Tots els episodis

62602 episodis disponibles

episodis

51745-51768 de 62602

Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Esperits del bosc i mitologia dels Pirineus
Introducció a la mitologia forestal catalana En aquesta edició del programa, en Jordi Bertran ens proposa un viatge per la cultura popular d'arrel i les tradicions orals vinculades a la tardor i el món dels esperits. El recorregut se centra principalment en la Catalunya Vella, explorant des del Montseny fins al Pirineu per descobrir els éssers fantàstics que habiten els boscos. Simbolisme dels arbres i la natura • Els arbres no són només flora, sinó personatges màgics que guarden secrets del pas del temps. • Es destaca l'exemple de La Braçada al Montseny, un faig i un avet entrellaçats que simbolitzen dos enamorats. • Menció a l'Operot a Horta de Sant Joan, una olivera de més de 2.000 anys considerada de les més velles del país. Éssers femenins: Dones d'aigua i bruixes La llegenda de la Dona d'Aigua "Mai li recordaria el seu origen on l'havia trobada." • Són fades que viuen en rierols i fonts. Es narra la història del senyor de Casa Blanc, qui es va casar amb una d'aquestes criatures sota un pacte de silenci que, en trencar-se, va portar la tragèdia i posteriorment la redempció a través de perles màgiques. Bruixes i llocs de poder • S'analitza el vessant negatiu amb les bruixes, que es reunien en punts com el dolmen de la Pedra Gentil a Vallgorguina. Aquestes tradicions sovint s'ubiquen en zones d'alzines i pins negres. Personatges masculins i fullets La Fageda d'en Jordà i els barrufets • En aquest bosc volcànic a la Garrotxa es diu que hi viuen humanets que odien la civilització. • L'antropologia explica l'origen dels focs-fullets a través d'al·lucinacions causades pel consum de determinats bolets. • Es comenta la curiosa anècdota (d'autenticitat dubtosa) que vincula la inspiració de Peyo, creador dels Barrufets, amb aquests boscos. Genis dels Pirineus i la Vall d'Aran • L'Aerolet: Un esperit malèfic o burlesc desterrat a la Vall d'Aran durant la creació del món. • Gegant Mandrònius: Un mite positiu, defensor dels indígenes davant la conquesta romana, que representa la resistència local.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Músiques de Santa Tecla: El nou CD i tradicions sonores
La Banda Sonora de les Festes de Tarragona En aquesta edició del programa, l'expert Jordi Bertran ens apropa a les tradicions musicals de Santa Tecla a través del llançament del segon volum del CD editat conjuntament amb la revista Folk. L'episodi analitza l'evolució dels instruments i les melodies que defineixen la identitat tarragonina, des del flabiol medieval fins als pasdobles més moderns. Actualitat de les Festes • L'Estand de les Festes canvia d'ubicació a la Rambla Nova (prop del Balcó del Mediterrani) per evitar coincidències amb el mercadet. • Es destaca la complexitat logística de gestionar el marxandatge de 22 entitats de la ciutat. Peces Clau i Recuperació Històrica • El Ball de Valencians: Una melodia d'en Ramon Bonet (1860) que representa l'origen dels castells. Utilitza els instruments més primitius: flabiol, tamborí i sac de gemecs. • Marxa de Ministrers: Una peça de nova creació de Marcel Casellas (1999) per a la Cucafera, inspirada en les antigues cobles municipals. • La Retreta: Una peça històrica recuperada que s'utilitzava per marcar el canvi entre la tarda i la nit en els rituals festius. • Cercavila del Lleó: Una marxa inèdita enregistrada per la banda d'Artajona que combina el so de la banda amb la gralla. L'Himne Oficiós de la Festa "L'Amparito Roca s'ha convertit en un himne de la festa (...) algun any haurem de fer que sigui la protagonista real." Es discuteix l'origen de l'Amparito Roca com un pasdoble d'origen taurí que, gràcies a l'impuls de la Colla Jove i l'Orquestra Plateria, s'ha fossilitzat com el gran referent sonor de Santa Tecla. Finalment, es fa una crida al civisme durant la Baixada de l'Àliga el dia 21, per tal que la massificació no perjudiqui la tasca de les bandes de música.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
24'
Solsona i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
La Festa de Solsona: Tradició i Ritual al Nord L'especialista Jordi Bertran ens endinsa en la Festa Major de Solsona, celebrada en honor a la Mare de Déu del Claustre. Tot i que sovint queda eclipsada per la proximitat de la Patum de Berga, aquesta celebració manté una estructura i uns elements singulars que la fan única a la geografia catalana. Origen i Context Històric • La festa neix a partir d'un fet extraordinari l'any 1653, que va potenciar la devoció a la Mare de Déu, una talla romànica del segle XII considerada una de les millors del món. • L'estructura actual es fixa l'any 1675 i s'ha mantingut pràcticament intacta fins avui dia. • Se celebra els dies 7, 8 i 9 de setembre, formant part del cicle de Mare de Déus trobades. Elements del Seguici i Persontages Clau • Els Ossos: Són els personatges més antics i curiosos (documentats des de 1431). Actuen com a esperriots, obrint pas al seguici i fent tasques d'ordre amb un caràcter burlesc. • Trabocaires: Solsona ha mantingut la tradició dels trabucs de forma ininterrompuda, sent un dels pocs llocs on no es va perdre mai. Són els encarregats de les matinades a cop de tro. • La Tronada: Similar a la de Reus, però amb un format més primitiu on els morters es connecten amb un fil de pòlvora directament a terra. • Balls de Bastons: Tenen la particularitat d'actuar com a escorta directa de la figura eclesiàstica, un fet que només es repeteix a Cardona. Rituals i Curiositats "La seqüència ritual és una estructura que tothom coneix i que es repeteix any rere any, donant identitat a la població." • L'encesa de teia: Durant la nit de la vigília, els carrers del nucli antic s'il·luminen exclusivament amb talleres de teia, recreant la il·luminació pública d'època medieval i moderna. • El tercer dia: L'any 1900, el Vaticà va concedir el dia 9 de setembre com a festivitat addicional sota petició directa de la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
20'
Els gojos: tradició, història i cultura popular
Els gojos: Entre la devoció i la identitat popular El programa analitza la figura dels gojos, una forma de cant popular amb arrels profundes en la cultura catalana. Aquest gènere, que té el seu origen en l'edat mitjana, ha evolucionat des de la lloança a la Mare de Déu fins a convertir-se en un element clau de les festes majors, destacant especialment els casos de Vilafranca del Penedès (Sant Fèlix) i Tarragona (Santa Tecla). Origen i evolució del gènere Segle XII: Apareixen els primers textos en llatí anomenats Gàudia, dedicats principalment a narrar les alegries i patiments de la Mare de Déu. Segle XV-XVI: El gènere s'estén a altres advocacions (sants i marededeus trobades) i s'utilitza com a pregària contra mals com la pesta o la sequera. Resistència cultural: Durant la mal anomenada decadència de la literatura catalana, els gojos van ser un refugi crucial per a la llengua i la literatura popular. Característiques formals i estètiques Valor iconogràfic: Els gojos s'imprimien en fulls sols caracteritzats per una capçalera amb la imatge del sant, orles decoratives i un text estructurat en cobles i una tornada. La tornada: És l'element que permet la participació de tota la comunitat, ja que és la part que tothom sap i canta alhora. Musicalitat: Tot i que el text s'imprimia, la melodia es transmetia de forma oral durant segles, fins a les transcripcions modernes. Els gojos a les Festes Majors actuals L'episodi destaca dues maneres d'entendre aquest cant: Vilafranca (Sant Fèlix): Un model altament participatiu on representants de tota la societat (castellers, diables, balls) formen una coral específica per al 30 d'agost. Tarragona (Santa Tecla): Una versió més institucionalitzada interpretada per l'Escola Cantorum a la Catedral, però que manté una tornada oberta a tota la ciutadania. "Els gojos són un dels elements més viscuts, sentits i recomanables de la Festa Major."
