Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

697-720 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Salut i gènere: desigualtats amb Cinta D'Ofí
Desigualtats en la Salut des de la Perspectiva de Gènere L'epidemiòloga Cinta D’Ofí analitza com el gènere afecta la salut i l'atenció sanitària, posant èmfasi en les recerques de la doctora Lucía Artazkoz. El programa explora les diferències entre el sexe (biològic) i el gènere (social), revelant biaixos en la medicina actual. La Medicina Masculinocèntrica Es destaca que la ciència mèdica ha estat tradicionalment enfocada en l'home, la qual cosa genera riscos per a les dones: Símptomes diferenciats: En el cas dels infarts, les dones sovint no presenten el dolor opressiu típic descrit als llibres, cosa que retarda el diagnòstic. Assajos clínics: Molts fàrmacs s'estudien exclusivament en homes, ignorant que les dones metabolitzen les substàncies i l'anestèsia d'una manera diferent. Invisibilitat de riscos: Tot i la creença popular, les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en dones, superant tots els càncers junts. La Paradoxa de l'Esperança de Vida Encara que les dones tenen una esperança de vida superior, la seva qualitat de vida és més baixa: Els homes assumeixen més conductes de risc (accidents, suïcidis), fet que redueix la seva mitjana de vida. Les dones sobreviuen més temps, però pateixen més malalties cròniques i incapacitats en els últims anys. "Les dones viuen més temps, però viuen pitjor." Treball i Salut: La càrrega de la doble jornada L'estudi de la divisió del treball revela dades sorprenents sobre la percepció de la salut: Dones ocupades: Malgrat la sobrecàrrega (combinació de feina productiva i reproductiva), tenen una millor percepció de la seva salut gràcies al reconeixement social, la independència econòmica i la xarxa de suport que troben fora de casa. Mestresses de casa: Pateixen més malalties cròniques i consumeixen més tranquil·litzants, sovint per la falta de rols alternatius i la invisibilitat de la seva tasca. Límits: Treballar en excés segueix sent perjudicial; segons la Cinta, la clau d'una bona salut és la combinació de rols però amb moderació.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Cultura anglosaxona i el boom del còmic a la biblioteca
Resum de l'episodi En aquesta sessió amb la bibliotecària Anabel Lambea, s'explora el canvi de cicle cultural a la Biblioteca Pública de Tarragona. Després d'un mes dedicat a la cultura xinesa, el centre dona la benvinguda a la cultura anglosaxona, tot destacant la riquesa de la seva literatura clàssica i contemporània. De la Xina al món Anglosaxó Cultura Xinesa: Es fa balanç de les activitats passades, subratllant la descoberta d'autors genuïns i la complexitat de la literatura que aborda tant les dinasties tradicionals com la crítica social actual. Cultura Anglosaxona: El nou focus mensual inclou una guia amb autors iconogràfics com James Joyce o Edgar Allan Poe. Club de Lectura: Els adolescents llegiran les Històries imprevistes de Roald Dahl, un autor que, tot i la seva fama infantil, ofereix relats cínics i incisius per a públics més madurs. El Còmic: Més que un simple entreteniment L'anàlisi del recent Saló del Còmic de Barcelona serveix per constatar l'èxit d'aquest format. Es destaca que: Les biblioteques han apostat fort per les seccions de còmics i novel·la gràfica per atraure els joves. Actualment, el còmic és vist com un relat social i de denúncia, equiparable a la literatura convencional. S'esmenten obres com Maus (premi Pulitzer) i recomanacions com Morena (ambientació romana) o El caso del velo (sàtira social). "El còmic és una altra manera de llegir, tan bona com un llibre." La secció de còmics de la biblioteca, situada estratègicament davant de l'ascensor, s'ha convertit en una de les àrees amb més rotació de préstecs, consolidant-se com un espai intergeneracional.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
38'
El sector immobiliari i financer al Tarragonès
Realitat del mercat immobiliari a Tarragona En aquesta tertúlia s'analitza amb profunditat la situació del sector de la construcció i la promoció a la zona del Tarragonès, destacant que la realitat local difereix significativament de la mitjana estatal. La banca com a competència en la venda d'habitatges Es debat si les entitats financeres estan fent competència deslleial als promotors tradicionals a l'hora de vendre els seus propis actius immobiliaris: • A Tarragona, el volum d'habitatges en mans de bancs és molt baix comparat amb altres zones d'Espanya. • El finançament que ofereixen els bancs per als seus propis pisos és superior, però l'oferta d'obra nova bancària a la ciutat és gairebé inexistent. • La publicitat de descomptes del 50% és considerada enganyosa, ja que sovint s'aplica sobre taxacions inflades del passat o sobre habitatges de segona mà en mal estat. Crisi de producció i canvis en el model Els ponents expressen una gran preocupació pel futur del sector degut a la falta d'activitat: • S'estima que aquest any només s'iniciaran unes 200 vivendes, quan la necessitat real per creixement vegetatiu és d'unes 800. • Es reclama una reconversió del sector similar a la que s'està fent en l'automoció, però adaptada a les necessitats constructives actuals. • L'aparició de noves normatives, com el Codi Tècnic o noves lleis d'habitabilitat, estan encarint el producte final o reduint el nombre d'habitacions per al mateix preu. El paper de la rehabilitació i el lloguer Com a alternatives a la construcció d'obra nova, es proposen: • L'impuls de la rehabilitació d'edificis obsolets (Hospitals, escoles, etc.) com a motor econòmic. • La necessitat urgent de modificar la Llei d'Arrendaments Urbans per donar més seguretat jurídica als propietaris i fomentar així el mercat del lloguer. "La construcció no desapareixerà, però s'ha de resituar en un context europeu on suposi un percentatge del PIB més equilibrat."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Crítica de cinema, Blu-ray i novetats en videojocs
