Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2007

·558 episodis
RSS

episodis

277-288 de 558
  • 30'

    La Setmana Santa de Múrcia i l'art de Francisco Salzillo

    Introducció a la Setmana Santa Murciana Jordi Bertran ens convida a un viatge per les Terres Murcianes per descobrir una de les celebracions més emblemàtiques de l'Estat. Amb prop de 10.000 participants, 15 confraries i més de 85 passos distribuïts en 16 processons, Múrcia destaca per la seva intensitat litúrgica i, sobretot, pel seu incalculable valor artístic. Elements Identitaris i Tradicions La celebració no només és visual, sinó també sonora i social: • Els Auroros: Cordes de veus polifòniques acompanyades d'una campana que canten durant la nit del Dijous Sant i en altres moments clau del calendari. • Generositat popular: És tradició el repartiment de caramels, mones i ous durant el pas de les processons. • Riquesa artesanal: Més enllà de l'escultura, destaquen els brodats de gran complexitat tècnica que llueixen les imatges. El Dijous Sant: Silenci i Llegendes Aquesta jornada es caracteritza per una atmosfera de recolliment: • Crist del Refugi: Conegut com la processó del silenci. La seva imatge es va salvar miraculosament durant la Guerra Civil en una església que servia de refugi, originant la seva actual advocació. • Crist de la Humiliació: Una talla del segle XVII d'origen granadí que porta la creu de manera inversa, seguint una iconografia antiga del camí del Calvari. La Processó dels Salzillos Sens dubte, el punt culminant és el Divendres Sant a trenc d'alba. Aquesta processó és una de les manifestacions festives més importants del Mediterrani. L'obra de Francisco Salzillo (Segle XVIII) L'imaginer Francisco Salzillo va elevar la festa a la categoria de museu al carrer per protegir-la de les prohibicions il·lustrades de l'època. Alguns dels misteris més destacats són: • El Sant Sopar: Famós per portar viandes reals (fruita, peix i be) i una impressionant coberteria de plata. • L'Oració a l'Hort: Destaca per la figura de l'àngel i la tradició de buscar els seus dàtils per afavorir la fertilitat. • La Dolorosa: Diu la llegenda que el rostre és un retrat de la germana de l'escultor, marcada per una tragèdia familiar. "Quan el primer raig de llum es diposita sobre la cara de la Dolorosa de Salzillo, en aquell moment ha d'arrencar aquesta processó." L'Abuelo i la Mirada a l'Espectador La imatge titular de la confraria, el Nuestro Padre Jesús Nazareno (conegut com l'Abuelo), és la més antiga i prové d'Itàlia. Té la particularitat de mirar directament als ulls de l'espectador i posseeix un braç articulat que antigament s'utilitzava per beneir l'horta en èpoques de sequera.

  • 23'

    La Passió de Vilalba dels Arcs: Tradició i Modernitat

    La Passió a Vilalba dels Arcs El programa d'avui explora la singularitat de la Passió de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. A diferència de les passions de teatre d'interior, aquesta destaca per ser una representació d'exterior que ocupa els carrers, les places i fins i tot l'entorn natural i les muntanyes del municipi, creant una escenografia plàstica excepcional. Història i Evolució del Gènere • L'origen medieval: Les passions tenen un punt de partida molt antic, situat al segle XII. El referent més primitiu a Catalunya és el drama de les Tres Maries a Vic, representat originalment en llatí. • Del temple al carrer: Fins al segle XVI, les escenes se celebraven dins les esglésies. No obstant això, arran del Concili de Trento, es van prohibir les representacions a l'interior dels temples, fet que va traslladar el drama als carrers i a teatres a la italiana. • La llengua: El primer manuscrit en català data del 1330. Durant els segles XVII i XVIII, autors com Fra Antoni de Sant Jeroni van actualitzar els textos per fer-los més propers al poble sense perdre la llengua pròpia. Peculiaritats de Vilalba dels Arcs "La passió de Vilalba és una mica la versió del pre-Código de Vinci; se centra en el trencament de la visió canònica i en la gran presència de les dones." Aquest drama es caracteritza per una visió plural i humana: • La dimensió humana: Més que un acte místico-religiós, s'aborda com el drama universal entre una mare i un fill. • L'estètica del Jesús rural: Es trenca amb la iconografia clàssica de l'home ben plantat per presentar un Jesús amb aspecte de pagès, castigat pel sol i el treball al camp, dotant-lo d'un origen rural coherent amb la Terra Alta. • Participació comunitària: Dels 700 habitants del poble, uns 150 hi participen directament, i pràcticament tota la vila s'hi implica mitjançant vestuari, logística o oferint productes locals com els cocs. Horaris i Ambientació La representació ofereix dues experiències diferenciades: • Tarda: Dissabte anterior al Diumenge de Rams a les 17:00h, aprofitant la llum natural i la posta de sol. • Nit: Dijous Sant a les 21:30h, amb una atmosfera íntima creada per la il·luminació amb teies.