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
27'
La Cordà de Paterna: Orígens, Evolució i Ritual del Foc
Introducció a la Festa de la Cordà L'episodi d'avui se centra a Paterna (País Valencià), que celebra la seva manifestació pirotècnica més emblemàtica: La Cordà. Aquest acte té lloc el darrer diumenge d'agost en honor a Sant Vicent Ferrer, el Santíssim Crist de la Fe i Sant Roc. Orígens Històrics i Evolució del Nom El terme prové del concepte de cordada, ja que antigament els elements pirotècnics penjaven d'una corda: • Precedents europeus: Es documenta un efecte similar a Trento l'any 1549, amb una gran esfera de fusta que explotava alliberant coets. • Connexió tarragonina: A Tarragona es coneixia un efecte idèntic anomenat Moro de Foc, documentat fins al 1862. • El Bouet: Era la peça central que penjava d'una corda a l'inici de la festa, plena de coets que creaven una gran bola de foc. La Professionalització i el Pas a l'Amateurisme Durant el segle XX, la festa va passar de mans de pirotècnics professionals a mans de colles d'aficionats (tiradors). Aquest canvi va comportar un increment de la participació i de la necessitat de regulació: "Passem del professional a l'amater, i aquest acaba topant amb la legislació, dictant normatives que afecten la seguretat." El Ritual i la Pirotècnia Actual Avui dia, l'esdeveniment s'ha transformat en una activitat d'extrema intensitat: Seguretat i Indumentària • Els participants utilitzen monos de cuir, cascos amb reixeta (estil apicultor) i tovalloles mullades sota la roba per protegir-se dels impactes i la calor. • L'acte principal es realitza dins d'una gàbia metàl·lica de 120 metres de llarg per protegir el públic. Xifres Impactants • Es disparen uns 50.000 coetons en només 20 minuts. • Això suposa una ràtio de 28 explosions per segon. • Participen aproximadament 200 persones (tiradors i ajudants). Tipus de Coets • Coetó o Coet Borratxo: Sense rumb fix, gira de forma caòtica. • Femelleta: Un coet criador que genera noves explosions des del seu propi cos.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
28'
Els Grups Convidats a les Festes de Sant Magí
Introducció a la Festa Major de Sant Magí El programa d'avui se centra a desgranar les claus de la festa major d'estiu de Tarragona, Sant Magí. A través de la conversa, s'analitza l'evolució històrica d'aquesta celebració, que va agafar una gran embranzida a partir de la Guerra del Francès i el procés de reconstrucció de la ciutat durant el segle XIX. Origen i Singularitat Històrica • La devoció a Sant Magí es va potenciar per la llegenda del sant apagant la metja dels francesos al baluard que porta el seu nom. • A diferència de Santa Tecla, la Catedral de Tarragona no té un paper central en aquesta festivitat, ja que la processó s'estructura fora de l'àmbit eclesiàstic oficial de la seu. • Des de la recuperació dels 150 anys de la processó, s'ha instaurat el costum de convidar elements festius que no existeixen actualment a la ciutat, però que tenen vincles històrics amb el territori. Detall dels Grups Convidats d'Enguany Aquesta edició compta amb quatre representacions singulars que enriqueixen el seguici: El Ball de Panderos i el Ball de la Rosaura • Ball de Panderos (Vilafranca): Un grup amb una llarga trajectòria al Penedès i al Camp de Tarragona. Se sap que el ball va actuar intermitentment a la ciutat des del segle XIX, possiblement introduït per influència aragonesa. • Ball de la Rosaura (Calafell): Es tracta d'un ball parlat de bandolers i "sang i fetge". Aquest ball era molt popular al segle XIX i va ser descrit per autors com Pin i Soler i Francesc Palaí i Britz. "Sant Magí és una festa que neix en un moment difícil per a la ciutat, una ciutat molt destruïda que s'anirà remuntant al pas dels anys." Falcons i Tradició Eqüestre • Falcons de Vilafranca: Representen una tradició d'origen gimnàstic centre-europeu (Sokol) introduïda a Catalunya als anys 30. Jordi Bertran destaca la seva connexió amb el món casteller, especialment en l'execució de l'aleta. • Societat de Sant Antoni (Vilanova i la Geltrú): Participen portant el panó de la ciutat a cavall. Aquesta col·laboració emfatitza la importància històrica de les cavalleries en la baixada de l'aigua de Sant Magí. El paper del cavall a la festa • Es destaca la vinculació iconogràfica dels animals amb el sant: des del Magí de les Timbales fins a les mules que baixaven els 4.000 litres d'aigua de la Brufaganya.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Peret i els 50 anys de la rumba catalana
