Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

673-696 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Evolució humana: de la ritualitat funerària al foc
L'Origen de la Consciència i el Foc en l'Evolució Humana El diàleg se centra en els descobriments fets a la Sima de los Huesos (Atapuerca) i el seu impacte en la comprensió de l'espècie Homo heidelbergensis. S'explora com certs comportaments van marcar un abans i un després en l'organització social. La Sima de los Huesos i el sentiment de grup Es discuteix l'acumulació de cadàvers com la pràctica funerària més antiga coneguda. Les evidències suggereixen que no va ser una caiguda accidental, sinó una inhumació intencional: Absència de fractures per caiguda: Els estudis anatòmics indiquen que els cossos van ser dipositats ja morts, ja que no presenten trencaments cranials propis d'un impacte de 13 metres en viu. L'Excalibur: La troballa d'un bifàs de quarsita vermella (únic a la zona) suggereix un possible contingut ritual. Identitat de grup: Inhumar els congèneres implica una autoconsciència del jo i el desig de protegir els familiars de la carronya o el canibalisme d'altres grups. El Foc com a Revolució Social El control del foc es descriu com un tall epistemològic comparable a la invenció de la informàtica en l'actualitat: Transmissió d'informació: El foc actua com un element socialitzador radial. Totes les generacions, des de nens fins a adults, es reuneixen al voltant de la llum i l'escalfor, facilitant l'intercanvi de coneixements i el desenvolupament del llenguatge articulat. Colonització d'Europa: Gràcies al foc, l'espècie va poder expandir-se cap a l'estepa freda i els boscos del nord d'Europa, zones abans inaccessibles per les dures condicions climàtiques. Seguretat i nutrició: Va permetre cuinar aliments (evitant malalties i millorant la ingesta) i protegir-se dels depredadors. "El foc va ser una innovació cultural de les mateixes dimensions que l'entrada a la informàtica com a element de coneixença."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
37'
Anàlisi del sector immobiliari i l'impacte financer
La irrupció de les entitats bancàries al mercat El debat se centra inicialment en el Saló Immobiliari Low Cost de Barcelona i el nou rol de la banca. Els experts analitzen com les caixes i bancs estan venent actius amb descomptes del 10% al 40%, fet que genera una situació de competència deslleial segons els promotors. Impacte en la financiació • Les entitats ofereixen facilitats de crèdit hipotecari (fins al 100%) per als seus propis pisos. • Es denuncia que aquestes mateixes entitats posen traves al finançament de promocions privades. • Existeix una preocupació per la qualitat i la ubicació dels immobles en mans de la banca, sovint mal localitzats o de segona mà. El problema de l'estoc d'habitatges S'analitzen els informes del Ministeri d'Habitatge i del BBVA sobre el milió de pisos sense vendre a Espanya. Els tertulians qüestionen les estadístiques generalistes i subratllen la importància de la localització específica: • A Tarragona ciutat, l'oferta real és baixa (uns 800 pisos) davant una demanda anual similar. • Molts projectes en fase de producció no s'arribaran a acabar mai. • Es reclama una intervenció estatal amb incentius fiscals, com la reducció de l'IVA, per atraure capital estranger i reactivar el sector. Perspectives de futur i crisi del sistema Els experts consideren que el sector immobiliari té una capacitat de reactivació immediata de l'ocupació si es donen les condicions adequades. Sobre les previsions negatives del govern, es destaca: • La crisi és tant financera com de consciència i gestió. • El mercat de lloguer està guanyant terreny com a alternativa estructural. • El consell final per al consumidor és que, si troba un habitatge de qualitat a bon preu, és el moment de comprar, ja que la producció nova és gairebé nul·la. "És millor recaptar un 2% d'alguna cosa que un 7% del no res."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
Cinema, Estrenes i l'Experiència ACDC de Lilith
Crítica de Cinema: Biografies i Animació L'episodi comença amb una anàlisi crítica de diverses pel·lícules recents. Es discuteix la biopic de Cocó Chanel, la qual rep una valoració negativa per la seva falta de profunditat narrativa i una interpretació protagonista massa plana. En contrast, es destaca positivament: • Los mundos de Coraline: Una obra d'animació foscament fantàstica, recomanada per a majors de vuit anys per la seva complexitat i atmosfera de malson infantil. • Terminator Salvation: Qualificada com una sorpresa positiva amb un guió coherent i una estètica propera al cyberpunk de Blade Runner. Música: L'experiència de Lilith amb ACDC El Juanjo Ferrer comparteix la seva experiència treballant amb el grup de rock Lilith, liderat per la Inés, durant la seva gira com a teloners d'ACDC a Barcelona i Madrid. "Va ser un muntatge d'escenari tremendíssim, amb un tren a mida real cremant-se." Es parla de la importància d'invertir en una bona producció visual (òptiques i il·luminació) per als videoclips per evitar resultats domèstics. Repàs de les Estrenes de la Setmana Es fa un repàs ràpid per la cartellera actual, destacant la varietat de gèneres: Comèdia i Drama • 7 minutos: Una comèdia espanyola sobre cites ràpides amb guió de la ministra Ángeles González-Sinde. Els col·laboradors la comparen amb una producció televisiva. • Te quiero, tío: Una proposta sobre l'amistat masculina sense prejudicis que rep bones crítiques pel seu enfocament fresc. Thriller i Terror • Cleaner: Un thriller d'acció protagonitzat per Samuel L. Jackson que, tot i el seu repartiment estel·lar, es considera una pel·lícula correcta però convencional. • Nodo: Una proposta de terror espanyol que utilitza la idea d'un No-Do alternatiu amb contingut paranormal, amb una estética molt lovecraftiana. Futurs Projectes i Videojocs El programa tanca mirant cap al futur amb el 25è aniversari de Cazafantasmas, que portarà un nou videojoc i una edició remasteritzada en Blu-ray. Finalment, es proposa una secció especial d'estiu dedicada al cinema i la música dels anys 80.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
