Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

253-264 de 558
  • 20'

    Bruixes i éssers fantàstics al Pirineu

    La màgia i la tradició al Pallars Sobirà L'episodi explora la connexió entre la vila de Sort i l'imaginari popular al voltant de la fortuna. Es contraposa la visió tradicional de la bruixa com un element negatiu i fosc amb la seva actualització moderna com a símbol de prosperitat i loteria. L'origen del nom de Sort Es debaten diverses teories sobre l'etimologia del poble: Teoria popular (1906): Atribueix el nom a uns fenicis que, en trobar guix per construir, van exclamar que allí "farien sort". Teoria científica: El lingüista Joan Coromines el vincula amb el basc subi (pont), evolucionant de suert a Sort. Tres mètodes tradicionals per enriquir-se Segons la cultura pirinenca, existien formes màgiques per aconseguir riquesa: La Nit de Sant Joan: Trobar una pell de cabra plena d'or sota una sabina quan rep el primer raig de sol. Els Mineirons: Petits éssers fantàstics que viuen en caixetes d'agulles. Si se'ls allibera, treballen amb una rapidesa increïble per fer ric el seu amo. Les Encantades: Considerades la versió positiva de les bruixes. Són éssers que viuen en coves i coneixen la ubicació de tresors i plantes màgiques. "Les encantades són la versió positiva de les bruixes, que experimenten un encanteri i coneixen els secrets de les muntanyes." La sort contemporània Finalment, es reflexiona sobre com el turisme i la fe han portat riquesa al Pirineu, des de les aparicions de la Mare de Déu a Lourdes (amb 4 milions de visitants anuals) fins a l'èxit massiu de la loteria a Sort amb personatges com Xavier Gabriel.

  • 23'

    Tradicions orals de Tivissa: Nadales, Tió i Acordió

    Exploració de la cultura popular a la Ribera d'Ebre En aquest episodi, Jordi Bertran ens convida a fer un viatge sonor a la localitat de Tivissa a través d'un recull de cançons i tonades de la tradició oral enregistrades pel musicòleg Josep Crivillé a principis dels anys 70. El programa posa en valor la riquesa del patrimoni immaterial de les comarques del sud de Catalunya. El Pregoner i l'Oralitat L'episodi comença amb una gravació històrica del pregoner (o agutzilla) de Tivissa, un testimoni d'una forma de comunicació comunitària que va ser substituïda pels altaveus i la tecnologia. Aquestes peces formen part de les estructures més arcaiques de la nostra cultura, incloent: • Crits de comunicació: Avisos oficials a la població. • Cants de treball: Melodies que acompanyaven les feines al camp amb animals. El Cicle de Nadal i el Tió Es dedica una part important a les formuletes de fer cagar el Tió. S'escolten versions riberenques de la cançó del tronc de Nadal, que destaquen per la seva antiguitat i per la inclusió de vocabulari relacionat amb l'aviram i la vida rural (pollins, capons, bous). "Aquesta és de les poques parcel·les de la societat on encara es manté l'oralitat gràcies a la transmissió familiar." Cançons de Bressol i Nadales El programa analitza la coexistència del vessant profà i religiós en les celebracions: • Una nadala basada en un text de Jacint Verdaguer, interpretada per Enric Jardí, que funciona com a cançó de bressol. • Polifonies populars: Interpretacions de veus d'homes que recorden les tradicions mediterrànies de Sardenya o Nàpols, vinculades a les caramelles. La música d'acordió i el ball Finalment, es destaca la figura del músic popular a través de Domingo Palliser, un acordionista que recorria els masos de la zona. L'acordió es presenta com l'instrument clau de la vida rural, capaç de guiar els balls de festa (valsos i pas dobles) amb un sol intèrpret.