L'homenatge al rei de la rumba: Peret Aquest episodi realitza un recorregut per la trajectòria de Pere Pubill i Calaf, conegut universalment com a Peret, coincidint amb el 50è aniversari de la rumba catalana. Es destaca la seva figura no només com a artista, sinó com un mite i icona del patrimoni cultural, especialment per a la comunitat gitana. Orígens i l'invent del ventilador • Peret es reivindica com l'inventor indiscutible de la rumba, una variant del flamenc que sovint ha estat rebutjada pels puristes. • Se li atribueix la creació de la tècnica del ventilador, que consisteix a utilitzar la guitarra com a instrument de percussió mentre es toquen les cordes. • Va començar al món de l'espectacle amb només 12 anys, formant el duet Los Hermanos Montenegro. Evolució artística i compromís social • El programa analitza com Peret va passar de ser una figura estigmatitzada per la seva presència constant a Televisió Espanyola durant el franquisme a ser reivindicat per generacions posteriors i músics internacionals com David Byrne. • Es destaca el seu ús del caló i del català en temes memorables com "> El mig amic", dedicat al seu pare. • En la seva etapa més recent, Peret ha mostrat una faceta més crítica i social, abordant temes com la doble moral respecte a la prostitució o les pressions estètiques sobre les dones. "El Peret ha transcendit la comunitat gitana per esdevenir patrimoni d'aquest país." Retirada i retorn de la llegenda • Es repassa el seu període d'allunyament dels escenaris per unir-se a l'Església Evangèlica de Filadèlfia i el seu retorn triomfal a les Olimpíades de Barcelona 92.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
20'
Tanabata: La llegenda dels estels i el mar del Japó
En aquesta conversa, Jordi Bertran ens convida a descobrir el Tanabata, una festivitat tradicional japonesa que té lloc al juliol i que ens connecta amb la mitologia astral d'Orient. Tot i la distància física, es destaquen els paral·lelismes culturals entre les tradicions mediterrànies i les orientals. La Llegenda d'Orihime i Hikoboshi El cor d'aquesta festa és la tràgica i bella història d'amor entre la filadora (la filla de l'Emperador de Jade) i el bober (un jove pastor de bous). L'encontre: Gràcies a un bou màgic i l'estratagema de robar un vestit volador, el bober i la princesa s'enamoren i formen una família a la Terra. La separació: Quan la princesa torna al cel, l'Emperador de Jade els separa pel Riu Celestial (la Via Làctea), impedint que estiguin junts a causa de les seves obligacions. El retrobament anual: Només un cop a l'any, el setè dia del setè mes, unes garses formen un pont amb les seves ales perquè els amants es puguin reunir. Simbolisme i Celebració Moderna La festa no és només un relat, sinó una pràctica viva plena de rituals: Elements rituals: Els infants guarneixen canyes de bambú amb papers de colors, campanetes i desitjos escrits. Conexió celeste: Es llencen focs d'artifici per il·luminar la trobada dels estels als dos extrems de la Via Làctea. Similituds amb Catalunya: S'estableixen comparacions curioses entre la figura de la filadora i personatges romans o les dones d'aigua, així com amb la tradició de Santa Llúcia pel que fa al domini de la costura. "El Tanabata és una manera que té el món oriental per explicar als més petits el firmament i per què els estels estan on estan." Finalment, es reflexiona sobre com la contaminació lumínica a Occident ens ha fet perdre el costum de mirar el cel, a diferència del Japó, on la ritualització de la natura encara uneix el cel i la terra.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
20'
La Festa de les Santes de Mataró: Tradició i Música
Introducció a Les Santes de Mataró L'episodi explora la riquesa cultural i tradicional de la Festa Major de Mataró, coneguda com Les Santes (Juliana i Semproniana). Aquesta celebració, que té els seus dies centrals del 24 al 29 de juliol, destaca per la seva combinació de devoció religiosa, figures folklòriques i una identitat musical molt marcada. Figures i Bestiari Popular La Mumerota i la Mumeroteta: El bou de Mataró, inicialment vinculat al carnaval i incorporat a la festa gran des del 1979. En Robafaves i parella: Gegants emblemàtics amb gran continuïtat històrica (datats cap al 1851), sovint comparats per la seva època amb els gegants de Tarragona. En Maneló i la Toneta: Els gegantons que completen les dues parelles de la família de gegants de Mataró. Elements Musicals i Rituals El Flaviol i el Tamborí: Es destaca l'ús del flaviol, un instrument ancestral que permet a un sol músic portar el pes de la melodia i la percussió, donant un so atàvic a la festa. El Bequetero: Un pas doble d'origen valencià popularitzat a Mataró que genera un gran esclat de joia durant la nit del 25, amb el cèlebre ritual de comptar fins a 15. La Missa de les Santes: Una peça de l'any 1848 descrita com a operística i exuberant, lluny de l'austeritat religiosa convencional. "No n'hi ha prou": El crit de guerra dels infants perquè els gegants no es retirin a l'Ajuntament i continuïn ballant. Curiositats Històriques "El 1852, el Vaticà va oficialitzar el patronatge de les Santes sobre Mataró, fruit de la devoció popular i els miracles atribuïts a les seves relíquies." El text també esmenta la curiosa rivalitat històrica amb Sant Cugat per la possessió de les relíquies i les similituds estructurals amb les festes de Tarragona, com el Castell de Focs a la platja i el cartell de "Glòria a les Santes".
