Tots els episodis

62634 episodis disponibles

episodis

48793-48816 de 62634

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
43'
Inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona
La Casa de la Festa: Un nou equipament cultural L'episodi se centra en la recent inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona, un espai que va més enllà de ser un simple magatzem per convertir-se en un centre d'interpretació de la cultura popular. Jordi Bertran i Jordi Sorinyac detallen les característiques d'aquest equipament situat a l'Avinguda Roma. Estructura i sales del museu L'edifici s'estructura en diverses sales que permeten un recorregut per la història i els elements de la festa: • Sala de recepció i vestíbul: Un espai polièdric que serveix de carta de presentació. • Sala d'imatgeria principal: On s'exposen els elements més voluminosos com la Cucafera i els sis gegants de la ciutat. • Sala audiovisual i didàctica: Espai polivalent per a projeccions i assajos de les entitats. Inclou plafons que resumeixen els set segles d'història de Santa Tecla. • Sala del bestiari i nanos: Destaca l'exposició dels Nanos Vells (peces originals del segle XIX) i les figures de foc com el Lleó, l'Àliga i la Víbria. • Sala del seguici i castells: Dedicada als balls, la música i les colles castelleres, amb un enfocament més visual i interactiu. Simbolisme i manteniment El podcast explica que el museu no és estàtic: "No és un contenidor només, és un espai que contindrà tota la informació de les festes, especialment el seguici i els castells." Es destaca l'existència d'un taller de manteniment (una mena d'UCI per a les figures) on es fan les reparacions de les peces malmeses durant les sortides al carrer. Personatges històrics i llegendes El Timbaler del Bruc i la Guerra del Francès En la segona part de l'episodi, es commemora el bicentenari de la Guerra del Francès. Es discuteix la figura mítica d'Isidre Llussà, el Timbaler del Bruc, i com la seva llegenda va ser amplificada pel romanticisme del segle XIX. També s'esmenten curiositats com el gegant Xabran de l'Arbós, que representa un general francès enemic.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Versió i modernitat de les cançons infantils tradicionals
Revisió de la música tradicional per a infants En aquest espai, el col·laborador Jordi Bertran ens presenta una acurada selecció de cançons infantils tradicionals que han estat versionades per artistes contemporanis. L'objectiu principal és demostrar que la cultura popular no ha de quedar tancada en una "urna", sinó que ha d'evolucionar i mantenir-se viva mitjançant noves interpretacions que connectin amb les generacions actuals. Musiquetes per la Bressola El fil conductor de la conversa és el projecte Musiquetes per la Bressola, un disc recopilatori impulsat per la revista Sons i el segell Propaganda pel fet. Aquest treball compta amb la participació de grups i solistes de tot l'àmbit lingüístic català: Pep Gimeno 'Botifarra': Amb una versió de La Tarara en català, apresa de la tradició oral valenciana. Miquela Lladó: Històrica del folk mallorquí que interpreta Cinc pometes amb una sonoritat fresca. Artur Gaya (Quico el Célio): Aporta el folklore de les Terres de l'Ebre amb la cançó La Bepa. La Carrau: Ofereixen una versió moderna i festiva de La lluna i la pruna, incorporant samplers i sons actuals. Miquel Gil: Tanca l'espai amb el clàssic Mare mareta, una peça amb regust de bressol. La importància de la transmissió escolar L'episodi ret un homenatge especial als docents i educadors de les llars d'infants i escoles. Es destaca que, tot i que la transmissió familiar continua sent clau, els centres d'ensenyament són avui dia els veritables motors que eviten el trencament de la cadena generacional en el cançoner popular. "Els nens són intel·ligents i els hem de compassar la seva intel·ligència amb músiques que tinguin qualitat, sense perdre l'arrel autòctona."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Tradicions de Corpus: De la Garriga a l'Ou com balla
Les festes de Corpus Christi a Catalunya L'espai d'avui es presenta com una illa de calma enmig de l'actualitat més convulsa per parlar d'una de les festes més arrelades al territori: el Corpus. Encara que l'Església el celebra oficialment en diumenge, poblacions com Berga o Reus mantenen la vigència del dijous com a jornada central. El referent de la Garriga: Enramades i catifes Es destaca especialment la celebració a la Garriga (Catalunya Central), un municipi conegut per la seva excel·lència floral: Dimensions: Confeccionen fins a 24 catifes que sumen uns 1.800 metres lineals de flors. Materials: La flor principal és el clavell de tots els colors. Modalitats de guarniment: Catifes: Dibuixos horitzontals a terra fets amb pètals. Altarets: Representacions escèniques frontals amb motius religiosos o populars. Murals: Una variant moderna on es fan grafitis a la base que després es cobreixen amb flors. L'Ou com balla: Simbolisme i Origen El programa analitza un dels elements més curiosos del Corpus: l'ou com balla, que es pot veure en indrets com el claustre de la Catedral de Tarragona o la ciutat de Barcelona. Origen històric: Es vincula a la tradició cortesana dels patis nobiliaris del Regne de Nàpols durant el segle XV, des d'on va arribar a Catalunya. Significat: Més enllà del debat sobre si l'ou és
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
L'evolució de la Moixeranga: de la tradició al tecno
