Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

265-276 de 558
  • 23'

    L'Escola de la Festa: Campus de Cultura Popular

    Introducció a la Vila de Llívia L'episodi comença explorant la singularitat de Llívia, una vila catalana que conforma un enclau dins del territori francès. Aquesta situació històrica es deu al Tractat dels Pirineus, on Llívia va mantenir la seva sobirania espanyola per la seva categoria de Vila, ja que l'acord només contemplava la cessió de pobles. FESCAT: L'Escola de la Festa Es presenta el FESCAT, un campus de cultura popular organitzat per la Generalitat de Catalunya que celebra el seu desè aniversari. Aquest esdeveniment funciona com una universitat d'estiu de la festa i es divideix en diverses seus especialitzades: • Llívia: Seu central amb activitats transversals. • Esterri d'Àneu: Especialitzada en la dansa tradicional. • Horta de Sant Joan: Centrada en els jocs tradicionals. • Torroella de Montgrí: Dedicada a la música popular. Àmbits Formatius i Continguts El campus no només és per a professionals de la gestió cultural o mestres, sinó que està obert a qualsevol persona major de 18 anys interessada en la tradició des d'una vessant contemporània: • Artesania aplicada: Com l'ús de la palma o el vimet en l'art contemporani. • Arts escèniques: L'estudi del paper del còmic i personatges satírics com el Dimoni o els Pastorets. • Món del circ: Tècniques de malabars i màgia popular, amb la participació d'experts com el mag Gilbert Trillas. • Jocs i esport: Des de les bitlles fins a jocs de taula històrics com la botifarra. La Música i l'Acordió Diatònic Un dels pilars d'enguany és el monogràfic sobre l'acordió diatònic, descrit com l'eix sonor dels Pirineus. Es tracta la seva evolució des del ball tradicional fins a les barreges modernes amb bases electròniques i DJ. "El so dels Pirineus és un so comú, i l'acordió és possiblement un dels elements que aglutina més tot això." Reflexió sobre la Comunicació Finalment, es discuteix la relació entre la cultura popular i els mitjans de comunicació, destacant la necessitat de portar aquests temes a tots els públics i no només als especialistes, posant com a exemple l'èxit de les falques radiofòniques basades en crits i cançons antigues.

  • 23'

    Pirotècnia galaicoportuguesa i l'ús responsable del foc

    Tradició Pirotècnica del Nord de la Península Jordi Bertran analitza les característiques diferencials de l'escola pirotècnica galaicoportuguesa en comparació amb la tradició mediterrània. Mentre que al sud predomina el tró i la potència sonora (influència andalusina i musulmana), al nord l'element central és el color i l'estètica. Característiques Tècniques de l'Escola del Nord • L'ús del coató (coet de canya): Una tècnica tradicional que consisteix a col·locar el material pirotècnic a l'extrem d'una canya. Tot i que ha estat substituït per les carcasses en molts llocs, a Galícia i el País Basc encara es manté com a element distintiu. • El color versus el so: Es descriu el foc gallec com el "foc de les meigues" (bruixes), caracteritzat per ser més silenciós, visual i basat en el desplaçament lent d'elements en l'aire. • Elements singulars: Els coneguts com a paracaigudes o "cuquets" (llums intermitents que cauen lentament) són fabricacions típiques de la zona gallega que s'han globalitzat. El Debat sobre l'Ús de la Pirotècnia Arran de la festivitat de Sant Joan, el podcast inclou una reflexió crítica sobre la seguretat i la convivència: • Responsabilitat: Es posa l'èmfasi no en la prohibició, sinó en l'ús racional i l'aprenentatge. Es denuncia la manca de supervisió d'alguns pares amb els menors. • Globalització i qualitat: La introducció massiva de productes de baix cost, principalment de la Xina, ha augmentat la varietat però també els riscos per la pèrdua de l'aprenentatge progressiu que garantien els productes més autòctons. "No es tracta de prohibir, es tracta de fer-ne un ús racional i d'adequar el producte a l'edat de qui l'utilitza." Excepcions i Espectacles de Referència Es destaca la Descarga de Cangas del Narcea a Astúries (16 de juliol) com una excepció a la norma del silenci del nord, on es llencen més de 60.000 voladors en pocs minuts, creant un estrèpit ensordidor en honor a la Verge del Carme.