  • 18'

    Les Passions a Catalunya: Tradició i Evolució Teatral

    Les Passions com a Fenomen Popular i Teatral L'episodi explora la profunda tradició de les Passions a Catalunya, desmitificant la idea que són representacions estàtiques. En lloc d'això, es presenten com un teatre religiós viu que ha servit d'escola per a nombrosos actors i que s'adapta constantment als nous temps. Característiques de les Representacions Es distingeixen clarament dues modalitats de representació de la passió de Crist: Teatre de sala: Grans produccions en teatres tancats com les d'Olesa de Montserrat (amb més de 700 actors) i Esparreguera. Escenaris naturals: Representacions que aprofiten el nucli històric o espais a l'aire lliure, destacant Verges (amb arrels al segle XVII), Vilalba dels Arcs o Ull de Cona. Evolució i Adaptació dels Textos Tot i que les herències són medievals, la majoria de versions actuals són fruit de reescriptures i traduccions del segle XX. Per exemple: Ull de Cona: Utilitza una traducció de Jaume Vidal Alcover feta als anys 80. Cervera: Enguany recupera el català com a llengua majoritària, invertint la tendència de les darreres dècades on predominava el castellà per atreure públic aragonès. Molins de Rei: Representa l'avantguarda, amb 10 anys d'història i una estètica moderna on els personatges vestien fins ara amb roba de carrer i texans. Innovació Tècnica i Professionalització L'episodi subratlla la influència de directors professionals en el món amateur. S'esmenta com el prestigiós director José Tamayo va modernitzar la morfologia de les grans passions amb efectes sonors i llums, una herència que continua avui amb la renovació constant d'escenografies, com els nous decorats del Castell d'Herodes a Esparreguera.

  • 22'

    Sons ancestrals i modernitat de la música basca

    Exploració de la Música i la Identitat Basca L'expert Jordi Bertran presenta un monogràfic dedicat als instruments i les sonoritats del País Basc, motivat per la presentació del disc del grup tarragoní Txala a l'Auditori de Barcelona. El programa analitza com la música tradicional ha sobreviscut des de temps immemorials fins a fusionar-se amb els sons més cosmopolites. Instruments Tradicionals i la seva Evolució El Xisto (Txistu): És un dels instruments més definidors de la cultura basca. Està totalment integrat en la vida civil, essent la música oficial en casaments i actes municipals. Es toca amb una sola mà mentre l'altra s'encarrega del timbal. L'Alboka: Un instrument de vent d'estructura artesanal fet amb banya i fusta. Representa el so més ancestral i pur del món rural i de muntanya. L'intèrpret Ivon Koteron és destacat per haver portat aquest instrument primitiu a contextos musicals moderns. La Txalaparta: Instrument de percussió que consisteix a colpejar taulons de fusta. Té la particularitat que es toca per parelles (dues persones, quatre mans), requerint una gran coordinació. El grup Txala ha investigat noves textures utilitzant també pedra i ferro. La Triquitixa: L'acordió diatònic basc, popularitzat internacionalment per artistes com Kepa Junkera. Connexions i Universalitat El programa subratlla que la música basca no és un sistema tancat: "La música basca és segurament la més universal de tota la música que s'està fent a la península." Es destaca la capacitat de fusió de la música tradicional amb altres gèneres com el Fado o la cançó d'autor, mencionant col·laboracions amb artistes com Pedro Guerra. També s'estableixen paral·lelismes entre l'Alboka i instruments similars de la ribera oriental de la Mediterrània.

