredament global en poques dècades a causa de l’augment d’aerosols. • Resultat: la tendència global observada ha estat d’escalfament lleuger i sostingut, no de refredament. 6.10. Precipitacions extremes a escala global Model CMIP3 (anys 2000) • Projecció: augment marcat de pluges intenses a totes les regions temperades cap al 2020. • Observacions al Mediterrani i altres zones temperades: - En molts llocs les dades mostren estabilitat o lleugera disminució de la precipitació mitjana. - Hi ha episodis extrems localitzats (DANAs, aiguats), però no un increment clar i sostingut de pluges intenses arreu. • Esment a huracans de l’Atlàntic nord i Carib: anàlisis recents no indiquen un augment clar de la freqüència ni de la intensitat màxima comparat amb fa 40–60 anys. 6.11. Calor dels oceans i variabilitat recent Contingut de calor oceànica • Models i discursos polítics han plantejat un augment continuat de la calor acumulada als oceans. • Mendo apunta que les sèries Argo indiquen un alentiment o lleuger refredament en alguns darrers anys (2022–2024), cosa que matisa la idea d’un increment totalment lineal. • Subratlla la dificultat de mesurar un sistema tan enorme amb boies i punts escassos, i la necessitat de interpolacions, que introdueixen incerteses. 6.12. Conclusió de Mendo • El llistat no pretén negar el canvi climàtic, sinó mostrar que la projecció exacta (data, magnitud, detalls) és molt difícil. • Reclama esperit crític, evitar catastrofismes dogmàtics i distingir entre: - Fets observables (tendències de temperatura, dades de CO₂, dinàmiques locals). - Models i prediccions, que són eines amb marges d’error. • Deixa la porta oberta a seguir parlant del tema en futurs programes. 7. Podcast “Llops de Mar”: la vida d’un patró pescador 7.1. Presentació del podcast integrat Tema clau: Testimoni humà i memòria marinera. • Secció final: “Llops de Mar”, podcast dins del programa. • Convidat: Miquel Illa, patró major jubilat, figura destacada del món pesquer de Vilanova i la Geltrú. • Objectiu: donar veu a qui ha fet de la mar la seva casa, feina i passió. 7.2. Orígens familiars i vocació forçada • Miquel prové d’una llarga nissaga de pescadors: - L’avi va morir ofegat pescant. - El pare i els oncles també eren pescadors. • Va començar a pescar als 15 anys perquè era un mal estudiant i “algú s’havia de fer”. • Els primers anys foren duríssims: - Es marejava molt: vomitava 10–13 vegades al dia durant dos anys seguits. - El pare li deia que no coneixia cap pescador tan dolent com ell. 7.3. El punt d’inflexió: fer-se patró • Després de la mili, troba plaça per anar de patró amb només 21 anys. • L’augment de responsabilitat (més diners, comandar la barca) fa que el mareig desaparegui de cop. • A partir d’aquí enceta una llarga trajectòria satisfactòria: - Adquireix totes les titulacions disponibles. - Aconsegueix prestigi i responsabilitats dins el sector. 7.4. Què li dona el mar? Tema clau: Sentit vital i felicitat. • El mar li transmet vida, immensitat i felicitat. • Explica que, tot i estar jubilat, fa de patró de llaguts de rem a Vilanova: - Només amb una hora sortint i entrant al port, ja se sent feliç. • El mar és, per ell, una font d’alegria quotidiana. 7.5. Jornades i condicions de treball • Jornades típiques: sortir a les 7 h i tornar cap a les 16 h, de dilluns a divendres. • Abans es treballava també dissabte, explica que els seus pares encara ho feien. • Ha passat moltes hores a mar, però considera que l’equilibri entre sacrifici i satisfacció li ha sortit positiu (després dels primers anys durs). 7.6. Un repte extrem: perdre gairebé tot l’art de pesca Tema clau: Por econòmica i precisió marinera. • Episodi marcat cap als 24–25 anys: es trenquen els cables que subjecten les portes i l’art de pesca, i perd pràcticament tot el material (excepte el vaixell). • En aquella època no hi havia GPS ni plotters: - Havia d’orientar-se amb enfiliacions (masies, muntanyes, referències a terra). • Torna a port plorant, temen la bronca del pare i el desastre econòmic. • L’endemà (o pocs dies després) surten a buscar l’art perdut i aconsegueix trobar-lo, cosa que sorprèn tothom, fins i tot ell mateix. Moment clau de la seva carrera: demostra destresa i passa de ser “el nen que es mareja” a un patró respectat. 7.7. Por i situacions de risc • No recorda una por paralitzadora, però sí situacions de molta tensió: - “Grops”: tormentes sobtades d’estiu amb vent molt fort i pluja intensa. - Visibilitat reduïda a pocs metres, sense saber si vindran altres vaixells. - Únic recurs: aguantar i esperar que passi. 7.8. Moments màgics i eufòria a bord • Els dies inoblidables són aquells en què la pesca supera amb escreix les expectatives. • Exemples: sortir esperant 30–40 kg de gamba i tornar amb 150 kg. • L’instant d’eufòria és quan aboca l’art a coberta i veu la muntanya de peix o gamba. 7.9. Canvi personal i compromís col·lectiu Tema clau: Creixement humà i sindicalisme. • Als inicis, a la barca compartia espai amb pescadors que podrien ser els seus pares, molts d’ells del PSUC o amb consciència sindical. • Explica que aquelles converses sobre companyonia, drets i lluita col·lectiva el van marcar profundament. • Amb els anys va arribar a ser patró major de la confraria durant 8 anys, i també president d’una confraria de pescadors: - Admet que van cometre errors, però destaca molts encerts dels quals se sent orgullós. 7.10. Supersticions marineres i motius • Ell personalment no és supersticiós, però coneix molts pescadors que sí. • Supersticions clàssiques: - No dir determinades paraules a bord (com capellà, paraigua, etc.). • També parla dels “mots” (malnoms) dins del món pesquer: molts es coneixen més pel mot que pel nom. 7.11. Canvis tecnològics i futur de la professió • Avui, la tecnologia (GPS, sonar, plotter, equips de seguretat) ha facilitat molt la feina i ha corregit moltes pràctiques tradicionals que eren ineficients o perilloses. • Tanmateix, destaca que avui és molt més difícil viure de la pesca: - Guanyar prou diners per mantenir una família amb un sou de pescador és complicat. - El jove que vulgui començar ha d’estimar molt la mar i ser molt valent. 7.12. Relació amb el medi ambient i aprenentatge Tema clau: De la ignorància a la responsabilitat. • Miquel reconeix que, en el passat, molts pescadors van malmetre el mar per ignorància: - Nadie els explicava biologia marina ni impactes ambientals. - Es feien malifetes involuntàries (per exemple, sobre praderies de Posidònia). • Critica que tampoc hi hagués biòlegs, polítics o tècnics que pujessin a les barques a explicar què es feia malament. • Ara, en canvi, considera que els pescadors han après i han pres consciència. “El mar ens diria: gràcies, perquè els pescadors heu après a cuidar-me.” 7.13. Identitat marinera i comunitat • Recorda una època en què els pescadors, en tornar, es reunien per esmorzar junts: una comunitat molt cohesionada. • Diu que això, per moltes raons, s’ha perdut en part. • Destaca però que el mar continua sent un estil de vida i una identitat profunda per a qui l’ha viscut des de jove. 8. Tancament del programa • La conductora tanca l’episodi recordant que és dimecres 12 de novembre de 2025. • Emfatitza que ha estat una tarda per: - Recórrer la costa catalana a través de notícies. - Entendre millor l’economia blava i la geopolítica portuària. - Reflexionar sobre canvi climàtic i fiabilitat de les prediccions. - Escoltar una història de vida d’un llaüt de mar. • Anuncia que tornaran l’endemà de 16 a 18 h, convidant l’audiència a continuar navegant Arran de Mar.

  • 8'

    Biodiversitat urbana: la fauna i flora a les ciutats

    La ciutat com a refugi de biodiversitat En una entrevista a Arran de Mar de Tarragona Ràdio, Eduardo Soler explica com les zones urbanes s'han convertit en espais vitals per a nombroses espècies. Contràriament al que es podria pensar, les ciutats ofereixen avantatges significatius respecte al medi rural: Menor ús de fitosanitaris: A diferència de les zones agrícoles, a la ciutat s'apliquen menys químics. Efecte illa de calor: Les ciutats mantenen temperatures més altes durant la nit gràcies a la calefacció i el trànsit, servint de refugi tèrmic per a ocells migratoris com els estorneis. Estructures arquitectòniques: Els edificis antics, les muralles i els monuments de la Part Alta ofereixen cavitats ideals per a niar. Espècies i espais clau a Tarragona La fauna urbana no es limita només als parcs i jardins, sinó que aprofita tota la infraestructura disponible: Aus i ratpenats: Espècies com el ballester, les orenetes i diversos rapinyaires depenen directament de les construccions humanes per sobreviure. El riu Francolí i els parcs: Són corredors biològics essencials dins de la trama urbana. Pol·linitzadors i jardins de papallones: Es destaquen projectes com el del parc de la Muntanyeta a Sant Pere i Sant Pau o el del campus de la URV per protegir insectes en davallada. "Molta de la conservació de la biodiversitat dels propers anys ens la jugarem a les ciutats." Noves estratègies de gestió urbana Per potenciar aquesta riquesa, es proposen canvis en el manteniment de la ciutat, com la creació de refugis amb troncs d'esporga, la instal·lació de caixes niu i el respecte pels períodes de floració de l'anomenada "mala herba", que és fonamental per als pol·linitzadors.

  • 16'

    Crisi de l’arrossegament i nou segell «Peix de Llotja»

    Context i estat de la pesca d’arrossegament Clàudia Masdeu, gerent de la llotja de Cambrils, descriu una situació crítica per a la pesca d’arrossegament al Mediterrani català i espanyol. L’ànim del sector és d’angoixa, inseguretat i manca d’informació. Des de l’inici del Pla Multianual de l’Arrossegament el sector ja advertia d’aquest escenari. S’han aplicat mesures de sostenibilitat que, segons l’informe de l’STEF (publicat a finals d’octubre), han tingut resultats positius: millora dels estocs pesquers i bon estat del medi biològic del Mediterrani. "L’estoc pesquer ha millorat moltíssim, que el medi biològic del Mediterrani està en bones condicions" Tot i això, molta flota es veu obligada a amarrar. A Cambrils, un cop acabi la parada biològica (3–30 de novembre), de les 6 embarcacions d’arrossegament que queden, només una podria treballar a partir de l’1 de desembre. Decisions europees i manca de dies de pesca A principis d’octubre es van repartir alguns dies addicionals de pesca mitjançant el mecanisme d’optimització estatal. Enguany s’ha arribat a una situació límit: només s’han pogut repartir 1–2 dies extra per embarcació, una xifra considerada irrisòria. L’informe de l’STEF demostra que els càlculs previs eren erronis i basats en dades massa antigues. El sector reclama que la Comissió Europea revisi el pla, permeti arribar a final d’any i redefineixi les condicions per al 2026. La decisió sobre els dies de pesca de l’any vinent s’ha de prendre en les reunions de desembre de la Comissió Europea; el sector està a l’expectativa. Novetats a la llotja de Cambrils Nou espai de promoció i centre d’interpretació La Confraria de Cambrils està finalitzant les obres de reconversió de l’antic espai d’oficines en un centre d’interpretació de la pesca. No serà un museu estricte per manca d’espai, però sí un lloc per explicar la relació entre: el sector pesquer i la identitat del territori, el patrimoni cultural dels municipis mariners, l’evolució del litoral i el que són avui. Objectiu central: entendre d’on venim per decidir cap a on anem i reconèixer el sector i els pescadors. "Per saber cap a on anem... també hem de saber d’on venim" Públic destinatari i activitats Està pensat per a centres escolars, turistes i públic general. S’aprofitaran i ampliaran les visites guiades que ja es fan: guiades per pescadors jubilats, recorregut per la llotja i explicació de modalitats de pesca, funcionament de la confraria i primera venda del peix. Es vol millorar i potenciar aquestes visites en el marc del nou espai. L’objectiu és donar a conèixer: el producte local, les espècies de temporada, el peix de proximitat i el seu valor gastronòmic. Situació recent de la pesca a Cambrils Impacte del temps i campanyes La setmana anterior hi ha hagut mal temps, que afecta: negativament la sortida de les embarcacions, però positivament la posterior abundància de captures. L’arrossegament està parat biològicament des del 3 de novembre. La subhasta es fa al migdia (12:30 h), centrada en els arts menors (embarcacions petites), molt afectats pels temporals. Campanyes i espècies S’ha tancat la campanya de tonyina. S’ha iniciat la campanya del llenguado, ressaltada com un plat molt apreciat. L’encerclament (peix blau) viu un mal any, amb captures baixes, però amb esperança de millora. Preus orientatius Masdeu detalla alguns preus de mercat actuals: Moll: ~8 €/kg Rap: ~12 €/kg Llenguado: ~25 €/kg Peix blau (ex. seitó): ~2,5 €/kg Nou segell de qualitat «Peix de Llotja» Objectiu i abast del segell S’explica la creació del segell de qualitat «peix de llotja», una iniciativa del Gal Costa Daurada en cooperació amb els cinc grups d’acció local pesquer (GALP) de la costa catalana. Vol reconèixer els restaurants i establiments que: treballen producte pesquer de proximitat, posen en valor el sector pesquer local i el seu producte. El segell es basa en una visió de sostenibilitat total: com es pesca i la cura en el procés, criteris sanitaris i de salut, reducció de la contaminació associada al transport (proximitat). "Té molt de sentit parlar de producte de proximitat, específicament pel que significa com a identitat pel nostre litoral" El segell vol ajudar el consumidor a identificar on menjar peix de les nostres costes i posar en valor els negocis que hi aposten. Funcionament i requisits Els restaurants de tot Catalunya poden sol·licitar el segell. Han d’acreditar que l’any anterior han consumit una quantitat mínima de: peix fresc, producte de llotja de la costa catalana. Com s’acredita? Mitjançant un certificat de consum expedit per una confraria de pescadors, o a través d’un majorista que treballi amb confraries locals. Un cop validat: Es concedeix el segell a l’establiment. El restaurant s’inclou en un llistat públic a la pàgina web del projecte. Tant consumidors com restaurants hi podran consultar quins establiments treballen amb peix de proximitat. Els restaurants certificats tindran prioritat o protagonisme en les activitats promocionals que organitzin els GALP. Beneficis per a la cadena de valor El segell respon a una demanda real: Restaurants que treballen amb producte de llotja demanaven reconeixement. Consumidors volien informació clara sobre on menjar peix local. Les confraries també reclamaven donar més ressò a la cadena de valor del peix. Masdeu subratlla que el projecte connecta tota la cadena (pescadors, majoristes, restauració i consumidor) i li dóna la importància que mereix. Coordinació entre GALP i calendari Treball conjunt al litoral català La coordinació entre els cinc GALP ha estat bona. Estan acostumats a treballar plegats, especialment arran de la creació dels tres GALP més recents, entre ells el Gal Costa Daurada. Comparteixen problemes i objectius comuns a tot el litoral, i per això: no té sentit actuar separadament per territoris, cal buscar eficiència i ressò treballant en equip i amb solucions comunes. Dates i renovació del segell Ara s’ha iniciat la campanya informativa i promocional del segell. Els restaurants podran presentar sol·licituds a partir del 15 de gener. El certificat tindrà validesa per a tot l’any 2025. És un certificat renovable anualment: per mantenir el segell el 2026 i anys següents, caldrà tornar-lo a sol·licitar i tornar a acreditar el consum mínim de peix de llotja. Al tancament de l’entrevista, Masdeu agraeix l’espai i manifesta la voluntat de continuar explicant nous projectes vinculats al sector pesquer i al peix de proximitat.

