Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Arxiu Sonor 2008 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2008 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa *Ja tardes* de l'any 2008

·393 episodis
RSS

episodis

109-120 de 393
  • 23'

    Alimentació, Emocions i el Moviment Slow Food

    La Connexió Conscient entre el Plat i la Ment En aquesta sessió, el col·laborador Felip Caudet i el dietista convidat Gabor Smith exploren com l'acte de menjar traspassa la simple nutrició biològica per convertir-se en un pilar fonamental de la nostra salut emocional i psíquica. Alimentació i Cervell Emocional Els experts expliquen que la nutrició i les emocions resideixen en el mateix punt cerebral: el cervell límbic. Això genera vincles profunds entre el que mengem i els nostres records: • Memòria sensorial: Certs sabors ens transporten a la infantesa o al record matern. • Diferències de gènere: S'observa que els homes sovint busquen la seguretat de la cuina casolana materna, mentre que les dones tendeixen més cap a la novetat i l'exquisidesa. • Química de l'ànim: Aliments com l'enciam actuen com a relaxants, mentre que els sucres generen eufòria ràpida però passatgera. El Moviment Slow Food i la Qualitat Es destaca la importància de la procedència i el processament dels aliments: • Producte local i de temporada: Respectar els cicles naturals de la terra (com el tomàquet a l'estiu) beneficia tant la salut com l'economia local. • Slow Food: Un moviment que advoca per una cuina "justa, neta i bona", reduint el quilometratge dels aliments. • > "Haz de tu alimento tu mejor medicina." Problemes de la Societat Industrial L'excés de productes processats i el ritme de vida actual han derivat en noves patologies: • Obesitat infantil: Una preocupació creixent que requereix educar els nens per arribar als pares. • Intoleràncies i al·lèrgies: L'abús del blat refinat i l'excés de conservants podrien explicar l'augment de casos de celiaquia. • Malalties degeneratives: L'excés de carn i tòxics acumulats en les articulacions s'ha vinculat a problemes com l'artrosi.

  • 22'

    Diferències entre la ciàtica i altres dolors lumbars

    El dolor lumbar: Més enllà de la ciàtica popular En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet aclareix les confusions habituals sobre el dolor que irradia cap a les cames. Sovint tendim a anomenar ciàtica a qualsevol molèstia en aquesta zona, però existeixen diferents patologies amb orígens i tractaments diversos. Principals patologies i les seves diferències Ciatàlgia (Ciàtica): És el dolor del nervi ciàtic, el més llarg i gruixut del cos. Neix a la zona lumbar, passa pel gluti i baixa per la part posterior de la cama fins al peu. Causes: Pot ser deguda a un espasme muscular (més fàcil de tractar) o a una hèrnia discal (comprimint l'arrel del nervi). Símptomes: Dolor constant, pèrdua de sensibilitat o, en casos extrems, pèrdua de mobilitat. Síndrome del piriforme: Sovint confosa amb la ciàtica, el dolor neix directament al gluti (no a les lumbars). Es produeix quan el múscul piriforme s'inflama o augmenta de volum i comprimeix el nervi. Sacroiliïtis: És una irritació de l'articulació entre el sacre i l'ílion (pelvis). No és un problema de nervis, però el dolor se situa en una zona intermèdia que indueix a error. És comú en persones que passen moltes hores assegudes o embarassades. Consells i Tractaments "El cos és extremadament intel·ligent: quan un nervi s'irrita, posa la musculatura rígida per immobilitzar la zona i evitar mals majors." Per gestionar el dolor de forma immediata, es recomana: Aplicació de calor: Ideal per relaxar la musculatura en casos aguts (si el dolor augmenta, cal retirar-la perquè indica inflamació). Argila o fang: Molt eficaç per a casos crònics pel seu poder antiinflamatori. Cremes d'àrnica: Proporcionen un efecte analgèsic i activen la circulació. Fisioteràpia: El diagnòstic professional és vital, ja que un massatge pot ser útil per a un espasme, però totalment ineficaç per a una sacroiliïtis que requereix estiraments específics.

