Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

241-252 de 558
  • 17'

    Actualitat del Transaventura i rutes de natura a Tarragona

    Presentació del Transaventura Costa Daurada L'episodi se centra en la presentació de la 14a edició del Transaventura, un rai d'aventura consolidat a Tarragona que aquest any podria servir com a prova per a la Copa del Món. Pep Calvet, de Niltravel, destaca l'evolució d'aquesta pràctica esportiva a la ciutat, que va néixer inspirada en el model francès i que ara atrau equips internacionals. Detalls de la competició Dates: Es durà a terme els dies 23, 24 i 25 de març. Modalitats: S'ofereixen dos nivells per fomentar la participació: l'extrem (per a esportistes preparats psicològicament) i el raid (més accessible). Disciplines: Inclou bicicleta, canoa, caiac, espeleologia, escalada i orientació estratègica. Novetat territorial: Enguany la prova recorrerà la zona del Priorat, gràcies a la col·laboració del seu Consell Comarcal. "14 anys són tota una vida en un rai... fins que no va començar el Transaventura, es desconeixia bastant aquest tipus de pràctica a Tarragona." Agenda i esports de muntanya Es repassen altres activitats destacades en l'àmbit del senderisme i el motor: Ruta dels Tres Monestirs: Un recorregut a peu de 53 km que connecta Sant Cugat, Sant Llorenç de Terrassa i Montserrat. Snowgains i Snowtop: Proves de neu a Grau Roig on els participants intenten sumar el desnivell de l'Everest (8.848 m) mitjançant esquís o raquetes. Propostes de rutes locals (BTT i Senderisme) Es proposen dues rutes per la zona de Tarragona i voltants: Ruta pel Montsant: Sortida des de Albarca cap a Sant Joan de Codolar pel GR-174, amb opció d'ascendir a la Roca Corbatera. Camí dels Cartoixans: Ruta de dificultat mitjana per fer en BTT que s'inicia a la Cartoixa d'Escaladei i passa per l'ermita de Sant Miquel fins arribar prop de la Vilella Baixa. Finalment, es fa una reflexió sobre la manca de pluges, que preocupa les empreses d'esports d'aventura aquàtica (ràfting i barranquisme) de cara a la temporada de primavera.

  • 21'

    ESPORTS AVENTURA 2007-02-23

    Presentació de la nova atracció a PortAventura L'episodi comença amb una connexió des de PortAventura, on el periodista Josep Sunyer detalla la nova muntanya russa que s'està construint a la zona de l'àrea Mediterrània. Aquesta atracció destaca per la seva tematització en el món del vi i per unes prestacions tècniques impressionants: Velocitat i acceleració: Passarà de 0 a 135 km/h en només 3 segons. Recorregut: 860 metres de longitud que es completen en un total de 30 segons de trajecte pur (més un xou inicial de 40 segons). Característiques úniques: Utilitza trens de tipus Wing Walker (amb els peus penjant) i passa per sobre del llac del parc i per una trinchera de fins a 9 metres de profunditat. L'enginyer Fernando Lampreave explica que l'atracció ha costat uns 15 milions d'euros i es preveu que s'inauguri al mes de maig de 2007. El Raid La Pineda Platja i l'esport d'aventura La segona part del programa se centra en el Raid La Pineda Platja, que enguany celebra la seva novena edició integrant-se a la Lliga Espanyola. Joan Carbonell, organitzador i participant internacional, destaca el creixement d'aquesta disciplina: Èxit de participació: S'ha assolit el límit de 50 equips, obligant a tancar les inscripcions abans d'hora per motius logístics. Categories: S'ofereixen modalitats d'Elit (160 km) i Aventura (100 km) per fer l'esport accessible a diferents nivells. Proves combinades: El raid inclou caiac, BTT, cursa a peu, orientació, ràpels de fins a 90 metres i una espectacular cronoescalada amb patins. "Intentem passar de la banda oci a la banda esportiva per reglamentar l'activitat i que sigui reconeguda per les federacions." Finalment, es destaca el caràcter discret del traçat per mantenir el factor sorpresa fins al dia de la competició, que tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de març.

