Tots els episodis

62695 episodis disponibles

episodis

44305-44328 de 62695

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Cicles Formatius de Mecanització a l'Institut Comte de Rius
Introducció a l'Espai d'Estrena L'espai Eines s'estrena per difondre el valor de la formació professional a Tarragona, adreçat tant a joves com a adults que volen reciclar-se o adquirir noves competències. El Cicle de Mecanització L'Institut Comte de Rius protagonitza aquest primer episodi, destacant la seva oferta en fabricació mecànica: • Procés d'aprenentatge: Els alumnes comencen amb eines manuals, passen a màquines semiautomàtiques i acaben amb l'ús del Control Numèric per Computadora (CNC). • Objectiu principal: Aprendre a transformar materials per crear peces utilitzables en muntatges o unitats puntuals. • Continguts transversals: Inclou nocions de soldadura i formació en gestió per a l'autoocupació. La Dualitat Escola i Empresa Un dels pilars del cicle són les 400 hores de pràctiques en centres de treball de l'entorn tarragoní: • Convinis estratègics: Empreses com Motorrents i Gambilatel col·laboren activament com a formadores. • Contractació real: Molts alumnes, com el cas del Marc Casas, acaben sent contractats per l'empresa on han fet les pràctiques. • Seguiment: El tutor de l'escola i el de l'empresa avaluen conjuntament el progrés a través d'un llibret de pràctiques. Orientació i Itineraris Acadèmics Es destaca que la formació professional no és un camí tancat, sinó que ofereix múltiples sortides: "No s'ha de veure només com fer un grau mitjà; és una porta oberta que pot portar fins i tot a l'Enginyeria sense passar per la selectivitat." • Accés a la Universitat: Els alumnes de Grau Superior poden accedir a la URV amb convalidacions d'un 22,6% dels crèdits de la carrera. • El paper de les famílies: Els experts assenyalen la dificultat d'arribar als pares i mares, que sovint desconeixen el potencial i el prestigi actual de la FP. Situació del Mercat Laboral Els empresaris presents coincideixen que hi ha més demanda de treballadors que oferta d'alumnes, especialment en oficis industrials productius, on els nivells salarials poden arribar a ser superiors als d'alguns títols universitaris.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Evolució i Barroc a la Setmana Santa de Còrdova
La Influència del Barroc i la Música Processional El programa d'avui amb Jordi Bertran explora la transformació estètica i dramàtica de la Setmana Santa a Còrdova durant el període barroc. S'analitza com aquesta època va dotar les processons d'una espectacularitat sense precedents que encara perdura en la imatgeria actual. Elements Clau del Barroc • L'espectacularitat visual: Durant el segle XVII i principis del XVIII, les confraries van començar a utilitzar elements com les bocines (trompetes decoratives) per anunciar el pas de la processó. • L'evolució dels misteris: Els passos es tornen més complexos, introduint personatges més humans com la Magdalena o la Verònica, dotant les escenes d'un to més teatral i dramàtic. • Figures articulades: L'ús d'escultures amb articulacions permetia realitzar representacions com els davallaments o els encontres, augmentant el realisme del relat bíblic. El Conflicte amb l'Autoritat (1740-1820) El resum destaca un període de 80 anys de fortes tensions entre les confraries i les autoritats eclesiàstiques i civils: • El bisbe Vicente Zebrian i posteriorment el rei Carles III van intentar normativitzar les festes, prohibint les processons nocturnes i la presència de personatges vivents o màscares (rostrillos). • Les classes populars es van resistir fermament, arribant a fer aliances amb els ajuntaments per ignorar les prohibicions i mantenir elements tradicionals com les cucurulles. Banda Sonora de l'Episodi "Les marxes de Setmana Santa han anat tradicionalment lligades a les bandes militars, que són l'origen de bona part de les bandes civils actuals." Aquest episodi compta amb una selecció musical interpretada pel Regiment Sòria 9, incloent peces històriques com: • Virgen del Valle (1898), una de les marxes més antigues. • Pasan los Campanilleros, una peça dels anys 20 més alegre i propera al sentiment de la Resurrecció.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit
