Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

49-72 de 2770

Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres des del Balcó: Nostàlgia i Mar
Un Viatge Musical a través de l'Havanera L'episodi d'aquest diumenge 21 de maig de 2006 de Havaneres des del balcó ens proposa un recorregut emocional per la tradició musical lligada al mar i a l'enyorança dels emigrants. Les peces seleccionades exploren la dualitat entre la nostàlgia de qui marxa a ultramar i la passió dels qui viuen per la mar. El sentiment d'ultramar El programa destaca la figura dels somiadors que, segles enrere, abandonaven les vinyes i les llars per buscar fortuna a les amèriques, sovint trobant-se amb la decepció en arribar al nou destí. • Grup Gallur: Interpreten Nostalgia, de Maximino Lizarralde, una peça que evoca la tristesa i el record constant de la terra deixada enrere. • Nati Mistral: Aporta el seu estil característic amb l'havanera Amor marinero, una composició de Bazán, García i Tejero que narra una història d'amor marcada per les amarratges i la vida dels mariners. Formacions i territorialitat Es posa èmfasi en la riquesa dels grups locals i la pervivència del gènere: • Cant de Taberna: Aquest grup de Palamós, fundat l'any 2000, és presentat a través del seu primer registre discogràfic. S'escolta la cançó Ulls verds, amb lletra de Josep Miquel Servià i música de Ricard Vila, que destaca per la seva sensibilitat poètica. • L'Havanera a Xile: El programa explora l'arrelament del gènere a Sud-amèrica amb la interpretació de la peça anònima Bella esperanza a càrrec de Sonia Pinto i el grup Ecos de Antaño. "Uns horitzons limitats eren les que moltes vegades veien des de la seva llar... els somiadors que segles enrere volien anar a ultramar."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Havaneres i Cants de Taverna: De la Gavina a Cuba
Introducció a la Tradició Marinera Aquest episodi del 14 de maig de 2006 ens submergeix en l'univers de les havaneres i els cants de taverna, explorant la nostàlgia del mar i els vincles històrics entre Catalunya i les Antilles. Peces Clàssiques del Cançoner L'episodi presenta una selecció musical interpretada per diversos grups i solistes que mantenen viva la flama de la cançó marinera: La Nostàlgia i la Mar • La Gavina: Peça emblemàtica de Frederic Sirés, interpretada com a obertura, que evoca la melangia i el desig de volar sobre les onades. • Rosina o Rosina d'Humbert de Palmar: Interpretada per Terrain Dins, narra la història d'un amor perdut amb un oficial de Nova York. Històries de Taverna i la Habana • Allà en la Habana: Una havanera que descriu l'ambient de les antigues tavernes portuàries on es reunien pescadors i mariners. • Entre les barques: Una composició amb lletra de Josep Maria de Sagarra, que descriu l'amor vora el mar com una força flexible i calmada. Record Històric i Ultramar El programa dedica un espai important a la memòria dels catalans que van viatjar a Cuba durant els segles XVIII i XIX: "El meu avi va anar a Cuba a bordo del Català, el millor vaixell de guerra de la flota en ultramar." Homenatge a l'Avi • El meu avi: L'obra immortal d'Ortega Monasterio, interpretada pel grup Els Pirates, que recorda els mariners de Calella i Palafrugell morts en combat contra els americans. • Cuba querida: Una peça recopilada per Javier Montsalvatge que tanca l'episodi amb un cant d'amor a la terra cubana.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
26'
Habaneres des del Balcó: Tradició i Música
Habaneres i Tradició Musical L'episodi de Habaneres, des del balcó emès el 7 de maig de 2006, ens submergeix en un recorregut sonor que uneix les costes catalana, basca i cubana. El programa destaca per la seva selecció de peces clàssiques i contemporànies que mantenen viva la flama d'aquest gènere musical. Peces destacades i Interpretacions • La Bella Lola: Una de les peces més emblemàtiques del gènere, interpretada per Iñaki Basave i Jesús Mari Núñez. • Cinco canciones negras: Obra de Javier Montsalvatge de finals dels anys quaranta. S'ha destacat la segona cançó amb lletra de Rafael Alberti, que incorpora la melodia d'El Abanico. • Mare, vull ser pescador: Interpretada pel grup mallorquí Arpejots Habaneres Van (creats el 1994 a Sant Jordi). És una composició original d'Antònia Vilàs. Geografia de l'Habanera "En el bocho hasta los perros, beben agua de Bilbao." L'episodi no només es queda a la Mediterrània, sinó que viatja fins a Bilbao amb la cançó La fuente del perro, una marxa habanera guanyadora de premis el 2005. També hi ha espai per al folklore local amb la cantautora Isabel Mitach, qui dedica una peça a l'Hospitalet de l'Infant, descrivint la bellesa de la Costa Daurada i la seva història de pirates i mariners. Referents Clàssics Es tanca el bloc musical reivindicant la figura del cubà Ignacio Cervantes, pianista contemporani de Chopin i Liszt, les contradanses del qual són considerades l'arrel de l'habanera moderna.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
