Tots els episodis

62602 episodis disponibles

episodis

51601-51624 de 62602

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
Salut, Esport i Alimentació davant l'Arribada de l'Estiu
Prevenció en la Pràctica Esportiva i Salut L'episodi se centra en els riscos de voler recuperar la forma física de manera sobtada amb l'arribada del bon temps. Els doctors Atzarà i González adverteixen sobre l'obsessió per la línia que sorgeix abans de l'estiu i la importància de no realitzar "heroicitats" sense preparació. Riscos de l'Esport Intens Soptat • L'exercici d'alta intensitat sense base prèvia és comparable a l'esforç de descarregar un camió; el cos pot quedar baldat o patir problemes greus. • Es destaca la proliferació de persones de 30 a 50 anys que s'apunten a reptes exigents (maratons, BTT, triatlons) sense una preparació progressiva de diversos anys. El Cop de Calor i la Termorregulació Un dels punts més crítics de la conversa és l'explicació científica del cop de calor: • La suor és el "radiador" del cos; bloquejar-la amb plàstics per suar més o fer esport a les hores de màxima insolació és una barbaritat biològica. • El cop de calor pot destruir el sistema de termorregulació neuronal, portant a la fallada multisistèmica i la mort. • Els símptomes d'alerta inclouen la pell seca malgrat la febre alta i estats d'incoherència o al·lucinacions. "El cop de calor no tractat i no revertit en les primeres hores és mortal." Pautes per a un Exercici i Dieta Saludables Recomanacions per Córrer • Horaris: Idealment entre les 7 i les 9 del matí, o a partir de les 6 de la tarda. • Progressió: Començar caminant ràpid i incrementar la intensitat durant 3 o 4 mesos. • Equipament: Ús de calçat correcte, roba transpirable i protecció solar. Alimentació i Obesitat Infantil L'alimentació ha de ser equilibrada, repartida en 4 o 5 àpats diaris, prioritzant la dieta mediterrània: • Per cremar greix, cal una activitat aeròbica moderada d'entre 30 i 45 minuts. • L'objectiu de pèrdua de pes realista és de 150-200 grams per setmana. • Es manifesta una gran preocupació per les xifres d'obesitat infantil, que s'han triplicat en l'última dècada a causa dels aliments precuinats i els mals hàbits.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
30'
Esport, salut i hàbits de vida saludables
Salut, Actualitat i Benestar Físic En aquesta edició del programa, el doctor Joan Maria Adserà i el doctor Manel González analitzen la relació entre l'activitat física i la salut, a més de repassar qüestions d'actualitat que afecten el sistema sanitari i el benestar de la ciutadania. Actualitat sanitària i social Es discuteixen temes que han marcat l'agenda informativa recent, posant el focus en la manca de debat polític sobre la sanitat i la situació de les infraestructures socials: • Invisibilitat de la salut en campanya: Es lamenta que els debats electorals s'hagin centrat en infraestructures i hagin ignorat temes crítics com la càrrega de les residències d'avis al Tarragonès. • Agressions a professionals: Es comenta l'augment de la conflictivitat als centres sanitaris, demanant respecte i enteniment cap a la tasca dels professionals. El binomi Esport i Salut El doctor González presenta la taula rodona sobre Esport i Salut a la Facultat de Medicina de Reus, destacant que l'activitat física és una eina terapèutica fonamental, no només per a persones sanes sinó també per a pacients amb patologies. "L'esport d'elit a vegades no és salut per la seva exigència, però molts esportistes en són l'estàndard gràcies a uns criteris de vida saludables." Claus per a una activitat física eficaç Per a aquells que volen millorar el seu estat físic, especialment de cara a l'estiu, es donen consells pràctics: • Tipus d'activitat: Es recomana l'exercici aeròbic (caminar, nedar, bicicleta) per aprimar-se i millorar la capacitat cardiorespiratòria. • Freqüència: Cal realitzar sessions d'entre 30 i 45 minuts, idealment de forma diària o en dies alterns. • Manteniment neuronal: S'emfatitza que l'exercici és l'únic tractament real demostrat per retrasar l'envelliment neuronal i el deteriorament cognitiu. Nutrició i prevenció • Qualitat vs. Quantitat: El problema actual no és l'augment de calories, sinó la degradació de la qualitat dels aliments i el sedentarisme. • Dieta mediterrània: Es recomana prioritzar fruites i verdures, evitant els productes d'absorció ràpida com la brioixeria. • Risc cardiovascular: Es recorda que un perímetre abdominal superior a 102 cm en homes i 88 cm en dones és un indicador clar de risc de malalties coronàries.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Prevenció i tractament de l'infart de miocardi
Salut Cardiovascular i Factors de Risc En aquesta conversa s'analitza com ha evolucionat el perfil de la persona candidata a patir un infart. Tot i que tradicionalment s'associava a homes d'edat avançada, avui dia factors com l'obesitat, la dislipèmia (colesterol alt) i la diabetis mellitus han ampliat el risc a altres segments de la població. • El tabac continua sent un dels factors de risc més agressius. • El control de la tensió arterial i els cribatges de glucosa són eines preventives claus. • L'activitat física i una dieta equilibrada es defineixen com la "ITV de la salut". Vida després d'un infart L'episodi d'un infart no implica el final de la vida activa, però requereix un compromís ferm amb el compliment terapèutic. Es destaca que molts pacients abandonen la medicació (estatines i antiagregants) al cap d'uns anys en trobar-se bé, augmentant el risc de reinfart. "L'infart és com una fractura de l'os: el teixit es mor per falta de reg sanguini." Actuació i Tecnologia Mèdica El temps és vital. Els doctors expliquen els mètodes actuals per a desobstruir les artèries: • Fibrinolítics: Fàrmacs per dissoldre el coàgul. • Hemodinàmica: Ús de catèters per col·locar un stent (molla) que manté l'artèria oberta. • Desfibril·ladors: Es destaca la importància d'aquests aparells automàtics en espais públics, ja que el 33% dels afectats pateix mort sobtada abans d'arribar a l'hospital. Símptomes Clau i Futur El símptoma més comú és un dolor agut i opressiu al pit que dura més de 20 minuts i que es pot irradiar al braç esquerre o a la mandíbula. Com a visió de futur, s'esmenta l'ús de les cèl·lules mare com una via esperançadora per regenerar el teixit del muscle cardíac mort.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Prevenció de riscos laborals i salut a l'empresa
