Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

577-600 de 2763

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
22'
La festa de Corpus: història i evolució dels nanos
La tradició de Corpus i la imatgeria popular El programa explora la festivitat del Corpus Christi, una celebració que, tot i haver-se desplaçat majoritàriament al diumenge per motius laborals, manté la seva essència tradicional de carrer. En llocs emblemàtics com Berga, la festa (la Patum) encara se celebra el dijous, fidel al calendari històric. L'element central de la conversa és la figura dels nanos o cabuts, personatges imprescindibles que acompanyen els gegants en els seguicis festius i que desperten la nostàlgia de la memòria popular. Diferències entre el model valencià i el català Es contrasten les tradicions del País Valencià i Catalunya: País Valencià: Els nanos o cabuts tenen un origen medieval i són personatges que ballen activament. Les seves danses estan perfectament estructurades des de l'edat mitjana. Catalunya: Originalment, eren personatges aïllats (com l'esperriot) que feien la funció d'obrir pas entre la multitud per permetre el pas de la processó o les danses, sovint colpejant de forma burlesca amb elements com pells de conill. Els Nanos com a mirall de la societat A partir del segle XIX, la imatgeria dels nanos evoluciona cap a grups o comparses que representen la ciutadania quotidiana: Representen un trencament amb l'Antic Règim: mentre els gegants són solemnes i de la noblesa, els nanos són propers, humans i planers. A Tarragona, destaquen els nanos vells, que són veritables sàtires i caricatures dels estaments socials de la ciutat (el metge, el noble, el pagès). En l'època contemporània, s'han incorporat figures des d'una vessant més fotogràfica i menys satírica, com els personatges vinculats a entitats (els pescadors del Serrallo o els nanos dels Xiquets de Tarragona). "Els nanos vells de Tarragona són a tots els efectes caricatures concretes de personatges d'una època determinada; el Verderol els arriba a satiritzar."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
23'
La Importància de les Salutacions en el Benestar
Introducció a la Cortesia Diària Les salutacions rituàliques com el tradicional ** \"Bona nit\" ** formen part fonamental de la cohesió social i el reconeixement de l'altre. En aquesta sessió s'explora com la repetició d'aquesta frase reforça els vincles comunitaris. Impacte de la Salutació • Genera un entorn de seguretat emocional entre els parlants. • Estableix un marc temporal clar per a la interacció nocturna. \"La repetició d'una salutació no és buida, és el motor de la convivència.\" Estructura de la Sessió S'analitza per què la consistència en el missatge pot ser més important que el contingut complex en certs contextos comunicatius, prioritzant la funció fàtica del llenguatge.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
20'
Agenda de maig: tradicions, fires i moros i cristians
En aquesta conversa, Jordi Bertran repassa les principals celebracions populars que marquen l'inici del mes de maig a Catalunya, posant un èmfasi especial en la seva vinculació històrica i cultural. La festa de Moros i Cristians de Lleida Un dels eixos centrals de l'agenda és la celebració a Lleida dins les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi. * Tot i que el fet històric (l'alliberament de la ciutat) va ser a l'octubre de 1149, la festa es commemora ara. * Es destaca el debat sobre l'antiguitat de la festa, documentada des del 1458, tot i que altres ciutats com Tarragona també tenen referències històriques rellevants. * A diferència del País Valencià, a Lleida la victòria és alternada: un any guanyen els moros i l'altre els cristians. Gastronomia i fires remeieres Maig és també un mes per a les fires especialitzades en productes naturals i dolços tradicionals: * Fira de Sant Pons: Sant Pons és el patró dels herbolaris. Es destaca la fira de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental) com un punt de referència per trobar herbes remeieres i fruita confitada. * Diada del Carquinyoli a l'Espluga de Francolí: Una celebració al voltant d'aquest dolç amb ametlla. Segons Bertran, té un "parent" a Itàlia anomenat Cantucci, vinculat a l'expansió de l'orde del Cister. Tradicions religioses i danses Ball del Sant Crist de Salomó: Una representació teatral sacra que narra les peripècies del mercader Josep Nin per portar el crucifix des d'Algèria. Festa del Roser a Vallfogona de Ripollès: Es commemoren danses històriques de finals del segle XVII on els participants vesteixen l'icònic gambeto i barret de copa. "A la terra que vagis, dansa que ballis." Finalment, es fa referència a la sequera actual, que contrasta amb el refranyer tradicional que descriu el maig com un mes d'aigua i flors, recordant les pregàries per la pluja que s'estan realitzant en diverses localitats.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
20'
La Festa de la Invenció de la Santa Creu