  • 28'

    Esperits del bosc i mitologia dels Pirineus

    Introducció a la mitologia forestal catalana En aquesta edició del programa, en Jordi Bertran ens proposa un viatge per la cultura popular d'arrel i les tradicions orals vinculades a la tardor i el món dels esperits. El recorregut se centra principalment en la Catalunya Vella, explorant des del Montseny fins al Pirineu per descobrir els éssers fantàstics que habiten els boscos. Simbolisme dels arbres i la natura • Els arbres no són només flora, sinó personatges màgics que guarden secrets del pas del temps. • Es destaca l'exemple de La Braçada al Montseny, un faig i un avet entrellaçats que simbolitzen dos enamorats. • Menció a l'Operot a Horta de Sant Joan, una olivera de més de 2.000 anys considerada de les més velles del país. Éssers femenins: Dones d'aigua i bruixes La llegenda de la Dona d'Aigua "Mai li recordaria el seu origen on l'havia trobada." • Són fades que viuen en rierols i fonts. Es narra la història del senyor de Casa Blanc, qui es va casar amb una d'aquestes criatures sota un pacte de silenci que, en trencar-se, va portar la tragèdia i posteriorment la redempció a través de perles màgiques. Bruixes i llocs de poder • S'analitza el vessant negatiu amb les bruixes, que es reunien en punts com el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina. Aquestes tradicions sovint s'ubiquen en zones d'alzines i pins negres. Personatges masculins i fullets La Fageda d'en Jordà i els barrufets • En aquest bosc volcànic a la Garrotxa es diu que hi viuen humanets que odien la civilització. • L'antropologia explica l'origen dels focs-fullets a través d'al·lucinacions causades pel consum de determinats bolets. • Es comenta la curiosa anècdota (d'autenticitat dubtosa) que vincula la inspiració de Peyo, creador dels Barrufets, amb aquests boscos. Genis dels Pirineus i la Vall d'Aran • L'Aerolet: Un esperit malèfic o burlesc desterrat a la Vall d'Aran durant la creació del món. • Gegant Mandrònius: Un mite positiu, defensor dels indígenes davant la conquesta romana, que representa la resistència local.

  • 26'

    Músiques de Santa Tecla: El nou CD i tradicions sonores

    La Banda Sonora de les Festes de Tarragona En aquesta edició del programa, l'expert Jordi Bertran ens apropa a les tradicions musicals de Santa Tecla a través del llançament del segon volum del CD editat conjuntament amb la revista Folk. L'episodi analitza l'evolució dels instruments i les melodies que defineixen la identitat tarragonina, des del flabiol medieval fins als pasdobles més moderns. Actualitat de les Festes • L'Estand de les Festes canvia d'ubicació a la Rambla Nova (prop del Balcó del Mediterrani) per evitar coincidències amb el mercadet. • Es destaca la complexitat logística de gestionar el marxandatge de 22 entitats de la ciutat. Peces Clau i Recuperació Històrica • El Ball de Valencians: Una melodia d'en Ramon Bonet (1860) que representa l'origen dels castells. Utilitza els instruments més primitius: flabiol, tamborí i sac de gemecs. • Marxa de Ministrers: Una peça de nova creació de Marcel Casellas (1999) per a la Cucafera, inspirada en les antigues cobles municipals. • La Retreta: Una peça històrica recuperada que s'utilitzava per marcar el canvi entre la tarda i la nit en els rituals festius. • Cercavila del Lleó: Una marxa inèdita enregistrada per la banda d'Artajona que combina el so de la banda amb la gralla. L'Himne Oficiós de la Festa "L'Amparito Roca s'ha convertit en un himne de la festa (...) algun any haurem de fer que sigui la protagonista real." Es discuteix l'origen de l'Amparito Roca com un pasdoble d'origen taurí que, gràcies a l'impuls de la Colla Jove i l'Orquestra Plateria, s'ha fossilitzat com el gran referent sonor de Santa Tecla. Finalment, es fa una crida al civisme durant la Baixada de l'Àliga el dia 21, per tal que la massificació no perjudiqui la tasca de les bandes de música.