La Prevenció de Riscos Laborals: Conceptes Fonamentals L'episodi se centra en la importància de les Unitats de Prevenció de Riscos Laborals (UPRL) a les empreses actuals. Es destaca com la legislació va separar les mútues asseguradores dels serveis de prevenció per evitar conflictes d'interessos (el concepte de juez y parte), garantint que les exigències tècniques de seguretat no es vegin compromeses per interessos econòmics. Les quatre disciplines de la prevenció El sistema de prevenció s'estructura en quatre pilars tècnics essencials: • Vigilància de la salut: Monitoratge mèdic constant per detectar influències del treball en l'organisme. • Ergonomia i psicosociologia: Estudi de l'adaptació física del lloc de treball i la pressió psicològica. • Higiene industrial: Control de contaminants i agents externs (químics, físics o biològics). • Seguretat: Enfocament en la maquinària i equips per evitar accidents directes. Drets i obligacions de treballadors i empresaris S'emfatitza que la seguretat és una responsabilitat compartida però amb una forta base legal: • Obligació empresarial: L'empresari ha de proporcionar formació i equips de protecció individual (EPI). Té el "deure de vigilància", sent responsable fins i tot si el treballador comet una negligència. • Obligació del treballador: Legalment, el treballador està obligat a assistir a les formacions i a utilitzar correctament els equips de seguretat. "L'incompliment per part d'un treballador de no fer servir les mesures de seguretat no eximeix de la responsabilitat de l'empresari, que ha de vigilar en tot moment." Reptes moderns i noves patologies El debat aborda la dificultat creixent de delimitar l'origen de les malalties en un món digital i automatitzat: • Plantilles estables vs. eventuals: Les empreses amb personal fix tenen una sinistralitat significativament més baixa a causa de la millor absorció de la cultura preventiva. • Malalties professionals: S'han incorporat nous quadres com la lipodistròfia semicircular (relacionada amb cables i camps electromagnètics en edificis intel·ligents) i l'estrès o fibromiàlgia. • Causalitat difusa: Sovint és complex destriar si una patologia prové de les hores a l'ordinador a la feina o de l'ús domèstic de la tecnologia. Seguretat com a inversió, no com a despesa Els doctors conclouen que un bon ambient de treball i unes mesures de seguretat òptimes no enllenteixen la producció, sinó que la fan més eficient. Invertir en prevenció es tradueix directament en un major rendiment i benestar social.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
22'
Biblioteràpia i salut: llibres per entendre la ment
En aquest episodi de l'espai Ens curem en salut, la metgessa epidemiòloga Cinta Daufí explora el concepte de biblioteràpia i presenta una tria de lectures recomanades per enfortir la salut mental i el sentit crític. Què és la biblioteràpia? La biblioteràpia es defineix com una tècnica psicoterapèutica que utilitza la lectura amb finalitats curatives o preventives. Daufí destaca que: * Històricament, a l'Antic Egipte, les biblioteques eren considerades "> medicines per a l'ànima". * Actua sobre la bioquímica de les emocions, funcionant com a "vitamines" per a la ment. * És especialment útil com a coadjuvant en el tractament de patologies com la depressió. Lectures recomanades "El cerebro femenino" de Louann Brizendine: Analitza com les hormones i els circuits cerebrals configuren la percepció del món de les dones des de la fase intrauterina fins a la menopausa. Explica per què les dones tendeixen més a la comunicació i els homes a la competició segons la mida de determinades àrees cerebrals. Ajuda a comprendre millor les relacions interpersonals i a reduir la indignació davant certs comportaments biològics. "Confidències d'un metge tafaner" de Jaume Bruch: Un recull d'històries des d'una vessant humanista. Mostra que la salut d'un pacient sovint depèn més del seu entorn emocional i social que de l'analítica mèdica. L'esperit crític en la medicina contemporània: L'autora recomana els llibres de Jörg Blech, com Los inventores de enfermedades i La medicina enferma. Es denuncia el poder de la indústria farmacèutica en la creació de malalties artificials i la importància de qüestionar les teràpies noves davant de fàrmacs clàssics amb efectes coneguts, com l'aspirina. "Mai ens ho hem de creure tot a la primera. Cal desenvolupar un esperit crític, que no vol dir criticar."
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Donació d'òrgans: El procés mèdic i la generositat a Catalunya
El Paper de Catalunya i Espanya en la Donació d'Òrgans Espanya, i especialment Catalunya, lideren les estadístiques mundials en donar òrgans i teixits. Catalunya va ser pionera en legislar els processos de donació i disposa d'hospitals de referència com l'Hospital Clínic, la Vall d'Hebron i l'Hospital de Bellvitge. Aspectes Legals i Ètiques • La llei de 1979 estableix que tots som donants potencials a menys que s'hagi expressat el contrari en vida. • Malgrat la llei, en la pràctica mèdica sempre es demana el consentiment familiar per realitzar qualsevol extracció. • L'estat emocional de la família és crucial; els professionals han d'explicar clarament la diferència entre el coma i la mort encefàlica. El Procés Mèdic en la Unitat de Cures Intensives (UCI) Les UCI són el motor del sistema de trasplantaments. Els professionals treballen contra rellotge per mantenir artificialment la viabilitat dels òrgans un cop s'ha diagnosticat la mort del cervell. Tipus de Donants i Òrgans • Mort encefàlica: El cervell ha mort però el cos es manté oxigenat artificialment. • Donant viu: Habitual en trasplantaments de ronyó entre familiars. • Donant a cor aturat: Requereix protocols d'extrema rapidesa i tecnologia específica (cor artificial). • Teixits: A diferència dels òrgans, teixits com les còrnies o els ossos tenen una capacitat de subsistència més llarga sense oxigen. Coordinació i Logística Nacional L'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) coordina la xarxa d'hospitals les 24 hores del dia. Aquest sistema garanteix que: 1. Es trobi la parella idònia (compatibilitat de pes, edat i grup sanguini). 2. Es gestionin les urgències zero, on el receptor té un risc imminent de mort. 3. Els equips extractors, formats per cirurgians experts, preservin la integritat de l'òrgan per a la seva reimplantació posterior. "El cervell és el motor i a poc a poc es va apagant tota la resta; hem d'aprofitar aquestes hores per trobar un benefici per a altres persones." Reptes i Conscienciació Actualment, un 20% de les famílies encara presenta negatives a la donació. D'aquestes, només un 5% és per motius religiosos. La majoria responen a pors o desinformació, per la qual cosa la tasca de conscienciació a escoles i mitjans de comunicació és vital.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
