Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2004

·359 episodis

RSS

episodis

37-48 de 359

21 de des. del 2004
23'
Sant Sebastià: entre la història, la llegenda i la iconografia
Introducció a la Setmana dels Barbuts L'episodi comença repassant la tradició de la Setmana dels Barbuts, marcada històricament pel fred intens i el refranyer popular. Jordi Bertran i el presentador comenten com les temperatures actuals, tot i ser baixes, no arriben al rigor d'altres èpoques. Els Sants Hivernals i la seva representació Es destaca la figura de sants com Sant Antoni i Sant Pau, sovint representats amb barbes, capuixes i bates fosques en les manifestacions teatrals. • L'estètica dels sants: La iconografia ha variat segons l'estil, l'època i l'autor. • Desmitificació: Es recorda que fins i tot figures com el Rei Baltasar han canviat de color segons el segle. Festivitats i Tradicions del Camp de Tarragona Sant Sebastià és el patró de localitats properes com Constantí, la Canonja i el Masroig. Es mencionen tradicions específiques com els guilandus (captes tradicionals) i l'inici del període de festes gastronòmiques: • La Calçotada de Valls. • Els Tres Toms. • La Ruta del Xató vinculada al proper Carnaval. La vida i el martiri de Sant Sebastià Sant Sebastià és definit com un personatge a cavall entre l'història i la llegenda. Va ser un funcionari i soldat romà originari de la Gàlia (Narbona) que va fer carrera a la Guàrdia Pretoriana sota els emperadors Dioclecià i Maximinià. El primer martiri: les sagetes El sant va ser condemnat per oferir protecció als cristians, un acte vist com una falta de lleialtat a l'Imperi. Segons la tradició: "Va ser lligat a un pal amb el tors nu i sagetat amb tantes fletxes que semblava un erissó." Recuperació i mort definitiva La llegenda explica que no va morir en el primer intent; va ser curat per una dona noble i va tornar a desafiar l'emperador proclamant la seva fe. Finalment, va ser martiritzat definitivament i el seu cos va ser llançat a una claveguera per evitar que els cristians el recuperessin, tot i que es creu que reposa a les catacumbes de Roma. Evolució Iconogràfica i Social L'episodi tanca analitzant com la figura de Sant Sebastià ha evolucionat en l'imaginari col·lectiu: Protector dels joves: Pel fet de ser martiritzat en edat primerenca. Icona estètica: Pintors com Rubens o Ribera han explotat la seva bellesa física. Referent LGTBI: Modernament, i a causa d'aquesta estètica i d'influències cinematogràfiques del segle XX, ha estat adoptat com a patró del col·lectiu gai.
21 de des. del 2004
24'
Sant Antoni: Tonades i tradicions dels Països Catalans
Sant Antoni: Una festa universal i popular L'episodi d'avui explora la riquesa cultural de la festa de Sant Antoni, analitzant com aquesta tradició s'expressa a través de la música, els rituals i la sàtira arreu dels territoris de parla catalana. El contrast climàtic i la tradició El programa comença reflexionant sobre la setmana dels barbuts i com el canvi climàtic està desvirtuant el refranyer popular. Malgrat que tradicionalment s'associa aquesta època amb el fred extrem, les temperatures actuals ronden els 20 graus, posant en dubte dites com: "Per Sant Antoni fa un fred del dimoni." Un recorregut per la geografia festiva El podcast realitza un viatge musical i antropològic per diversos punts clau: • Mallorca i el cant de la glosa: Es destaca la importància de la simbomba i les gloses satíriques a localitats com Artà i Sa Pobla, on la figura del sant conviu amb dimonis burlescos. • Ascó i les corrides de cavalls: S'analitza la música de banda que acompanya les curses de cavalls, una tradició que barreja l'esport amb el ritual religiós. • La Franja de Ponent: A través de les cançons del Pont d'Arcalís, s'observa com la tradició es manté viva al Baix Cinca amb un vocabulari propi però una essència compartida. • L'Alguer: Es descobreix la pervivència de la festa a l'illa de Sardenya amb tonades que presenten un Sant Antoni més alegre i "ballador". Simbolisme i sàtira social Es tanca l'espai detallant els atributs del sant, com la tau tarraconense (el seu bastó característic), i la funció de la festa com a preludi del Carnaval, servint de plataforma per a la crítica social i la inversió dels rols establerts.