La Trobada de la Santa Creu: Història i Tradició L'expert en cultura popular, Jordi Bertran, explora l'origen de la festa de la Invenció de la Santa Creu (celebrada el 3 de maig). El terme "invenció" s'ha d'entendre en el seu sentit llatí original: el descobriment o troballa física de la creu de Jesucrist. Els Orígens Històrics i Llegendaris La tradició se centra en la figura de Santa Helena, mare de l'emperador Constantí. Segons les cròniques medievals com la Llegenda Àurea: * Constantí va vèncer en la batalla del pont Milvio després de tenir una visió de la creu amb el missatge: > "Amb aquest senyal venceràs". * Santa Helena va viatjar a Jerusalem l'any 326 per localitzar la relíquia. * Amb l'ajuda d'un jueu anomenat Judas (qui més tard esdevindria el bisbe Quiriac), van trobar tres creus enterrades al Golgota. * Per identificar la vera creu, van dipositar un difunt sobre cadascuna; aquest va ressuscitar en entrar en contacte amb la tercera. Diferències entre la Invenció i l'Exaltació És habitual confondre dues festivitats que, tot i dedicar-se a la creu, commemoren fets diferents: 1. Invenció de la Santa Creu (3 de maig): Celebra la troballa original per part de Santa Helena. 2. Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre): Commemora la recuperació de la relíquia per part de l'emperador Heracli al segle VII, després que fos robada pels perses. La Tradició a Catalunya Aquesta festivitat té un pes especial a les comarques gironines, especialment a Figueres. A més, ha generat diverses creences populars: * Benediccions de termes: Processons per protegir els camps. * Pronòstics meteorològics: Es creia que la direcció del vent el dia de la Santa Creu indicava d'on vindrien les pedregades i tempestes durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
20'
Cultura Popular i Sant Jordi: Llibres i Recomanacions
Monogràfic sobre Literatura de Cultura Popular En aquest episodi especial previ a Sant Jordi, en Jordi Bertram analitza la recent eclosió de publicacions dedicades a les tradicions catalanes, especialment aquelles vinculades a Tarragona. Es destaca com el panorama editorial ha evolucionat des de l'època en què el Joan Amades era pràcticament l'únic referent, fins a l'actualitat, on existeix un corpus ric i divers. Recomanacions de llibres destacats: "Tat, recull de moixaines, jocs i cançons per a infants": Escrit per Marta Badia i Àngels Vidal. Un treball centrat en la comunicació entre adults i infants a través del folklore, que inclou un CD amb materials sonors. "Moixigangues, Valencians i Castells": Un llibre-disc de format innovador on Josep Bargalló i altres autores exploren l'evolució històrica des dels balls primigenis fins als castells actuals. "El lleó de Tarragona, el rei de la festa": Una monografia d'Arcadi Cornador sobre aquest element del bestiari, analitzant des de la simbologia bíblica fins a la intrahistòria de la colla actual. "Tradicionari: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya": Concretament el volum 4, dedicat a la festa. Una obra ambiciosa que pretén ser el costumari del segle XXI, destacant per la seva qualitat fotogràfica i amplitud de temes (incloent-hi els bous). "La Víbria de Tarragona": Un quadern didàctic de caràcter pioner per a escoles, escrit per Gerard Elias, Josep Cornador i Marta Badia. La figura del mestre en la divulgació Es fa una reflexió sobre el paper fonamental dels docents de primària en la conservació de la memòria festiva. Bona part d'aquestes obres neixen de la necessitat pedagògica d'apropar les tradicions als més joves amb rigor però de forma amena. "Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
24'
La Guàrdia Suïssa Vaticana: Història, Mites i Tradicions
Orígens i Context Històric dels Mercenaris Suïssos L'actual Guàrdia Suïssa del Vaticà té les seves arrels en la fama dels helvètics com a guerrers d'elit. Durant el final de l'edat mitjana i el Renaixement, Suïssa era un territori amb pocs recursos però amb una població de soldats professionals molt valorats. Els Mercenaris a Europa • Eren coneguts com a soldats professionals que lluitaven per contracte i no per lleva. • Tenien una disciplina i tàctiques de moviment superiors, malgrat no disposar de gran artilleria. • Es feia el paral·lelisme amb els almogàvers de la Corona d'Aragó, tot i que aquests últims eren d'un període anterior. Fundació i Fets Heroics al Vaticà El cos oficial va ser fundat el 22 de gener de 1506 sota el papat de Juli II. La tria d'aquests soldats va venir influenciada per l'experiència dels papes Bòrgia, d'origen català, que van utilitzar aquests mercenaris en les guerres italianes. El Saqueig de Roma (1527) L'episodi més tràgic i heroic de la seva història va ocórrer l'any 1527, durant el Saco di Roma: • 147 guàrdies van morir defensant el Papa Climent VII. • Gràcies al seu sacrifici, el pontífex va poder escapar pel Passetto di Borgo (el corredor secret) fins al Castell de Sant Àngelo. • Actualment, el 6 de maig se celebra la seva festa en commemoració d'aquest acte de fidelitat. Requisits d'Admissió i Curiositats Moderes Avui dia, per formar part d'aquest cos d'elit, els aspirants han de complir condicions molt estrictes: • Tenir la nacionalitat suïssa i ser catòlics. • Tenir entre 19 i 30 anys, estar solters i mesurar com a mínim 1,74 metres. • Haver passat per l'escola militar suïssa. "El jurament es fa aixecant els tres dits de la mà dreta, representant la Trinitat, i es jura fidelitat al Papa actual i als seus successors." Sobre l'estètica, hi ha la llegenda que el colorit uniforme del Renaixement va ser dissenyat per Miquel Àngel, tot i que no està confirmat històricament. La Guàrdia té tres sants patrons: Sant Martí, Sant Sebastià i el suís Sant Nicolau de Flüe.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
24'
Profetes i les Profecies de Sant Malaquies