Debat sobre l'estat actual del cinema i la tecnologia domèstica L'episodi d'avui compta amb la presència de David Serra i Juanjo Ferrer, els quals ofereixen una visió crítica sobre les darreres estrenes cinematogràfiques, la qualitat del format digital davant l'analògic i les novetats més esperades en el món de l'entreteniment interactiu. Crítica Cinematogràfica: Entre la qualitat i el desastre Els tertulians analitzen diversos títols actuals, destacant el bon paper d'algunes produccions petites enfront de les grans decepcions comercials: • Vacances de Ferragosto: Definida com una pel·lícula deliciosa que cal veure en versió original, tot i que té poca permanència a les sales. • Noche en el museo 2: Molt criticada per la seva feblesa argumental i per l'engany del preu de les entrades digitals. • Good: Protagonitzada per Viggo Mortensen, rep els elogis més alts per la seva intensitat i la capacitat de mostrar la complicitat involuntària amb el nazisme. • Fuga de Cerebros: Rep una crítica demolidora, qualificada d'ofensiva per a la intel·ligència i un mal exemple de l'ús de subvencions públiques. "Fuga de Cerebros és una tarta que parla; millor seria la tarta de l'Homer Simpson." L'experiència Blu-ray i el cinema domèstic Es discuteix la transició al format de l'alta definició. Tot i l'alt preu dels discos, es destaca que la diferència de qualitat respecte al DVD és aclaparadora, posant com a exemple les reedicions de clàssics com Blade Runner i El Cavaller Fosc. Videojocs: Experiències emocionals i indústries emergents Al bloc final, es comenten títols que trenquen els esquemes tradicionals: • Braid: Un joc per a Mac descrit com una experiència emocional que utilitza una estètica d'aquarel·la i mecàniques de manipulació del temps. • Guitar Hero: S'anuncia la reedició de títols antics per a la nova generació de consoles. • Tarraco Viva: Es recomana el joc d'estratègia Imperium com a complement perfecte per a les festes romanes de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
45'
L'aventura de la vida: Lleure jove i prevenció de drogues
Gestió del temps de lleure en l'adolescència El programa d'avui se centra en com els joves de primer i segon d'ESO del CES Sant Salvador organitzen el seu temps lliure. La discussió subratlla que el lleure no és només diversió, sinó un factor clau per a la salut. Activitats i rutines dels joves • Esport i activitats físiques: Molts alumnes dediquen les tardes al futbol, bàsquet o ciclisme. • Socialització al barri: La majoria prefereix quedar-se a Sant Salvador per estar amb els amics, malgrat la percepció de falta d'oferta d'activitats. • L'ús de la tecnologia: Tot i que utilitzen internet (Messenger, Facebook), hi ha una preferència marcada per sortir al carrer per sobre de jugar a la consola. Prevenció i consum de substàncies S'aborda la realitat de les drogues legals (alcohol i tabac) i il·legals en l'entorn recreatiu nocturn. La Marissa, tècnica de salut, explica que el consum actual està vinculat a l'oci i no a la marginalitat. Conceptes clau discutits • Pressió de grup: La dificultat de dir "no" quan els amics proposen consumir. • Assertivitat: La capacitat de defensar la pròpia decisió de no consumir respectant els altres. • Desenvolupament biològic: La importància d'esperar als 18 anys, ja que les substàncies afecten més greument un cervell en creixement. "Si ets el meu amic, ho has d'entendre que no vull [consumir]." Diàleg amb la família i entitats Es destaca la necessitat de millorar la comunicació entre pares i fills. Els joves demanen que els pares parlin amb tranquil·litat i confiança en comptes d'actuar des de la por o els crits. Finalment, es reivindica un paper més actiu als centres cívics per demanar noves activitats com kickboxing, breakdance o la cobertura de la piscina del barri.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
L'Homo neanderthalensis: morfologia, genètica i cultura
L'Home de Neandertal: Una Espècie Germana L’estudi de l'Homo neanderthalensis revela una espècie humana complexa i altament adaptada que va conviure amb els nostres avantpassats. Tot i la polèmica inicial sobre el seu origen, avui sabem que no és un avantpassat directe de l’Homo sapiens, sinó una espècie diferent i paral·lela. Cronologia d'una Descoberta Primeres troballes: Tot i que les restes es van localitzar a Engis (Bèlgica, 1830) i Gibraltar (1840), no van ser reconegudes fins al descobriment a la vall de Neander el 1856, tres anys abans de la publicació de Darwin. El mite de la baula perduda: Inicialment es va intentar forçar la seva figura com un intermediari primitiu entre simis i humans, esbiaixant la seva interpretació real. Característiques Físiques i Capacitat Cranial Capacitat cerebral: Sorprenentment, el Neandertal tenia una mitjana cranial de 1.450 i 1.500 cm³, superant en volum la de l’Homo sapiens. Morfologia robusta: Eren més baixos, rabassuts i molt forts. Presentaven un crani amb prognatisme, sense foses canines i amb arcs superciliars molt marcats. Adaptació al medi: El seu cos estava perfectament adaptat al clima extrem de l’Europa de la darrera glaciació. Genètica i Comunicació Genoma compartit: Compartim un 99,5% del genoma amb ells, tot i que la separació amb línies com la dels ximpanzés és molt més gran (entorn del 9-10%). El llenguatge: Hi ha indicis que posseïen un llenguatge articulat, tot i que podria haver estat més gestual i amb limitacions en l'articulació de certes vocals (com la 'i' i la 'u'). Aparença: Estudis genètics suggereixen que alguns individus podien ser pèl-rojos i de pell clara, característiques pròpies de la seva evolució en territoris europeus. Jaciments Clau a la Península Ibèrica "L'Abric Romaní és únic a la història del treball arqueològic... ens ha permès conèixer l'estructuració econòmica dels neandertals." Abric Romaní (Capellades): Un jaciment excepcional per entendre com organitzaven l'espai i la seva vida quotidiana durant 15.000 anys. El Sidrón (Astúries): Fonamental per a l'estudi de la biologia i l'ADN neandertal gràcies a l'excel·lent conservació de les restes.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Els peixos dels aiguamolls litorals: fartet, punxós i samaruc