Introducció a la Sessió En aquest episodi ens centrem en una salutació sostinguda que marca el ritme d'una trobada nocturna. L'objectiu principal és establir una connexió inicial amb l'audiència mitjançant la repetició ritualística de la benvinguda. Dinàmica de la Benvinguda La sessió es desenvolupa al voltant de diversos punts clau: • L'ús del català com a llengua vehicular única de tota la comunicació. • La creació d'una atmosfera de calma i recepció per als oients. • El manteniment d'una estructura repetitiva que busca la proximitat. "Bona nit" Aquesta frase esdevé el mantra del programa, simbolitzant el tancament de la jornada i l'inici d'un espai de reflexió compartida. No s'introdueixen conflictes externs, centrant tota l'atenció en el moment present i en el reconeixement mutu entre interlocutors.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Etnografia del Carnaval: Tradicions, Civisme i Rituals
Balanç del Carnaval i Elements Etnogràfics L'espai d'avui amb en Jordi Bertran se centra en una anàlisi profunda del Carnaval, combinant l'actualitat més immediata de la ciutat amb un recorregut per les tradicions més ancestrals de la península i Europa. Civisme i Solidaritat a la Festa Es comenta l'incident succeït durant la revetlla de dissabte, que va obligar a suspendre l'acte per l'actitud d'una minoria. No obstant això, es destaca: * La gran tasca dels voluntaris (Protecció Civil, Creu Roja, comparses) que fan possible la seguretat. * L'homenatge a la Pepi Montero, de la comparsa La Vallaruga, que va morir recentment; les comparses van lluir crespons negres però van mantenir l'esperit festiu que ella desitjava. * L'èxit de les rues, que segons els ciutadans, se superen cada any malgrat el context de crisi. La Banda Sonora del Carnaval Tradicional Bertran diferencia el carnaval urbà modern (marcat per la música comercial de ball) del carnaval tradicional o rural, on els elements sonors són molt diferents: * Els Escallots i Esquelles: Característics del Carnaval Basc (Ituren i Zubieta) i del Pirineu. Simbolitzen el despertar de l'os a la sortida de l'hivern. * Les Flors: Present en barrets rituals, des d'Itàlia (Roca Grimalda) fins a la Moxiganga de Tarragona, representant la regeneració. * Bufetes i Cops: L'ús de bufetes de porc inflades (o peixos) per colpejar simbòlicament la gent, element que ha derivat en els actuals bastons de plàstic. Geografia dels Rituals Es fa un repàs per poblacions que mantenen iconografies úniques: * Almiruete (Guadalajara): Amb les seves botargues i mascarites. * Llamas de la Ribera (Lleó): On destaquen els guirrios amb grans ventalls de flors. * Teguise (Lanzarote): Amb els diabletes, que porten màscares negres amb trets exagerats i esquelles, recordant l'estètica dels diables del Baix Camp. "Hi ha gent que va per la festa, no en contra de la festa; aquesta és la gran diferència entre l'esperit constructiu i els qui volen rebentar actes."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
El Carnaval a Catalunya: Tradicions, Música i Personatges
Exploració de les Festes de Carnaval a Catalunya L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la riquesa del Carnaval català, centrant-se en elements històrics que van més enllà de les desfilades modernes. Es destaca com el calendari festiu d'enguany ha caigut més tard que l'anterior, marcant l'inici d'uns dies de disbauxa abans de l'arribada de la Quaresma. La Banda Sonora de la Festa • El Turuta: Aquesta marxa militar, originàriament utilitzada per a la jura de bandera, s'ha convertit en l'himne indiscutible del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. La seva senzillesa rítmica va permetre que les bandes militars la popularitzessin durant el segle XIX. • Balls de Gitanes i Danses Específiques: Es mencionen les tonades del Vallès i el pas doble El Bulli de Solsona com a referents de música