27'
Havaneres i música d'anada i tornada a Ràdio Tarragona
Exploració del gènere de l'havanera Aquest episodi del programa Des del Balcó realitza un recorregut musical pel gènere de l'havanera, destacant la seva naturalesa de viatge d'anada i tornada entre Cuba i la península Ibèrica. Peces musicals i interpretacions • L'havanera popular: El programa s'obre amb la interpretació coral de Por el mar, una peça que evoca la nostàlgia del mariner i l'amor per la terra de l'Havana i Espanya. • Ecologia i sentiment: S'inclou la cançó Dice que se muere el mar, interpretada per l'Orfeó i veus crevillentines, que fa una crida a la preservació de la mar davant del vené que calcina el seu si. Evolució de ritmes i estils L'espai explica com els ritmes musicals podien variar a causa de la transmissió oral i les influències geogràfiques: • Del bolero a la milonga: S'analitza com composicions d'arrel havanera han derivat en altres estils. Un exemple clar és Aquellos ojos verdes, composta originalmente com a havanera però interpretada aquí a ritme de bolero per Ana K. Gold. • Gato Pérez i la fusió moderna: Es presenta la figura de Gato Pérez i la seva cançó Veneno Blanco (Milonga Habanera), que trasllada el gènere a la Zona Franca de Barcelona amb una narrativa urbana de contraban. Instruments tradicionals Finalment, es destaca el paper de la gralla, un instrument de vent de fusta fonamental en la música popular catalana, amb una interpretació d'Ezequiel Molina a càrrec del grup Aires de Gralla. "No podré vivir en otra tierra... jamás me iré de mi torre vieja."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Sant Jordi entre Llibres, Roses i Havaneres
Celebració de la Diada de Sant Jordi Aquest episodi especial commemora el 23 d'abril de 2006, una jornada festiva marcada per la tradició dels llibres i les roses a Catalunya. El programa se centra en la tradició musical de les havaneres, oferint una selecció que fusiona la lírica popular amb la història del comerç d'ultramar. L'Havanera i la seva Arribada a la Península El programa destaca com el gènere de l'havanera va penetrar a les terres de l'interior, concretament a Castella i Lleó, a principis del segle XIX. Aquest fenomen es deu principalment a: • El comerç d'ultramar que es realitzava a través del Canal de Castilla. • La influència de països com Mèxic, representada en l'obra de Manuel María Ponce. "Solita paso la vida a la orilla del palmar, y solita me voy y vengo como las olas del mar." Interpretacions Musicals Destacades Durant l'episodi es poden escoltar peces clau d'aquest gènere: • A la orilla de un palmar: Interpretada pel grup de Valladolid Aguadulce, una composició original del mexicà Manuel María Ponce. • La Zamacueca: Una havanera anònima interpretada pel guitarrista xilè Jorge Rojas Zegers, que porta el nom d'un conegut gènere musical xilè. L'episodi conclou amb un comiat cordial repetit que tanca la jornada festiva del 23 d'abril.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres des del Balcó: De Torrevella a Cuba
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi del programa Habaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, emès originalment el 7 d'abril de 2006, ofereix una cuidada selecció de peces que uneixen la tradició de la península amb la influència cubana. Torrevella i la influència de Ricardo Lafuente El programa destaca la història de l'agrupació El Alpargate, fundada el 1954, que més tard esdevindria la Orquesta y Coros Salinas de Torrevieja. Es posa èmfasi en l'obra del seu director: • Interpretació de la peça Torrevieja, un reflex de la connexió emocional entre la ciutat costanera i Cuba. • L'havanera es descriu com un gènere sentimental, sensual i popular. Clàssics i Tradició Marinera Es presenten diverses peces que formen part del cançoner recollit per Javier Montsalvatge l'any 1948: • El grup Lobos de Alta Mar interpreta Mi querida mamá, una peça carregada de lirisme i dramatisme amorós. • Es destaca la cançó Mariner de terra endins, obra de Narcisa Oliver i Josep Bastons, interpretada pel grup Peix Fregit. Aquesta obra narra la nostàlgia d'un pastor que somia amb un mar que mai ha vist. L'Havanera al País Basc El programa també explora la presència d'aquest gènere al nord de la península: • S'introdueix una peça en èuscar provinent de Portugalete, interpretada per l'Ochote Danok Bat. • Es tanca amb un registre en directe d'Iñaki Basabe i Jesús Mari Núñez amb la popular havanera basca Adiós playas donde aspiré, gravada a Bermeo l'any 2004. "Torrevieja és un mirall on Cuba es mira i, en veure's, sospira i es sent feliç."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
