Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

97-120 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
24'
ZZ FELIP 2005-05-31
Explorant el segon cervell: El sistema digestiu En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet ens descobreix un concepte revolucionari: l'existència d'un cervell intestinal. Aquesta connexió trenca amb la idea tradicional que només el cap governa les funcions nervioses, revelant que l'aparell digestiu posseeix una autonomia sorprenent. La complexitat neuronal dels intestins • S'ha descobert que el sistema digestiu conté aproximadament 100.000 milions de neurones, una quantitat que pot arribar a superar la del propi cervell central. • Aquestes neurones utilitzen neurotransmissors per comunicar-se de manera independent mitjançant el que s'havia considerat un canal secundari: el nervi vague. • El sistema gestiona també el 95% de la serotonina del cos, l'hormona vinculada al benestar i la calma. Les funcions principals i la gestió emocional "L'estómac sent emocions: la inseguretat, la por o la ràbia es tradueixen directament en patologies físiques." • Digestió autònoma: El sistema decideix el moviment dels intestins i la secreció d'àcids sense esperar ordres del crani. • Sistema immunològic: Col·labora estretament amb les defenses del cos; els antics ja deien que una bona alimentació equival a un cap lúcid. • Somatització emocional: Fenòmens com les papallones a l'estómac o les diarrees per por són evidències físiques d'aquest cervell treballant amb hormones com l'adrenalina i la dopamina. Consells per a la salut intestinal Per cuidar aquest segon cervell, en Felip proposa diverses estratègies: 1. Alimentació conscient: Consumir hidrats de carboni complexos (cereals integrals, llegums) i fibra hidrosoluble. 2. Tècniques de depuració: Es destaca la importància dels dejunis per desintoxicar i l'ús d'ènemes (especialment de iogurt) per restaurar la flora. 3. Regulació tèrmica: L'aigua calenta o les infusions ajuden a calmar un sistema nerviós, mentre que l'aigua freda serveix per estimular-lo.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
27'
Balneoteràpia i salut: l'espà a casa teva
Introducció a la Balneoteràpia L'episodi comença amb una reflexió sobre la balneoteràpia i la seva evolució des de centres de curació fins a espais de lleure. El locutor comparteix la seva experiència recent en un centre de talassoteràpia (teràpia amb aigua de mar) a Barcelona. Origen i pioners Es destaca la figura de Sebastià Kneipp, un monjo alemany que va popularitzar la hidroteràpia després de curar-se de la tisis utilitzant aigua freda. "Els balnearis no són només centres per a l'aigua, estan concebuts com a centres de salut integral on també es cuida la dieta." Beneficis i prevenció L'essència del balneari és la prevenció i l'estímul dels sistemes immunitari i circulatori. Tot i que sovint es veuen com a luxes cars, existeixen alternatives urbanes assequibles i aplicacions domèstiques. Consells pràctics per fer a casa Es poden obtenir efectes terapèutics similars als d'un balneari utilitzant les instal·lacions comunes del bany (dutxa, banyera i l'oblidat bidet): • Banys de baix ventre: Estimulen el sistema de defenses. Es fan amb aigua freda durant 5 minuts sobre la zona entre el melic i el pubis. • Cames cansadíssimes: Ús de la dutxa amb aigua freda seguint la regla d'or: començar sempre per la cama dreta, des de l'exterior i pujant cap amunt. • Mal de cap: Submergir els peus en aigua freda (utilitzant el bidet) durant 10 minuts i aplicar un drap de cotó mullat al front. • Bany de relaxació: Banyera a 30-33 graus amb pells de taronja, llimona i espígol. • Dolors articulars: Banys d'aigua calenta amb infusions de 5 o 6 bosses de camamilla, sense esbandir-se després per mantenir les propietats sobre la pell. Altres cures naturals S'esmenten les fregues en sec amb esponja per activar la circulació i les mascaretes casolanes (iogurt per a pells grasses o rodanxes de cogombre per refrescar el rostre).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
27'
Salut i l'Entorn: De la Dieta a la Llar Sana
Un Estil de Vida Salutògen L'episodi d'avui se centra en com la nostra relació amb l'entorn i els hàbits quotidians afecten directament la nostra salut. Amb la participació de l'expert Felip Caudet, s'analitzen des dels aliments fins a la configuració física de casa nostra. Alimentació i Prevenció Abans d'entrar en l'anàlisi de l'espai, es discuteixen mètodes per combatre els refredats primaverals: • L'ús de l'equinàcia per augmentar les defenses (com a prevenció). • La importància de la vitamina C present en cítrics, maduixes i el pebrot cru. • La preferència per la cuina oriental (saltejats o micuits) que conserva millor les propietats dels aliments que les coccions llargues occidentals. L'Espai que Habitem: Claus per a una Llar Saludable L'expert ens recorda que l'ambient pot ser un agent de salut o de malaltia. Els punts clau discutits són: • Llum Natural: És essencial per regular les hormones del son. Es recomana passar el màxim de temps possible en estances amb il·luminació natural. • Ventilació i Temperatura: Cal evitar l'aire viciat i les temperatures extremes. Ens hem desacostumat al clima natural; l'abús de la calefacció i l'aire condicionat debilita el nostre sistema immunitari. • Camps Electromagnètics: Són invisibles però afecten la nostra electricitat interna. Cal allunyar els mòbils i els radiodespertadors del capçal del llit. Curiositats i Biohabitabilitat "Els gossos trien els espais més agradables i sans, mentre que els gats semblen sentir-se atrets per zones amb càrregues electromagnètiques." Es fa menció del Feng Shui i de la geopatia, suggerint que la direcció del llit (idealment amb el cap cap al nord) o la presència de plantes poden servir de sensors per mesurar la qualitat de l'energia a casa nostra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
24'
Estratègies per deixar de fumar amb el naturista Felip Caudet