autòctona de carnaval. Personatges i Tradicions Singulars L'episodi repassa figures clau que mantenen viva l'essència tradicional de la festa: • Els Mantons de Manila: Peça fonamental del Ball de Mentons a Vilanova, herència de la burgesia i els indianos del segle XIX. • El Moixó Foguer: Un personatge estrambòtic que surt nu, es banya en mel i és completament emplomat per recórrer els carrers. • Els Malcasats: Un ball parlat satíric de carrer on parelles d'autoritats i diferents classes socials es llancen crítiques punzents. • L'Home del Tocaferro: Figura històrica tarragonina desapareguda amb la Guerra Civil, coneguda per portar ferradures i ser objecte de "l'agressió" (originàriament amb eines de ferro i més tard amb caramels) per part del públic. L'Herència dels Gremis i el Maridatge Gastronòmic Es destaca la importància del gremi dels boters en la construcció de la Bota de Carnaval a Tarragona. El vincle entre la viticultura i la festa és estret, recordant que paraules com xató provenen de l'acte d'aixatonar o obrir la bota de vi. "Vilanova és potser el carnaval que millor conserva tota una sèrie de personatges i elements identitaris més enllà de l'estructura comuna de les rues."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
La Polèmica del Foc: Tradició vs. Directiva Europea
Conflicte per la Directiva Europea de Pirotècnia L'episodi aborda la preocupació del sector festiu català i valencià davant l'aplicació d'una directiva de la Unió Europea que amenaça la continuïtat de les festes tradicionals amb foc. Aquesta normativa, aprovada originalment el 2007, imposa restriccions severes que xoquen directament amb la naturalesa de les celebracions mediterrànies. Els Punts Crítics de la Normativa • Distàncies de seguretat: La norma estableix que els artificis han d'estar a un mínim de 15 metres dels espectadors, una mesura pràcticament impossible d'aplicar en els carrers estrets dels nuclis històrics on es fan els correfocs o les cercaviles. • Edat mínima: S'eleva l'edat per manipular pirotècnia dels 8 als 16 anys, fet que posaria en risc la supervivència de les colles de diables infantils. • Excepcions tècniques: S'ha descobert que la Tronada de Reus estaria especialment afectada perquè utilitza morters de propietat municipal i pòlvora negra sense processar, no encaixant en les excepcions de productes fabricats per pirotècnics professionals. Avanços i Possibles Solucions S'ha informat d'una reunió tècnica a Milà on s'ha proposat un informe tècnic unitari. La solució passaria per: Reclassificar els artificis de diables (carretilles, sortidors i fuets) com a material de teatre (Classe 8). Aquesta categoria permet una distància de 0 metres si hi ha una capacitació tècnica (training) dels membres de la colla, sense necessitat de professionalització total. "Cada societat té els seus propis codis lògics que no tenen per què coincidir amb els de les altres societats; la directiva té una lògica centre-europea i gens mediterrània." Recomanacions Literàries sobre el Foc i el Carnaval Jordi Bertran presenta diverses publicacions clau per entendre la riquesa etnogràfica del país: • Revista Caramella (núm. 20): Un monogràfic extens sobre el foc a la festa als Països Catalans. • Sant Antoni a la Ribera d'Ebre: Un llibre que recull la tradició precarnavalesca i l'ús de la pólvora. • El Carnaval de Godall: Un estudi sobre una festa que va sobreviure a la censura franquista i manté elements prohibits com la guerra de farina.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Gastronomia d'hivern i festes populars de febrer