Evolució i metamorfosi de la música tradicional En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor excepcional a través de les versions i adaptacions d'una de les peces més emblemàtiques de la cultura popular catalana i valenciana: la Moixeranga. L'eix vertebrador és com una tonada ancestral pot transformar-se mitjançant nous llenguatges musicals sense perdre la seva essència. La Moixeranga: Un símbol coral i religiós La conversa s'inicia destacant la festivitat de la Verge de Fàtima (13 de maig) i la relació de la Moixeranga d'Algemesí amb l'adormició de la Mare de Déu. Es subratllen els següents punts: • L'instrumentari base original: la dolçaina i el tabal. • El simbolisme de la peça com a referent nacionalista i religiós al País Valencià. • La transició des de la formació primitiva de la Cobla de tres quartans (sac de gemecs, flaviol i tamborí) fins a l'orquestració actual. Versions contemporànies i experimentació L'espai se centra en com grups actuals han trencat barreres estilístiques: • Cibernets: Aquest grup de Vilafranca del Penedès fusiona músiques electròniques amb instruments de canya o fusta. Destaquen temes com Aterratge a la plaça o el Toc d'ofertori. • Companyia Elèctrica Dharma: Analitzem el seu paper pioner en el folk rock i la seva capacitat per donar majestuositat a les peces tradicionals. • Chimo Tebar: Una aproximació des del jazz rock contemporani, on la melodia es fragmenta i es reinterpreta amb piano i sintetitzadors. • Fusions mediterrànies: Es destaca la connexió de la gralla amb instruments del Magrib o fins i tot del Nepal, demostrant que la música tradicional no és un compartiment estanc. "Les versions han existit tota la vida; ja a finals del segle XIX la Cobla s'organitzava per fer versions que funcionaven durant centenars d'anys." Per concloure, s'explora fins i tot la versió tecno de la Moixeranga, demostrant que la tradició està més viva que mai en les pistes de ball modernes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Lourdes: 150 anys d'aparicions i religiositat popular
Orígens i context històric de les aparicions L'episodi commemora el 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a Lourdes (l'Orda), ocorregudes entre el febrer i el juliol de 1858. Un dels fets més singulars és que la divinitat es va adreçar a la jove Bernadetta Sobirós en gascó, la variant de la llengua d'oc pròpia de la regió, ja que la noia no entenia el francès. La figura de Bernadetta Sobirós • Era una jove de 14 anys d'origen molt humil i salut fràgil. • Malgrat les aparicions, mai es va curar de l'asma crònica que patia. • Va acabar ingressant en un convent i el seu cos es conserva embalsamat a Nevers. Els tres pilars del ritual a Lourdes Jordi Bertran analitza com el santuari s'assenta sobre tres elements simbòlics que connecten amb tradicions precristianes: 1. La Pedra: Les aparicions tenen lloc en una cova (la Gruta de Massabielle), un espai tradicionalment associat a fets sobrenaturals. 2. L'Aigua: L'element central de les curacions. Milers de pelegrins busquen el bany en piscines o beure de la font per obtenir el miracle. 3. El Foc: La impressionant tradició d'encendre ciris de grans dimensions (sovint tan alts com la persona que demana el favor) com a exvots d'agraïment. Entre la fe i la indústria turística L'episodi també reflexiona sobre la transformació de Lourdes d'un petit poble de 4.000 habitants a un centre mundial amb una gran infraestructura de marxandatge. "Lourdes ha passat de ser una petita població a convertir-se en la meca del pelegrinatge catòlic després de Roma." Es discuteix la dualitat entre la devoció sincera i el negoci dels souvenirs (ampolles d'aigua, medalles, etc.), així com la reticència històrica que certs sectors oficials de l'Església han tingut cap a aquestes manifestacions de caràcter més popular i esotèric.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
El Cant d'Estil: Tradició i Identitat Valenciana
Exploració del Cant d'Estil al País Valencià Aquest episodi profunditza en el cant d'estil, una de les manifestacions més autèntiques de la transmissió oral valenciana. Aquest gènere, que viu el seu moment àlgid amb l'arribada de la primavera, es caracteritza per la seva expressivitat vocal i virtuosisme, sovint anomenat també cant a l'aire per la potència i llibertat melòdica dels seus intèrprets. Modalitats i Estructures Dins del repertori del cant d'estil, s'identifiquen diverses variants estructurals, sovint anomenades amb números, que funcionen de manera similar als pals del flamenc: Les Valencianes: Inclouen estils com l'1, l'1 i 2, i l'1 i 12. Aquestes modalitats es diferencien pel nombre de versos, l'entrada de la música i les tornades. Les Albaes: A diferència de les valencianes, s'acompanyen de dolçaina i tabalet en lloc d'instruments de corda. Tradicionalment es cantaven durant les rondes nocturnes o a trenc d'alba. Figures Clau del Cant El programa destaca la importància de les figures que fan possible la ronda: El Cantador/a: L'intèrpret que aporta la potència vocal. El Versador: La figura crucial que improvisa i dicta els versos a l'orella del cantador. El Llistero: Qui organitza la ruta i gestiona a qui es dedica cada cant (autoritats, veïns o divinitats). Orígens i Comparativa Musical Es debat l'origen d'aquest gènere, situant-lo a l'Horta de València com el seu nucli natural. Tot i que sovint s'ha comparat amb la jota per certes harmonies, els experts el vinculen més estretament amb els fandangos del sud a causa dels seus melismes i la seva rítmica lliure i florejada. "Com la aragonesa, consta de siete frases, pero melódicamente es original, autóctona, bien distinta de la jota de Aragón en contenido y sentimiento."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
El Cant d'Estil: Tradició Oral i Música al País Valencià
