Tots els episodis

62747 episodis disponibles

episodis

33625-33648 de 62747

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
27'
La manca de professionals sanitaris a Catalunya
Crisi de Personal Sanitari: Una Analisi Profunda En aquest episodi de Curem-nos en salut, el doctor Joan Mariet i la psicòloga Anna Flores debaten sobre la situació crítica de la manca de professionals a la sanitat catalana, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut. Causes de la Manca de Professionals La situació actual no respon a un sol factor, sinó a una combinació d'elements estructurals i socials: • Planificació centralitzada: El sistema de formació MIR està basat en una planificació estatal que sovint no s'ajusta a les necessitats reals del territori català. • Creixement demogràfic: Catalunya ha passat de 6 a 9 milions d'habitants en pocs anys, augmentant la demanda de serveis en un 50%. • Canvi de valors laborals: Els nous professionals busquen una millor conciliació familiar i qualitat de vida, allunyant-se del model de disponibilitat absoluta d'antany. Especialitats més Afectades Encara que la carència és generalitzada, hi ha àrees on el problema és especialment greu: • Metges: Especialment en pediatria, anestèsia i radiologia. • Infermeria: Es fa una menció especial a la falta de llevadores. • Zones geogràfiques: Les zones d'interior pateixen més dificultats per atraure professionals que les grans ciutats com Barcelona o Tarragona. El Repte de la Homologació i l'Estrangeira Per pal·liar la situació, la xarxa sanitària recorre sovint a professionals de l'Amèrica Llatina (Argentina, Colòmbia, Veneçuela). Tot i que l'adaptació clínica és bona, el procés presenta obstacles importants: "L'homologació de títols i l'obtenció de permisos de residència poden trigar entre sis mesos i un any, sent una gran trava per a la contractació ràpida." Dilema Ètic i Formatiu El doctor Mariet planteja una reflexió crítica sobre l'anomenada espoliació de talent: troba injust que un país ric no formi prou professionals i hagi de "prendre'ls" a països amb menys recursos que han pagat la seva formació. El debat conclou que cal flexibilitzar la formació local, ja que medicina és la carrera amb la nota de tall més alta i hi ha milers de joves brillants que es queden fora del sistema cada any.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
Consum d'alcohol, joves i l'esport com a prevenció
Debat sobre el botellón i la salut pública En aquesta sessió de l'espai "Ens curem en salut", el doctor Joan Maria Atzerà i el doctor Carles Hernández (metge del Nàstic i de la Unitat de Medicina de l'Esport) analitzen el fenomen del botellón des d'una perspectiva social i mèdica. Es critica l'estigmatització dels joves i la hipocresia de les autoritats davant d'altres festes populars on el consum d'alcohol al carrer està permès i organitzat. Punts clau de la discussió: Estigmatització del jovent: Es rebutja l'etiqueta de "borratxos" o "denostats" que es posa als joves que participen en aquestes trobades espontànies. Hipocresia social: Els doctors assenyalen que en festes com Santa Tecla, Sant Fermins o les Falles, la venda d'alcohol al carrer és massiva i ben vista perquè està institucionalitzada. L'alcohol com a droga dura: Es defineix l'alcohol segons tres paràmetres metges: Addicció: La dificultat de deixar la substància. Tolerància: La necessitat de consumir més quantitat per obtenir el mateix efecte. Intensitat: Els efectes psicoactius en l'organisme. "L'addicció a una droga és una malaltia i l'hem de considerar com a tal, no com un simple fet social." L'esport com a eina educativa i preventiva El doctor Hernández destaca que l'esport és el millor "medicament" contra les addiccions per diversos motius: Ocupació del temps de lleure: Els joves esportistes inverteixen el seu temps d'esbarjo en entrenaments i competicions, allunyant-se d'entorns de consum. Rendiment físic: Els mateixos joves perceben que l'alcohol disminueix la seva capacitat de concentració i fons físic, autolimitant-ne el consum per voluntat pròpia. Valors i voluntat: L'esport entrena la força de voluntat i la disciplina, eines psicològiques fonamentals per afrontar la vida i evitar dependències. Finalment, es fa una crida a substituir la repressió per l'educació i a dotar els monitors, entrenadors i mestres de millors instruments per detectar i reconduir situacions de risc des de l'adolescència.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
16'
Prevenció i Control de la Tuberculosi en l'Actualitat
Situació Actual de la Tuberculosi L'episodi analitza l'evolució de la tuberculosi a Catalunya. Tot i que fins a finals dels anys 90 la incidència anava a la baixa, recentment s'ha observat un canvi de tendència a causa de diversos factors: Factors de risc: L'aparició de la sida va frenar el descens de la malaltia per la immunodepressió dels pacients. Actualment, l'increment dels moviments migratoris de països amb condicions socioeconòmiques precàries ha provocat un lleuger repunt en col·lectius específics. Transmissió: Es reitera que la transmissió és exclusivament per via aèria, tot i que requereix un contacte molt íntim i prolongat (més de sis hores diàries). Protocol de Diagnòstic i Tractament La malaltia pot ser silent al principi, però presenta símptomes clars com la tos persistent, la febre i la pèrdua de pes. Els punts clau del maneig mèdic són: Estudi de contactes: Davant d'un cas positiu, s'activa un protocol a l'atenció primària que inclou la prova de la tuberculina (Mantoux) i una radiografia de tòrax als familiars. Tractament: És altament efectiu (fins al 100% de curació), però requereix una gran disciplina, ja que la medicació s'ha de prendre durant un període d'entre 6 i 9 mesos. El Paper de l'Atenció Primària Els equips de salut (metges, infermers i treballadors socials) s'estan adaptant a les noves realitats socials: Ús de mediadors culturals i traduccions per assegurar que la informació arribi a tothom. Coordinació estreta entre hospitals i centres d'atenció primària per al seguiment de la profilaxi. "Si el tractament es fa correctament, la curació pot arribar al 100%."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
33'
Detecció i Protocols de la Violència a l'Àmbit Sanitari