  • 23'

    Tast de tradicions: Cireres, Herbes de Sant Joan i el Marraco

    Tradicions Gastronòmiques i Culturals de Juny L'episodi d'avui realitza un pica-pica cultural sobre diferents aspectes de la cultura popular catalana que emergeixen amb l'arribada del mes de juny, un període marcat pel canvi i les festes al carrer. La Polèmica de les Coques de Cireres Es discuteix la importància de les cireres en aquest calendari festiu, destacant: • Les Jornades Gastronòmiques de Caldes de Montbuí, on se celebra un concurs de menjar cireres. • La reivindicació de la coca de cireres com un producte d'aprofitament estès per tot el territori, qüestionant l'exclusivitat que sovint s'atorga a Reus. • La llegenda tarragonina del Negritu, personatge del seguici popular que es descriu com un devorador d'aquestes coques. El Poder de les Herbes i les Trementinaires Amb la proximitat de Sant Joan, el programa aprofundeix en el món de la botànica popular: • Aromatització de fogueres: El costum de llançar herbes aromàtiques al foc per perfumar l'ambient, una tradició encara viva a la Vall de la Vansa i Tuixent. • L'ofici de trementinaire: El paper històric de les dones que recollien herbes per elaborar remeis casolans i trementina, transmetent el coneixement de generació en generació. • Farmàcia popular: Es repassen remeis basats en l'espígol (per a les fregues), la valeriana (per als nervis) o la curiosa cagamuja (un laxant natural potent). El Centenari del Marraco de Lleida Es ret homenatge a la figura de Lo Marraco, el drac gegantí de Lleida que celebra 100 anys: • El seu origen es remunta a una broma d'una colla que va muntar una estructura de fusta sobre un cotxe de morts. • A diferència d'altres dracs, el Marraco no llança foc, sinó que fa brams apocalíptics a través d'una mena d'altaveu primitiu. • La llegenda de la postguerra deia que s'alimentava dels infants que no es portaven bé. "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any."

  • 27'

    El Fado i les Festes de Sant Antoni a Lisboa

    Introducció a la Cultura Portuguesa L'episodi explora la riquesa de les tradicions de Lisboa, centrant-se especialment en la celebració de les festes de Sant Antoni i l'evolució musical del Fado. Les Festes de Sant Antoni a Lisboa Durant el mes de juny, la capital portuguesa es transforma amb una sèrie d'esdeveniments populars: • Les Sardinades: L'olor a sardina rostida invadeix els barris històrics com l'Alfama. • Els Casaments de Sant Antoni: Des del 1958, l'Ajuntament sufraga el casament de parelles amb pocs recursos, incloent-hi l'aixovar i la lluna de mel. • Les Marxes Populars: Una desfilada competitiva entre barris amb coreografies i lletres satíriques sobre l'actualitat. Origen i Evolució del Fado El fado és definit com la cançó per excel·lència del món portuguès, amb una naturalesa melancòlica i fatalista. • Etimologia: Prové del llatí fatum, que significa "destí". • Teories sobre l'origen: S'especula amb influències berbers, de la música de joglars medievals o de les mudinyes d'origen brasiler portades pels esclaus. • Diferències regionals: El fado de Coimbra, d'arrels universitàries i cantat principalment per homes, es diferencia del fado més portuari i popular de Lisboa. "Tot això existeix, tot això és trist, tot això és el fado." Figures Emblemàtiques Es repassen les trajectòries de grans intèrprets que van portar el gènere a la seva màxima esplendor: • Amàlia Rodríguez: La gran diva que va internacionalitzar el fado des d'uns orígens molt humils. • Dulce Pontes: Representant de la renovació del gènere a finals del segle XX. • Mariana Silva: Un exemple de precocitat, començant a cantar en cases de fado amb només deu anys sota permisos especials.