Introducció al Cant d'Estil L'episodi explora el cant d'estil, una manifestació musical de transmissió oral fonamental a la cultura del País Valencià. Aquesta tradició agafa una força especial amb l'arribada de la primavera i destaca pel seu virtuosisme vocal i l'ús de la lletra improvisada. Característiques i Modalitats El programa analitza diverses subcategories o pals d'aquest gènere, sovint anomenats per números o procedència: L'U, l'U i dos, i l'U i dotze: Diferents estructures melòdiques i rítmiques que podrien tenir l'origen en passos de dansa. Les Valencianes: Modalitat originària de l'horta de València, estesa fins a Castelló i Alacant. Les Albaes: Es diferencien de la resta pel seu acompanyament amb dolçaina i tamborí, i tradicionalment es canten durant la nit o a la matinada. Figures clau i l'art de la improvisació El cant d'estil es basa en una estructura col·laborativa on intervenen diversos rols: Cantadors i Cantadores: Intèrprets amb veus potents i melismes complexos (com lo Chiquet de Mislata o Josepa Blasco). El Versador: La persona que dicta o "xivata" els versos improvisats al cantador a cau d'orella. El Llistero: El responsable de gestionar la llista de llocs o persones a qui es dedicarà el cant. "És una fórmula d'improvisació melòdica on la veu comporta una expressivitat vocal molt virtuosa, el que s'anomena cant a l'aire." Context Musical i Comparatives Es debat sobre l'origen musical d'aquestes peces, situant-les més a prop dels fandangos del sud que de la jota aragonesa, malgrat les similituds superficials. A més, es destaca la paritat històrica en aquest gènere, on la presència de dones cantadores ha estat rellevant des de fa dècades.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Llibres i Tradicions per Sant Jordi a Tarragona Ràdio
Recomanacions Literàries i Cultura Popular de Sant Jordi En aquesta edició especial, s’analitza una tria de publicacions centrades en la cultura popular, la música tradicional i la història local de Tarragona i els Països Catalans per celebrar la diada de Sant Jordi. Música i Instruments Tradicionals La conversa s'inicia amb el llibre-CD 50 partitures d'acordió diatònic de Francesc Marimon, interpretat per Carles Belda. • Es destaca el paper de l'acordió com l'instrument que feia d'orquestra popular. • Es reflexiona sobre la dualitat de l'instrument: la seva relació amb la festa però també el seu to de melangia. Pirotècnia i Foc Es presenta el llibre Pirotecnia en Valencia, una obra de gran format que dedica espais rellevants a la ciutat de Tarragona. • Inclou una menció especial al Concurs de Castells de Focs artificials de Tarragona. • Cita destacada sobre la ubicació privilegiada de la ciutat: "Potser té a la punta del Miracle, banyada per la mar Mediterrània, el millor lloc per muntar i disparar focs a tot l'estat espanyol." Castells i Bestiari Festiu Es posa èmfasi en el patrimoni tarragoní amb dues obres clau: Els Castells de Tarragona, imatges i testimonis: Una coedició de Cossetània i els Xiquets de Tarragona que recull la història viva des de 1926 fins al 2006 amb material inèdit. Bèsties de Festa: Un compendi enciclopèdic amb 700 figures del bestiari festiu, basat en les fotografies de Ramon Saumell. Altres Temes i Curiositats • Gastronomia: Es comenta l'Agenda Gastronòmica de Catalunya 2008 com a guia per a mercats i fires. • Història i Teologia: El prestigiós teòleg Armand Puig presenta Els Evangelis apòcrifs, explicant com aquests textos influeixen en tradicions com els Pastorets o el Misteri d'Elx.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
17'
Ali Bey: El viatger, espia i escriptor barceloní
Ali Bey: L'home de les mil facetes L'episodi explora la fascinant vida de Domènech Badia i Leblich, universalment conegut com a Ali Bey el-Abbasí. Nascut a Barcelona el 1767, Badia no només va ser un reconegut viatger i escriptor, sinó també un espia estratègic al servei dels governs de la seva època. Els viatges i la infiltració al món islàmic Ali Bey és recordat per ser un dels primers europeus a entrar a la Meca i deixar-ne constància escrita detallada. Per aconseguir-ho, va utilitzar una gran dosi d'ingeni i audàcia: Es va fer passar per un príncep sirià i expert en el Corà. Es va sotmetre a una circuncisió a Londres per dotar de credibilitat la seva identitat musulmana. Va rebre el finançament del ministre Manuel Godoy per a una expedició secreta amb finalitats comercials i militars (1803-1808). Un llegat cultural i documental Tot i el seu paper com a espia, el seu llegat més gran és la seva obra escrita, que va documentar aspectes de geografia, astronomia, art i política del Magrib i el Pròxim Orient. "És el primer europeu que realment va deixar constància escrita de la seva estada a la Meca, amb croquis i dibuixos tant de la ciutat com dels espais sagrats." El final d'una vida d'intriga La seva trajectòria va acabar de manera prematura l'any 1818 a Síria durant un segon viatge, aquest cop sota ordres napoleòniques. La seva mort està envoltada de llegendes de traïció i enverinament, i es diu que en morir li van trobar una creu amagada, alimentant el mite de la seva doble vida religiosa i política.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Música Tradicional de Mallorca i Balears
Exploració de la Música Tradicional de les Illes Balears Aquest episodi realitza un recorregut sonor per la riquíssima tradició musical de Mallorca i Menorca, analitzant des dels gèneres més festius fins a les expressions més ancestrals vinculades a la terra. Els Balls i el Ball de Bot L'espai comença desmuntant prejudicis sobre la música tradicional. Els interlocutors critiquen les visions que redueixen el ball de bot a un simple espectacle per a turistes, reivindicant-ne la seva vigència social. • El Fandango: Es presenta com un dels aires més característics de la Mediterrània. • Terminologia: Es discuteix l'ús del terme vara per referir-se als estils o palos en el context del flamenc català i balear. • Ball de Bot: El seu nom prové de l'acció de botar (saltar sobre els propis peus), i inclou gèneres com la jota, el copeo i el bolero. Narrativa i Infància: Romansos i Bressol La música també serveix per explicar històries i per a l'àmbit domèstic: • Els Romansos: El grup Nou Romancer actualitza el gènere de les històries cantades. Es destaca el clàssic "La presó de Nàpols", un estàndard de la música en català amb múltiples variants