Abandonar l'habit del tabac: Una guia integral En aquest episodi post-Sant Jordi, el naturista Felip Caudet proposa un enfocament pràctic i multidisciplinar per a totes aquelles persones que s'estan plantejant deixar de fumar. Es discuteix la naturalesa de l'addicció, els riscos per a la salut i, sobretot, mètodes naturals per gestionar el procés. La realitat del tabac avui dia • El tabac ha passat de ser una planta ritual a un producte industrial que allibera més de 4.000 substàncies tòxiques en encendre's. • La nicotina és una de les drogues més ràpides: tarda només set segons a arribar al cervell. • Afecta greument el sistema circulatori, els pulmons i, en el cas de les dones, altera els nivells d'estrògens. Preparació pel "Dia Zero" Caudet posa l'èmfasi en la preparació abans de tallar de soca-rel: Establir una data: No ha de ser més enllà de 15 dies des de la decisió. Restringir espais: Començar a prohibir-se fumar en llocs concrets (cotxe, interior de casa). Alimentació depurativa: Augmentar el consum de verdura verda per relaxar el sistema nerviós i fruita per hidratar i eliminar toxines. Recursos per gestionar l'ansietat i l'hàbit "L'impuls de fumar dura aproximadament uns 10 segons; si superem aquest temps, el desig immediat desapareix." Per vèncer aquests moments crítics, es suggereixen diversos truquillos: • El gra de sal: Posar-se un granet de sal grossa a la llengua per despistar el cervell. • Respiració completa: Fer inspiracions profundes de sis segons per calmar l'ansietat. • Hidratació: Beure un got d'aigua cada cop que es vulgui encendre un cigarro. Les claus de l'èxit a llarg termini • Diferenciar addicció física de psíquica: La dependència física sol durar uns cinc dies, però la psíquica és la que requereix substituir l'hàbit per activitats positives com l'esport. • Desprogramar el gest: Canviar la forma de portar o encendre el paquet abans del dia final per trencar la memòria muscular. • Suport extern i visual: Informar la família i companys, i col·locar cartellets amb missatges positius en llocs estratègics.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
23'
L'art de la migdiada: tipus i beneficis
Beneficis i Tècniques de la Migdiada En aquest episodi de Tarragona Ràdio, el fisioterapeuta Felip Caudet ens explica per què la migdiada és una de les aficions més sanes que existeixen i com pot transformar la nostra salut si es realitza correctament. Per què fer la migdiada? La migdiada no és només un descans; ha estat utilitzada per grans figures històriques com Newton, Arquímedes, Edison o Napoleó per potenciar la seva creativitat. • Millora la digestió: En relaxar les constants vitals, el cervell pot concentrar-se en el procés digestiu. • Salut cardiovascular: Està demostrat científicament que redueix un 30% el risc d'accidents cardiovasculars. • Gestió de l'estrès: Ajuda a canviar el punt de vista davant de problemes negatius i redueix l'ansietat. • Bellesa i pell: Afavoreix la relaxació dels teixits i la hidratació de la pell. Els tres tipus de migdiada Segons la durada i l'objectiu, Caudet classifica les migdiades en tres categories: Migdiada Règia: Dura des de 30 minuts fins a dues hores. És ideal per compensar nits en blanc o esgotament físic extrem. Es recomana fer-la estirat i ben tapat. Migdiada Relax: La més recomanada, amb una durada d'entre 5 i 30 minuts. Ideal per fer en una butaca còmoda (espaterrats) amb un coixí lumbar. Migdiada Llampec: Dura menys de 5 minuts. Serveix per augmentar l'energia vital de forma immediata i baixar l'estrès tancant els ulls i respirant profundament. Consells per a una migdiada perfecta "Si feu una bona migdiada, podeu canviar les vostres vides." • L'entorn: Cal buscar un lloc fosc, sense sorolls de televisió ni ràdio, per evitar els sistemes de vigília del cos. • El despertador biològic: Caudet suggereix programar la ment repetint l'hora que volem despertar-nos abans d'adormir-nos. • Eficàcia laboral: Les empreses haurien d'incentivar migdiades curtes de 10-15 minuts per augmentar la creativitat i el rendiment de la tarda.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
25'
Hàbits i remeis per millorar el sistema circulatori
Salut circulatòria i benestar general En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet aprofundeix en la importància de mantenir un sistema circulatori sa, centrant-se tant en el retorn venós com en la cura interna de les artèries. Hàbits posturals i exercici físic • Evitar el sedentarisme i les postures estàtiques: És fonamental fer pauses cada hora o hora i mitja. Per a les persones que passen moltes hores assegudes, es recomanen exercicis senzills: - Caminar de puntetes i de talons per la sala. - Realitzar aquests moviments tant cap endavant com cap enrere. • El perill de creuar les cames: Aquesta acció comprimeix el paquet vasculonerviós a la part interior de les cuixes, dificultant la circulació. L'ideal és mantenir els peus en una superfície elevat o utilitzar reposapeus eronòmics. • Activitat física regular: Es recomana un mínim de 30 minuts, 3 cops per setmana, amb intensitat moderada. - Nedar, ballar i pujar escales són alternatives excel·lents. - L'activitat ha de ser un hàbit constant; el cos necessita unes dues setmanes per adaptar-se. Hidroteràpia i cures externes • L'ús de l'aigua freda: Acabar la dutxa diària amb aigua fresca (especialment de peus a cuixes) actua com una gimnàstica vascular. "L'acostumar-se a l'aigua freda ens fa més resistents a tot i espavila el sistema immunològic." • Cures a la platja: Caminar per la vora del mar, on la sorra és dura i l'aigua toca els turmells, és el remei ideal per estimular el retorn de la sang. Salut interna: Colesterol i àcid úric • El colesterol en excés pot crear embussos que deriven en accidents vasculars o infarts. Els vasos es tornen més rígids amb l'edat, per la qual cosa cal una cura especial. • Remeis naturals: - Vi de julivert: Una recepta tradicional cardiotònica que ajuda a regular el colesterol i l'àcid úric (gota). - Lecitina de soja: Un suplement diari recomanat per a la regulació dels greixos a la sang.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
26'
Salut i Sistema Circulatori: Consells i Alimentació