En aquesta conversa amb en Ferran Aguilar, s'explora la riquesa biològica i la fragilitat dels ecosistemes de transició entre l'aigua dolça i el mar. El focus principal són tres espècies de peixos autòctons de mida reduïda que viuen en aigües salobres i que es troben en greu perill d'extinció. Les espècies protagonistes El Fartet: Destaca pel seu gran dimorfisme sexual; les femelles són tacades i el·líptiques, mentre que els mascles exhibeixen colors blaus intensos durant el zel. Tenen una capacitat sorprenent de supervivència gràcies a la criptobiosi, que permet als seus ous sobreviure en el fang humit quan l'aigua s'asseca. El Punxós: Rep el nom per les espines que té al dors. És conegut pel seu comportament complex, on el mascle construeix un niu amb herbes i branquetes (similar al d'un ocell) per atreure la femella i protegir la posta. El Samaruc: Més comú a la zona de Llevant i l'Albufera de València, és una mica més gran i serveix d'aliment base per a molts ocells aquàtics. Amenaces i conservació L'expert assenyala que aquests peixos han patit una regressió dràstica a causa de: Destrucció de l'hàbitat: Històricament, els aiguamolls es van dessecar per combatre el paludisme (transmès pel mosquit Anopheles) i, més recentment, per la pressió urbanística, camps de golf i parcs temàtics. Espècies invasores: Especialment la gambúcia, un peix americà vivípar que competeix agressivament i desplaça les espècies locals. "Quan més especialista sigui l'animal o la planta, més delicat és." Es fa una crida a la preservació d'espais com els aiguamolls de Torredembarra o la Sèquia Major de Vila-seca, recordant que el patrimoni natural ben conservat és un actiu econòmic i cultural de primer ordre que no entén de crisis.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
El paper clau dels voluntaris a Tarragona 2016
El valor del voluntariat en la candidatura cultural En aquest espai del matí de Tarragona Ràdio, s'aborda la importància cabdal del col·lectiu de voluntaris i voluntàries per a la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital Europea de la Cultura. El programa compta amb la presència de Teresa León, tècnica de l'Oficina del Patrimoni, i les voluntàries Pepi Blai i Janine Puig. Els voluntaris com a "preuat tresor" El voluntariat es defineix com l'actiu més important del projecte, destacant-ne el caràcter altruista i l'amor per la ciutat. La seva tasca és fonamental per transmetre il·lusió i coneixement sobre la candidatura al conjunt de la ciutadania. Perfil dels voluntaris: Solen ser persones ja implicades en el teixit associatiu i cultural de la ciutat, actuant com a activistes culturals en l'ombra. Trobada d'acollida: Recentment s'ha celebrat un acte per agrair-los la seva tasca de primera mà, on se'ls ha lliurat un carnet identificatiu i s'han explicat els objectius estratègics. Missions i funcions principals Els voluntaris no tenen una jornada laboral, sinó que participen segons la seva disponibilitat en diverses accions: Captació d'adhesions: Explicar el projecte en l'entorn familiar, d'amics i a través de les xarxes socials. Presència en actes: Suport en estands durant diades com Sant Jordi o en grans esdeveniments públics (concerts, actes de TV3). Dinamització de propostes: La possibilitat de proposar activitats pròpies, com festivals poètics espontanis, segons la seva formació. Reptes: Autoestima i informació Durant la conversa, s'adverteix que encara hi ha un cert desconeixement entre el públic i que cal millorar l'autoestima col·lectiva de Tarragona. Se subratlla que el projecte de ser candidats ja és positiu de per si, ja que situa la ciutat en el mapa i genera cohesió comunitària. "Les paraules de Rosa Rossell van ser que els voluntaris eren el nostre més preuat tresor." Incentius per a la comunitat Per cuidar aquesta "família" de voluntaris, l'organització ofereix avantatges com l'entrada gratuïta als museus d'història de la ciutat i està preparant altres descomptes en activitats culturals per fomentar la connexió directa amb el patrimoni.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
20'
Receptes amb cireres: del gazpatxo al pollastre
En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens convida a celebrar l'arribada de la temporada de cireres i la proximitat de la festa de Corpus amb una sèrie de propostes culinàries innovadores i tradicionals. Després d'una breu reflexió sobre la victòria del Barça i la dificultat de trobar color blau natural a la cuina, el programa se centra exclusivament en les possibilitats gastronòmiques d'aquest fruit vermell. Propostes Salades amb Cireres Gazpatxo de cireres: Una variant refrescant del gazpatxo tradicional on es substitueix part del tomàquet per poma (Fuji o Golden) i cireres desossades. Es recomana triturar primer el tomàquet i colar-lo per evitar l'amargor de les llavors. S'amaneix amb un bon vinagre de Jerez i es pot acompanyar amb anxoves o una llesca de pa amb olivada. Pollastre amb cireres: Una recepta inspirada en el capó de Nadal però adaptada a la fruita de temporada. El pollastre s'unta amb llard de porc i se soterra literalment sota uns dos quilos de cireres desossades. Es cou al forn (uns 180 graus) durant una hora i mitja, començant la cocció amb la cassola tapada per mantenir la humitat. Tècniques de Conservació i Dolços L'expert detalla les diferències i els mètodes per elaborar productes que permetin gaudir de la fruita més temps: El Colís: Una preparació lleugera i fresca per consumir en pocs dies (4-5 dies). Es basa en un almívar (aigua i sucre) on s'afegeixen les cireres crues i es trituren amb suc de llimona i unes gotes de Quirsch (licor de cirera). La Marmelada: Una conserva de llarga durada. Lledó suggereix una versió menys ensucrada (400g de sucre per quilo de fruita) utilitzant gelatina vegetal per compensar la falta de densitat. "El pebre amb les cireres hi va molt bé i ens donarà aquest toc diferent per acompanyar, per exemple, un magret a la planxa." Consells del Cuiner Per a les marmelades, és ideal deixar les cireres amb el sucre la nit abans perquè "plorin" i no calgui afegir-hi aigua. La gelatina no ha de bullir mai perquè perd el seu poder de quallat; s'ha d'afegir sempre al final de la cocció.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Estratègies i relaxació per deixar de fumar