Tradicions Gastronòmiques d'Hivern En aquesta conversa entre en Jordi Bertran i el locutor, s'explora la riquesa de la cuina tradicional catalana vinculada al mes de febrer. L'episodi comença amb una nota musical gràcies a la col·laboració d'una oient que ha facilitat l'Oración a San Antonio, del grup Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries, un tema que reivindica la cultura popular. Curiositats i Etimologia Un dels moments més interessants és l'explicació sobre l'origen del nom de la mongeta perona. • Prové de l'època del franquisme, quan Espanya estava aïllada i comerciava amb l'Argentina de Juan Domingo Perón. • La importació d'aquest tipus de bejoca va fer que el poble l'anomenés popularment com el mandatari argentí. Plat de Mar i de Terra Es fa un recorregut per diverses festes locals: • Suquet de peix calero: Propi de l'Ametlla de Mar dins la festa de la Candelera, és un guisat mariner tradicional que es feia a les barques. • La Clotxa: Un plat contundent de la Ribera d'Ebre (molt popular a Flix) que consisteix en un pa buidat de molla i farcit d'all, tomaca, ceba i arangada (sardina salada). • Jornades de la Galera: Es destaca la revalorització d'aquest crustaci a Cambrils i Sant Carles de la Ràpita. Cuina del Pirineu i de l'Anoia El programa també visita les zones d'interior i muntanya: • Festa de la Caldera (Montmaneu): Una escudella multitudinària al mig de la vila que recrea l'ambient d'un hostal del segle XVII. • Trinxat de la Cerdanya: Plat estrella de Puigcerdà i Llívia fet amb col d'hivern, patates i cansalada. "Qui menja sopa se les pensa totes." Aquesta cita de Josep Pla serveix per tancar el bloc sobre les sopes i els beneficis de la cuina d'aprofitament, recordant que molts d'aquests plats han passat de ser "menjar de pobres" a ser joies de la restauració actual.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Gastronomia d'hivern i tradicions de Carnaval
Tradició Culinària i l'Hivern En un context marcat pel fred hivernal, l'episodi explora com la dieta actual ha divergit de les necessitats energètiques reals de l'antiguitat, quan la duresa del treball de pagès justificava àpats més calòrics. Es repassen diversos refranys populars que vinculen la salut amb l'alimentació, destacant-ne un de curiós sobre Tarragona: "Tenir més fam que un soldat de Tarragona" Aquesta expressió ens remunta a l'època en què la ciutat era una plaça forta militar amb una tropa sovint mal alimentada, i serveix de pont per parlar de bars històrics com el Chaplin o el Boada, pioners de l'esperit Slow Food abans que el terme s'encunyes oficialment. Plats Estel·lars de la Temporada L'episodi se centra en els productes que marquen l'agenda gastronòmica entre el gener i el Carnaval: Els Calçots • El seu origen es remunta a finals del segle XIX a Valls a mans d'un pagès anònim. • Es destaca la modalitat de calçots arrebussats, una alternativa a la graella tradicional que ha guanyat popularitat fins i tot al País Basc. • Es menciona la importància de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). El Xató S'exposen dues teories sobre l'origen de la paraula: 1. Vilanovina: lligada a l'acció d'"aixetonar" o punxar la bota de vi nou. 2. Sitgetana: una anècdota romàntica atribuïda a Santiago Rusiñol, qui hauria comparat una amanida monumental amb un château (castell) francès. Cuina Comunitària i Plat de Recerca Es profunditza en les sopes i olles comunitàries (conegudes com a sopa boba en contexts de beneficència), mencionant festes com la calderada de la Seu d'Urgell o el xarró de Tarragona. Finalment, es destaca el Niu de Palafrugell, un plat de caca i bacallà summament complex que requereix unes cinc hores de cocció i que era tradicionalment consumit per les colles de sorers els dilluns.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
Sant Antoni: Tradicions, miracles i el Carnaval rural
Introducció i Tradició de Sant Antoni En aquesta edició, Jordi Bertran ens apropa a la rica iconografia i les celebracions de Sant Antoni, el patró dels animals. La conversa s'inicia amb un repàs als refranys populars i un romanç sobre els miracles del sant, concretament el prodigi de les aus, que reflecteix la forta vinculació de la festivitat amb el món ramader i agrícola. Els Miracles i el Territori El romanç discutit presenta una adaptació geogràfica a les Terres de l'Ebre, convertint el relat d'un miracle universal en un catàleg ornitològic del delta. Jordi destaca com aquestes llegendes serveixen per: • Refermar el passat ramader del país. • Adaptar la figura