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
20'
Sant Cristòfol i Santa Rosalia: Històries de Sants
Sant Cristòfol: El Gegant Portador de Crist Jordi Bertran repassa la llegenda de Sant Cristòfol, conegut originalment com a Rèproga, un home de dimensions gegantines que vivia a la Palestina del segle III. La seva història es defineix per la recerca del més poderós: Inicialment va servir un rei, però en veure que aquest temia el diable, va decidir servir el Dimoni. Posteriorment, en descobrir que el diable temia la creu, va buscar Déu sense èxit fins que trobà un ermità. L'ermità el va instar a servir els altres ajudant-los a travessar un riu cabalós carregant-los a coll. El moment culminant de la seva hagiografia és quan un nen petit li demana passar el riu durant una tempesta. Malgrat la seva petitesa, el nen pesava de manera extraordinària, i en arribar a l'altra riba, es revelà com a Jesucrist: "Tu peses més que el món sencer, perquè jo he fet el món." Aquest fet li donà el seu nom definitiu: Cristòforus (el portador de Crist). Patronatges i Tradicions Modernes Automobilistes: Tot i ser un patronatge modern (segle XX), s'ha consolidat per la seva funció de traginer i transportista. Tradicions: Es diu que qui es banya el dia de Sant Cristòfol no morirà ofegat. També és típic el postre del "volant de Sant Cristòfol", una massa de brioix amb fruita confitada. La Festa del Quadre de Santa Rosalia L'episodi també destaca la celebració votiva a Torredembarra cada 15 de juliol. Aquesta festa no celebra directament la santa (que és al setembre), sinó el miracle del quadre: L'any 1640, una gran pesta assolava la vila. Un pelegrí va indicar que en unes golfes del carrer Cavallers de Tarragona hi havia un quadre abandonat de Santa Rosalia que salvaria el poble. Després de trobar-lo ple de pols a la casa del comerciant Sarraïma, es va fer una processó fins a Torredembarra i la plaga va remetre. Actualment, la imatge és passejada en processó pels carrers de la vila, mantenint viva una tradició que connecta la història, la fe i els vincles entre els pobles de la Mediterrània.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
L'Escola de la Festa: Campus de Cultura Popular
Introducció a la Vila de Llívia L'episodi comença explorant la singularitat de Llívia, una vila catalana que conforma un enclau dins del territori francès. Aquesta situació històrica es deu al Tractat dels Pirineus, on Llívia va mantenir la seva sobirania espanyola per la seva categoria de Vila, ja que l'acord només contemplava la cessió de pobles. FESCAT: L'Escola de la Festa Es presenta el FESCAT, un campus de cultura popular organitzat per la Generalitat de Catalunya que celebra el seu desè aniversari. Aquest esdeveniment funciona com una universitat d'estiu de la festa i es divideix en diverses seus especialitzades: • Llívia: Seu central amb activitats transversals. • Esterri d'Àneu: Especialitzada en la dansa tradicional. • Horta de Sant Joan: Centrada en els jocs tradicionals. • Torroella de Montgrí: Dedicada a la música popular. Àmbits Formatius i Continguts El campus no només és per a professionals de la gestió cultural o mestres, sinó que està obert a qualsevol persona major de 18 anys interessada en la tradició des d'una vessant contemporània: • Artesania aplicada: Com l'ús de la palma o el vimet en l'art contemporani. • Arts escèniques: L'estudi del paper del còmic i personatges satírics com el Dimoni o els Pastorets. • Món del circ: Tècniques de malabars i màgia popular, amb la participació d'experts com el mag Gilbert Trillas. • Jocs i esport: Des de les bitlles fins a jocs de taula històrics com la botifarra. La Música i l'Acordió Diatònic Un dels pilars d'enguany és el monogràfic sobre l'acordió diatònic, descrit com l'eix sonor dels Pirineus. Es tracta la seva evolució des del ball tradicional fins a les barreges modernes amb bases electròniques i DJ. "El so dels Pirineus és un so comú, i l'acordió és possiblement un dels elements que aglutina més tot això." Reflexió sobre la Comunicació Finalment, es discuteix la relació entre la cultura popular i els mitjans de comunicació, destacant la necessitat de portar aquests temes a tots els públics i no només als especialistes, posant com a exemple l'èxit de les falques radiofòniques basades en crits i cançons antigues.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
Pirotècnia galaicoportuguesa i l'ús responsable del foc
Tradició Pirotècnica del Nord de la Península Jordi Bertran analitza les característiques diferencials de l'escola pirotècnica galaicoportuguesa en comparació amb la tradició mediterrània. Mentre que al sud predomina el tró i la potència sonora (influència andalusina i musulmana), al nord l'element central és el color i l'estètica. Característiques Tècniques de l'Escola del Nord • L'ús del coató (coet de canya): Una tècnica tradicional que consisteix a col·locar el material pirotècnic a l'extrem d'una canya. Tot i que ha estat substituït per les carcasses en molts llocs, a Galícia i el País Basc encara es manté com a element distintiu. • El color versus el so: Es descriu el foc gallec com el "foc de les meigues" (bruixes), caracteritzat per ser més silenciós, visual i basat en el desplaçament lent d'elements en l'aire. • Elements singulars: Els coneguts com a paracaigudes o "cuquets" (llums intermitents que cauen lentament) són fabricacions típiques de la zona gallega que s'han globalitzat. El Debat sobre l'Ús de la Pirotècnia Arran de la festivitat de Sant Joan, el podcast inclou una reflexió crítica sobre la seguretat i la convivència: • Responsabilitat: Es posa l'èmfasi no en la prohibició, sinó en l'ús racional i l'aprenentatge. Es denuncia la manca de supervisió d'alguns pares amb els menors. • Globalització i qualitat: La introducció massiva de productes de baix cost, principalment de la Xina, ha augmentat la varietat però també els riscos per la pèrdua de l'aprenentatge progressiu que garantien els productes més autòctons. "No es tracta de prohibir, es tracta de fer-ne un ús racional i d'adequar el producte a l'edat de qui l'utilitza." Excepcions i Espectacles de Referència Es destaca la Descarga de Cangas del Narcea a Astúries (16 de juliol) com una excepció a la norma del silenci del nord, on es llencen més de 60.000 voladors en pocs minuts, creant un estrèpit ensordidor en honor a la Verge del Carme.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
Tast de tradicions: Cireres, Herbes de Sant Joan i el Marraco
Tradicions Gastronòmiques i Culturals de Juny L'episodi d'avui realitza un pica-pica cultural sobre diferents aspectes de la cultura popular catalana que emergeixen amb l'arribada del mes de juny, un període marcat pel canvi i les festes al carrer. La Polèmica de les Coques de Cireres Es discuteix la importància de les cireres en aquest calendari festiu, destacant: • Les Jornades Gastronòmiques de Caldes de Montbuí, on se celebra un concurs de menjar cireres. • La reivindicació de la coca de cireres com un producte d'aprofitament estès per tot el territori, qüestionant l'exclusivitat que sovint s'atorga a Reus. • La llegenda tarragonina del Negritu, personatge del seguici popular que es descriu com un devorador d'aquestes coques. El Poder de les Herbes i les Trementinaires Amb la proximitat de Sant Joan, el programa aprofundeix en el món de la botànica popular: • Aromatització de fogueres: El costum de llançar herbes aromàtiques al foc per perfumar l'ambient, una tradició encara viva a la Vall de la Vansa i Tuixent. • L'ofici de trementinaire: El paper històric de les dones que recollien herbes per elaborar remeis casolans i trementina, transmetent el coneixement de generació en generació. • Farmàcia popular: Es repassen remeis basats en l'espígol (per a les fregues), la valeriana (per als nervis) o la curiosa cagamuja (un laxant natural potent). El Centenari del Marraco de Lleida Es ret homenatge a la figura de Lo Marraco, el drac gegantí de Lleida que celebra 100 anys: • El seu origen es remunta a una broma d'una colla que va muntar una estructura de fusta sobre un cotxe de morts. • A diferència d'altres dracs, el Marraco no llança foc, sinó que fa brams apocalíptics a través d'una mena d'altaveu primitiu. • La llegenda de la postguerra deia que s'alimentava dels infants que no es portaven bé. "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any."