44'
L'Aventura de la Vida: Balanç educatiu i social del curs
Tancament del curs de L'Aventura de la Vida En aquest darrer episodi de la temporada, es fa una valoració profunda del programa educatiu L'Aventura de la Vida a les escoles de Tarragona. El programa, que compta amb el suport de l'Ajuntament i la Fundació Catalana de l'Esplai, se centra en el desenvolupament de hàbits saludables i competències vitals a través de projectes pràctics que surten de les aules. Impacte social i projectes destacats • Centre d'Educació Especial Sant Rafael: Els alumnes van realitzar un treball de recerca sobre les mancances en l'itinerari de seguretat cap a la seva escola. Tot i haver presentat les proves a l'administració, els docents lamenten la manca de resposta política, tot i que ho valoren com un aprenentatge vital sobre la tossuderia i els obstacles de la vida. • La gent gran i el voluntariat: Des del col·legi l'Estonac, s'ha treballat la sensibilització cap a la tercera edat. Els nens han descobert la realitat de la soledat i han expressat el desig de ser voluntaris d'acompanyament. • Seguretat industrial i ecologia: A Sant Pere i Sant Pau, els alumnes han investigat els plans d'emergència química de la zona industrial de Tarragona, convertint-se en informadors per a les seves pròpies famílies. L'educació més enllà del currículum • Integració de l'alumnat immigrant: El programa ha servit com una eina d'integració clau, on alumnes nouvinguts han pogut participar i expressar-se, sovint traduint els materials a llengües com el romanès o l'àrab. • Hàbits saludables (El Tabac): S'ha utilitzat el mètode de l'entrevista per qüestionar els hàbits dels pares fumadors, generant un esperit crític i una presa de consciència familiar sobre la salut. La ràdio com a eina pedagògica "La ràdio iguala els nens; aquí no hi ha notes acadèmiques, sinó experiències compartides que els ensenyen a escoltar i respectar el torn de paraula." Els docents coincideixen que la visita a l'emissora és un estímul emocional que ajuda a gestionar la timidesa i les emocions, obligant els alumnes a fer un treball de síntesi i representació del grup classe.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
La màgia del Mèdul: Geologia, Història i Biodiversitat
Descobrint el Mèdul amb Ferran Aguilar L'espai de la pedrera romana del Mèdul es presenta no només com un monument històric, sinó com un ecosistema ric i vibrant. En Ferran Aguilar ens proposa una immersió en aquest espai màgic, destacant la seva importància patrimonial i natural. Els Enigmes del Nom i la Història L'origen del nom Mèdul és encara objecte de debat entre historiadors i arqueòlegs. S'han proposat arrels llatines com Mèdula (nucli o espinada) o fins i tot orígens íbers o berbers. L'espai destaca per la seva pedra calcària groga, una roca tova i fàcil de treballar que va ser la base de la construcció de la Tàrraco romana. La pedrera conserva marques visibles dels antics picapedrers, convertint-se en un llibre obert sobre les tècniques d'extracció de l'època. Geologia i un Passat Marí Tropical Fa entre 15 i 20 milions d'anys, la zona del Mèdul era un mar tropical ple de vida. Això es confirma mitjançant la presència de fòssils: Umaquela: Tipus de pedra formada per sediments de calcita i closques. Bivalves, ostres gegants i coralls que conformaven un ecosistema submarí dens. Taurons i Megalodons: S'han trobat dents de tauró perfectament conservades. Aguilar destaca el Carcharodon megalodon, el carnívor més gran de la Terra, que habitava aquestes aigües. Un Microclima Únic i Biodiversitat El Mèdul actua com una illa biològica a causa de la seva estructura profunda: Manté condicions de frescor i humitat constants, fins i tot a l'estiu. És refugi per a una gran varietat d'ocells (com la puput i la merla), esquirols, amfibis i una flora molt rica que inclou orquídies, molses i falgueres. "El Mèdul és un espai màgic on la cultura mediterrània ha enriquit el paisatge biològic, creant un microclima que serveix de refugi per a la vida."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
41'
Línia Directa amb l'Alcalde: Millores i Queixes a Tarragona
Gestió de l'Espai Públic i Seguretat L'alcalde respon a diverses trucades sobre l'estat dels carrers, especialment a la Part Alta. S'han realitzat millores en el paviment de la vorera davant del col·legi de l'Estonac, substituint el ciment per rajoles, i s'està finalitzant la vorera de la Via de l'Imperi. Seguretat i Incivisme • Es destaca la intervenció de la Guàrdia Urbana contra grups organitzats al mercadet. • S'anuncia un dispositiu especial de neteja intensiva als migdies per eliminar la brutícia dels paradistes. • L'alcalde demana col·laboració privada per denunciar ocupacions en locals particulars, posant com a exemple el cas de Cal Pobre. Mobilitat, Transport i Infraestructures Transport Urbà Un dels temes més recurrents ha estat la caducitat dels bonos de deu viatges a causa del canvi de tecnologia magnètica a la de contacte. L'alcalde confirma que: "Els usuaris no tenen la culpa; els viatges restants s'han de poder gaudir." S'han donat instruccions perquè aquests tiquets es puguin bescanviar o utilitzar a les oficines de l'EMT. Projectes Ferroviaris L'alcalde defensa la importància que la nova estació de Tarragona sigui una estació central de primera, situada entre l'Horta Gran i la Plaça Imperial Tàrraco, rebutjant el greuge històric de l'estació de l'AVE a Perafort. Medi Ambient i Equipaments Control de Plagues Davant l'augment de mosquits al riu Francolí per les pluges, s'explica l'ús de tractaments larvicides biològics. Es descarta l'ús massiu de pesticides per la seva toxicitat ambiental. Equipaments Esportius • Futur estadi del Nàstic: Es proposa que sigui totalment cobert per protegir-lo del vent freqüent de la zona de Camp Clar. • Pistes de Pàdel: Es nega la seva destrucció; s'integraran estructuralment sobre la nova piscina a Riu Clar per optimitzar l'espai d'aparcament. Trànsit i la Nacional 340 S'analitza el col·lapse circulatori provocat per les obres de la circunval·lació. L'Ajuntament proposa: 1. Millorar la senyalització actual. 2. Obligatorietat per als camions de circular per l'AP-7. 3. Instal·lació de semàfors provisionals per evitar girs innecessaris i cues quilomètriques.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Tarragona 2016: Art, Formació i Capitalitat Cultural