  • 21'

    Paral·lelismes entre el Carnaval i la festa hindú Holi

    En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'exploren les curioses connexions entre el Carnaval tradicional i la festa hindú del Holi, tot coincidint amb el final del cicle hivernal i la influència de les fases de la lluna en el calendari festiu mundial. Connexions entre tradicions L'episodi destaca com festes aparentment distants comparteixen elements simbòlics i rituals : * El calendari lunar: Tant el Carnaval com el Holi es regeixen per la lluna plena entre febrer i març. * Simbolisme del foc: El Holi s'inicia amb fogueres que marquen el final de l'hivern, un ritu equivalent a la crema del Carnestoltes. * Batalles rituals: Mentre aquí s'usa confeti o caramels, a l'Índia es fan batalles d'aigua amb pigments naturals multicolors. La figura de Krishna i la pinyata Es detalla la llegenda del déu Krishna, el "déu de l'amor" i personatge trapella, que presenta similituds amb el Rei Carnestoltes : * L'anècdota de l'olla de mantega: Krishna, de petit, va intentar robar mantega a la seva mare adoptiva i va acabar trencant l'olla, quedant tot tacat. * Rituals compartits: Aquesta llegenda es materialitza a l'Índia amb la construcció de torres humanes (similars als castellers) per trencar olles enlaire, un fet que recorda directament el joc de la pinyata de la nostra quaresma. "El personatge del déu Krishna és un trapella, tal com el Rei Carnestoltes i la Concubina, tancant un paral·lelisme universal en la celebració de la vida." Interculturalitat i l'Any Nou Xinès Finalment, es reflexiona sobre la globalització de les festes, esmentant la celebració de l'Any Nou Xinès (enguany l'any del porc) i com aquestes tradicions s'integren cada cop més en el teixit cultural europeu gràcies a la immigració.

  • 24'

    L'arqueologia del Carnaval: Orígens i evolució a Tarragona

    Evolució i Arqueologia del Carnaval a Tarragona En aquesta edició del programa, l'estudiós Jordi Bertran realitza un viatge històric per desgranar l'arrel de la festa de Carnaval a la ciutat, anant molt més enllà dels darrers 25 anys de recuperació moderna. El diàleg comença amb anècdotes personals sobre les disfresses i el significat de la inversió de rols, per després endinsar-se en la recerca historiogràfica. Els Orígens Romans i la Inversió de Rols Bertran connecta el Carnaval actual amb les antigues festes romanes documentades per Julio Caro Baroja. Aquests fonaments es troben en: • Les Saturnals, els Lupercals i les Matronals. • El concepte de la inversió social: el moment on els esclaus agafaven el comandament i es qüestionava el poder establert. • La inversió sexual, una essència que encara perdura en el costum de molts homes de disfressar-se de dones. El Control Eclesiàstic i la Nomenclatura L'església va intentar gestionar aquestes celebracions paganes. Es destaca que: • Ja al segle VII (Concili de Trento, any 633) es prohibien les disfresses, demostrant que la festa era viva. • A Tarragona, l'Oracional de Verona (segle VII-VIII) ja recull el terme Dominica in carnes tolendas, situant l'origen de la paraula molt abans de l'edat mitjana. El Carnaval Medieval i la Simbologia de la Catedral Durant la refundació de la ciutat al segle XIV, la festa reapareix amb tres pilars: El repartiment del vi: Documentat pel municipi, precursor de l'actual tradició de la bota. Els correbous: Celebrats a l'actual carrer del Cos del Bou. Iconografia grotesca: La Catedral de Tarragona conserva capitells carnestoltencs, com el de la Processó de les Rates, que simbolitza la inversió efímera del poder. La Transformació del Segle XIX i el Model Urbà El model que coneixem avui es forja al segle XIX per influència dels carnavals italians: • Apareix la paraula rua i s'organitzen els balls de màscares de l'alta burgesia. • S'estableix la mofa de les entrades triomfals de monarques i arquebisbes, donant lloc a l'arribada del Rei Carnestoltes i el seu funeral final. "Per Carnaval, més vi que pa." Finalment, s'explica la presència d'elements de foc (diables) com una paròdia de les processons religioses que les societats del s. XIX van adoptar per mantenir el relleu dels antics gremis.