Introducció a la Salut Vascular L'episodi comença amb una reflexió sobre la importància de la respiració correcta i com l'esforç excessiu pot provocar hiperventilació. Seguidament, s'introdueix el tema central: el sistema circulatori, especialment rellevant amb l'arribada de la calor de l'estiu. Estructura del Sistema Circulatori El sistema circulatori es descriu com una xarxa de "canonades" amb tres components principals: • Circulació major: La xarxa més extensa que reparteix la sang del cor a tot el cos. • Circulació menor: El recorregut curt entre el cor i els pulmons per oxigenar la sang. • Sistema limfàtic: Una xarxa de transport de limfa i ganglis que s'encarrega de netejar el cos de toxines. S'explica la diferència entre artèries (que porten la sang cap a fora) i venes (que la retornen). A diferència de les artèries, les venes no tenen musculatura pròpia i depenen del moviment muscular per fer pujar la sang. Símptomes i Factors de Risc Els trastorns circulatoris es manifesten sovint a les cames a causa de la gravetat. Els símptomes més comuns inclouen: • Sensació de pesadesa i formigueig. • Inflor als turmells i aparició de capil·lars o varius. • Dolor a les extremitats. Aquests problemes afecten més les dones (1 de cada 3 després dels 40 anys) degut a factors hormonals com la pubertat, l'embaràs o la menopausa, que alteren l'elasticitat de les venes. Factors agreujants • Hàbits nocius: El tabac i l'alcohol. • Sedentarisme: La manca d'activitat física controlada. • Factors externs: L'ús de talons alts i l'exposició directa a la calor forta. • Restrenyiment: L'acumulació de residus comprimeix les venes de l'abdomen dificultant el retorn venós. Remeis i Alimentació Recomanada Per millorar la circulació, es proposen canvis en l'estil de vida i la dieta: • Caminar per l'aigua: Passejar descalç per la vora del mar ajuda a tonificar les venes gràcies al contrast de temperatura. • Fibra i cereals integrals: Fonamentals per evitar el restrenyiment. • Vitamina C: Present en cítrics, maduixes i pebrots; és essencial per a la formació de col·làgen, que repara els teixits vasculars. • Alls i cebes: Ajuden a fluidificar la sang i evitar coàguls. • Pinya natural: Conté bromelina, un enzim que actua com a antiadematós i facilita la digestió. "El cos el podríem aprofitar molt més i estaríem menys malalts si l'utilitzéssim correctament." S'aconsella evitar el cafè (provoca estrès circulatori) i els greixos saturats que augmenten el colesterol.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
28'
L'art de respirar: tècniques de fisioteràpia i ioga
Fonaments de la respiració En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ensenya que la respiració és molt més que un acte reflex; és una eina per allargar la vida i millorar la nostra salut física i mental. La importància del sistema respiratori La respiració no només aporta oxigen i allibera diòxid de carboni, sinó que té efectes directes sobre el nostre estat d'ànim: • Els estats de tristesa o enamorament canvien el ritme respiratori de manera inconscient. • Inversament, podem canviar un estat d'ànim modificant voluntàriament com respirem. • Una bona oxigenació retarda l'envelliment dels teixits i la pell. Pràctica de la respiració conscient Per aprendre a respirar correctament, es proposa un exercici dividit en tres nivells, preferiblement en posició decúbit supí (estirat boca amunt): Respiració abdominal: Consisteix a fer baixar el diafragma per inflar la panxa, permetent que els pulmons tinguin més espai per expandir-se. Respiració costal: Enfocada a moure les costelles cap als costats per ampliar la caixa toràcica. Respiració pectoral: L'última fase, on l'aire arriba a la part alta sota les clavícules. "Podem dir que realment estem vius quan respirem amb qualitat." Tècniques de Ioga (Pranayamas) L'expert introdueix el concepte de pranayama per regular l'energia del cos mitjançant les narines: • Per activar-se (al matí): Tapar la narina esquerra i respirar només per la dreta. • Per relaxar-se (a la nit): Tapar la narina dreta i respirar només per l'esquerra. Es recomana realitzar aquests exercicis en espais amb aire net, com a la platja o a la muntanya, o a casa amb les finestres ben obertes.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
27'
Fonaments i aplicacions pràctiques de l'acupuntura
L'acupuntura: Ciència, punts clau i teràpies En aquesta sessió, el professional Felip Caudet aprofundeix en el funcionament de l'acupuntura, desmitificant creences populars i explicant la base científica d'aquesta pràctica mil·lenària. Els punts d'acupuntura i el cos electroquímic • El cos humà té uns 800 punts d'acupuntura (400 per cada costat del cos) distribuïts de forma simètrica. • Científicament, aquests es defineixen com a punts de baixa resistència elèctrica, on el sistema nerviós és més accessible a l'estímul. • No es punxa mai a l'atzar; cada punt té una localització anatòmica precisa. • La sensació del chi es descriu sovint com una rampa, formigueig o pessigolles, indicant que l'estímul és correcte. Tècniques més enllà de les agulles L'acupuntura inclou variants per a persones que prefereixen evitar les punxades: • Digitopressió: Estimulació dels punts mitjançant la pressió dels dits (Shiatsu). • Moxibustió: Aplicació de calor concentrada en punts específics usant artemisa. Aplicacions terapèutiques • Deixar de fumar: L'acupuntura actua sobre la dependència física i el mono, reduint l'ansietat, però requereix la voluntat real de la persona per superar l'hàbit psíquic. • Control de l'ansietat i pes: Ajuda a reduir la gana compulsiva i millora l'eliminació de líquids. • Cosmètica: Ús d'agulles (a vegades banyades en or) per omplir línies d'expressió i estimular la regeneració del teixit. El valor del professional "L'estudi de l'acupuntura requereix una formació seriosa d'uns quatre o cinc anys; és fonamental acudir a professionals reconeguts per no perjudicar la credibilitat de la tècnica." Un dels consells pràctics destacats és l'estimulació del punt sota el genoll per reforçar el sistema immunitari mitjançant petits massatges circulars diaris.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
28'
Guia pràctica: Com fer un massatge de relaxació