  • 1h 53min

    Mar, ciutats i tradicions: pesca, biodiversitat i rem

    Visió general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina actualitat de tota la costa catalana, entrevistes sobre pesca i sostenibilitat, divulgació científica marina, iniciatives socials i esport tradicional de rem. El fil conductor és sempre el mar i la vida als municipis costaners. 1. Bloc informatiu de costa (Costa Brava, Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) 1.1. Segell «peix de llotja» i ports sostenibles (Costa Brava) • Es presenta el nou segell «peix de llotja» impulsat pels grups d’acció local pesquers (GALP), nascut al GALP de la Costa Daurada i estès de sud a nord de Catalunya. • Objectiu: reconèixer restaurants que compren peix fresc de les llotges catalanes, posant en valor el peix local i sostenible i enfortint el vincle entre sector pesquer i gastronòmic. • Requisit: haver comprat mínim 12.000 € anuals en peix i marisc de llotja, directament a confraries o a majoristes certificats. • Beneficis: impulsar economia local, generar impacte social i ambiental positiu i fer visible als consumidors quins establiments aposten per producte de proximitat. • El Port de Roses s’adhereix al programa d’acords voluntaris de reducció de gasos d’efecte hivernacle, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic: - Mesuraran i reduiran emissions de totes les seves activitats (dàrsena, marineria, flota, enllumenat, senyals marítimes…). - Ja apliquen política ambiental integral: recollida selectiva, tractament d’aigües grises i negres, flota elèctrica i punts de recàrrega. - Compten amb certificacions ISO 14001, Biosphere, Bandera Blava i adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible. 1.2. Innovació al delta de l’Ebre: aquicultura i refugis climàtics • L’IRTA impulsa el projecte europeu Blue Boost sobre aquicultura multitròfica integrada al delta de l’Ebre: - Combina peixos, mol·luscs bivalves i macroalgues per tancar el cicle de nutrients i reduir residus. - Pilot a la Ràpita: cria de cabessut, cloïsses, ostres i algues amb resultats excel·lents, sobretot en cloïsses (creixement de 18 a 28 mm en 7 mesos). - Es vol exportar el model a arrossars salinitzats del Delta per recuperar rendibilitat econòmica i adaptar-se al canvi climàtic. • El Consell Comarcal del Montsià transforma la seva seu en refugi climàtic: - Millores d’aïllament, façana i fusteria, ventiladors i plaques fotovoltaiques. - Objectius: estalvi energètic i espai de confort tèrmic davant les onades de calor. - Pressupost: uns 260.000 €, majoritàriament finançats pel Departament d’Acció Climàtica. 1.3. Patrimoni romà al Garraf • A la platja del Castell de Cunit / Cubelles (Covelles) les obres treuen a la llum una vila romana activa des del segle I dC fins avui, sense interrupció cronològica. • Troballes destacades: - Mur d’1,5 m d’alçada. - Moltes sitges per emmagatzemar gra. - Un lacus amb revestiment impermeable per conduir o contenir aigua. - Monedes, ceràmica, vidre romà i un pes de plom. • L’Ajuntament vol crear un espai interpretatiu al voltant del mur visible, amb plafons i documentació per explicar el passat romà de la població i el vincle amb l’antiga Tàrraco. 1.4. Memòria esportiva i salut ambiental al Maresme • La biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar dedica una exposició al fons documental del Club Mar Esport: - Entitat centenària amb una antiga secció de natació avui desapareguda. - Es mostren fullets, programes i cartells de competicions (1929–1933). - L’objectiu és fer visible el fons local que normalment només consulten investigadors. • Cinc municipis del Maresme (Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, el Masnou i Argentona) reclamen suport per combatre el gas radó: - Gas radioactiu natural, invisible i inodor, considerat per l’OMS la segona causa de càncer de pulmó i la primera entre no fumadors. - La geologia granítica del Maresme afavoreix concentracions elevades en soterranis i plantes baixes. - La nova normativa obliga a mesurar anualment el radó en activitats situades a cotes baixes de zones d’alta exposició i aplicar mesures correctores. - El Masnou ja ha reduït nivells amb millora de ventilació i despressurització del subsol. 1.5. Energia, habitatge i educació a Tarragona • El Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona alerta que sense certificat energètic vigent una hipoteca es pot encallar: - El certificat és clau per avançar en la normativa europea cap a edificis d’emissions gairebé nul·les. - Molts habitatges de la demarcació estan a les franges E, F o G, fet que obligarà a millores d’aïllament, protecció solar, instal·lacions i renovables. - Es veu com una oportunitat per rebaixar la factura energètica i millorar el confort. • L’Arxiu del Port de Tarragona amplia el projecte educatiu «Aprèn amb l’Arxiu»: - Nous quaderns didàctics inclusius i en línia per a tot l’alumnat. - Volen apropar la història del Port de Tarragona i del seu entorn a infants i joves, fomentant que el coneguin, el valorin i el preservin. - Dos grans eixos: «el mar, el port, les persones» i «fars, vaixells i grues». 2. Servei de temps i trànsit 2.1. Previsió meteorològica • Situació dominada per vents de Xaloc, Garbí i Mitjorn: - Més intensos a la Costa Brava (sobretot Golf de Roses i Cap de Creus), amb maró en alta mar. - A la costa de Barcelona i Tarragona el vent és més feble, amb marejol i mar força tranquil·la. • Cel majoritàriament serè, amb alguns núvols prims i ocasionalment núvols baixos al matí. 2.2. Estat del trànsit • Accident greu a l’AP-7 a l’Aldea amb tres camions implicats i una víctima mortal: - En sentit sud ja no hi ha retencions, però queda un carril afectat per treballs de retirada. - En sentit nord només hi ha un carril obert i es mantenen uns 13 km de cues des de Freginals. - Es recomana com a alternativa la N-340, amb trànsit dens però sense cues tan llargues. • Retencions habituals a: - B-20 (Santa Coloma – Nus de la Trinitat). - Ronda Litoral entre Santa Adrià i el Nus de la Trinitat. 3. El segell «peix de llotja» i la situació de l’arrossegament (Llotja de Cambrils) 3.1. Crisi de la flota d’arrossegament Clàudia Masdeu, gerent de la llotja de Cambrils, descriu un panorama preocupant: • Ànim general al sector: angoixa, inseguretat i manca d’informació arran del pla plurianual de l’arrossegament al Mediterrani. • Tot i les mesures de sostenibilitat ja aplicades (parades biològiques, reducció d’esforç), l’actual distribució de dies de pesca porta moltes embarcacions a amarrar abans d’acabar l’any. • A Cambrils: - De les 6 embarcacions d’arrossegament que queden, a partir de l’1 de desembre probablement només en podrà treballar 1. - S’aplica el mecanisme estatal d’«optimització» de dies sobrants, però enguany només ha aportat 1–2 dies extra, insuficients. • Un informe recent de l’STECF (òrgan científic europeu) indica que: - Els stocks han millorat molt gràcies a les mesures del sector. - Els càlculs anteriors eren erronis i basats en dades antigues. «El medi biològic del Mediterrani està en bones condicions, i per tant la Comissió Europea ha de revisar les mesures aplicades» • El sector espera que les reunions de desembre de la Comissió Europea ajustin els dies de pesca per a 2026 i permetin a les flotes arribar a final d’any. 3.2. Nou centre d’interpretació de la pesca a Cambrils • La confraria està transformant l’espai d’oficines en un centre d’interpretació de la pesca: - No serà un museu clàssic, sinó un espai per entendre la relació entre sector pesquer i identitat del territori. - Volen explicar l’evolució dels municipis mariners i el paper del peix de proximitat. • Públic objectiu: - Escoles (amb visites guiades per pescadors jubilats). - Turistes i veïnat, aprofitant jornades gastronòmiques i visites d’estiu. • Objectiu de fons: fer que la ciutadania entengui d’on venim per poder decidir quin litoral i quin futur volem. 3.3. Estat actual de la pesca a Cambrils • Darrers dies marcats per mal temps que redueix sortides, sobretot de les barques petites (arts menors) i l’encerclament (peix blau), molt afectats pels temporals. • L’arrossegament és en parada biològica des del 3 de novembre. • S’ha tancat la campanya de tonyina i s’obre la de llenguado, un peix molt apreciat a les llars. • Preus orientatius a la llotja: - Moll: ~8 €/kg. - Rap: ~12 €/kg. - Llenguado: ~25 €/kg. - Peix blau (ex. seitó): ~2,5 €/kg. 3.4. El segell «peix de llotja»: objectius i funcionament • Impulsat pel GALP Costa Daurada en cooperació amb els altres 4 GALP del litoral català. • Finalitat: certificar i fer visibles els restaurants que: - Treballen amb peix fresc de proximitat procedent de llotges catalanes. - Respecten criteris de sostenibilitat, traçabilitat i qualitat sanitària. • Requisits per obtenir el segell: - Acreditar, amb dades de l’any anterior, un consum mínim en peix de llotja. - El certificat pot venir d’una confraria de pescadors o d’un majorista vinculat a llotges catalanes. • Cobertura territorial: - Obert a restaurants de tot Catalunya, gestionats pel GALP del seu àmbit. • Beneficis pels restaurants: - Aparèixer en un llistat públic al web del projecte. - Participar prioritàriament en activitats promocionals i gastronòmiques. - Gaudir d’un distintiu que els diferencia davant del client conscient. • Beneficis pel territori i el medi: - Reducció d’emissions associades al transport llarg de peix. - Reforç de la cadena de valor del peix (confraries – majoristes – restauració – consumidor). - Reconeixement i retorn econòmic al sector pesquer local. • Coordinació entre GALP: - Tots comparteixen problemàtiques i objectius, per això treballen «de la mà» en aquest i altres projectes. - La cooperació evita accions disperses i multiplica l’impacte. • Calendari: - Ara comença la campanya informativa. - Els restaurants podran sol·licitar el segell a partir del 15 de gener, acreditant consum de 2025. - Certificat renovable anualment per garantir que el compromís es manté. 4. «Càpsules del mar»: el rorqual comú al Mediterrani 4.1. Característiques del rorqual comú • Espècie: rurqual comú (Balaenoptera physalus), únic misticet (cetaci amb barbes) present al Mediterrani. • Barbes: estructures queratinoses que pengen de la mandíbula superior i fan de filtre: expulsen l’aigua i retenen l’aliment. • Dimensions i aspecte: - Pot superar els 22 metres; és la segona espècie animal més gran del planeta. - Aleta dorsal petita situada al terç posterior del cos. - Coloració gris fosca dorsal i blanquinosa ventral. - Marques blanques característiques a la zona cefàlica, des de l’aspiracle fins a l’aleta pectoral, molt útils per identificar individus. 4.2. Comportament i alimentació • A la superfície sol ser tranquil, amb navegació suau. • Patró de respiració en viatge: - 6–12 immersions curtes i superficials seguides. - Alternades amb immersions més profundes de 6–12 minuts. • En alimentació el patró esdevé més caòtic, amb canvis de rumb constants. • Aliment principal al Mediterrani: krill, un petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials. 4.3. Distribució i presència a Catalunya • Al Mediterrani occidental hi conviuen dues subpoblacions: - Una resident, que no surt de la conca. - Una altra migradora, que entra i surt per l’estret de Gibraltar. • Hàbitat preferent: aigües del talús continental, tot i que pot entrar a la plataforma. • A la zona del Garraf i costa catalana: - Més habitual entre febrer i juny. - Abril i maig són els mesos amb més albiraments registrats. 4.4. Experiència i impacte en l’observador • Arnau remarca que veure un rorqual comú de prop és impressionant: «Quan el veus en persona, escoltes com surt a la superfície i respira, és una experiència increïble» • Encara que et diguin les mesures en metres, la sensació real de grandesa només s’entén in situ. 4.5. Bones pràctiques d’observació • Hi ha una normativa específica que regula l’aproximació a cetacis. • Principis bàsics: - Respectar una zona d’exclusió de 60 metres al voltant dels animals. - Si són ells qui s’apropen a l’embarcació, cal parar motor o reduir molt la velocitat. - No tallar mai la trajectòria dels cetacis. • L’Associació Cetàcia disposa de permís del Ministeri, però tot i així manté les distàncies de seguretat. 5. Jugateca de l’Ampolla: joc en família i menys pantalles 5.1. Què és la Jugateca? • La Jugateca és un nou espai de joc en família situat a la Biblioteca Municipal de l’Ampolla. • Impulsada per la Regidoria de Cohesió Social i Cultura amb l’equip de biblioteca. • Objectius principals: - Convertir-se en punt de trobada per a famílies, amics i veïnat. - Fomentar temps compartit de qualitat, cohesió social i joc intergeneracional. - Oferir alternatives d’oci sense pantalles, sota el lema «un clic menys a les pantalles». 