  • 23'

    Carnaval Gastronòmic: Escudelles, Rantxos i Tradicions

    Exploració de la Gastronomia Tradicional de Carnaval L'episodi d'avui se centra en els àpats potents i comunitaris que defineixen el cicle de Carnaval a Catalunya. Després d'un petit repàs als orígens europeus i americans de la festa, el programa aprofundeix en el receptari català com una forma de democràcia social activa a través del menjar. Els Plats de Cullera i el Porc El fil conductor de bona part de la gastronomia carnavalesca és l'ús del porc i la preparació de grans plats d'escudella i sopa: • El Xarró Tarragoní: Una escudella característica de Tarragona que destaca per la seva combinació de llegums i pasta, elogiada històricament per escriptors com Manuel Vázquez Montalbán. • El Ranxo de Ponts: Una celebració massiva a la Noguera on es preparen més de 70 calderes per servir milers de racions. • La Caldera de Montmaneu: Una festa vinculada al Diumenge de Pinyata que recrea l'ambient dels hostals del segle XVII. Altres Formats: de l'Arròs a la Clotxa No tot és cullera, l'episodi també explora menjars de caràcter més "de carrer" o d'origen caritatiu: • L'Arròs de Bagà: Amb més de 700 anys de tradició, representa el concepte dels àpats dels pobres, on el consistori repartia arròs com un acte d'igualtat social. • La Clotxa de Flix: Un menjar més rude consistent en un pa buidat i farcit de condiments com l'arangada i el bacallà. El Xató i la seva Identitat Es dedica un espai important a diferenciar el Xató de la calçotada. Mentre la calçotada era d'àmbit familiar i privat, el xató està intrínsecament lligat a la vida social de les entitats de Carnaval de Vilanova i la Geltrú i Sitges. El terme prové de l'acció d'aixatonar la bota, que consistia a foradar-la per tastar el vi nou. "La democràcia i la igualtat dels drets comença perquè la gent pugui menjar." Recursos i Fonts Documentals El programa revela que no tot s'extreu de la xarxa, sinó de fonts bibliogràfiques consolidades com: • El llibre Menjar gratis de Javier Sust. • La revista Descobrir Catalunya. • El portal web Tinet.org.

  • 23'