Protocols de Detecció de la Violència en l'Àmbit Sanitari L'episodi aborda el paper crucial dels centres hospitalaris i l'atenció primària en la identificació de casos de maltractament infantil, violència de gènere i maltractament a la gent gran. Es destaca que l'hospital no és només un lloc de cura física, sinó un punt estratègic de protecció social. Temes principals i estadístiques • A l'Hospital de Santa Tecla es van registrar 671 casos d'agressions durant l'any 2005, el que representa una mitjana de dues al dia. • D'aquestes xifres, un 15% corresponen a violència de gènere (uns 100 casos). • El perfil més comú en baralles generals és el d'homes i dones d'entre 20 i 30 anys, sovint durant la matinada i caps de setmana. Col·lectius Vulnerables: Infants i Gent Gran L'atenció se centra en aquells que no poden defensar-se. En la gent gran, la violència sovint és per negligència, abandonament o abús econòmic. En nens, es busquen signes físics que no coincideixen amb accidents domèstics. "Quan hi ha l'agressió, és el fracàs de la prevenció." Procediments i Estratègies de l'Hospital Els professionals utilitzen el part de lesions que es deriva automàticament a la fiscalia. Algunes estratègies inclouen: • L'ingrés cautelar: S'utilitza l'excusa d'una observació mèdica per retenir la víctima i allunyar-la de l'agressor temporalment. • Entrevistes privades: Es busca separar la víctima de l'acompanyant per crear un clima de confiança. • Coordinació institucional: Col·laboració directa entre treballadors socials, pediatres i els Mossos d'Esquadra. La Violència cap als Professionals Es denuncia que els sanitaris també pateixen amenaces i agressions per part de delinqüents que volen evitar que constin certs fets en els informes mèdics o que els professionals testifiquin al jutjat.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Sang del cordó umbilical: futur i ètica de les cèl·lules mare
La Revolució de les Cèl·lules Mare del Cordó Umbilical En aquesta sessió, els doctors Joan Marietzarà i Agustí Peró desgranen el potencial terapèutic de la sang del cordó umbilical, un recurs que fins fa poc es considerava material de rebuig i que avui representa una de les majors esperances de la medicina moderna. Què són i quin potencial tenen? Les cèl·lules obtingudes del cordó umbilical són anomenades cèl·lules mare o pluripotencials. La seva característica principal és que encara no estan especialitzades, cosa que els permet: Diferenciar-se en qualsevol tipus de cèl·lula (glòbuls vermells, blancs, plaquetes o teixits d'altres òrgans). Autoperpetuar-se, mantenint la capacitat de regeneració constant. Facilitar la restitució de teixits danyats en òrgans com el cor (miocardi), el pàncrees (diabetis) o el cervell. Realitat Terapèutica Actual Actualment, l'ús més consolidat és en l'àmbit de l'hematologia, especialment per tractar la leucèmia i altres tumors. L'avantatge de disposar de bancs de sang de cordó és crític: "L'oportunitat de tindre en reserva bancs de sang de cordó amb determinació estològica permet anar al calaix i buscar-la immediatament quan un malalt la necessita." Compatibilitat: Les cèl·lules mare de cordó requereixen una histocompatibilitat menys exigent que el moll de l'os. Èxit del trasplantament: Sembla que aquestes cèl·lules "enganxen" o colonitzen el receptor amb més facilitat. El Debat Ètic: Ús Privat vs. Ús Públic L'episodi aborda la polèmica sobre la decisió d'algunes famílies de guardar la sang en bancs privats per a ús exclusiu. Els experts argumenten que: Solidaritat vs. Individualisme: Guardar el cordó per a un mateix impedeix que aquelles cèl·lules puguin salvar la vida d'un tercer compatible en el present. Avantatge mèdic de l'ajenitat: En moltes patologies genètiques o canceroses, és preferible rebre cèl·lules d'un donant sa que no pas les pròpies, que podrien contenir la càrrega genètica de la malaltia. Universalització: El repte futur és generalitzar els protocols d'extracció a tots els hospitals públics per crear un fons comú accessible per a tothom.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
Grip aviària: Prevenció, realitats i seguretat alimentària
Context i Naturalesa del Virus L'episodi se centra en la necessitat d'oferir un missatge de tranquil·litat i pedagogia davant l'alerta mediàtica per la grip aviària. Els doctors clarifiquen que, tot i ser un virus molt contagiós entre aus, actualment no es transmet entre humans. Diferències Clau i Transmissió • El virus afecta principalment a aus i porcs, amb una transmissió extremadament ràpida entre animals a través de l'aire i excrements. • La malaltia no és nova; es té constància del virus des de finals del segle XIX. • Actualment, els casos humans són residuals (uns 200 a tot el món) i sempre derivats d'un contacte directe i constant amb animals infectats. "L'únic que li falta a aquest virus és aprendre a parlar anglès per poder desenvolupar-se habitualment entre els humans." Estratègies de Prevenció i Control Salut Pública i Vacunació • Es destaca que la vacunació de la grip comuna és una eina indirecta de prevenció: com menys circuli el virus humà, menys probabilitats hi ha que ambdós virus coincideixin en un hoste i mutin. • Les autoritats han acumulat antivirals (productes químics contra el virus) com a primera línia d'atac, ja que no es pot fabricar una vacuna específica fins que el virus no s'hagi manifestat en humans. Seguretat en l'Alimentació • Consum segur: Menjar pollastre o ous no suposa cap risc. El virus es destrueix a partir dels 60 graus, per tant, la carn cuinada és totalment segura. • Controles rigorosos: El sector alimentari a la Unió Europea és un dels més regulats, amb inspeccions creuades entre països per garantir la transparència i seguretat. La Grip Comuna d'Enguany S'observa que la incidència de la grip convencional ha estat menor aquesta temporada. Això s'atribueix a: L'èxit de les campanyes de vacunació universal en grups de risc. Una major conscienciació social arran de les notícies sobre la grip aviària. La barrera epidemiològica que crea la població ja immunitzada.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
35'
Riscos per la salut en pírcings i tatuatges