5.2. Funcionament i tipus de jocs • No és una ludoteca clàssica: no s’hi poden deixar els infants sols. - Menors de 10 anys han d’anar acompanyats d’un adult responsable. • L’espai disposa d’una àmplia varietat de jocs de taula: - Per a edats a partir de 2,5–3 anys fins a adults. - Jocs de cartes, educatius, d’estratègia, col·laboratius, tradicionals… • Cada joc té una fitxa informativa amb: - Edat recomanada. - Nombre de participants. - Tipus de joc. • Sistema de préstec intern: es registren els jocs que es fan servir dins la biblioteca i es retornen perquè altres usuaris els puguin gaudir. 5.3. Valors educatius i socials • Es vol recuperar el joc tradicional i el joc compartit entre generacions: - Avis i àvies que ensenyen jocs als nets. - Jovent que deixa el mòbil per asseure’s a jugar i parlar. • Beneficis destacats: - Treball de normes, concentració, memòria i llenguatge. - Reforç del vincle familiar i veïnal. - Biblioteca com a refugi climàtic d’hivern i espai cultural integrat. 5.4. Implicació del comerç local i calendari • Tots els jocs s’han adquirit a comerços locals de l’Ampolla. • Tres establiments (llibreria Belina Baïnallara, llibreria Ampolla Digital i botiga Bromar) presentaran els jocs en petites exposicions i demostracions a la biblioteca. • Calendari d’arrencada: - 20 de novembre: primera presentació i primers jocs disponibles. - 27 de novembre i 4 de desembre: presentacions dels altres comerços. • Des del 20 de novembre, les famílies ja poden utilitzar l’espai Jugateca en horari de biblioteca. 6. Biodiversitat urbana: natura a dins de les ciutats 6.1. Existeix biodiversitat a les ciutats? Eduardo Soler respon que sí, i molta: • Les ciutats poden ser refugi per a moltes espècies perquè sovint s’hi apliquen menys fitosanitaris que a zones agrícoles intensives. • Espècies que hi troben refugi per dormir, niar o descansar durant migracions, mentre fan altres parts del cicle vital a l’entorn rural. 6.2. Hàbitats urbans i espècies clau • A Tarragona hi ha una combinació singular de: - Parcs i trams urbans del riu Francolí. - Edificis històrics, Muralles i monuments amb cavitats i golfes. • Espècies que depenen molt d’estructures urbanes: - Ballester (gran espècie de falciot), diferents orenetes i ratpenats que fan niu o refugi en teulades, forats i escletxes. - Estornells que utilitzen els arbres urbans per dormir a l’hivern aprofitant l’efecte de bombolla de calor de la ciutat (trànsit, calefaccions). • Els parcs, jardins i arbres viaris són corredors ecològics i font d’aliment, refugi i lloc de nidificació. 6.3. Jardins de papallones i pol·linitzadors • Es parla dels jardins de papallones com a espais dissenyats per afavorir pol·linitzadors: - Plantació d’espècies que asseguren floració escalonada en el temps. - Diversitat de plantes per donar cabuda a pol·linitzadors especialitzats. • A Tarragona: - Es preveu un jardí de papallones al parc de la Muntanyeta (Sant Pere i Sant Pau) dins el projecte Tarragona Greenbelt 25–26. - N’hi ha un altre que ja funciona al campus Sescelades de la URV. • Context global: els pol·linitzadors són un dels grups més amenaçats i la seva davallada és molt preocupant; les ciutats poden ser part de la solució. 6.4. Gestió urbana favorable a la biodiversitat • Exemples de bones pràctiques: A Reus: Refugis de biodiversitat amb troncs procedents d’esporgues o arbres retirats. Construcció de piles i murs de pedra seca per a rèptils, amfibis i invertebrats. Canvi del concepte de «males herbes» per prats gestionats amb segues menys freqüents, respectant floració i fructificació. En general: Instal·lació de caixes niu i caixes refugi per a ocells i ratpenats. Restauració d’edificis tenint en compte la seva funció com a hàbitat. Adaptar esporgues, neteges i manteniments als cicles biològics. • Visió de futur: gran part de l’èxit de la conservació en els propers anys es jugarà a les ciutats, perquè: - Ocupen cada cop més territori. - Concentren un percentatge major de població. - Són espais clau per educar i conscienciar. 6.5. Jornades de biodiversitat urbana a Tarragona • El 21 de novembre se celebren les terceres jornades de biodiversitat urbana, enguany centrades en pol·linitzadors. • L’entrevista queda curta i es compromet a tornar per aprofundir-hi. 7. Odissean: busseig, divulgació i reserves marines 7.1. El camí personal d’en Pol Ramos • Pol Ramos, biòleg marí i bussejador, explica l’origen de la seva passió: - Infància a la Costa Brava (l’Escala), envoltat de família molt lligada al mar. - Primer títol de busseig als 14 anys; més tard, Divemaster i després instructor. - Viatges i treball en centres de busseig a Tailàndia, Mèxic, Indonèsia i altres llocs. • La vivència que més el marca: el primer tauró balena, el peix més gran de l’oceà, vist de prop després de milers d’immersions. 7.2. Naixement del projecte Odissean • Odissean neix fa uns dos anys arran d’un primer viatge organitzat al Mar Roig amb família i amics. • L’èxit del viatge genera molta demanda i el porta a estructurar el projecte amb: - Pol Vives, biòleg i bussejador. - Maria, especialista en màrqueting, comunicació i també instructora. • Missió d’Odissean: - Organitzar expedicions de busseig a mars i oceans de referència. - Crear contingut audiovisual atractiu i pedagògic. - Contribuir a la protecció i conservació marina mitjançant la vivència directa. «La gent només protegeix allò que estima, i només s’estima allò que es coneix» 7.3. Destinacions i espècies emblemàtiques • Mar Roig (Egipte): - Ruta nord: esculls de corall molt sans, gran varietat de peixos i dofins. - Ruta sud: més profunditat i corrents, amb fins a 5 espècies de taurons. • Maldives: corrents forts, concentracions de mantes oceàniques i taurons. • Mèxic: possibilitat de bussejar amb balenes i taurons. • Galàpagos i Revillagigedo (Pacífic): - Grans reserves marines on s’observen migracions massives de taurons martell (fins a 300 sobre el cap en una immersió). - Presència de balenes (geperudes, grises) en època de migració i cria. 7.4. De l’emoció al canvi d’hàbits • Pol insisteix que les vivències intenses (com bussejar amb dofins lliures o grans taurons) són la millor forma de provocar canvis reals: - Una persona que ha plorat d’emoció sortint de l’aigua amb dofins probablement serà més receptiva a reduir el consum de peix industrial o defensar àrees protegides. • Aquest enfocament positiu i experiencial complementa el discurs científic sobre amenaces com la pesca industrial o els plàstics. 7.5. Requisits i formació de bussejadors • Les expedicions són per a bussejadors certificats, tot i que Odissean ajuda a formar gent des de zero a la Costa Brava: Col·laboren amb centres de busseig locals per oferir cursos inicials i avançats. Organitzen sortides d’un dia: immersió + dinar, per crear comunitat. • Nivells requerits (orientatiu): - Mar Roig (ruta nord): mínim Advanced i 15–20 immersions. - Maldives: millor tenir 50–60 immersions per les corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: entorn molt exigent, busseig al blau amb corrents fortes; cal 100–200 immersions i experiència contrastada. 7.6. Projecte audiovisual sobre el Mediterrani i reserves marines • Odissean i Blue Wave Alliance impulsen una docu-sèrie sobre el Mediterrani en el marc de l’objectiu de la ONU 30x30 (protegir el 30% dels oceans abans de 2030). • Primer capítol: Illes Medes com a cas d’èxit de reserva marina: - Beneficis per al municipi, pescadors locals, turisme, ecosistema i biodiversitat. - Els esculls mostren com podria ser el Mediterrani si estigués ben protegit. • Format: capítols de 10–15 minuts, estil reality amb els tres protagonistes mostrant la realitat, sense catastrofisme però assenyalant hàbits que s’han normalitzat i que cal revisar. • Missatge central: les àrees marines protegides són clau per recuperar vida marina, donar estabilitat al sector pesquer i complir els objectius globals de conservació. 7.7. Llum i ombra: experiències negatives • Pol assenyala dos aspectes més foscos: - Mediterrani fora de reserves: molt pobra en fauna per l’explotació pesquera. - Llocs d’Àsia on veuen arribar grans quantitats de plàstic (part d’origen europeu) acumulat per corrents marines. • En contrast, descriu Galàpagos com l’experiència més positiva i impactant de la seva vida submarina: 18 immersions seguides envoltat de taurons. 8. Lliga catalana de llagut català de rem 8.1. Inici difícil d’una lliga molt esperada • Després de diverses regates anul·lades per mal temps, finalment es disputa la primera jornada de la Lliga Catalana de Llagut Català de Rem a Calafell. • Núria Rosales, presidenta del Club de Rem Arenys de Mar, explica l’alegria de poder competir per fi i la dificultat de reprogramar proves perdudes. 8.2. Desenvolupament de la regata de Calafell • Condicions de la jornada: - Dia radiant i mar molt bona per remar. - 60 tripulacions participants en categories infantil, cadet, juvenil, veterà i absolut. • Nova categoria mixta: - 8 remers per barca (4 homes + 4 dones). - Arenys de Mar s’estrena amb una tripulació nova i Núria al timó. - De 6 barques, queden 4ts, un resultat molt positiu per una primera participació. • Categories veteranes d’Arenys: - Veterà femení: 3a posició de 17 tripulacions. - Veterà masculí: 2a posició també entre 17 barques. • Són regates de llarga distància (4.000 m), on cal dosificar l’esforç: «Si t’acceleres massa en una prova tan llarga, encara que corris no avances» 8.3. Dificultats tècniques i esperit de germanor • A Calafell, el poc calat i l’onada de retorn a la platja poden fer trencar rems si no s’afronta bé l’entrada. • Els clubs han d’anar amb rems de recanvi a la barca. • Més enllà dels resultats, Núria destaca: - L’ambient de germanor entre clubs, compartint menjar i estones després de les regates. - L’homenatge amb minut de silenci i rems alçats a un company de rem traspassat recentment. 8.4. Properes cites i format de competició • Proper calendari: - Sant Feliu de Guíxols (regata de boies) el dia 16. - Regata d’Arenys de Mar el dia 30. • Format de regata de boies: - Cronometrada de 1.000 m per establir temps. - Final A (1r–4t temps), final B (5è–8è), etc. • Objectiu d’Arenys: - Classificar-se per final A i mantenir les bones posicions assolides a Calafell. • Les veteranes recorden amb humor que continuen sent «les més grans» d’edat, però també molt competitives. 9. Altres informacions de servei i municipals 9.1. Actualitat ferroviària i viària a l’entorn de Tarragona • El Govern de la Generalitat aprova l’estratègia ferroviària de Catalunya fins a 2050, amb: - Nova estació d’alta velocitat Tarragona Aeroport. - Noves estacions AVE a Girona i Vilafranca del Penedès. • La subdelegada del Govern espanyol, Elisabet Romero, afirma que el projecte de l’estació intermodal a l’Horta Gran (proposada per l’Ajuntament de Tarragona) és compatible amb la ubicació prevista a Vila-seca. • Les obres de humanització de la N-340 a l’entorn de Tarragona començarien a la primavera de 2026. • El director del Servei Català de Trànsit valora noves mesures a l’AP-7 al sud de la demarcació després de diversos accidents de camions: - Ja hi ha prohibició d’avançar per a pesants. - Es plantegen restriccions de velocitat addicionals. 9.2. Conflicte veïnal a Tarragona 2 • Els veïns de Tarragona 2 reclamen la legalització i cessió d’ús de la caseta del Parc Montserrat Garriga. • Denuncien: - Manca de voluntat política per regularitzar l’espai. - Retirada d’una partida pressupostària destinada a la seva rehabilitació. • Els informes tècnics dels anys 96–97 ja apuntaven que la caseta era legalitzable dins de zona verda, i els veïns reclamen que l’Ajuntament de Tarragona simplement n’adjudiqui l’ús. 10. Idees clau de l’episodi 10.1. Sostenibilitat marina i costanera • L’episodi mostra com pesca, ports i restauració es mouen cap a models més sostenibles: - Segell peix de llotja. - Port de Roses baixant emissions. - Projectes d’aquicultura integrada i refugis climàtics. 10.2. Patrimoni i memòria • El passat romà al litoral (vila romana vinculada a Tàrraco), la memòria d’entitats esportives marines i el paper dels arxius i biblioteques en la difusió del patrimoni. 10.3. Educació i canvi de mirada • Des d’Odissean fins a les Càpsules del mar, passant per la Jugateca i els programes educatius del Port de Tarragona, l’episodi insisteix que conèixer és el primer pas per estimar i protegir. 10.4. Ciutats com a espais clau de biodiversitat • Les ciutats no són només espais de formigó: poden ser refugis per fauna, pol·linitzadors i flora si es gestionen amb criteris ecològics. 10.5. Comunitat i tradició esportiva • La Lliga de llagut català exemplifica com l’esport tradicional, el mar i la comunitat es combinen per generar salut, identitat i cohesió social.