    Viatge pels carnavals històrics d'Europa i Amèrica

    Evolució i orígens del Carnaval L'expert en cultura popular, Jordi Bertran, realitza una anàlisi comparativa entre els carnavals europeus i els americans, destacant com el període històric i el context social han definit cada celebració. Mentre que a Europa la festa neix estretament lligada al calendari de l'Església cristiana, a Amèrica es fusiona amb creences indígenes o sorgeix com un acte de rebel·lió. Models Europeus: Història i Ritual Binche (Bèlgica) Considerat Patrimoni de la Humanitat, aquest carnaval destaca pels seus personatges ritualitzats des de l'edat mitjana: • Els Mamsellesses: Representen la inversió sexual mitjançant el transvestisme. • Els Gilles: Personatges que porten màscares de cera i picarols, identificats històricament com a éssers desenfrenats o "folls". Colònia (Alemanya) Es caracteritza pel seu caràcter multitudinari i el concepte del Triomvirat, on governen tres figures clau: • La Donzella (home transvestit). • El Camperol (símbol de la inversió social i del poder de les classes baixes). • El Rei Carnestoltes. Models Americans: Sincretisme i Rebel·lió El model andí (Oruro, Bolívia) En aquest cas, l'Església va modular la festa identificant els antics déus locals amb la figura del dimoni. El carnaval esdevé una lluita simbòlica entre el bé (àngels) i el mal (diables), amb màscares impressionants i vestuaris llampants sense pirotècnia. El model del Carib i Nova Orleans Sorgeix com una rebel·lió social i racial: • A Trinitat i Tobago, davant la prohibició d'instruments, es van crear els steel drums a partir de bidons de petroli. • Els esclaus aprofitaven el carnaval per disfressar-se de blancs i ridiculitzar els seus amos, invertint les jerarquies de poder. • A Nova Orleans, el jazz apareix precisament com una música d'arrel carnavalesca. "El carnaval de Nova Orleans té la 'second line', una desfilada alternativa que manté l'essència apartada del turisme."

  • 24'

    L'Entroido de Xinzo de Limia: Tradicions i Rituals

    Introducció a la Cultura Popular i el Fred L'episodi comença amb una reflexió sobre la cultura popular relacionada amb el fred de gener, citant festes com Sant Antoni i la setmana dels barbuts. S'esmenta la presentació del programa de Carnaval de Tarragona, destacant l'estabilitat i la participació de les comparses. L'Entroido de Xinzo de Limia L'eix central del podcast és el carnaval gallec, conegut com Entroido (l'entrada). Es destaca el de Xinzo de Limia per la seva riquesa etnogràfica i històrica. És considerat un dels carnavals més llargs de l'estat, estructurat en diversos caps de setmana amb rituals específics: Els diumenges rituals • Domingo Fareleiro: El tret de sortida on la gent s'escampa farina, un element purificador vinculat a cicles lunars. • Domingo Oleiro: Dedicat als joves, que formen cercles màgics i es passen recipients (oles) amb vi o aigua intentant que no es trenquin. • Domingo Corredoiro: Apareix el personatge central, el Meco (el ninot de carnestoltes), escortat per les Pantalles. Personatges i Simbologia El personatge més emblemàtic és la Pantalla, un personatge amb màscara, fuet i una bufeta de porc inflada. La seva vestimenta és molt específica i antiga: • Camisa i calçotets blancs llargs. • Capa de seda vermella i cinturó amb campanetes. • Les pantalles obliguen tothom a anar disfressat; si no, actuen contra els turistes o vilatans que van de carrer. Banda Sonora i Final de Festa El programa explora la música tradicional gallega a través de: • Alborades amb gaita per despertar el poble. • Pandeirades (músiques de pandereta) i percussions constants. "L'Entroido és la mofa de les grans personalitats, l'entrada paròdica de la jerarquia." La celebració culmina amb l'Enterrament de la Sardina i el Domingo de Piñata, on es trenquen olles plenes de regals o farina, posant punt final a quasi un mes de festa.

  • 21'

    Sant Antoni i el Dimoni: Sons i Tradicions de Mallorca

    Els Sons de la Festa de Sant Antoni Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor per la festivitat de Sant Antoni Abat, centrant-se especialment en la tradició de Mallorca i la seva relació amb la figura del Dimoni. La conversa explora des de les arrels històriques de la devoció fins a les manifestacions ràtiques actuals. Origen i Devoció El foc de Sant Antoni: La devoció s'estén a causa d'una malaltia infecciosa medieval que afectava la pell, coneguda amb aquest nom, i que els monjos antonians curaven. Diferenciació: Es recalca que no s'ha de confondre Sant Antoni del Porquet (o Abat) amb Sant Antoni de Pàdua. La Tradició a Manacor i Mallorca La celebració té elements sonors i visuals molt potents que es descriuen a través de l'episodi: Els Foguerons: Fogueres de llenya on s'instal·len ninotets o efígies, similars a les falles, que es cremen la nit de la vigília. Sons característics: La xeremia (sac de gemecs): Present tant en cercaviles com dins dels actes religiosos com l'Ofici. La simbomba: L'instrument que acompanya els glosats i cançons tradicionals. Els glosats: Cançons improvisades o tradicionals que sovint contenen ironia i punts "picants". Actes Principals Les Completes (o Complertes): Ofici religiós de vigília que marca l'inici del foc d'església. Ses Beneïdes: Cerimònia de benedicció dels animals, on destaquen els carros engalanats que competeixen en bellesa. El Ball de Bot i la Patxanga: La música evoluciona des del folklore tradicional fins a versions d'orquestra per al ball lúdic. "Qui bones obres farà, no tindrà por del dimoni."