territorials. • Cançons de Bressol: S'analitza la seva funció de transmetre tranquil·litat, exemplificat amb el treball del grup Xaloc Música. L'Essència Ancestral: El Cant de Llaurar L'episodi dedica un espai especial a la música etnogràfica, aquella que no es fa per a un públic, sinó per a un mateix o per a la natura: • El Cantador Toni Gall: Es presenta una peça de llaurar, on la veu apareix nua, acompanyada només pel so dels terrossos de terra i el matxo. "És l'essència de cantar per a ningú, o per a la natura, o per autoescoltar-se un mateix mentre treballa la terra." Modernitat i Sàtira: La Rumba Menorquina Per tancar, s'explora la fusió i la sàtira social amb la rumba de Miquel Mariano: • Sàtira Turística: A la cançó "Les tres taronges", es parodia amb humor la relació entre els illencs i els turistes, utilitzant mescles de català i anglès (Spanglish). • Publicació: Es fa referència al disc adjunt a la revista Sons de la Mediterrània com una novetat clau de l'àmbit discogràfic català.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Connexions tal·lúriques: Roger Mas i el Tíbet
Roger Mas i la mística del Solsonès En aquesta edició, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor insòlit que connecta la profunditat de les muntanyes del Tíbet amb el paisatge del Solsonès. El nexe d'unió és el treball de Roger Mas, titulat Cançons Tel·lúriques, on el cantautor solsoní explora les seves arrels a través d'una sonoritat ancestral i gairebé espiritual. La relació entre Catalunya i el Tíbet L'episodi destaca paral·lelismes sorprenents entre ambdues cultures: Sonoritat Espiritual: S'exposa com les veus guturals i els mantres tibetans troben un mirall en la reinterpretació que fa Roger Mas d'elements de la tradició catalana. Goigs i Tradició: Es presenta una versió moderna dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, una peça del segle XVI que Mas transforma en una experiència meditativa. Paisatge i Mística: La muntanya de la Bòfia (Solsonès) actua com l'equivalent local a les serralades tibetanes, servint d'inspiració per a un disc que vol ser "tel·lúric" (que prové de la terra). Curiositats de l'àlbum El programa revela detalls fascinants sobre la producció musical: Llengües inventades: En algunes peces, Roger Mas no utilitza cap idioma real, sinó onomatopeies i sons que mimetitzen la llengua tibetana. Música de Festa Major: L'àlbum també reivindica la solemnitat de la música de carrer, integrant el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga i el Ball de Gegants de Solsona. Monjos de Tashilumpo: Es comparen fragments reals de monjos d'aquest monestir per demostrar la gran similitud estètica amb el treball del cantautor català. "Això del món tel·lúric, en el fons, té molt a veure amb el món del Tíbet."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Tradicions de Pasqua, Caramelles i pífies mediàtiques
Balanç de la Setmana Santa i tradicions locals L'episodi comença amb una reflexió sobre el tancament de la Setmana Santa, destacant com la pluja ha condicionat algunes processons però no ha impedit la celebració de tradicions clau arreu del territori. Els refranys i la gastronomia de març • S'analitza la saviesa popular a través de refranys en castellà que vinculen el mes de març amb la fam, la cura dels ramats i l'agricultura (especialment els cigrons). • Es destaca la relació entre la festivitat religiosa i plats típics com les espinaques amb cigrons, un clàssic del receptari de Pasqua. La tradició de "Jesús el Rico" a Màlaga Es narra la curiosa llegenda de la confraria de Jesús el Rico, que té el dret d'indultar un presoner cada any. "Fa més de 200 anys, uns presoners es van escapar només per portar el sant en processó durant una pesta i després van tornar voluntàriament a la presó; el rei va quedar tan impressionat que els va concedir aquest privilegi." Crítica als mitjans de comunicació i pífies informatives El programa dedica una part important a analitzar com les televisions (tant TV3 com les estatals) sovint cometen errors de documentació o se centren excessivament en personatges famosos en lloc de la tradició mateixa. Caramelles: Entre la ficció televisiva i la realitat local • Es critica una connexió de TV3 a Súria on, segons Jordi Bertran, es van utilitzar imatges que no representaven l'essència real de les caramelles. • Gràcies a la participació dels oients (Angelina i Laura), es confirma la vigència de les caramelles a Tarragona, on grups com el Cor Gregal mantenen viu el costum de cantar sota els balcons el dissabte de Glòria. Errors de Televisió Espanyola • Es comenta una informació desafortunada sobre les processons de personatges vius a Campdevànol, titllant-les de "singularitat única" quan existeixen molts exemples similars a Còrdova (Puente Genil) o al País Basc. Altres celebracions post-Pasqua Els bous i els ous pintats • S'esmenta l'inici de la temporada taurina amb els Toros de l'Aleluya a Andalusia i els correbous que vindran per Sant Marc a les Terres de l'Ebre. • Es descobreix la tradició de los huevos pintos a Pola de Siero (Astúries), que se celebra el dimarts de Pasqua. Aquesta tradició es basa en una llegenda no canònica sobre Maria Magdalena i uns ous vermells que simbolitzaven la resurrecció per convèncer un incrèdul Sant Pere.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Evolució històrica i anècdotes dels Armats de la Sang