28'
Havaneres des del balcó: Els pescadors del Francolí
Havaneres des del balcó L'episodi del diumenge 9 d'abril de 2006 del programa Havaneres des del balcó ofereix una selecció musical centrada en el gènere de l'havanera, destacant tant clàssics consolidats com noves formacions locals. Interpretacions destacades • Orquestra i cors Salinas de Torrevieja: L'episodi comença amb una interpretació de la peça Despierta Hermosa, sota la direcció musical de Ricardo Lafuente. Aquesta obra evoca imatges de Cuba (Camagüey) i el sentiment de la nostàlgia marinera. • Els pescadors del Francolí: S'introdueix un nou grup originari de Montblanc. Malgrat ser una vila d'interior, la formació adopta el nom del riu Francolí per presentar el seu repertori d'havaneres, demostrant la vitalitat del gènere a totes les comarques catalanes. Temàtiques i context "Despierta, hermosa, que ya es temprano. Dame la mano." El programa subratlla la connexió històrica entre les terres catalanes i les Antilles, utilitzant la música com a fil conductor per a relatar històries de pescadors, viatgers i la vida vora el mar o els rius. La secció final s'enfoca en la difusió de grups emergents que mantenen viva la tradició oral i musical de l'havanera.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Havaneres des del Balcó: Tradició, Història i Mar
Exploració de la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el 2 d'abril de 2006, ofereix un viatge musical i històric a través del gènere de l'havanera. El locutor ens guia per diverses composicions que capturen l'essència de la vida marítima, l'exili i la nostàlgia. Temes i Peces Destacades L'episodi destaca per la seva varietat i la profunditat de les lletres presentades: • L'edat de l'embarcament: Es reflexiona sobre com els joves d'antany s'embarcaven en edats tan primerenques com els 12 o 13 anys. • Temes de presidi i exili: S'analitza una anònima cubana del segle XIX que servia de comiat per als presos que eren enviats als presidis africans. • Varietat rítmica: S'inclou un pupurri que barreja fragments de peces clàssiques com La Paloma o Marinero. Cinema i Literatura El programa també estableix vincles culturals significatius: • Es parla de la col·laboració entre Josep Maria de Sagarra i el compositor Subirana. • Es menciona el vincle de figures com Manuel Valls Gorina i Javier Montsalvatge amb Calella de Palafrugell. • S'introdueix l'havanera de la pel·lícula La ciutat cremada (1976), que retrata l'època entre el desastre de Cuba i la Setmana Tràgica. "Si ves a mi madre que al muelle no vaya, pues me es muy triste me vea partir."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
28'
Havaneres des de l'Escenari de Tarragona Ràdio
L'Essència de l'Havanera a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui del programa Havaneres des del Balcó ens transporta cap als ritmes caribenys i la tradició marinera de Tarragona. En aquesta edició del 26 de març, s'explora la riquesa musical del gènere a través d'obres clàssiques i debats sobre la seva estructura rítmica. Composicions Ressenyades El programa destaca diverses peces que han marcat la història de l'havanera i gèneres afins: • Camagüeyana: Una interpretació que ens situa a les terres de Cuba i l'Havana. • La barca de oro: Obra de l'autor mexicà Abundio Martínez, interpretada amb sentiment pel grup Cavall Bernat. • Siboney: El clàssic del mestre René Lecuona, interpretat en aquesta ocasió per Els Pescadors de l'Escala. Debat sobre el Gènere Un dels punts clau del programa és la reflexió sobre què defineix realment una havanera: "No cal desfullar una margarida per decidir si va a ser composta com a havanera." Es discuteix si la identitat de la cançó recau exclusivament en el seu ritme característic o si la melodia també hi juga un paper fonamental. El locutor posa èmfasi en l'evolució de peces com Siboney, que malgrat els dubtes teòrics, ha estat popularitzada internacionalment per artistes com Nena Planas i Rita Montaner.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
26'
Havaneres des del balcó: Orígens i versions internacionals