30'
Èxit de la cirurgia ambulatòria a la Xarxa de Santa Tecla
Nou model quirúrgic al Complex de Llevant L'episodi d'avui analitza la consolidació de la cirurgia major ambulatòria (CMA) i la cirurgia menor al nou centre de la Xarxa de Santa Tecla a Llevant (Tarragona). Amb més de 500 intervencions realitzades en només dos mesos, el model destaca per la seva eficiència i per treure l'acte quirúrgic de l'entorn hospitalari tradicional. Avenços tecnològics i assistencials El doctor Joan Maria Adserà i el doctor Francesc Pujol expliquen que aquest sistema és possible gràcies a: • L'evolució de l'anestèsia: Els nous fàrmacs permeten una recuperació immediata sense els efectes secundaris històrics (com vòmits o llargs períodes d'atordiment). • Tècniques poc invasives: L'ús de la laparoscòpia permet realitzar operacions per mitjà de petites incisions, facilitant que el pacient pugui rebre l'alta al cap de 6 o 8 hores. • Equipament d'última generació: Quiròfans més amplis que els convencionals equipats amb tecnologia específica, com ordinadors amb sistemes de refrigeració i teclats especials per a ambients estèrils. Beneficis per al pacient i el sistema L'experiència de l'usuari és un dels punts clau de la discussió: "L'angoixa natural de les persones quan entren a un hospital desapareix en un entorn més acollidor i directe com el de Llevant." • Reducció de llistes d'espera: En separar la cirurgia programada de l'activitat urgent de l'hospital, es poden fer entre 5 i 8 intervencions diàries per quiròfan. • Humanització: Els familiars poden estar amb el pacient abans i després de l'operació en espais més confortables i accessibles. • Sostenibilitat: Tot i que el material d'un sol ús i la tecnologia són més cars, s'estalvien costos en estades hospitalàries (llits) i es redueixen les complicacions postoperatòries. El futur de l'Atenció Primària Els doctors debaten sobre la necessitat que els centres d'atenció primària siguin més resultius. Amb un creixement demogràfic que ja ratlla els 8 milions de persones a Catalunya, el model de Llevant serveix de referent per anar transformant els centres de salut en espais que assumeixin més proves diagnòstiques i petits actes quirúrgics, evitant la massificació dels hospitals històrics.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
La judicialització de la medicina i el dret sanitari
La creixent judicialització de l'acte mèdic El debat se centra en com la societat actual ha adoptat un model d'americanització de la justícia, on qualsevol resultat no satisfactori en l'àmbit sanitari tendeix a ser portat davant els tribunals. Aquest fenomen no només respon a una major consciència dels drets ciutadans, sinó també a una cerca de reparacions econòmiques a vegades desproporcionades. Impacte en la pràctica professional • Medicina defensiva: El temor a les demandes obliga els professionals a demanar un excés de proves diagnòstiques (ressonàncies, analítiques, etc.) per protocols de protecció, cosa que encareix el sistema sanitari sense que sempre aporti un benefici directe al pacient. • Pressió psicològica: Els metges viuen amb l'angoixa de ser jutjats per situacions que sovint són part de la fatalitat estadística o de la naturalesa humana, i no fruit d'una mala praxi. Distinció jurídica: Negligència vs. Error mèdic Pere Grau, advocat de la Xarxa Santa Tecla, aclareix conceptes fonamentals sobre la responsabilitat legal: • Obligació de mitjans, no de resultats: La medicina assistencial obliga el professional a aplicar tota la ciència i coneixements disponibles, però no garanteix la curació al 100%. • Responsabilitat Civil vs. Penal: - La via civil busca la reparació econòmica d'un dany. - La via penal implica una condemna personal i pot suposar fins a tres anys d'inhabilitació professional. "El sanitari, el metge, no està obligat a curar... l'obligació és aplicar tota la ciència i els mitjans de què disposen per intentar curar el pacient." El cas particular de la cirurgia estètica Al final de l'episodi s'introdueix una distinció clau: a diferència de la medicina curativa, en la cirurgia estètica voluntària el professional sí que pot estar obligat a obtenir el resultat compromès, ja que es tracta d'una intervenció no vital basada en la voluntat del pacient. Aquest àmbit presenta una dinàmica judicial molt més agressiva.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Drets, deures i aspectes jurídics en la medicina
Seguretat jurídica i relació metge-pacient L'episodi d'avui se centra en la complexa intersecció entre la pràctica mèdica i la legalitat, comptant amb la presència del doctor Joan Mariet i l'advocat Carles Alegret. Es discuteixen els límits de la confidencialitat, l'autonomia del pacient i les obligacions legals dels centres sanitaris davant d'indicis de delicte. El paper del centre sanitari com a col·laborador judicial Un dels punts clau és l'obligatorietat d'emetre un part de lesions al jutjat quan un pacient arriba a urgències amb danys derivats d'agressions o accidents. • El centre té l'obligació legal de comunicar fets que puguin ser constitutius de delicte, fins i tot si el pacient no vol denunciar. • La història clínica serveix com a document base per a la maquinària judicial. • Les primeres declaracions a urgències es consideren les més fiables per la seva immediatesa. Protecció de col·lectius vulnerables Es posa un èmfasi especial en la protecció de menors i gent gran. El sistema sanitari actua com a xarxa de seguretat: • Davant la sospita de maltractaments reiterats (com nens que "cauen molt"), s'activen protocols amb treballadors socials. • El fiscal pot actuar d'ofici en defensa de persones incapacitades o menors. "La nostra obligació està en la defensa d'aquestes persones i passa per informar obligatòriament al jutjat davant de qualsevol lesió contundent." L'autonomia del pacient i la majoria d'edat sanitària A Catalunya, la llei estableix la majoria d'edat sanitària als 16 anys. Això genera situacions grises, especialment amb la píndola de l'endemà: • El metge ha de valorar la maduresa del menor de 16 anys per decidir si dispensa el fàrmac. • Existeix una tensió entre el dret a la confidencialitat del menor i el dret/deure dels pares a estar informats. • Es debat la responsabilitat del pacient en proporcionar informació veraç per rebre un tractament adequat. Conflictes ètics i decisions al límit El debat final aborda situacions extremes com el refús de tractaments vitals (transfusions de sang) o l'eutanàsia, on el dret a la intimitat xoca amb la consciència del facultatiu i l'obligació de preservar la vida.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Infeccions hospitalàries i resistència als antibiòtics