  • 24'

    Solsona i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre

    La Festa de Solsona: Tradició i Ritual al Nord L'especialista Jordi Bertran ens endinsa en la Festa Major de Solsona, celebrada en honor a la Mare de Déu del Claustre. Tot i que sovint queda eclipsada per la proximitat de la Patum de Berga, aquesta celebració manté una estructura i uns elements singulars que la fan única a la geografia catalana. Origen i Context Històric • La festa neix a partir d'un fet extraordinari l'any 1653, que va potenciar la devoció a la Mare de Déu, una talla romànica del segle XII considerada una de les millors del món. • L'estructura actual es fixa l'any 1675 i s'ha mantingut pràcticament intacta fins avui dia. • Se celebra els dies 7, 8 i 9 de setembre, formant part del cicle de Mare de Déus trobades. Elements del Seguici i Persontages Clau • Els Ossos: Són els personatges més antics i curiosos (documentats des de 1431). Actuen com a esperriots, obrint pas al seguici i fent tasques d'ordre amb un caràcter burlesc. • Trabocaires: Solsona ha mantingut la tradició dels trabucs de forma ininterrompuda, sent un dels pocs llocs on no es va perdre mai. Són els encarregats de les matinades a cop de tro. • La Tronada: Similar a la de Reus, però amb un format més primitiu on els morters es connecten amb un fil de pòlvora directament a terra. • Balls de Bastons: Tenen la particularitat d'actuar com a escorta directa de la figura eclesiàstica, un fet que només es repeteix a Cardona. Rituals i Curiositats "La seqüència ritual és una estructura que tothom coneix i que es repeteix any rere any, donant identitat a la població." • L'encesa de teia: Durant la nit de la vigília, els carrers del nucli antic s'il·luminen exclusivament amb talleres de teia, recreant la il·luminació pública d'època medieval i moderna. • El tercer dia: L'any 1900, el Vaticà va concedir el dia 9 de setembre com a festivitat addicional sota petició directa de la ciutat.

  • 20'

    Els gojos: tradició, història i cultura popular

    Els gojos: Entre la devoció i la identitat popular El programa analitza la figura dels gojos, una forma de cant popular amb arrels profundes en la cultura catalana. Aquest gènere, que té el seu origen en l'edat mitjana, ha evolucionat des de la lloança a la Mare de Déu fins a convertir-se en un element clau de les festes majors, destacant especialment els casos de Vilafranca del Penedès (Sant Fèlix) i Tarragona (Santa Tecla). Origen i evolució del gènere Segle XII: Apareixen els primers textos en llatí anomenats Gàudia, dedicats principalment a narrar les alegries i patiments de la Mare de Déu. Segle XV-XVI: El gènere s'estén a altres advocacions (sants i marededeus trobades) i s'utilitza com a pregària contra mals com la pesta o la sequera. Resistència cultural: Durant la mal anomenada decadència de la literatura catalana, els gojos van ser un refugi crucial per a la llengua i la literatura popular. Característiques formals i estètiques Valor iconogràfic: Els gojos s'imprimien en fulls sols caracteritzats per una capçalera amb la imatge del sant, orles decoratives i un text estructurat en cobles i una tornada. La tornada: És l'element que permet la participació de tota la comunitat, ja que és la part que tothom sap i canta alhora. Musicalitat: Tot i que el text s'imprimia, la melodia es transmetia de forma oral durant segles, fins a les transcripcions modernes. Els gojos a les Festes Majors actuals L'episodi destaca dues maneres d'entendre aquest cant: Vilafranca (Sant Fèlix): Un model altament participatiu on representants de tota la societat (castellers, diables, balls) formen una coral específica per al 30 d'agost. Tarragona (Santa Tecla): Una versió més institucionalitzada interpretada per l'Escola Cantorum a la Catedral, però que manté una tornada oberta a tota la ciutadania. "Els gojos són un dels elements més viscuts, sentits i recomanables de la Festa Major."