  • 20'

    Els secrets de la mel: Tipus i beneficis per a la salut

    La mel: Un aliment predigerit i viu N'estem parlant d'un producte fascinant que les abelles elaboren a partir del nèctar de les flors (no del pol·len). Es tracta d'un aliment predigerit, ja que les abelles el processen i el mantenen a una temperatura constant de 37 graus dins el rusc, similar a la del cos humà. Consells de conservació i qualitat Mels artesanals vs. industrials: Les mels de supermercat solen estar pasteuritzades (escalfades a 80 graus), cosa que les manté líquides però els fa perdre vitamines. La mel artesanal cristal·litza fàcilment. Emmagatzematge: Per conservar-la fins a dos anys, cal guardar-la en recipients de vidre i en llocs sense humitat. Si el pot està obert, la nevera és una opció excel·lent per mantenir les seves propietats. Propietats medicinals i nutricionals La mel és molt més que un endolcidor; és un reconstituent nutricional superior al sucre blanc perquè conté minerals, proteïnes i vitamines. Antisèptic i Cicatritzant: Aplicada per via tòpica, desinfecta talls i és ideal per curar cremades, llagues i les típiques pances als llavis. Energia i Intel·lecte: És una font d'energia immediata per a gent gran, nens i embarassades, i ajuda a millorar el rendiment durant l'estudi. Salut Digestiva: Té propietats laxants suaus i ajuda a regenerar la mucosa intestinal. Cosmètica Natural: Com que és un gran hidratant, es pot usar a la dutxa sobre la pell per fer un peeling natural. Especialització per tipus de flor "Cada flor aporta una propietat terapèutica diferent a la mel." Romaní: Ideal per depurar i cuidar el fetge. Farigola: La millor per a afeccions respiratòries com la faringitis o les angines. Taronger (Atzar): Té efectes relaxants, ideal per a problemes d'insomni o mal de panxa. Eucaliptus: Perfecta per calmar la tos i ajudar en infeccions urinàries. Castanyer: Molt recomanada per a persones amb problemes de circulació de la sang.

  • 20'

    La postura: entre els hàbits físics i les emocions

    La postura com a acte actiu i evolutiu En Felip Caudet ens explica que la postura no és un estat estàtic, sinó un fet actiu i modificable que evoluciona al llarg de tota la vida. Moltes vegades, quan intentem "seure bé" de forma conscient, només estem creant una postura impostada o una "disfressa" que és impossible de mantenir en el temps. El que realment ens defineix és la postura inconscient, que és la que el cos adopta segons les seves necessitats i història. Factors físics condicionants Existeixen diversos elements externs i interns que modelen la nostra estructura: Les malalties: Patologies com l'artrosi o trastorns neurològics obliguen el cos a compensar el moviment. El calçat: És un dels factors més determinants. L'ús de talons alts provoca un escurçament de la musculatura posterior (bessons, isquiotibials) i força una corba lumbar pronunciada per no caure. Els hàbits laborals: Les tasques repetitives o les hores davant d'una pantalla creen asimetries musculars. La relació psicosomàtica: el cos com a registre biogràfic Un dels punts més rellevants de la xerrada és com les emocions no gestionades queden gravades en el teixit muscular. Segons la medicina psicosomàtica, l'esquena es pot dividir en zones de conflicte: Zona cervical: Sovint associada a tensions de tipus laboral. Terç mitjà (dorsals): Relacionat amb conflictes afectius i familiars. Zona lumbar: Vinculada a la seguretat bàsica, la supervivència i temes econòmics. "La postura acaba sent una espècie de registre biogràfic; ens explica el que hem viscut des de nens fins a adults." Solucions i reeducació Per corregir postures cronificades, no n'hi ha prou amb ordres voluntàries ("posa't recte"). Calen tècniques de reeducació postural com el mètode Mézières o el treball de les cuirasses corporals, que busquen reorganitzar l'estructura a través d'estiraments globals. Per als més joves, l'activitat física simètrica (com nedar o córrer) és la millor eina per modelar el creixement i compensar els hàbits de recerca de comoditat.