Introducció als Profetes i el seu Rol Històric En el context mediàtic de l'adeu a Joan Pau II, el programa explora la figura del profeta des d'una vessant popular i històrica. Es defineix el profeta no només com algú que prediu el futur, sinó principalment com un intèrpret del present i un portaveu de la divinitat. Característiques dels Profetes • Són personatges amb un caràcter carismàtic que actuen com a vehicles de la paraula de Déu. • Històricament, formaven un grup d'opinió amb influència social, sovint enfrontats als poders establerts o lobbies del seu temps. • Es distingeixen dels sacerdots per la seva independència dels santuaris oficials. Els Profetes Canònics L'antiguitat distingeix entre diferents tipus de profetes reconeguts per l'Església: • Profetes Majors: Com Isaïes, Jeremies i Ezequiel. • Profetes Menors: Un grup de dotze on apareix el nom de Malaquies, un profeta canònic d'abans de Crist. El Misteri de Sant Malaquies i el Vaticà És fonamental no confondre el profeta bíblic amb Sant Malaquies d'Irlanda (segles XI-XII). A aquest darrer se li atribueixen les famoses profecies sobre els Papes, tot i que existeixen dubtes sobre la seva autenticitat: Les Profecies Papals • El text descriu una llista de 112 Papes mitjançant lemes descriptius (com el De labore solis per a Joan Pau II). • Segons el calendari de la profecia, ens trobaríem a les acaballes d'aquesta llista. • L'últim Papa, referenciat com Pere el Romà, precediria la destrucció de la ciutat de les set muntanyes (Roma) i el judici final. "En l'última persecució a la Santa Església Romana, ocuparà la cadira Pere el romà... la ciutat de les set muntanyes serà destruïda." Interpretacions i Crítica • Tesi conspirativa: Alguns estudiosos (com el jesuïta Menestrier) defensen que els textos foren creats al segle XVI per influir en un conclave específic. • Visió transformadora: Interpretacions menys catastròfiques suggereixen que la "fi de Roma" podria simbolitzar una transformació de l'Església o el retorn de la seu a Jerusalem, i no necessàriament la fi del món físic.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
20'
Les Pasquetes: Tradicions, Aplecs i Rites de Primavera
Les Pasquetes: El Perllongament de la Pasqua El programa d'avui analitza el fenomen de les Pasquetes, una celebració que té lloc el cap de setmana posterior a la Pasqua Florida. Jordi Bertran ens explica que, tot i no haver-hi una norma fixa, cada territori de l'àmbit català adapta aquesta festivitat segons les seves tradicions locals. Principals Traditions i Models Territorials Comarques Tarragonines (La Terra Alta i el Priorat): Es caracteritza per la continuació de l'aplec de Pasqua. Llocs emblemàtics com la Fatarella celebren romeries a l'ermita de Sant Francisco. Destaca el rumiatge de Vilalba dels Arcs fins a l'ermita de Santa Madalena de Berrús, considerat el més llarg de Catalunya amb unes cinc hores de recorregut. Comarques Gironines: A Peralada, la Festa Major de Pasquetes s'estén durant tota la setmana. A Castell d'Aro, la festa se centra en la plantada del pi, simbolitzant l'arribada definitiva de la primavera. El Vallès (Figaró-Montmany): Se celebra una festa votada arran de la Guerra del Francès. El ritual inclou la tala, trasllat i posterior crema d'un pi durant la vigília de la festa dels sants patrons. El Sentit Religiós i Iconogràfic L'expert remarca que la iconografia de les Pasquetes canvia respecte a la Setmana Santa: "La imatge de les Pasquetes no és una imatge penitencial, sinó una imatge de resurrecció." Un exemple singular és la festa del Sant Dubte d'Ivorra (la Segarra), que commemora un miracle de l'any 1010 on un calze es va convertir en una font de sang. Aquestes festes tanquen el cicle de la Pasqua amb un missatge de vida i comprensió.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
24'
Tradicions i Processons de Setmana Santa als Països Catalans
Guia de Tradicions de Setmana Santa Aquest episodi ofereix un recorregut detallat per les manifestacions culturals i religioses més singulars de la Setmana Santa arreu dels territoris de parla catalana. Des de representacions teatrals d'origen medieval fins a processons amb un elevat valor artístic. Dimarts i Dimecres Sant: Teatre i Art • Sant Vicenç dels Horts: Es destaca l'Auto Sacramental (o Misteri), un text fixat al segle XVIII per fra Antoni de Sant Geroni. Es representa a l'interior de l'església i destaca per la importància dels apòstols i els armats. • Oriola (País Valencià): Una de les celebracions més riques artísticament. El dimecres surten passos amb talles de Francisco Salzillo, com el del Lavatorio. És singular la presència dels Armaus, una centúria romana amb més de 800 socis que roten diàriament. • Palma: El dimecres destaca la Processó del Silenci, tot i que recentment s'han incorporat molts nous misteris a la desfilada. Els Sons de la Passió i el Dijous Sant • El programa inclou un enregistrament històric de la Morera de Montsant (1987) on s'escolten els tocs de matraques i carraus, instruments fusta que substituïen les campanes en senyal de dol. • Vilalba dels Arcs: Recomanació especial per a la seva passió itinerant pels carrers i camps del poble, destacant la seva integració amb l'entorn natural. Divendres Sant i Resurrecció • Sineu (Mallorca): Celebra els davallaments, on es desclava una figura de Crist de la creu. La tradició culmina amb un vessant gastronòmic als cellers del poble, menjant frit i porcell arrustida. • Perpinyà: La Processó de la Sanc destaca pel personatge del Condemnat, vestit de vermell, que recorda l'antiga tasca de les confraries d'acompanyar els reus fins al patíbul. • Ascó (Ribera d'Ebre): El Diumenge de Resurrecció se celebra la Processó de l'Angelet, on un infant menor de set anys realitza una dansa ritual davant la imatge de la Mare de Déu sota una pluja de pètals. "Les confraries de la Sanc acompanyaven amb una campaneta els reus de mort fins al patíbul; aquest element tràgic encara es manté a Perpinyà."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
19'
La Processó dels Dolors i la tradició de Mieres