Tècniques i preparació per a un massatge a casa En aquesta sessió pràctica, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ensenya com realitzar un massatge relaxant a la zona de les cervicals i les espatlles. L'objectiu no és terapèutic, sinó oferir una eina per destensar la musculatura i millorar el benestar entre amics o familiars. Preparació de l'ambient i materials Abans de començar, és vital crear un espai idoni: • Utilitzar oli d'atmetlles o vaselina líquida (millor que la crema hidratant perquè llisca més). • Assegurar una sala sense sorolls i, si es vol, amb encens. • Escalfar l'oli i les mans prèviament per evitar el xoc tèrmic. "És molt desagradable que t'amaneixin com si fossis una amanida; l'oli s'ha d'estendre primer per les mans per escalfar-lo." Passos de la seqüència del massatge Contacte inicial: Reposar les mans sobre els trapezis per demanar permís i percebre la tensió de l'altre. Lliscar: Moviments suaus des de la nuca cap a les espatlles i avall seguint la columna. Amassament: Moviments circulars agafant la carn, similar a quan es pasta pa. Nudillos (nosells): Moviments de pressió amb els punys tancats pels laterals del coll (evitant sempre els ossos). Efecte formigueta: Caminar amb les puntes dels dits amb extrema suavitat per tota l'esquena. Normes de seguretat i confort • Mai fer mal: Si la persona sent dolor, s'ha de reduir la pressió o canviar la zona. • Evitar els ossos: No s'ha de treballar sobre la columna vertebral ni les escàpules (aletes). • Postura: Es recomana fer-ho assegut en una cadira amb reposabraços per facilitar la relaxació total de qui rep el massatge. • Finalització: Tapar la persona amb una tovallola per mantenir l'escalfor i deixar-la reposar uns minuts.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
22'
Tècniques de massatges i preparació de l'espai
Introducció i Conceptes Fonamentals L'episodi comença aclarint la terminologia professional, on es destaca l'ús de la camilla o llit de massatges. S'introdueix el concepte de mecanismes de compensació, explicant que el dolor en una zona sovint prové de tensions acumulades en altres parts del cos. Repàs de les Tècniques de Massatge Es realitza un recorregut per diferents modalitats de massatge, tant manuals com instrumentals: Shiatsu i Massatge Tailandès: Tècniques orientals basades en pressions i estiraments, sovint realitzades a terra i amb el pacient vestit. Tuina: Massatge xinès que utilitza moviments circulars i lliscaments. Massatges Instrumentals: Vibratoris: Ús d'aparells que generen vibració per relaxar la musculatura. Ventoses: Tècnica que fa el buit sobre la pell per succió. Pedres calentes: Aplicació de pedres polides a certa temperatura sobre els meridians del cos. Ito-thermie: Tècnica japonesa que combina calor i olors mitjançant un instrument metàl·lic amb encens d'herbes. Condicions Ideals per al Massatge Perquè un massatge sigui efectiu, cal cuidar l'entorn i la postura: Postura: Ús de coixins o tovalloles sota la panxa (boca avall) o sota els genolls (boca amunt) per rectificar la corba lumbar. Ambient: Cal mantenir una temperatura elevada per evitar que el pacient passi fred i es tensi. Entorn Sensorial: Es recomana l'ús de música clàssica o relaxant, olors agradables (aromaterapia) i colors càlids com el taronja o el cigró. Absència de distreccions: És vital apagar mòbils i evitar corrents d'aire o interrupcions. Higiene i Preparació del Terapeuta El professional ha de seguir unes pautes bàsiques: "El pitjor que et pot passar és que et facin un massatge passant fred o amb unes mans gelades." Tenir les mans calentes i netes. Mantenir les ungles curtes per no esgarrapar. Treure's joies (anells, polseres i rellotges) per evitar fer mal o transmetre nerviosisme.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
26'
El massatge: orígens, tècniques i materials
Introducció i Origen del Massatge El massatge es presenta com una de les teràpies més antigues de la humanitat, fonamentada en l'acte instintiu de tocar-se o fregar-se una zona del cos després de patir un cop. Des de l'antiga Grècia, figures com Hipòcrates ja defensaven que el massatge, juntament amb la bona alimentació i l'activitat física, era un dels tres pilars fonamentals per viure en salut. Tipus de Massatges Manuals L'episodi repassa les diverses modalitats que es poden trobar actualment al mercat, dividint-les segons el seu lloc d'origen i la seva finalitat: • Quiromassatge: El massatge tradicional basat en fregues i amassaments musculars. • Siatsu (Japó): Tècnica basada en pressions amb els dits i mans, sovint realitzada amb el pacient vestit. • Massatge Tailandès: Centrat principalment en estiraments i mobilitat. • Drenatge Linfàtic: Una tècnica suau per estimular la circulació de líquids i eliminar toxines. • Massatge Ayurvèdic (Índia): Enfocament integral que utilitza olis calents i pot involucrar diversos terapeutes alhora. • Massatge Esportiu: Una modalitat més intensa i vigorosa, dissenyada per a cossos musculats i amb molta tensió. "Per viure en salut es necessiten només tres coses: menjar bé, fer activitat física i rebre massatges." Materials i Substàncies S'analitzen els elements que faciliten el massatge i les seves propietats particulars: • Olis bàsics: Com el d'ametlles dolces o la vaselina líquida, ideals perquè les mans llisquin sense medicació. • Olis essencials: Extractes d'herbes amb propietats terapèutiques (per exemple, el romer per tonificar o l'espígol per relaxar). • Alcohols i Cremes: S'adverteix que l'alcohol pot ressecar la pell i que moltes cremes només aporten una sensació tèrmica (fred/calor) superficial. • Pols de talc: Una alternativa excel·lent per a persones amb al·lèrgies o que no gaudeixen de la sensació oliosa. Consells Pràctics i Terapèutics El programa aborda el mite de si un massatge ha de fer mal per ser efectiu, concloent que és una mitja veritat. Un professional pot ser més agressiu per ser més ràpid en el tractament, però l'ideal és respectar el ritme de cada cos. Finalment, es comparteix un truc casolà per a la cel·lulitis: utilitzar els pòsits del cafè per fer fregues a causa de la seva rugositat i la capacitat excitant de la cafeïna a través de la pell.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
18 d’oct. del 2005
27'
Remeis naturals per al fred, la grip i la cura dels ulls