Gestió de la Salut i Infeccions Hospitalàries En aquesta edició del programa, el doctor Joan Marietzer i la doctora Mireia Savalls analitzen la realitat de les infeccions nosocomials (aquelles que s'adquireixen dins d'un hospital) arran de la notícia del decés d'uns nadons prematurs en un centre madrileny. Els professionals fan una crida a la calma i a defugir del sensacionalisme mediàtic per entendre les causes clíniques. La vulnerabilitat dels pacients i la mutació bacteriana L'episodi se centra en explicar per què certs entorns hospitalaris són propicis per a bacteris altament resistents: • Pacients d'alt risc: Els nadons prematurs o persones en cures intensives tenen un sistema immunitari feble, cosa que els fa vulnerables a gèrmens que un cos sa podria combatre. • La selecció natural dels bacteris: Mitjançant una metàfora automobilística, el doctor Marietzer explica com l'ús d'antibiòtics elimina els bacteris febles (el model Polo), deixant via lliure als resistents (l'acoraçat 4x4). • Procediments invasius: L'ús de catèters, sondes i respiradors mecànics trenca les barreres físiques del cos (com la pell), creant «finestres» d'entrada per a les infeccions. El problema de l'automedicació i l'abús d'antibiòtics Un dels punts més crítics discutits és la responsabilitat ciutadana en la creació de resistències: "L'abús d'antibiòtics al carrer provoca que els pacients arribin a l'hospital amb bacteris que ja han desenvolupat mecanismes de defensa sofisticats." Els doctors emfatitzen que: No existeixen antibiòtics "forts" o "fluixos", sinó fàrmacs específics per a cada microorganisme. L'automedicació per a refredats o grips (que són vírics) és totalment inútil i perjudicial per a la salut pública. Protocols de seguretat i higiene Els hospitals segueixen normatives molt estrictes per minimitzar riscos: • Neteja diferenciada: Els protocols varien segons si l'àrea és un quiròfan de cirurgia neta o una zona de cures intensives. • Mapeig bacteriològic: Els centres realitzen estudis periòdics per conèixer quins bacteris circulen i quina és la seva sensibilitat als tractaments actuals. • Cribratge preoperatori: Es fan proves als pacients abans d'intervencions per detectar infeccions cròniques no declarades.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
21'
La crisi de manca de personal d'infermeria a Catalunya
L'actual manca de professionals d'infermeria L'episodi analitza la greu situació de la sanitat catalana per la manca de personal d'infermeria. Tot i que estudis oficials apunten a una demanda de 700 professionals, el doctor Joan Maria Adzerà i Sílvia Ferrer afirmen que la necessitat real és molt superior, arribant a requerir unes 2.000 persones més a causa dels nous convenis i equipaments. Causes principals de la crisi La falta de personal no es deu a un sol factor, sinó a una combinació de diversos elements estructurals i socials: Reducció de la jornada laboral: El conveni col·lectiu signat el 2006 va comportar una reducció d'unes 60 hores anuals i l'increment de dies de lliure disposició. Això implica que, per cobrir el mateix lloc de treball, ara es necessiten més professionals. Conciliació familiar: Atès que és una professió majoritàriament femenina, les millores legals en permisos de maternitat i excedències fins als 6 o 8 anys han tingut un impacte directe en la disponibilitat de les plantilles. Canvis en la formació (Pacte de Bolonya): El pas de la diplomatura de tres anys al grau de quatre anys provocarà un any de buit sense noves promocions al mercat laboral. Manca de planificació: Es critica la desconnexió entre les necessitats reals del sistema sanitari i la planificació de les places universitàries. "Avui les plantilles que cobríem amb una persona, ara en necessitem dues per cobrir el mateix lloc de treball a causa de les millores socials i horàries." El rol de la infermeria avui La professió ha evolucionat des de l'antic model d'ATS cap a una figura amb més autonomia i responsabilitats. Actualment, l'infermeria s'estructura en tres àmbits: 1. Atenció Especialitzada: Cures crítiques, quiròfans i hospitalització. 2. Atenció Primària: Programes de salut infantil, vacunacions i prevenció. 3. Sociosanitari: Atenció al malalt crònic. Finalment, es fa una crida a potenciar la vocació i a facilitar l'accés a la formació pública, ja que actualment hi ha molta demanda però les limitacions de places i el cost de les escoles privades actuen com a barrera.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Avenços en l'artroscòpia d'espatlla i cirurgia mínima
L'evolució cap a la cirurgia mínimament invasiva El programa aborda com la medicina ha evolucionat des de la cirurgia oberta cap a tècniques molt menys agressives com l'artroscòpia. Aquesta transició és fonamental per a la recuperació del pacient, ja que redueix dràsticament el risc d'infeccions i seqüeles postoperatòries. • L'artroscòpia permet treballar a través de petites incisions d'un centímetre. • Tot i ser menys invasiva, presenta una alta dificultat tècnica per al cirurgià, que ha de treballar mirant un monitor en lloc de les seves mans. Patologies comunes de l'espatlla L'espatlla és una articulació especialment complexa per la seva gran mobilitat (360 graus). Els doctors identifiquen dos grans grups de problemes: Inestabilitat i luxacions: Provocades sovint per traumatismes o accidents on l'os surt del seu lloc i trenca lligaments. Dolor per conflicte subacromial: Causat per fregaments continuats en espais reduïts, sovint associat a microtraumatismes de la vida diària o activitats laborals (com els mecànics). "L'espatlla és una de les poques articulacions que treballa en 360 graus, i això fa que la seva biomecànica sigui extremadament sofisticada i complexa." Formació i formació continuada L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla ha organitzat cursos especialitzats amb cirurgies en directe per transmetre aquest coneixement. Els especialistes subratllen que: • La cirurgia és sempre l'últim esgraó, després del tractament mèdic i la rehabilitació. • L'aprenentatge és constant; els professionals s'han de subscriure a revistes especialitzades i practicar amb simuladors o models anatòmics. • L'especialització és clau per obtenir els millors resultats clínics i reduir les llistes d'espera gràcies a una recuperació més ràpida.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