Introducció a la festivitat dels Dolors Aquest episodi se centra en la celebració de la Mare de Déu dels Dolors, que té lloc el divendres anterior al Diumenge de Rams. S'analitza com aquesta festivitat marca l'inici del cicle de Setmana Santa, destacant la seva importància en diverses poblacions catalanes. Origen i simbolisme L'Ordre dels Servites: La devoció va ser difosa a Catalunya principalment per l'ordre dels servents de Maria (servites), fundada a la diòcesi de Girona al segle XVII. Iconografia: Es posa èmfasi en la imatge del cor travessat per espases o la figura de la Pietat (la Verge amb Jesús a la falda). La singularitat de la processó de Mieres El programa dedica una part central a la població de Mieres, a la Garrotxa, per la seva processó única que combina teatre i litúrgia de carrer: Representació interior i exterior: A diferència d'altres llocs, la festa comença amb representacions teatrals (passions) dins l'església de Sant Pere de Mieres i continua als carrers. Personatges de carn i ossos: Es manté la tradició de persones que representen personatges bíblics (Jesús, apòstols, les tres Maries) en comptes d'utilitzar només imatges escultòriques. Els butxins o dimonis: Apareixen personatges diabòlics amb banyes que fan patir a Jesús, un element molt singular dins la Setmana Santa. El cant de la sentència: Un pregoner publica la condemna de mort amb una cantarella medieval que s'ha mantingut gairebé inalterable des del segle XVIII. "Aquesta és la sentència... que clavat en creu mori sense remei i que sigui càstig per ell i per tots els altres un gran escarment." Recomanacions de Setmana Santa Finalment, es fa un repàs per altres cites claus del calendari: Processó de la Passió de Tortosa: Recomanada pel seu valor històric el Diumenge de Rams. Besalú i Berga: Esmentades com a poblacions amb gran tradició mediàtica en les seves processons dels Dolors i passions.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
22'
La Festa de la Magdalena i tradicions de Quaresma
Introducció a les 'Treves' de la Quaresma En aquesta edició del programa, Jordi Bertran explora com el calendari tradicional ha creat espais de celebració per suavitzar la rigorositat de la Quaresma. Aquestes festivitats, definides com a "petites trebes", sovint tenen arrels pre-cristianes o mites fundacionals que precedeixen la configuració religiosa actual. La Magdalena de Castelló: El Mite Fundacional La festa major de Castelló de la Plana, la Magdalena, té una característica única: no està dedicada directament a un patró, sinó al mite fundacional de la ciutat. La tradició commemora el trasllat dels antics pobladors des del turó de la Magdalena fins a la plana. La Romeria de les Canyes: És l'acte central on milers de persones peregrinen carregant una canya amb una cinta de seda verda. Elements simbòlics: Els bastons de canya i els fanals (gaiates) recorden els estris que van usar els avantpassats per travessar les zones pantanoses durant la nit. La Gaiata: Actualment, els antics fanals s'han convertit en carrosses de llum monumentals que representen cada barri. Altres celebracions als Països Catalans L'espai també fa un recorregut per altres festes singulars d'aquest període: Sant Medir (Barcelona): Conegut pel seu rumiatge ancestral i la gran pluja de caramels. Festa de l'Aigua (Almacelles): Una celebració de caràcter gairebé carnavalesc en plena Quaresma. Els Nanos de Cocentaina: Una tradició del barri del Raval on s'exposen ninots burlescos fets amb teles i coixins que critiquen les autoritats i la societat local. Notes de Cloenda L'episodi finalitza amb un apunt sobre la prostitució històrica en la Magdalena, recordant que antigament les autoritats n'havien prohibit la participació pels excessos que es produïen. Musicalment, el programa s'acomiada amb l'Schola Cantorum de Tarragona i la peça "Vos us apiadeu de tothom, Senyor", pròpia de l'inici de la Quaresma.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
25'
Sàtira, tradició i la polèmica del testament al Carnaval
Tradició Catalana i Literatura Popular L'episodi explora la riquesa de la cultura popular catalana a través de les seves expressions rimades, des de refranys meteorològics fins a cançons reivindicatives. Es destaca com la tradició oral ha servit històricament per canalitzar el sentiment del poble. Cançons i Reivindicació Social Es repassen diversos gèneres de la cançó popular que sovint es confonen o s'encavallen: • Caramelles: Tot i que sovint es veuen com a cançons d'amor o de ronda, tenen un vessant de sàtira i crítica social. • Corrandes: Especialment populars a la Catalunya central, servien per a la improvisació. • Cançons de vaga: Com el cas de la Jornada de vuit hores (1917), que utilitza l'estructura popular per a la lluita obrera. El Límit de la Sàtira: La Polèmica de Tarragona El gruix de la discussió se centra en la polèmica generada pel testament del Carnestoltes de Tarragona. En Jordi Bertran reflexiona sobre els límits de l'humor i la crítica: • Públic vs. Privat: La sàtira tradicional s'ha de centrar en fets públics i institucions, no en la vida privada de les persones. • Recursos Literaris: L'ús excessiu de paraules malsonants o l'insult directe sovint emmascara una manca de recursos poètics. • > "La sàtira i la ironia no són l'insult i la calúmnia; es basen en la intel·ligència literària de l'escriptor." Exemples Històrics de Crítica Es comparen els textos actuals amb testaments de 1989 i versos de Lo Canalero a les Terres de l'Ebre, demostrant que es pot fer una crítica ferotge al poder (com al govern del moment, el Vaticà o Salvador Dalí) sense caure en la grolleria gratuïta.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Tradicions i gastronomia de la Quaresma