Introducció a la pràctica del pírcing i el tatuatge En aquesta sessió de Curar-nos en salut, el doctor Joan Atserà i la infermera Sandra Pedret analitzen des d'una perspectiva mèdica la pràctica habitual de decorar el cos amb pírcings. No es tracta de fer una valoració estètica, sinó d'establir les pautes de salut comunitària i seguretat necessàries per prevenir complicacions greus. Conceptes bàsics i prevenció • Un pírcing es defineix com un cos estrany introduït de manera permanent en un canal creat a la pell, el teixit subcutani o el cartíl·lag. • Existeix una predisposició al·lèrgica creixent al níquel, present en moltes joies, que afecta tant a homes com a dones. • La normativa actual de la Generalitat de Catalunya està en revisió per prohibir pràctiques com l'ús de la pistola perforadora al pavelló auditiu. Geografia dels riscos segons la zona corporal La cara: Una zona d'alta perillositat El doctor Atserà destaca el risc de les perforacions a la zona del nas i l'entrecell, coneguda popularment com el triangle de la mort per la seva vascularització especial: "Infeccions en aquesta zona poden passar a la sang fàcilment i provocar una infecció cerebral de tipus meningitis." • Boca i llavis: Poden causar fractures dentals i la reculada de les genives fins a la pèrdua de peces dentals. • Llengua: Encara que cicatriza ràpid, altera els sensors de temperatura i gust a causa de la inèrcia tèrmica del metall. Altres zones corporals • Orelles: El cartíl·lag és una zona poc irrigada on és freqüent l'aparició de queloides (cicatrius anòmales i engruixides). • Mogrons: Especialment delicat en dones, ja que una infecció o lesió a les glàndules mamàries podria afectar la futura lactància. • Melic: Tot i ser un rest cicatricial, requereix molta higiene per l'acumulació de brutícia al clot de la pell. Recomanacions i seguretat professional És fonamental desaconsellar totalment els pírcings en zones genitals per l'alt risc de necrosi i infeccions en teixits hipervascularitzats. Els especialistes recomanen: Triar el moment: Fer-se el pírcing a l'hivern per evitar la suor, el sol i el contacte amb aigua de mar o piscines durant la cicatrització. Verificar el centre: Exigir llocs acreditats per la Generalitat que utilitzin exclusivament material estèril i d'un sol ús. Vigilància: Davant de qualsevol inflamació o supuració, cal acudir immediatament al metge i no confiar en remeis casolans.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
25'
Dia Mundial del Càncer: Enfocament Infantil i Anatomia Patològica
El Càncer Infantil i el Dia Mundial En motiu del Dia Mundial del Càncer (4 de febrer), l'episodi se centra en la realitat del càncer en els infants. Tot i que sovint es percep com una malaltia d'adults, és la segona causa de mortalitat infantil. Característiques i Tipologies Els tumors pediàtrics tenen particularitats que els diferencien dels adults: • Ràpid creixement: Les cèl·lules són immadures i es divideixen ràpidament, fet que les fa paradoxalment més vulnerables a la quimioteràpia. • Tipus freqüents: Destaquen les leucèmies i linfomes (hematològics), els tumors del sistema nerviós central i els ossis com l'osteosarcoma. El Paper Crucial de l'Anatomia Patològica La doctora Esther Martí explica la funció sovint invisible però vital d'aquesta especialitat en el procés mèdic. • Diagnòstic de precisió: S'encarreguen d'analitzar les mostres (biòpsies o puncions) per posar "noms i cognoms" al tumor. • Determinació del tractament: Gràcies als marcadors moleculars, es decideix si el pacient requereix cirurgia, quimioteràpia o radioteràpia de forma personalitzada. Treball Interdisciplinari i Comitès de Tumors S'emfatitza que la medicina moderna no és una tasca individual, sinó un esforç col·lectiu a través dels comitès de tumors. • Consens expert: Grups de patòlegs, radiòlegs, oncòlegs i cirurgians es reuneixen periòdicament per discutir cada cas individualment. • Ètica i transparència: Es subratlla la importància de què el pacient sigui el propietari de la informació sobre la seva malaltia, trencant amb antics tabús sobre l'ocultació del diagnòstic. "El propietari de la malaltia és la persona que la té; amagar el diagnòstic és l'antítesi de la deontologia mèdica actual." Prevenció i Detecció Precoç Als països desenvolupats, l'escolarització obligatòria actua com una eina de salut pública fonamental per al seguiment preventiu i la detecció a temps, un recurs inexistent en moltes altres zones del món.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
28'
Programa d'ajuda al fumador al CAP Llevant
Introducció al Programa d'Ajuda al Fumador (PAF) L'espai de salut d'avui se centra en la nova consulta específica de tabaquisme que es posarà en marxa al CAP Llevant el pròxim 2 de febrer. L'objectiu principal és oferir un suport professional i estructurat a totes aquelles persones que han decidit abandonar l'hàbit de fumar, especialment arran de la implementació de les lleis antitabac. El procés de diagnòstic i valoració Abans de començar qualsevol tractament, els professionals realitzen una valoració completa del fumador: • Història clínica de l'addicció: S'analitza el perfil del fumador i el seu grau de dependència. • Test de Fagerström: Una eina clau que mesura la dependència a la nicotina mitjançant preguntes sobre el consum diari i la necessitat de fumar al llevar-se. • Coximetria: Mesura del monòxid de carboni en els pulmons per visualitzar l'impacte real en la sang. • Test de Richmond: Avalua el nivell de motivació real del pacient per deixar de fumar. Estratègies de tractament i la síndrome d'abstinència El programa destaca que, tot i que un 5% dels fumadors pot deixar-ho sol, la majoria necessita ajuda professional. Els punts clau discutits inclouen: • Teràpia substitutòria: Ús de pegats o xiclets de nicotina per pal·liar els efectes del monòxid de carboni i altres 400 substàncies tòxiques del tabac. • Gestió de l'abstinència: S'aborden símptomes com la irritabilitat, l'insomni o el restrenyiment. • El Dia D: La importància de pactar una data concreta per deixar el consum totalment. "No s'ha inventat encara la pastilla que et motive; el pacient ha d'arribar amb la motivació a la consulta." Neurobiologia de l'addicció S'explica com la nicotina activa els receptors nicotínics al cervell vinculats als centres de plaer i recompensa, similars als de la cocaïna. Una persona que ha estat fumadora manté aquests receptors hipersensibles de per vida, per això se la considera sempre un exfumador i mai un no fumador, donat l'alt risc de recaiguda amb una sola cigarreta. Informació pràctica La consulta específica al CAP Llevant estarà disponible els dijous de 19:00 a 20:00 hores, un horari pensat per facilitar l'assistència de la població activa.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