  • 13'

    Activitats de muntanya i ruta a la Mola de Colldejou

    Actualitat del món de la neu i excursions En aquesta edició el col·laborador Pep Calvet ens actualitza sobre l'estat de les activitats d'hivern. A causa de la manca de neu i les temperatures primaverals del mes de febrer, s'han hagut de suspendre esdeveniments clàssics com la Pirena i la Marxa Beret. Tot i que algunes estacions fan servir neu artificial, les condicions no són òptimes per a les grans competicions. Agenda d'activitats destacades S'han proposat diverses alternatives esportives i reivindicatives: * Incèrtic 2007: Una trobada d'alpinisme i escalada en gel a la Vall de Boí (del 8 d'onze de febrer). * Cinquena Travessa de l'Exili: Un recorregut pel camí del Canigó coordinat per la FEC. * Acció al Congost de Mont-rebei: Sortida reivindicativa contra la construcció d'una nova presa d'Endesa. * Mitja Marató de Granollers: Una de les curses més consolidades amb activitats infantils. * Cursa d'Orientació a les Garrigues: Prova a l'Espluga Calva amb diversos nivells de dificultat. * Challenge Ciclista a la Canonja: Opció per als amants de la bicicleta a prop de Tarragona. La Ruta: Ascens a la Mola de Colldejou La proposta central és una excursió a la Mola de Colldejou, una muntanya emblemàtica de 921 metres d'alçada. El resum de la ruta és: * Dificultat: Fàcil, ideal per fer en família. * Temps: Aproximadament dues hores de pujada. * Interès: Destaquen les vistes panoràmiques cap al Montsant i la costa, les runes d'un castell moro i una cova explorable a mig camí. "És una muntanya que a dalt és pla, com una meseta, des d'on hi ha una visibilitat que val la pena si la gent és amant de la fotografia."

  • 16'

    Rutes i agenda de natura al Montsant amb Pep Calvet

    Aventura i natura al Montsant En aquesta sessió amb Pep Calvet de Nil Travel, s'explora una agenda completa d'activitats a l'aire lliure, consells tècnics per a l'orientació i una proposta detallada de senderisme pel cor del Priorat. Agenda d'activitats i esdeveniments Mitja Marató de Cunit: Es celebra aquest cap de setmana amb la inclusió de la maratoneta (menys de 5 km) per a acompanyants i corredors menys experimentats. Copa Europa de Raquetes de Neu: Tot i la manca de neu generalitzada, a Vallter 2000 es manté aquesta competició que inclou el Campionat de Catalunya. Esport escolar: Es destaca el creixement de les lligues d'orientació en l'àmbit escolar, una disciplina que fomenta la lectura crítica del terreny i els mapes. Tècniques d'orientació i simbologia Calvet ofereix nocions bàsiques per no perdre's al bosc: * Orientació del mapa: El mapa sempre s'ha de situar mirant al nord i contrastar-lo amb elements visuals del terreny (rius, ermites, edificis). * Codis de colors de les rutes: * GR (Gran Recorregut): Vermell i blanc. * PR (Petit Recorregut): Groc i blanc (menys de 50 km). * Sender Local: Verd i blanc (rutes curtes des dels pobles). * Simbologia crítica: Una X del color de la ruta indica que el camí no segueix per aquella direcció; s'ha de buscar el revolt correcte. La ruta recomanada: De Sant Antoni a Sant Bartomeu Es proposa una excursió de 10 quilòmetres (anada i tornada) amb inici a Ull de Molins. Segons els interlocutors: "És una ruta que et permet observar tota la varietat que té el Montsant, passant per zones buscoses i frondoses." Punts d'interès: Les Cadolles Fondes (formacions erosives al riu Montsant) i el Congost de Fraguerau, un túnel natural de vegetació. Destí: L'Ermita de Sant Bartomeu, un indret aïllat envoltat de cavitats que servien d'eixopluc per a bestiar i antics refugis de guerra. Consell: És ideal per a famílies, destacant l'experiència de creuar el pont penjant sobre el riu.