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
27'
El Fado i les Festes de Sant Antoni a Lisboa
Introducció a la Cultura Portuguesa L'episodi explora la riquesa de les tradicions de Lisboa, centrant-se especialment en la celebració de les festes de Sant Antoni i l'evolució musical del Fado. Les Festes de Sant Antoni a Lisboa Durant el mes de juny, la capital portuguesa es transforma amb una sèrie d'esdeveniments populars: • Les Sardinades: L'olor a sardina rostida invadeix els barris històrics com l'Alfama. • Els Casaments de Sant Antoni: Des del 1958, l'Ajuntament sufraga el casament de parelles amb pocs recursos, incloent-hi l'aixovar i la lluna de mel. • Les Marxes Populars: Una desfilada competitiva entre barris amb coreografies i lletres satíriques sobre l'actualitat. Origen i Evolució del Fado El fado és definit com la cançó per excel·lència del món portuguès, amb una naturalesa melancòlica i fatalista. • Etimologia: Prové del llatí fatum, que significa "destí". • Teories sobre l'origen: S'especula amb influències berbers, de la música de joglars medievals o de les mudinyes d'origen brasiler portades pels esclaus. • Diferències regionals: El fado de Coimbra, d'arrels universitàries i cantat principalment per homes, es diferencia del fado més portuari i popular de Lisboa. "Tot això existeix, tot això és trist, tot això és el fado." Figures Emblemàtiques Es repassen les trajectòries de grans intèrprets que van portar el gènere a la seva màxima esplendor: • Amàlia Rodríguez: La gran diva que va internacionalitzar el fado des d'uns orígens molt humils. • Dulce Pontes: Representant de la renovació del gènere a finals del segle XX. • Mariana Silva: Un exemple de precocitat, començant a cantar en cases de fado amb només deu anys sota permisos especials.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
17'
La llegenda del Timbaler del Bruc i el seu context històric
El Timbaler del Bruc: Entre la història i el mite L'expert Jordi Bertran ens apropa a la figura del Timbaler del Bruc, una de les icones més potents de la cultura popular catalana. Tot i ser conegut per la seva vinculació amb el poble del Bruc, l'origen del personatge real s'atribueix a Isidre Llucà i Casanovas, nascut a Santpedor (Bages). La seva història neix en el context de la Guerra del Francès (1808-1814), marcant un punt d'inflexió en la resistència contra l'exèrcit de Napoleó. Context històric i militar La batalla va tenir lloc el juny de 1808, en un moment de gran inestabilitat política per l'abdicació de la monarquia espanyola i la imposició del domini napoleònic. Catalunya patia una crisi econòmica severa, amb situacions de fam extrema com la de la "sopa boba" a Manresa. Guerra de guerrilles: El terreny muntanyós de l'Anoia i el Bages va facilitar un tipus de combat basat en la sorpresa i els escamots, allunyat dels estàndards dels grans exèrcits. Forces catalanes: Formades per soldats regulars, el Sometent (civils armats), voluntaris i el suport d'un regiment suís (Wimfen). El General Chabran: Un militar francès conegut per la seva crueltat, que ha estat immortalitzat com un personatge maligne en la cultura popular, especialment en el món geganter del Penedès. La llegenda del Timbaler El mite explica que un jove, utilitzant un timbal de festa major, va aconseguir derrotar les tropes franceses gràcies a l'acústica de les muntanyes de Montserrat. "El ressò de les muntanyes va provocar aquesta sorollada que semblava que hi hagués un exèrcit potent, fent recular les tropes napoleòniques." La commemoració actual Actualment, el poble del Bruc celebra la Fira de la Guerra del Francès la primera setmana de juny. Aquesta festa inclou: Recreacions històriques: Participació de grups de fusellers i regiments d'arreu de l'estat i també francesos. Concentració de timbals: Una trobada multitudinària per recordar l'element identitari de la llegenda. Fira d'oficis: Una mostra d'artesania i elements militars de l'època.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
24'
Passió i seguretat en els grans esdeveniments festius
La dicotomia entre la passió i la seguretat L'episodi explora la difícil convivència entre l'esperit festiu i les normatives de seguretat en els esdeveniments multitudinaris actuals. A mesura que les festes han crescut en complexitat i assistència, la regulació s'ha tornat més estricta, sovint xocant amb la naturalesa mateixa de la tradició. Desajustos de la legislació vigent L'expert Jordi Bertran assenyala que la legislació actual a Catalunya no s'ha adaptat correctament a la realitat de la cultura popular: • Moltes celebracions tradicionals, com les cavacaldes de reis o els carnavals, serien tècnicament il·legals amb la llei a la mà. • Els vehicles motoritzats de les rues sovint no compleixen les normatives de circulació estàndard. • Hi ha una manca de consulta als col·lectius professionals (gestors culturals, artistes de circ, etc.) durant la redacció de noves lleis. El patrimoni com a excepció S'analitza com certs esdeveniments sobreviuen gràcies a l'empara del Patrimoni Immaterial de la UNESCO o lleis de patrimoni cultural: • El Misteri d'Elx: utilitza maquinària medieval no homologada i nens que actuen en altura sense arnesos moderns. • Les processons marineres: on les barques de pesca transporten civils, superant la tripulació autoritzada. "Si ens posem estrictes amb els temes de seguretat, hi haurà un moment que perdrem el món de vista i ens avorrirem mortalment." Responsabilitat i gestió de riscos En cas d'accident, la figura de l'organitzador (sigui un ajuntament o una entitat privada) és qui n'assumeix la responsabilitat legal. Es destaca la importància de la prevenció i l'anàlisi de casos tràgics com el de la Patum de Berga per subratllar la necessitat de plans d'actuació coordinats entre els diferents cossos de seguretat (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i seguretat privada).