En aquesta tertúlia es reflexiona sobre la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016 i el paper fonamental del teixit artístic local. Els convidats, docents de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, aporten una visió crítica i constructiva sobre la realitat cultural de la ciutat. Eixos Principals del Debat El paper de les noves generacions: Els joves d'entre 18 i 30 anys han de ser els veritables protagonistes i constructors del projecte. Una capitalitat cultural no té sentit si no incideix directament en els artistes emergents. Formació i Creació: Es defensa que la formació no és només un tràmit, sinó l'única via per ser un creador conscient. L'art s'ha d'entendre com un compromís personal d'evolució constant. Crítica al model institucional: Es discuteix la tendència a concentrar l'activitat cultural només durant les Festes Majors (com Santa Tecla), fet que pot saturar l'agenda i restar visibilitat a projectes singulars. El panorama artístic a Tarragona Els ponents assenyalen diversos punts clau sobre la visibilitat de la ciutat: 1. L'ombra de Barcelona: Tot i el potencial de Tarragona, sovint costa posicionar-la internacionalment sense referenciar-la amb la ciutat comtal. 2. La fragilitat del sector privat: Es lamenta la desaparició de galeries d'art privades i la dependència excessiva de la cultura institucional subvencionada. 3. El prestigi i el rigor: Se suggereix la necessitat de ser més selectius amb la programació per prestigiar tant els espais com els propis autors. "Una candidatura cultural ha d'incidir d'una manera claríssima sobre les generacions emergents: ells han de ser els protagonistes." Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana mitjançant l'adhesió formal a la candidatura per enfortir el projecte davant de les institucions europees.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Secrets del magret d'ànec i receptes de temporada
L'Ànec: Un producte versàtil del qual s'aprofita tot En aquesta sessió, en Francesc Lledó ens descobreix les infinites possibilitats de l'ànec, un animal que, gastronòmicament, s'assembla al porc perquè se'n pot utilitzar pràcticament qualsevol part: des de les plomes per a coixins fins al foie, el confit i, especialment, el magret. Tècniques per a una cocció perfecta del magret El secret principal per cuinar un bon magret rau en el tractament del seu greix. Aquí teniu els punts clau: No treure mai el greix: S'ha de deixar que es fongui durant la cocció per aromatitzar la carn. Corts romboïdals: Cal fer talls en forma de rombe a la pell (fins a arribar a la carn però sense tallar-la) per facilitar la sortida del greix i que quedi cruixent. Cocció a la planxa: Començar sempre pel costat del greix a foc suau uns 8-10 minuts. Repòs: Un cop cuit, és aconsellable embolicar-lo en paper d'alumini perquè els sucs s'assentin i la carn quedi més tendra. Mètodes alternatius: Confitat i Maridatges Per a aquells que prefereixen la carn ben cuita però no volen que quedi dura, es proposa una tècnica de baixa temperatura casolana: Mantenir el magret dins la seva bossa al buit. Submergir-lo en aigua previament bullida (amb el foc ja apagat) durant 12 minuts. Aquesta tècnica permet una textura similar al pernil dolç que es pot consumir fred com a carpaccio o roast beef. "L'ànec sense el seu greix no té sentit en cap de les seves preparacions; és una matèria grassa noble." Receptes innovadores i maridatges Magret amb cireres: Una combinació clàssica de temporada (Corpus) on les cireres es saltegen amb el mateix greix de l'ànec, mel i una reducció de porto. Magret a la soja i Coca-Cola: Una recepta sorprenent que utilitza una marinada de soja i vinagre, caramelitzada amb sucre i reduïda amb Coca-Cola per aconseguir una salsa espessa i brillant un cop muntada amb mantega.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Prevenció i riscos a la platja: meduses, sol i seguretat
Guia de Prevenció per a l'Estiu i Activitats Aquàtiques En aquesta conversa, els doctors Batzerà i Casas detallen les principals precaucions que cal prendre per gaudir del mar i les piscines sense ensurts. S'hi aborden des de les lesions físiques greus fins a la gestió de picades i la protecció solar. Seguretat a l'Aigua i Lesions Cervicals Un dels riscos més crítics, a banda de l'ofegament, són les lesions de columna cervical provocades per llançar-se de cap en zones poc profundes. El risc del cap: Un cop al fons o una extensió sobtada del coll pot provocar una fractura de vèrtebres i paràlisi. Prevenció: Es recomana llançar-se sempre de peus i respectar les prohibicions de les piscines. Respecte al mar: Cal conèixer els corrents i demanar a les autoritats que col·loquin banderoles de senyalització fins i tot abans de la temporada oficial. Gestió de Picades: Meduses i Peixos Aranya No totes les picades es tracten igual; la temperatura i el tipus d'aigua són claus per neutralitzar el verí: Meduses: Cal fer un rentat per arrossegament mecànic amb aigua de mar freda o sèrum fisiològic. No s'ha d'utilitzar mai aigua dolça ni fregar la zona. Peix Aranya: El seu verí és termolàbil. Per tant, el tractament efectiu és aplicar aigua calenta (uns 45-50 graus) durant 30 minuts per desintegrar la toxina. Protecció Solar i Hidratació Es recorda que la pell té memòria i l'acumulació de radiació solar accelera l'envelliment i el risc de lesions malignes. Franja crítica: Cal evitar l'exposició directa entre les 11:00h i les 17:00h. Col·lectius vulnerables: Pares i mares han de vigilar especialment els nens petits, assegurant una hidratació permanent i l'ús de barreres físiques com barrets i samarretes. Tall de digestió: Es confirma la vigència del consell clàssic; el contrast tèrmic brusc durant la digestió pot provocar reflexos vagals perillosos. Altres Consells de Salut Otitis: Molt comú en infants a les piscines. Es recomana assecar bé el conducte auditiu per evitar fongs. Polls: Desestigmatització del problema; és un fet natural de l'època estival que requereix tractament constant però sense tabús. "La mar se l'ha de respectar: és traïdora i és encantadora alhora. Els més experts són sempre els més prudents."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Control del pes i alimentació en deixar de fumar