21 de des. del 2004
7'
Secrets de l'arròs amb llet i el pollastre amb escamarlans
L'arròs amb llet: Tradició i variants L'arròs amb llet es presenta com una postre universal, disputada entre bascos, castellans i les Terres de l'Ebre. Antigament, era un plat contundent; es recorda l'ús de la llet condensada per donar-li un valor nutricional alt. Per aconseguir la textura ideal, s'ofereixen dos mètodes principals: * Neteja o escaldat: Rentar l'arròs amb aigua freda o fer un escaldat previ per eliminar l'almidó i obtenir un gra més solt. * Lligat natural: Si es prefereix una textura més cremosa, es pot coure l'arròs directament amb la llet, reduint la proporció d'arròs (uns 100 grams per litre de llet). L'aromatització tradicional es basa en la canyella i la pell de llimona, tot i que s'esmenten variants modernes amb xocolata o llet merengada (afegint clares d'ou). El mar i muntanya: Pollastre amb escamarlans Es destaca l'oportunitat d'aprofitar l'escamarlà de Tarragona, que aquesta setmana es troba a un preu assequible i amb una qualitat de gust de mar immillorable. A diferència del producte congelat, l'escamarlà fresc aporta una intensitat que "rodoneix" el plat. Pel que fa a la preparació: * Es recomana tallar el pollastre a quarts o a trossos petits (estil al ajillo) per a una cocció domèstica més ràpida. * La tècnica proposada consisteix a coure primer el pollastre al forn amb molta ceba, oli, sal i pebre fins que estigui ben daurat. * Un cop el pollastre està gairebé fet, s'incorporen els escamarlans per integrar els sabors sense sobrecuinar el marisc. "L'escamarlà d'aquí és diferent, té un gust de mar especial i és molt agraït per donar força gust al pollastre."
21 de des. del 2004
34'
L'univers de les herbes aromàtiques a la cuina
Introducció i Context Gastronòmic L'episodi comença amb la presentació de Francesc Lledó, del restaurant Marlott de Tarragona, qui comparteix les propostes del seu menú actual, destacant productes locals com la moixina. La conversa deriva ràpidament cap a l'ús de les herbes aromàtiques, tant silvestres com de cultiu, i la importància de conèixer-ne els mètodes de recol·lecció i conservació. Herbes Silvestres i Tècniques de Conservació S'aprofundeix en les herbes reina del paisatge mediterrani: • Farigola: Es recomana collir-la en llocs assolellats i pedregosos, tallant sempre amb tisores per no malmetre l'arrel. És vital no guardar-la en bosses de plàstic per evitar que suï i s'agregui; el millor mètode és assecar-la per avall en un lloc ventilat. • Romaní: Molt versàtil, es destaca l'ús de la seva flor per a aromes més delicades i dolces en el plat. • Fenoll: Una herba sovint ignorada que aporta tocs anisats ideals per a amanides i peixos marinats. • Llorer: Considerat un bàsic indispensable, es recomana assecar-lo a casa per obtenir una potència aromàtica molt superior al comercial. Herbes de Torreta i Ús en Fresc El cuiner fa una distinció entre les herbes que cal consumir fresques i aquelles que admeten l'assecat: • Alfàbrega i Menta: No es recomanen mai seques. La millor alternativa si no es poden consumir fresques és la congelació, preferiblement triturades amb una mica d'oli d'oliva per protegir-les de l'oxidació. • Julivert: Un clàssic que es pot conservar picat amb all al congelador, assegurant-se d'extreure tot l'aire de la bossa per evitar que es cremi pel fred. Espècies Seques i Secrets del Cuiner Es fa un repàs dels imprescindibles del rebost, com el pebre (sempre en gra i molta al moment), el pebre vermell i l'all granulat, que Lledó prefereix a l'all en pols per la seva textura i sabor menys agressiu. "Si entres en una cuina i veus herbes, és que realment s'hi cuina; és el signe d'activitat culinària per excel·lència." Conclusions i Projectes Futurs Finalment, s'anuncia la intenció d'impartir unes classes de cuina al juny enfocades a l'organització setmanal, ensenyant a preparar bases per optimitzar el temps durant la resta de la setmana.