La Quaresma: De la penitència al plaure gastronòmic En aquest episodi, Jordi Bertran ens convida a explorar la Quaresma, un període de 40 dies que, més enllà del seu significat religiós d'abstinència i sacrifici, ha configurat un ric univers de cultura popular i gastronomia. Iconografia i simbolisme La Quaresma es representa tradicionalment com una vella de set potes, sovint desproporcionada o desagradable, que porta elements del menú permès: * Un bacallà a la mà. * Una cistella de verdures o arangades. * Cada cama simbolitza una de les set setmanes que precedeixen la Pasqua. Els pilars de la cuina quaresmal Tot i que històricament aquests aliments s'associaven al càstig o al dejuni (ayunos i abstinències), avui dia són considerats veritables delícies de la dieta mediterrània: * El Bacallà: El peix rei del període. Protagonista de plats exquisits com l'arròs amb bacallà, els bunyols o el bacallà amb patates. * El Xató: Un plat que agermana el Carnaval i la Quaresma, amb presència destacada a Vilanova, Sitges i poblacions veïnes. * Els Bunyols: També anomenats brunyols a les comarques gironines, són típics dels dimecres i divendres de Quaresma o de festivitats com el Dijous Sant. * Legums i verdures: Productes que protagonitzen festes com la Diada de la Truita a Molins o la Pesolada al Maresme. Rutes i curiositats territorials A Mallorca, destaca la població de Porreres amb la mascarada de sa Jaia Corema i els judicis de ninots de palla. A Capellades, se celebra el Mercat Figater, on les figues seques preparades des de l'estiu i aromatitzades es converteixen en unes postres úniques. "Consumir determinats productes com ara el bacallà no és cap sacrifici, sinó tot el contrari."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
23'
Sessió de Benvinguda: Reflexions de Bona Nit
Introducció a la Sessió Aquest episodi recull una extensa seqüència de salutacions que serveixen com a base per a la reflexió nocturna. L'objectiu principal és establir un marc de proximitat i calidesa amb l'audiència mitjançant la repetició ritualística de la salutació. Dinàmiques de la Benvinguda • La reiteració de la frase serveix per crear un estat de calma. • Es busca connectar amb l'oient de manera directa i personal. "Bona nit com a mantra per tancar el dia i preparar el descans." Impacte de la Comunicació Nocturna El contingut se centra en la importància de les paraules de comiat abans de dormir. L'ús de mètodes d'expressió constants reforça la identitat del programa i la seva relació amb qui l'escolta.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
25'
Els Carnavals de Reus, Tarragona, Vilanova i Sitges
La Tradició del Carnaval al nostre Territori En aquest episodi especial, ens endinsem a fons en la celebració del Carnaval, comptant amb representants de les festes més emblemàtiques de Catalunya: Reus, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Tarragona. La conversa gira entorn de la identitat pròpia de cada celebració i les controvèrsies recents. Polèmiques i Cartells El primer gran bloc de debat se centra en la judicialització i la polèmica al voltant dels cartells d'enguany a diverses localitats: • Reus: Es discuteix la polèmica per l'ús del mantell de la Verge de la Misericòrdia al cartell. La Dolors Soler aclareix que va ser una decisió per unitat de les colles com a símbol d'orgull i no de sàtira. • Valls i Roses: També s'esmenten problemes amb drets d'imatge i reaccions de diferents col·lectius que han forçat canvis en la imatgeria festiva. • Sitges: En contraposició, el seu cartell ha jugat amb una estètica "lletjota" per generar conversa sense entrar en conflictes religiosos. "El pecat no està mai en l'objecte artístic en si, sinó en els ulls de qui s'ho mira." Característiques de cada Celebració Cada convidat exposa l'essència que fa únic el seu Carnaval: • Vilanova i la Geltrú: Definat com un carnaval per viure i no només per veure. Destaquen les guerres de caramels i la forta càrrega satírica. • Sitges: Conegut pel seu luxe, la ploma i els lluentons, però també amb una vessant gastronòmica potent com el Xató. • Tarragona: Es descriu com un espectacle en moviment amb més de 3.000 participants, combinant sàtira i tradició. • Reus: Molt participatiu i centrat en la sàtira local, amb actes gastronòmics com l'esmorzar popular a la Plaça del General Prim. Rivalitats Sanes i Gastronomia L'episodi tanca amb un repàs a les picabaralles habituals entre ciutats veïnes per la capitalitat de la festa o per la recepta autèntica del xató, refermant que la xispa entre Reus i Tarragona, o Sitges i Vilanova, és el que manté la festa viva.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
22'
Polèmica i història del Carnaval al Camp de Tarragona
El Carnaval a debat: Tradició, sàtira i polèmica En aquesta conversa, Jordi Bertran analitza l'actualitat del Carnaval al Camp de Tarragona, centrant-se en les controvèrsies generades pels cartells d'enguany a ciutats com Reus, Valls i la mateixa Tarragona. Les polèmiques dels cartells Es discuteixen diversos elements que han causat enrenou mediàtic i social: - Tarragona: Un cartell celebrat per la seva inversió de rols, mostrant una figura masculina amb perruca, que recorda l'esperit original de la festa. - Reus: La polèmica pel cartell que mostrava el mantell de la Mare de Déu de la Misericòrdia en un estenedor amb accessoris poc convencionals (com un preservatiu), fet que ha provocat el rebuig de sectors religiosos. - Valls: El debat sobre si una institució pública ha de finançar sàtires que poden ser vistes com una manca de respecte a les creences religioses. Perspectiva històrica i antropològica Jordi Bertran aporta una visió acadèmica per contextualitzar la sàtira: - Origen de la sàtira: Des del concili de Trento o les prohibicions del segle XIV, el Carnaval ha estat un espai d'enfrontament amb el poder (Església i Exèrcit). - El mantell com a símbol: S'explica que vestir les imatges és una tradició relativament recent i que la mofa d'elements sagrats ha estat una constant històrica. - Evolució de les Rues: Les desfilades actuals neixen al segle XIX com una paròdia de les entrades solemnes de reis i arquebisbes. Reflexions sobre la llibertat i la tolerància El diàleg conclou amb una reflexió sobre la necessitat d'un clima de tolerància religiosa i diàleg entre comunitats, tot recordant que el Carnaval és, per definició, una festa d'exhibició i crítica social on la ciutadania n'és la protagonista absoluta. "L'estructura de les rues d'avui és una mofa absoluta de les entrades dels prelats i dels reis."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