Estratègies per gestionar el pes en el procés de deixar el tabac En aquesta sessió del programa Tasta la vida sense fum, la infermera Mercè Fortín del CAP Jaume I aborda una de les pors més comunes en abandonar l'hàbit tabàquic: l'augment de pes. S'analitzen tant els factors fisiològics com els conductuals i s'ofereixen pautes pràctiques per mantenir una vida saludable. Per què s'augmenta de pes? L'increment de pes no és només una percepció, sinó que té bases científiques i orgàniques: - Millora dels sentits: En deixar de fumar, s'incrementa la capacitat olfactiva i gustativa, fet que provoca que el menjar sigui més atractiu i s'incrementi la gana. - Processos termorreguladors: La mancança de nicotina altera la termoregulació, facilitant que les substàncies greixoses es dipositin més fàcilment a l'organisme. - Substitució oral: Molts fumadors substitueixen l'acció d'inhalar per la de mastegar, sovint recorrent a aliments poc saludables o picant entre hores. Consells per a una dieta equilibrada No es tracta de fer un règim estricte, sinó d'adoptar la dieta mediterrània i canviar d'hàbits: - Prioritzar coccions sanes: Evitar els fregits i optar per la planxa o el forn. - Substitutius intel·ligents: Utilitzar fruita, pastanaga (per la seva fibra i necessitat de mastegar) o xupa-xups sense sucre per gestionar la compulsió oral. - Control de begudes: Evitar refrescos ensucrats i gasosos, prioritzant l'aigua, infusions o sucs naturals. - Gestió de les quantitats: Menjar poc i sovint és més efectiu que recórrer a productes light, que sovint són un autoengany. "L'augment de pes real per efectes directes de deixar de fumar és d'uns dos quilos; tota la resta és perquè es menja més o pitjor del que cal." L'activitat física i el suport professional L'exercici és el gran aliat per cremar l'ansietat i les calories extra. La Mercè recomana integrar-lo en la rutina diària: caminar 30 minuts o pujar escales en lloc d'usar l'ascensor. Així mateix, subratlla que els centres d'atenció primària ofereixen suport individualitzat i grupal per gestionar tant la dieta com les possibles recaigudes, les quals s'han de veure com un aprenentatge i no amb culpabilitat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
La Formació en Secretariat i l'Administració de Finques
L'Evolució del Secretariat a l'IES Vidal i Barraquer En aquest episodi de l'espai Eines, s'analitza l'actualitat i el futur de la família administrativa, amb un focus especial en el Cicle Formatiu de Grau Superior en Secretariat. La conversa destaca com la professió ha passat de perfils auxiliars a convertir-se en figures clau de gestió, coordinació i atenció al públic en entorns altament professionals. Temes Clau i Formació Curricular • Adaptació a Bolonya: Es detalla que, per al curs 2010-2011, els cicles d'un any passaran a ser de dos cursos acadèmics per equiparar-se a la normativa europea, augmentant la càrrega lectiva i el prestigi del títol. • Multilingüisme: El currículum destaca pel seu gran pes en l'aprenentatge d'idiomes, principalment anglès i francès (5 hores setmanals de cadascun), a més d'una forta base en ofimàtica avançada (Access, Excel, Publisher) i dret. • Perfil de l'estudiant: Encara que històricament feminitzat, s'observa una diversitat creixent d'edats, incloent persones que ja tenen experiència laboral però busquen la consolidació mitjançant el títol oficial. Col·laboració amb el Col·legi d'Administradors de Finques Un dels punts més rellevants és el conveni entre l'institut i el Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. Aquesta aliança permet als alumnes realitzar pràctiques en despatxos professionals on aprenen la realitat del sector immobiliari. Impacte en el Mercat Laboral • Capacitat de mediació: Les secretàries i secretaris no només gestionen dades, sinó que actuen com a mediadors socials en conflictes veïnals (com ara la morositat o les obres de manteniment). • Ocupabilitat: Segons els representants del col·legi, pràcticament el 100% dels alumnes que passen per aquestes col·laboracions troben feina ràpidament a causa de l'especialització requerida. • Dinamisme del centre: S'esmenten activitats complementàries de gran valor com visites al Parlament, xerrades amb polítics i tallers de protocol de taula i organització d'esdeveniments. "Secretària ve de secret; avui dia és una professional amb idiomes i coneixements extraordinaris que controla l'engranatge de l'empresa."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Atapuerca i l'Homo heidelbergensis: Un canvi de paradigma
L'impacte d'Atapuerca en la Paleontologia El complex arqueològic d'Atapuerca ha representat un canvi radical en la comprensió de l'evolució humana a Europa, especialment a partir dels anys 90. Els experts Jordi Agustí i Eudald Carbonell descriuen el jaciment com un "híper de la paleontologia" per la quantitat i la qualitat excepcional de les restes trobades. La Cima de los Huesos i la variabilitat biològica La Cima de los Huesos destaca per oferir una visió única d'una població sencera de fa uns 500.000 anys. A diferència de les troballes aïllades a l'Àfrica, aquí s'han recuperat prop de 5.000 fòssils que pertanyen a un mínim de 28 individus de l'espècie Homo heidelbergensis. Perfil de la població: Majoritàriament joves i adolescents; destaca la manca d'infantils i d'adults de més de 40 anys. Característiques físiques: Eren individus molt robustos, amb una capacitat cranial d'uns 1.200 cm³ i trets que ja anticipaven els Neandertals (pre-neandertals). Hipòtesis d'evolució i tecnologia Existeix un debat científic sobre si Homo heidelbergensis és una evolució local de l'Homo antecessor o si prové d'una segona onada migratòria des de l'Àfrica fa 600.000 anys. Els especialistes s'inclinen per la segona opció basant-se en: Indústria lítica: L'aparició del mòdul 2 (Acheulià), una tecnologia molt més avançada amb simetria bilateral que no existia en l'antecessor. Desenvolupament cognitiu: El pas de l'intel·ligència operativa a la autoconsciència. Una nova humanitat: Foc i caça "Passem de tenir intel·ligència operativa a tenir autoconsciència. És el pas fonamental cap a la humanitat moderna." Aquests homínids no només eren caçadors consumats que utilitzaven llances de fusta de fins a dos metres perfectament contrapesades, sinó que van protagonitzar fites socials claus: Socialització del foc: El domini del foc esdevé un tret cultural compartit que canvia la vida en grup. Simbolisme: Evidències de possibles inhumacions voluntàries, cosa que suggereix un pensament abstracte i simbòlic primerenc.