Exploració del Món de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneras des del balcó de Tarragona Ràdio, emès el 19 de març de 2006, fa un recorregut per la influència i l'evolució d'aquest gènere musical a través de diversos països i intèrprets. Els Orígens i la Figura de Sebastián Iradier El programa destaca la figura de Sebastián Iradier, a qui s'atribueix la creació de l'havanera de saló. Es discuteix la llegenda al voltant de la seva influència en els orígens del gènere, citant personalitats com: • Pío Baroja • El músic cubà Eduardo Sánchez de Fuentes Interpretacions i Versions Culturals Es presenten diverses peces musicals que mostren la globalització de l'havanera: • Xile: Una explicació sobre com ballar havaneres seguida de la peça Bella Esperanza. • Alemanya: Una versió en alemany de la cèlebre La Paloma interpretada per Liselotte Malkowsky. • Espanya i Canàries: Versions clàssiques i contemporànies: - La bella Lola interpretada per Sara Montiel, extreta de la pel·lícula homònima de 1962. - Habanera embrujada pel grup Mestisay amb la col·laboració de Carlos Cano. - La Atlántida de Jacint Verdaguer i música d'Alonso, interpretada per Los Sabandeños. "Vente, niña, vente conmigo al mar, no temas los nubarrones del vendaval..." L'episodi conclou amb la felicitació de l'onomàstica de Sant Josep i el tancament per part de Javier Pardina i Núria Cartanyà.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Havaneres des del balcó: Una volta al món musical
Viatge per la lírica marítima i peninsular Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el març de 2006, ofereix una cuidada selecció de peces que exploren el gènere de l'havanera des de diverses perspectives geogràfiques i estilístiques. El programa destaca com aquest gènere ha influenciat músiques de Castella, el País Basc i fins i tot estils llatinoamericans. Interpretacions destacades • L'havanera de terra endins: Es presenta una peça curiosa interpretada per María Salgado, que descriu l'enyorança i la bellesa en una terra sense palmeres (Castella i Lleó), trencant el mite que l'havanera és exclusivament costanera. • Tradició Catalana: El duet format per Narcisa Oliver i Josep Bastons aporta el toc clàssic amb temes que evoquen la vida del mariner i els paisatges de la costa catalana. • Diversitat Lingüística i Estilística: - El grup basc Oskorri aporta una interpretació en euskera, demostrant la versatilitat del gènere. - Ana Reverte fusiona estils amb les seves denominades colombianes a ritme d'havanera, barrejant el sentiment flamenc i llatí amb el compàs clàssic del programa. Conclusió Instrumental "No us heu equivocat de programa... esteu escoltant havaneres des del balcó." L'episodi tanca amb una peça instrumental a la guitarra del xilè Jorge Rojas Zengers, interpretant La Criolla, una obra que subratlla l'arrelament d'aquestes melodies en la cultura hispana global. Equip Tècnic El programa ha estat conduït per Javier Pardina amb el suport tècnic de Núria Cartanyà al control de so, reafirmant la seva cita setmanal des de Tarragona.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Havaneres i Cançons Marineres: Monogràfic de Març
Introducció al gènere mariner L'espai musical emès el 5 de març de 2006 se centra en la tradició de les havaneres i la cançó marinera, destacant composicions clàssiques i grups de les comarques tarragonines i gironines. Peces destacades i autors Durant el programa s'interpreten diverses obres emblemàtiques que narren la vida vora el mar i les llegendes costaneres: • L'Encisadora: Interpretada per Les Veus de Reus, una composició de l'emblemàtic Ortega Monasterio. • El Pla de l'Empordà: Amb música i lletra d'Antònia Vilàs, interpretada pel grup Terra Endins de Palamós. La lletra narra un idil·li amorós entre un pastor i una sirena sota la lluna plena. • Noieta de Cambrils: Una peça amb lletra de Pere Elias i música de Joan Andreu, interpretada per Les Veus de Bot. La cançó evoca la nostàlgia del port i la figura de la dona marinera. Vell Pescador i influència menorquina El programa també explora altres estils com el valset mariner i la balada: • Veles i Vent (Vell Pescador): Obra de Josep Pujol (Llibori), ex-component de colles mítiques de Sant Feliu de Guíxols. Descriu l'enyorança d'un pescador que viu lluny del seu entorn natural i la seva percepció del mar com un lloc de calma i temporal. • Una altra Menorca: El grup Benfort canvia d'estil per oferir una balada menorquina amb música de Deseado Mercadal i lletra de Tòfol Mus, plena de referències a la bellesa de l'illa i les seves platges solitàries. "El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal." Tancament i llegat musical L'episodi conclou amb mencions a Ricard Viladesau, conegut principalment per les seves sardanes, però també autor d'havaneres com La rosa dels vents, reafirmant el ric patrimoni musical dels pobles de la costa catalana.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres des del balcó: Tradició, Història i Ràdio