  • 12'

    Futur i obres al Club Vela Platja Llarga

    Renovació i trasllat del Club Vela Platja Llarga El President del Club Vela Platja Llarga, Manuel Pérez, explica a Tarragona Ràdio la situació crítica i el futur de l'entitat després de l'enderroc parcial de les seves instal·lacions a causa dels danys de la Dana de 2024. Impacte de l'enderroc i pèrdua d'espai Les obres d'urgència per garantir la seguretat ja han finalitzat, suposant la pèrdua d'un dels tres edificis del club: S'han perdut uns 150 metres quadrats de magatzems de material. L'anul·lació de les activitats d'estiu per seguretat ha comportat una pèrdua d'ingressos significativa i de continuïtat comercial. Alguns socis han hagut de marxar per la falta d'espai per guardar les embarcacions. El nou projecte per al 2026 La concessió actual de la Generalitat finalitza l'octubre de 2026. El futur del club passa per un trasllat estratègic: Retrocés de la línia de costa: L'entitat es mourà cap a l'actual zona d'aparcament per la regressió del mar. Concessió a llarg termini: S'ha acordat una nova concessió de 75 anys. Finançament: El cost del nou edifici s'estima entre 400.000 i 500.000 euros, amb la possibilitat d'optar a crèdits amb fons europeus. "Tenim l'oportunitat de construir un club nou; perdrem espai ara però en uns anys estarem en condicions de funcionar millor." Previsions de futur L'objectiu és iniciar les obres l'octubre de 2026 i intentar tenir les noves instal·lacions llestes per a l'estiu de 2027. Malgrat les incomoditats temporals en vestidors i magatzems, l'activitat esportiva al medi natural es mantindrà adaptant-se a les fases de construcció.