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
16'
L'Evolució del Cinema Documental al CaixaForum
En aquesta conversa al matí de Tarragona Ràdio, s'explora la vitalitat actual del cinema documental a través de la programació del CaixaForum Tarragona. El programa compta amb la participació de Josep Xocerdán, coordinador del doctorat en comunicació de la URV i nou director artístic del prestigiós festival Punt de Vista. La Transformació del Gènere Canvi de paradigma: El documental ha passat de ser un producte marginal o purament informatiu (com el NO-DO) a un gènere de gran varietat expressiva. Noves finestres: Tot i que les sales comercials no han estat la gran sortida esperada, els centres d'art i museus s'han convertit en el circuit paral·lel clau per al seu consum. Revolució digital: La democratització de la tecnologia ha permès que propostes gairebé amateurs assoleixin una qualitat i diversitat de registres sense precedents. El Cicle "Documental més Debat" Es destaca la projecció de la pel·lícula "M", de Nicolás Prividera, que aborda la recerca d'una mare desapareguda durant la dictadura argentina. "Es tracta de fer una lectura més enllà de les ideologies, des d'un punt de vista contemporani, sense crear sants." Altres Activitats a l'Agenda Cooperació: Cicle de curtmetratges amb Intermón Oxfam sobre educació. Ciència: Videoconferència amb la neuropsicòloga Carmen Sandi sobre potenciadors cognitius. Música i Arts: Sessió sobre Mahler amb Rafael Esteve i l'espectacle familiar Petita Lula a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Setmana Llums de la Mar: Fars i Patrimoni a Tarragona
Explorant el món dels fars a Tarragona L'entrevista presenta la Setmana dels Fars (Llums de la Mar), una iniciativa conjunta de la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port. Les coordinadores Mercè Tuldran i Dolors Aumell detallen una programació que abasta des d'activitats infantils fins a conferències tècniques i històriques. El Far de la Banya: Un símbol recuperat L'eix central de les activitats és el Far de la Banya, una peça singular del patrimoni marítim: - És l'únic supervivent de tres edificis metàl·lics construïts el 1864 per il·luminar el Delta de l'Ebre. - Fou traslladat al Dic de Llevant de Tarragona el 1985 per salvar-lo de l'oxidació i la degradació. - Actualment allotja el Museu de Fars, un espai cultural que posa en valor la tecnologia i la vida dels antics torrers. Programació Destacada La setmana està estructurada per oferir diferents perspectives del món marítim: - Dilluns: Activitats per a infants amb contes i relats a la biblioteca. - Dimarts: Xerrada històrica sobre el comerç del segle XVIII i la necessitat de senyals marítims. - Dimecres: Conferència de Marc Soler Piqué sobre el seu llibre Els Fars de Catalunya, centrat en la vessant més sentimental i literària. - Dijous i Divendres: Visites nocturnes, lectures dramatitzades a l'esplanada del far i música en directe amb l'Adrià Grandia. - Dissabte: Activitat teatralitzada Il·lumina i viu el far, on els nens fan de d'ajudants del torrer. Noves adquisicions i futur Es destaca la incorporació de l'òptica original de 1864 al museu, cedida pel tècnic Miguel Á. Sánchez Terry. Sobre el futur dels fars, les convidades coincideixen en la seva reconversió en espais culturals: "El que no produeix el far és indiferència; sempre inspira d'alguna manera, a part de ser una ajuda a la navegació."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Agenda de muntanya i activitats en natura amb Pep Calvet
Agenda d'activitats i competicions El col·laborador Pep Calvet presenta un recull complet d'esdeveniments esportius i sortides per als amants de la muntanya i l'esport a l'aire lliure: Curses del cap de setmana: Destaca la clàssica Pujada al Llorito (20a edició) i la cursa Reus-Prades-Reus. Competicions properes: La tercera cursa de muntanya de Capçanes (dia 14) i la cursa de 10 km a les Gavarres (dia 21), aquesta darrera a favor de la Lliga contra el càncer. Escalada i Orientació: Se celebra un raids d'escalada de 12 hores a Riglos i diverses proves d'orientació, incloent-hi una activitat popular al Parc del Francolí organitzada per l'Edu Vizcaya. Formació i iniciació: Neil Travel Es promouen activitats d'aprenentatge per a aquells que es vulguin iniciar en el món de la roca: Batejos d'escalada: Sessions a Siurana per a grups (uns 20 € per persona) amb tot el material inclòs. Vies ferrades: Properes sortides organitzades a l'Hospitalet de l'Infant a través de l'àrea de joventut. Cultura i territori Durant l'episodi s'ha sortejat el volum 5 de les Guies de Ferradura de Rafael López Monné (Arola Editors), un referent per als caminants. "Són guies per a caminants curiosos que ja són un clàssic de les rutes de muntanya." Proposta familiar: Escapada a la Cerdanya Es planteja un pressupost tancat d'uns 450 € per a una família de quatre persones per passar un cap de setmana a l'alberg la Bruna (Bellver de Cerdanya), incloent: Excursió amb el Tren Groc des de la Tor de Querol. Activitats de ràfting adaptat per a nens al Parc del Segre. Visites a parcs d'animals i rutes a cavall.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