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
25'
Begudes de la terra i cultura popular
Introducció a les bogudes tradicionals L'episodi explora la riquesa de les begudes tradicionals als Països Catalans, desmitificant la idea que la cocteleria és només un fenomen modern o d'importació. S'analitza com la cultura popular està intrínsecament lligada al consum de determinats licors i combinats que defineixen la identitat de diversos territoris. Els licors i la seva procedència Es fa un recorregut geogràfic pels licors més emblemàtics de la nostra geografia: • Ratafia: Característica de la zona de la Garrotxa i Olot, elaborada amb nous i herbes. • Herbes Mallorquines: Presents a totes les bodegues de Mallorca, amb variants seques i dolces. • Cafè Licor: Típic de l'Alcoià, utilitzat sovint en festes de Moros i Cristians. • Muscat: Molt estès a la Catalunya Nord (Rosselló). • Palo: Un licor dens i fort també originari de Mallorca. La tradició de la destil·lació El programa destaca que aquestes begudes no són productes industrials sense ànima, sinó el resultat de processos històrics: "Ramon Llull, un savi més que un escriptor, ja ens parlava dels processos de destil·lació a l'edat mitjana." Es posa èmfasi en la producció artesanal i, de vegades, gairebé clandestina, com l'aiguardent de Prat de Comte o d'Horta de Sant Joan, que han lluitat contra normatives estrictes per sobreviure. Combinats i begudes de festa S'analitzen les barreges que han guanyat popularitat gràcies a les festes majors: • Mamadeta: El combinat de Tarragona amb Chartreuse i granissat de llimona. • Barreja i Maumau: Clàssics de la Patum de Berga (anís amb moscatell, o vermut amb gasosa). • Pomada: La combinació menorquina de Gin Xoriguer amb llimona. • Plis-plai i Mentideta: Variants del cafè licor a les festes del sud. El món del cafè i la curiositat del 'Carajillo' Finalment, es discuteix la terminologia del cafè (cigaló, perfumat, tacat) i s'explica una possible etimologia catalana de la paraula carajillo que provindria de l'expressió "ara guillo" (marxo ràpid), desmentint que sigui necessàriament un castellanisme.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
26'
Història i evolució del circ: de l'antiguitat al circ modern
Evolució i orígens del món del circ El programa explora la fascinant trajectòria del circ, analitzant com s'han fusionat les tradicions orientals i occidentals per crear l'espectacle que coneixem avui dia. Des de les habilitats de l'antiga Grècia fins a les grans produccions contemporànies, el circ ha estat un mirall de l'evolució social. Els fonaments històrics • L'antiguitat: A l'època grecorromana ja existien especialistes en malabars, gimnàstica i doma d'animals (com ossos i mones). Cal diferenciar, però, que a Roma el circ era principalment l'espai per a les curses de cavalls, mentre que les lluites d'habilitat es feien a l'amfiteatre. • L'edat mitjana: L'espectacle es trasllada al carrer amb una forta presència de la gimnàstica i l'acrobàcia. Els artistes eren sovint vistos amb recel per l'Església, que els associava amb forces sobrenaturals o "del mal". El naixement del circ modern El punt d'inflexió es produeix a finals del segle XVIII: "Philip Astley va ser el primer a crear l'escenari circular de 13 metres de diàmetre, definint així l'estructura del circ modern." • Philip Astley: Militar anglès que a París (1783) i Londres va conceptualitzar la pista rodona, originalment dissenyada per a exhibicions de cavalleria o circ eqüestre. • El salt als Estats Units: A partir de 1825 neix el concepte de circ volant (itinerant) amb l'ús de la vela (carpa). Als EUA s'introdueix el component zoològic massiu, amb figures com Barnum & Bailey que arribaven a exhibir desenes d'elefants simultàniament. Disciplines i personatges clau • Trapezi i Fonambulisme: Jules Léotard va crear el trapezi volant el 1859, el mateix any que Blondin va creuar les cascades del Niàgara. • Els Pallassos: Es distingeixen el Clown (el llest), l'August (el tonto/destraler) i l'Exèntric (la figura que se'n riu de tots). • La doma de feres: El 1888 s'inventa la gàbia integrada a la pista central, permetent l'entrada de lleons en l'espectacle de manera segura per al públic. El Nou Circ i l'actualitat A partir dels anys 70, sorgeix a França el Nou Circ, que prioritza la creativitat, l'expressió corporal i el fil dramàtic per sobre del "més difícil encara". Exemples d'aquesta evolució són el Cirque du Soleil o el Cirque Tziganne.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
20'
La festa de Besac i l'origen de Buda
Introducció a la festa de Besac En aquest episodi, s'explora la festivitat de Besac (també coneguda com Wesak), una de les celebracions més importants del budisme que commemora la il·luminació de Buda. Tot i que s'allunya de l'àmbit geogràfic mediterrani, el programa analitza les profundes connexions simbòliques entre aquesta tradició oriental i el cristianisme. La figura de Siddhartha Gautama El resum detalla la transició vital de Siddhartha Gautama, un príncep de l'Índia nascut cap a l'any 563 a.C., que va abandonar una vida de riquesa per cercar el sentit del dolor i la mort. Segons la tradició: El seu naixement va ser precedit per un somni profètic de la reina Maia sobre un elefant blanc. Va créixer aïllat del patiment per ordre del seu pare, fins que va descobrir els quatre signes: un vell, un malalt, un mort i un monjo. Aquest descobriment el va portar a la Gran Renúncia, tallant-se els cabells i adoptant una vida ascètica. El camí cap a la il·luminació Siddhartha va comprendre que ni el luxe extrem ni l'ascetisme rígid eren el camí correcte, introduint el concepte del punt mitjà a través d'una paràbola musical: "Les cordes massa tenses es trenquen, les massa fluixes no sonen; només les afinades permeten la música." Finalment, després de superar les tres temptacions de la deessa dels somnis (la carn, el poder i la por), va assolir la condició divina de Buda (el gran mestre) sota la lluna plena de maig. Tradicions i celebració La festa de Besac es caracteritza per la seva austeritat i senzillesa. Els fidels realitzen ofrenes de flors i fruites en temples o petits altars familiars, recordant el moment en què la condició humana va transcendir cap a la il·luminació espiritual.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