Història i Evolució dels Armats de Tarragona L'episodi d'avui se centra en el 250è aniversari dels Armats de la Sang, realitzant un recorregut detallat des de la seva primera constància documental fins a l'actualitat. El Jordi Bertran ens guia a través de les transformacions d'aquesta institució clau de la cultura popular tarragonina. Els Orígens i les Primeres Estructures • La primera notícia real i documentada dels armats a Tarragona data de l'any 1758. En aquell moment, el grup estava format per un capità manalla i dotze soldats. • El 1780 s'incorpora el pifre, un instrument militar agut (semblant a un flautí), per donar un aire més solemne i marcial a la processó, possiblement per evitar les prohibicions de l'òpoca contra les manifestacions massa teatrals. Crisis i Renovacions del Segle XIX i XX • Durant la Guerra del Francès, la confraria va patir el robatori de gairebé tot el vestuari, obligant a una reconstrucció total del cos l'any 1815. • La influència del Romanticisme i l'òpera a finals del segle XIX va portar a una major espectacularitat en els vestits, allunyant-se de la senzillesa original per buscar una recreació històrica més estètica. • Existia una pràctica curiosa de reutilització: quan Tarragona renovava els vestits, sovint venia els antics a altres poblacions, com Vila-seca o fins i tot a la cavalcada de Reis de la ciutat. Curiositats i Vida Quotidiana El programa destaca la dimensió humana i popular d'aquests personatges, citant el llibre de Josep Maria Salvador Llorpí: "Els armats eren mortals que menjaven fesols i bevien vi abans de sortir a la processó." Menús Històrics del Divendres Sant • Es detallen factures d'actes dels anys 40 on es descriuen els sopars: truita de dos ous, fesols (un element omnipresent), lluç fregit, 600 grams de pa per persona i vi negre. • Aquesta dieta contundent preparava els armats per a l'esforç físic de la processó del Sant Enterrament.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
45'
El 15è Festival de Dixieland de Tarragona: Tradició i Veu
Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona L'episodi se centra en la 15a edició del Festival de Dixieland, un esdeveniment que converteix el jazz en cultura popular gràcies a la seva presència als carrers, mercats i espais quotidians de la ciutat. Jordi Bertran, programador del festival, destaca que la fita d'enguany és la consolidació d'aquest gènere com una activitat participativa i oberta a tothom. L'eix temàtic: La importància de la veu Cada edició del festival té un fil conductor, i aquest any es posa l'accent en la veu com el primer instrument del jazz. • Es recorden els orígens en les work songs (cançons de treball) de l'Àfrica i les plantacions dels Estats Units. • La figura central de la inauguració és Dee Dee Bridgewater, que presenta un espectacle vinculat a les seves arrels a Mali i la fusió entre el jazz i el folklore africà. Formacions i diversitat musical El festival acull més de 100 activitats i actuacions amb una varietat estilística notable: • La Portenya Jazz Band: Una de les formacions més volgudes, que destaca pel seu homenatge a Cab Calloway i la seva estreta relació amb el festival. • Tandarica Orchestra: Representen el vessant del jazz balcànic i el teatre de carrer. En aquesta edició presenten el seu nou disc i protagonitzen una actuació històrica al Centre Penitenciari de Tarragona. • Duke Ellington i l'espiritualitat: El saxofonista Javier Pie oferirà un concert de música sacra a l'Església de Sant Llorenç, reivindicant la faceta més religiosa del cèlebre compositor. Innovació en els espais i col·laboracions El festival s'estén a espais poc convencionals per apropar la música a tots els racons: • Centre Penitenciari: Per primera vegada, el jazz entra a la presó per oferir un concert solidari. • Biblioteca Pública: Exposició de fons documentals i audiovisuals sobre la història del jazz. • Restauració: Consolidació dels Dixi Sopars i presència en bars i restaurants per mantenir l'ambient festiu durant tot el dia. "El jazz, en els seus orígens, és cultura popular al 100%."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
L'evolució dels armats i el simbolisme dels estaferms
Introducció i refranyer popular El programa comença amb un recull de refranys meteorològics vinculats al mes de març, destacant la seva variabilitat atmosfèrica i la tradició agrícola. S'estableix un paral·lelisme entre la climatologia i l'arribada de la Setmana Santa, introduint la música processonal com a fil conductor. L'estètica i la funció dels armats al segle XVII En Jordi Bertran reprèn l'explicació sobre l'evolució del món dels armats, centrant-se en el pas del teatre religiós als carrers. Es destaca que la seva presència no era només ornamental, sinó que complia una missió real d'ordre públic en moments de grans aglomeracions. Estafers a Sant Vicenç dels Horts: Es descriuen uns personatges amb una indumentària que recorda els mosqueters o la societat del segle XVI-XVII, allunyada de l'estètica peplum romana. Besalú i els Dolors: Apareixen figures que barregen l'estètica de la Guàrdia Suïssa vaticana amb elements del món pagès, escortant específicament la Mare de Déu. Esterri d'Àneu: Un exemple d'adaptació rural amb faldellins virolats, a mig camí entre un ball de bastons i una guàrdia armada. El Barroc i l'espectacle processonal Durant el segle XVII, la incorporació d'armats i bandes de música va servir per barroquitzar les processons, buscant una major espectacularitat. S'afegeixen elements com: * Trompetes i capelles de música. * L'ús generalitzat de la plata i el recarregament estètic. * L'aparició de timbals, vinculats històricament tant a la festivitat religiosa com als cicles més primitius de les festes majors. Curiositats etimològiques Es fa una anàlisi del terme estaferm, vinculant-lo a la fermesa del soldat però també a l'origen llatí del ninot de fusta rígid usat en els tornejos medievals per a l'entrenament dels cavallers.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Els orígens dels Armats i la Setmana Santa