22'
Cultura popular, refranys i remeis per al refredat
Tradició i medicina popular davant les afeccions hivernals En aquest episodi, Jordi Bertran s'endinsa en la riquesa de la cultura popular per explorar com la tradició ha gestionat històricament la salut, especialment els refredats i altres afeccions pròpies de l'època de fred. A través d'un exhaustiu recull de refranys i creences, s'analitza la visió popular que contraposa el fred i la calor com a eixos de la malaltia. El calendari festiu i els sants protectors L'espai comença corregint algunes imprecisions sobre la setmana dels barbuts, destacant la figura de Sant Blai (3 de febrer) com l'advocat contra el mal de gola i la tos. Es mencionen diversos sants vinculats al fred: Sant Antoni Abat i Sant Pau Hermità: icones dels barbuts. Sant Sebastià: tot i el seu martiri, es destaca que iconogràficament no és barbut, sinó inverbe. Sant Blai: el sant clau per a les afeccions de gola, amb la tradició de beneir aliments. Remeis i refranyer de salut El diàleg ofereix una llarga llista de refranys que serveixen tant de diagnòstic com de teràpia preventiva. Es discuteixen conceptes de la medicina popular (o etnomedicina) que encara perviuen: Dualitat Fred-Calor: es creu que certs aliments "calents" (com l'all, la xocolata o el cafè) guareixen malalties "fredes". Remeis naturals: l'ús del romaní, el fonoll per al païdor (estómac) o els vapors d'eucaliptus per a la tos. La influència del fred: es distingeix entre el fred sec i el fred humit (molt present a Tarragona), aquest darrer considerat més perillós per la seva capacitat de penetració en l'organisme. Gastronomia ritual de Sant Blai Finalment, es fa un recorregut pels productes que es porten a beneir per protegir la gola: "Sant Blai, Sant Dixós, guarda'm la gola i endusta la tos." Es mencionen des dels panets i rotllos beneïts (a Mallorca o València) fins a les pomes, fruits secs i el Coc de Sant Blai de Falset, subratllant que molts d'aquests productes s'elaboren sense llevat per afavorir-ne la conservació.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
28'
Sant Antoni i la història de la cera i les espelmes
Introducció a la Setmana dels Barbuts L'episodi comença repassant el refranyer popular sobre el fred intens del gener, vinculat a la Setmana dels Barbuts (Sant Pau, Sant Maur i Sant Antoni). Aquestes festivitats no només marquen el calendari religiós, sinó que històricament estan lligades a l'ús del foc i la il·luminació artificial. Evolució històrica de les espelmes Es fa un recorregut des de la prehistòria fins a l'actualitat: • Orígens: Fa 30.000 anys ja s'utilitzaven llànties de greix a Europa. • Egipcis i Romans: Ús de mides i torxes de canya. Els romans van ser els primers a usar la cera d'abella. • Segle XIX: L'arribada de la parafina (derivat del petroli) i l'invent de l'estearina van fer l'enllumenat molt més barat i accessible. Tipologia i simbologia litúrgica La cera ha estat un element d'ostentació en el món cristià. Es detallen diversos formats: • Ciri Pasqual: Símbol de la llum de Crist amb les lletres alfa i omega. • Atxes i Blandons: Velons quadrats o cilíndrics per a les processons, dissenyats per no apagar-se amb el vent. • Llànties votives: Espelmes de colors (normalment vermell) que els devots encenen per demanar favors. El gremi de cerers i el reciclatge S'explica l'organització dels artesans a Catalunya des del segle XIV. Existia una distinció entre els fabricants de cera d'abella (elit) i els de greix animal. Una dada curiosa és la picaresca de les processons: "Els cerers llogaven la cera a pes; els participants pagaven només pel que havien consumit, retornant la resta per ser refosa i reciclada." Esoterisme i tradicions populars Finalment, es comenta el significat dels colors de les espelmes en la meditació (verd per a la prosperitat, blau per a la fidelitat) i s'avisa de la mala sort vinculada al color negre. També es recupera l'ofici de Tenebres i l'ús del tenebrari durant la Setmana Santa.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
23'
L'origen i simbolisme dels Reis Mags de l'Orient
Orígens Bíblics i el Misteri del Número 3 L'única referència als Reis Mags en els evangelis canònics es troba a l'Evangeli de Mateu, on curiosament no s'especifica cap número concret de mags. La xifra de tres personatges és una convenció que es va consolidar cap al segle V i es va refermar durant el segle XV per diversos motius simbòlics: • Al·lusió a la Santíssima Trinitat. • Representació de les tres edats de l'home. • Identificació amb els tres continents coneguts fins aleshores: Europa, Àsia i Àfrica. Mags o Astrònoms? El terme mag en l'època antiga no feia referència a l'il·lusionisme modern, sinó que s'associava a la figura de l'astròleg o astrònom. A través del coneixement dels astres i d'aspectes de caràcter sacerdotal, aquests personatges identificaven senyals divins al cel. La Procedència de l'Orient i l'Estel Tot i que la tradició parla genèricament