29'
Cànons de bellesa, talles i salut pública
Els cànons de bellesa com a epidèmia social En aquesta conversa amb l'epidemiòloga Cinta Daufí, s'analitza com la pressió estètica i els estàndards de la talla 36 actuen com una veritable epidèmia en la societat occidental. Es compara aquesta imposició amb altres formes de control cultural, destacant com la subtilesa d'aquests cànons acaba dictant la conducta de les dones des d'edats molt primerenques. "Tenim la burca de la talla 36, que és molt més subtil que imposar un mocador." L'impacte psicològic i sanitari de les talles Un dels problemes principals discutits és la manca d'unificació en el tallatge de la roba, un fenomen que genera confusió i frustració en els consumidors. • La variabilitat de talles entre botigues pot provocar que dones saludables comencin dietes perilloses en sentir-se fora dels estàndards. • La publicitat sovint associa la primesa amb el triomf personal i la seguretat, ignorant la diversitat de cossos reals. • S'emfatitza que el factor més determinant de la salut d'una població són els comportaments i estils de vida, per sobre del sistema sanitari. Iniciatives institucionals i l'estudi antropomètric Es destaca la tasca del Ministeri de Sanitat per abordar aquest problema mitjançant un estudi antropomètric de grans dimensions: • Es mesuraran unes 8.500 dones d'entre 12 i 70 anys amb tecnologia làser per definir el prototip anatòmic real de la dona espanyola. • L'objectiu és que la moda s'adapti a la dona i no a l'inrevés. • Es reconeix la valentia de polítiques públiques que, tot i ser impopulars, busquen promoure una imatge saludable. Trastorns alimentaris i vulnerabilitat adolescent El podcast posa l'alerta sobre l'augment de casos de anorèxia i bulímia, especialment en noies a partir dels 12 anys. L'adolescència es defineix com una etapa crítica de canvis i inseguretats on la pressió del mercat és més agressiva. • La societat es descriu com a "esquizofrènica", ja que conviuen els trastorns per mancança amb l'obesitat infantil. • Es discuteix la historicitat d'aquesta esclavitud estètica, recordant l'ús del corsé al segle XIX, per concloure que la millor "vacuna" segueix sent l'autoacceptació i el sentit comú.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
31'
El funcionament de les Urgències a Tarragona
Situació de la Grip i Malalties Estacionals L'episodi comença analitzant l'estat actual de la grip a la demarcació de Tarragona, destacant que el pic màxim ja s'ha produït i la tendència és a la baixa. S'emfatitza l'eficàcia de les campanyes de vacunació, especialment entre la gent gran. • El cicle del virus a Tarragona sol ser molt fidel al calendari: apareix la segona setmana de gener i baixa al febrer. • L'èxit de la vacunació arriba al 90% en algunes àrees bàsiques de salut. • Moltes afeccions respiratòries actuals no són grip real, sinó processos de vies altes de menor intensitat. Dinàmica del Servei d'Urgències Els doctors expliquen com s'organitza l'atenció per evitar col·lapses i garantir que els casos més greus rebin atenció immediata. Els Pics d'Afluència S'han detectat patrons horaris i diaris clars en l'arribada de pacients: • Dilluns: És el dia amb més activitat, fruit de l'acumulació de casos del cap de setmana. • Franges crítiques: De 9h a 11h del matí, a les 14h i un pic important a les 19h. • La nit sol quedar reservada per a casos de necessitat real, amb un comportament més estable. El Sistema de Triatge "No li va la vida": Aquesta és la clau per diferenciar entre una urgència i una emergència vital. El sistema es divideix principalment en: 1. Atenció Continuada: Per a patologies banals (mal de queixal, febre lleu, petits traumatismes). 2. Atenció Preferent: Per a pacients vulnerables (nens i gent gran) o casos que requereixen proves complementàries i possible ingrés. El Paper de l'Especialista i la Vocació Es discuteix la complexitat de la figura del metge d'urgències, que tot i no estar reconeguda oficialment com a especialitat pròpia, requereix una visió integral i un gran ull clínic. • Els professionals d'urgències són els que reben el primer impacte dels casos més greus. • Es reivindica el prestigi social de metges i mestres com a col·lectius essencials. • S'alerta sobre la distorsió que generen les sèries de televisió en les expectatives dels pacients.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Natalitat, edat materna i el debat ètic sobre la maternitat als 67 anys
Evolució de la natalitat i noves tendències demogràfiques El programa analitza l'estat actual dels naixements a Catalunya, destacant un lleuger repunt de la natalitat, tot i que les xifres encara es mantenen molt per sota de les dècades dels 70 i 80. S'identifiquen dos factors clau per a aquest creixement: • L'aportació de la immigració, que representa aproximadament el 25% dels nous nats. • El desplaçament de l'edat materna cap a la maduresa. Desafiaments socioeconòmics i polítics El doctor Joan Maria Atzerà subratlla la falta de polítiques reals de conciliació i ajudes econòmiques directes per a les famílies. Segons els experts: • Tenir un fill a Catalunya actualment és molt car i les ajudes són "minces". • La incertesa laboral i l'accés a l'habitatge obliguen el jovent a retardar la paternitat. • Es demana una inversió directa en educació infantil i habitatge per incentivar el relleu generacional. "L'estat espanyol i Catalunya estan molt lluny de les polítiques de suport real; avui tenir un fill és un sacrifici econòmic que no tothom pot assumir." Riscos mèdics i canvi en el perfil de les gestants El doctor Jordi Santís, cap de ginecologia, detalla com ha canviat el panorama hospitalari. Amb una mitjana d'edat de 31 anys per al primer fill, moltes dones arriben als 35 o 40 anys sense haver començat la seva descendència. • L'edat de risc: A partir dels 40 anys es prenen precaucions especials, i per sobre dels 45 el risc de complicacions com la diabetis gestacional o la hipertensió augmenta significativament. • Immigració i control sanitari: S'ha detectat un augment de dones que arriben al part sense haver passat cap control mèdic previ, sovint per por per la seva situació legal, cosa que genera inseguretat clínica. El debat ètic: La maternitat extrema als 67 anys L'espai dedica una part important a analitzar el cas polèmic d'una dona que ha donat a llum bessons als 67 anys després d'un tractament als Estats Units. • Consens professional: A Catalunya i Espanya existeix un pacte deontològic entre metges per no realitzar tractaments de fertilitat més enllà dels 50 anys. • Crítica a la praxi mèdica: Es qüestiona la responsabilitat del metge que va acceptar el cas i el risc vital tant per a la mare com per al benestar futur dels infants. • Dilema del servei públic: El debat sobre si el sistema sanitari públic ha d'assumir els elevats costos de les complicacions derivades de decisions privades que contravenen la praxi mèdica acceptada.