21 de des. del 2004
20'
Cuina de postfestes: Sopa de farigola, fricandó i gelat
Receptes tradicionals per renovar l'organisme Després del període de festes i quaresma, el cuiner Francesc Lledó proposa un menú que combina la depuració amb plats reconfortants de la cuina catalana més tradicional. Primer plat: Sopa de farigola "de ric" Es tracta d'una versió enriquida de la clàssica sopa de pa, utilitzant un caldo de gallina suau en lloc d'aigua. El caldo: Bullir un quart de gallina amb ceba i pastanaga (evitant l'api o el nap per mantenir la neutralitat del gust). L'ou flor: Elaborat amb paper film untat amb oli i farigola, escalfat al mateix caldo per aconseguir una textura perfecta. Infusió final: És clau no bullir la farigola gaire temps (màxim 5-10 minuts) per evitar que la resina amargui la sopa. Segon plat: Fricandó de l'àvia amb un toc de canyella Una recepta singular heretada de la tradició de la Catalunya Sud, on les espècies àrabs encara tenen presència en plats salats. La carn: S'utilitza llata tallada finet i es condimenta amb canyella en pols com si fos sal. El secret: Un sofregit de ceba molt lent i confitat. La canyella s'ha de fregir amb la carn perquè el seu gust es transformi i s'integri amb el llorer. Variacions: Es pot acompanyar amb albergínies o carabassons fregits per arrodonir el plat. Postres: Gelat casolà de fruits secs Un gelat que no requereix maquinària especial gràcies a la seva base de nata i clares d'ou. Preparació: Es poden usar ametlles, vellanes o nous, preferiblement caramel·litzades i trencades a mà perquè es trobin els trossos. Mètode: Barrejar un litre de nata muntada amb 3 clares a punt de neu i uns 300-400 grams de fruits secs. Servei: Es recomana servir-lo amb xocolata fosa pel damunt. "Si agafeu la farigola del camp, no feu la sopa el mateix dia; deixeu-la assecar una setmana o escaldeu-la primer per treure-li l'amargor de la clorofil·la."
21 de des. del 2004
23'
Cuina de Setmana Santa: Bacallà, Verdures i Postres
Una Proposta Gastronòmica per a la Quaresma En aquest episodi, el xef Francesc Lledó, del restaurant Marlott de Tarragona, ens presenta un menú complet i saludable ideal per a l'època de Setmana Santa. La conversa destaca la importància dels productes de proximitat i la senzillesa en la preparació de plats tradicionals. Menú Saludable i de Mercat • Primer Plat: Brassejat de verdures amb oli de fonoll - Es tracta d'una selecció de verdures de temporada (pebrot, nap, pastanaga, carxofa, espàrrecs) tallades molt finament per mantenir el color i la textura cruixent. - La cocció es fa ràpidament a la paella i s'acaba al forn a alta temperatura (gratinat). - S'aromatitza amb un oli de fonoll i anet confitat a foc suau. • Segon Plat: Bacallà a la cassola amb carxofes i ou dur - Un clàssic del Divendres Sant que destaca per la seva picada tradicional (ametlles, avellanes, all, julivert i un toc dolç de galeta). - El xef prioritza l'ús de la gelatina natural del bacallà per lligar la salsa en lloc de farines, fent el plat més sa. - Es recomana preparar-lo amb antelació perquè l'ou dur absorbeixi tots els sabors de la carxofa i el peix. • Postres: Flam de iogurt amb fruita natural - Una alternativa lleugera i refrescant feta amb gelatina, almívar suau i fruita variada (maduixes, plàtan o pinya). Tècniques i Consells Culinaris "L'ou dur és una eina increïble per experimentar; té dos punts de coagulació diferents per a la clara i el rovell." • La ciència de l'ou dur: El xef resol el debat sobre la cocció. Recomana posar els ous quan l'aigua ja bulli i comptar exactament 12 minuts. A més, aconsella utilitzar ous que tinguin una setmana d'antiguitat per facilitar el pelat. • Vins del territori: Es fa una clara aposta pels vins joves i econòmics de les D.O. de Tarragona, Montsant i Catalunya, per potenciar el producte local durant els àpats festius.