31'
Nutrició i el paper del dietista professional
La professió del dietista-nutricionista L'episodi se centra en posar en valor la figura del dietista-nutricionista com a professional amb formació universitària, clau per a la transició entre les indicacions mèdiques i la pràctica diària a la cuina. Conceptes clau d'una dieta equilibrada Una bona alimentació no ha de ser un càstig, sinó que ha de ser satisfactòria i variada. Segons l'Elisabet Biarnés, les proporcions ideals d'energia diària són: • Hidrats de carboni: Deuen representar el 55% (pa, cereals, patates). • Greixos: Entre el 30% i el 35%, prioritzant els d'origen vegetal. • Proteïnes: Només un 15%, un percentatge que sovint sobrepassem. L'intrusisme i les "dietes miracle" Es denuncia l'elevat intrusisme laboral en el sector i els perills de seguir consells de revistes no especialitzades. • S'alerta sobre l'ús de potingues o preparats no homologats que poden posar en risc la salut. • Es discuteix l'efecte rebot: El cos és intel·ligent i, davant de dietes restrictives com la de la pastanaga o el dejuni, tendeix a estalviar energia i recuperar pes ràpidament quan es torna a menjar normal. Nutrició en col·lectivitats i patologies L'assessorament professional és vital en menjadors escolars, residències d'avis i hospitals per gestionar: • Intoleràncies i malalties: Com la celiaquia, on el gluten provoca una lesió a la mucosa intestinal. • Etapes de la vida: Les necessitats canvien des de la infància fins a la vellesa. "Som el que mengem; l'alimentació és un dels principals factors que determina el nostre nivell de salut." La importància de l'etiquetatge Es recomana llegir la lletra petita dels productes light o industrials. Moltes vegades, el pa de motlle o la brioixeria contenen greixos saturats (com el coco o la palma) per mantenir la textura tendra durant setmanes, cosa que no passa amb el pa tradicional.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
30'
El paper educatiu i social de les llars d'infants
El valor de les llars d'infants més enllà de la concil·liació En aquest episodi es discuteix com les llars d'infants han evolucionat de ser simples "guarderies" a centres de desenvolupament integral. Tot i que la conciliació de la vida laboral i familiar és el motiu principal per a moltes famílies, el Dr. Joan Maria Adserà i Josefina Casany subratllen que el valor real és el desenvolupament maduratiu de l'infant. Beneficis clau per a l'infant • Socialització: El contacte amb altres nens d'edats similars ajuda a aprendre a compartir i a conviure en igualtat de condicions, independentment de l'estatus social. • Adquisició d'hàbits: Es treballen rutines d'higiene, alimentació (introducció de sòlids i dietes equilibrades) i disciplina positiva. • Detecció precoç: Les educadores actuen com un observatori per identificar possibles retards en el llenguatge, la psicomotricitat o problemes de salut. El procés d'adaptació i el paper de la família L'adaptació no és només per al nen, sinó també per als pares. Es destaca la importància de superar el sentiment de culpabilitat i l'hiperprotecció per permetre que l'infant guanyi autonomia. "L'edat ideal possiblement seria a partir de l'any, però ens adaptem a la realitat laboral acollint nadons des dels quatre mesos." Salut i immunitat Un tema recurrent és la por a les malalties. El doctor explica que l'exposició a virus banals a la llar d'infants actua com un estímul per al sistema immunitari, preparant l'organisme per a infeccions més greus en el futur. A més, aquests centres garanteixen la universalització del seguiment sanitari i el control de les vacunes.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
19'
Estratègies i impacte de l'assetjament laboral (Mobbing)
L'assetjament laboral: Perfils i estratègies En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en el fenomen del mobbing o assetjament laboral, centrant-se en les tàctiques de l'assetjador i les conseqüències per a la víctima. ### Estratègies de l'assetjador L'assetjador no actua de front, sinó que utilitza mètodes indirectes per desestabilitzar la víctima: * Assignació de tasques impossibles: Donar objectius inassolibles en terminis inexistents per generar frustració. * Buidat de competències: Treure responsabilitats o, directament, no donar cap feina per fer sentir la persona inútil. * Aïllament social: Ignorar la víctima, excloure-la de converses o parlar d'ella com si no hi fos present. * Rumorologia: Estendre mentides sobre la vida personal o la competència professional del treballador. * Manipulació de la informació: Ocultar dades necessàries perquè la víctima cometi errors reals. ### Perfil de la víctima vs. Assetjador Contràriament al que es pugui pensar, la víctima sol ser una persona brillant i competent: * La Víctima: Persones amb intel·ligència, empatia, honestedat i iniciativa. Sovint són assetjades precisament per la seva resistència a ser manipulades o per l’enveja que desperten les seves capacitats. * L'Assetjador: Es descriu com una persona sovint mediocre, amb trets de trastorn de personalitat, gran capacitat de simulació (fals seductor) i manca absoluta d'empatia. ### El paper clau de l'entorn Un punt crític en el procés de mobbing és la complicitat per silenci dels companys. La por a ser la següent víctima fa que el col·lectiu calli, atorgant així tot el poder a l'assetjador. "En el moment que callem, estem donant-li força a l'assetjador." ### Conseqüències i recuperació L'assetjament pot destruir completament la personalitat del treballador, provocant: 1. Trastorns psicològics: Estrès posttraumàtic, atacs de pànic, depressió i ansietat. 2. Símptomes físics: Insomni, pèrdua de gana, problemes digestius i falta de concentració. Per superar-ho, és imprescindible demanar ajuda professional des del primer moment per recuperar l'autoestima i poder afrontar la situació legalment i personalment, trencant l'aïllament i posant nom al problema.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
18'
Comprensió i anàlisi de l'assetjament laboral (mobbing)