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Tècnica del gangli sentinella i prevenció del càncer de mama
Tècnica del Gangli Sentinella i Salut mamària En aquest episodi del programa Ens curem en salut, el doctor Joan Mariat Serà i el doctor Jordi Picas, responsable de cirurgia de l'Hospital del Vendrell, detallen els avenços en el tractament del càncer de mama i la importància de la prevenció. La Tècnica del Gangli Sentinella Aquesta tècnica representa un canvi de paradigma en la cirurgia oncològica, ja que evita intervencions agressives i innecessàries. • Definició: El gangli sentinella és el primer gangli d'una cadena limfàtica on drena un tumor. Si aquest primer filtre està net, la resta també ho estarà. • Beneficis: Evita el buidatge axil·lar complet, reduint el risc de limfedema (inflor del braç), pèrdua de sensibilitat i problemes de mobilitat. • Procediment: Es realitza una punció amb radioisòtops prop del tumor per identificar el gangli mitjançant una limfogammografia. Durant la cirurgia, una gamma-càmera permet extreure només el gangli marcat per analitzar-lo al moment. "L'objectiu és ser menys agressiu, mutilar menys i fer menys mal a la persona per a la seva millor recuperació posterior." Prevenció i Diagnòstic Precoç La detecció en estadis inicials (T1) és clau per a l'èxit del tractament i l'aplicació de tècniques conservadores. • Cribratge poblacional: És fonamental respondre a les trucades del sistema de salut per fer-se la mamografia de control, especialment a partir dels 50 anys. • Autoexploració: Els doctors insten a les dones a realitzar-se autoexploracions mensuals després de cada menstruació per detectar canvis en el mugró o bultos que la mamografia podria no veure inicialment. • Unitats de Mama: Es recomana acudir a centres especialitzats amb equips multidisciplinaris (radiòlegs, patòlegs i cirurgians) que tracten tot tipus de patologia mamària, no només oncològica. Altres Temes: Context climàtic i Grip A l'inici de la conversa es comenta la situació epidemiològica estacional, destacant que el fred sobtat afavoreix l'arribada d'infeccions respiratòries com la grip, que enguany es presenta amb pics de febre alta però de curta durada.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
Brot de xerampió a Barcelona i malalties infantils
L'actualitat del xerampió a Catalunya L'episodi analitza el rebrot de xerampió detectat a la regió sanitària de Barcelona, amb prop de 89 casos enregistrats. Aquesta situació contrasta amb els objectius de la Comunitat Econòmica Europea d'erradicar la malaltia per a l'any 2007. Vacunació i prevenció • L'eficàcia de la vacuna és superior al 95%. Gràcies a la vacunació sistemàtica, els casos a Catalunya van passar de 6.000 l'any 1986 a només 5 el 2005. • Com a mesura de xoc a Barcelona, s'ha iniciat una campanya per vacunar uns 35.000 nadons d'entre 9 i 15 mesos. • Es destaca que a Tarragona no hi ha brots i es manté el calendari de vacunació ordinari als 15 mesos amb la triple vírica (xerampió, rubèola i parotiditis). Impacte de la immigració i barreres culturals El sistema sanitari s'enfronta a nous reptes a causa dels fluxos migratoris procedents de països on la vacunació no és sistemàtica. • Existeixen barreres idiomàtiques i culturals, especialment en dones que romanen a la llar i tenen poc contacte extern, dificultant l'accés a la informació sanitària. • El control principal es realitza mitjançant el carnet de vacunació obligatori per a l'escolarització. El perill de les medicines alternatives El doctor Zerà manifesta una preocupació creixent per l'auge de corrents que prioritzen l'homeopatia per sobre de la medicina contrastada. "El fet que algú cregui en una cosa alternativa no desautoritza la contrastada; la vacuna és una tècnica absolutament contrastada." Es recorda que ambdues pràctiques poden ser complementàries, però que mai s'ha de deixar de vacunar, ja que es trenca la immunitat de grup en malalties d'alta contagiositat. Afectacions hivernals: Grip i processos virals S'analitza la situació a les escoles, on l'assistència disminueix fins a un 50% durant el pic víric de gener i febrer. • Símptomes actuals: Febres molt altes (fins a 40 graus), tos i gastroenteritis. • Consells pràctics: Ús d'antitèrmics, hidratació, repòs i l'ús de mitjans físics (banys amb aigua tèbia) per baixar la temperatura. • Retorn a l'escola: Es recomana prudència i esperar almenys 24 hores sense febre abans que el nen torni a classe.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
21'
Hàbits saludables i medicina de l'esport post-festes
Recuperació d'hàbits saludables després de les festes L'episodi se centra en la importància de recuperar la normalitat i els hàbits de vida saludables després dels excessos calòrics del Nadal. El doctor Joan Maria Atzarà i la doctora Núria Jordi de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla expliquen que l'augment de pes (entre 2 i 4 quilos) és habitual a causa de la dieta rica en greixos i alcohol, que sovint no es correspon amb les necessitats energètiques actuals. La Unitat de Medicina de l'Esport Es presenta la Medicina de l'Esport com una eina clau no només per a atletes, sinó per a la població general. Aquesta especialitat ofereix: Suport nutricional personalitzat segons l'estructura corporal i possibles patologies (colesterol, anèmia, etc.). Prescripció d'exercici físic com si fos un tractament mèdic, adaptat a cada individu. Acompanyament professional per evitar la frustració i garantir que els canvis siguin sostenibles a llarg termini. L'exercici com a medicina El doctor Atzarà destaca la tendència actual on els metges de capçalera poden "receptar" exercici físic. S'emfatitza que: No cal fer activitat de competició; caminar entre 30 i 45 minuts diaris és suficient. L'exercici té beneficis integrals: millora el sistema cardiovascular, ajuda a la salut mental i redueix l'estrès. L'obesitat es defineix com una malaltia real que deriva en altres complicacions greus. "L'exercici físic és la millor prevenció un cop recuperat d'una patologia, com podria ser un infart." Prevenció i riscos de l'obsessió Finalment, es tracta el perill dels extrems. Tant el sedentarisme com el culte al cos excessiu o l'obsessió pel gimnàs (vigorèxia) poden ser perjudicials. Els doctors recomanen una revisió mèdica prèvia (incloent-hi proves d'esforç) abans d'iniciar qualsevol activitat física intensa, especialment en persones de mitjana edat o que es jubilen.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