del sant a les realitats locals (des del delta fins als ports). • Mantenir viva la música tradicional, especialment a través de la gaita (equivalent a la gralla o dolçaina) a la zona de Morella. La Dualitat: El Sant contra el Dimoni Un dels eixos principals és la representació teatral de la lluita entre el bé i el mal. Sant Antoni, tot i que sempre resulta victoriós, és sotmès a la ridiculització i el patiment per part dels dimonis i personatges com Morondo. • La crema de la barraca: Representa el lloc de culte que és destruït pel foc per després renéixer. • Inversió de rols: Es produeix una jerarquia invertida on el sant és lligat i passejat. Preàmbul del Carnaval La festa de Sant Antoni actua com un preàmbul del Carnaval rural. S'hi identifiquen elements com: • La matança del porc: Representacions irreverents i gastronòmiques dalt de carrosses (el mondongo). • Contrabandistes i Carabiners: Escenificacions històriques als ports de Morella i Vilafranca on es ridiculitza l'autoritat militar del segle XIX. "Sant Antoni és un bon sant i que té un xabol i dona perquè ens guardi els animals, tant si són de pèl com de ploma." El Valor de la Llenya Es destaca la importància simbòlica de la llenya per a la barraca del sant, que sovint s'obté mitjançant un 'robatori pactat' en terrenys comunals, un acte que els carabiners intenten controlar infructuosament en les representacions festives.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Sant Antoni i la festa de les farxi a Itàlia
Introducció a la Setmana dels Barbuts L'episodi comença confirmant l'inici de la Setmana dels Barbuts, tradicionalment considerada la més freda de l'any. Aquesta festivitat inclou Sant Pau Ermità, Sant Mauri i Sant Antoni Abat, tots ells caracteritzats per les seves llargues barbes. Sant Antoni Abat: El Sant dels Animals Es discuteix la figura de Sant Antoni, originari d'Egipte, i la seva vinculació amb el món mediterrani. Els punts clau inclouen: • És el patró dels animals de càrrega i domèstics. • La tradició dels Tres Tombs i la benedicció de mascotes. • La dita popular: > "Quan més lluny eren els sants, més miracles feien". La celebració a Fara Filorum Petri L'eix central del podcast és la celebració a la petita localitat italiana de Fara Filorum Petri, a la regió dels Abruços (l'Adriàtic). La festa commemora un miracle de l'any 1799 on el sant va aparèixer per cremar un bosc i espantar les tropes napoleòniques. Les Farxi: Torxes Monumentals Les farxi són estructures espectaculars fetes de canyes trenades que constitueixen el centre de la tradició: • Tenen una alçada equivalent a dos pisos d'un edifici. • Es necessiten unes 40 persones per carregar cada estructura a pes fins a la plaça. • Es planten verticalment mitjançant un procés complex d'arquitectura rudimentària. • Es cremen un total de 15 farxi al voltant de l'església, servint com a fogueres gegants i estufes comunitàries. Simbolisme i Tradició Oral El programa explora la relació del foc amb el calendari i la cultura popular: • Ritu del foc: El foc no només recorda la llegenda bèl·lica, sinó també les temptacions de Sant Antoni per part dels dimonis. • Refranyer popular: Es repassen nombroses dites sobre l'allargament del dia i el fred intens d'aquests dies, com "Per Sant Antoni, un pas de dimoni". • Musicalitat: L'ús de l'acordió i la música tradicional de la regió com a banda sonora de l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
Història i curiositats dels Reis d'Orient