  • 17'

    La llegenda del Timbaler del Bruc i el seu context històric

    El Timbaler del Bruc: Entre la història i el mite L'expert Jordi Bertran ens apropa a la figura del Timbaler del Bruc, una de les icones més potents de la cultura popular catalana. Tot i ser conegut per la seva vinculació amb el poble del Bruc, l'origen del personatge real s'atribueix a Isidre Llucà i Casanovas, nascut a Santpedor (Bages). La seva història neix en el context de la Guerra del Francès (1808-1814), marcant un punt d'inflexió en la resistència contra l'exèrcit de Napoleó. Context històric i militar La batalla va tenir lloc el juny de 1808, en un moment de gran inestabilitat política per l'abdicació de la monarquia espanyola i la imposició del domini napoleònic. Catalunya patia una crisi econòmica severa, amb situacions de fam extrema com la de la "sopa boba" a Manresa. Guerra de guerrilles: El terreny muntanyós de l'Anoia i el Bages va facilitar un tipus de combat basat en la sorpresa i els escamots, allunyat dels estàndards dels grans exèrcits. Forces catalanes: Formades per soldats regulars, el Sometent (civils armats), voluntaris i el suport d'un regiment suís (Wimfen). El General Chabran: Un militar francès conegut per la seva crueltat, que ha estat immortalitzat com un personatge maligne en la cultura popular, especialment en el món geganter del Penedès. La llegenda del Timbaler El mite explica que un jove, utilitzant un timbal de festa major, va aconseguir derrotar les tropes franceses gràcies a l'acústica de les muntanyes de Montserrat. "El ressò de les muntanyes va provocar aquesta sorollada que semblava que hi hagués un exèrcit potent, fent recular les tropes napoleòniques." La commemoració actual Actualment, el poble del Bruc celebra la Fira de la Guerra del Francès la primera setmana de juny. Aquesta festa inclou: Recreacions històriques: Participació de grups de fusellers i regiments d'arreu de l'estat i també francesos. Concentració de timbals: Una trobada multitudinària per recordar l'element identitari de la llegenda. Fira d'oficis: Una mostra d'artesania i elements militars de l'època.

  • 24'

    Passió i seguretat en els grans esdeveniments festius

    La dicotomia entre la passió i la seguretat L'episodi explora la difícil convivència entre l'esperit festiu i les normatives de seguretat en els esdeveniments multitudinaris actuals. A mesura que les festes han crescut en complexitat i assistència, la regulació s'ha tornat més estricta, sovint xocant amb la naturalesa mateixa de la tradició. Desajustos de la legislació vigent L'expert Jordi Bertran assenyala que la legislació actual a Catalunya no s'ha adaptat correctament a la realitat de la cultura popular: • Moltes celebracions tradicionals, com les cavacaldes de reis o els carnavals, serien tècnicament il·legals amb la llei a la mà. • Els vehicles motoritzats de les rues sovint no compleixen les normatives de circulació estàndard. • Hi ha una manca de consulta als col·lectius professionals (gestors culturals, artistes de circ, etc.) durant la redacció de noves lleis. El patrimoni com a excepció S'analitza com certs esdeveniments sobreviuen gràcies a l'empara del Patrimoni Immaterial de la UNESCO o lleis de patrimoni cultural: • El Misteri d'Elx: utilitza maquinària medieval no homologada i nens que actuen en altura sense arnesos moderns. • Les processons marineres: on les barques de pesca transporten civils, superant la tripulació autoritzada. "Si ens posem estrictes amb els temes de seguretat, hi haurà un moment que perdrem el món de vista i ens avorrirem mortalment." Responsabilitat i gestió de riscos En cas d'accident, la figura de l'organitzador (sigui un ajuntament o una entitat privada) és qui n'assumeix la responsabilitat legal. Es destaca la importància de la prevenció i l'anàlisi de casos tràgics com el de la Patum de Berga per subratllar la necessitat de plans d'actuació coordinats entre els diferents cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i seguretat privada).