21 de des. del 2004
26'
Cuina Saludable: Sopa d'All, Romesco i Púding de Maduixes
Propostes Gastronòmiques i Cuina Saludable El xef Francesc Lledó, del restaurant Marlott, presenta un menú equilibrat focalitzat en la cuina de mercat i la tradició de Quaresma. L'objectiu és oferir plats saborosos que respectin l'organisme, evitant greixos innecessaris i prioritzant els productes de temporada. Sopa d'All: Tradició i Tècnica Moderna La proposta de primer plat és una reinterpretació de la clàssica sopa d'all, on destaca l'ús d'un ou potxat a baixa temperatura (70 graus durant 45 minuts) per aconseguir una textura de la clara semiquallada i un rovell calent però cru. • Base del plat: S'utilitza un caldo de gallina suau en lloc d'aigua per donar més consistència. • Ingredients clau: Alls vermells laminats, oli d'oliva verge, pimentó dolç i picant d'alta qualitat (Extremadura) i pa de pagès o integral. • Consell del xef: Deixar reposar la sopa una hora abans de servir per potenciar l'aroma de l'all. "L'all neteja la sang dolenta i és molt bo per al cos si no ens passem amb la temperatura de l'oli." Romesco de Llobarro amb Fesols Com a segon plat, es proposa un romesquet de peix (llobarro) amb fesols de Sant Pol. La particularitat d'aquesta recepta és l'ús d'una picada basada en ingredients escalivats en lloc de fregits, fent-la més saludable. • La Picada: Tomàquets, cap d'alls, ceba, pebrot i ametlles/avellanes torrades. • Preparació: Es marca el peix a la planxa per la banda de la pell i s'acaba de coure amb la salsa romesco i un fumet lleuger durant només 5 minuts (xup-xup suau). Postres de Temporada: Púding de Maduixes Per cloure el menú, s'aprofita que la maduixa està en el seu millor moment. • Elaboració: Es tracta d'una base de flam (8 ous per litre de llet) amb sucre i pells de cítrics, a la qual s'afegeixen galetes Maria i maduixes fresques trossejades. • Cocció: Es cou al bany maria al forn a 140-150 graus. És vital deixar-lo refredar 24 hores a la nevera perquè es compacti abans de desmotllar. • Complement: Es recomana acompanyar-lo amb un colís natural de maduixa (almívar lleuger triturat amb fruita crua).
21 de des. del 2004
25'
Cuina Saludable al Marlott: Llenties, Llobarro i Sorbet de Pera
Proposta de Menú Mediterrani i Saludable El cuiner Francesc Lledó, del restaurant Marlott, presenta una proposta gastronòmica basada en la dieta mediterrània, centrada en productes naturals i tècniques de cocció lleugeres. L'objectiu no és una dieta restrictiva per perdre pes, sinó una alimentació equilibrada amb ingredients de primera qualitat. Primer Plat: Llenties amb Bacallà Es tracta d'una adaptació de les llenties tradicionals però sense greixos animals, ideal per a la transició entre l'hivern i la primavera: • Cocció de la llentia: Es recomana la varietat pardina per la seva facilitat. Es cou a foc lent amb ceba, claus d'olor, llorer i farigola fins que estigui al dente. • El sofregit i el bacallà: Es prepara una base de ceba i pebrot vermell en juliana. S'hi afegeix el bacallà esqueixat, prèviament rentat per treure la sal superficial (no remullat). • La picada clau: Element essencial per donar gust sense greixos. Conté nyora fregida, alls, ametlles, avellanes i una mica de galeta o pa fregit. Segon Plat: Llobarro a la Sal amb Taronja i Farigola Una tècnica que manté tota la suculència del peix sense afegir greixos innecessaris: • Preparació: Es fan uns talls al llobarro on s'insereixen grills de taronja "al viu" i branquetes de farigola. • Tècnica de la sal: S'enterra el peix amb sal grossa humitejada. La clau és un forn molt calent (al màxim) durant uns 15-30 minuts segons la mida del peix. • Acompanyament: Patates al caliu cuites a la mateixa sal i un oli de tomàquet confitat a baixa temperatura (màxim 70 graus) per no degradar les propietats de l'oli. Postres: Batut de Maduixes i Sorbet de Pera Un final dolç però lleuger i natural: • Batut natural: Maduixes confitades amb una mica de sucre i moscatell (o vinagre), triturades amb menta fresca sense cap producte lacti. • Sorbet de pera express: Es congelen trossos de pera amb pell. Es preparen per separat un almívar amb aigua, sucre i llimona. Es tritura tot junt en el moment de servir per obtenir una textura cremosa i fresca. "L'oli no ha de passar de 70 graus perquè, si no, estem intoxicant aquesta dieta que estem cuidant."