  • 16'

    Rutes Nil Travel: De Llaberia a Capçanes i el Priorat

    Explorant el cor de la Serra de Llaberia En aquesta conversa amb en Pep Calvet, s'introdueix el concepte dels recorreguts Nil Travel, una selecció de deu rutes dissenyades per descobrir els paratges més emblemàtics de les comarques tarragonines. La proposta principal és una ruta circular o lineal que connecta els nuclis de Llaberia, Marçà i Capçanes. Detalls de la ruta: Llaberia - Marçà - Capçanes Distància i durada: El recorregut total és d'uns 25 quilòmetres, ideal per a una jornada sencera d'unes vuit hores. Tanmateix, es pot adaptar fent només el tram fins a Capçanes (uns 12-15 km). Itinerari i senyalització: La ruta aprofita senders homologats com el GR7, el PRC-53 i el PRC-91. Està totalment indicat i no presenta dificultats tècniques, sent majoritàriament en descens fins a Marçà. Punts d'interès cultural: El Mas d'en Crusat, actualment propietat de Bodegues Torres, on es pot passar lliurement pel camí públic que travessa la finca. La Miloquera a Marçà, un turó enjardinat amb vistes al poble. El Camí dels Maquis, que aporta una càrrega històrica al recorregut. Atractius naturals i gastronòmics "L'aigua a través dels anys ha dibuixat moltes formes a totes les roques; és un riu sec que és ben bonic de recórrer." Caminada per la llera: Cap a Capçanes es recomana caminar pel mateix llit del riu (generalment sec) per admirar les formes geològiques i passar sota un aqüeducte antic. Gastronomia i descans: L'arribada a Capçanes permet visitar el seu reconegut celler cooperatiu per tastar el vi i el vermut local. Vistes panoràmiques: Des del collet dels Colibasos es pot veure des de la costa (Cambrils, Salou) fins a les muntanyes interiors. Agenda: 14a edició del Transaventura S'anuncia la celebració de la catorzena edició del Transaventura els dies 23, 24 i 25 de març. Es tracta d'una prova consolidada que coincideix amb un mes de gran activitat esportiva a la zona (Marató de Barcelona i Rai de la Pineda).

  • 19'

    Alternatives a la manca de neu i propostes de senderisme

    Situació de les estacions i alternatives L'episodi comença analitzant el desconcert actual al sector de l'esquí a causa de la manca de neu a les pistes. Tot i que algunes estacions anuncien gruixos de fins a 50 centímetres gràcies als canons, la realitat és que les temperatures superiors als 0 graus dificulten mantenir un bon ambient per a l'esquí. Davant d'aquesta situació, s'estan potenciant activitats alternatives: - BTT sobre neu (especialment a Andorra/Vallnord). - Senderisme d'hivern i alpinisme. - Curses de muntanya i esdeveniments per aprofitar les instal·lacions. Inauguració del nou rocòdrom a Vila-seca Es destaca l'obertura d'un nou espai per a l'escalada a Vila-seca el pròxim diumenge dia 14. Aquest rocòdrom és més d'ampli i tecnològic que l'anterior. "No deixa de ser un espectacle... un 8T amb un rocòdrom té una dificultat bastant extrema." Es realitzarà el 12è Open d'Escalada amb categories de gran dificultat (8T i 7T). L'esdeveniment inclourà una botifarrada popular i activitats per a tots els públics. Senderisme pel Priorat: El GR 174 Es proposa recórrer el GR 174, un sender de gran recorregut pel Priorat que uneix el Coll de la Teixeta amb Albarca en un itinerari de 72 quilòmetres. Dificultat mitjana: a causa del relleu de "trencacames" amb constants pujades i baixades per pobles com Porrera, Falset, Gratallops i Cornudella. Senyalització: s'explica la importància de les marques blanques i vermelles per als GR i blanques i grogues per als PR (Petit Recorregut). Atractiu cultural: el camí passa per punts emblemàtics com la Cartoixa d'Escaladei.