La tradició dels Reis d'Orient i el seu simbolisme L'espai d'avui analitza en profunditat l'origen evolutiu i cultural de la festivitat dels Reis Mags, una tradició amb arrels cristianes que s'ha anat transformant al llarg dels segles. Es destaca com les poblacions de Catalunya, especialment a les comarques tarragonines, han creat sistemes de so i llum per evitar que les majestats "passin de llarg". L'evolució de la figura dels Reis • Nombre de Reis: Tot i que l'Evangeli de Mateu no n'especifica quants eren, històricament s'ha parlat de xifres que van des de 2 fins a 60 mags. No va ser fins al segle III que el teòleg Orígenes va fixar la xifra en tres, per similitud amb la Santíssima Trinitat o els tres continents coneguts en aquell moment. • Tipologia i races: La identificació de cada rei amb una raça o un país (Persa, Asiàtic, Africà) es va consolidar més tard, especialment al voltant del segle XVI. Els personatges i el seu significat a Tarragona • Melcior (El rei blanc): Representa la vellesa i els avantpassats. A Tarragona, des dels anys 20, va acompanyat d'un dromedari. • Gaspar (El rei ros): Representa la joventut i el poble asiàtic. Tradicionalment a la ciutat se l'assigna un camell de dos geperuts. • Baltasar (El rei negre): Malgrat ser un dels més estimats, la seva iconografia com a africà és tardana (segle XVI). Curiosament, en el segle XIX era l'encarregat de portar el carbó i la llenya com a elements de supervivència, que més tard es van transformar en un símbol de càstig per als nens que no s'havien portat bé. Simbolisme dels regals i iconografia artística • > "L'or simbolitza la reialesa, l'encens el caràcter diví i la mirra, un ungüent funerari, prediu el sacrifici futur del nen Jesús." • L'estel de Nadal: El famós estel amb cua va ser popularitzat pel pintor italià Giotto al segle XIV, inspirant-se en l'avistament del cometa Halley. • Cavalcades: Esment especial de la cavalcada de Tarragona que està a punt de complir els 100 anys, tot i que la més antiga documentada a l'estat és la d'Alcoi (1866).
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Cuina de Quaresma: Risotto, Bacallà i Postres
Cuina i Tradició de Quaresma L'episodi d'avui se centra a explorar la tradició culinària de la Quaresma, destacant com aquest període religiós permet variar la dieta i aprofitar els productes de temporada. Tot i l'augment de preu del peix salvatge, els interlocutors defensen la qualitat del bacallà pescat en mars freds com a element central d'aquesta gastronomia. Receptes Principals de l'Episodi Risotto de Verdures i Bolets Es proposa un primer plat potent i sense carn, ideal com a plat únic: • Ingredients clau: Coliflor verda, calçots, pastanagues, pèsols, faves i xampinyons. • Tipus d'arròs: Es recomana l'ús d'arròs ric en midó com el bomba, carnaroli o arborio per aconseguir la textura cremosa sense necessitat d'afegir-hi nata. • Tècnica: Ús d'aigua de remull dels bolets secs per potenciar el gust i acabat amb formatge parmesà. Bacallà amb Calçots i Carxofes Una revisió moderna del plat tradicional que evita els excessos de fregits: • Elaboració: El bacallà es marca a la planxa ben ruent (primer per la pell) per segellar-lo, deixant l'interior cru per acabar-lo de coure per confitat al suquet final. • La Picada: Element essencial amb all, avellanes torrades, pebre vermell i un toc de vi ranci. • > "El peix m'agrada que es cogui per confitat, no per bullit, perquè si no queda dur i sec." Postres: Taronja amb Menta i Xocolata Una proposta fresca per tancar el menú o per servir amb els cafès en format petit fours: • Preparació: Taronja pelada al viu (sense la pell blanca) i tallada en grills professionals. • Xocolata: Ús de xocolata negra amarga de qualitat, amb la tècnica de temperar (fondre dues terceres parts al microones i afegir la resta en cru) per obtenir un acabat cruixent. Actualitat del Restaurant Quim Quima L'espai finalitza amb la presentació de la nova pàgina web del restaurant i el repàs del menú setmanal, que inclou plats com la sopa de carxofes farcides o els calamars amb arròs saltejat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Mites del Gruyère i l'art de la fondue