  • 27'

    La Cordà de Paterna: Orígens, Evolució i Ritual del Foc

    Introducció a la Festa de la Cordà L'episodi d'avui se centra a Paterna (País Valencià), que celebra la seva manifestació pirotècnica més emblemàtica: La Cordà. Aquest acte té lloc el darrer diumenge d'agost en honor a Sant Vicent Ferrer, el Santíssim Crist de la Fe i Sant Roc. Orígens Històrics i Evolució del Nom El terme prové del concepte de cordada, ja que antigament els elements pirotècnics penjaven d'una corda: • Precedents europeus: Es documenta un efecte similar a Trento l'any 1549, amb una gran esfera de fusta que explotava alliberant coets. • Connexió tarragonina: A Tarragona es coneixia un efecte idèntic anomenat Moro de Foc, documentat fins al 1862. • El Bouet: Era la peça central que penjava d'una corda a l'inici de la festa, plena de coets que creaven una gran bola de foc. La Professionalització i el Pas a l'Amateurisme Durant el segle XX, la festa va passar de mans de pirotècnics professionals a mans de colles d'aficionats (tiradors). Aquest canvi va comportar un increment de la participació i de la necessitat de regulació: "Passem del professional a l'amater, i aquest acaba topant amb la legislació, dictant normatives que afecten la seguretat." El Ritual i la Pirotècnia Actual Avui dia, l'esdeveniment s'ha transformat en una activitat d'extrema intensitat: Seguretat i Indumentària • Els participants utilitzen monos de cuir, cascos amb reixeta (estil apicultor) i tovalloles mullades sota la roba per protegir-se dels impactes i la calor. • L'acte principal es realitza dins d'una gàbia metàl·lica de 120 metres de llarg per protegir el públic. Xifres Impactants • Es disparen uns 50.000 coetons en només 20 minuts. • Això suposa una ràtio de 28 explosions per segon. • Participen aproximadament 200 persones (tiradors i ajudants). Tipus de Coets • Coetó o Coet Borratxo: Sense rumb fix, gira de forma caòtica. • Femelleta: Un coet criador que genera noves explosions des del seu propi cos.

  • 28'

    Els Grups Convidats a les Festes de Sant Magí

    Introducció a la Festa Major de Sant Magí El programa d'avui se centra a desgranar les claus de la festa major d'estiu de Tarragona, Sant Magí. A través de la conversa, s'analitza l'evolució històrica d'aquesta celebració, que va agafar una gran embranzida a partir de la Guerra del Francès i el procés de reconstrucció de la ciutat durant el segle XIX. Origen i Singularitat Històrica • La devoció a Sant Magí es va potenciar per la llegenda del sant apagant la metja dels francesos al baluard que porta el seu nom. • A diferència de Santa Tecla, la Catedral de Tarragona no té un paper central en aquesta festivitat, ja que la processó s'estructura fora de l'àmbit eclesiàstic oficial de la seu. • Des de la recuperació dels 150 anys de la processó, s'ha instaurat el costum de convidar elements festius que no existeixen actualment a la ciutat, però que tenen vincles històrics amb el territori. Detall dels Grups Convidats d'Enguany Aquesta edició compta amb quatre representacions singulars que enriqueixen el seguici: El Ball de Panderos i el Ball de la Rosaura • Ball de Panderos (Vilafranca): Un grup amb una llarga trajectòria al Penedès i al Camp de Tarragona. Se sap que el ball va actuar intermitentment a la ciutat des del segle XIX, possiblement introduït per influència aragonesa. • Ball de la Rosaura (Calafell): Es tracta d'un ball parlat de bandolers i "sang i fetge". Aquest ball era molt popular al segle XIX i va ser descrit per autors com Pin i Soler i Francesc Palaí i Britz. "Sant Magí és una festa que neix en un moment difícil per a la ciutat, una ciutat molt destruïda que s'anirà remuntant al pas dels anys." Falcons i Tradició Eqüestre • Falcons de Vilafranca: Representen una tradició d'origen gimnàstic centre-europeu (Sokol) introduïda a Catalunya als anys 30. Jordi Bertran destaca la seva connexió amb el món casteller, especialment en l'execució de l'aleta. • Societat de Sant Antoni (Vilanova i la Geltrú): Participen portant el panó de la ciutat a cavall. Aquesta col·laboració emfatitza la importància històrica de les cavalleries en la baixada de l'aigua de Sant Magí. El paper del cavall a la festa • Es destaca la vinculació iconogràfica dels animals amb el sant: des del Magí de les Timbales fins a les mules que baixaven els 4.000 litres d'aigua de la Brufaganya.