Introducció i Tradició a la Costa Brava El programa ret homenatge a la tradició de les havaneres, especialment a aquelles interpretades a les tavernes de la Costa Brava durant la dècada dels 50. Es destaca la importància de preservar aquestes veus populars que formen part del patrimoni cultural. L'Havanera a Xile i les Cases de Cant Es descriu l'arribada de l'havanera a Xile com una música de saló elegant. Es mencionen les casas de canto a ciutats com Santiago i Valparaíso: • Eram llocs privats i sovint clandestins. • S'hi discutia de política i negocis mentre s'escoltava música. • L'ambient era selecte i servit pels mateixos propietaris. Grans Veus i Interpretacions L'episodi repassa diverses peces i autors clau que han marcat el gènere: - Joselito: Una gravació històrica de La Golondrina. - Imperio Argentina: La versió del popular tema Ven y ven d'Álvaro Retama i Rafael Gómez. - Margot Loyola: Interpretació del tema Tu nombre des de la perspectiva xilena. El Lligam amb el Mar A través de poemes de Josep Maria de Sagarra, s'explora la relació entre l'amor i el paisatge marí, descrivint l'amor a la vora del mar com un sentiment de molt poques paraules i gran serenor. "Qui perd el seu cor no pot cantar."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
29'
Havaneres Sentimentals i el Record de l'Havana
Introducció i Context Històric L'episodi s'inicia amb una immersió en la música tradicional marinera, concretament el gènere de l'havanera. Es destaca la connexió emocional entre la terra catalana i l'experiència de l'emigració cap a les colònies. L'Anàlisi d'Havaneres Específiques • L'Acomiadament i la Distància: Es narra la història d'un personatge que marxa a cercar fortuna, deixant enrere les costes d'Empúries amb la promesa de retornar. • El Desengany Amorós: Una de les peces centrals descriu la trista tornada d'un indià després de vint anys a l'Havana, només per descobrir a través d'una carta de la seva mare que la seva estimada, la Montserrat, ja s'ha casat amb un altre. Autoria i Temàtica Popular • Joan Lara: S'identifica aquest autor com el creador d'una de les peces clau, definida com una habanera sentimental i patriòtica. • Peces Tradicionals: Es presenta el tema popular "Ai Lola, si tu me quieres", explorant la lírica típica del gènere que barreja el desig amorós amb el context cubà. "I a la terra catalana es va llunyar, i el seu record no hi comença a cantar." L'episodi tanca amb una sèrie de comiats i una atmosfera de nostàlgia que defineix tot el cançoner popular de la costa.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
28'
Havaneres des del Balcó: Tradició de Calella a Xile
Presentació de l'Espai En aquesta edició del programa Havaneres des del Balcó, s'explora la riquesa musical de l'havanera a través de diversos territoris i èpoques, destacant tant les arrels catalanes com la seva forta presència a Llatinoamèrica. Havaneres de l'Empordà L'episodi dedica una part central a la zona de Calella de Palafrugell, bressol d'aquest gènere a Catalunya: • Cavall Bernat: S'inclou una gravació històrica de 1986 del grup Cavall Bernat. • Lletra i Música: Es destaca la col·laboració entre Pol Girbal (lletra) i Josep Bastons (música) en peces emblemàtiques. • Paisatge Local: Les cançons evoquen elements clàssics de la costa, com les Illes Formigues, les barques, el mar blau i els pins. Connexió Xilena El programa viatja fins a Xile per mostrar la versió internacional del gènere: • Ecos de Antaño: El grup xilè, dirigit per Sònia Pinto, interpreta l'havanera Allá en las playas. • Cases de Cant: Es fa referència a les Casas de Canto a Santiago de Xile i Valparaíso, uns espais de reunió musical privada actius fins als anys 30. • Peces Interpretades: Es presenta l'havanera Olvídame, una mostra de l'arrelament d'aquesta música al país andí. Grans Clàssics i Compositors L'emissió no oblida els grans autors universals: • Sebastián Iradier: Es menciona la seva figura com a pilar del gènere. • La Paloma: Interpretació d'aquesta obra mestra a mans del pianista crioll Jerry Roy Morton. "Calella blanca, Calella fina, tens la gavina en prop del mar... i gent que canta i que viu."