Introducció als Remeis Post-festes El programa comença amb la tornada d'en Felip Caudet, qui analitza com sobreviure als excessos del Nadal. Tot i que es planteja parlar de dietes de desintoxicació, el focus d'avui es divideix entre mètodes per combatre el fred i tècniques de bellesa natural. Combatre el Fred i la Grip Es proposen mètodes senzills per millorar la circulació i gestionar els símptomes gripals: • Escalfar Mans i Peus: Basat en la reflexoteràpia, consisteix a aplicar pressió durant 15 segons al centre del palmell de la mà o en punts específics de la planta del peu per activar el rec sanguini. • Gestió de la Grip: Es recomana repòs absolut i alimentació suau. Per baixar la febre, s'aconsella l'ús de compresses d'aigua freda o vinagre als canells, el front o submergir els peus en aigua freda. Segona Part de Bellesa Natural Es fa un breu repàs al bany desodorant casolà (amb pell de taronja, llimona, sal grossa i bicarbonat) abans d'entrar en la cura de la mirada: Cura dels Ulls "Els ulls són el reflex de l'ànima i els primers a mostrar cansament o estrès." • Vista Cansada: S'explica la tècnica de fregar-se les mans fins a generar escalfor i aplicar-les en forma de bol sobre els ulls. • Ulleres i Bosses: Ús combinat de rodanxes de cogombre fresc amb la polpa gelatinosa de l'aloe vera (planta altament hidratant i cicatritzant) durant 10 minuts. Remeis Tradicionals i Curiosos Gràcies a la intervenció dels oients, es comenten solucions per a patologies comunes: • Mussols: L'ús d'una clau antiga (preferiblement foradada) passada suaument sobre l'ull. • Roncar: Es suggereix, gairebé com a mística popular, posar una clau grossa sota el coixí, tot i que es reconeix que els taps per a les orelles del company són la solució més efectiva. • Verrugues: Aplicació de la llet de figuera o frecs amb all per fer-les caure. • Llavis tallats: Ús de pasta de dents o argila verda per assecar les ferides.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
31'
Tertúlia: Onada de Fred, Canvis Polítics i la Constitució Europea
Impacte de l'Onada de Fred a Tarragona La tertúlia comença analitzant les baixes temperatures que afecten la ciutat. Els participants comparen les condicions actuals amb les del passat, destacant com la climatització moderna ha canviat la nostra percepció del fred. • Es comenta el rècord de consum elèctric a Catalunya. • Es debat si els mitjans de comunicació i les administracions fan un alarmisme preventiu excessiu. • Els hotelers del Pirineu es queixen de la pèrdua de reserves degut a les previsions meteorològiques. "Ara tenim cases molt ben condicionades... i aquesta sensació de fred de jove ara no la tenim." Relleu Polític a l'Ajuntament de Tarragona Es discuteix la incorporació de Sergi de los Rios (ERC) com a nou regidor i portaveu, substituint Javier Almagro. El fet que De los Rios sigui també diputat al Parlament genera un debat sobre la duplicitat de càrrecs. Punts clau del relleu: • La importància de prioritzar els interessos de la ciutat per sobre dels del partit. • L'avantatge potencial de tenir un canal directe amb el Govern de la Generalitat. • El record de la tasca realitzada per Javier Almagro durant el seu mandat. El Referèndum de la Constitució Europea Amb la vista posada en la pròxima consulta, els tertulians expressen la seva preocupació per la baixa informació ciutadana i el possible distanciament entre la societat i les decisions europees. • Arguments a favor (Sí): La necessitat de ser al motor d'Europa i no perdre la influència econòmica. • Arguments crítics (No): Crítica a una Europa construïda només sobre el mercat comú i que no reconeix la plurinacionalitat o la cultura catalana. • Es destaca que Catalunya és històricament europeïsta, però el tractat actual genera escepticisme en diversos sectors. "És un bon tractat entre estats, però una mala Constitució."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
31'
Tertúlia: Fred, Vaga de Grues i Actualitat de Tarragona
Impacte de la Climatologia a Tarragona L'Onada de Fred i la Prevenció La tertúlia comença analitzant l'arribada d'una onada de fred polar i la possibilitat de neu a la costa. Els tertulians debaten si s'està generant un alarmisme excessiu o si les mesures són proporcionades: • Tarragona gaudeix d'un clima temperat pel mar, fent el fred més suportable que a l'interior. • Es destaca la necessitat de mesures preventives per evitar col·lapses viaris, recordant crisis passades. • Existeix una preocupació real pel gel (glas) i la "gelada negra", que pot ser molt més perjudicial per a l'agricultura que la neu. Conflictes Laborals i Mobilitat La Vaga de les Grues d'Assistència Es discuteix la vaga de les empreses de grues, que coincideix amb el mal temps, dificultant l'assistència en carretera: • El conflicte neix pels baixos preus que paguen les asseguradores (aprox. 23€ per servei). • Es debat sobre el dret de vaga en contraposició al dret a la mobilitat del ciutadà, qui acaba sent el principal perjudicat. • Es proposen solucions alternatives com mesures de pressió directa contra les asseguradores en lloc de bloquejar l'usuari. Actualitat Política i Urbanística Local Relleu a Esquerra Republicana (ERC) L'arribada de Sergi de los Rios com a nou regidor en substitució de Xavier Almagro. Es valora positivament el seu perfil i el fet que sigui diputat al Parlament, actuant com a pont entre administracions. Polèmica pel Solar de l'Avinguda Roma Discussió sobre la subhasta d'una part del solar situat al costat del Parc Central: • L'Ajuntament ha subhastat el seu 25% per 7,5 milions d'euros. • Hi ha una forta crítica al canvi de criteri del Govern Central (PSOE), que ha passat de la subhasta al concurs, dilatant el procés. • El promotor José Luis García preveu construir un edifici singular de 18 plantes. El Futur de l'Estadi del Nàstic L'episodi tanca amb opinions sobre si cal remodelar l'actual Nou Estadi o construir-ne un de nou, criticant la dispersió urbanística històrica de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
29'
Balanç de la primera volta i actualitat del Nàstic