El mite dels forats al formatge Gruyère En aquesta conversa amb Francesc Lledó, es desmunta una de les creences populars més esteses del món gastronòmic: el formatge Gruyère no té forats. Segons explica Lledó, la confusió neix d'una campanya publicitària dels anys 60 i 70 que va englobar sota el mateix nom dos formatges suïssos molt semblants en elaboració però diferents en textura: Emmental: És el formatge que realment té els forats característics. Té una pasta més cremosa i mantecosa. Gruyère: És un formatge de pasta tancada i llisa, sense forats, més sec i aromàtic. Ambdós són de pasta cuita (s'escalfen fins a uns 55 graus), el que els dóna una gran elasticitat, ideal perquè es fonguin correctament. El procés d'elaboració i maduració El Gruyère és un formatge de peces grans (uns 30-40 kg) que requereix un manteniment constant. Lledó destaca la mecanització actual en fàbriques suïsses on: Es tallen en grans de la mida d'un gra d'arròs. Maduren entre 5 i 12 mesos. S'han de girar i raspallar amb aigua i sal diàriament per formar la seva escorça característica, una tasca realitzada sovint per sistemes robòtics en passadissos que semblen "biblioteques de formatge". L'art de la Fondue: Receptes i variants La proposta culinària principal és la fondue, el plat més emblemàtic per aprofitar aquests formatges. Les claus per a una bona fondue són: La barreja clàssica: Combinar Gruyère (per gust) i Emmental (per cremositat). Líquids i aromes: Un raig de kirsch (destil·lat de cirera) i un vi blanc àcid per contrarestar el greix, a més d'un toc d'all. Variants nacionals: Lledó suggereix alternatives com la barreja de Tetilla gallega i Cabrales, o l'ús del formatge Urgèlia (del Cadí) com a base. Acompanyaments innovadors: Més enllà del pa, es proposa sucar-hi pasta grossa (com raviolis o macarrons) o afegir un sofregit de bolets i calçots a la mescla de formatges. "El Gruyère no té forats. El formatge que té forats és l'Emmental. Hem viscut en una gran equivocació provocada per la tradició popular."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Viatge enològic a la Borgonya amb Francesc Lledó
Crònica d'un viatge sensorial per la Borgonya Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, torna de la seva expedició enològica per la regió francesa de la Borgonya, compartint una visió detallada sobre la cultura, la gastronomia i, especialment, la complexitat dels seus vins. Paisatge, Història i Gastronomia L'expert descriu la regió no com un mar, sinó com un "riu de ceps" de 50 km de llargada, on la densitat de plantació és gairebé el doble de la que trobem a casa nostra. La història ha marcat el territori mitjançant: * Lleis napoleòniques: L'abolició de la figura de l'hereu va fragmentar les finques, creant una estructura de propietat única on una parcel·la de 40 hectàrees pot tenir fins a 85 propietaris diferents. * Gastronomia típica: Destaca els clàssics caragols a la borgonyesa, la polarda d'Abrest i una gran varietat de formatges. L'essència del vi: El Terroir A la Borgonya, el concepte de terroir (finca i clima) és sagrat. A diferència de Bordeus, la producció és petita però extremadament variada: * Varietats estrella: El Pinot Noir (negre) i el Chardonnay (blanc) dominen gairebé tot el territori. * Complexitat del Pinot Noir: Es defineix com una varietat sutil i complexa, amb vins generalment amb poc color i cos però amb una riquesa aromàtica que evoluciona magníficament amb el temps. * Denominacions d'Origen (DO): La regió concentra el 30% de les DO de França tot i produir només el 2% del seu vi, amb algunes DO que ocupen només una hectàrea. Tradicions i Vins de Culte "El preu del vi de la Borgonya es fixa el tercer diumenge de novembre a la subhasta dels Hospis de Bon." Els Hospis de Bon: Una institució medieval que se subvenciona mitjançant una subhasta anual de botes de vi donades per particulars, convertint-se en el baròmetre de preus de la collita. Romanée-Conti: Es menciona com una de les finques més cares del món, on les ampolles d'anyades excepcionals poden arribar a costar 5.000 euros. Finalment, Lledó recomana als oients que vulguin tastar un gran vi sense preus prohibitius buscar un blanc de Puligny-Montrachet.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
La Grava: Tradició i Innovació Gastronòmica al Morell