  • 20'

    Sant Antoni i les Encamisades en la Cultura Popular

    L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza les celebracions vinculades a Sant Antoni Abat, centrant-se en el fenomen de les encamisades i el paper central del cavall en les tradicions d'hivern. Les Encamisades: Foc i Cavalls La secció principal explora les encamisades, desfilades nocturnes que es troben a diverses poblacions de la península: Orígens i funcions: Poden tenir un origen militar (simulacre de defensa amb torxes per aparentar més força) o de celebració civil (proclamacions de reis al segle XVIII). Estercuel (Terol): Es destaca la tonada dels dolceiners i la presència de personatges al·legòrics com el rei o el comte. Altres poblacions: Es comparen tradicions similars a Falset (Priorat), Navalvillar de Pela (Badajoz) i a poblacions de Toledo i Àvila. Simbolisme i Elements Clau El Foc: Ús de torxes i fogueres no només per il·luminar, sinó com a element purificador i social (sopars comunitaris). El Cavall: El gener es defineix com el "mes del cavall". Es comenten les curses de Vila-seca i les Lluminàries de Sant Bartolo (Àvila), on els animals travessen les flames. La Candelera: Es recorda la tradició de mantenir el pessebre fins al 2 de febrer. "La gran abundància de foc significava normalment un gran poder militar que l'habitual; aquestes defenses estarien muntades d'aquesta manera."

  • 21'

    Tradicions de Reis i festes d'hivern a l'estat

    En aquesta conversa, Jordi Bertran explora la riquesa i la diversitat de les tradicions nadalenques en petites poblacions de l'estat espanyol, anant més enllà de les clàssiques cavalcades per centrar-se en les representacions teatrals i els rituals comunitaris. La representació de Reis a Canyada Es destaca la població d'Alacant, concretament la vila de Canyada (1.200 habitants), on es manté una representació teatral del segle XVIII basada en textos de Gaspar Fernández d'Àvila. Alguns punts curiosos d'aquesta tradició són: Arribada separada: A diferència del relat unitari modern, els Reis arriben per camins diferents i no s'entenen entre ells, necessitant intèrprets. Dues jornades: Les escenes es reparteixen el 6 i 7 de gener, incloent l'adoració i la fugida a Egipte. Sentit auster: Es diferencia dels Pastorets catalans per ser una obra més sòbria i menys humorística, utilitzant escenaris naturals del poble. El Nen Perdut i la Botarga a Valdenuño Fernández El viatge continua fins a Guadalajara, a la petita població de Valdenuño Fernández, on se celebra la Fiesta del Niño Perdido el diumenge després de Reis: La Botarga: Apareix un personatge emmascarat amb un vestit multicolor i cascavells que ronda les cases i anuncia la festa. És una figura equivalent als dimonis de les festes tarragonines. Dansa de bastons: El ritual inclou el paloteo, una dansa de bastons que s'executa fins i tot dins l'església. Elements carnavalescs: La celebració acaba amb una batalla de taronges, un tret que anticipa el cicle de Carnaval dins del temps de Nadal. "El culte als Reis Mags va adquirir una gran importància a l'Estat espanyol sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX, quan es va consolidar l'estructura de desfilada potent."