Balanç de la primera volta del campionat Els tertulians analitzen el rendiment del Gimnàstic de Tarragona en completar la primera meitat de la lliga de Segona A. Coincideixen que la situació és excel·lent, amb 32 punts i una posició còmoda a la taula, lluny del perill del descens. • L'equip ha superat les expectatives inicials dels socis i la directiva. • Es destaca el punt d'inflexió a Còrdova (vuitena jornada) com el moment clau de la remuntada. • Tot i la proximitat a les places d'ascens, el club reitera que l'objectiu principal és la permanència (50 punts). "A començament de temporada tothom hagués firmat la situació en què està ara l'equip." Planificació i mercat d'hivern Es discuteix la gestió de la plantilla i la necessitat d'activar-se en el mercat de fitxatges per cobrir mancances puntuals. Incorporacions i sortides • S'ha confirmat l'arribada de Sergio Francisco, un davanter que ve a reforçar la manca de gol de l'equip. • Es valora positivament la plantilla de 23 homes, destacant jugadors com Pinilla i la sorpresa de David García en defensa. • Es manté la incògnita sobre la continuïtat de Tortolero, supeditada a una possible oferta del Saragossa o el Barça. Projecte de ciutat i relacions institucionals L'actualitat del club transcendeix el camp de futbol per entrar en l'àmbit social i urbanístic de Tarragona. • Nou estadi: L'èxit esportiu ha reobert el debat sobre la necessitat d'una nova instal·lació que beneficiï tota la ciutat. • Visita d'Ángel María Villar: La presència del president de la RFEF a Tarragona serveix per normalitzar les relacions amb la Federació i presentar el primer Congrés de Seguretat en Estadis. Proper compromís: Múrcia L'equip afronta el desplaçament a La Condomina amb optimisme. Es preveu un partit difícil contra un rival amb necessitats urgents, però es confia que la derrota a Huelva hagi servit per mantenir la tensió competitiva.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
30'
Debat sobre Seguretat Viària, Mobilitat i Conciliació
Seguretat Viària i Conductes Temeràries El debat s'inicia analitzant l'augment de detencions per alcoholèmia i velocitat excessiva a les carreteres de Tarragona. Es discuteix si hi ha un increment real de casos o si la pressió mediàtica i la transparència policial han crescut. • S'esmenten casos recents a la N-340 i a l'Hospitalet de l'Infant. • Els tertulians coincideixen que existeix una funció alliçonadora en la difusió d'aquestes notícies. • Es destaca el canvi de percepció social: el que abans es veia com un "mèrit" (córrer), avui es considera un acte irresponsable. "Abans es considerava que anar a 200 per hora inclús era un mèrit, i avui dia som molt més responsables." El Repte de la Mobilitat i el Transport Públic Es realitza una crítica profunda a les mancances del transport públic al Camp de Tarragona, especialment per a la rutina laboral i escolar. Problemes Estructurals • Dificultat de comunicació: Les connexions entre pobles i urbanitzacions són gairebé inexistents, obligant a l'ús del cotxe privat. • Infrastructures industrials: Es denuncia que és impossible arribar a polígons com el de Riuclar sense vehicle propi. • Comparativa amb països nòrdics: Es debat si el model mediterrani de vida influeix en la gestió dels horaris i la mobilitat. Altres alternatives Es menciona la utilització del taxi com a transport públic i l'alt cost dels pàrquings cèntrics a Tarragona (com la plaça Corsini), que desincentiven l'aparcament correcte. Conciliació i Reforma del Calendari Escolar S'analitza la proposta de racionalitzar el calendari escolar per afavorir la conciliació familiar. • Distribució de vacances: No es tracta de treure vacances, sinó de repartir-les millor al llarg de l'any (ex: una setmana al febrer o març). • Infrautilització de centres: Es proposa que les escoles estiguin obertes més hores per a activitats culturals o esportives, aprofitant la inversió pública. • Rendiment laboral: Es comenta que a l'Estat Espanyol es fan jornades molt llargues però amb una rendibilitat baixa en comparació amb Europa. Solidaritat Internacional i Realitat Social L'episodi tanca amb una reflexió sobre les ajudes pel tsunami del sud-est asiàtic. • Es critica la despesa excessiva en actes polítics (com coronacions) mentre les víctimes encara esperen ajuts. • Càritas: S'explica com funciona l'ajuda directa a través de transferències entre delegacions per evitar costos de transport innecessaris.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
31'
Debat sobre la capitalitat i l'actualitat de Tarragona
Resum de la tertúlia En aquesta edició de la tertúlia de Tarragona Ràdio, diversos representants de la societat civil i política debaten sobre els temes que marquen l'agenda local, des de la gestió sanitària fins a les tensions territorials. Gestió de la grip i serveis d'urgències El doctor Josep Maria Soler Poblet analitza l'impacte de l'epidèmia de grip a la demarcació. Tot i que les xifres han estat moderades comparades amb altres zones, es destaca el col·lapse permanent de les urgències de l'Hospital Joan XXIII. Es fa una crida a la població: "S'han d'adreçar als seus metges de capçalera i no al servei d'urgències dels hospitals per evitar el mal servei per a tothom." El debat de la capitalitat i l'ordenació territorial El tema central és l'enfrontament entre l'alcalde de Tarragona i el delegat del govern de la Generalitat. Els punts clau discutits són: • La poca química personal entre els líders institucionals que afecta la política local. • El sentiment d'agressió que sent Tarragona davant les pretensions de Reus de compartir la capitalitat. • La necessitat d'una reordenació racional del territori més enllà dels noms. • La possible implementació de les vegueries i el paper de les diputacions. Inversions i greuges comparatius Es discuteix la percepció que Tarragona està sent menystinguda per la Generalitat. S'esmenten diversos casos: • La Llei de Barris i el projecte de Camp Clar, que va ser rebutjat inicialment. • La polèmica arribada d'El Corte Inglés, debatent si ha d'ubicar-se al centre per no matar el petit comerç o si la moratòria és una decisió política contra la ciutat. • La comparativa d'infraestructures amb Reus i el sentiment de victimisme versus la realitat de les inversions. Conclusions sobre el futur polític S'apunta breument a la incertesa sobre els pactes de govern municipal i la renovació de càrrecs en partits com Esquerra Republicana, deixant clar que la política local viu un moment de canvis i reposicionaments estratègics.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