Orígens i Evolució dels Armats L'expert Jordi Bertran analitza les arrels històriques dels Armats, coincidint amb el 250è aniversari de la primera notícia documental d'aquest cos a la ciutat de Tarragona. Durant la conversa, es desmitifica la idea que aquests personatges nasquessin fa només dos segles i mig, remuntant-ne l'essència a l'edat mitjana. De la Penitència de Sang al Teatre • Les primeres processons del segle XIV eren exhibicions de penitència pública i autogestió, on la sang i l'esflagellament eren els protagonistes reals. • Amb el temps, aquestes pràctiques es van intentar organitzar a través del Via Crucis per establir límits temporals i d'estacions. • La introducció dels Armats prové de la representació teatral de la Passió. Originalment, eren els "dolents" que representaven les tropes opressores que castigaven Jesús. L'Impacte de la Contrareforma El Concili de Trento (segle XVI) va ser clau per a l'estructura actual de la Setmana Santa: • Es van substituir les confraries de la Vera Creu per les de la Sang per imposar més disciplina. • L'Església va treure el teatre de l'interior dels temples i el va portar al carrer, integrant aquests personatges en les desfilades per reduir la cruesa de les disciplines de sang. • Es destaca la influència de l'estètica peplum cinematogràfica en la imatge moderna dels armats, que difereix de la sobrietat original. Comparativa amb altres tradicions "Moltes vegades la primera notícia documental no és l'inici real d'una tradició, sinó només quan algú en va prendre nota." Es mencionen casos singulars com els armats d'Ocanya (Toledo) amb armadures reals del segle XV, els puntuntunes i el Cangrejo de Calanda, i els personatges del bon i el mal lladre a les processons de Reus.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Patrimoni festiu i Setmana Santa al Tarragonès
Explorant el Patrimoni Viu del Tarragonès En aquest episodi, es presenta la nova publicació del Consell Comarcal del Tarragonès, un calendari i guia del patrimoni viu que recull les festes i tradicions de la comarca. La conversa destaca la importància de valorar les celebracions locals més enllà de la capital, puntejant un recorregut que va des del cicle nadalenc fins a les festes de primavera. El Cicle de Setmana Santa i la Tradició dels Armats El focus principal se centra en la proximitat de la Setmana Santa, analitzant diverses manifestacions populars del territori: • Els Armats de Tarragona: Enguany celebren el seu 250è aniversari, destacant com una de les institucions més arrelades. • Riquesa comarcal: Es mencionen tradicions específiques com la de Constantí (amb continuïtat des de 1851), els viacrucis de Torredembarra i les processons de Vilallonga del Camp o El Morell. • Personatges bíblics: Es reivindica la figura de personatges vivents com la Samaritana, les Tres Maries o els Apòstols, que actuen com a representacions teatrals de carrer. Polèmica i Reptes de la Tradició L'episodi no defuig la crítica social i institucional sobre el manteniment d'aquestes festes: "Quan una manifestació ha estat agredida des de les institucions per problemes burocràtics, mereix un semàfor ben vermell." • Es discuteix la cancel·lació del viacrucis vivent d'Altafulla per traves administratives. • Es reflexiona sobre la rigidesa de les lleis de soroll o seguretat que podrien posar en risc celebracions centenàries si s'apliquessin de manera estricta. • Es debat de forma distesa sobre la manca de presència femenina en els cossos d'armats (armades). Curiositats i Literatura Popular El programa tanca amb un recull de refranys sobre el mes de febrer, destacant el caràcter variable i fred d'aquest mes, i una anècdota sobre un cocodril dissecat que hi havia a l'ermita de Vilallonga com a oferta votiva o exvot.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
La tradició de la màscara i el final del Carnaval
Resum de l'episodi En aquesta edició, en Jordi Bertran analitza el tancament del cicle de Carnaval i aprofundeix en el significat antropològic d'un dels seus elements més icònics: la màscara. Es discuteix com el calendari d'enguany ha solapat diverses festivitats rurals i com la celebració evoluciona del carrer a la foguera. El cicle festiu i les coincidències L'expert destaca que festes com Sant Blai, la Candelera o Santa Àgueda formen part del mateix cicle d'inversió que el Carnaval, tot i que sovint queden eclipsades quan coincideixen estretament en el calendari. • Inversió de rols: S'esmenta Santa Àgueda com un antecedent dels personatges femenins del Carnaval. • La Concubina: Es planteja una crítica curiosa sobre la falta d'un ritual de vetlla per a la Concubina a Tarragona, a diferència del Carnestoltes. Simbologia i història de la màscara El tema central és la màscara com a element encobridor i la seva evolució: • Diferència entre grups: Les comparses organitzades solen optar pel maquillatge artístic, mentre que l'individu autònom prefereix la màscara o careta tradicional. • Origen sagrat: Tot i que l'Església la va considerar un element sacríleg, la màscara té un origen sagrat en el teatre grecollatí, servint de nexe entre els homes i les divinitats. • Tipus de màscares catalanes: - L'Os: La màscara per excel·lència dels carnavals pirinencs. - El Galtes: Una mitja màscara molt popular que deixa la boca descoberta. - Màscares a Mallorca: On personatges com Sant Antoni també van emmascarats. El Dimecres de Cendre i el final L'episodi conclou parlant de la mort del Carnestoltes i les variants locals sobre el dia de l'enterrament (dimarts a Tarragona vs. dimecres a altres localitats). Segons Bertran: "A Catalunya no enterrem la sardina, enterrem el Carnestoltes; l'enterrament de la sardina és una denominació generalitzada que no correspon a la nostra tradició històrica." Amb l'arribada de la Quaresma, el programa es prepara per analitzar noves tradicions com la Vella Quaresma.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
42'
Història i Tradicions del Carnaval de Tarragona