  • 20'

    Consells de salut per afrontar el canvi de tardor

    Suplementació Natural pel Canvi Estacional Amb l'arribada de la tardor, el fisioterapeuta Felip Caudet proposa una sèrie de remeis i suplements naturals per enfortir el sistema immunològic i preparar l'organisme pel fred i el ritme frenètic de la tornada a la rutina. Productes derivats de les abelles La natura ens ofereix aliats potents a través del treball de les abelles, destacant-ne tres de principals: Gelea Reial: És una substància altament energètica ideal per equilibrar el sistema nerviós i combatre el baix d'ànim estacional. És especialment útil per a infants que necessiten concentració escolar. Pol·len: Un gran remineralitzant que ajuda en la recuperació d'anèmies i augmenta la resistència a malalties. Es recomana prendre una cullerada diària, especialment durant l'embaràs i la lactància. Pròpolis: Actua com un antibiòtic natural. Té propietats antibacterianes, antivíriques i cicatritzants. > "El pròpolis serveix per mantenir en condicions gairebé estèrils el rusc; per a nosaltres és un gran aliat contra refredats i grips." Altres aliats: Shiitake i All Shiitake: Aquest bolet d'origen asiàtic és un potent estimulador dels glòbuls blancs. A més d'enfortir les defenses, ajuda a reduir el colesterol. All: Conegut pel seu principi actiu, l'alicina, és un excel·lent purificador de la sang i de les vies respiratòries. Es recomana consumir-lo cru o en perles per evitar problemes digestius. Pautes i Recomanacions Generals Prevenció: L'ideal és començar la suplementació unes dues setmanes abans del canvi de temps i mantenir-la un parell de setmanes més. Tractament: Si es busca un efecte terapèutic específic, cal ser constant durant almenys tres mesos, ja que els remeis naturals requereixen temps perquè el cos els assimili. Combinació bàsica: Per a una protecció estàndard, es suggereix combinar el pol·len al matí i les perles d'all durant el dia.

  • 27'

    Salutació i benvinguda nocturna al programa

    Introducció al programa Aquesta sessió presenta una salutació inicial reiterada on els interlocutors estableixen el to de la conversa. L'emissió es caracteritza per un ambient de cordialitat i proximitat, marcant l'inici de la jornada comunicativa amb els oients. Dinàmica de la salutació El contingut principal se centra en l'intercanvi de cortesies, un element fonamental per fidelitzar l'audiència en programes nocturns. • La recepció de l'audiència es fa mitjançant la repetició de la fórmula comercial de cortesia. • Es busca establir una connexió directa amb els participants. "Bona nit a tothom" L'ús freqüent d'aquestes expressions serveix per estructurar el ritme inicial de l'emissió abans d'entrar en temes més profunds.

  • 24'

    Guia de trasplantament i cura de plantes amb Joan Manet

    Fonaments del Trasplantament L'expert Joan Manet explica que el trasplantament és necessari quan les plantes es fan massa grans per al seu espai actual, competint per la llum, nutrients i espai per a les arrels. Calendari segons el tipus de planta • Fulla caduca: El moment òptim és l'hivern (ara), mentre la planta està en repòs vegetal. • Fulla perenne: Es recomana fer-ho de cara al bon temps, entre febrer i març. • Palmeres: S'han de trasplantar a ple estiu, ja que necessiten molta calor per cicatritzar el seu teixit esponjós. • Plantes d'interior: Es poden trasplantar durant tot l'any, però requereixen un substrat flonjo i bon drenatge. Tècniques Correctes de Trasplantament Un aspecte crític és l'equilibri entre la part aèria i les arrels. Com que en trasplantar es perden moltes arrels, és obligatori realitzar una poda de branques proporcional. "S'han de fer talls nets tant a les branques com a les arrels per facilitar una cicatrització correcta i evitar malalties." Consells per a plantes en test • Si la terra està molt seca i l'aigua llisca per fora, cal submergir el test en un cubell d'aigua (mètode d'immersió). • Els tests de ceràmica són preferibles als de plàstic perquè permeten que la planta transpiri i aguanten millor la humitat. • Abans de plantar amb substrat nou, cal airejar la terra i humitejar-la lleugerament. Consultes dels oients • Lliris d'aigua: S'han de tallar a l'agost arran de terra per rejovenir-los. • Aloe vera: Els fills s'han de separar a la primavera. Per utilitzar-lo en cremades, es recomana tallar una rodalla verticalment i guardar la resta a la nevera amb film transparent. • Geranis: Per fer esqueixos, millor a la primavera, tot i que es poden posar en aigua a l'interior durant l'hivern fins que treguin arrels. • Ciclamen: Quan s'acaba la temporada, es pot guardar el bulb en sorra mineral tipus sauló en un lloc fresc.