  • 1h 53min

    Mar, territori i memòria a la costa catalana

    Panorama general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina actualitat marítima i litoral amb històries humanes i projectes culturals vinculats al mar. El fil conductor és clar: defensa del territori, vida marinera i transformacions del litoral. 1. Butlletí d’actualitat de la costa catalana (minut 0–25 aprox.) 1.1. SOS Costa Brava i el projecte Camins Lliures • Es presenta una campanya de micromecenatge per impedir la privatització dels camins de ronda de la Costa Brava. • Objectius principals: - Crear una xarxa de vigilància ciutadana del camí de ronda. - Fer diagnosi de l’estat real dels trams i exigir a les administracions la seva restauració i obertura pública. • Metes econòmiques i formats de suport: - Recaptar inicialment 6.600 € per engegar el projecte. - Donatius puntuals i venda d’un buf de Nadal com a producte solidari. • Missatge clau: defensa del litoral com a patrimoni col·lectiu i demostració que la mobilització ciutadana pot garantir l’accés públic a la costa. 1.2. Oposició al parc eòlic Pla de la Tallada (Empordanet) • Neix l’associació Defensem l’Empordanet i la plataforma «Diguem no al parc eòlic» per oposar-se a un projecte de 4 aerogeneradors de 200 m. • Arguments de rebuig: - Impacte ambiental important sobre aus, sòl, aqüífers i agricultura. - Agressió paisatgística i identitària en un entorn rural i turístic. • Municipis potencialment afectats: Verges, Ullà, Bellcaire, Tor, Albons, Maranyà, Canet de la Tallada i la Tallada d’Empordà, entre altres. • Situació administrativa: - Projecte en exposició pública. - Diversos ajuntaments preparen una moció conjunta de rebuig. - L’Ajuntament de la Tallada d’Empordà convocarà una consulta popular. • Tensió de fons: transició energètica sí, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera. 1.3. Gastronomia i pesca local al Delta de l’Ebre Jornades del Llagostí a la Ràpita • Inici d’una nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí per posar en valor un producte identitari del Delta de l’Ebre i impulsar la pesca local. • Activitat central: Diada del Llagostí (22 de novembre) amb: - Degustacions i show cooking. - Visita guiada a la llotja. - Concurs de Pela Llagostins. - Experiència immersiva Molleres 3D. • Dades destacades: - La cofraria va batre rècord l’any passat amb 70.000 kg de llagostí. - Aquest any ja superen els 73.000 kg abans d’acabar l’any. • 8 restaurants ofereixen menús especials (42–56 €) amb producte de quilòmetre zero. 1.4. Prevenció d’incendis a l’Ametlla de Mar • L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar rep de la Diputació el pla revisat de prevenció d’incendis forestals. • Característiques del pla: - Visió integral del terme: no només urbanitzacions, sinó tot l’espai forestal. - Enfocament als grans incendis de sisena generació, amb comportament erràtic i gran intensitat. • Procés administratiu: - Aprovació inicial al ple municipal. - Període d’al·legacions per a la ciutadania. - Enviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’aprovació definitiva. • Execució: - Termini de 4 anys amb actuacions prioritàries (franges de seguretat, camins, hidrants, rutes d’evacuació). - Cost estimat elevat (només franges de seguretat: 300.000 €), dependència de subvencions. • Missatge de fons: cal reforçar la cultura preventiva, amb formació, simulacres i implicació de Protecció Civil i escoles. 1.5. Festa de l’espigall a Vilanova i la Geltrú • Celebració de la festa de l’espigall, verdura d’hivern típica del Garraf, de la família de la col. • Objectiu: recuperar i popularitzar un producte que havia estat a punt de desaparèixer. • Propostes culinàries: - Trinxat d’espigalls amb cansalada. - Crema d’espigalls. - Coca d’espigalls. - Truites, arrossos i combinacions amb gamba de Vilanova o bacallà. • L’Associació d’Espigalls del Garraf i els pagesos insisteixen que només es podrà preservar el producte si els consumidors l’integren al dia a dia. 1.6. Possible vila romana sota l’ermita del Vinyet (Sitges) • S’explica, en format notícia, l’ús d’un georadar a l’ermita del vinyet de Sitges per comprovar si sota el santuari hi ha estructures d’una vila romana. • Context arqueològic: - Entre 2003 i 2004 ja es va excavar la part rústica (productiva) d’una vila romana a la zona: més de 20 habitacions, clavegueres i restes de producció (fosa de ferro). - Es sospita que sota l’ermita s’hi trobi la part urbana i més luxosa (possibles mosaics, paviments rics, etc.). • El georadar permet cartografiar el subsol en 3D sense excavar i detectar anomalies (estructures, enterraments…). • Els arqueòlegs remarquen: - L’espai té un alt valor simbòlic per als sitgetans. - Els primers resultats apunten a moltes estructures, sobretot a la banda de muntanya. - Caldran sondejos arqueològics invasius per confirmar les hipòtesis. “La nostra feina és una mica com la del radiòleg: nosaltres no curem res, proporcionem informació.” 1.7. Calamarenys i Via Marina del Camí de Sant Jaume (Maresme) 1.7.1. Balanç del Calamarenys a Arenys de Mar • Tancament de la 30a edició del Calamarenys, jornades gastronòmiques dedicades al calamar de potera. • S’assenyala: - Alta participació: mig miler de persones a la mostra gastronòmica, molts comensals al sopar popular, visites turístiques i sortides amb barca plenes. - Subhasta de peix com a acte final, amb calamar de potera i altres espècies. • El bon any de calamar i la participació de 20 restauradors consoliden l’esdeveniment com una cita de referència que atrau públic de fora del municipi. 1.7.2. Via Marina del Camí de Sant Jaume • El Maresme promociona el tram litoral del Camí de Sant Jaume conegut com a Via Marina. • Característiques principals: - Itinerari entre Girona i Barcelona seguint la costa i bona part de l’antic traçat de la Via Augusta romana. - Més de 75 km per la comarca, amb paisatges de mar, patrimoni religiós, modernisme i espais naturals protegits. • Públic potencial: - Pelegrins, senderistes, ciclistes i turisme cultural. • Avantatges: - Terreny planer, bones connexions ferroviàries, allotjaments i serveis regulars. - Alternativa litoral al camí interior per l’Empordà, Vic i Montserrat. 1.8. Projectes logístics i industrials al Port de Tarragona • El Port de Tarragona reserva prop d’1 milió de m² a la nova zona d’activitats logístiques per si l’empresa xinesa Byte hi construeix una fàbrica de vehicles elèctrics. • Clau estratègica: - Col·laboració amb Acció i el Departament d’Empresa. - Possibilitat que Byte ocupi tota la superfície reservada. • Impactes esperats: - Gran inversió industrial. - Increment de moviment de mercaderies per via marítima i terrestre. • Altres projectes del Port de Tarragona: - Final d’obres a la terminal ferroviària Guadalajara–Marxamalo i futura concessió d’ús. - Concurs per al moll d’Andalusia per atreure operadors de contenidors i càrrega general. - Impuls a la terminal ferroviària de la Boella. 1.9. El temps a la mar • El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació força plàcida al litoral: - Vent fluix, dominant de sud i sud-oest. - Marajol a prop de platja, amb una mica de tràngol al nord. • Previsió per dimarts: - Matí gairebé en calma, lleu terral. - A la tarda, vent de garbí més intens a la Costa Brava, amb maró al Golf de Roses i nord. 2. Club de Vela Platja Llarga de Tarragona: regressió i futur (minut 28–50 aprox.) 2.1. Conseqüències de la DANA 2024 i enderroc parcial • S’explica que al Club de Vela de la platja llarga de Tarragona s’han enderrocat part de les instal·lacions afectades per la DANA de 2024. • El president Manuel Pérez detalla: - L’enderroc l’ha fet la Generalitat, propietària de l’edifici. - Aquest estiu es van haver de suspendre totes les activitats (casals de mar, etc.) per seguretat. • Impactes: - Pèrdua d’ingressos importants, que servien també per renovar embarcacions. - Pèrdua d’un terç de la superfície (uns 150 m²) que servia de magatzem. - Molts socis han marxat per manca d’espai per guardar material. “És així de cru: tenim menys espai, no podem allotjar el material i els socis marxen.” 2.2. Concessió, regressió litoral i nou emplaçament • Context normatiu i ambiental: - La concessió de l’edifici actual (de la Generalitat) s’acaba l’octubre de 2026. - S’emmarca en una estratègia general de “retorn” de la línia de costa: Costes desplaça la delimitació mar-terra cap enrere per la regressió del litoral i l’augment del nivell del mar. • Proposta de futur: - La Generalitat ofereix al club una nova concessió de 75 anys en l’espai de l’actual aparcament, més allunyat del mar. - A canvi, caldrà enderrocar l’edifici actual. • Dimensions previstes: - L’antic edifici tenia uns 450 m². - Es proposa poder construir uns 500 m², amb distribució semblant però més racional i protegida. • Beneficis urbanístics i ambientals: - Alliberar la primera línia per a regenerar dunes i naturalitzar la platja, d’acord amb els plans de l’Ajuntament de Tarragona. - El club quedaria més protegit dels temporals, integrat en un entorn de platja més “salvatge”. 2.3. Finançament i calendari del nou club • Aspecte clau: la construcció l’ha d’assumir el club, no la Generalitat. • Model proposat: - La Generalitat cedeix el terreny gratuïtament. - El club busca finançament públic (possible crèdit amb fons europeus, canalitzat per la Generalitat). • Cost estimat: - Entre 400.000 i 500.000 €, possiblement amb construcció per fases segons l’evolució del club. • Calendari orientatiu: - Fer temporada 2026 encara a l’emplaçament actual. - Tenir el projecte redactat l’estiu de 2026 per obtenir la concessió del nou espai. - Iniciar obres a la tardor de 2026. - Idealment, tenir nou edifici el 2027, però reconeixen que els terminis administratius ho poden endarrerir. 2.4. Continuïtat esportiva i fidelització de socis • Retes principals: - Mantenir activitat nàutica durant el període d’obres i trasllat. - Gestionar incomoditats (manca de vestidors, espais de magatzem, etc.). • Estratègia del club: - Plantejar un trasllat per fases per no interrompre completament l’activitat. - Confiar en l’esperit d’adaptació dels esportistes de mar, acostumats a condicions precàries (dutxar-se a la platja, canviar-se a l’aire lliure, etc.). • Visió de futur: - El principal fre històric ha estat no poder invertir per concessions prorrogades de dos en dos anys. - Amb una concessió llarga i un edifici nou, esperen recuperar i augmentar socis oferint instal·lacions dignes i més capacitat esportiva. 3. Gran Premi Andorra de Vela a Arenys de Mar (minut 50–75 aprox.) 3.1. Una prova andorrana al litoral català • El Club Nàutic d’Arenys de Mar acull una nova edició del Gran Premi Andorra de Vela, organitzat per la Federació Andorrana de Vela. • La directora esportiva, Mònica Azon, fa un balanç molt positiu malgrat: - Vent escàs dissabte i diumenge. - Menys proves de les previstes (1–2 per categoria en lloc de 6). • Malgrat això, el campionat és vàlid segons el reglament (n’hi ha prou amb 1 prova per proclamar guanyadors). 3.2. Un esdeveniment consolidat i atractiu • Dades i percepcions: - Més de 200 embarcacions participants. - Tot i ser una competició andorrana, la majoria de regatistes són catalans; s’ha convertit en una gran festa de la vela catalana. • Elements diferencials: - Ambientació amb megafonia i música durant tota la competició, poc habitual en regates. - Welcome packs, àpats, sortejos (entrades a Caldea, activitats a la Vall d’Andorra, etc.). - Decoració andorrana (banderes, patrocinadors del país, etc.), creant una «petita Andorra arran de mar». • Impacte local: - Activació de la restauració i comerç d’Arenys. - Presència del secretari d’Estat d’Esports del Govern d’Andorra, que reforça el caràcter institucional de la prova. 3.3. L’elecció d’Arenys i la logística • El Gran Premi té 36 edicions; les últimes 6, consecutives a Arenys. • Raons de pes per mantenir la seu: - Infraestructures del port renovat i espai per als entrenadors. - Suport total del Club Nàutic (marineria, logística d’embarcacions, etc.). - Ajuda de l’Ajuntament d’Arenys de Mar amb taules, cadires, tanques, contenidors, etc., sense cost. • Objectiu compartit: mantenir l’acollida del Gran Premi com a mínim fins al 50è aniversari. • Agenda esportiva del club: - Competicions properes a Llavaneres (Balís), Salou, Christmas Race i regates de rem i creuers. 4. Segona mirada a l’ermita del Vinyet: arqueologia no invasiva (minut 75–115 aprox.) En la segona hora, el programa recupera la història de l’ermita del Vinyet de Sitges, ara amb una llarga entrevista als arqueòlegs Roger Salas i Joan García Targa, que aporten molt més context. 4.1. Per què el Vinyet és tan especial? • Lloc amb fortíssim valor simbòlic i devocional per a Sitges: centre de peregrinació i espai identitari. • Històricament, és un creuament de camins ja des d’època romana i medieval. • Excavacions anteriors: - El 2003–2004 es va excavar 4.000 m², la major extensió mai excavada a Sitges. - Es va trobar la part productiva d’una vila romana: clavegueres, més de 20 habitacions, zona de fosa de ferro, abundant material arqueològic. • També es coneix l’existència d’un sarcòfag de pedra de Santa Tecla trobat al segle XIX, exposat al Racó de la Calma. 4.2. Què busca el georadar? • L’objectiu no és excavar immediatament, sinó planificar: - Saber si hi ha continuïtat de restes sota l’ermita. - Detectar la possible part urbana de la vila (la zona residencial rica). • Metodologia: - Prospecció geofísica no invasiva, prenent mesures cada 2 x 10 cm al paviment. - Creació d’un bloc tridimensional de dades (com un TAC del subsòl), amb visualització per cap de profunditat. • Limitacions i prudència: - La profunditat d’arribada depèn del tipus de sòl, no del desig de l’equip. - Els primers elements visibles solen ser estructures modernes (tubs de serveis), que poden ocultar restes antigues. “El georadar detecta anomalies; qui data i interpreta és l’arqueòleg.” 4.3. Què s’espera trobar? • Seqüència probable, segons els arqueòlegs: - Ocupació romana (segles I–III dC), contemporània de la ja excavada. - Abandonament amb el col·lapse de l’Imperi romà (segles IV–V dC). - Posterior aparició d’una primera església o capella cristiana. - Reformes successives fins a les esglésies medievals. - Finalment, l’actual ermita moderna. • Dues possibilitats d’escala: - Que tot plegat sigui només una gran vila romana amb el seu entorn. - O bé l’inici d’una petita conurbació més complexa. • Valor científic: - Podria permetre connectar les restes excavades fa 20 anys amb les estructures sota l’església. - Confirmaria un model molt típic al Mediterrani: esglésies cristianes construïdes sobre vil·les romanes. 4.4. Passos següents • Fases previstes: 1. Processar les dades del georadar (treball llarg i tècnic). 2. Presentar resultats a l’Ajuntament de Sitges i a la ciutadania. 3. Proposar cales o sondejos puntuals en els punts «més calents» (major concentració d’anomalies). • En qualsevol intervenció futura caldrà: - Evitar debilitar l’estructura (no excavar a tocar de columnes o murs de càrrega). - Compatibilitzar l’ús religiós i devocional amb les necessitats de recerca. 5. Renaixa: documental sobre el Delta i el Mississippi (minut 115–155 aprox.) 5.1. Un biopic molt personal i alhora col·lectiu • Entrevista al cineasta de l’Ampolla Mario Pons, arran de la presentació del seu documental Renaixa al festival Memorimage de Reus. • Renaixa es defineix com: - Un biopic de vida de l’autor. - Un resum de 25 anys de militància audiovisual i lluita territorial a les Terres de l’Ebre. - Una reflexió sobre la memòria democràtica i les lluites pel riu i el Delta. • El film combina: - Imatges d’arxiu (des de Super-8 familiar fins a documentals anteriors). - Escenes actuals i testimonis. - Música pròpia del projecte Los Sèrgadors. 5.2. De la càmera a la cançó: cultura com a resistència • Mario Pons repassa la seva trajectòria de documentals: Aigua, la font de la vida (2000). Contracorrent. La batalla de la memòria. Sègola, el futur de les Terres de l’Ebre (2010), entre d’altres. • Sègola va tenir gran impacte (emesa a Sense ficció, amb gairebé un quart de milió d’espectadors) i abordava: - Crisi climàtica i regressió del Delta de l’Ebre. - Transvasaments i embassaments. - Energia nuclear i massificació eòlica. - Bombolla immobiliària i crisi del 2008. • Conseqüències personals: “Quan parles de coses que als poders fàctics no els interessa, et quedes sense feina al nostre país.” • En aquest context, Pons crea Los Sèrgadors, banda de música que converteix el seu discurs polític i ambiental en cançons: “Si no em deixeu fer pel·lícules, us les cantaré”. 5.3. El títol Renaixa i el viatge Delta–Mississippi • Renaixa al·ludeix a la necessitat de renaixement personal i col·lectiu: - Mirar al retrovisor a la vora dels 50 anys. - Revisar què s’ha fet bé i malament, com a individu i com a col·lectiu. - Afrontar traumes personals i contradiccions sense màscares. • El film estableix un paral·lelisme entre el Delta de l’Ebre i el del Mississippi: - Musicalment: jota de l’Ebre i blues del Mississippi, amb orígens en situacions de sofriment i opressió (esclavitud, jornalers, caciquisme, etc.). - Territorialment: regressió dels deltes, pèrdua de sediments, salinització i pressió econòmica. • Un símbol central és el far de Buda: - Antigament situat a quasi 4 km de la línia de mar, envoltat de maresme i sediments. - El col·lapse sedimentari després de la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa i Flix provoca la regressió que fa desaparèixer el far. - El far de Buda és per a Pons el símbol de la regressió del Delta i també de la Guerra Civil (cremat el 1938 durant la retirada republicana abans de la batalla de l’Ebre). 5.4. Distribució i festivals • Renaixa s’ha presentat a Memorimage de Reus, on ha estat ben rebuda pel públic i la crítica, i on el director ja és habitual. • El film també ha estat seleccionat a: - Festival de Cinema Compromès (València). - Festival de Cinema de Girona. - Festival de Cinema de Lleida, entre altres. • Plataformes i futur: - Filmin ha mostrat interès per incorporar la pel·lícula. - No tenen una gran distribuïdora: la difusió és artesanal i militant. - Volen portar el film a altres deltas del món que viuen problemes semblants. 5.5. Art, activisme i memòria • Preguntat sobre si se sent més cineasta o activista, Pons respon que és “un paio de l’Ampolla” que, quan veu una injustícia, la diu. • Denuncia la involució democràtica i l’auge de l’extrema dreta: “No ens podem permetre que el que va passar a la batalla de l’Ebre torni a passar. Això exigeix valentia, cultura de pau, defensa del medi ambient i de la memòria democràtica.” • Crida a perdre la por i a assumir la responsabilitat col·lectiva. 6. “Llops de mar” de Cadaqués: fotografia i solidaritat (minut 155–end) 6.1. Un calendari per a la residència d’avis • Entrevista al fotògraf Ignasi Piris, autor del projecte “Llops de mar de Cadaqués”, un calendari solidari. • Contingut: - Més de 600 retrats fets durant uns 8 mesos. - Selecció de 12 fotografies (una per mes) de gent del mar de Cadaqués: pescadors, mariners, treballadors vinculats al port. • Objectiu solidari: - Recaudar fons per a la Fundació Hospital-Residència d’Avis de Cadaqués. - Calendari venut a 15 € en diversos punts del poble (llibreria Rahola, restaurants, establiments col·laboradors). - L’Associació d’Artistes Crea hi dona suport logístic i organitzatiu. 6.2. Art, comunitat i identitat marinera • Origen del projecte: - Un jove pescador, el Samu, proposa a l’Ignasi fer-los fotos. - Piris, fotògraf professional acostumat al retrat, veu l’oportunitat de fer un projecte comunitari. • Metodologia: - La llista de persones la fan els mateixos pescadors per evitar greuges. - Retrats en blanc i negre, buscant que s’hi llegeixi la personalitat de cadascú. • Piris ja havia fet un projecte previ, el llibre “Cadaqués, darrere del taulell” amb més de 400 retrats de treballadors de bars, botigues i hotels, molt ben rebut pel poble. “Un veí em va dir: ‘Has fet somriure tot un poble’. Això no ho aconsegueix ningú.” 6.3. Futur del calendari i noves idees • Davant l’èxit, l’Ajuntament i la Fundació veuen factible fer un calendari anual dedicat cada any a un col·lectiu diferent. • Propostes per als propers anys: - Dones de mar (pescadores, marineres, dones vinculades a oficis mariners). - Mestres de pedra seca, molt importants al paisatge de Cadaqués. • A més del calendari, el pintor local Danilo ha fet un quadre que es rifarà durant la quina de Nadal; els números es venen a 2 €. 6.4. Relació amb el mar i la professió de pescador • Piris reflexiona sobre la duresa i el risc de la vida marinera: - L’ofici de pescador és un dels més perillosos del món. - Els joves sovint no volen continuar el relleu generacional, malgrat que alguns patrons viuen raonablement bé. • Exemples concrets: - Esmenta el cas de l’Isca, veterà pescador de Cadaqués, que ha trigat anys a trobar relleu per la seva barca. - Explica com el veu sortir de nit, en mala mar, per anar a pescar mentre la resta del poble dorm. • Sobre l’estètica i el “glamour” dels pescadors: - Molts turistes van a Portlligat per veure’ls i fotografiar-los. - Piris creu que, a més del mite, cal reconèixer l’esforç i la precarietat real de l’ofici. 6.5. Fotografia com a patrimoni i memòria • Ignasi Piris es defineix com el “fotògraf de Cadaqués” i surt cada dia a retratar el poble: - Aplega entre 35.000 i 40.000 fotografies de Cadaqués, des del far de Cala Nans fins al cap de Creus. - Documenta tant el paisatge com la vida quotidiana i la gent. • Considera que aquesta feina és un llegat de futur, part del patrimoni immaterial del poble. “Els fotògrafs que fem de reporters de la vida deixem un llegat. Ja tindrà el seu valor quan el tingui.” 7. Temes transversals de tot l’episodi 7.1. Defensa del litoral i de l’accés públic • De Camins Lliures a SOS Costa Brava, passant per la lluita contra la regressió al Delta de l’Ebre i el replantejament d’equipaments nàutics per la pujada del nivell del mar, l’episodi posa el focus en: Litoral com a espai comú i dret col·lectiu. Impacte de la crisi climàtica sobre costes, deltes i platges. Debats entre conservació ambiental i projectes energètics o industrials. 7.2. Mar, cultura i identitat • El mar és, alhora: - Font d’ofici (pescadors, clubs de vela, navegació esportiva). - Motiu cultural (documentals, música, fotografia, festes gastronòmiques). - Marc de memòria històrica (far de Buda, guerres, transformacions del territori). 7.3. Combinació d’escala local i global • L’episodi alterna: - Històries molt locals (Cadaqués, Sitges, Arenys, la Ràpita, Ametlla de Mar). - Debats de ràdio-escala catalana (Costa Brava, Maresme, Costa Daurada). - Reflexions que connecten amb el context global (del Delta de l’Ebre al Mississippi, emergència climàtica, COP30). 8. Conclusió Aquest episodi d’Arran de Mar ofereix un mosaic molt ric de la vida a la costa catalana: des de la lluita per mantenir camins i platges accessibles fins a l’esforç de clubs nàutics per adaptar-se a la regressió, passant per la celebració de productes mariners (llagostins, calamars, espigalls) i la creació de relats audiovisuals i fotogràfics que documenten un món que canvia ràpidament. La idea que travessa totes les seccions és que mar, territori i memòria són inseparables: defensar el litoral és també preservar oficis, paisatges, històries i comunitats que viuen literalment arran de mar.