Gestió de l'addicció i el cràving En aquesta sessió dedicada a la deshabituació del tabac, la psicòloga clínica Pilar Roig explica conceptes fonamentals per superar l'addicció i ofereix eines pràctiques per als qui han decidit deixar de fumar. Què és el cràving? Un dels conceptes clau és el cràving, definit com el desig irresistible i immediat de consumir la substància. * És un símptoma central de la síndrome d'abstinència. * La seva intensitat i freqüència disminueixen amb el temps: de 10 cops al dia inicialment a aparicions aïllades al cap de tres mesos. * Sovint s'associa a pensaments catastrofistes (com "em moro per fumar") que cal reestructurar positivament. Comparativa amb altres substàncies Roig matisa que la nicotina no actua com l'heroïna (depressora), sinó que és una substància estimulant. * S'assembla més a la cocaïna, la cafeïna o la teobromina de la xocolata. * Actua alliberant dopamina (plaer) i noradrenalina (alerta/concentració), per això molts fumadors busquen la "inspiració" en el tabac. Tècniques i eines pràctiques Per combatre el desig, es proposen diverses estratègies conductuals i materials: * Substitutius: Ús de xiclets o comprimits de nicotina per controlar la dosi de forma pautada, similar als programes de metadona. * Hidratació: Tenir sempre una ampolla d'aigua a mà. * Pensament positiu: Canviar el focus del que es perd per la satisfacció de portar un dia més sense fumar. * Tècniques de relaxació: La respiració abdominal és una eina gratuïta i efectiva per controlar l'ansietat en qualsevol lloc. "No et moris per fumar; més aviat al contrari: et moriràs si fumes. Cal entendre el desig com un símptoma que s'està superant el procés." Exercici pràctic de relaxació La psicòloga realitza una demostració en directe d'una respiració diafragmàtica: 1. Inspirar pel nas dilatant l'abdomen (sense pujar les espatlles). 2. Aguantar l'aire uns segons. 3. Expirar lentament relaxant el cos. 4. Visualització: Imaginar escenaris quotidians on se substitueix el gest de fumar per una acció saludable, com beure aigua o prendre un caramel, associant la respiració a una sensació de plaer i neteja.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Estratègies i reptes per deixar de fumar a Tarragona
El tabaquisme com a malaltia addictiva En aquest episodi de Cura'ns en salut, els professionals sanitaris de la xarxa de Santa Tecla debaten sobre la complexitat de l'addicció al tabac. Es remarca que el tabaquisme no és només un "vici" o un simple "hàbit", sinó una malaltia addictiva crònica que requereix tractament i acompanyament professional. El debat sobre la Llei del Tabac Es discuteix la normativa vigent a l'estat espanyol, qualificant-la en alguns aspectes d'hipòcrita i insuficient. Els punts clau inclouen: • La necessitat de prohibir el consum en tots els espais tancats, sense excepcions per mides de local. • La protecció dels treballadors de l'hostaleria com a qüestió de riscos laborals. • La comparativa amb altres països com Itàlia o Irlanda, on les lleis són més restrictives i han tingut èxit. El procés de deshabituació Deixar de fumar es descriu com un procés de dol i una decisió vital de gran magnitud. Les expertes subratllen que, tot i que la motivació personal és l'eix central, el suport mèdic és fonamental per gestionar l'abstinència. "La motivació és bàsica; quan n'hi ha, les coses són molt més fàcils, però l'esforç final sempre recau en el fumador." Tractaments i símptomes d'abstinència • Símptomes comuns: Insomni, irritabilitat, ansietat, falta de concentració i canvis d'humor. • Falsos mites: La por a engreixar-se (la mitjana és de només 2 kg) o la idea que les vacunes són solucions màgiques. • Eficàcia: Prop del 30-40% dels pacients que passen per consulta es mantenen com a exfumadors després d'un any. La importància de la prevenció en joves Els tertulians coincideixen que la "guerra" contra el tabac es guanyarà amb la prevenció i l'educació més que amb el tractament. És vital incidir en els col·lectius joves, on l'edat d'inici és cada vegada més baixa i la percepció del risc a llarg termini és limitada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
38'
Cicles Formatius a l'IES Calípolis: Farmàcia i Dietètica
Formació Professional a Tarragona: El futur de la Farmàcia i la Dietètica Aquest episodi de l'espai Eines se centra en l'oferta formativa de l'IES Calípolis, destacant la importància de la col·laboració entre els centres educatius i el món empresarial per garantir una inserció laboral d'èxit. Dietètica: Més enllà de la consulta La formació en Dietètica (Grau Superior) es presenta com un camp amb una demanda creixent a causa dels problemes de salut pública com l'obesitat. • Sortides professionals: Consultes privades, menjadors col·lectius (escoles, geriàtrics), hospitals i l'opció de l'autoocupació. • Vies d'accés: Molts alumnes utilitzen aquest cicle com a pas previ a la carrera universitària de Nutrició Humana, obtenint una base pràctica molt sòlida. "És una bona manera de començar per veure realment si t'agrada la dietètica abans de passar a la carrera." Farmàcia: Evolució i Reivindicacions El cicle de Farmàcia i Parafarmàcia (Grau Mitjà) està vivint una transformació significativa. • Canvis curriculars: El curs vinent s'amplien les hores de 1.300 a 2.000 hores, introduint continguts més profunds en homeopatia, fitoteràpia i parafarmàcia. • La polèmica del Grau Superior: Existeix una reivindicació històrica del sector perquè aquests estudis siguin reconeguts com a Grau Superior, atesa la complexitat i la responsabilitat de la feina a l'oficina de farmàcia. • Perfil professional: Es destaca que, tot i que el títol permet treballar en magatzems, la formació és vital per evitar errors en la dispensació i l'atenció al públic. El paper de l'empresa i les pràctiques Un element clau discutit és la Formació en Centres de Treball (FCT). • Les farmàcies actuen com a mestres, seguint un programa dictat pel centre educatiu. • Es destaca la millora constant del nivell dels alumnes al llarg dels anys. • La nova normativa permetrà l'acreditació de competències per a professionals amb experiència però sense titulació oficial.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Els Neandertals i l'enigma de la seva extinció