30'
Debat Polític: Capitalitat, Llei de Barris i Pactes a Tarragona
Polèmica sobre la Capitalitat de la Vegueria del Camp L'episodi comença amb una anàlisi crítica sobre el debat obert per la capitalitat de la futura vegueria del Camp. Els tertulians d'oposició argumenten que aquest és un debat estèril utilitzat per l'equip de govern per distreure l'atenció de problemes reals. Punts clau del debat territorial: • L'oposició lamenta la proposta de declarar el delegat del govern com a persona non grata. • Critiquen la manca d'un Pla d'Ordenació Urbana i d'un pla estratègic de cultura. • Es qüestiona si la capitalitat s'ha de defensar amb declaracions o exercint-la amb projectes concrets com l'Escola Oficial d'Idiomes. "La capitalitat no s'enuncia, s'exerceix en tots els aspectes que ens requereix." Gestió de la Llei de Barris a Camp Clar Es discuteix el fracàs del projecte de Camp Clar en la primera convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Els regidors debaten sobre la necessitat d'adaptar-se als requisits tècnics. Estratègies per a la nova convocatòria: • Adaptació tècnica: L'oposició insisteix que el projecte s'ha de retocar per complir el reglament existent en lloc de criticar la llei. • Lideratge municipal: Es demana un lideratge més actiu dels tècnics municipals per assegurar la inversió. Inestabilitat en el Pacte de Govern Arran de les declaracions de Rafa Luna (PP), s'analitza la possible revisió del pacte de govern entre Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) si es produeix un relleu a l'alcaldia. • El PP defensa que els acords es fan amb equips i persones concretes. • Es planteja que qualsevol canvi substancial en el lideratge de la ciutat obligarà a una reflexió sobre la continuïtat del soci de govern.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
31'
Debat sobre la capitalitat de Tarragona i relació amb la Generalitat
Tensions per la Capitalitat de la Vegueria El debat se centra en la polèmica generada per les declaracions de Xavier Sabaté, delegat del govern, sobre la multicapitalitat de la futura vegueria del Camp de Tarragona. Mentre que representants de l'Ajuntament defensen que la capitalitat ha de ser exclusiva i clara per a Tarragona, altres opinants suggereixen que el debat és estèril i fruit d'una mala interpretació mediàtica. Punts clau del conflicte: • La possible declaració de Sabaté com a persona non grata per part de l'alcalde Nadal. • El sentiment de greuge comparatiu entre Tarragona i Reus. • La necessitat de lideratge institucional vs. la compartició de serveis administratius. "Tarragona ha de ser la capital de la vegueria, la imatge a nivell internacional, per molts motius." Relacions Institucionals i Conflicte Polític Es discuteix si existeix una estratègia d'assetjament i enderroc (acoso y derribo) entre l'Ajuntament de Tarragona (governat per CiU) i la Generalitat de Catalunya (Tripartit). Els tertulians analitzen si les decisions tècniques estan sent utilitzades políticament a mesura que s'apropen les eleccions municipals. Temes de gestió qüestionats: • Pla de Barris: L'exclusió del projecte de Camp Clar i les acusacions d'ús polític de les bases de la convocatòria. • Medi Ambient: Crítiques a la gestió d'incidents al riu Francolí i a la Generalitat per la manca d'informació als ajuntaments. • Llegat històric: Referències a la creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) com un possible error històric en la nomenclatura que va obrir la porta a la pèrdua de centralitat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
29'
L'actualitat del Nàstic: victòria davant l'Sporting i futur del club
Anàlisi de la victòria davant l'Sporting de Gijón Pel que fa al partit recent, els tertulians coincideixen que l'Sporting de Gijón ha estat un dels millors equips que ha passat pel Nou Estadi aquesta temporada. S'ha destacat el joc obert i valent del rival, que va posar en dificultats la defensa grana, incloent-hi una pilota al pal. • La victòria per 1-0 es considera un resultat d'or que referma la dinàmica positiva de l'equip. • Es destaca la solidesa de la parella formada per Manolo Cano i Abel Buades en la destrucció del joc rival. La ratxa de deu jornades sense perdre L'equip ha sumat 32 punts i encadena deu partits imbatut, un rècord que ha canviat radicalment l'expectativa de la temporada. Els tertulians recorden amb sorpresa l'inici complicat on es van perdre 6 dels primers 10 partits. Planificació esportiva i el mercat d'hivern S'ha debatut profundament sobre la necessitat de reforços. Tot i que el club busca un davanter, existeix el problema de la sortida de Diego Rivera. • Alguns tertulians opinen que no cal gastar diners si l'equip funciona actualment. • S'ha valorat positivament l'arribada d'Angulo per reforçar la banda esquerra. • La manca de gol de jugada (molts gols recents són de penal) es veu com el principal punt a millorar. "Quan les coses funcionen, millor no tocar-les; ningú s'imaginava estar així fa dos mesos." Debat sobre les infraestructures i l'estadi Un dels punts més extensos ha estat el futur del camp. S'han plantejat tres opcions principals: 1. Remodelació de l'actual estadi: Amb els inconvenients de les obres durant la competició. 2. Nou estadi a la Budallera: Mantindre la ubicació actual però amb instal·lacions modernes i millors accessos. 3. Ubicació a Ponent (Bonavista): Opció rebutjada per molts a causa de la proximitat a la indústria química i la pèrdua de l'entorn natural actual. La renovació de Luis César Sampedro L'entrenador és vist com la peça clau de l'èxit actual. Tot i l'impàs en les negociacions, hi ha optimisme general sobre la seva continuïtat. S'ha destacat la seva intensitat a la banqueta i la seva modernitat en demanar eines com ordinadors i connexió a internet per treballar, cosa que anteriorment no era habitual al club.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
29'
Esoterisme, Universitat i la Constitució Europea