  • 25'

    Begudes de la terra i cultura popular

    Introducció a les bogudes tradicionals L'episodi explora la riquesa de les begudes tradicionals als Països Catalans, desmitificant la idea que la cocteleria és només un fenomen modern o d'importació. S'analitza com la cultura popular està intrínsecament lligada al consum de determinats licors i combinats que defineixen la identitat de diversos territoris. Els licors i la seva procedència Es fa un recorregut geogràfic pels licors més emblemàtics de la nostra geografia: • Ratafia: Característica de la zona de la Garrotxa i Olot, elaborada amb nous i herbes. • Herbes Mallorquines: Presents a totes les bodegues de Mallorca, amb variants seques i dolces. • Cafè Licor: Típic de l'Alcoià, utilitzat sovint en festes de Moros i Cristians. • Muscat: Molt estès a la Catalunya Nord (Rosselló). • Palo: Un licor dens i fort també originari de Mallorca. La tradició de la destil·lació El programa destaca que aquestes begudes no són productes industrials sense ànima, sinó el resultat de processos històrics: "Ramon Llull, un savi més que un escriptor, ja ens parlava dels processos de destil·lació a l'edat mitjana." Es posa èmfasi en la producció artesanal i, de vegades, gairebé clandestina, com l'aiguardent de Prat de Comte o d'Horta de Sant Joan, que han lluitat contra normatives estrictes per sobreviure. Combinats i begudes de festa S'analitzen les barreges que han guanyat popularitat gràcies a les festes majors: • Mamadeta: El combinat de Tarragona amb Chartreuse i granissat de llimona. • Barreja i Maumau: Clàssics de la Patum de Berga (anís amb moscatell, o vermut amb gasosa). • Pomada: La combinació menorquina de Gin Xoriguer amb llimona. • Plis-plai i Mentideta: Variants del cafè licor a les festes del sud. El món del cafè i la curiositat del 'Carajillo' Finalment, es discuteix la terminologia del cafè (cigaló, perfumat, tacat) i s'explica una possible etimologia catalana de la paraula carajillo que provindria de l'expressió "ara guillo" (marxo ràpid), desmentint que sigui necessàriament un castellanisme.

  • 26'

    Història i evolució del circ: de l'antiguitat al circ modern

    Evolució i orígens del món del circ El programa explora la fascinant trajectòria del circ, analitzant com s'han fusionat les tradicions orientals i occidentals per crear l'espectacle que coneixem avui dia. Des de les habilitats de l'antiga Grècia fins a les grans produccions contemporànies, el circ ha estat un mirall de l'evolució social. Els fonaments històrics • L'antiguitat: A l'època grecorromana ja existien especialistes en malabars, gimnàstica i doma d'animals (com ossos i mones). Cal diferenciar, però, que a Roma el circ era principalment l'espai per a les curses de cavalls, mentre que les lluites d'habilitat es feien a l'amfiteatre. • L'edat mitjana: L'espectacle es trasllada al carrer amb una forta presència de la gimnàstica i l'acrobàcia. Els artistes eren sovint vistos amb recel per l'Església, que els associava amb forces sobrenaturals o "del mal". El naixement del circ modern El punt d'inflexió es produeix a finals del segle XVIII: "Philip Astley va ser el primer a crear l'escenari circular de 13 metres de diàmetre, definint així l'estructura del circ modern." • Philip Astley: Militar anglès que a París (1783) i Londres va conceptualitzar la pista rodona, originalment dissenyada per a exhibicions de cavalleria o circ eqüestre. • El salt als Estats Units: A partir de 1825 neix el concepte de circ volant (itinerant) amb l'ús de la vela (carpa). Als EUA s'introdueix el component zoològic massiu, amb figures com Barnum & Bailey que arribaven a exhibir desenes d'elefants simultàniament. Disciplines i personatges clau • Trapezi i Fonambulisme: Jules Léotard va crear el trapezi volant el 1859, el mateix any que Blondin va creuar les cascades del Niàgara. • Els Pallassos: Es distingeixen el Clown (el llest), l'August (el tonto/destraler) i l'Exèntric (la figura que se'n riu de tots). • La doma de feres: El 1888 s'inventa la gàbia integrada a la pista central, permetent l'entrada de lleons en l'espectacle de manera segura per al públic. El Nou Circ i l'actualitat A partir dels anys 70, sorgeix a França el Nou Circ, que prioritza la creativitat, l'expressió corporal i el fil dramàtic per sobre del "més difícil encara". Exemples d'aquesta evolució són el Cirque du Soleil o el Cirque Tziganne.