21 de des. del 2004
23'
Receptes de Quaresma: Orelletes i Arròs de Bacallà
En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens apropa a la gastronomia tradicional de Quaresma i Setmana Santa, centrant-se especialment en la recepta de les orelletes, un dolç cruixent i emblemàtic de la rebosteria catalana. La recepta de les orelletes El secret d'una bona orelleta resideix en l'elasticitat de la massa i en un fregit que les deixi fines i bombollejants. Els punts clau són: - Ingredients: Oli d'oliva, llet, anís dolç i moscatell (a parts iguals), sucre, ou, una mica de sal i farina de força. - Llevat: És imprescindible utilitzar llevat viu de forner i no pas llevat químic. - Fermentació: La massa ha de reposar en un lloc tebi fins que dobli el seu volum (entre 1 i 2 hores). - El fregit: S'han d'estirar molt finament i, en tirar-les a l'oli calent, utilitzar bastonets de fusta per mantenir-les obertes i evitar que s'encongeixin. Cuina saludable i menús mediterranis Lledó anuncia una nova iniciativa al seu restaurant, el Marlott, on oferirà menús mediterranis pensats per a persones que han de menjar fora cada dia per feina però volen cuidar la salut. Aquests menús es basen en: - Proporcions equilibrades de verdures, fruita i oli d'oliva. - Plats amb baix contingut en greixos saturats i colesterol. - Receptes tradicionals amb un toc modern i productes de temporada. Proposta per al cap de setmana: Arròs de bacallà Com a suggeriment addicional, s'explica com preparar un arròs de bacallà amb verdura de temporada (faves, pèsols i carxofes). Francesc destaca la importància d'un bon sofregit de ceba ben fosc i l'ús d'una picada amb safrà i ametlles per potenciar el gust: "L'arròs vol ser fet i menjat, amb un bon gra del Delta que absorbeixi bé el greix i el gust de la verdura."
21 de des. del 2004
20'
Cuina de Quaresma: Romesco de bacallà i sopa de farigola
Cuina de Quaresma amb Francesc Lledó En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó explora les tradicions culinàries de la Quaresma, un període que històricament servia per depurar l'organisme a través d'una dieta basada en productes de proximitat i sense carn. Es posa èmfasi en la importància de donar un descans al cos i en l'ús d'ingredients com els llegums, les verdures de temporada i el bacallà. El Bacallà: Tractament i Dessalatge Abans d'entrar en la recepta, es discuteix la millor manera de preparar el bacallà per no perdre'n el sabor característic: Rehidratació: Es recomana una primera aigua llarga (de 3 a 15 dies a la nevera) perquè la peça s'infli i recuperi la textura. Consell de sabor: Per a plats com els arrossos o el romesco, és millor no dessalar-lo completament per aprofitar la seva pròpia sal en lloc d'haver-n'hi d'afegir de nova. Conservació: El procés s'ha de fer sempre a la nevera per evitar la descomposició i les males olors. Recepta Estrella: Romesco de Cigrons, Carxofes i Bacallà Lledó detalla la seva versió d'aquest plat de cassola, destacant que és saludable i fàcil d'executar: La Picada: Element essencial fet amb ametlles, avellanes torrades i nyora fregida, acompanyada de tomàquet, ceba i alls escalivats. El Sofregit: Es comença amb ceba en juliana i carxofes tallades fines, afegint després el bacallà amb un toc torrat. El Toc Final: S'hi afegeix una cullerada de vinagre, la picada i es mulla amb aigua o brou de verdures. Finalment, s'hi incorporen els cigrons precuits. "És un plat que porta salut per tot arreu: llegums, carxofes i bacallà." La Sopa de Farigola: Un Remei Depuratiu S'introdueix també la recepta de la sopa de farigola, un plat d'infantesa amb propietats medicinals: Es bull aigua de qualitat amb alls, oli d'oliva i sal. S'apaga el foc i s'hi afegeix una bona branca de farigola silvestre per infusionar. Es serveix sobre una base de pa sec torrat i, opcionalment, un ou per alimentar més. Finalment, s'anuncien futures receptes sobre calderetes i sopes de peix per a la setmana següent.