L'Organització Social dels Neandertals L'anàlisi de jaciments com l'Abric Romaní ha revelat que els neandertals posseïen una estructura organitzativa extraordinària. Lluny de ser éssers primitius sense ordre, les proves demostren que: Tenien una gestió espacial del territori gairebé idèntica a la dels primers Homo sapiens. Vivien en grups petits d'entre 7 i 13 individus, ocupant espais d'uns 20-25 metres quadrats al voltant del foc. Utilitzaven el foc de manera sistemàtica no només per cuinar o escalfar-se, sinó com a element de profilaxi per mantenir la higiene i evitar paràsits. Eren nòmades amb moviments estacionals pel territori (com la Vall d'Òdena o l'Anoia) i es reunien en moments d'agregació per intercanviar informació social, econòmica i genètica. Convergència Evolutiva i Pensament Simbòlic S'ha debatut si els neandertals van aprendre certes tècniques dels sàpiens o si les van desenvolupar de forma autònoma: Presentaven conductes complexes com enterraments i la fabricació d'avaloris i joies. Si aquests comportaments van sorgir de forma independent, això indicaria que el pensament simbòlic és un producte necessari de l'evolució d'un gran cervell homínid. "Mai s'ha trobat un neandertal i un sàpiens junts en un mateix nivell arqueològic, el que suggereix que els contactes sistemàtics van ser escassos." Hàbits Alimentaris: El Canibalisme El canibalisme era una pràctica freqüent i sistemàtica entre els neandertals, sovint dictada per les dures condicions climàtiques de les glaciacions: Es distingeixen diversos tipus: gastronòmic (per necessitat nutricional), cultural o ritual. S'interpretava l'individu d'un altre grup com una font de recursos més, similar a la caça d'animals. Teories sobre l'Extinció L'extinció no va ser necessàriament un acte violent directe, sinó un procés multifactorial: Pressió demogràfica: Els sàpiens formaven grups més nombrosos i poderosos, actuant com una espècie invasora. Patògens: L'arribada dels sàpiens des de l'Àfrica podria haver introduït malalties per a les quals els neandertals no tenien defensa immunològica. Competència pels recursos: Els neandertals van quedar reduïts a "bosses" geogràfiques (com Gibraltar o el Caucas) fins que les seves poblacions van ser inviables ecològicament.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
15'
Estrès evolucionista i l'herència de Roma al CaixaFòrum
L'estrès des d'una perspectiva evolucionista L'episodi compta amb la participació del psiquiatre Joseba Achotegui, qui analitza com l'evolució humana no ens ha preparat per a l'estrès crònic de les societats modernes. Segons el doctor, mentre que l'estrès agut és una resposta natural per a la qual estem genèticament dotats, l'estrès sostingut propi de l'estil de vida actual deriva en patologies greus. Diferència clau: L'estrès agut és puntual i resolutiu, mentre que el crònic és insidiós i social. Impacte en la salut: Es vincula directament amb malalties cardiovasculars, diabetis i trastorns mentals. El mite de la felicitat: L'evolució prioritza la supervivència i la reproducció, no la felicitat, que és vista com un element col·lateral. "L'evolució no ens ha preparat per a la felicitat, sinó per a la supervivència i la transmissió de gens." Programació cultural al CaixaFòrum Carles Marqués, director del centre, detalla les activitats destacades per a la setmana: Cicle de Roma: Conferències sobre la annona frumentaria, l'organisme creat per l'emperador August per regular el preu del blat, considerat un antecedent dels bancs centrals moderns. Arqueologia romana: Debat sobre el Monte Testaccio a Roma, un antic abocador de ceràmica que avui aporta dades clau sobre el consum en l'antiguitat. Cinema clàssic: Projecció de La font de la donzella d'Ingmar Bergman, dins d'un cicle que connecta el conte popular amb el setè art. Exposició de Tàpies: Inaugurada recentment, estarà disponible per al públic fins al 16 d'agost.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Activitats i literatura a la Biblioteca Pública de Tarragona
Homenatge a l’ofici de traduir i cultura xinesa En aquesta edició de l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, la Cristina Barber detalla la recta final del mes dedicat a la cultura xinesa i la nova campanya per dignificar la figura del traductor. Destaca la importància de fixar-se en qui tradueix les obres, ja que el traductor actua com un "camaleó" que adopta la veu de l'autor original. Properes activitats destacades Club de Lectura amb Anna Casasses: El dimecres 27 a les 18:30 h, la reconeguda traductora visitarà la biblioteca per comentar l'obra Una nit que no havia sortit la lluna de l'autor xinès Dai Sijie. Casasses, coneguda per traduir autors com Balzac i Proust, parlarà de la complexitat de traduir literatura oriental des de llengües pont com el francès o l'italià. Conferència sobre cinema oriental: El dijous 28, Quim Cruselles oferirà una xerrada sobre l'evolució de la producció cinematogràfica xinesa actual. Concurs de cinema xinès: S'ha organitzat un certamen amb preguntes sobre pel·lícules emblemàtiques com L'últim emperador o Deseo Peligro. Les respostes es poden lliurar presencialment, per correu o al blog de la biblioteca. Novetats editorials i futurs cicles La Cristina subratlla l'èxit de la novel·la "Olor de colònia" de Sílvia Alcántara, una obra que recrea la vida a les antigues colònies tèxtils catalanes. També es menciona el proper cicle dedicat a la cultura anglosaxona, on es llegirà Dublinesos de James Joyce amb la participació del traductor Quim Mallafré. "El traductor adopta la veu i la personalitat de l'autor. No és transcriure unes paraules d'un idioma a l'altre, és configurar un nou motlle."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