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres des del balcó: V Trobada a Tarragona
Monogràfic sobre el món de l'havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el diumenge 5 de febrer de 2006, ofereix un viatge musical a través del gènere de l'havanera, centrant-se en la promoció de la cultura marinera de les comarques tarragonines. Peces musicals i interpretacions clau L'episodi destaca diverses composicions clàssiques i contemporànies del gènere: • La barqueta de l'Albert: Una peça amb aire melancòlic que obre el programa, evocant la imatge de la navegació sota un cel blau. • El llop de mar: Composició de Ramon Carreras, interpretada pel grup Veles i Vents de Calafell. La lletra ret homenatge a la figura del vell mariner que enyora les seves jornades de pesca. • Habaneras de Cádiz: Interpretació d'un clàssic d'Antonio Burgos i Carlos Cano que uneix emocionalment les ciutats de Cadis i l'Havana. Esdeveniments destacats El programa serveix com a altaveu per a la Cinquena Trobada de Grups d'Havaneres de les comarques tarragonines, que se celebrarà el diumenge 12 de febrer al Centre Cultural de Valls. "Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert, s'endinsa en el blau del mar sota un cel marceret." Producció i tancament El programa ha comptat amb el suport tècnic de Núria Cartañà des del control de Tarragona Ràdio i la locució de Javier Pardina, qui convida els oients a retrobar-se el proper diumenge per continuar explorant els cants de taverna i de mar.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres i Música Popular a Tarragona Ràdio
La Tradició de l'Havanera i el Folklore Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la música popular i les havaneres, explorant peces històriques i adaptacions locals de diversos territoris. La transmissió destaca la connexió entre la música de mar i les celebracions populars. Peces Destacades i Grups Interpretatius L'episodi inclou interpretacions clau que formen part del patrimoni musical català i espanyol: • Llops de Mar: S'escolta un registre de l'any 1989 amb la cançó Cuba querida, una de les havaneres més antigues recuperades del folklore mariner. • Orquestina del Faberón: Interpreten peces del Quadern d'Acumuer (Osca), demostrant com les havaneres es ballaven en salons i espais de trobada popular. • Joana Pons amb ses Guitarres: Des de Menorca, el grup interpreta Llop de Mar de Ramon Carreras, aportant el so característic de les Illes Balears. Context Històric de les Danses Es fa referència a la funcionalitat de la música en el passat: "Qualsevol sala una mica gran servia, qualsevol diumenge era bo... i allí mateix es s'improvisaven uns passos." Es mencionen gèneres fusionats com l'americana i la rumba, que acompanyaven les celebracions locals a pobles com Acumuer, adaptant els ritmes caribenys als instruments i sales de ball regionals. Comiat i Tancament El programa finalitza amb els agraïments tècnics i la invitació a la pròxima emissió: • Producció: Control tècnic a càrrec de Núria Cartañá. • Locució: Javier Pardina des del balcó de Tarragona Ràdio. • Horari: Emissió setmanal els diumenges a les 9:30 del matí.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Havaneres des del Balcó: Gravacions Històriques i Tradició
Un viatge a través de la història de l'havanera L'episodi d'avui del programa Habaneras, desde el balcón de Tarragona Ràdio, presentat per Xavier Pardina, ens proposa un recorregut musical excepcional que inclou gravacions històriques de més d'un segle d'antiguitat i peces clàssiques del gènere interpretades per veus emblemàtiques. Joies del passat i el Trio Matamoros El programa s'obre amb la veu de Miguel Matamoros i el seu famós trio en una gravació de mitjans del segle XX. També destaca una peça extraordinària de 1899: • Mariposita de primavera: Interpretada pel Trio Matamoros, mostra la riquesa de la composició cubana. • La Paloma: Una versió de la Garde Républicaine que data de fa 107 anys, considerada tot un luxe sonor. Tradició marinera i Zarzuela La música d'arrel catalana i la influència de la zarzuela tenen un paper destacat en la segona part del programa: • Pescadors de Calella: S'escolten enregistraments de 1946 amb un estil autèntic de l'època. • Tango del Café: Una peça que demostra com la zarzuela va ser un vehicle fonamental per difondre el ritme de l'havanera a finals del segle XIX. Cloenda amb clàssics populars L'episodi finalitza amb la interpretació de peces que formen part del cançoner popular català i espanyol: • Antonio Molina: L'artista aporta la seva visió amb l'havanera Ciego Amor. • El meu avi: La cèlebre composició d'Ortega Monasterio, interpretada per Les Veus dels Pescadors, posa el punt final recordant la tràgica història dels mariners a Cuba. "El meu avi va anar a Cuba a bordo del català, el millor barco de guerra de la flota d'Ultramar." L'edició tècnica ha anat a càrrec de Núria Cartanyà, sota la direcció de Xavier Pardina.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
24'
Havaneres des del Balcó: De Los Sabandeños a Montserrat Caballé
Havaneres des del Balcó Aquest episodi del programa habitual de Tarragona Ràdio, emès el 15 de gener de 2006, ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, explorant tant composicions clàssiques com interpretacions d'artistes de renom internacional. Interpretacions destacades • Los Sabandeños: El grup canari presenta una havanera argentina titulada El niño y el canario, una peça emotiva que narra la història d'un nen i la seva relació amb el seu ocell cantaire. • Montserrat Caballé: La cèlebre soprano interpreta la coneguda havanera de l'òpera Carmen, composició que té les seves arrels en El arreglito de Sebastián Iradier. Peces musicals i nostàlgia El programa també rescata obres interpretades el passat mes d'agost, com la peça Aquel Café, centrada en la nostàlgia de l'antic Madrid i els records de la infantesa vinculats a la Puerta del Sol. "Aquel café de mi viejo Madrid, aquel café donde fui tan feliz." L'episodi combina la música en directe amb comentaris sobre l'origen de les lletres i la importància de conservar les velles peces musicals.