  • 24'

    20 anys de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Història i evolució de l'Escola Oficial d'Idiomes En aquesta conversa amb motiu del 20è aniversari de la institució, les professores Anna Sagarra i Bàrbara Leiden repassen la trajectòria de l'escola des dels seus inicis l'any 1987. Destaquen que, tot i la precarietat inicial d'espai —com la llegenda de la manca de cadires—, el centre ha crescut exponencialment en nombre d'alumnes i recursos. Canvis en el perfil de l'estudiant Actualment, el perfil de l'alumne ha evolucionat significativament: • Un augment notable d'adolescents que busquen reforçar els seus estudis. • Adults que ho fan per necessitat laboral o interès personal. • Necessitat de metodologies diferents segons l'edat, on els joves actuen com a esponja i els adults aporten més voluntat i constància. Reptes en l'aprenentatge de l'anglès Les professores discuteixen per què l'anglès es percep sovint com una "assignatura pendent". Tot i que l'estructura gramatical difereix de les llengües romàniques, la clau de l'èxit resideix en la immersió i el canvi de xip. "La llengua la domines quan penses en aquella llengua; hi ha un moment que, sense adonar-te'n, deixes de traduir." Organització i Activitats Culturals L'Escola d'Idiomes no és només gramàtica; s'aposta fortament per la comunicació oral i la vida comunitària: • Singalong: Un projecte de concert karaoke liderat per la Bàrbara Leiden i el professor Josep Suyer que ha recorregut diverses escoles de Catalunya. • Activitats de Nadal, concursos de cultura general (Trivial) i exposicions d'art. • Ús intensiu de les noves tecnologies i pàgines web pròpies per millorar la comprensió auditiva (listening). El futur: La nova seu definitiva Tot i les condicions actuals en un edifici amb limitacions d'espai, el centre ofereix serveis complets de biblioteca i laboratori. Les convidades expressen la seva esperança en el proper trasllat a una seu definitiva en els propers tres anys, un pas necessari per consolidar el projecte pedagògic de l'escola.

  • 24'

    Manifest en defensa dels Reis Mags i Rumba Catalana

    Reivindicació de les Tradicions Navalleres i la Música Popular En aquest episodi, Jordi Bertran visita el programa, malgrat estar encostipat, per oferir una visió crítica i festiva sobre les celebracions nadalenques. El focus principal és la lectura i anàlisi d'un manifest en defensa dels Reis Mags davant la preminència creixent del Pare Noel. El Manifest dels Reis Mags Es presenta un decàleg de 16 punts que comparen la figura tradicional dels Reis d'Orient amb la de Santa Claus, destacant-ne valors com: • Multiculturalitat i convivència: Els Reis representen la riquesa de la diversitat racial. • Sostenibilitat: L'ús de camells com a transport ecològic davant el trineu industrial. • Treball en equip: La necessitat de coordinació entre tres figures en contraposició a l'individualisme del Pare Noel. • Cultura i Saviesa: Es reivindica la seva condició de savis d'Orient amb coneixements il·lustrats. • Impacte econòmic local: El suport a la mineria del carbó (per al carbó dolç) i la indústria del calçat. Rumba Catalana i Cultura Popular El programa ret homenatge a la rumba catalana, connectant la seva alegria amb l'esperit de les festes. Es discuteixen temes com: • La figura del Peret i la seva cançó per a La Marató de TV3. • La incorporació de nous elements a la cultura popular, com els sopars d'empresa o esdeveniments televisius solidaris. • La música de Sabor de Gràcia i els Patriarques de la Rumba com a cloenda de l'any. "Fora Santa Claus i visquin els Reis Mags, les nostres senyes d'identitat." L'episodi serveix com a comiat de l'any 2007, amb un desig de bon 2008 i una crida a mantenir vives les tradicions pròpies sense caure en el consumisme importat.