  • 1h 52min

    Mar, satèl·lits, mites i festes a la costa catalana

    Panorama general de l’episodi Programa complet d’Arran de Mar emès des de Tarragona Ràdio, amb connexions a diverses emissores locals i un recorregut informatiu per tota la costa catalana. L’episodi combina actualitat marítima i territorial, divulgació científica sobre el mar, mites i llegendes, esports nàutics, agenda cultural i una secció d’humor. 1. Benvinguda, tertúlia inicial i actualitat de la costa Introducció del programa i equip • Presentació des dels estudis de Tarragona Ràdio i salutació a l’equip tècnic i als corresponsals de diverses ràdios locals. • Ambient distès amb comentaris sobre la llum de l’estudi i la imatge de la presentadora. • Primera digressió sobre el nou disc de Rosalía i la polèmica per una cançó amb l’Escolania de Montserrat cantada en castellà: • Es debat si la “culpa” és de Rosalía o de l’Escolania per haver acceptat el projecte. • S’apunta la necessitat de decidir des de l’entitat si vol cantar només en català. Vida local i festes • Vilanova i la Geltrú: inici de la Fira de Novembre: • 65.000 m² d’estands a l’aire lliure. • Oferta molt variada per passejar, comprar i tastar productes. • Altres municipis (Arenys, Tiana, etc.) també viuen festes majors; es genera el típic debat de “on anem el cap de setmana”. Bloc informatiu per territoris de costa Costa Brava 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Palamós) • Acte de celebració a l’Espai Peix de Palamós. • Càtedra creada el 2000 per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, amb el Museu de la Pesca. • Finalitat: fomentar i divulgar la recerca marítima amb enfocaments molt diversos: biologia, ecologia, tecnologia economia, meteorologia, geografia història, filologia i gastronomia. • Projectes destacats: Millora del sector pesquer. Col·lecció de llibres “Quaderns Blaus”. Cicle Pesca i Ciència per difondre recerca marina. Suport a activitats del Museu de la Pesca. Participació a la taula de cogestió marítima del Baix Empordà. Paper clau en la gestió sostenible de la gamba de Palamós. • Reconeixements: 2012: Gamba d’Or de l’Associació de Restaurants de la Badia. 2013: Cofrare d’Honor al director històric, Joan Lluís Alegret. • Direcció actual a càrrec de Francesc Fuster. Mamífers marins morts a la platja de Pals • Es localitza un dofí de 80 kg mort a la platja. • El CRAM trasllada l’animal a la UAB per fer-ne la necropsia. • La Fundació CRAM treballa 365 dies/any per encàrrec de la Generalitat en fauna marina amenaçada. • Dues setmanes abans, s’hi havia trobat un catxalot mort amb tres talls al llom, probablement causats per una hèlix. • Per l’estat de descomposició del catxalot no es fa autòpsia, però sí recollida de mostres. • S’explica la vulnerabilitat de dofins i balenes al trànsit marítim i com sovint pateixen col·lisions. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre Projecte unificat de protecció del Delta de l’Ebre • Es posa en marxa amb més guardes (malecó/camí elevat) des de la Punta de la Banya fins al Fangar. • Document pactat entre Taula de Consens, Generalitat i Estat espanyol. • Jordi Sargatal (Secretari de Transició Ecològica) subratlla: Complexitat de protegir un espai tan dinàmic com el Delta. Importància d’obres ja en marxa i de les futures per consolidar el Delta davant l’augment del nivell del mar. Guarda dels Alfacs: defensa davant la pujada del mar • Explicació tècnica de Miquel Alonso (Territori i Transició Ecològica): A punt de finalitzar fases 1 i 2 de la Guarda dels Alfacs. Infraestructura verda (camí/malecó) de 1,20 m d’alçada fora del domini públic marítim-terrestre. Dissenyada per suportar el nivell del mar estimat per al 2100. 15 km de longitud (de la Ràpita al Trabucador), 10 km ja executats. Falta completar trams i segellats, especialment la zona de bombes. • Objectiu clau: impermeabilitzar la Badia dels Alfacs perquè, encara que pugi el mar, no hi entri aigua. • Es preveu enllestir-la l’any vinent i convertir-la en carril bici. Alcanar: enderroc de cases en zones de risc per aiguats • L’Ajuntament d’Alcanar vol resoldre en un any els primers enderrocs de cases situades en barrancs, molt exposades a riuades. • Alcalde Joan Roig: Parla d’una mesura radical però necessària, vinculada tant al canvi climàtic com a irresponsabilitats urbanístiques del passat. De moment afecta unes 10 cases de l’urbanització Les Cases de l’Estona, però podrien ser moltes més. Es contracten taxadors per valorar habitatges i negociar amb veïns. La Generalitat es compromet a aportar recursos per comprar les cases i reubicar els veïns en llocs més segurs. • Es planteja també la renaturalització parcial del càmping dels Alfacs: El propietari accepta “sacrificar” part del càmping per poder mantenir el negoci a llarg termini en condicions més segures. Taula tècnica dels aiguats i mesures contra catàstrofes climàtiques • Mesures prioritàries: Enderroc d’habitatges en zones de risc. Construcció de basses de laminació per reduir la força de l’aigua en zones urbanes. • Es destaca que és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol, nascuda després de patir cinc grans episodis climàtics en pocs anys. • Roger Sauquet (director tècnic) defensa que: Les mesures que no requereixen canvis normatius es poden executar en un termini relativament curt. La realitat urbanística d’Alcanar és similar a altres zones del país que també van construir en lleres i zones inundables. Garraf i Costa Daurada: restauració marina i grans inversions Exposició “Un Mediterrani viu” i biòtop de Torredembarra • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició immersiva Un Mediterrani viu sobre el biòtop de Torredembarra. • Es descriu el biòtop com el primer gran escull artificial submergit del món: 40.000 tones de roca calcària. Forma de piràmide sobre una superfície equivalent a un camp de futbol. Alçada de 20 m (de 34 m a 13 m de fondària). Visitables fent snorkel o submarinisme. • En només dos anys s’hi ha registrat: Gran diversitat d’espècies marines. Presència de peix lluna que hi acudeix a desparasitar-se (un comportament poc documentat al món). • Irene Gonzalo (Natural Art Reef) explica: El biòtop és el primer prototip gran format d’escull artificial que fan després de diversos projectes petits. L’entitat fa el seguiment científic de l’evolució ecològica de l’estructura. L’exposició vol apropar al públic un entorn submarí desconegut però molt proper a la ciutadania. • Joan Melero (Fundació Pinae) ho defineix com: “Una història d’art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina.” • L’exposició al plató gran de Neàpolis: Ofereix una experiència sensorial i interactiva. Està pensada també per a escoles. Posa en valor la necessitat de protegir el litoral mediterrani. Inversions al Port de Tarragona i al Port de Barcelona • El ministre de Transports, Óscar Puente, anuncia un gran paquet inversor 2025–2029: ### Port de Tarragona • 304 M€ d’inversió total per part de l’Estat a través de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT): - 231 M€ en infraestructures i millora d’instal·lacions. - 31 M€ en sostenibilitat. - 29 M€ en accessos viaris i ferroviaris. - 8 M€ en seguretat. - 5 M€ en projectes de Port Ciutat. • Projectes destacats: - Ampliació del moll de Balears. - Desenvolupament urbanístic de la Zona d’Activitats Logístiques. ### Port de Barcelona • Rebrà 1.226 M€ fins al 2029. • 859 M€ orientats a ampliar i millorar infraestructures i instal·lacions. • Es remarca que Catalunya serà el territori amb més volum d’inversió portuària en aquest període. Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i Rambla Nova) • Presentació de la Fira Tarragona-Marida, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre al Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova. • Fira gastronòmica i vinícola que connecta vi, patrimoni i dieta mediterrània. • Activitats principals: • Cuina en directe i podcast en viu. • Esmorzars i dinars populars. • Activitats familiars i música. • Tastets del Mercat Central i vins de la Denominació d’Origen Tarragona (DO) i altres DO de la demarcació. • Xefs convidats: Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno, Alberto Hernández, entre d’altres. • Escenaris temàtics: - Dieta Mediterrània: showcookings i podcasts. - Escenari Mercats: música i presentació de llibres. - Escenari UNESCO: espectacles familiars. • Fira vinculada a tres efemèrides: - 25è aniversari de Tarraco com a Patrimoni Mundial. - Distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. - 15è aniversari de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat. 2. Cultura, gastronomia i tradicions al Maresme Festival Calamarenys (Arenys de Mar) • Tanca la 30a edició del Calamarenys amb: • Recreació de la subhasta tradicional del peix al pati del Calissai. • Protagonitzada per Josep Masdeu i Martí Cadallans. • Masdeu, antic subhastador de la confraria d’Arenys (fins 1988), explica el funcionament: • Subhasta a la baixa: es comença amb un preu alt i es va baixant ràpid. • Abans es feia en pessetes i duros; ara, en euros. • Peix presentat en paneres d’1 kg (calamars, lluços, rogers, gambeta blanca...). • Primer es farà una demostració històrica i després una subhasta real del peix aportat per Peixos Germans Cadallans. • Es busca combinar nostàlgia i divulgació amb un format atractiu per a grans i petits. E-book “Llegendes del Maresme per tot l’any” • El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme publica un nou e-book sobre llegendes de la comarca. • Característiques principals: • Més d’una desena d’històries lligades a municipis, paisatge, festes i personatges màgics. • Llibre disponible en dues versions, inclosa lectura fàcil. • Textos d’Anna Penya i il·lustracions de Jaume Blanc. • Elements clau: • El Maresme com a territori de contrastos i escenaris naturals (mar, ermites, boscos, castells, masies...) que han generat moltes llegendes. • Personatges guia: la “iaia del Maresme” (mil·lenària i millennial) i el seu amic Picotet, un picot negre. • Objectius: • Apropar les llegendes de bruixes i éssers fantàstics. • Relacionar-les amb festes majors i celebracions locals. • Contextualitzar espais emblemàtics com el Castell de Burriac o la Creu de Canet. • Proposar rutes i experiències al llarg de l’any, al ritme del calendari festiu i natural del Maresme. 3. El temps i el trànsit: avisos per al cap de setmana Predicció marítima i de vent (Lluís Mi Pérez) • Situació variable i esvalotada a tota la costa catalana. • Divendres tarda: • Vent de sud a la Costa Brava i de ponent a Barcelona i Costa Daurada. • Vent no gaire intens → maró moderat però aigua tèrbola per pluges i torrentades recents. • Dissabte: • Maró a forta maró a bona part del litoral a la tarda. • A la Costa Brava i algunes milles mar endins, maragassa amb onades >3 m. • Causa: entrada forta de tramuntana. • Zona del Cap de Salou cap al sud: vent de mistral amb ganes. • Es recomana precaució per als usuaris de mar i costa. Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Des de la central del Servei Català de Trànsit, la Sílvia de Lamo informa: • A les Terres de Tarragona no hi ha incidències greus en aquell moment. • Ja s’està en plena operació sortida de cap de setmana amb punts de congestió principalment a l’àrea metropolitana. • Consells per circular amb vent fort: • Moderar la velocitat. • Mantenir bé la trajectòria i agafar amb fermesa el volant. • Respectar molt les distàncies de seguretat, especialment en avançaments. 4. El nostre mar amb Boris Weissman: satèl·lits, clima i pesca Copernicus: observar el mar des del cel La secció “El nostre mar” amb el biòleg marí Boris Weissman es dedica aquesta vegada a l’observació del mar amb satèl·lits, especialment el sistema europeu Copernicus. Què és Copernicus i per què és important? • Copernicus és el sistema europeu d’observació de la Terra, amb un conjunt de satèl·lits anomenats Sentinel, cadascun especialitzat en diferents paràmetres. • Permet veure i mesurar el que passa als oceans i al planeta des de l’espai. • La gran fortalesa: • Dades obertes i gratuïtes per al públic. • Es poden consultar des de qualsevol ordinador, en temps real i també sèries històriques. Què mesuren els satèl·lits sobre el mar? • Temperatura de la superfície marina: • Clau per detectar i seguir onades de calor marines, episodis de setmanes amb temperatures anòmalament altes. • Aquestes onades causen mortandats massives i canvis en els ecosistemes. • El monitoratge permet anticipar impactes i planificar respostes. • Transparència i color de l’aigua: • Indiquen la quantitat de partícules en suspensió i la penetració de la llum. • Afecta a la fotosíntesi del fitoplàncton, la posidònia i les algues. • Una pèrdua de transparència redueix la producció de matèria orgànica i d’oxigen. • Es recorda que dues de cada tres inspiracions que fem provenen de l’oxigen generat al mar. • Nivell de verdor/fitoplàncton (equivalent marí a l’NDVI terrestre): • Permet controlar els blooms de fitoplàncton. • És un indicador indirecte de la productivitat i del futur de la pesca. • Seguiment d’espais marins protegits: • S’observa l’evolució de reserves marines i àrees protegides. • Ajuda a fer gestió preventiva (detectar regressions, impactes, etc.). • Alertes climàtiques i fenòmens extrems: • Des de l’espai es monitoritzen sequeres, incendis, inundacions... • Tot i ser fenòmens terrestres, tenen impacte directe sobre el litoral (aportacions de sediments, contaminació, canvis d’hàbitat). • La informació anticipada dóna temps de reacció per gestionar riscos al litoral i al mar. Beneficis per a la pesca i la gestió marina • Copernicus permet: • Preveure zones d’alta productivitat (fitoplàncton) i, per tant, futures zones de bona pesca. • Millorar la planificació de temporades i zones de pesca. • Possibilitar una pesca més selectiva i sostenible, evitant anar “a cegues”. • Es planteja el debat ètic: • Aquesta informació pot afavorir sobreexplotació, si es fa servir malament. • Però, ben gestionada per administracions i confraries, pot ser eina clau per una explotació racional i sostenible. Complementar satèl·lits i treball de camp • Boris insisteix que l’observació des de l’espai no substitueix el treball in situ: • Cal fer validació (“ground truthing”): bussejadors, sondatges, mostrejos per confirmar el que indiquen els sensors. • Només així les dades satel·litals guanyen fiabilitat i es poden interpretar correctament. • Dependència tecnològica: • Basar-ho tot només en satèl·lits pot generar dependència i vulnerabilitat. • És important “seguir posant els peus a l’aigua” per mantenir la connexió directa amb el medi. Context geopolític i progrés del programa • Es comenta que als EUA s’han restringit dades d’alguns sistemes (com la NOAA) i això ha creat un buit informatiu. • Aquest buit ha reforçat el paper del sistema europeu Copernicus, que ha “saltat a la fama” per la seva obertura de dades. • Programa Sentinel: • Sis satèl·lits operatius, amb llançaments iniciats cap al 2015–2016 per l’Agència Espacial Europea. • Sentinel-6A llançat el 2020; Sentinel-6B previst per al novembre de 2025. • El programa de llançaments està previst, com a mínim, fins a 2027. • Cada Sentinel té una especialització pròpia (altura de la superfície, color, temperatura, etc.), i la superposició de dades dona una imatge molt potent del sistema Terra-oceà. Formació i recursos oberts • Boris ha explorat les webs de Copernicus i destaca: • L’existència de cursos en línia com Marine Data for Mediterranean Sea, adreçats a: - Investigadors. - Pescadors i gestors de pesqueres. - Formadors i divulgadors. • Objectiu: ensenyar a interpretar mapes i imatges i a aplicar-los a la pràctica. • També recomana els recursos de EUMETSAT, l’agència europea de satèl·lits meteorològics, com una altra font enorme de productes marins i climàtics. • Reflexió final: la informació és abundant però cal filtrar-la i “traduir-la” perquè sigui útil per a gestors, pescadors i ciutadania. 5. Esports nàutics: Copa d’Espanya d’ILCA 4 a Vilanova Resultats esportius i condicions de regata Entrevista a Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, sobre la Copa d’Espanya d’ILCA 4. • Participació: • Uns 140 vaixells procedents de clubs de tot l’Estat. • Cada federació autonòmica tenia places limitades, assignades segons llicències i proves selectives. • Això feia que hi anessin els millors regatistes en forma. • Condicions meteorològiques: • Divendres i dissabte: es completen totes les proves previstes, però amb vent suau (6–8 nusos). Navegable però menys espectacular per als qui prefereixen més vent. • Diumenge: entra una ponentada forta, que deixa un sabor de boca excel·lent als participants. • Combinació de dies de molt poc vent i d’altres amb vent fort → campionat més just i exigent, que premia la polivalència. • Resultats destacats: • Comunitat Valenciana: considerada la gran guanyadora global, aconseguint el títol de campió absolut a través d’una regatista. • Catalunya: bon paper amb Liker Mújica, que obté: - 1r Sub-18 masculí. - 2n absolut. • També hi ha un gallec al podi. • Es confirma el pes tradicional de les federacions de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Balears) en classes juvenils. Experiència del club i dels regatistes locals • El Club Nàutic Vilanova assumeix la Copa com una prova de foc organitzativa: • Més de 30 persones implicades entre mar i terra. • Organització complexa: jornades llargues i variables segons la meteorologia. • Resultat: molta satisfacció interna i felicitacions de federacions i equips participants. • Regatistes locals: • Una regatista vilanovina (“la Vaquero”) entra al grup Or però pateix una desqualificació en una prova que la penalitza a la classificació final. • Tot i això, valoració molt positiva: - És el primer any que la flota del club navega en ILCA 4. - Primer campionat estatal en aquesta classe. - Experiència “brutal”, i a més “a casa”. • Projecció de futur: • L’èxit organitzatiu anima el club a assumir més campionats d’alt nivell en uns anys. • Ja tenen confirmats per a la temporada següent: - Campionat de Catalunya de Catamarans. - Campionat de Catalunya per equips d’Optimist. • En creuers: - Continuaran organitzant les 100 Milles, una de les regates amb més participació del litoral català. - La regata Columbretes entra en un circuit de tripulacions de 3, conjuntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraira. • Es negocia amb la Federació de Pesca la possible acollida d’un Campionat de Catalunya de Curricà o similar. • Aspecte esportiu intern: • La temporada 25–26 ja està en marxa. • Objectiu: arribar forts al període de campionats de Catalunya (març–maig). • Si els resultats són bons, els regatistes podran formar part de la selecció catalana als campionats estatals. 