El concepte de mobbing i la seva incidència L'assetjament laboral o mobbing es defineix com un maltractament continuat i deliberat, ja sigui verbal o de conducta, cap a un treballador. Les estadístiques mostren una realitat alarmant: aproximadament un 30% de la població laboral podria estar patint algun tipus d'assetjament. Dinàmiques de poder i jerarquia Encara que el mobbing pot produir-se en diverses direccions, l'estructura més habitual és la descendent: * De caps a subordinats: Representa 2 de cada 3 casos. * Entre iguals: Suposa un 30% dels casos, sovint motivat per l'enveja o la competitivitat. * De subordinats a caps: És el cas més rar, amb només un 3% d'incidència. Factors i perfils de l'assetjador L'assetjament no és un problema individual, sinó un problema col·lectiu vinculat a diversos factors: 1. Situacionals: El secretisme de la víctima, la vergonya i el silenci dels testimonis muts que no intervenen per por. 2. Organitzatius: Empreses amb alta jerarquia, càrregues de feina impossibles, manca d'ètica o lideratges inadequats. 3. Individuals: L'assetjador sovint presenta trets de personalitat psicopàtica, narcisista o paranoide, veient en la víctima un competidor brillant que cal aniquilar. Sectors més afectats Sorprenentment, les professions amb més incidència de mobbing són aquelles amb un fort component de servei humà i molta estabilitat (funcionariat): * Ensenyament: Des de primària fins a la universitat. * Sanitat: Especialment en el col·lectiu d'infermeria. * ONGs i organitzacions religioses: On les lluites de poder poden camuflar-se en estructures inamovibles. "L'objectiu de l'assetjador laboral és aniquilar l'altre treballador, desfer-se d'aquella persona perquè la veu com un competidor amb més capacitats."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
16'
Depressió postpart: mites, realitats i el baby blues
Entenent la depressió postpart i la transició a la maternitat En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitza a fons el fenomen del postpart des d'una perspectiva psicològica, desmitificant conceptes i diferenciant clarament entre un procés d'adaptació normal i una patologia clínica. Diferència clau: Baby Blues vs. Depressió Postpart És fonamental distingir entre aquests dos estats per evitar culpabilitats innecessàries: El Baby Blues: És una reacció natural i transitòria que afecta pràcticament totes les dones. Es caracteritza per ganes de plorar, fatiga i irritabilitat durant els primers dies o setmanes (fins al mes o mes i mig). Es deu principalment al desajust hormonal i al cansament físic. La Depressió Postpart: Es considera una patologia quan els símptomes persisteixen durant mesos i impedeixen que la mare porti una vida normalitzada. Símptomes i senyals d'alerta Quan es tracta d'una depressió real, la simptomatologia és més greu i invalidant: Incapacitat funcional: Dificultat severa per atendre les necessitats bàsiques del nadó. Símptomes físics: Palpitacions, mals de cap constants, pèrdua de la gana, insomni i falta d'energia extrema. Estat emocional: Sentiments profunds de culpabilitat, inutilitat i ansietat obsessiva pel benestar del fill. Factors de risc i tractament La depressió postpart no apareix de forma aïllada, sovint hi ha factors desencadenants: Antecedents: Dones que ja havien patit episodis depressius prèviament. Manca de suport: La solitud o la falta d'ajuda per part de la parella i la família. Situacions estressants: Parts prematurs, problemes de salut del nadó o esdeveniments vitals negatius (pèrdua de feina, dol). "Tot el tema relacionat amb la maternitat és com obligatori viure'l d'una forma positiva, i això genera un gran sentiment de culpa quan no és així." L'estigma i el tabú social La societat imposa una visió idealitzada de la maternitat que impedeix que moltes dones expressin els seus dubtes o angoixes per por a ser jutjades com a "males mares". Escoltar i naturalitzar aquests sentiments és el primer pas per a la recuperació. En els casos més greus, la intervenció d'un professional amb teràpia i, de vegades, medicació és essencial.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
L'autoestima: Autoconcepte realista i pensament positiu
Definició i pilars de l'autoestima L'autoestima es defineix com l'estimació pròpia basada en un autoconcepte realista. No es tracta de creure's millor que els altres, sinó d'una acceptació profunda tant dels èxits com de les pròpies limitacions. Una bona autoestima permet a la persona: Tenir una visió positiva i realista de les seves capacitats. No dependre excessivament de l'aprovació externa. Mostrar sentiments i emocions amb llibertat. Aprendre dels fracassos i gestionar les frustracions. "Tenir una bona autoestima no vol dir que la persona hagi de ser perfecta, sinó que s'accepta tal com és." Autoestima baixa i distorsions cognitives La baixa autoestima sovint s'origina per pensaments irracionals o idees preconcebudes molt negatives que s'apliquen de forma automàtica. La psicòloga Sònia Navarro destaca diverses distorsions: Hipergeneralització: Convertir un error puntual en una etiqueta global (per exemple: "soc un fracàs" per una sola errada). Filtrat negatiu: Fixar-se només en allò que surt malament i ignorar els aspectes positius. Pensament polaritzat: Veure-ho tot en blanc o negre, sense espai per als matisos o els grisos. Personalització: Creure que tot allò negatiu que passa al voltant (com una mala cara d'un desconegut) és culpa nostra. Com treballar i millorar l'autoestima Encara que l'autoestima és una estructura de personalitat estable i no un fet puntual que canvia cada dia, es pot treballar mitjançant un procés terapèutic centrat en: Detectar i discutir els pensaments irracionals per substituir-los per punts de vista alternatius. Acceptar els límits: Ser conscients que no es pot destacar en tot i que això no resta valor a la persona. Cuidar el llenguatge: Eliminar la crítica constant i parlar de conductes concretes en lloc de jutjar la personalitat global. Valorar l'acció per sobre de la inacció: Entendre que és millor equivocar-se i aprendre que no moure's per por al fracàs.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
La hipocondria: conceptes, causes i tractament