  • 26'

    Peret i els 50 anys de la rumba catalana

    L'homenatge al rei de la rumba: Peret Aquest episodi realitza un recorregut per la trajectòria de Pere Pubill i Calaf, conegut universalment com a Peret, coincidint amb el 50è aniversari de la rumba catalana. Es destaca la seva figura no només com a artista, sinó com un mite i icona del patrimoni cultural, especialment per a la comunitat gitana. Orígens i l'invent del ventilador • Peret es reivindica com l'inventor indiscutible de la rumba, una variant del flamenc que sovint ha estat rebutjada pels puristes. • Se li atribueix la creació de la tècnica del ventilador, que consisteix a utilitzar la guitarra com a instrument de percussió mentre es toquen les cordes. • Va començar al món de l'espectacle amb només 12 anys, formant el duet Los Hermanos Montenegro. Evolució artística i compromís social • El programa analitza com Peret va passar de ser una figura estigmatitzada per la seva presència constant a Televisió Espanyola durant el franquisme a ser reivindicat per generacions posteriors i músics internacionals com David Byrne. • Es destaca el seu ús del caló i del català en temes memorables com "> El mig amic", dedicat al seu pare. • En la seva etapa més recent, Peret ha mostrat una faceta més crítica i social, abordant temes com la doble moral respecte a la prostitució o les pressions estètiques sobre les dones. "El Peret ha transcendit la comunitat gitana per esdevenir patrimoni d'aquest país." Retirada i retorn de la llegenda • Es repassa el seu període d'allunyament dels escenaris per unir-se a l'Església Evangèlica de Filadèlfia i el seu retorn triomfal a les Olimpíades de Barcelona 92.

  • 20'

    Tanabata: La llegenda dels estels i el mar del Japó

    En aquesta conversa, Jordi Bertran ens convida a descobrir el Tanabata, una festivitat tradicional japonesa que té lloc al juliol i que ens connecta amb la mitologia astral d'Orient. Tot i la distància física, es destaquen els paral·lelismes culturals entre les tradicions mediterrànies i les orientals. La Llegenda d'Orihime i Hikoboshi El cor d'aquesta festa és la tràgica i bella història d'amor entre la filadora (la filla de l'Emperador de Jade) i el bober (un jove pastor de bous). L'encontre: Gràcies a un bou màgic i l'estratagema de robar un vestit volador, el bober i la princesa s'enamoren i formen una família a la Terra. La separació: Quan la princesa torna al cel, l'Emperador de Jade els separa pel Riu Celestial (la Via Làctea), impedint que estiguin junts a causa de les seves obligacions. El retrobament anual: Només un cop a l'any, el setè dia del setè mes, unes garses formen un pont amb les seves ales perquè els amants es puguin reunir. Simbolisme i Celebració Moderna La festa no és només un relat, sinó una pràctica viva plena de rituals: Elements rituals: Els infants guarneixen canyes de bambú amb papers de colors, campanetes i desitjos escrits. Conexió celeste: Es llencen focs d'artifici per il·luminar la trobada dels estels als dos extrems de la Via Làctea. Similituds amb Catalunya: S'estableixen comparacions curioses entre la figura de la filadora i personatges romans o les dones d'aigua, així com amb la tradició de Santa Llúcia pel que fa al domini de la costura. "El Tanabata és una manera que té el món oriental per explicar als més petits el firmament i per què els estels estan on estan." Finalment, es reflexiona sobre com la contaminació lumínica a Occident ens ha fet perdre el costum de mirar el cel, a diferència del Japó, on la ritualització de la natura encara uneix el cel i la terra.