6. Mites i llegendes: Desert d’Alfama i Delta de l’Ebre Secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats dedicada a mites i llegendes del nostre mar, centrada aquesta vegada en el Desert d’Alfama i l’entorn del golf de Sant Jordi. La propera secció es dedicarà específicament al Delta de l’Ebre. 6.1. El Desert d’Alfama: geografia i història • Situació: • Tram de costa entre l’Hospitalet de l’Infant i l’entrada al Delta de l’Ebre, aproximadament fins a l’Ampolla. • Zona coneguda tradicionalment com a “desert” pel seu caràcter àrid, ventós i poc productiu. • Clima i vent: • Vent del nord molt fort anomenat mestral (no tramuntana). • Terres eixutes però amb zones de bosc. • Ara hi passa l’autopista, amb rètols de perill pel vent, que pot desestabilitzar vehicles. • Fenomen singular marí: la Torre Visca: - Com una mena de fibló/meteotsunami local. - A la tarda el mar es torna de color verd, bufa un vent sec molt fort. - Al fons es veuen llamps i mànegues d’aigua. - Perillós per als pescadors. • Població i fronteres antigues: • Abans era frontera natural entre el Comtat de Barcelona i Al-Àndalus. • Al-Àndalus tenia centres importants com Còrdova, Saragossa, Tortosa (Tortuja) i Lleida (Làrida). • Avui hi ha sobretot l’Ametlla de Mar (la Cala) i l’Ampolla, antic barri de pescadors del Perelló. • L’Ametlla de Mar, segons la llegenda, fou fundada per mariners del Grau de València que buscaven una cala protegida on el vent bufés de terra a mar. • Perillositat històrica: • Zona amb pobles arrasats per pirates, similars als del Carib, que van provocar l’abandonament de llogarets. • Avui també acull una central nuclear i restes de l’antiga almadrava de la zona. 6.2. Llegenda del vell marí (foca monjo) • El vell marí és el nom tradicional de la foca monjo mediterrània, un animal de fins a 300 kg. • Històricament perseguit per l’oli i la pell, avui gairebé extingit a la nostra costa. • Llegenda: • El déu Posidó agafa el cavallet de mar (hipocamp), l’animal més humil del mar, i el converteix en aquest “torpede” gegant per protegir les costes del Desert d’Alfama. • A prop de l’Hospitalet hi ha la cova del llop marí, que segons la tradició era habitada per un monstre marí. • Pescadors del segle XIX decideixen caçar el “monstre” i finalment maten una foca monjo que s’hi refugiava. • Es diu que el fantasma de la foca encara ronda la cova. • Possible origen del nom foca monjo: • Podria relacionar-se amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, cavallers-monjos que vigilaven aquella costa. 6.3. Les almadraves i les tonyines • Almadrava ve de l’àrab andalusí i vol dir “indret on es colpeja”. • Era el sistema tradicional de captura de tonyines: • Xarxes submarines formant un laberint que guiava els bancs fins a la “cambra de la mort”. • Allà, els mariners estiraven les xarxes i mataven les tonyines amb ganxos, tenyint el mar de sang. • Dalí va pintar escenes d’almadrava. • L’arraix era el capità de l’almadrava (també paraula d’origen àrab). • La tonyina és aquí símbol de fertilitat i abundància del mar: • Diuen que un infant nascut en època de tonyina, o que veu una tonyina, tindrà bona sort. • Avui l’Ametlla de Mar és centre important de flota tonyinaire i fins i tot ofereix experiències de banyar-se amb tonyines en gàbies marines. 6.4. Dips: els gossos vampir de Pratdip • Pratdip, al Baix Camp, és famós pels dips, gossos-llop vampírics. • A l’església (1602) i edificis del poble hi ha representacions antigues d’aquests animals. • Llegenda: • Els dips atacaven ramats a la nit i els deixaven sense sang. • Es vincula el seu origen a la cort de Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, i a cavallers que podrien haver portat la “malura vampírica” des de l’Europa central. • Es diu que els dips no poden moure el coll, caminen rectes, com el baró Orlok (Dràcula). • Actualment, el poble està ple de rètols i imatges de dips, convertits en icona turística local. 6.5. Cocales: corbs templers a Miravet • A l’interior, a prop del riu Ebre, s’alça Miravet, amb un gran meandre i el famós castell templer. • L’orde del Temple, poderosa a la zona (des d’on es planejaren conquistes com Mallorca o València), fou perseguida i dissolta. • Miravet resistí un any de setge a les tropes reials. • Llegenda de les cocales: • Alguns templers, en morir, es convertirien en corbs (cocales) que sobrevolen encara el meandre. • En nits fosques, els vols dels corbs serien l’esperit dels cavallers que encara vigilen el castell. 6.6. Golf de Sant Jordi: vaixells enfonsats i fantasmes • El golf de Sant Jordi engloba tot el Desert d’Alfama i la punta del Delta de l’Ebre. • Durant la Primera Guerra Mundial: • Els submarins alemanys no podien torpedinar vaixells dins d’aigües territorials espanyoles. • Moltes mercants franceses feien ruta directa delta–Tarragona passant per aigües internacionals del golf de Sant Jordi. • Allà eren atacades pels submarins (els “taurons del Kaiser”). • Avui el fons del golf és ple de vaixells enfonsats, anomenats “ganxos” pels pescadors perquè hi esgarrapen les xarxes. • Els habitants de l’Ampolla van salvar mariners d’un d’aquests torpedinaments; com a reconeixement, França els va dedicar una estàtua commemorativa. • Llegenda: • Els fantasmes dels nàufrags continuen sortint de l’aigua i acostant-se a la costa, sobretot en nits de lluna plena. • Avís irònic: cal anar amb compte en triar platja a l’estiu. 6.7. Ebedòntia: ciutat perduda i miratges al Delta • Geògrafs antics grecs, com Estrabó, mencionen diverses ciutats de la costa ibèrica, algunes encara no localitzades arqueològicament. • Una d’aquestes seria Ebedòntia, que alguns situen a l’actual zona de l’Ampolla. • A la punta de la Banya (Delta de l’Ebre) es formen sovint miratges sobre sorra i mar. • En determinats dies, la refracció faria aparèixer una ciutat amb columnes i edificis clàssics en la línia de l’horitzó. • La llegenda diu que és l’eco visual de l’antiga Ebedòntia. • La propera secció de mites i llegendes aprofundirà en el Delta de l’Ebre (punta de la Banya, Fangar, badia dels Alfacs...). 7. Xiringuito de la Laura Rovira: humor i bodes Secció d’humor i costums socials on la Laura Rovira parla de bodes amb to desenfadat. 7.1. Inici lúdic: acudits i música nupcial • S’obre la secció amb la cançó “Blanca y radiante va la novia” com a broma temàtica. • La Laura confessa que l’endemà va de boda i que ha oblidat preparar la playlist; la tècnica, Sílvia, hi posa clàssics de bodes. • Explica dos acudits dolents (joc de paraules amb Iron Man / I don’t know i amb shampoo / Pantene), que provoquen rialles a l’estudi. 7.2. Tipologies de convidats a una boda La Laura enumera, amb humor, diversos “arquetips” de convidat, preguntant a la Marina en quin s’hi reconeix: • Solter/a d’or: • Persona soltera molt comentada a la família i al grup, especialment en bodes i festes de Nadal. • “Tirar canyes”: • Qui aprofita la boda per lligar, sota el tòpic “d’una boda, en surt una altra”. • Es recorda que les grans bodes (300 invitats) són terrenys fèrtils per a aquest comportament. • Lloró/llorona: • Persona que plora des del primer moment de la cerimònia. • Pot ser per emoció real o per sensibilitat accentuada (potenciada per l’alcohol). • Fotògraf/a no oficial: • Convidat que fa més fotos que el fotògraf contractat. • Es qüestiona quantes d’aquestes fotos es miraran realment en el futur. • Es comenta la moda de crear perfils d’Instagram de la boda o codis QR per compartir fotos en directe. • La “pròxima”: • Sovint dona a qui tothom diu que serà la propera a casar-se. • Es vincula amb el tradicional ram de la núvia: - Avui es manté el llançament, però també és habitual regalar el ram a una persona especial (mare, amiga propera, etc.). • Hater anti-bodorri: • Persones que no suporten les bodes (més que l’amor, allò que odien són els bodorrios massius, protocols, jocs, etc.). • “Barra lliure”: • Perfil compartit per gairebé tothom: aprofitar al màxim la barra lliure, pensant en el que ha costat el cobert. • Capitana de taula: • Figura de moda: convidada encarregada d’animar la seva taula quan sona certa música o s’activen dinàmiques. • La Marina critica que això converteixi la boda en un “cau” o esplai amb dinàmiques forçades. • La Laura ho viu amb entusiasme: ella l’endemà serà capitana de taula i ho troba divertit. 7.3. El gran meló: quant cal regalar en una boda? • Es debat el “mite del cobert”: • Creença estesa que el convidat ha de pagar com a mínim el cost del cobert amb el seu regal. • La Laura qüestiona aquesta “obligació moral”: ser convidat no hauria d’implicar necessàriament pagar el dinar. • Es recorda que legalment i moralment no hi ha obligació de donar diners, només si es vol fer un detall. • Es critica el cost desorbitat de moltes bodes modernes, amb una mitjana d’uns 20.000 € per celebració (equivalent a un cotxe nou). • Es comparen models: • Bodes tradicionals amb llista de regals (electrodomèstics, coberteries...) versus l’actual tendència del sobre amb diners. • La Marina explica la seva “boda ideal” d’uns amics: - Signatura de papers un dia i posterior festa informal al mas, sense protocols, invitats vestits com volguessin. - Sense compte ni exigència de regal; es va fer un regal col·lectiu voluntari. • Es conclou que, malgrat els regals, una boda sol “sortir a pagar” als nuvis. 7.4. Tradicions clàssiques de boda La Laura repassa, amb to mig informatiu mig irònic, diverses tradicions i el seu sentit: • Comiat de solter/a: • Avui més orientat a passar-s’ho bé que a “acomiadar-se” realment de la solteria, ja que moltes parelles conviuen des de fa anys. • Creix la tendència a fer comiats conjunts si la colla d’amics és compartida. • Arribada esglaonada dels nuvis: • Tradició que el nòvio arribi primer i la núvia després, com a entrada solemne. • Originalment vinculada al pare com a “cap de família” que “entrega” la núvia. • Es debat si avui té sentit mantenir aquest simbolisme patriarcal. • No veure’s abans de la cerimònia: • Antiga creença que dóna mala sort si els nuvis es veuen vestits abans de l’altar. • Encara molt present; la Laura creu que la seva amiga ho seguirà. • Més enllà de la superstició, es manté pel valor de la sorpresa i la il·lusió. • Llançament de l’arròs: • Simbolitza fertilitat i prosperitat. • Avui sovint substituït per pètals de rosa, confeti o altres elements. • Hi ha qui demana explícitament no tirar arròs per motius pràctics o per no “invocar” fills. • “Algo nuevo, algo viejo, algo prestado y algo azul”: • Tradició anglosaxona adoptada aquí, adreçada sobretot a la núvia: - Alguna cosa nova: esperança i promesa de futur feliç. - Alguna cosa vella: connexió amb la família i el passat. - Alguna cosa prestada: transmissió de la felicitat matrimonial d’algú que ja ho és. - Alguna cosa blava: simbolitza fidelitat i puresa. • Anell i vena de l’amor: • L’anell es porta al dit anul·lar perquè a la Roma antiga creien que hi passava la vena amoris, que connectava directament amb el cor. • Avui se sap que no és anatòmicament cert, però la idea perdura. • A Espanya: - En general es porta a la mà dreta. - A Catalunya i País Valencià, la tradició el situa a la mà esquerra (com confirma la Sílvia a l’estudi). 7.5. Wedding planner: feina somiada (per un dia) • La Laura confessa que li faria il·lusió ser wedding planner per un dia: • Amb pinganillo, coordinant entrades, focs artificials, àpats i músiques. • Il·lustra la feina amb exemples humorístics (controlar embolics al lavabo, avisar quan surt l’arròs...). • Admet però que seria molt dur fer-ho cada cap de setmana, sobretot a l’estiu. • Tanca la secció desitjant ànims als convidats (més que als nuvis) i prometent explicar com li ha anat el paper de capitana de taula. 8. Agenda del cap de setmana a la costa catalana 8.1. Costa Brava Festa Major i activitats marineres (explica Sergi): • Festa Major d’hivern de l’Armentera (Sant Martí): • Activitats diversos dies del cap de setmana. • 51è Aplec de Sant Martí a Sant Martí d’Empúries (l’Escala): • Una de les últimes ballades de sardanes de la temporada. • Música amb la cobla Principal de Banyoles. • Tallers i sortides: • Llençà: taller de salaó d’anxoves a l’Espai Gastromar. • Roses: passejada entre dolmens, menhirs i barraques de pedra seca. • Montgrí – Estartit: sortida per observar grans mamífers terrestres al massís. • Palamós: showcooking de cuina marinera dissabte al vespre. • Setmana de la Ciència: • Castelló d’Empúries: visita guiada a l’Ecomuseu de la Farinera dins de la Setmana de la Ciència. 8.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre Resum de Cel: • Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre” (Santa Bàrbara): • Experiència sobre el conreu de l’olivera i l’elaboració de l’oli d’oliva. • Posada en valor de l’oli com a motor econòmic i cultural de la plana del Montsià i el Baix Ebre. • Caminada de famílies TEAF (Roquetes): • Per visibilitzar el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal. • Espectacle “La màgia de Gènere” (Lira Ampostina): • Espectacle de màgia còmica amb Gènere, amb referències a aparicions en programes televisius. • 20a Festa de la Clotxa i de l’Oli de la Ribera d’Ebre (Flix): • Degustació de clotxes (pa buit farcit de verdures escalivades i arengada o botifarra), plat típic de pagesos. • Recreació històrica del Setge de Tortosa: • A càrrec dels Miquelets de Catalunya. • Es reviu un dels episodis més durs de la Guerra de Successió. • 21es Jornades micològiques de les Terres de l’Ebre (Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta): • Tallers i activitats per conèixer els bolets del territori. • Festes Majors de Ginestar (Sant Martí): • Balls, àpats populars, activitats infantils i esportives. 8.3. Garraf A càrrec de Carles: • Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú: • Més de 180 estands en diversos carrers. • Eix temàtic: ferrocarril i aposta ferroviària de la ciutat. • Espai Temps de Vi a la plaça de les Neus: - Protagonisme per als vins del Massís del Garraf, en col·laboració amb Node Garraf. - Tast de vins i caves combinats amb productes de restauradors locals i mariners. • Activitats familiars: • Concentrades a la plaça del Mercat, amb escenari i actuacions contínues. • A l’interior del Mercat del Centre, l’Aula Gastronòmica ofereix activitats culinàries. 8.4. Maresme Resum d’Oriol: • Havaneres i cançons de taverna a Calella: • 3r Ava Cafè amb el grup Els Faroners a la sala Mozart. • Setmana de la Ciència al Museu de Minerologia d’Arenys de Mar: • Jornades de portes obertes. • Taller de pintures rupestres. • Tast de vins i xocolata. • Biblioteca d’Arenys: • Club de lectura de còmic juvenil (“Monstruos del espacio” de Craig Thompson). • Taller d’escriptura amb Gemma Tomàs. • Ball i swing a l’Ateneu Arenyenc: • Concert i ballada de swing amb Black Jazz Swing. • Fira de brocanters a Arenys (plaça del Calissai) organitzada per Crisàlida. • Ruta guiada al cementiri de Sinera (Cementiri d’Arenys): • “La petjada del passat”, activitat teatralitzada a càrrec d’Omoteatris. • Cinema infantil al Seràfics: projecció d’“Anem a caçar un os”. • Mataró: • Gran trobada de bestiari festiu pel 16è aniversari del Godrac i 1r de la Draca, amb la Víbria i altres figures. • Festa Major de Sant Martí a Tiana i Arenys de Munt: • Programa molt extens de més de 100 activitats a Tiana (concerts, gegants, foc, gastronomia, etc.). 8.5. Tarragona i entorn • Es destaca que Tarragona tindrà: • Cap de setmana amb concerts a la Sala Zero. • Preparatius intensos per a la Fira Tarragona-Marida (ja descrita abans) al Passeig de les Palmeres i Rambla Nova. 9. Butlletí informatiu local (Tarragona) Cap a mitja segona hora, s’emet un Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats: 9.1. Nou Museu d’Art Modern de Tarragona • Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Generalitat acorden traslladar el Museu d’Art Modern de Tarragona al Palau del Passeig de Sant Antoni. • El nou espai doblarà la superfície de l’emplaçament actual al carrer Sant Anna. • Data orientativa de posada en funcionament: entorn de 2030. • Declaracions de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó: • Vol que el museu se situï “al nivell del Reina Sofía o l’MNAC” en termes d’art contemporani. • El museu acollirà la col·lecció Fòrum Digital de fotografia. • Es pretén crear un gran referent museístic per al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès. • L’impuls coincideix amb el 50è aniversari del museu. 9.2. Servei de neteja i conflicte laboral • El comitè de treballadors del servei de neteja rebutja que se’ls vulgui responsabilitzar de la imatge de contenidors plens de brossa. • Joan Reinalda (UGT, Serveis Públics) defensa que: • La plantilla fa la seva feina i no és la causa del servei deficient. • El servei està format per uns 300 treballadors. • Afronten el nou projecte de neteja amb esperança, però rebutgen ser el “cap de turc”. 9.3. Esports: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Declaracions del nou tècnic del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo: • Reconeix poc temps per implementar idees noves. • Demana un Nàstic ambiciós, que surti a buscar la victòria. • Prioritza actitud, entrega, sacrifici i lluita per la samarreta. • Proper partit: dissabte a les 21 h al camp del Múrcia, al Nou Estadi Costa Daurada. 10. Altres falques i espais publicitaris Al llarg del programa s’emet diverses falques que contextualitzen la vida econòmica i institucional de Tarragona: • Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, impulsades per Ematsa, amb nova tècnica sense rasa per minimitzar molèsties i millorar qualitat ambiental. • Campanya d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. • Promoció oficial de la Fira Tarragona-Marida i dels mercats municipals (gestió d’Espimsa implícita pel web mercatsdetarragona.cat). • Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a referent en: • processos químics sostenibles • química per a la salut • descarbonització • Falca del Moll de Costa del Port de Tarragona com a “Rambla de la Cultura”, amb museus, teatre, activitats, gastronomia marinera a El Serrallo. • Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb la campanya “Som 40.000”. 11. Tancament del programa • La presentadora recorda l’horari d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) al Podcast TGN Ràdio i en directe. • Es tanca el programa desitjant bon cap de setmana i citant a retrobar-se dilluns. Idees clau transversals • Mar i territori: l’episodi manté una línia clara de vinculació entre mar, litoral i vida quotidiana (pesca, ports, urbanisme, canvi climàtic). • Sostenibilitat i canvi climàtic: • Protecció del Delta de l’Ebre. • Restauració marina al biòtop de Torredembarra. • Observació climàtica amb Copernicus. • Patrimoni cultural i immaterial: • Mites i llegendes del Desert d’Alfama i l’Ebre. • Tradicions de bodes i festes. • E-book de Llegendes del Maresme. • Identitat local: • Fira de Vilanova, Calamarenys, Festes de Sant Martí, nova etapa del Museu d’Art Modern de Tarragona. • Enfortiment del vincle entre Tarragona Ràdio i la vida cultural i econòmica de la ciutat.