Orígens i Evolució del Carnaval a Tarragona El programa ofereix una visió profunda de la història del Carnaval de Tarragona, destacant la seva evolució des de l'època medieval fins a la recuperació moderna dels anys 80. Es posa èmfasi en la Plaça de la Font (antigament Plaça del Corral) com a centre neuràlgic de les celebracions ciutadanes. Elements Simbòlics i Tradicionals • La Bota: Un dels elements més icònics, vinculat històricament al gremi de boters de la façana marítima. • El Ninot i la Ninota: Figures centrals que simbolitzen el regnat i la crema final de la festa. • L'Enterrament del Dimarts: Un acte complex que combina pirotècnia antiga (de pals) i desfilades satíriques. Curiositats del segle XIX i XX El programa recupera anècdotes fascinants sobre la transgressió social pròpia d'aquestes dates: • Les prostitutes protagonitzaven desfilades on l'edat s'identificava pel color de les mitges (blaves per a menors de 40 anys, blanques per a majors). • Personatges com l'Home del Toca Ferro, que anunciava els balls amb una ferradura. "Al segle XIX, el Carnaval intentava identificar tots els elements de l'antic règim amb una cosa caducada, ironitzant sobre les festes religioses." Intercanvi Cultural amb Bèrgam Es detalla la participació d'actors de l'Aula de Teatre de la URV en un intercanvi amb la ciutat italiana de Bèrgam. A diferència del model tarragoní de desfilades, el carnaval de Bèrgam es descriu com un carnaval d'autor, més proper al teatre de carrer i la improvisació, sota la direcció artística d'Antonio Catalano. Diferències entre Models de Festa • Tarragona: Basat en la col·lectivitat, comparses i desfilades estructurades. • Bèrgam/Itàlia: Un enfocament més escènic, amb atmosferes de bogeria i dinàmiques teatrals pures.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Sant Vicenç, relíquies i els diversos carnavals
Introducció i Festivitats de Sant Vicenç L'episodi comença amb una conversa sobre el calendari festiu, destacant la celebració de Sant Vicenç Màrtir (22 de gener), patró de València. Es comenta la curiositat de la seva relíquia, un braç sencer, que a diferència de la de Santa Tecla, només surt en processó cada 100 anys. Nova Publicació sobre Cultura Popular Es presenta la revista Fiestas para viajar y conocer, una nova publicació bimensual de l'editorial Periplo de Producciones (Alacant) que s'especialitza en el rigor històric i descripció de festes de tot l'Estat Espanyol. Els interlocutors debaten sobre la manca de revistes especialitzades en cultura popular als quioscos, citant excepcions com Descobrir Catalunya, Castells o Fiesta y Cultura. Bibliografia de Referència del Carnaval Jordi Bertran repassa els autors clàssics per entendre l'origen de la festa: • Julio Caro Baroja: El Carnaval, llibre de capçalera sobre els orígens pagans i les celebracions a Espanya. • Mikhail Bakhtin: Analitza la cultura popular i el riure en l'Edat Mitjana i el Renaixement. • Jacques Heers: Se centra en les "festes de bojos" o de folls, precedents de l'estructura del Carnestoltes. Evolució i Tipologies de Carnavals Es discuteix la transformació de la festa i la manca d'estudis sobre el carnaval urbà contemporani a Tarragona, a diferència de Sitges, que sí té monografies editades. Es comparen diferents models: Carnavals de Lluentor i Rues • Vinaròs: Destaca per la seva estructura urbana, la ploma i actes com la Guerra de la Farina o la curiosa Nit del Pijama. • Àguiles (Múrcia): Famós per la seva espectacularitat i el seu Museu del Carnaval. Carnavals Rurals i Tradicionals • Galícia (Verín, Xinzo de Límia): Caracteritzats pels fustigadors, les caretes fixes i l'ús d'esquellots. • País Basc i Navarra (Ituren i Zubieta): Amb una forta càrrega d'identitat nacionalista i personatges vestits amb pells d'ovella. • Ciudad Rodrigo: Conegut com el Carnaval del Toro, on la festa se centra en els correbous. Gastronomia de Carnaval L'episodi clou parlant de la importancia dels àpats comunitaris. A Tarragona s'esmenta la celebració del Xarró amb la presència de Pep Salsetes, expert en olles de carnaval a nivell europeu.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Música i Tradicions del Carnaval Català
La Banda Sonora de la Festa Popular Un recorregut per la història i l'evolució de la música de Carnaval, des de les bandes més rudimentàries fins a les versions modernes d'himnes locals. L'episodi analitza com la celebració s'ha transformat amb l'arribada del so amplificat i la pèrdua d'algunes tradicions vocals. Tipologies Musicals i Tradició Oral • Bandes en directe vs. Música comercial: Es contraposa l'ús actual de grans èxits de ràdio-fórmula (com Carlinhos Brown o Ricky Martin) amb les petites bandes de vent que abans animaven les col·lectes satíriques. • El paper de la dona: En moments de celebració com Santàqueda o la Ribera d'Ebre, la música servia com un espai d'inversió de rols i llibertat femenina. • Instruments tradicionals: Es destaca la importància del flaviol, la gralla i el timbal en el repertori històric català. Connexions Internacionals i Curiositats • L'herència tarragonina a Bolívia: Es discuteix la llegenda del Carnaval d'Oruro, on frares tarragonins haurien introduït les Diablades. • L'Emparito Roca: El fenomen d'aquest pasdoble com a himne oficiós que transcendeix les dates de la Festa Major de Santa Tecla per sonar també al gener. "El carnaval és com una religió; la gent que el viu ja fa mesos que prepara les carrosses i les disfresses." Calendari Festiu Es confirma que el cicle festiu a Tarragona i Reus s'inicia al voltant del 25 de gener, marcant l'inici d'una setmana de sàtira i disbauxa abans de la Quaresma.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Calendaris i agendes tradicionals amb Jordi Bertran