  • 26'

    Varietats nadalenques: Pastorets, canelons i música

    Un repàs a la cultura popular de Nadal Aquest episodi ens submergeix en les tradicions catalanes més arrelades durant el solstici d'hivern. L'expert en cultura popular, Jordi Bertran, analitza l'evolució de les fires, la riquesa teatral i la gastronomia típica d'aquestes dates. Els Pastorets: El petit gran clàssic L'espai dedica una atenció especial als Pastorets, considerats per molts com el clàssic del teatre català. Es destaca que: • No hi ha una versió única, sinó una gran diversitat segons la població. • Josep Maria Folch i Torres va estandarditzar el text més popular, però existeixen versions de Serafí Pitarra i fins i tot versions de sarsuela a Olot. • Les representacions varien en durada i estil: des de les quatre hores de Mataró fins a versions modernes i trencadores. "Hi ha tantes versions com poblacions busquis." Renovació i versions alternatives Bertran repassa les adaptacions més curioses del gènere: • Pastorets Rock i el Superestel per a un públic més jove. • Pastorets Ocupa: Una relectura social on es veu Maria i Josep com a ocupants d'una propietat privada. • Els Pastorells a Menorca, mostrant la riquesa lingüística i regional. L'origen i l'èxit dels canelons de Sant Esteve El programa aborda un tema poc tractat anteriorment: els canelons. Tot i que la pasta té orígens remots (Xina i Roma) i els cannelloni italians daten del segle XVI, a Catalunya esdevenen tradició a la segona meitat del segle XIX. • Sorgeixen de la confluència entre la cuina burgesa barcelonina i la cuina d'aprofitament de les classes populars. • S'aprofita la carn sobrant de l'escudella i el rostit de Nadal. • S'esmenta l'exemple del conegut restaurant Celler de Can Roca, que arriba a despatxar fins a 12.000 canelons durant l'avent i les festes de Nadal.

  • 21'

    Tradicions de Nadal: Pastorets, canelons i música

    Una diversitat de tradicions nadalenques L'especialista en cultura popular Jordi Bertran analitza la riquesa de les festes de Nadal a Catalunya, centrant-se en tres pilars: la música tradicional, les representacions teatrals i la gastronomia d'arrel. El teatre popular: Els Pastorets El text explora la complexitat dels Pastorets, definits com el "petit gran clàssic" del teatre català. Es destaquen diverses curiositats geogràfiques i d'estil: Mataró: Famós per les seves representacions de quatre hores amb una partitura musical pròpia. Menorca: On s'anomenen pastorells, mentre que a Mallorca la tradició és gairebé inexistent. Mèxic: Les pastorelas mexicanes tenen el seu origen en l'exili català de la Guerra Civil. Versions variades: Des de la mirada bíblica de l'Ametlla de Marola fins a les sarsueles d'Olot o les versions rock de Ricard Raguant. La gastronomia: El simbolisme del caneló Es detalla l'origen de la tradició de menjar canelons per Sant Esteve. Malgrat ser un plat d'influència italiana, a Catalunya es fusiona amb els farcellets rurals (carn picada embolicada en verdura) i la cuina de les cases benestants del segle XIX. "A prop de Nadal, en un restaurant de referència com Can Roca, se serveixen fins a 12.000 canelons en un sol mes." Música i nadales actualitzades L'espai musical destaca el treball del grup De Calaix, que ofereix versions a capella de peces clàssiques com El noi de la mare o el Fum, fum, fum, aportant una sonoritat contemporània a l'essència tradicional de la veu.