32'
L'Evolució de l'Homo Sapiens i el Pensament Simbòlic
La Singularitat de l'Homo Sapiens En aquesta conversa, els paleontòlegs Eudald Carbonell i Jordi Agustí exploren què ens defineix com a espècie. Tot i que històricament s'ha volgut veure l'humà com un ésser d'una singularitat absoluta, la ciència moderna demostra que som una síntesi evolutiva de tot el gènere Homo. El Pensament Simbòlic i la Cultura Un dels trets més distintius no és només l'ús d'eines, sinó el pensament simbòlic sistematitzat. • Cohesió social: El símbol va permetre crear grups més grans i units per valors compartits. • Objectes no utilitaris: Som l'única espècie que fabrica objectes que no tenen una funció directa per a la supervivència, com penjolles o art. • L'emergència cultural: L'art rupestre i les incisions en ossos mostren una capacitat d'abstracció que es va socialitzar fins a esdevenir un tret de tota l'espècie. Neurobiologia i Plasticitat Cerebral S'analitza la relació entre la manipulació d'eines i el llenguatge, compartint les mateixes àrees cerebrals (Broca i Wernicke). El cervell humà destaca per la seva plasticitat i un estat de neotènia o caràcter juvenil permanent que ens permet seguir aprenent durant tota la vida. Dimorfisme Sexual i Evolució Els experts debaten sobre les diferències entre mascles i femelles en el procés evolutiu: • La transmissió de sabers: Tradicionalment, la femella ha controlat els processos d'aprenentatge i nutrició. • Sexualitat i reproducció: L'espècie humana es diferencia per una sexualitat desvinculada dels cicles d'estre, afavorint la vinculació i l'estabilitat del grup. "L'Homo sapiens és una síntesi evolutiva del gènere Homo; el que ens fa únics és la socialització de l'emergència cultural."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Tasta la teva llibertat: Suport farmacèutic per deixar de fumar
El programa 'Tasta la teva llibertat' L'episodi presenta la segona edició de la campanya Tasta, una iniciativa de l'Associació de Professionals per a la Prevenció del Tractament del Tabaquisme al Camp de Tarragona, l'Ajuntament i Tarragona Ràdio. El programa combina el suport sanitari amb un component lúdic: els participants que superin un mes sense fumar poden guanyar premis com un viatge a Tunísia o abonaments culturals i esportius. El paper del professional farmacèutic La farmacèutica comunitària Teresa García destaca la importància de l'assessorament professional per evitar l'automedicació, recordant que els productes per deixar de fumar, tot i ser de venda lliure (OTC), no estan exempts d'efectes secundaris. Arsenal terapèutic disponible: Substituts de nicotina: Parxes i xiclets (venda lliure sota consell farmacèutic). Medicaments de prescripció: Fàrmacs com la vareniclina o el bupropió, que requereixen diagnòstic mèdic. Avaluació personalitzada: El tractament depèn del grau de dependència física (mesurat pel temps que es triga a fumar la primera cigarreta del dia) i de la dependència conductual. Consells pràctics per als candidats Per afrontar el repte que comença el 30 de maig (Dia Mundial sense Tabac), l'experta recomana una preparació prèvia conscient: Identificar situacions de risc: Anotar quines cigarretes són més difícils de deixar i en quins contextos es fumen. Preparar l'entorn: Retirar cendrers de casa i informar amics i familiars de la decisió per buscar el seu suport. Diferenciar dependències: Entendre que el tabaquisme és una malaltia crònica on les recaigudes formen part del procés d'aprenentatge. "L'essencial és que la persona vulgui deixar de fumar; sense la motivació personal, els fàrmacs no fan miracles."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
12'
Agenda de curses de muntanya i l'Eternal Running
En aquest espai, en Pep Calvet repassa el calendari de curses de muntanya i activitats a l'aire lliure previstes per a les properes setmanes a Catalunya. El contingut destaca la gran varietat de proves, des de marxes de resistència fins a esdeveniments festius i de superació personal. Principals Curses i Activitats Cursa de Paüls: Una prova de 23 quilòmetres que se celebra aquest cap de setmana. Copa Catalana d'Orientació: Marxa per parelles a Sant Joan de les Abadesses. Arquix Santa Fe (Organyà): Una cursa curta de 4,5 quilòmetres però amb un desnivell exigent de 670 metres, organitzada pels bombers voluntaris. Pujada de Bagà al Coll de Pal: Prova clàssica de 19 quilòmetres i 1.300 metres de desnivell. Marxa dels 7 Cims (Torrelles de Foix): Prova de resistència de 58 quilòmetres amb controls de temps eliminatoris i una caminada paral·lela de 10 km per a famílies. Clàssics i Proves Especials L'espai destaca dues proves amb característiques úniques: * La Cuita del Sol (Àreu): L'objectiu és pujar al cim del Monteixo (2.900m) abans que es pongui el sol. Els corredors han d'evitar que l'ombra els atrapi durant els 1.700 metres de desnivell. * Eternal Running (El Catllà): Una cursa d'obstacles i fang de caràcter festiu, inspirada en l'estil de l'"Humor Amarillo", on els participants sovint van disfressats. "Es tracta de córrer més que el sol; si t'atrapa l'ombra, estàs eliminat." Consells Logístics Es posa èmfasi en la importància de les preinscripcions anticipades, ja que moltes proves exhaureixen les places setmanes abans de l'esdeveniment degut a l'auge actual del running.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
33'
Cinema, videojocs i la crònica d'Eurovisió a Moscou