  • 25'

    Guia pràctica de poda i cura de plantes amb Joan Manent

    Introducció al nou espai de jardineria L'expert Joan Manent estrena una secció mensual dedicada al manteniment del jardí i les plantes. En aquesta primera sessió, s'aborden els dubtes comuns sobre plantes delicades com la gardènia i s'introdueix el tema central de la temporada: la poda. Fonaments de la Poda La poda no és una necessitat vital per a l'arbre, sinó una pràctica per conveniència humana (producció, control de mida o estètica). Tipus de plantes i calendaris • Fulla perenne: Es pot començar a plantejar la poda ara. • Fulla caduca: És millor esperar al febrer o març per a una millor cicatrització. • Moreres: Són les primeres que es poden podar (finals d'octubre o principis de novembre) si les fulles molesten. Consells per a una bona execució • Mantenir l'equilibri de la copa per evitar que el vent tombi l'arbre. • Respectar l'estructura: branca principal, secundàries i terciàries. • Utilitzar eines ben esmolades (tisores, xurracs o cisalles) per fer talls nets. "La poda no s'ha de fer amb por; és com tallar els cabells, però cal saber què s'està tallant per no desequilibrar l'estructura de la planta." Cura de plantes específiques El Roser Dependrà de si és un roser de peu (poda curta a 3-4 nusos) o un enfiladís (mantenir branques principals i podar les laterals). Els Crisantems Són plantes de la família de les margarites que floreixen segons les hores de llum; com menys llum reben, més floreixen, fet que explica la seva popularitat per Tots Sants. Gestió de residus i compostatge Es recomana triturar les restes de poda per fer compostatge domèstic. Aquest material pot servir com a adob o per protegir els parterres, evitant l'evaporació d'aigua i el creixement de males herbes.

  • 24'

    La relació entre pares i fills adolescents

    L'adolescència com a etapa de crisi L'adolescència es defineix com un període de crisi absoluta i canvis profunds. La psicòloga Sònia Navarro explica que l'objectiu principal d'aquesta etapa és la recerca de la identitat pròpia, fet que requereix una separació temporal de les figures parentals. Reptes de la comunicació La comunicació esdevé el pilar més complex durant aquests anys: • Els adolescents passen de valorar l'opinió dels pares a qüestionar-la sistemàticament. • És vital evitar els interrogatoris; les preguntes constants només generen respostes monosil·làbiques. • La base d'una bona relació adolescent s'ha d'haver construït prèviament durant l'infantesa. "Si prèviament no ens hem comunicat amb els nostres fills, és molt difícil que arribi l'adolescència i ens expliqui de cop què està fent." El paper dels pares: Guies, no amics Un dels punts clau és la distinció de rols. Navarro sosté que un pare o una mare no ha de ser amic del seu fill: • L'adolescent ja té els seus propis amics per a determinades funcions. • Els pares han de mantenir la seva posició de referents i autoritat des del diàleg. • Cal posar límits coherents però anar donant "corda" de manera progressiva. La importància de l'autonomia i la responsabilitat És saludable que l'adolescent s'equivoqui. Els pares han de: • Deixar que prenguin les seves pròpies decisions. • Permetre que assumeixin les conseqüències dels seus actes sense intervenir-hi constantment per "arreglar-ho". • Fomentar activitats motivadores (esports, aprenentatges) fora de l'horari escolar per evitar l'entrada en entorns de risc com el consum de drogues.

  • 19'

    L'educació i el diàleg en la relació pares i fills

    L'educació: la tasca més complexa Educar es defineix en aquest espai com una de les tasques més difícils de la vida, principalment perquè ningú ens prepara per ser pares. La psicòloga Sònia Navarro destaca la importància d'acceptar que no som perfectes i que les equivocacions formen part del procés d'aprenentatge. Punts clau en la criança: Límits i coherència: Estableix que els límits s'han de fixar des de la infantesa. Si no es posen rutines i normes des de ben petits, és pràcticament impossible fer-ho durant l'adolescència. Aquests han de ser coherents entre ambdós progenitors i no dependre de l'estat d'ànim del moment. El temps de qualitat: Navarro alerta que els pares actuals parlen molt poc amb els seus fills. El ritme de vida adult imposa horaris frenètics als nens, deixant poc marge per al diàleg diari. La importància del joc: Es critica l'excés d'activitats extraescolars sedentàries o mentals que no permeten als nens descarregar la seva energia natural. "Si jo al meu fill de petit no l'he escoltat, ell no voldrà explicar-me res quan sigui un adolescent." El repte del TDAH i el context familiar L'episodi aborda de manera crítica l'augment de diagnòstics de Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Segons la psicòloga: Molts nens no tenen un trastorn real, sinó una manca d'espais per descarregar energia física. La societat actual exigeix que els nens es comportin com "adults en petit", coartant la seva creativitat i moviment. Símptomes mirall: Moltes vegades, els problemes de conducta dels nens (especialment fins als 8 anys) són reflexos de conflictes familiars o del malestar dels pares. En molts casos, treballar amb els pares és la clau perquè el nen deixi de manifestar aquests símptomes.