Arxiu Sonor Programes 2006
12 de nov. del 2006
30'
Navaneras: Havaneres de Lleida, Menorca i el Maresme
Retorn a les Havaneres L'episodi del darrer diumenge 8 de gener de 2006 marca el retorn del programa Navaneras, des del Balcó, després de les festes nadalenques. Els presentadors, Núria Cartañá i Javier Pardina, ofereixen un recorregut musical que connecta diferents punts de la geografia catalana i balear amb la tradició marinera. Peces Musicals Destacades El programa presenta una selecció d'havaneres clàssiques i balades interpretades per diversos grups: • Grup Boira (Lleida): Interpreten la balada dels Menors XV, una peça vinculada a l'illa de Menorca. • Mestre d'Aixa (Maresme): Presenten el tema Yo te diré, una havanera emblemàtica de la pel·lícula Los últimos de Filipinas, composta per Enric Llobet i Jorge Alpers. • Vallparadís: Ofereixen l'havanera popular i històrica Adiós, mi península hermosa, que narra el comiat d'un soldat que marxa cap a l'Havana per deure nacional. • Peix Fregit (Baix Empordà): Interpreten Mare, si fos mariner, amb lletra del reconegut poeta Miquel Martí i Pol i música de Josep Bastons. Influència Cubana i Cloenda La connexió amb Cuba es fa palesa amb la interpretació del grup L'Espingari, que canta Tu, una peça del compositor Eduardo Sánchez de Fuentes escrita als 17 anys. "En Cuba, isla hermosa del ardiente sol, bajo su cielo azul, adorable trigueña de todas sus flores, la reina eres Tú." Per tancar l'emissió, el grup Arrels de la Terraferma del Segrià presenta el tema Terraferma, de Josep Baró, reivindicant la identitat de les terres de l'interior que, tot i no tenir mar, mantenen viva la flama d'aquest gènere musical.
Arxiu Sonor Esports 2005-2006
27 d’oct. del 2006
0'
Empat del Nàstic amb un gol d'Ismael al Nou Estadi
Descripció de la Jugada L'enfrontament ha viscut un moment clau al minut 39 de la primera part. Després d'una acció ofensiva, Ismael ha aconseguit atrapar la pilota per executar una jugada decisiva que ha canviat el rumb del marcador. Detalls del Gol Moment clau: L'acció ha tingut lloc exactament al minut 39 del primer temps. L'execució: El jugador ha realitzat una bona engaltada que ha enviat la pilota directament al fons de la xarxa. L'escenari: L'empat s'ha produït al Nou Estadi, davant l'afició tarragonina. Resultat i Protagonistes Gràcies a aquesta diana, el Gimnàstic de Tarragona aconsegueix igualar el marcador contra el conjunt rival, defensat pel porter Juami. "Ismael ha atrapat la pilota, l'engaltada, la pilota al fons de la xarxa de la porteria de Juami." L'anotació d'Ismael posa el Nàstic 1 al marcador electrònic, reestablint les taules en un partit de gran intensitat.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
18 d’oct. del 2006
26'
Regals de salut i relaxació per Nadal amb Felip Caudet
Idees per a un Nadal amb Salut i Benestar En aquest episodi especial abans de les festes, el col·laborador Felip Caudet ens ofereix una guia exhaustiva de regals alternatius centrats en la salut física i mental. L'objectiu és fugir del consumisme buit i apostar per detalls que millorin la qualitat de vida dels nostres éssers estimats. Higiene Natural i Curativa Felip proposa tres elements clau per a la cura personal sense productes químics: • El Dentie: Una pols d'aubergínia i sal d'origen japonès per a la higiene dental. • Gels de dutxa ecològics: Productes basats en olis essencials que hidraten sense agredir la pell. • La Lota: Un dispositiu de la medicina Ayurveda per realitzar dutxes nasals, ideal per a rinitis o constipats. L'Ambient a la Llar i Relaxació Per crear un espai de calma durant el moviment de les festes, es suggereixen: • Encensos naturals: Fets de fustes nobles per evitar fums tòxics. • Espelmes de colors i aromàtiques: Per il·luminar i donar caliu a l'hivern. • Massatges i Flotàrium: Des de pedres calents fins a l'experiència de flotació en aigua salada (com tornar a l'úter matern). Alimentació Exòtica i Benestar Tèrmic • Infusions a granel i espècies: Regals elegants que es poden acompanyar de llibres de cuina. • Algues i Sal de l'Himalaia: Productes amb grans propietats minerals i simbolisme històric. • Argila: Per a usos terapèutics o mascaretes de bellesa. • Benestar tèrmic: Bosses d'aigua calenta o sacs de llavors i pinyols de cirera per alleujar dolors. Meditació Guiada: La Pluja de Cristall Daurat L'episodi finalitza amb una pràctica de relaxació guiada per Felip Caudet per ajudar l'audiència a recarregar energies davant la fatiga de les festes. "Visualitza que l'arc daurat comença a vibrar i d'ell comencen a ploure petits cristalls daurats que la teva pell absorbeix." Pautes de la Meditació: • Postura: Estirat boca amunt en un lloc còmode i sense robes que apretin. • Visualització: Un cel blau intens i un arc daurat de Sant Martí sobre el mar. • Objectiu: Sentir una escalfor interna que relaxa i, alhora, aporta energia vital.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