Què és la hipocondria? La hipocondria es defineix com una preocupació excessiva, por o la convicció absoluta de patir una malaltia greu, basant-se en la interpretació personal de símptomes somàtics que, en realitat, són normals. Tot i que les proves mèdiques descarten qualsevol patologia, la persona no aconsegueix alliberar-se de l'angoixa. El cercle viciós de l'angoixa El procés sol seguir un patró cíclic: La persona presta atenció excessiva a un detall del cos (com el batec del cor). Aquesta fixació augmenta la percepció del símptoma. Es genera angoixa, la qual cosa provoca reaccions físiques reals (com taquicàrdies). La persona interpreta aquestes reaccions com a confirmació de la malaltia, retroalimentant la por. "No és que tinguin una simptomatologia, sinó que presten una atenció més alta de la normal a una simptomatologia absolutament normal." Característiques de la persona hipocondríaca Peregrinatge mèdic: Consulten diversos especialistes i demanen més proves perquè no es creuen els diagnòstics negatius. Evitació del sistema sanitari: En graus elevats, alguns hipocondríacs deixen d'anar al metge per la por paralitzant a que finalment els confirmin una malaltia greu. Obsessió informativa: Consulten constantment llibres i internet, identificant-se immediatament amb qualsevol patologia que llegeixen. Deteriorament social: L'obsessió pot acabar afectant la vida laboral i les relacions personals. Com es tracta el trastorn? El tractament psicològic se centra a trencar el mecanisme de l'angoixa mitjançant diverses estratègies: Prohibició de consultes: Es prohibeix al pacient anar al metge o fer cerques d'informació sobre salut. Implicació familiar: Es demana a l'entorn que no segueixi el joc al pacient i que no intenti calmar-lo amb frases buides, ja que això sol augmentar la frustració. Tècniques d'exposició: S'ajuda el pacient a inundar-se de la seva simptomatologia per comprovar que no és perillosa i perdre-li la por. Treball de l'autoestima i pors profundes: S'aborden la por a la mort, al patiment i l'impacte emocional que el trastorn ha tingut en la vida del pacient. Origen i perfil No neix ningú amb la hipocondria, sinó que es tracta d'un comportament après. Sovint prové de famílies molt protectores o d'entorns on la malaltia sempre ha estat molt present. També pot desencadenar-se en l'edat adulta arran d'una experiència traumàtica o una mort propera.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
Addiccions psicològiques: treball, relacions i tractament
Les addiccions invisibles i el seu impacte En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora el complex món de les addiccions comportamentals o psicològiques. A diferència de les substàncies, aquestes conductes sovint estan socialment acceptades, fet que en dificulta el diagnòstic i la recuperació. Tipus d'addiccions analitzades Addicció a la feina: És especialment difícil de detectar perquè la societat valora positivament treballar moltes hores. La persona busca un rendiment constant i justifica el seu aïllament social per motius econòmics o professionals. Addicció a les relacions: Es manifesta com una dependència emocional extrema. La persona és incapaç d'estar sola i sol empalmar una parella amb una altra, sovint triant perfils disfuncionals o immadurs. Addicció a les compres: Afecta aproximadament el 3% de la població. Es converteix en un problema quan la persona gasta per sobre de les seves possibilitats i la compra esdevé l'única font de gratificació emocional. Addicció al sexe: Sovint lligada a la pornografia, no és una qüestió de desig sinó una via per a reduir l'angoixa. Addicció al menjar: Acaba derivant freqüentment en trastorns com la bulímia. Conseqüències i Somatització Molts pacients no arriben a la consulta per l'addicció mateixa, sinó per símptomes físics derivats de l'estrès sostingut: "Moltes vegades el que acabaran fent és somatitzar... patint hipertensió, malalties del cor, úlceres o migranyes." El camí cap a la recuperació El tractament no es basa només en la força de voluntat, sinó en una rehabilitació psicològica integral: Evitació de l'estímul: En una primera fase, cal tallar l'accés a l'objecte de l'addicció. Canvi d'hàbits: Modificar les rutes i rutines diàries per evitar situacions de risc. Exposició gradual: Un cop controlada l'impulsivitat, la persona s'ha de reintroduir en l'entorn de manera segura (per exemple, anar a un bar i demanar una beguda sense alcohol). Control de recaigudes: Entendre l'addicció com una condició que es controla més que no pas es cura definitivament.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
25'
Addiccions psicològiques: Ludopatia, Internet i Vigorèxia
Introducció a les Addiccions Psicològiques En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'exploren les anomenades addiccions psicològiques o comportamentals. A diferència de les addiccions a substàncies, aquestes es basen en conductes repetitives que generen una pèrdua de llibertat i interfereixen greument en la vida quotidiana de la persona. Característiques Comunes • Compulsió: Desig irreprimible de realitzar l'activitat. • Falta de control: Incapacitat per aturar la conducta malgrat les conseqüències negatives. • Símptoma d'abstinència: No en el sentit físic clàssic, sinó com una angoixa profunda per la pèrdua de decisió. • Negació: Habitualment, el pacient no reconeix que té un problema. "L'addicció es defineix per la pèrdua de llibertat; la persona ja no pot decidir si ho vol fer o no." Principals Trastorns Analitzats La Ludopatia És l'addicció al joc d'atzar en totes les seves formes (màquines escurabutxaques, casinos, apostes). No hi ha un perfil únic: afecta totes les classes socials i edats. • El desig d'intentar recuperar el que s'ha perdut crea un cercle viciós. • Genera una gran irritabilitat i una xarxa de mentides familiars per ocultar el deute econòmic. Addicció a Internet Afecta principalment la població jove (fins als 35 anys), tot i que s'està estenent. El problema no és l'eina, sinó l'ús dels xats i les relacions digitals per crear un món paral·lel. • Es perden hores de son, higiene personal i habilitats socials. • La persona s'aïlla a la seva habitació i abandona les seves responsabilitats familiars o laborals. La Vigorèxia Descrita com el revers de l'anorèxia, és l'obssessió per un cos musculós. • Predomina en els homes i es caracteritza per una distorsió de la imatge corporal. • Els afectats dediquen entre 4 i 6 hores diàries al gimnàs i poden consumir anabolitzants de forma perillosa. • La base del problema sol ser una baixa autoestima i una por extrema al fracàs.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