Actualitat Cinematogràfica i Estrenes L'episodi comença amb una anàlisi profunda de la cartellera actual, destacant la falta de qualitat en les estrenes recents causa del període d'impàs entre temporades. • Àngels i Dimonis: Es critica durament la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks, titllant-la de bodrio i criticant la falta d'expressivitat dels actors, malgrat el seu èxit comercial. • Déjame Entrar: Es recomana com una joia del cinema de vampirs, destacant la seva atmosfera siniestra, freda i allunyada de la romantització habitual del gènere. • Ponyo i Cosas Insignificantes: Mencions especials a produccions més artístiques, la segona avalada per Guillermo del Toro com a productor. Nitrogen al Museu 2 Es discuteix la seqüela protagonitzada per Ben Stiller. El més destacable és el seu valor de producció: • Va ser rodada a l'interior del museu Smithsonian de Washington. • Es va haver de filmar amb públic real present per exigències del museu. • S'ha plantejat com una pel·lícula d'aventures familiar pensada per al format 3D. Perfil d'Actor: Viggo Mortensen Arran de l'estrena de la pel·lícula Good, els col·laboradors elogien la trajectòria de Viggo Mortensen. Es destaca la seva capacitat per transmetre duels interns morals i el seu compromís amb els papers, recordant anècdotes del rodatge de El Senyor dels Anells i la seva futura participació a La Carretera. Videojocs: Infamous per a PS3 S'analitza la demo d'Infamous, un títol de tipus sandbox o ciutat oberta. "És un joc divertit on el sistema moral influeix en els poders elèctrics del protagonista, permetent-te triar entre ser un heroi o un vilà." Crònica d'Eurovisió 2009 des de Moscou L'enviat especial Vicenç Canya explica l'experiència viscuda a Rússia: • Organització: Un desplegament tècnic brutal i caríssim (30 milions d'euros), però amb un control policial excessiu. • Censura i Polèmica: Es comenta el fracàs de Soraya i la mala gestió de Televisió Espanyola, que va prioritzar el tennis en comptes del festival, provocant sancions i malestar. • El Guanyador: Comentaris sobre Alexander Rybak (Noruega) i la seva cançó Fairytale.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
La dansa i el camí cap a Tarragona 2016
La dansa com a motor cultural de Tarragona En aquesta edició del programa dedicada a la candidatura Tarragona 2016, s'analitza l'estat actual de la dansa a la ciutat, comptant amb la participació de representants del sector com Arantxa Sagardó, Mai i Anna Sampira. L'episodi destaca la necessitat de professionalitzar i donar visibilitat a aquesta disciplina artística dins de les aspiracions de la capitalitat cultural. Punts clau de la candidatura i el voluntariat Mobilització ciutadana: Se celebra el gran èxit de la borsa de voluntaris, que ja arriba gairebé a les 1.000 persones. Reconeixement: Es presenta un nou carnet del voluntari que oferirà incentius com l'accés gratuït als museus de la ciutat. L'esperit col·lectiu: La candidatura es percep com una oportunitat per crear una "gran família" que treballi per la projecció exterior de la ciutat. Reptes del sector de la dansa Manca d'infraestructures: Les convidades coincideixen que el Teatre Metropol és pràcticament l'únic espai disponible, cosa que genera col·lapses i dificultats de programació. Rivalitats i individualisme: Es denuncia un excés de conservadorisme i de "capelletes" que sovint impedeix la col·laboració entre escoles i entitats. Invisibilitat masculina: El sector continua estant feminitzat en un 96%, un prejudici que, segons les expertes, cal trencar des de l'educació primària. "Si poguéssim canviar una miqueta les mires d'aquesta ciutat i enfocar en coses noves i fer projectes nous seria molt interessant." Projecció Internacional A pesar dels obstacles locals, companyies com Plan B exporten el segell de Tarragona arreu del món (París, El Caire), actuant com a ambaixadores de la candidatura 2016 i demostrant que el talent local té un nivell competitiu global.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Els guanyadors del concurs de la D.O. Tarragona
Els resultats del XV Concurs de Vins Embotellats L'espai d'avui compta amb la presència de Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, qui ha format part del jurat del prestigiós concurs de la D.O. Tarragona. La cata, realitzada a l'aula de cates de la Facultat d'Enologia de la URV, ha comptat amb 22 tastadors professionals que han avaluat més de 70 referències mitjançant el sistema de cata a cegues. Els vins premiats per categories El jurat ha destacat l'alt nivell de les mostres, mantenint-se molts noms clàssics en les primeres posicions: Vins Blancs: El primer premi ha estat per al Ipsis Flor 2008 (Vins Padró), seguit de l'Adernats Seducció (Cooperativa de Nulles). En blancs amb fusta, ha destacat la Casa Müller i el jove celler Mas Vicenç. Vins Rosats: Domini de la casa Müller amb el Sol i Mar i el Ipsis Rosat Llàgrima. Vins Negres: En la categoria jove, l'Ipsis de Vins Padró torna a vèncer. En criança, el guanyador ha estat el Bacanal 2006. Vins Dolços i Rancis: La Casa Müller continua sent la referència absoluta amb l'Àureo Seco Muy Viejo, un vi de soleres centenàries. Consells gastronòmics de Francesc Lledó Durant la conversa, s'han ofert recomanacions interessants per als consumidors: Maridatges amb rosat: Es recomana trencar els prejudicis contra el vi rosat i provar-lo amb bacallà, especialment si porta tomata. Cuina amb vi ranci: Francesc insisteix en la importància d'utilitzar vi de qualitat per cuinar, ja que aporta una complexitat que els vins econòmics no poden oferir. Consum de proximitat: Es fa una crida a consumir productes de la terra per activar l'economia local, destacant que els vins de la D.O. Tarragona ofereixen una relació qualitat-preu excel·lent. "Val més una miqueta de vi bo per cuinar, perquè us donarà tota aquella complexitat aromàtica que busqueu." El Menú del dia Per tancar, s'anuncia el menú del Quim Quima que inclou plats com la brandada de bacallà amb ajoarriero, amanida de poma, tall rodó de vedella amb vi ranci i bolets, o salmó al forn confitat amb tomàquet fresc i alfàbrega.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
46'
Els joves i l'ús dels mitjans audiovisuals