Novetats en Cinema, Videojocs i l'Adéu a David Carradine
Un programa de celebració i cultura audiovisual L'episodi comença amb una celebració especial per l'aniversari de David Serra, que compleix 42 anys. Tanmateix, el to de la conversa canvia ràpidament per retre homenatge a un referent de les arts marcials que ens ha deixat recentment. Comiat a David Carradine i la llegenda de Kung Fu Els interlocutors reflexionen sobre el llegat de David Carradine, trobat mort a Bangkok. El recorden especialment pel seu paper icònic a la sèrie Kung Fu: • La sèrie va ser el primer contacte real de moltes generacions amb el món oriental. • Es destaca la seva participació a Kill Bill de Tarantino, que va ressuscitar la seva carrera. • Es comenta la seva filosofia pacifista dins de la sèrie, on només lluitava quan ja no hi havia alternativa. Actualitat cinematogràfica: de Terminator a Coraline Es fa un repàs exhaustiu de les estrenes de la setmana i títols actuals: • Terminator Salvation: Discussió sobre si la quarta entrega amb Christian Bale supera la decebedora tercera part. Es destaca el seu valor com a espectacle visual. • Los mundos de Coraline: Una obra de stop motion i 3D que es pot veure en català. Tot i la seva estètica sinistra, es recomana per la seva qualitat artística. • Steel Walking: Una proposta més intimista i lloada per la crítica formal que recupera l'esperit del mestre Ozu. • Coco Chanel: Protagonitzada per Audrey Tautou (Amélie), generant opinions dividides sobre l'actriu. • Radio Encubierta: Una pel·lícula definida com happy-happy que celebra la importància del rock and roll a les ràdios pirates dels anys 60. Innovacions tecnològiques a l'E3 Juanjo Ferrer presenta les novetats més impactants de la fira de videojocs de San Francisco: • Project Natal (Microsoft): Un sensor revolucionari per a Xbox que detecta el moviment complet del cos, la veu i les expressions facials sense comandaments. • Virtualitat inquietant: Es comenta una demostració on un nen virtual interactua emocionalment amb l'usuari, generant un cert debat sobre la privadesa. • Beatles Rock Band: El nou videojoc musical amb 45 temes de la banda de Liverpool que busca expandir el mercat de la nostàlgia. "En un món tan esbuljarrat com el que vivim, l'únic que té sentit és el rock and roll."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
41'
Prevenció de drogues amb el Col·legi del Carme: Projecte Ordagó
Introducció i Context del Programa En aquesta edició de L'aventura de la vida, alumnes de quart d'ESO del Col·legi del Carme de Tarragona participen en una tertúlia sobre el programa Ordagó, una iniciativa centrada en la prevenció de les drogodependències a les aules de secundària. L'objectiu principal és fomentar l'adquisició d'hàbits saludables i dotar els joves d'eines crítiques davant el consum. Definició i Percepció de les Drogues Les alumnes defineixen la droga com qualsevol substància que altera el comportament o l'organisme. Es discuteixen diversos punts clau: • La contradicció entre la legalitat de substàncies com el tabac o l'alcohol i els seus efectes nocius. • La percepció social actual del fumador, que ha passat de ser una imatge "moderna" a ser vista de manera més crítica. • La vulnerabilitat de l'organisme jove, on el cervell i els òrgans encara estan en ple desenvolupament. Factors de Risc i Pressió de Grup Es debaten les causes que porten al consum, destacant: • La influència de les amistats: La por a quedar malament o el desig de no ser exclòs del grup. • L'entorn familiar: Com les situacions personals difícils poden empènyer al consum com a via d'escapament. • La cerca d'experiències: El desig de desinhibir-se, perdre la vergonya o experimentar noves sensacions. "Si tu tens les idees clares i personalitat, saps dir que no sense haver d'enfadar-te amb els amics." Tipologies i Riscos Específics Es fa un repàs per diferents substàncies i els seus perills particulars: • Cocaïna: Destacada pel seu alt factor addictiu psíquic. • Alcohol: Es discuteix el perill dels comes etílics per consum massiu en poc temps. • Drogues de síntesi (Èxtasi): El risc de deshidratació i la perillositat de la seva composició clandestina desconeguda. Lleure i Opcions a Tarragona Les joves expressen una certa manca d'espais adequats per a la seva edat a la ciutat, mencionant que el seu oci sovint es limita a caminar per la Rambla o anar al centre comercial. Proposen la creació de carpes amb música i ball en horari de tarda per socialitzar sense necessitat de recórrer a locals nocturns.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Ocells d'estiu i migracions a les comarques de Tarragona
Explorant la fauna alada de l'estiu En aquesta edició del programa La Natura, Ferran Aguilar ens endinsa en el fascinant món dels ocells estacionals que visiten les nostres terres durant l'època estival. Aquestes aus, moltes d'elles amb aspecte tropical pel seu colorit, completen el seu cicle vital entre dos continents. El fenomen de la migració La migració no és un simple desplaçament, sinó una estratègia de supervivència adaptativa: Aprofitament de recursos: Les aus busquen el pic de biomassa (especialment insectes) que ofereix Europa a la primavera i l'estiu per reproduir-se. L'anellament científic: Els ornitòlegs i anelladors professionals utilitzen mètodes com les xarxes japoneses per identificar exemplars i traçar les seves rutes mundials. Cultura i aprenentatge: Es destaca que moltes espècies tenen una "cultura de migració" on els joves aprenen les rutes dels adults. La pèrdua de líders pot provocar que les noves generacions perdin la capacitat de migrar. "Volar és una cosa màgica que pocs animals poden conquerir; aquests petits dinosaures són extremadament adaptables." Espècies destacades de l'estiu L'expert ens descriu les característiques i cants d'ocells emblemàtics que podem trobar a l'entorn de Tarragona: L'Oriol: Ocell de color groc intens (com l'or) vinculat als boscos de ribera. Teixeix nius en forma de bossa. L'Abellerol: Un insectívor insaciable amb un plomatge de colors vius. Tot i que menja abelles, té un paper clau en el sanejament de les arnes. El Gaig Blau: Conegut també com carraca pel seu so característic. És un ocell de mida gran, similar a un colom, però amb blaus metal·litzats espectaculars. L'Enganyapastor: Famós pel seu mimetisme amb els troncs i les llegendes populars (xotacabres). Té un cant que recorda el motor d'un cotxe. Finalment, es recorda la importància de conservar els petits aiguamolls i oasis com a punts de descans vital en les rutes migratòries, com el cas dels flamencs observats recentment a la zona.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Tarragona 2016: Estratègies i Adhesions per la Capitalitat