19'
Trastorns obsessius i estrès posttraumàtic
Exploració dels Trastorns d'Ansietat En aquest episodi es detallen els mecanismes del Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) i el Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT), subratllant la importància del diagnòstic professional i la teràpia psicològica. El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) El TOC es caracteritza per la presència de dos elements clau que apareixen de forma recurrent: Obsessions: Són idees, impulsos o imatges persistents i irracionals (com la por a la contaminació) que generen una gran angoixa. Compulsions: Són conductes o rituals que la persona realitza per intentar reduir l'angoixa de l'obsessió. Es destaca que existeix una gran diferència entre ser una persona ordenada o neta i patir un trastorn. La clau resideix en la incapacitat per evitar el ritual, encara que això suposi perdre hores de temps o causar-se danys físics (com problemes de pell per excés de neteja). Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) Aquest trastorn sorgeix després d'haver viscut una situació de perill real per a la integritat física o psicològica. Els símptomes inclouen: Flashbacks i records recurrents de l'esdeveniment. Hipervigilància i irritabilitat. Dificultats de concentració i del son. L'aparició del TEPT depèn de la interpretació cognitiva i dels recursos personals de cada individu, motiu pel qual un mateix fet pot afectar de manera diferent a diverses persones. L'Ús de la Medicació i la Teràpia Es respon a una consulta sobre els ansiolítics, explicant que: Són útils però insuficients: La medicació ajuda a calmar els símptomes puntuals, però no resol l'origen del problema. Addicció psicològica: Tot i que la majoria no genera dependència química, es pot crear una "crossa" psicològica on el pacient té por a deixar el fàrmac. Necessitat de teràpia: La teràpia psicològica és indispensable per aprendre tècniques d'afrontament i guanyar autonomia. "Feu la teràpia psicològica i l'ansiolític alhora; el fàrmac ajuda a estar tranquil·la mentre es treballa el perquè de la situació."
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
21'
L'angoixa, les crisis de pànic i les fòbies
L'angoixa i les crisis de pànic L'espai de psicologia clínica amb Sònia Navarro a Tarragona Ràdio aprofundeix en els trastorns d'ansietat, centrant-se en les crisis de pànic i les fòbies. S'explica que l'ansietat és una resposta positiva si serveix per alertar d'un perill, però esdevé un problema quan el mecanisme d'alerta no es desconnecta. Simptomatologia de l'atac de pànic Les crisis de pànic són episodis d'angoixa molt intensa que solen durar uns 10 minuts. Els símptomes principals inclouen: Físics: Taquicàrdia, suors, semsació d'ofegament, nàusies, marejos i tremolors. Cognitius: Por imminent a morir, a perdre el control o a tornar-se boig. "La persona creu que ha de morir-se, es troba tan malament que és que ha de morir-se." El perill de l'evitació i la dependència Quan una persona pateix una crisi, sovint acaba a urgències on se li administra un ansiolític. El problema sorgeix quan, per por a la repetició de l'atac, es comencen a evitar llocs o situacions relacionades amb el primer episodi. Aquesta conducta generadora d'un cercle viciós pot derivar en: Dependència farmacològica: Portar sempre la medicació "per si de cas". Trastorns complexos: Evolució cap a l'angoixa generalitzada o l'agorafòbia. Tipus de Fòbies i Trastorns Agorafòbia: Més que la por als espais oberts, és la por a estar en llocs on no es pugui obtenir ajuda ràpida. Pot limitar la vida fins a l'extrem de no sortir de casa. Fòbia Social: Por irracional a ser jutjat o criticat pels altres. A diferència de la timidesa (que permet actuar malgrat el malestar), la fòbia social és invalidant i fa que la persona eviti qualsevol exposició pública. Fòbies Específiques: Por desproporcionada a objectes o situacions concretes (agulles, avions, animals). Són pors irracionals que provoquen conductes evitatives extremes. Conclusió i Teràpia La teràpia psicològica és fonamental per entendre l'origen de l'angoixa i aprendre tècniques d'afrontament. Sònia Navarro destaca que els símptomes físics tenen una explicació lògica (com la redistribució de la sang per a la fugida) i que no indiquen una malaltia física real, sinó un trastorn que cal tractar des de l'àmbit emocional.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
16'
Ansietat i angoixa: Comprensió i mecanismes
Introducció a l'Ansietat: Més enllà del concepte negatiu En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborda l'ansietat no com una patologia per se, sinó com una emoció natural i adaptativa. L'ansietat és un mecanisme que ens permet moure'ns i reaccionar davant d'estímuls tant positius (una cita o un examen) com negatius. Els tres components de l'ansietat L'especialista desgrana l'ansietat en tres pilars que actuen simultàniament: 1. Component biològic/fisiològic: Respostes físiques com taquicàrdia, tremolors, marejos o el clàssic "nus a l'estómac". 2. Component conductual: La tendència natural a la fugida o a l'evitació davant d'un perill. 3. Component cognitiu: Les valoracions i creences que fem sobre una situació concreta. Quan l'ansietat esdevé un trastorn El límit entre l'emoció normal i la patologia es troba en la interferència en la quotidianitat. Un trastorn d'angoixa apareix quan el cos es manté en un estat d'alerta constant sense que hi hagi un perill real o objectiu. "L'ansietat ens fa moure; el que és negatiu seria el trastorn d'angoixa, però no l'ansietat en si mateixa." Els perills de l'autodiagnòstic Es critica l'ús a la lleugera de termes com depressió o estrès. Sovint, la societat confon l'estrès amb el simple fet de tenir molta feina, quan en realitat és un quadre d'angoixa elevat que pot derivar de moltes causes, fins i tot de malalties cròniques. El mecanisme de l'alerta permanent Quan el cervell percep un perill (real o imaginari), allibera adrenalina i noradrenalina. El cos prioritza la sang cap als músculs per fugir, restant-ne de les mans o el cap (provocant el formigueig i el mareig). Si aquest estat es manté durant mesos, el cos pateix conseqüències greus perquè no està preparat per a una activació hormonal tan prolongada. Això crea un cercle viciós on els símptomes físics generen més preocupació, i aquesta preocupació alimenta l'ansietat.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Disfuncions sexuals masculines: causes i mites