Introducció a l'Aventura de la Vida Aquest episodi forma part d'un espai col·laboratiu entre l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Catalana de l'Esplai. En aquesta sessió, tretze alumnes de sisè de primària del Col·legi Sant Pere i Sant Pau comparteixen les seves experiències i hàbits sobre el consum de tecnologia, internet i televisió. L'ús d'Internet i la Seguretat Digital La majoria dels estudiants es connecten habitualment, principalment durant els caps de setmana. Els usos més comuns inclouen: • Comunicació: Xatejar mitjançant Messenger o realitzar videollamades amb familiars (especialment amb avis a l'estranger). • Oci: Baixar música en format MP3, jugar a videojocs en línia i veure vídeos a YouTube. • Educació: Recerca d'informació a través de Google per a treballs escolars. Control Parental i Riscos Els joves mostren una consciència elevada sobre els perills de la xarxa, gràcies a xerrades de la Guàrdia Urbana. Molts tenen instal·lats sistemes de control parental o antivírics, i accepten la supervisió dels pares com una mesura de protecció necessària. "No s'ha de donar mai el teu nom personal, ni l'adreça, ni el telèfon per internet sense permís dels pares." Consum de Televisió i Vida Familiar La televisió continua sent un mitjà central a la llar, tot i que el temps de consum varia dràsticament entre els alumnes (des de 1 hora fins a 6 hores diàries). • Negociació de continguts: Es debaten temes com la tria de canals (especialment quan hi ha futbol) i la democratització del comandament a distància. • Televisió als àpats: Hi ha una divisió d'opinions; alguns la veuen com un punt de conversa familiar per comentar notícies, mentre que d'altres tenen prohibit encendre-la per no perdre el contacte visual i la conversa. El Món de les Videoconsoles El mercat de les consoles és present a gairebé totes les llars, des de models clàssics com la Super Nintendo fins a plataformes modernes com la PlayStation 3, Wii o Nintendo DS. • Hàbits de joc: Alguns prefereixen jocs individuals de cotxes o esports, mentre que d'altres gaudeixen de jocs socials com el SingStar o el Buzz. • Economia i Descàrregues: Molts alumnes confessen que descarreguen continguts d'internet per evitar l'alt cost dels jocs físics (que poden arribar als 60 euros), veient-ho com una mesura d'estalvi familiar en temps de crisi. Conclusions sobre l'Oci Audiovisual Tot i els avantatges com la relaxació i l'accés a la informació, els joves reconeixen certs inconvenients: • El risc de sedentarisme davant de l'oci a l'aire lliure. • El cansament ocular després d'hores davant les pantalles. • La possible afectació al rendiment acadèmic si no es prioritzen els deures.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
La docència en infermeria a la Xarxa Santa Tecla
La tradició docent i el nou projecte al Baix Penedès L'episodi explora la profunda arrel docent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, destacant la col·laboració històrica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). El focus principal és la creació d'una nova seu universitària d'infermeria al Baix Penedès, un projecte estratègic per apropar la formació als joves de la zona i cobrir la demanda de professionals. Formació i territori • La xarxa ha estat vinculada a la medicina des de l'època de Pere Virgili, considerat el pare de la cirurgia moderna. • La nova delegació al Vendrell respon a la gran pressió demogràfica de la zona, que arriba a les 350.000 persones a l'estiu. • S'aprofita la proximitat ferroviària (Sant Vicenç de Calders) per atraure alumnes del Penedès i el Garraf que abans marxaven a Barcelona. El paper de la infermeria avui • Es destaca l'evolució de la professió: de la tècnica tradicional (ATS) a la gestió i salut comunitària. • La presència d'alumnes als hospitals es considera un estímul per als professionals, ja que els obliga a mantenir-se actualitzats i evitar la rutina. "Un hospital que no sigui docent, malfia-te'n; l'estudiant provoca un dinamisme permanent amb les seves preguntes." Demanda laboral i reptes • Existeix una alta demanda d'infermeres degut al creixement del sistema social, la feminització i la necessitat de conciliació familiar. • Es desmitifica la marxa massiva a l'estranger, defensant els programes d'intercanvi (Erasmus) com una oportunitat enriquidora i no com un problema de pèrdua de talent.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Deixar de fumar: el programa TASTA i l'ajuda professional
El Consell Professional per Deixar de Fumar L'episodi se centra en el programa TASTA, una iniciativa de salut pública al Camp de Tarragona que combina l'ajuda sanitària amb un concurs per motivar els fumadors a abandonar l'hàbit. Jordi Montllaó, infermer del Centre Muralles, explica com el suport professional és clau per transformar una dependència automatitzada en una decisió lliure i conscient. Les Etapes del Canvi (Model Transteòric) Segons Montllaó, el procés de deixar de fumar no és linial i es divideix en sis etapes fonamentals dissenyades per Prochaska i Clemente: • Pre-contemplació: El fumador no es planteja el canvi. • Contemplació: Es comença a considerar la idea, tot i que es pot caure en el contemplador crònic si no es posa data. • Acció: El moment del "Dia D", on s'eliminen el tabac i els estris relacionats. • Manteniment i Recaiguda: S'ha de gestionar l'abstinència i entendre que una relliscada no implica un fracàs total. "Deixar de fumar és una decisió de manifestació de la llibertat personal. No ha de ser per prohibició, sinó per elecció." Estratègies de Superació i Motivació El suport professional se centra en crear una dissonància en el fumador (fer-li veure les contradiccions entre la seva salut i el seu hàbit) i reforçar la seva autoeficàcia. Es discuteixen diversos punts clau: • L'Automatisme: Fumar es converteix en un acte inconscient. El primer pas és desautomatitzar l'acció per fer-la conscient. • La Motivació: Pot ser econòmica (un estalvi de fins a 1.200 € anuals), de salut immediata (deixar de roncar, millorar el rendiment físic) o familiar. • Relliscada vs. Recaiguda: Es diferencia clarament entre fumar una cigarreta puntual (relliscada) i tornar a l'hàbit diari (recaiguda). Detalls de la Campanya TASTA La campanya convida els residents del Camp de Tarragona a inscriure's als CAP fins al 29 de maig. El repte és estar tot el mes de juny sense fumar per optar a premis com un viatge a Tunísia o abonaments culturals i esportius.