  • 20'

    Psicologia infantil: De la parella a la triada familiar

    Educació emocional i l'evolució familiar En aquest espai de psicologia clínica amb Sònia Navarro, s'aborda la transició del binomi de parella al trinomi pare-mare-fill. Aquest canvi no només implica una nova dinàmica emocional, sinó també el repte d'unificar criteris educatius per evitar enviar missatges contradictoris a l'infant. La conducta com a missatge Quan un nen presenta un comportament considerat "no adequat", s'ha d'interpretar com un missatge xifrat. Els nens sovint usen la conducta per expressar allò que no saben comunicar amb paraules: Ràbia o confusió davant de decisions que no entenen. Cerca d'atenció: La sensació que si no actuen malament, ningú es fixa en ells. Por o inseguretat en el seu entorn. El binomi Ser vs. Conducta És crucial que els pares aprenguin a diferenciar entre qui és el nen i com es comporta el nen. Un error comú és utilitzar el càstig com una retirada d'afecte, enviant el missatge que "només t'estimaré si et portes bé". "L'estimo sempre perquè és ell, però ha de canviar la conducta específica." L'estabilitat a través de rutines i límits Els infants necessiten límits i rutines per sentir-se segurs. Sònia Navarro compara les rutines diàries (horaris de son, menjars) amb les parets d'una casa: sense elles, el nen se sent a la deriva i angoixat. Els límits no limiten la llibertat, sinó que creen l'ordre necessari perquè aquesta pugui aparèixer. Claus per fomentar l'autoestima Acceptació incondicional: Valorar el nen pel que és, no pel que fa. Contacte físic: Les abraçades i els petons són essencials per al desenvolupament emocional. Esforç versus Resultat: Enfocar l'atenció en el procés d'aprenentatge i no només en l'èxit o la perfecció. Unitat parental: No desautoritzar mai l'altre progenitor davant del nen, ja que això genera inestabilitat i futurs problemes de parella.

  • 22'

    L'autoestima: Concepte, claus i mites amb Sònia Navarro

    En aquesta secció del programa Ja tardes de Tarragona Ràdio, la psicòloga clínica Sònia Navarro explora a fons el concepte de l'autoestima, definint-la com la percepció, els sentiments i la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Al llarg de la conversa, es desmitifica la idea que tenir una autoestima alta equival a la perfecció i s'emfatitza la importància de l'acceptació personal. Els pilars d'una autoestima saludable Navarro destaca que una persona amb una autoestima adequada no és algú que no tingui dubtes, sinó algú que: Accepta els seus defectes i entén que la perfecció no existeix. Viu en el present i actua de forma objectiva davant la realitat. Prioritza la seva pròpia visió per sobre de l'opinió dels altres, evitant la necessitat constant d'agradar. Passa a l'acció amb rapidesa, evitant els bloquejos per dubtes excessius. Es cuida tant físicament com emocionalment, allunyant-se de relacions que no li aporten res positiu. L'exercici de la llista Una de les recomanacions clau de la psicòloga és fer-se una pregunta fonamental per mesurar el nostre estat emocional: "Què faries si tinguessis l'autoestima alta?" L'anàlisi de les respostes a aquesta llista permet identificar quines creences limitants ens impedeixen actuar i ens ajuda a entendre que la valoració personal sovint arriba després d'atrevir-nos a fer les coses, i no a l'inrevés. Autoestima vs. Ego Es debat també el risc de l'autoestima fictícia. Navarro adverteix que un excés d'autoestima basat en elements irreals o en el personatge que volem projectar pot derivar en un narcisisme o en un ego desmesurat. L'autoestima real, en canvi, neix del jo real i inclou sempre l'acceptació de les pròpies febleses.