de l'Orient, estudis històrics com els de Franco Cardini situen l'origen probable d'aquests personatges a Pèrsia, vinculats al culte mazdeista. Un element iconogràfic clau és l'estel de Nadal, la imatge del qual tal com la coneixem avui (amb cua) va ser popularitzada pel pintor Giotto després de presenciar el pas del cometa Halley. Un Missatge de Concòrdia Universal La festivitat dels Reis representa una crucial cruïlla de religions i races: • Diàleg Interreligiós: Simbolitzen el punt de trobada entre el judaisme (representat pels pastors), el cristianisme i el món pagà o l'Islam. • Evolució del Rei Negre: La imatge de Baltasar com a persona negra no apareix fins al segle XV o XVI per reforçar la idea de multiculturalitat i la presència de tots els confins de la terra. "Hi ha una voluntat de diàleg i de pau darrere del discurs dels mags, gent que prové de territoris que no pertanyien inicialment al cristianisme." Simbolisme dels Regals Els presents que els mags ofereixen tenen una càrrega semiòtica profunda per definir la naturalesa del nen Jesús: Or: Reconeixement de la seva condició de Rei. Encens: Símbol de la seva divinitat i esperit purificador. Mirra: Un unglüent funerari que prefigurava la seva humanitat i el seu sacrifici final.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
28'
Consells i receptes de cuina fresca per l'estiu
Cuina d'estiu amb Francesc Lledó En aquest darrer programa de la temporada, en Francesc Lledó del restaurant Marlott de Tarragona ens ofereix un recull de consells i receptes pràctiques per afrontar la calor. L'objectiu és preparar plats que siguin refrescants, rics en vitamines i fàcils de digerir. Guarnicions saludables i fruita a la planxa Una de les propostes més innovadores és substituir les clàssiques patates fregides per fruita a la planxa: • Meló a la planxa: Es talla a daus i es marca en una paella molt calenta amb sal i pebre. El sucre natural de la fruita caramel·litza ràpidament. • Préssec o poma: Es poden preparar seguint el mateix procediment. • Tomàquet marcat: Passar-lo per la planxa perquè quedi cruixent per fora però mantingui la textura crua a l'interior. Elaboració de salses casolanes Es detalla la preparació de dues salses clàssiques per acompanyar plats freds: • Salsa Tàrtara: Feta a base de maionesa de pot (per seguretat alimentària a l'estiu) barrejada amb encurtits (tàperes, cogombres, cebetes) i ceba fresca picada. • Salsa Rosa (recepta professional): Lluny de la barreja simple de kétxup i maionesa, en Francesc proposa fer una americana amb caps d'escamarlà flambejats amb whisky, reduïda amb un sofregit de tomàquet i ceba. Plats d'estructura: Pastissos i Truites • Pastís de pa de motlle: Un clàssic que es munta per capes (enciam, tonyina, marisc, salses) i que requereix ser premsat i filmat a la neura per agafar consistència. • Pastís de truites: Elaboració de diverses truites (patata, carabassó, espinacs) que es poden farcir en fred amb maionesa i verdures. • Truites dolces: Propostes curioses com la truita de pinya farcida i flambejada amb rom i sucre. Amanides i conservació "L'ideal és tancar-se un dia a la cuina i cuinar per tota la setmana." • Es recomana preparar sofregits i samfaines en grans quantitats i conservar-los en potets de vidre coberts d'oli o congelar-los en porcions. • Amanides de llegums: Empedrats de fesols o cigrons amb romesco fred com a opció nutritiva i fresca. • Pesto original: Preparat amb alfàbrega, julivert, pinyons i escaldat amb una mica d'aigua de la cocció de la pasta.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
31'
Amanides d'estiu, vinagretes i olis aromàtics
Tècniques i Idees per a Amanides Creatives L'episodi d'avui amb Francesc Lledó se centra en com transformar les amanides d'estiu en plats variats i sorprenents, fugint de la monotonia. La clau resideix en la imaginació i l'ús de bases alternatives com llegums o fruites. Bases i Varietats d'Amanides • Llegums: Cigrons, fesols o llenties aporten textura i nutrients. • Fruites: Ús de fruita fresca de temporada (pinya, meló, préssec) com a ingredient principal o acompanyament. • Escabetxos: Un recurs tradicional per consumir en fred (sardines, gallines, guatlles) que combina amb vegetals. • Pastissos salats: Capes de pa de motlle farcides amb llegums i enciams. Els Formatges a la Cuina Freda S'exposen quatre maneres d'integrar el formatge: 1. Formatges neutres: Macerar formatge de Burgos o mató en olis aromatitzats amb herbes. 2. Vinagretes de formatge: Triturar iogurt o formatge fresc com a base líquida per a salses. 3. Formatges en calent: Gratinar formatge de cabra sobre una base cruixent per no escalfar l'enciam. 4. Formatges ratllats: Ús de parmesà o gruyère per a vinagretes de morter tipus pesto. Elaboració de Melmelada de Mores i Salsa Gàstrica Es detalla el procés per fer una bona melmelada de mores silvestres: "El secret és no posar-hi molt de foc. Si es fa a foc alt, es crema i agafa gust de caramel perquè la mora té poca aigua." • Consell: Deixar marinar les mores amb sucre 12 hores abans de coure perquè el fruit "plori". • Per convertir-la en salsa salada, s'ha de barrejar amb vinagre per crear una gàstrica. El Rebost d'Olis Aromatitzats Es proposa tenir una col·lecció de setrills amb olis preparats per estalviar temps: • Oli d'olives negres: Triturant oliva d'Aragó per potenciar el color i gust. • Oli d'anxoves: Triturat amb filets sencers per a presentació. • Oli d'herbes: Confitar alls, farigola i romaní a 70-80 graus. • Oli de fruits secs: Especialment el de vellan torrada, triturat fins que quedi una textura de puré.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
28'
Cuina tradicional: Pollastre amb Escamarlans