  • 20'

    La festa de Besac i l'origen de Buda

    Introducció a la festa de Besac En aquest episodi, s'explora la festivitat de Besac (també coneguda com Wesak), una de les celebracions més importants del budisme que commemora la il·luminació de Buda. Tot i que s'allunya de l'àmbit geogràfic mediterrani, el programa analitza les profundes connexions simbòliques entre aquesta tradició oriental i el cristianisme. La figura de Siddhartha Gautama El resum detalla la transició vital de Siddhartha Gautama, un príncep de l'Índia nascut cap a l'any 563 a.C., que va abandonar una vida de riquesa per cercar el sentit del dolor i la mort. Segons la tradició: El seu naixement va ser precedit per un somni profètic de la reina Maia sobre un elefant blanc. Va créixer aïllat del patiment per ordre del seu pare, fins que va descobrir els quatre signes: un vell, un malalt, un mort i un monjo. Aquest descobriment el va portar a la Gran Renúncia, tallant-se els cabells i adoptant una vida ascètica. El camí cap a la il·luminació Siddhartha va comprendre que ni el luxe extrem ni l'ascetisme rígid eren el camí correcte, introduint el concepte del punt mitjà a través d'una paràbola musical: "Les cordes massa tenses es trenquen, les massa fluixes no sonen; només les afinades permeten la música." Finalment, després de superar les tres temptacions de la deessa dels somnis (la carn, el poder i la por), va assolir la condició divina de Buda (el gran mestre) sota la lluna plena de maig. Tradicions i celebració La festa de Besac es caracteritza per la seva austeritat i senzillesa. Els fidels realitzen ofrenes de flors i fruites en temples o petits altars familiars, recordant el moment en què la condició humana va transcendir cap a la il·luminació espiritual.

  • 27'

    Gato Pérez i la seva influència en la rumba catalana

    La figura de Gato Pérez i el seu llegat L'episodi d'avui se centra en la figura de Gato Pérez, un personatge que, tot i no ser un sant, és considerat per molts una figura mítica i imprescindible de la història de la música popular a Catalunya. El programa repara un deute pendent amb l'artista argentí que va revolucionar la rumba. L'arribada a Barcelona i el context musical Gato Pérez va néixer a Buenos Aires el 1951 i va arribar a una Barcelona molt diferent de l'actual l'any 1966. La seva visió externa va ser clau per redescobrir i dignificar un gènere que estava sent instrumentalitzat pel règim: • La rumba era vista com un producte d'exportació estatal vinculat al turisme i al flamenc estandarditzat. • El Gato va saber captar l'essència de la rumba urbana dels nuclis gitanos de Gràcia i del carrer de la Cera. • La seva música barrejava la realitat del carrer amb un ambient cosmopolita. Influències i successors Durant la conversa s'analitza com la seva petjada va arribar fins a grups posteriors com Los Manolos, que van protagonitzar la revifada de la rumba durant el període olímpic. També s'esmenta la seva connexió amb la música de l'Orquestra Plateria i la seva capacitat per compondre per a altres grans veus. "Un xico piatxec que duia una gran curiositat... aprenia del carrer les qüestions fonamentals." Altres referents de la rumba El programa també fa un repàs d'altres noms clau del gènere que han aparegut en edicions anteriors per situar el Gato en el seu context: • Antonio González 'El Pescaïlla': figura central de la rumba de Barcelona. • Peret: el gran popularitzador del gènere. • Els germans Amaya i la rumba de Lleida (el Garrotín). • Moncho: qui interpreta temes compostos pel propi Gato Pérez, com l'emblemàtica peça Ebrios de soledad.