Esoterisme, ciència i el negoci de l'esperança La tertúlia comença amb un debat intens sobre la frontera entre les creences personals i la ciència. Es distingeix clarament entre els fenòmens naturals explicables i la manipulació de col·lectius vulnerables. • Crítica als vidents televisius: Es descriuen com a "personajillos" que s'aprofiten de la solitud i la necessitat de la gent per guanyar diners. • Diferenciació de disciplines: Els tertulians demanen no barrejar la medicina natural o l'acupuntura amb els "conjuros" o xarxes delictives que posen en perill la salut. "Hi ha coses que la ciència, afortunadament, no les pot explicar... però una cosa és la ciència i l'altra les pallassades televisives." El finançament de la Universitat Rovira i Virgili Es comenta amb satisfacció que la URV ha aconseguit situar-se entre les universitats catalanes amb un millor finançament per alumne (més de 5.000 euros). Avantatges de la proximitat • S'elogia el tracte directe entre professors i alumnes a Tarragona en comparació amb universitats massificades com l'Autònoma. • Es destaca que els estudiants de periodisme fan pràctiques reals amb aparells des del primer any. L'estadi del Nàstic i el debat urbanístic Es discuteix sobre el futur de l'estadi del Nàstic de Tarragona. Les opinions es divideixen entre la remodelació de l'actual ubicació o la construcció d'un nou camp a zones com Camp Clar per a "dignificar" el barri. La Carme defensa que el lloc ideal és on es troba actualment per tradició i accessos. Actualitat política i religiosa El desconeixement de la Constitució Europea i el Pla Ibarretxe S'admet obertament que la majoria de la població (incloent-hi els tertulians) opina sobre textos legals i polítics que no s'han llegit directament. Es critica el caràcter purament econòmic del text europeu i la propaganda basada en personatges famosos en lloc de continguts reals. El cas de Pere Casaldàliga Es tanca la tertúlia amb una forta crítica al Vaticà per la seva gestió de la substitució del bisbe Casaldàliga, elogiant la seva figura de solidaritat davant de les estructures de poder de la cúpula eclesiàstica.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
30'
Debat sobre equipaments, seguretat i projectes a Tarragona
Tertúlia d'Actualitat de Tarragona En aquesta edició del programa, els tertulians analitzen l'estat actual de la ciutat a l'inici del 2005, enfocant-se en les mancances històriques d'equipaments i la gestió política de les infraestructures. Desitjos Ciutadans i Promeses Incomplertes Els convidats exposen una sèrie de reivindicacions per a la millora de la convivència i el comerç a Tarragona: • La revitalització del centre comercial i l'illa de vianants, que s'arrossega des de fa una dècada. • La finalització de projectes urbanístics com el pàrquing de la Part Alta (Jaume I). • La transformació de la Chartreuse (Xartrés) en un espai cultural i musical per a joves i grups locals. "Sembla que els polítics fan servir els temes ciutadans com un partit de tenis, passant-se la pilota però sense solucionar els problemes realment." El Polèmic Corte Inglés i la Capitalitat Comercial Es discuteix la possible instal·lació d'El Corte Inglés a la zona de Joan XXIII, posant en relleu la discrepància entre la moratòria de la Generalitat i les ganes de l'Ajuntament. Es planteja si aquest equipament és realment una necessitat vital o només un símbol de prestigi per a la ciutat. Infraestructures Culturals i Esportives El debat destaca el gran dèficit en espais escènics i esportius: • Teatres: Es troba a faltar un teatre amb condicions reals, ja que el Metropol està saturat. • Esport: Discussió sobre la ubicació d'un nou estadi per al Nàstic, debatent entre la zona de Llevant o Ponent per millorar els accessos i l'aparcament. Seguretat Ciutadana: El cas de Riuclar L'episodi tanca amb la preocupació per l'onada d'inseguretat al barri de Riuclar. Els tertulians critiquen la falta de coordinació entre els cossos policials (Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional) i la necessitat d'actuar sobre les causes socials i urbanístiques del delicte, no només sobre els símptomes.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
17 d’oct. del 2005
31'
Debat Polític: Llei de Barris i Futur de Tarragona
Anàlisi del Moment Polític i Social a Tarragona L'episodi d'avui se centra en el repàs de l'actualitat municipal, marcat pel pas de l'equador de la legislatura i diversos projectes d'infraestructures pendents que defineixen el futur de la ciutat. Crisi i Canvis als Grups Municipals El debat s'inicia analitzant la dimissió de Javier Almagro, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona. Els tertulians debaten si aquesta renúncia respon a motius personals o si és una conseqüència política de la moció de censura als Pallaresos. • Es discuteix la coherència ideològica en els pactes locals. • Es qüestiona si els conflictes en municipis petits han d'afectar la política de la capital. • S'analitzen els moviments interns a PSC, CiU i Iniciativa com una preparació per a les eleccions del 2007. La Polèmica Llei de Barris i el Cas de Camp Clar Un dels punts més crítics és l'exclusió del barri de Camp Clar de les ajudes de la Generalitat. Els col·laboradors analitzen les causes d'aquest fracàs: • Deteriorament històric: El barri pateix una degradació social i urbanística des de fa més de 20 anys. • Crítica a la gestió: S'apunta que el projecte es va fer "de pressa i corrents", sense les garanties necessàries. • Prioritats de la llei: Es demana una revisió de la Llei de Barris perquè no prioritzi només l'urbanisme davant de la intervenció social. "Si no ets part de la solució, ets part del problema." Projectes d'Infraestructures i Equipaments Finalment, es fa un repàs a les grans assignatures pendents de la ciutat, on cada tertuliana exposa una prioritat sectorial: Ciutat Judicial: Considerada una necessitat immediata i absoluta per la falta d'espai actual. Escola Oficial d'Idiomes: debat sobre la seva ubicació al Martí Franqués. Museu Nacional Arqueològic: Es proposa l'espai de la Tabacalera com a futura seu per potenciar el patrimoni. Nou Estadi del Nàstic: Discussió sobre si rehabilitar l'actual zona del Llevant o traslladar-lo a Ponent per equilibrar la ciutat.