24'
Addiccions a substàncies i perfils psicològics
Les Addiccions de Substància en el Món Actual En aquesta sessió de psicologia clínica, la Sònia Navarro aprofundeix en la naturalesa de les addiccions a diverses substàncies, subratllant que no només es tracta de l'acte de consumir, sinó de la dependència física i psicològica que es genera. Característiques de l'Addicció Perquè un consum es consideri un trastorn per addicció, s'han de complir dos factors clau: • Tolerància: La necessitat d'augmentar la dosi per obtenir el mateix efecte. • Pèrdua de control: La incapacitat de deixar d'ingerir la substància malgrat ser conscient del seu caràcter nociu. "Quan es busca una compensació en aquestes substàncies d'alguna mancança d'un altre ordre, és quan apareix el problema." Substàncies Analitzades i els seus Efectes • Cannabis i Cocaïna: S'alerta sobre l'augment del consum entre joves a causa de la disminució del preu i la normalització social. La cocaïna pot provocar atacs epilèptics i deliris, mentre que el cannabis disminueix l'activitat cerebral i motriu. • Cafeïna i Nicotina: Addiccions sovint minimitzades però amb impactes reals en l'ansietat i la salut cardiovascular. • Inhalants: Conegudes com a "drogues de pobres" (benzines, cues), causen danys greus en òrgans com el fetge i els ronyons. • Psicofàrmacs: Com els ansiolítics o sedants, que generen addicció quan s'utilitzen sense control mèdic estricte. El Perfil de la Persona Addicta No existeix un únic perfil, però sí trets de personalitat predominants que fan a certs individus més susceptibles: • Baixa tolerància a la frustració: Dificultat per acceptar les negatives o els problemes quotidians. • Baixa autoestima i immaduresa: Recerca de substàncies per evadir la realitat o guanyar seguretat. • Impulsivitat i cerca de sensacions: Necessitat constant d'estímuls forts per pal·liar el buit emocional. • Manca d'introspecció: Dificultat per identificar i expressar els propis sentiments. El Procés de Recuperació L'abandonament de l'addicció és un camí complex que requereix un tractament dual: 1. Desintoxicació: Reducció i anul·lació del consum físic. 2. Reconstrucció personal: Treballar l'autoestima, les habilitats socials i resoldre conflictes subjacents (laborals, de parella o sexuals) que alimentaven l'addicció.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
20'
Psicologia de les addiccions i conductes compulsives
Introducció a les addiccions i la salut emocional En l'inici de la nova temporada, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la naturalesa de les addiccions des d'una perspectiva biopsicosocial. Es defineixen no només com el consum de substàncies, sinó com un conjunt de signes i símptomes que porten a realitzar una activitat de forma compulsiva. Aquest espai destaca que la psicologia abasta tot allò que ens afecta emocionalment, més enllà de les malalties mentals clàssiques. Les addiccions sovint actuen com una resposta a problemàtiques emocionals més profundes. Característiques de la conducta addictiva L'addicció es distingeix per diversos factors clau que afecten la voluntat de l'individu: Tolerància: La necessitat d'augmentar progressivament la quantitat o la intensitat de la conducta per obtenir el mateix efecte gratificant. Síndrome d'abstinència: Malestar físic o emocional quan s'interromp l'activitat o el consum. Dependència emocional: La part més difícil de superar, ja que vincula l'estat d'ànim a l'addicció. Pèrdua de control i negació: L'ús de la frase "jo controlo" com a mecanisme de defensa davant la realitat. Tipologies d'addiccions Es diferencia clarament entre dos grans grups: Addiccions a substàncies: Alcohol (molt normalitzat culturalment), amfetamines, al·lucinògens i drogues il·legals. Addiccions comportamentals (sense substància): Compres compulsives, ús excessiu d'internet, gimnàs (vigo rèxia) o la televisió. "L'addicció inclou tot; fins i tot en les addiccions a substàncies, la part més difícil és la dependència emocional." El factor cultural i social El programa posa èmfasi en com la nostra societat occidental facilita certes addiccions. L'alcohol i el menjar estan presents en totes les celebracions, fet que dificulta que la persona sigui conscient del seu problema. També s'alerta sobre el consum sistemàtic de cap de setmana, que tot i no ser diari, pot considerar-se addicció si hi ha una dependència reiterada.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
La comunicació no verbal amb Sònia Navarro
Introducció i Context En aquest darrer episodi de la temporada, la psicòloga Sònia Navarro aborda un tema menys patològic però altament rellevant: la comunicació no verbal. S'explora com els gestos, la postura i la mirada transmeten informació crucial que sovint ignorem de manera conscient però processem de forma innata. Fonaments de la Comunicació És fonamental comprendre que la comunicació és un conjunt on les paraules només representen una petita part del missatge: • Paraules: Constitueixen només un 7% del que comuniquem. • To i ritme de veu: Representen aproximadament un 38%. • Llenguatge corporal: Suposa entre el 55% i el 65% del total de la comunicació. "Un gest individual s'ha de veure sempre dins de tot el context de la persona i la situació." Gestos Comuns i el seu Significat Sònia Navarro detalla diversos gestos quotidians i la seva interpretació psicològica: Les Mans i els Braços • Tapar-se la boca: Si es fa mentre es parla, pot indicar una mentida o veritat a mitges. Si es fa mentre s'escolta, pot reflectir desconfiança cap a l'interlocutor. • Palmes cap amunt: Símbol de franquesa, confiança i obertura. • Braços creuats: Indica una actitud de tancament, protecció o falta d'escolta activa. • Fregar-se les mans: Si és ràpid, indica entusiasme; si és lent, pot denotar dubte o desconfiança. Altres Gestos Corporals • Acariciar-se la barbeta: Senyal que la persona està prenent una decisió o buscant una resposta. • Gratar-se el coll: Indica dubte o falta de comprensió sobre el que s'està escoltant. • Objectes com a barrera: L'ús de bosses, carpetes o jaquetes davant del cos actua com un mecanisme de protecció davant la inseguretat. La Mirada i el Contacte Físic La mirada és descrita com l'eina més potent per detectar sentiments com l'odi, la tristesa o l'alegria. Una mirada massa fixa pot ser invasiva, mentre que l'absència de contacte visual sol generar desconfiança o indicar una gran timidesa. Finalment, l'episodi conclou recordant que la congruència entre el que diem i el que fem amb el cos és la clau per a una comunicació eficaç.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