21 de des. del 2004
23'
Tradicions i receptes de la pastisseria de Quaresma
Introducció a la gastronomia de Quaresma En aquest episodi, es repassen les tradicions dolces que marquen el període entre el Carnaval i la Setmana Santa. La Quaresma es caracteritza per una dieta basada en el peix, però compensada per una rica varietat de pastisseria fregida que servia antigament per enriquir la dieta durant l'abstinència. Les Orelletes: Tradició i tècnica Es comenta la popularitat de les orelletes, unes postres molt primes i cruixents típiques d'aquesta època. • Són pastes extremadament lleugeres (amb prou feines pesen 5 grams en cru). • La tècnica tradicional requereix estirar la massa amb una ampolla de cava o un corró sobre una superfície untada amb oli. • És crucial el repòs de la massa i l'ús de bastons de fusta durant el fregit per evitar que la peça s'encongeixi. El món dels Bunyols L'Eduard Seriol detalla les diferències entre els principals tipus de bunyols segons la seva base: 1. Bunyols de l'Empordà (Massa de brioix) • Elaborats amb una massa mare fermentada, farina, ous, llet i mantega. • Tenen una textura similar al dònut i solen anar banyats amb anís i sucre. • Són més pesats i complexos de fer a casa a causa de la sensibilitat de la mantega a la temperatura manual. 2. Bunyols de Vent (Pasta Choux) • Utilitzen la pasta choux (o pasta xux) com a base. • Són molt versàtils: es poden menjar sols o farcir amb crema pastissera, nata o trufa. • > "La característica del bunyol de Quaresma és que és fregit amb oli d'oliva." Aplicacions salades: El bunyol de bacallà La mateixa base de la pasta choux es pot utilitzar per a elaboracions salades. Substituint el sucre per bacallà esqueixat, all i julivert, s'obtenen els tradicionals bunyols de bacallà, un plat essencial del receptari de Quaresma. Recepta detallada de la Pasta Choux L'expert comparteix les proporcions professionals per a una massa amb èxit: • Líquid: 1 litre de llet (o barreja amb aigua). • Greix: 660g de mantega i 15g de sal. • Farina: 800g de farina tamisada (s'ha d'abocar de cop quan el líquid bull). • Ous: Entre 24 i 30 ous, afegits d'un en un fins a aconseguir la textura de bec d'ànec. • El secret és l'escaldat de la farina: cal treballar la massa al foc fins que s'enganxi lleugerament al fons de la cassola. Altres dolços de temporada Es mencionen breument altres elaboracions que completen el calendari litúrgic: • Torrades de Santa Teresa (amb orígens romans). • Llet fregida, una tradició d'arrels castellanes. • Rosquilles d'anís.
21 de des. del 2004
26'
Bacallà de Quaresma, túnica de confit i tradicions de Carnaval
Cuina de Quaresma: El Bacallà i les Verdures de Temporada L'episodi se centra en la transició gastronòmica entre el Carnaval i la Quaresma, destacant el bacallà com l'ingredient estrella d'aquesta època. Es proposa una recepta equilibrada i saludable que aprofita els productes de l'horta actuals. Tècniques de Confitat i Preparació • El Confitat: Es descriu com una cocció melosa a baixa temperatura (uns 80-90 graus) utilitzant un oli d'alls tendres. Aquesta tècnica permet que el bacallà es desfulli fàcilment i mantingui una brillantor característica. • Variants del Plat: S'ofereixen dues versions per a les faves: una de més lleugera (escaldades i confitades) i una altra de més elaborada amb romesco o estil a la catalana. El Gelat de Tomàquet Escalivat Es detalla una recepta moderna per acompanyar el peix: Escalivar tomàquets i alls al forn fins que quedin negres per fora. Triturar-ho i afegir un almívar (50g sucre / 50g aigua). Passar pel xinès i refredar a la sorbetera o al congelador. "El gelat de tomàquet és fresc i calent a la vegada; té aquella cosa de 'picant' a la boca que neteja el paladar." Tradicions a la Rambla de Tarragona El programa es desplaça en directe a la Rambla Nova per viure el Dijous Gras: • Botifarra d'ou: Degustació gratuïta d'aquest embotit tradicional que conté carn de porc i ou. • Coca de llardons: Venda solidària (1 euro la porció) per mantenir la tradició dolça del Carnaval. • L'ambient: Es recullen testimonis de joves que fan "campana" per anar a menjar i de visitants d'altres regions que lloen la riquesa de l'embotit català.