27'
Gato Pérez i la seva influència en la rumba catalana
La figura de Gato Pérez i el seu llegat L'episodi d'avui se centra en la figura de Gato Pérez, un personatge que, tot i no ser un sant, és considerat per molts una figura mítica i imprescindible de la història de la música popular a Catalunya. El programa repara un deute pendent amb l'artista argentí que va revolucionar la rumba. L'arribada a Barcelona i el context musical Gato Pérez va néixer a Buenos Aires el 1951 i va arribar a una Barcelona molt diferent de l'actual l'any 1966. La seva visió externa va ser clau per redescobrir i dignificar un gènere que estava sent instrumentalitzat pel règim: • La rumba era vista com un producte d'exportació estatal vinculat al turisme i al flamenc estandarditzat. • El Gato va saber captar l'essència de la rumba urbana dels nuclis gitanos de Gràcia i del carrer de la Cera. • La seva música barrejava la realitat del carrer amb un ambient cosmopolita. Influències i successors Durant la conversa s'analitza com la seva petjada va arribar fins a grups posteriors com Los Manolos, que van protagonitzar la revifada de la rumba durant el període olímpic. També s'esmenta la seva connexió amb la música de l'Orquestra Plateria i la seva capacitat per compondre per a altres grans veus. "Un xico piatxec que duia una gran curiositat... aprenia del carrer les qüestions fonamentals." Altres referents de la rumba El programa també fa un repàs d'altres noms clau del gènere que han aparegut en edicions anteriors per situar el Gato en el seu context: • Antonio González 'El Pescaïlla': figura central de la rumba de Barcelona. • Peret: el gran popularitzador del gènere. • Els germans Amaya i la rumba de Lleida (el Garrotín). • Moncho: qui interpreta temes compostos pel propi Gato Pérez, com l'emblemàtica peça Ebrios de soledad.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
24'
Sant Vicenç Ferrer: vida, miracles i llegat històric
Introducció a la figura de Sant Vicenç Ferrer L'episodi d'avui se centra en la figura de Sant Vicenç Ferrer, patró del País Valencià, coincidint amb la proximitat de la seva festivitat (el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua). Vicenç Ferrer va ser un personatge cabdal dels segles XIV i XV, d'origen familiar mixt (pare gironí i mare valenciana), conegut per la seva influència en l'església i la política de la Corona d'Aragó. Trajectòria religiosa i política Sant Vicenç va ser un frare dominic amb una gran capacitat de convicció, tot i trobar-se enmig de contextos convulsos: • Va ser un ferm defensor dels papes d'Avinyó durant el Sisme d'Occident. • Va actuar com a mestre i conseller de reis com Joan I i Martí l'Humà. • Se'l coneixia com l'Àngel de l'Apocalipsi pel seu discurs centrat en el penediment davant la fi del món. Un llegat moral i social controvertit El programa destaca facetes curioses de la seva intervenció social a València: • Va instar l'Ajuntament de València a regular la prostitució, creant un barri emmurallat i sistemes d'ajuda per a les dones que volguessin abandonar l'ofici. • Va ser un moralista extrem, criticant el joc, el luxe i fins i tot la depilació femenina. Miracles i devoció popular L'església li reconeix oficialment 873 miracles, molts d'ells documentats i amb un caire gairebé teatral o fins i tot esfereïdor: • El miracle de Morella: On es diu que va ressuscitar un nen que havia estat cuinat en una cassola per ser-li ofert com a tancat. • L'obrer suspès: A Barcelona, on va aturar la caiguda d'un paleta en l'aire mentre demanava permís al seu superior per fer el miracle. • L'escolanet del campanar: Ja després de mort, se li atribueix haver salvat un nen que va caure del campanar de la catedral de València durant una processó. Origen de les confraries i el Compromís de Casp "Sant Vicenç Ferrer és un dels veritables orígens de les confraries de la Setmana Santa." Segons Bertran, el sant anava acompanyat de grups de flagel·lants que feien penitència pública, donant peu a les primeres agrupacions de fidels que derivarien en les actuals confraries. Finalment, es discuteix la seva influència política en el Compromís de Casp, on la seva decisió va afavorir la dinastia castellana dels Trastàmera, un fet que alguns historiadors veuen com l'inici de la decadència política catalana.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
24'
La Setmana Santa de Múrcia i el llegat de Salcillo
Introducció a la Setmana Santa Murciana L'expert Jordi Bertran ens convida a un recorregut detallat per la riquesa patrimonial de la Setmana Santa de Múrcia, destacant especialment la figura de l'escultor barroc Francisco Salcillo en el marc del seu tercer centenari. La conversa se centra en les processons que tenen lloc des de la tarda del Divendres Sant fins al Diumenge de Resurrecció. La Processó dels "Pavos" i els Servites El Divendres Sant a la tarda destaca per la presència de confraries amb una forta identitat: • Confraria del Crist de la Misericòrdia: Coneguda popularment com "Els Pavos" pels colors granatosos del seu vestuari. Destaca la talla del Crist, d'una anatomia excepcional. • Confraria dels Servites: Una de les més antigues (segle XVIII), d'origen italià. Custodien la Verge de les Angústies, considerada l'obra més bella de Salcillo, que destaca pel seu patetisme i expressivitat. El Dissabte de Dol i l'Austeritat El dissabte és un dia de recolliment i silenci: • Es destaca la processó del Crist Jacent, una talla del segle XVI que evoca l'austeritat absoluta. • Els confrares desfilen amb vesta blanca, cucurulla rigorosa i sovint amb els