  • 20'

    La Festa de les Santes de Mataró: Tradició i Música

    Introducció a Les Santes de Mataró L'episodi explora la riquesa cultural i tradicional de la Festa Major de Mataró, coneguda com Les Santes (Juliana i Semproniana). Aquesta celebració, que té els seus dies centrals del 24 al 29 de juliol, destaca per la seva combinació de devoció religiosa, figures folklòriques i una identitat musical molt marcada. Figures i Bestiari Popular La Mumerota i la Mumeroteta: El bou de Mataró, inicialment vinculat al carnaval i incorporat a la festa gran des del 1979. En Robafaves i parella: Gegants emblemàtics amb gran continuïtat històrica (datats cap al 1851), sovint comparats per la seva època amb els gegants de Tarragona. En Maneló i la Toneta: Els gegantons que completen les dues parelles de la família de gegants de Mataró. Elements Musicals i Rituals El Flaviol i el Tamborí: Es destaca l'ús del flaviol, un instrument ancestral que permet a un sol músic portar el pes de la melodia i la percussió, donant un so atàvic a la festa. El Bequetero: Un pas doble d'origen valencià popularitzat a Mataró que genera un gran esclat de joia durant la nit del 25, amb el cèlebre ritual de comptar fins a 15. La Missa de les Santes: Una peça de l'any 1848 descrita com a operística i exuberant, lluny de l'austeritat religiosa convencional. "No n'hi ha prou": El crit de guerra dels infants perquè els gegants no es retirin a l'Ajuntament i continuïn ballant. Curiositats Històriques "El 1852, el Vaticà va oficialitzar el patronatge de les Santes sobre Mataró, fruit de la devoció popular i els miracles atribuïts a les seves relíquies." El text també esmenta la curiosa rivalitat històrica amb Sant Cugat per la possessió de les relíquies i les similituds estructurals amb les festes de Tarragona, com el Castell de Focs a la platja i el cartell de "Glòria a les Santes".

  • 20'

    Sant Cristòfol i Santa Rosalia: Històries de Sants

    Sant Cristòfol: El Gegant Portador de Crist Jordi Bertran repassa la llegenda de Sant Cristòfol, conegut originalment com a Rèproga, un home de dimensions gegantines que vivia a la Palestina del segle III. La seva història es defineix per la recerca del més poderós: Inicialment va servir un rei, però en veure que aquest temia el diable, va decidir servir el Dimoni. Posteriorment, en descobrir que el diable temia la creu, va buscar Déu sense èxit fins que trobà un ermità. L'ermità el va instar a servir els altres ajudant-los a travessar un riu cabalós carregant-los a coll. El moment culminant de la seva hagiografia és quan un nen petit li demana passar el riu durant una tempesta. Malgrat la seva petitesa, el nen pesava de manera extraordinària, i en arribar a l'altra riba, es revelà com a Jesucrist: "Tu peses més que el món sencer, perquè jo he fet el món." Aquest fet li donà el seu nom definitiu: Cristòforus (el portador de Crist). Patronatges i Tradicions Modernes Automobilistes: Tot i ser un patronatge modern (segle XX), s'ha consolidat per la seva funció de traginer i transportista. Tradicions: Es diu que qui es banya el dia de Sant Cristòfol no morirà ofegat. També és típic el postre del "volant de Sant Cristòfol", una massa de brioix amb fruita confitada. La Festa del Quadre de Santa Rosalia L'episodi també destaca la celebració votiva a Torredembarra cada 15 de juliol. Aquesta festa no celebra directament la santa (que és al setembre), sinó el miracle del quadre: L'any 1640, una gran pesta assolava la vila. Un pelegrí va indicar que en unes golfes del carrer Cavallers de Tarragona hi havia un quadre abandonat de Santa Rosalia que salvaria el poble. Després de trobar-lo ple de pols a la casa del comerciant Sarraïma, es va fer una processó fins a Torredembarra i la plaga va remetre. Actualment, la imatge és passejada en processó pels carrers de la vila, mantenint viva una tradició que connecta la història, la fe i els vincles entre els pobles de la Mediterrània.