Introducció a la salut sexual masculina En aquest episodi del racó psicològic, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza les disfuncions sexuals que afecten exclusivament els homes. El debat se centra en com els estigmes socials i la falta de comunicació alimenten problemes que sovint tenen una arrel psicològica més que no pas física. Els obstacles de la comunicació Un dels majors problemes és que el sexe continua sent un tema tabú. Això genera: • Una manca de naturalitat en la parella. • L'aparició d'angoixa i frustració per no saber expressar necessitats. • La pressió per "donar la talla" a causa de l'orgull viril i les expectatives socials. Principals disfuncions analitzades Disfunció erèctil: Afecta 1 de cada 10 homes. El 95% dels casos tenen un origen psicològic, com l'angoixa anticipatòria. Ejaculació precoç: Més que una qüestió de temps, es defineix com la manca de control i la incapacitat de detectar la sensació preorgàsmica. Ejaculació retardada: Una disfunció poc habitual on l'home no pot expulsar el semen malgrat l'excitació. Mites i teràpia Es destaca la importància de desmitificar la masturbació en parella com un acte saludable d'autoconeixement. El procés terapèutic recomanat per a les disfuncions inclou: • Desdramatitzar la situació i eliminar la pressió del cronòmetre. • Fer exercicis de focalització sensorial (acariciar el cos sense tocar els genitals) per redescobrir el plaer sense l'objectiu de la penetració. "Moltes vegades s'angoixen perquè volen tenir l'erecció en el moment i com volen, i mentre més angoixa hi ha, més dificultat apareix."
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
21'
Disfuncions sexuals: Causes i solucions amb Sònia Navarro
En aquest capítol de la Ràdio de la Ciutat, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza les principals disfuncions sexuals des d'una perspectiva psicològica i de parella. L'objectiu és desdramatitzar aquests problemes i fomentar la comunicació i la naturalitat en les relacions. Els pilars de la salut sexual Naturalitat i comunicació: Sovint dotem la sexualitat d'una solemnitat excessiva que genera angoixa. És vital poder parlar de sexe amb la parella i fins i tot riure dels problemes propis. El sentiment de culpa: Moltes disfuncions estan lligades a posar-se a prova i al sentiment de culpa si l'altre no gaudeix. El rebuig al control: Un excés de control i la incapacitat de deixar-se anar bloquegen el plaer. Les fases de la resposta sexual Una disfunció apareix quan hi ha dificultats en alguna d'aquestes quatre fases: 1. Desig: Ganes d'apropar-se a l'altre. 2. Excitació: Sensació de plaer acompanyada de canvis fisiològics (erecció o lubricació). 3. Orgasme: El punt de màxim plaer. 4. Resolució: Relaxació posterior a l'orgasme. Principals disfuncions analitzades Anorgàsmia: Inhibició de l'orgasme tot i haver-hi desig i excitació. Pot ser primària (mai s'ha tingut un orgasme) o secundària (deixen de tenir-ne en un moment donat). Dispareunia: Dolor durant el coit, sovint de causa psicològica si es poden usar tàmpacs o passar revisions ginecològiques sense dolor. Vaginisme: Tancament involuntari dels músculs vaginals que impedeix qualsevol penetració. Anafrodisia: Falta de desig sexual que, sovint, apareix com a mecanisme de defensa per evitar la frustració d'altres disfuncions. Criteris de solució i tractament "En el sexe val tot sempre que tots dos estiguin d'acord." La majoria de casos tenen un 95% d'èxit amb teràpia. Cal una reeducació sexual que separi l'objectiu de l'orgasme del simple plaer de redescobrir el cos de l'altre. És fonamental no forçar situacions ni pràctiques que no es vulguin fer realment, ja que l'autoengany provoca noves disfuncions.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
Psicologia i Sexualitat: Mites, Realitat i Autoconeixement
Introducció a la Sexualitat Real En aquesta sessió amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'aborda el sexe des d'una perspectiva realista, allunyada dels tabús i les idealitzacions mediàtiques. Es discuteix com la manca de comunicació honesta genera angoixa i la falsa sensació que tothom té una vida sexual perfecta excepte un mateix. Diferències en l'Excitació S'analitzen les diferències fonamentals en com homes i dones processen l'estímul sexual: • L'excitació masculina és predominantment visual i immediata. • L'excitació femenina depèn més del tacte (la pell) i de l'oïda. Aquesta distinció explica per què el mercat de revistes eròtiques se centra en la dona com a reclam, ja que l'home utilitza la imatge com a eina de masturbació, mentre que la dona sol preferir la imaginació. L'Autoconeixement i la Masturbació Un dels pilars per a una sexualitat saludable és l'acceptació del propi cos. La psicòloga destaca: • La importància de la masturbació com a eina d'autoconeixement, tant si es té parella com si no. • Cal trencar el mite que la masturbació en parella significa manca de desitj cap a l'altre; és simplement una expressió sexual individual. • La necessitat de veure els genitals com una part natural del cos, eliminant connotacions de "brutícia". Més enllà de la Genitalitat Es reivindica que la sexualitat no és equivalent a la genitalitat o al coit: "L'objectiu d'una relació sexual no ha de ser únicament l'orgasme, sinó gaudir de tot el procés i la relació." • La fantasia sexual i l'erotisme són motors essencials per evitar que el sexe es converteixi en una mecànica avorrida. • Cal aprendre a demanar i guiar a la parella, comunicant què ens agrada sense por al judici.