Tarragona 2016: Cap a la Capital Europea de la Cultura L'episodi analitza l'estat actual de la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital Europea de la Cultura. Es subratlla que no és només una fita local, sinó que es planteja com la candidatura de Catalunya, amb el suport d'institucions d'arreu del territori. Noves Adhesions i Compromisos El coordinador Joan Cavallé i la tècnica Teresa León expliquen que les darreres setmanes s'han sumat entitats clau que no només donen un suport testimonial, sinó que signen convenis de col·laboració: Gremi de Llibreters de Catalunya: Amb 352 llibreries que actuaran com a punts de difusió. Unió de Músics de Catalunya: Representa uns 3.500 professionals de diversos gèneres (jazz, clàssica, cantautors, etc.). ONET: Oferiment de les seves seus per acollir exposicions itinerants de la candidatura. Societat Civil: Col·laboracions amb taxistes, comerciants i entitats veïnals. Projecte, Finançament i Estratègia L'elaboració del projecte es manté en una fase de discreció estratègica per evitar donar idees a la competència. Alguns detalls rellevants són: Multiculturalitat: L'aposta per una cultura catalana oberta a la Mediterrània i a la diversitat europea. Pressupost: Es calcula que les capitals culturals gestionen entre 30 i 60 milions d'euros, finançats en un 80-85% per fons públics. Impacte Econòmic: Es recorda el cas de Liverpool, on la inversió va retornar amb escreix en forma de turisme i nous llocs de treball. La Importància del Suport Popular Joan Cavallé fa una crida a la participació ciutadana, recordant que el suport social és un criteri d'avaluació fonamental: "Seria una llàstima que la candidatura no s'aconseguís perquè ens hem confiat massa i no hem donat la nostra adhesió; és un gest gratuït i vital." Es pot formalitzar el suport a través del web tarragona2016.org, en punts d'informació turística o presencialment a la seu de Casa Sefus.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Ruta vitivinícola per la Rioja: Tradició i Modernitat
Exploració del Terrer a la Rioja El sommelier Francesc Lledó comparteix la seva experiència després d'un viatge d'aprenentatge de tres dies per la Rioja. Acompanyat de figures com Quim Vila i Anna Casabona, ha visitat sis cellers que representen la transició del vi clàssic cap a conceptes de vi de finca i terroir. Cellers Destacats i Innovació • Remelluri: Celler pioner a finals dels 80 en trencar amb l'estructura clàssica per oferir vins més afruitats i biodinàmics. Destaquen els seus blancs amb varietats del Roine adaptades a altituds de 700 metres. • Allende i Abel Mendoza: Focus en la viticultura ecològica i el respecte absolut a la terra. Mendoza destaca per la seva elaboració artesanal de maceració carbònica en cups de ciment, mantenint mètodes tradicionals. • Benjamin Romero (El Contador): Representa l'alta gamma amb vins de culte que han assolit puntuacions màximes (100 punts Parker). S'anuncia en exclusiva el seu nou projecte Macizo amb D.O. Catalunya. Cultura Gastronòmica i Varietats • La Tempranillo: Identificada com la varietat negra fonamental de la regió, coneguda a Catalunya com a ull de llebre. • Gastronomia local: L'experiència es completa amb la clàssica Calle Laurel de Logronyo i esmorzars al mig de les vinyes amb productes de proximitat. "A la Rioja, quan hi ha qualitat i hi ha bona gent, hi ha un respecte absolut pels altres vins, especialment pel Priorat." Influència i Respecte Mutu Existeix un gran reconeixement entre els productors de la Rioja cap als vins catalans, especialment el Priorat, el Montsant i el Penedès, per la seva capacitat de revolucionar el concepte de terroir a Espanya.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
El mosquit tigre: Prevenció, picades i tractament
El mosquit tigre i el seu impacte a Catalunya En aquesta sessió de l'espai "Curem-nos en salut", el doctor Josep Marcader i la tècnica en salut Maria Carulla analitzen l'expansió del mosquit tigre (Aedes albopictus). Aquesta espècie, originària del sud-est asiàtic, va entrar a Espanya l'any 2004 a través d'Itàlia, probablement oculta en el transport de pneumàtics usats. Característiques i comportament L'insecte presenta unes particularitats que el fan especialment molest en comparació amb les espècies autòctones: * Activitat diürna: A diferència del mosquit comú, pica principalment de dia. * Mida i aspecte: És més petit (uns 5 mm) i es reconeix per les ratlles blanques i negres a les potes i l'abdomen. * Capacitat de picada: És una picada més potent que pot arribar a atravessar la roba fina. * La femella és la protagonista: Només pica la femella, ja que necessita les proteïnes de la sang per a la reproducció. Prevenció i control de plagues La mesura més eficaç per evitar la seva proliferació no són els insecticides, sinó actuar sobre el seu hàbitat: * Aigua estancada: El mosquit tigre només necessita recipients molt petits (el plat d'una torreta, una galleda, una joguina) per criar. * Renovació freqüent: Cal buidar o renovar l'aigua d'aquests recipients almenys dues vegades per setmana. * Àrees de risc: Les zones residencials i urbanitzacions són més propenses que els centres urbans densos. * Mosquiteres: Es consideren el mètode de protecció física més efectiu. Tractament de les picades Tot i que en persones sanes no representa un risc vital, la reacció inflamatòria és intensa i dolorosa: 1. Neteja: Rentar la zona amb aigua i sabó per evitar infeccions. 2. Fred local: Aplicar gel (protegit amb un drap) o aigua freda per reduir la inflamació. 3. Remeis tòpics: Ús d'amoníac, calamina o antihistamínics locals. 4. Consulta mèdica: Si la reacció és severa, el metge pot prescriure corticosteroides tòpics o antihistamínics orals. "No volem ser alarmistes, però és un insecte que fa unes picades doloroses i la millor prevenció és buidar les torretes i els recipients amb aigua."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Estratègies i suport per deixar de fumar amb èxit