  • 24'

    Sant Vicenç Ferrer: vida, miracles i llegat històric

    Introducció a la figura de Sant Vicenç Ferrer L'episodi d'avui se centra en la figura de Sant Vicenç Ferrer, patró del País Valencià, coincidint amb la proximitat de la seva festivitat (el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua). Vicenç Ferrer va ser un personatge cabdal dels segles XIV i XV, d'origen familiar mixt (pare gironí i mare valenciana), conegut per la seva influència en l'església i la política de la Corona d'Aragó. Trajectòria religiosa i política Sant Vicenç va ser un frare dominic amb una gran capacitat de convicció, tot i trobar-se enmig de contextos convulsos: • Va ser un ferm defensor dels papes d'Avinyó durant el Sisme d'Occident. • Va actuar com a mestre i conseller de reis com Joan I i Martí l'Humà. • Se'l coneixia com l'Àngel de l'Apocalipsi pel seu discurs centrat en el penediment davant la fi del món. Un llegat moral i social controvertit El programa destaca facetes curioses de la seva intervenció social a València: • Va instar l'Ajuntament de València a regular la prostitució, creant un barri emmurallat i sistemes d'ajuda per a les dones que volguessin abandonar l'ofici. • Va ser un moralista extrem, criticant el joc, el luxe i fins i tot la depilació femenina. Miracles i devoció popular L'església li reconeix oficialment 873 miracles, molts d'ells documentats i amb un caire gairebé teatral o fins i tot esfereïdor: • El miracle de Morella: On es diu que va ressuscitar un nen que havia estat cuinat en una cassola per ser-li ofert com a tancat. • L'obrer suspès: A Barcelona, on va aturar la caiguda d'un paleta en l'aire mentre demanava permís al seu superior per fer el miracle. • L'escolanet del campanar: Ja després de mort, se li atribueix haver salvat un nen que va caure del campanar de la catedral de València durant una processó. Origen de les confraries i el Compromís de Casp "Sant Vicenç Ferrer és un dels veritables orígens de les confraries de la Setmana Santa." Segons Bertran, el sant anava acompanyat de grups de flagel·lants que feien penitència pública, donant peu a les primeres agrupacions de fidels que derivarien en les actuals confraries. Finalment, es discuteix la seva influència política en el Compromís de Casp, on la seva decisió va afavorir la dinastia castellana dels Trastàmera, un fet que alguns historiadors veuen com l'inici de la decadència política catalana.

  • 24'

    La Setmana Santa de Múrcia i el llegat de Salcillo

    Introducció a la Setmana Santa Murciana L'expert Jordi Bertran ens convida a un recorregut detallat per la riquesa patrimonial de la Setmana Santa de Múrcia, destacant especialment la figura de l'escultor barroc Francisco Salcillo en el marc del seu tercer centenari. La conversa se centra en les processons que tenen lloc des de la tarda del Divendres Sant fins al Diumenge de Resurrecció. La Processó dels "Pavos" i els Servites El Divendres Sant a la tarda destaca per la presència de confraries amb una forta identitat: • Confraria del Crist de la Misericòrdia: Coneguda popularment com "Els Pavos" pels colors granatosos del seu vestuari. Destaca la talla del Crist, d'una anatomia excepcional. • Confraria dels Servites: Una de les més antigues (segle XVIII), d'origen italià. Custodien la Verge de les Angústies, considerada l'obra més bella de Salcillo, que destaca pel seu patetisme i expressivitat. El Dissabte de Dol i l'Austeritat El dissabte és un dia de recolliment i silenci: • Es destaca la processó del Crist Jacent, una talla del segle XVI que evoca l'austeritat absoluta. • Els confrares desfilen amb vesta blanca, cucurulla rigorosa i sovint amb els peus descalços com a símbol de penitència. El Triomf del Diumenge de Resurrecció El diumenge el paisatge sonor i visual canvia radicalment cap a la festivitat: • Les bandes de música passen de ritmes fúnebres a melodies victorioses. • Apareix la figura del dimoni encadenat, capturat per angelets, simbolitzant el triomf del bé sobre el mal. • És una processó multitudinària i alegre, coneguda popularment com la Confraria del Dimoni. "Salcillo és l'escultor que humanitza les imatges i les fa creïbles per als il·lustrats, atorgant-los una dimensió de categoria artística més enllà de la creença religiosa." El Valor de Francisco Salcillo L'episodi subratlla que Salcillo va ser clau per a la transició de la Setmana Santa de l'Antic Règim cap a la modernitat. La seva capacitat per combinar el patetisme religiós amb detalls quotidians i bells (com els seus famosos angelets o carubins) va salvar moltes imatges de ser considerades simples supersticions, convertint-les en obres d'art universals.