peus descalços com a símbol de penitència. El Triomf del Diumenge de Resurrecció El diumenge el paisatge sonor i visual canvia radicalment cap a la festivitat: • Les bandes de música passen de ritmes fúnebres a melodies victorioses. • Apareix la figura del dimoni encadenat, capturat per angelets, simbolitzant el triomf del bé sobre el mal. • És una processó multitudinària i alegre, coneguda popularment com la Confraria del Dimoni. "Salcillo és l'escultor que humanitza les imatges i les fa creïbles per als il·lustrats, atorgant-los una dimensió de categoria artística més enllà de la creença religiosa." El Valor de Francisco Salcillo L'episodi subratlla que Salcillo va ser clau per a la transició de la Setmana Santa de l'Antic Règim cap a la modernitat. La seva capacitat per combinar el patetisme religiós amb detalls quotidians i bells (com els seus famosos angelets o carubins) va salvar moltes imatges de ser considerades simples supersticions, convertint-les en obres d'art universals.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
30'
La Setmana Santa de Múrcia i l'art de Francisco Salzillo
Introducció a la Setmana Santa Murciana Jordi Bertran ens convida a un viatge per les Terres Murcianes per descobrir una de les celebracions més emblemàtiques de l'Estat. Amb prop de 10.000 participants, 15 confraries i més de 85 passos distribuïts en 16 processons, Múrcia destaca per la seva intensitat litúrgica i, sobretot, pel seu incalculable valor artístic. Elements Identitaris i Tradicions La celebració no només és visual, sinó també sonora i social: • Els Auroros: Cordes de veus polifòniques acompanyades d'una campana que canten durant la nit del Dijous Sant i en altres moments clau del calendari. • Generositat popular: És tradició el repartiment de caramels, mones i ous durant el pas de les processons. • Riquesa artesanal: Més enllà de l'escultura, destaquen els brodats de gran complexitat tècnica que llueixen les imatges. El Dijous Sant: Silenci i Llegendes Aquesta jornada es caracteritza per una atmosfera de recolliment: • Crist del Refugi: Conegut com la processó del silenci. La seva imatge es va salvar miraculosament durant la Guerra Civil en una església que servia de refugi, originant la seva actual advocació. • Crist de la Humiliació: Una talla del segle XVII d'origen granadí que porta la creu de manera inversa, seguint una iconografia antiga del camí del Calvari. La Processó dels Salzillos Sens dubte, el punt culminant és el Divendres Sant a trenc d'alba. Aquesta processó és una de les manifestacions festives més importants del Mediterrani. L'obra de Francisco Salzillo (Segle XVIII) L'imaginer Francisco Salzillo va elevar la festa a la categoria de museu al carrer per protegir-la de les prohibicions il·lustrades de l'època. Alguns dels misteris més destacats són: • El Sant Sopar: Famós per portar viandes reals (fruita, peix i be) i una impressionant coberteria de plata. • L'Oració a l'Hort: Destaca per la figura de l'àngel i la tradició de buscar els seus dàtils per afavorir la fertilitat. • La Dolorosa: Diu la llegenda que el rostre és un retrat de la germana de l'escultor, marcada per una tragèdia familiar. "Quan el primer raig de llum es diposita sobre la cara de la Dolorosa de Salzillo, en aquell moment ha d'arrencar aquesta processó." L'Abuelo i la Mirada a l'Espectador La imatge titular de la confraria, el Nuestro Padre Jesús Nazareno (conegut com l'Abuelo), és la més antiga i prové d'Itàlia. Té la particularitat de mirar directament als ulls de l'espectador i posseeix un braç articulat que antigament s'utilitzava per beneir l'horta en èpoques de sequera.
Arxiu Sonor 2007 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2007
23'
La Passió de Vilalba dels Arcs: Tradició i Modernitat
La Passió a Vilalba dels Arcs El programa d'avui explora la singularitat de la Passió de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. A diferència de les passions de teatre d'interior, aquesta destaca per ser una representació d'exterior que ocupa els carrers, les places i fins i tot l'entorn natural i les muntanyes del municipi, creant una escenografia plàstica excepcional. Història i Evolució del Gènere • L'origen medieval: Les passions tenen un punt de partida molt antic, situat al segle XII. El referent més primitiu a Catalunya és el drama de les Tres Maries a Vic, representat originalment en llatí. • Del temple al carrer: Fins al segle XVI, les escenes se celebraven dins les esglésies. No obstant això, arran del Concili de Trento, es van prohibir les representacions a l'interior dels temples, fet que va traslladar el drama als carrers i a teatres a la italiana. • La llengua: El primer manuscrit en català data del 1330. Durant els segles XVII i XVIII, autors com Fra Antoni de Sant Jeroni van actualitzar els textos per fer-los més propers al poble sense perdre la llengua pròpia. Peculiaritats de Vilalba dels Arcs "La passió de Vilalba és una mica la versió del pre-Código de Vinci; se centra en el trencament de la visió canònica i en la gran presència de les dones." Aquest drama es caracteritza per una visió plural i humana: • La dimensió humana: Més que un acte místico-religiós, s'aborda com el drama universal entre una mare i un fill. • L'estètica del Jesús rural: Es trenca amb la iconografia clàssica de l'home ben plantat per presentar un Jesús amb aspecte de pagès, castigat pel sol i el treball al camp, dotant-lo d'un origen rural coherent amb la Terra Alta. • Participació comunitària: Dels 700 habitants del poble, uns 150 hi participen directament, i pràcticament tota la vila s'hi implica mitjançant vestuari, logística o oferint productes locals com els cocs. Horaris i Ambientació La representació ofereix dues experiències diferenciades: • Tarda: Dissabte anterior al Diumenge de Rams a les 17:00h, aprofitant la llum natural i la posta de sol. • Nit: Dijous Sant a les 21:30h, amb una atmosfera íntima creada per la il·luminació amb teies.