  • 15'

    Nova normativa europea contra la contaminació de pellets

    Regulació de la problemàtica dels pellets al Mediterrani L'espai Arran de Mar de Tarragona Ràdio analitza la recent aprovació definitiva del reglament de la Unió Europea per controlar la pèrdua de pellets de plàstic al medi ambient. Aquestes petites esferes són la matèria prima per fabricar objectes de plàstic i la seva presència a les platges del Camp de Tarragona i altres punts de la costa és una preocupació mediambiental creixent. Punts clau del nou reglament europeu La nova normativa marca un punt d'inflexió en obligar les empreses a abandonar el caràcter voluntari de les mesures de prevenció: Plans de risc i prevenció: Les empreses hauran d'identificar els punts crítics on es poden produir fugues dins les seves instal·lacions. Certificacions i auditories: Es requeriran avaluacions externes per garantir que es compleixen els protocols de seguretat. Tota la cadena de valor: La llei afecta productors, transformadors i transportistes, tant d'àmbit europeu com internacional que operin a la UE. Inclusió del transport marítim: Malgrat la demora d'un any extra en la seva aplicació, s'ha aconseguit incloure el transport per mar després de pressions socials per desastres com el de Galícia. Crítiques i limitacions del reglament Tot i ser considerada una fita històrica per entitats com Surf Rider i Good Karma Projects (molt activa a la ciutat de Tarragona), el text presenta certes febleses segons els experts: "Ens preocupa que hi hagi excepcions per a empreses que tracten menys de 1.500 tones l'any, ja que això podria debilitar l'eficàcia global del reglament." El paper de l'activisme tarragoní L'entrevista destaca que sense la incidència política feta des del territori, especialment des de zones amb alta activitat industrial com el Port de Tarragona, no s'hauria arribat a aquest acord legislatiu. El següent pas serà vigilar que les sancions aplicades per l'Estat espanyol siguin prou rigoroses per garantir-ne el compliment.