Un repte possible: Deixar el tabaquisme L'espai analitza la campanya Tasta, una iniciativa de l'Associació de Professionals per la Prevenció i el Tractament del Tabaquisme del Camp de Tarragona. Amb el suport de la psicòloga clínica Blanca Carculer, s'explora com afrontar el procés de deixar de fumar, desmitificant la idea que és una fita impossible. Els components de l'addicció L'addicció al tabac no és només un hàbit, sinó una combinació complexa de factors: Addicció fisiològica: La nicotina actua directament sobre els sistemes de recompensa del cervell. Addicció psicològica: Vinculada a rituals diaris, situacions d'estrès o avorriment. Nivell d'addicció: Comparable al de substàncies com l'alcohol o la cocaïna. Símptomes i estratègies de superació El síndrome d'abstinència pot durar fins a quatre setmanes i manifestar-se a través d'insomni, irritabilitat o mal de cap. Per superar-lo, es recomanen diverses eines: Tractament farmacològic: Ús de substituts de la nicotina (xiclets o comprimits) especialment en moments de gran necessitat de concentració. Canvi d'hàbits: Evitar situacions socials o rituals (com el cafè o les copes) durant les primeres dues setmanes. Tècniques de relaxació: Respiració profunda i distraccions cognitives. "Deixar de fumar és un dels grans reptes que es pot posar una persona al llarg de la seva vida; l'autoestima puja moltíssim en aconseguir-ho." El paper de l'entorn i els beneficis El suport de la família és imprescindible. Es recomana als familiars tenir paciència i acompanyar el fumador en el canvi d'activitats. Els beneficis són gairebé immediats: millora de l'olfacte, del gust, millor respiració i un estalvi econòmic considerable que pot servir per auto-recompensar-se.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
40'
El cicle d'integració social a l'IES Vidal i Barraquer
Introducció al cicle d'Integració Social En aquesta sessió es detalla l'oferta formativa del grau superior d'Integració Social impartit a l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona. El podcast compta amb la participació de docents, professionals del sector públic i privat, i una integradora en actiu per oferir una visió integral de la professió. Perfil Professional i Competències L'integrador social se centra a treballar amb material sensible: les persones en risc d'exclusió. Les competències principals adquirides durant els dos cursos (1.700 hores) inclouen: • Programació i avaluació d'intervencions de suport social. • Gestió d'unitats de convivència i intervenció assistencial. • Entrenament en habilitats d'autonomia personal i social. • Dinamització de la inserció sociolaboral. Sortides Laborals i Especialització Tot i que la base acadèmica és generalista, els alumnes se solen especialitzar a través de la pràctica en col·lectius com: • Gent gran i atenció a la dependència (sector amb més demanda). • Menors, adolescents en risc i aules de reforç. • Persones amb discapacitat física o psíquica. • Col·lectius d'immigrants i minories ètniques. La importància de la Formació Tècnica L'episodi subratlla que la vocació és necessària però insuficient per si sola. Es destaca que: "Tenir aptituds i ser bona persona no és prou; cal una formació tècnica per professionalitzar el sector i treballar per objectius." Aquesta base tècnica també serveix com a eina de protecció emocional per al professional, evitant el desgast psicològic derivat del contacte constant amb problemàtiques greus. Col·laboració amb el teixit empresarial Les pràctiques en centres de treball (FCT) són claus per a la inserció laboral. Empreses com a CIS o l'Ajuntament de Tarragona actuen com a receptores d'alumnes, facilitant una transició directa al mercat de treball quan sorgeixen vacants.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Biodiversitat i Sostenibilitat a CaixaForum Tarragona
Agenda Cultural i Mediambiental a Tarragona L'entrevista amb Carles Marqués i Puri Canals desgrana les activitats previstes al CaixaForum, destacant la intersecció entre la cultura, la música clàssica i la urgència de la preservació ecològica. Programació de la Setmana Cinema i Mitologia: Projecció de Medea, un clàssic protagonitzat per Maria Callas. Música Clàssica: Conferència de Rafael Esteve sobre el Rèquiem de Verdi, enfocada a apropar la música clàssica al gran públic de manera lúdica. Arts de Carrer: Actuació de l'artista Boni, referent del circ català. Medi Ambient: Col·laboració amb la URV en xerrades sobre recursos energètics i sostenibilitat. La Crisi de la Biodiversitat: El Compte Enrere La presidenta de Depana, Puri Canals, alerta sobre l'estat crític del planeta, comparant-lo amb una "malaltia crònica" que requereix acció immediata. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Dependència Humana: Es remarca que la supervivència humana depèn totalment dels serveis ecosistèmics (aigua neta, aire pur, aliments). Model Econòmic: Crítica al sistema actual que no comptabilitza els costos ambientals i es basa en un creixement il·limitat de consum de recursos. Complexitat i Precaució: La necessitat d'acceptar que la naturalesa és un sistema complex i aplicar el principi de precaució en la presa de decisions. Consum Responsable: La importància de l'eficiència energètica i el paper del ciutadà com a consumidor conscient. "Si del planeta desapareixen les plantes, a nosaltres ens queden dos telenotícies." Cap a l'Any de la Biodiversitat (2010) L'objectiu de la conferència de Canals és que l'any 2010 serveixi com a punt d'inflexió per augmentar la conscienciació social, citant l'exemple d'èxit de la gestió de la sequera a Catalunya com a prova de la capacitat de reacció de la població.