  • 23'

    Tradició de Nadal i festes del desembre amb Jordi Bertran

    Introducció a la temporada de Nadal Jordi Bertran presenta un recull especial de continguts per a la temporada de Pre-Nadal, centrant-se en la música tradicional i les celebracions populars. L'episodi destaca per la presentació d'un nou CD del grup vocal De Calaix, un treball autoditat que recupera sonoritats oblidades del folklore català. Les cançons de Guinaldo i instruments tradicionals El tema central de l'inici del programa és el concepte del Guinaldo o esguilando (les estrenes). El grup De Calaix interpreta peces a capella i, posteriorment, afegeix instruments rústics i tradicionals: • La simbomba: Un instrument molt propi de les festes mallorquines i catalanes. • La pica-canya: Una canya oberta pel mig que es colpeja contra la mà. • L'ampolla d'anís: Utilitzada com a percussió per la seva rugositat característica. "Doneu-me esguilando si me'n voleu dar, que la nit és curta i monam denar." Festivitats del calendari de desembre S'analitzen diverses figures del santoral i les tradicions associades: • Santa Bàrbara (4 de desembre): Patrona de miners, artillers i pirotècnics. Es recorda la seva protecció contra les tempestes i la tradició de menjar bunyols a Vilafranca de Bonany. • Sant Nicolau (6 de desembre): Protector de joves, nens i navegants. Es destaca la fasolada popular a Malgrat de Mar amb fasols del ganxet. • Sant Ambrós (7 de desembre): Patró dels apicultors i relacionat amb les abelles. • La Immaculada (8 de desembre): Jornada de fires gastronòmiques importants. Gastronomia i fires regionals El programa fa un recorregut per la geografia catalana destacant fires específiques: • Festa de l'Oli a la Fatarella: Esmorzars populars i visites pel barri vell. • Fira de Conques: Especialitzada en productes del porc, especialment el mandongo. • Festa del blat de moro caïrat al Berguedà: Una sopa tradicional coneguda com el "plat de la pau" pel seu color blanc. • Fira del Cavall d'Amposta: Exhibicions d'arrossegament i cavalleria al Delta de l'Ebre. Cloenda amb rumba nadalenca L'episodi finalitza amb una primícia musical del grup Ai Ai Ai, que presenta una rumba dedicada a la figura del caganer i als pessebres vivents, oferint una visió festiva i moderna de les tradicions nadalenques.

  • 23'

    Sant Andreu, fires de tardor i matances a Eivissa

    Sant Andreu: El Sant que enllaça amb el Nadal L'episodi d'avui comença explorant la figura de Sant Andreu (30 de novembre), un sant clau que marca el final de la tardor i l'inici del cicle nadalenc. Jordi Bertran i el presentador mantenen un divertit duel de refranys populars que relacionen el santoral amb el clima, el vi nou i la collita de l'oliva. Perfil del Sant i Tradicions • Sant Andreu és el patró d'Escòcia, Rússia, Grècia i de nombrosos pobles de Catalunya. • Era germà de Sant Pere i pescador d'ofici (patró del petit art). • Es representa amb una creu en forma d'X (aspa), símbol del seu martiri. Un mapa de fires històriques Es repassen diverses fires catalanes d'arrel medieval que se celebren al voltant d'aquesta data, destacant la importància de crear una dimensió simbòlica del país a través de la festa: • Manresa: Fira de Sant Andreu (instaurada el 1311). • Organyà: Coneguda per les homilies, celebra també la seva fira històrica. • Espinelves: Es destaca la Fira de l'Avet com un exemple de fira moderna consolidada. El ritual de les matances a les Illes Balears El programa dedica un espai especial a la tradició de ses matances a Eivissa i Formentera, un ritual que s'activa amb l'arribada del fred de Sant Andreu. Els "Desfressats de matances" "Aquests grups de disfressats van de casa en casa, amb la cara tapada i fent sàtira o crítica de la vida local." • Es tracta d'un sopar teatralitzat on es consumeix arròs de matances i frit de porc. • Un membre del grup ha de demanar permís per entrar a les cases privades, mantenint un ritual de respecte i jerarquia. • Es practica la inversió de papers (homes vestits de dones) i la crítica social irònica. Cultura popular i globalització Finalment, es comenta amb ironia la introducció de nous elements decoratius nadalencs, com els Reis Mags que pugen per les escales, un producte introduït per la comunitat xinesa per adaptar-se als gustos locals i substituir el tradicional Pare Noel.