18 d’oct. del 2006
30'
Les Espècies: Història, Classificació i Propietats Terapèutiques
El Món de les Espècies i el seu Potencial Terapèutic En aquesta sessió, el Felip Caudet i la Núria exploren l'univers de les espècies, analitzant no només el seu ús culinari tradicional, sinó especialment les seves propietats medicinals i la seva història. Les espècies es defineixen com a parts perennes o dures de vegetals (fruits, escorces, arrels) que contenen una alta concentració de substàncies volàtils i olis essencials. Classificació de les Espècies Segons el seu perfil aromàtic i l'efecte que produeixen, es divideixen en tres categories: • Espècies Masculines: Són aspres, enèrgiques i vigoroses. S'utilitzen per a plats contundents com verdures al vapor, salses, sopes o bolets. Exemples: pebre, nou moscada, cúrcuma, all i julivert. • Espècies Femenines: Tenen un perfil més suau, dolç i relaxant. Són ideals per a pastisseria, amanides i melmelades. Exemples: canyella, vainilla i anís. • Espècies Mixtes: Tenen dualitat i serveixen d'acompanyament general. Exemples: fonoll, gingebre, clau i cardamom. Beneficis per a la Salut i Curiositats Les espècies no aporten calories rellevants, però actuen com a estimulants dels processos metabòlics: • Bactericides i Conservants: Històricament s'usaven per conservar aliments i tapar males olors abans de l'existència de les neveres. • Remeis Específics: - El clau és un potent anestèsic local per al mal de queixal i un bon antisèptic bucal. - El gingebre destaca per les seves propietats antiinflamatòries i la seva capacitat per escalfar el cos a l'hivern. - El pebre afavoreix el sistema respiratori i augmenta la capacitat pulmonar. "Les espècies han de fer-se servir en poca quantitat; un excés pot emmascarar el gust del plat i, a nivell terapèutic, cal ser constants però moderats." Recomanacions i Consells Pràctics El programa conclou amb la menció de llibres de cuina oriental i la pel·lícula La noia de les espècies com a fonts d'inspiració. També tanca amb fórmules pràctiques com l'ús de la canyella per espantar formigues o una sopa de xampinyons i gingebre amb finalitats revitalitzants.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
18 d’oct. del 2006
19'
ZZ FELIP 2006-11-17
La importància de la salut podològica En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Gaudet ens explica la complexitat de l'anatomia del peu, una estructura que compta amb 26 ossos i nombroses articulacions. El peu té dues funcions principals: aguantar el pes del cos i dirigir la marxa. Qualsevol desequilibri en aquesta base pot afectar negativament la resta de l'organisme, especialment l'esquena. Problemes comuns i prevenció L'expert detalla diverses afeccions freqüents i com abordar-les: Ungles encarnades (ungleres): Es produeixen principalment per un mal tall. La recomanació és tallar les ungles dels peus de forma recta (a diferència de les mans, que es tallen rodones) per evitar que es clavin a la carn. Callos i durícies: Apareixen per fenòmens de hiperpressió. Mentre que el callo és un punt de fricció molt localitzat, la durícia sol ocupar zones més extenses com el taló. Galindons i Àl·lux Valgus: Es tracta d'un creixement ossi a la base del dit gros, sovint causat per calçat inadequat o factors genètics. En casos avançats, la solució sol ser quirúrgica. Dits en martell o en garra: Deformitats on els dits es queden flexionats permanentment a causa d'una retracció de tendons. El paper crític del calçat L'especialista insisteix que la majoria de les patologies del peu deriven de l'ús de sabates inadequades: "Moltes vegades el problema és el calçat i, per tant, el tractament també passa pel calçat." Es recomana prioritzar un calçat ample que permeti el moviment dels dits i evitar l'ús excessiu de talons, ja que desplacen tot el pes cap a la part davantera del peu. Remei casolà per a les durícies Per mantenir la pell sana, s'ha proposat un peeling natural fàcil de fer a casa: Barrejar un raig de llimona (l'àcid ajuda a eliminar pell morta) amb sucre o sal. Fregar la pasteta sobre les zones rugoses. Esbandir amb aigua tèbia i acabar amb un raig de aigua freda per estimular la circulació.