Introducció als Calendaris Tradicionals L'episodi d'avui se centra en la importància de mestrejar el temps a través dels calendaris i agendes, especialment aquells que han esdevingut clàssics a les nostres llars durant la primera quinzena de gener. El Calendari dels Pagesos És un dels referents més antics (amb 147 anys de publicació) i es caracteritza per: • Incloure el santoral complet i les fases de la lluna. • Oferir consells de pràctiques agrícoles, com ara què plantar al gener (cebes, bròquils, enciams). • Predir els moments de baixa activitat vegetal i la necessitat de preparar la terra per a la primavera. Diversitat de formats i continguts Es discuteixen diversos tipus de publicacions que barregen saviesa popular, religió i astronomia: • El Calendari de l'Ermità i de Fra Ramon: Versions en català i castellà que, curiosament, no sempre coincideixen en el santoral del dia. • Calendari Lunar (Castellvell): Molt enfocat a l'horticultura ecològica i la salut personal. Ofereix guies detallades sobre: - Quan tallar-se el cabell per enfortir-lo o retardar la caiguda (properes dates: 16 i 17 de gener). - Dies favorables per a la depilació o la cura de les dents. - Recomanacions alimentàries segons la fase lunar. Agendes Culturals i d'Efemèrides • Agenda dels Països Catalans: Té un format de temporada (comença a l'agost) i destaca per incloure efemèrides històriques (com l'execució de Joan de Serrallonga un 8 de gener) i temes monogràfics com el fet casteller. • Agenda de Fires i Festes: Recull les festivitats locals de Catalunya, com la festa major de Batea o les de Sant Raimon a Vilafranca. • Almanac del Cordill: Conegut pel seu cordill característic per penjar-lo, inclou refranys, consells de cuina i el "racó de les endevinalles". "El que fa ús assenyat de cada cosa, a la vida se li fa més agradosa." Curiositats del Calendari d'Enguany L'any es presenta com a "estrany" a causa de la rapidesa de les festes: • El Carnaval cau molt d'hora, amb la rua a principis de febrer. • La Setmana Santa coincideix amb el mes de març.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
29'
L'art de parar la taula de Nadal i protocol
Guia completa per vestir la taula de Nadal En aquesta sessió, l'expert Francesc Lledó detalla com convertir l'àpat de Nadal en una experiència única a través de la decoració, el protocol dels coberts i la disposició correcta dels elements a la taula. La clau no és només el menjar, sinó la sensació d'acolliment i abundància que transmet una taula ben parada. Localització i preparació prèvia • L'àpat s'ha de fer sempre al menjador, evitant la cuina per marcar l'excepcionalitat del dia. • S'aconsella parar la taula el dia abans per poder atendre els convidats amb tranquil·litat. • Com a protecció, es recomana posar un ule o protector plàstic sota les estovalles per evitar taques irreversibles a la fusta. Muntatge: Plats, Coberts i Cristalleria • L'ordre dels coberts: Es col·loquen de fora cap a dins segons l'ordre d'ús del menú. La fulla del ganivet sempre mirant cap al plat i les punxes de la forquilla cap amunt. • Plat de presentació: Ha de servir de base per als altres (plat pla i plat fondo) i s'aconsella l'ús del plat de pa situat a l'esquerra (a les 11 segons les agulles del rellotge). • Copes: Es disposen en diagonal o línia recta, situant la més alta a l'esquerra i la més baixa a la dreta per facilitar el servei del vi sense entrebancs. Detalls d'estil i Taula Auxiliar • Un centre de taula ha de ser sempre baix per no tallar la comunicació visual entre comensals. • L'ús d'espelmes aporta elegància; s'han d'encendre quan arribi el primer convidat. • La taula auxiliar és fonamental per descarregar la taula principal, situant-hi el decantador de vi, el pa, l'obreampolles i el servei de cafè. "Una taula esplèndida fa que fins i tot el menjar sembli més bo; és un símbol de benvinguda i abundància."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
30'
Vins, caves i maridatges per a les festes de Nadal
El món dels vins en els àpats nadalencs En aquesta edició del podcast, en Francesc Lledó ens guia a través de l'univers dels vins i caves, elements indispensables per elevar qualsevol celebració. Segons l'expert, el vi és la guinda que fa que un àpat sigui realment inoblidable, i ens proposa una estructura clara per organitzar les begudes segons cada moment de la festa. L'aperitiu i els entrants Per començar la celebració, es recomanen begudes que obrin la gana i acompanyin el picoteig inicial: • Vermut Izaguirre o una bona Manzanilla en rama (com l'Antonio Barbadillo), ideal per al pernil i marisc salat. • Cerveses artesanes denses (com la Rosita de Tarragona) per als aperitius més elaborats. • Per a les amanides, el cava jove fruitat és la millor opció per la seva capacitat de netejar el paladar davant l'acidesa del vinagre. Maridatge amb marisc i caldos Segons el tipus de plat principal, Lledó suggereix: • Marisc: Vins blancs frescos del nord-oest peninsular com l'Albarinyo (Rias Baixes) o el Godello (Valdeorras). També proposa tastar un Pinot Gris d'Alsàcia per a les ostres pel seu equilibri i acidesa. • Caldos i sopes: Requereixen vins blancs amb més estructura, preferiblement fermentats en barrica o criats amb les seves mares. Destaquen referències de la Terra Alta (garnatxa blanca) o xardoners clàssics de Tarragona. Els negres i el moment dels escumosos Pel que fa als plats de carn i els brindis finals: • Vins negres: Es fa una aposta ferma pels productes de proximitat, especialment del Montsant, Priorat i Terra Alta. Es mencionen referències com Acústic, Issis o Finca Espolla. • Cava vs Xampany: Lledó aclareix que són productes diferents a causa del terroir i la vinificació. La seva recomanació és clara: "O comprem un bon xampany o bevem un bon cava de gamma alta; no ens quedem a mitges amb marques comercials." • Es destaquen grans caves catalans com Agustí Torelló (Cripta) o Gramona, que poden competir amb els millors xampany francesos (com Bollinger o Krug) però a un preu més contingut. Pressupost i consells finals Un bon àpat per a unes quatre persones pot tenir un cost en begudes d'uns 75 euros (incloent-hi aperitiu, blanc, negre i cava). L'expert subratlla la importància de deixar-se aconsellar pels bodeguers locals i, sobretot, de "parlar el vi" per gaudir-ne plenament de l'experiència sensorial.