22'
La relació pares i fills: El repte d'educar cap a la independència
L'educació com a camí cap a l'autonomia En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'analitza la complexitat de la relació entre pares i fills, especialment durant l'època estival. La idea central és que educar no és manar sobre una propietat, sinó acompanyar una persona en el seu camí cap a la independència total. Tipus de famílies i comunicació L'especialista descriu diversos models familiars que poden dificultar el desenvolupament de l'infant: Família lúdica: Aquella que només comparteix oci i evita el diàleg profund, utilitzant la televisió o activitats constants per omplir el buit. Família autoritària: Pot generar fills excessivament submisos i dependents o, pel contrari, nens molt conflictius que es rebel·len contra el control. Família productiva: Centrada en l'aprenentatge constant, generant nens estressats amb una autoexigència massa elevada. Punts clau per a una bona criança La intervenció destaca algunes pautes fonamentals per millorar la convivència i el futur dels fills: Coherència i límits: Els nens necessiten normes clares i estables. La incoherència dels pares (avui sí, demà no) genera confusió i malestar. El valor de la frustració: És vital que els infants experimentin petites frustracions; actuar com una vacuna emocional per evitar futurs processos depressius davant els problemes de la vida adulta. Paciència en l'aprenentatge: Cal permetre que els fills col·laborin en les tasques domèstiques respectant els seus ritmes, sense que les presses de l'adult tallin el seu procés d'autonomia. "Educar és crear una persona que ha de ser independent... que no t'ha de necessitar." La comunicació en l'adolescència Es remarca que la confiança no es pot improvisar. Molts pares intenten parlar de temes com el sexe de cop als 15 anys, però si no hi ha hagut una via de comunicació oberta des de la infància, l'adolescent tendirà a tancar-se.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
21'
Efectes psicològics de la malaltia de Parkinson
L'impacte emocional del Parkinson En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza la malaltia de Parkinson més enllà dels símptomes motors. El Parkinson és una afecció degenerativa del sistema nerviós central que, a causa de la disminució de la dopamina, no només afecta el moviment, sinó que altera profundament el benestar psicològic i la qualitat de vida del pacient i el seu entorn. Símptomes i complicacions psicològiques L'episodi detalla les diverses manifestacions no motores que poden sorgir com a conseqüència tant de la degeneració cerebral com dels efectes secundaris del tractament farmacològic: Depressió i Ansietat: Fins a un 80% de les persones afectades poden patir estats depressius. L'ansietat sovint es manifesta en crisis de pànic, de vegades vinculades a la medicació (levodopa). Trastorns del son: La dificultat per a la desactivació física i mental provoca casos greus d'insomni. Alteracions sexuals: Afecten el 65% dels pacients, incloent des de la inhibició del desig fins a la hipersexualitat. Dèficits cognitius: Problemes de memòria, atenció i dificultats en la funció executiva. Símptomes psicòtics: En fases avançades es poden produir deliris o al·lucinacions, sovint reversibles si es regula la medicació. L'estratègia terapèutica La intervenció psicològica és clau per a l'adaptació a la nova realitat del malalt. S'emfatitza la importància de: Tallers d'estimulació cognitiva per mantenir les capacitats mentals. Tècniques de relaxació i respiració per gestionar l'ansietat i l'insomni. Atenció al cuidador, ja que la parella o familiars sovint pateixen un desgast emocional que pot derivar en depressió. "La salut passa pel benestar psicològic; és fonamental assumir els canvis i no quedar-se enganxat en els trastorns de l'estat d'ànim."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
La Fibromiàlgia i el seu abordatge psicològic
Introducció a la Fibromiàlgia En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro aprofundeix en la fibromiàlgia, una malaltia que, malgrat haver estat malentesa durant anys, va ser reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1993. S'emfatitza que no és un trastorn psicològic, sinó una malaltia reumatològica caracteritzada per un dolor crònic no articular que afecta músculs, tendons i lligaments. Simptomatologia i Diagnòstic L'episodi detalla les dificultats del diagnòstic, que sovint es produeix per eliminació d'altres patologies, generant un gran desgast emocional en el pacient: • Dolor generalitzat: Descrit com a cremó, punxades o pesantor en zones específiques del cos. • Rigidesa i fatiga: Especialment en llevar-se o després de períodes de repòs. • Alteracions de la son: Un son de mala qualitat fragmentat pel mateix dolor. • Símptomes secundaris: Colon irritable, formigueig a les extremitats i, freqüentment, ansietat i depressió derivades de la condició crònica. "Moltes vegades l'ansietat i la depressió no són la causa, sinó la conseqüència d'haver de conviure amb un dolor constant i invalidant." El Paper de la Psicologia Tot i ser una afecció física, l'ajuda psicològica és fonamental per gestionar la malaltia en totes les seves dimensions: • L'acceptació del dolor: Treballar el dol per la vida anterior i acceptar la nova condició crònica. • Tècniques de control: Ús de la respiració diafragmàtica i la relaxació (Jacobson o Schulz) per reduir la tensió muscular i la percepció del dolor. • Gestió de pensaments: Identificar i canviar pensaments irracionals i negatius que alimenten la frustració. • Comunicació i xarxa social: Ensenyar al pacient a demanar ajuda i a comunicar el seu estat als familiars per evitar la incomprensió. Consells per al Dia a Dia L'especialista recomana mantenir un diari del dolor per identificar patrons i variar les pautes de comportament. Així mateix, subratlla la importància de fer esport suau per no perdre massa muscular i no focalitzar tota la vida i les converses al voltant de la malaltia.