Pollastre amb Escamarlans: Un Plat de Festa Tradicional En aquest episodi de Tarragona Ràdio, en Francesc Lledó del restaurant Marlott ens guia per una recepta de cuina mar i muntanya que, tot i ser laboriosa, és ideal per a ocasions especials o celebracions familiars. Preparacions Base: L'Americana i el Sofregit • La clau del gust resideix en una bona americana de crancs de platja. Es tracta de daurar els crancs, flambejar-los amb brandi i bullir-los amb ceba i pastanaga. • Aquesta salsa es pot congelar en glaçoneres per a usos futurs en fideuàs o guisats de peix. • El sofregit de ceba pot demanar temps (fins a una hora) per aconseguir la textura i color rosa adequats abans d'afegir el tomàquet. La Picada: El Secret del Sabor La picada és, segons el cuiner, l'element més important del plat: • Ingredients: Ametlles torrades, all, julivert, safrà i galeta (per travar la salsa). • > "És bàsic torrar el safrà; amb la meitat de quantitat tindràs el doble de gust." • El safrà es torra lleugerament embolicat en paper d'alumini durant uns segons sobre la flama. Cocció i Maridatge • El Pollastre: Es recomana un pollastre de corral (més de 2 kg) per la seva carn ferma i gustosa. • Tècnica: Es cou el pollastre sencer al forn (170-180 °C) amb la salsa americana i els caps dels escamarlans durant uns 90 minuts. Les cues s'afegeixen només els últims 5 minuts per evitar que es passin de cocció. • Vi: Es suggereix un vi blanc amb cos i certa criança, com un Chardonnay o un Macabeu de la zona, que aguanti la potència de la carn i el marisc.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
26'
Sopes fredes i receptes d'estiu amb Francesc Lledó
Receptes i Varietats de Sopes Fredes per l'Estiu En aquest episodi, el xef Francesc Lledó, del restaurant Marlott de Tarragona, ens ofereix una guia completa per preparar sopes fredes, ideals per combatre la calor i aprofitar els nutrients dels productes de temporada. El Salmorejo: Qualitat i Tècnica El xef destaca que el secret d'un bon salmorejo resideix en la qualitat del tomàquet, recomanant varietats carnoses i molt madures. A diferència del gaspatxo, no s'hi afegeix aigua per mantenir una textura espessa. • Ingredients clau: Tomàquet, pa sec (pot ser integral per afegir fibra), oli d'oliva verge, vinagre de Jerez i una punta d'all. • Consell de preparació: Triturar el tomàquet a velocitat lenta per no trencar les llavors, evitant així que la barreja s'amargui. • Variants creatives: Es pot acompanyar amb bacallà sec, olives negres, taronja, pernil o crostons. L'Ajo Blanco i les Sopes de Fruita L'elaboració de l'ajo blanco es presenta com una opció més sofisticada que requereix previsió: • Cal hidratar les ametlles amb llet o aigua durant unes 12 hores abans de triturar-les. • L'acompanyament tradicional és el raïm, tot i que combina excel·lentment amb el meló. "Les sopes naturals és millor fer-les pràcticament al moment per no perdre vitamines i evitar l'oxidació." Sopes de Meló i Sorbets Casolans Es descriu una recepta senzilla de sopa de meló amb vi Gewürztraminer, que aporta un aroma floral distintiu. Lledó també suggereix transformar els gaspatxos en sorbets refrescants, ja sigui utilitzant una sorbetera o congelant la barreja en glaçons per triturar-los posteriorment. Novetats al Restaurant Marlott El xef aprofita per anunciar la nova carta d'estiu, on manté clàssics com la terrina de pop i introdueix plats nous com el colomí escabetxat amb gelat de poma àcida i el risotto de sèpia i safrà.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
31'
Batuts, consells de neteja i ús del sifó a la cuina
Batuts i Begudes d'Estiu: Nutrició i Creativitat L'episodi se centra en com combatre la calor i la possible pèrdua de gana mitjançant batuts saludables i refrescants. El Francesc Lledó ens explica que el batut és una evolució de la papilla infantil, però amb un toc més sofisticat. Tècniques de Preparació • Congelació d'ingredients: Un truc clau és congelar la fruita o el líquid (llet, cafè, te) prèviament per obtenir una textura cremosa i freda sense dependre exclusivament del gelat. • Substituts saludables: Es proposa l'ús de iogurts descremats o begudes de soja per reduir el contingut de greix. • Aromatització: La menta es considera la reina dels batuts. També s'hi poden afegir encenalls de xocolata, canyella o cafè en gra per potenciar el sabor. "Qualsevol ingredient gelat, acompanyat d'un líquid, permet fer un batut; visca la imaginació!" La Llet Merengada Casolana Es detalla la recepta d'aquest clàssic, destacant dues maneres d'aromatitzar la llet amb canyella i llimona: 1. Infusió en calent: Més ràpida i amb un gust estàndard. 2. Infusió en fred: Requereix unes 12 hores, però ofereix matisos més naturals i subtils. El toc final s'aconsegueix incorporant clares d'ou muntades a punt de neu (però cremoses) a la llet ben freda. El Sifó: De la Cuina Professional a la Llar Un dels temes destacats és la democratització de l'ús del sifó. Aquest estri ja no és exclusiu de xefs com Ferran Adrià, sinó que és assequible per a qualsevol cuina domèstica. Aplicacions del Sifó • Escumes ràpides: Permet fer batuts molt airejats i lleugers. • Nates personalitzades: Es pot infusionar la nata amb fruites (com maduixes o cireres) sempre que es filtrin bé per no obstruir l'aparell. • Cocteleria per a adults: Ideal per acabar combinats amb escumes de fruites, com un còctel de cava amb escuma de maduixa. Consells Pràctics per a la Llar El cuiner comparteix un remei casolà per mantenir la nevera neta i sense olors durant l'estiu: • Netejar amb sabó bactericida i esbandir amb unes gotes de lleixiu. • Col·locar un platet amb cafè molt a l'interior, ja que actua com un excel·lent absorbent d'aromes.