La Revolució de La Grava: De Fonda a Referent Gastronòmic L'entrevista a Noemí Ribal, gerent del restaurant La Grava del Morell, ens submergeix en la història d'un establiment que ha sabut transformar-se sense perdre les seves arrels. El restaurant, que darrerament ha estat guardonat com a Restaurant de l'Any 2008 per la Guia Gourmand, representa l'èxit de la quarta generació d'una família dedicada a l'hostaleria. Els Pilars del Projecte Relleu Generacional: La Noemí i el seu germà Gerson (cuiner) han liderat una transició lenta però constant durant els últims deu anys, passant de ser una fonda de menús diaris a un espai de cuina creativa d'autor. Producte de Proximitat: Mantenen la tradició agrària de la família, utilitzant productes de collita pròpia (verdures, fruites i oli) per garantir la màxima qualitat i naturalitat. Excel·lència Enològica: Posseeixen una de les millors cartes de vins del país, amb més de 400 referències, destacant especialment l'aposta pels vins catalans i del territori (Tarragona, Priorat, Montsant). Memòria del Paladar i Creativitat L'essència de La Grava resideix en recuperar els gustos de l'àvia Maria i actualitzar-los. Un exemple clar són les olives arbequines calentes, una recepta antiga que sorprèn els clients actuals, o postres com les rostes servides amb gelats innovadors de canyella o kefir. "El paladar té una memòria que no valorem prou; tastes alguna cosa i et remets dues o tres dècades enrere per identificar el producte." Reconeixements a la Trajectòria A banda del títol de restaurant de l'any, l'establiment ha estat premiat per l'INCAVI per tenir la millor carta de vins catalans i ha rebut el Gastronòmic Estelada per la seva constància i excel·lència durant la darrera dècada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Cuina de Crisi: Receptes Versàtils de Pollastre
Cuina Professional amb Pollastre L'expert Francesc Lledó proposa el pollastre com la carn de crisi per excel·lència. Malgrat el seu preu econòmic, és un aliment nutritiu, baix en greixos i ric en proteïnes, considerat per molts com la carn més saludable. 1. Pollastre Farcit d'Arròs i Bolets Aquesta recepta permet estirar el rendiment d'una sola peça fins a vuit persones, convertint un ingredient senzill en un plat de celebració. Preparació de la peça: Es demana a la pollastreria que desossin el pollastre en format pijama (obert i sense ossos). El Farcit: Arròs a mitja cocció (5 minuts). Bolets secs (ceps, camagrocs o trompetes) remullats en l'aigua de l'arròs per aprofitar el midó. Sofregit de ceba i ous per lligar la massa. Cocció: Es cus el pollastre o s'utilitza una malla elàstica. Es rosteix al forn a 170 graus durant una hora o hora i mitja, regant-lo amb els seus propis sucs o amb una mica de llard de porc. 2. Pollastre amb Cervesa i Pebre Vermell Una combinació potent on l'amargor de la cervesa ressalta el gust del rostit. S'acompanya amb patates escantonades bullides prèviament amb pebre vermell i després fregides per aconseguir una crosta cruixent. El pollastre es daura amb alls i s'hi afegeix mig litre de cervesa, deixant-ho reduir a foc viu. Es pot afegir albergínia fregida per donar-li un toc més festiu. 3. Pernilets amb Ametlles i Bacon Una recepta d'influència nòrdica ideal per a les parts més meloses de l'ocell. S'emboliquen els pernilets amb tires de bacon. Es dauren amb alls i s'hi afegeixen ametlles laminades crues. La cocció acaba amb crema de llet (flor de llet) i brou de pollastre. "El pollastre, de natural, és blanc. Si el comprem blanc serà més natural i evitarem els 'maquillatges' que a vegades s'apliquen al producte."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Postres d'hivern: Receptes amb cítrics i pomes
En aquest episodi, en Francesc Lledó ens apropa a la cuina de temporada centrant-se en la fruita d'hivern, especialment els cítrics (mandarines i taronges) i les pomes. Es destaca la importància de consumir productes de proximitat i d'estació per la seva qualitat i millor preu. Farcellet de mandarines És una proposta de postres espectacular i econòmica. Els passos clau són: * Saltejat i caramel·lització: Es pelen les mandarines i se'ls treu la pell externa (picada finament). Es saltegen amb mantega, sucre moreno i, opcionalment, licor (Grand Marnier o Kirsch). S'hi afegeix un raig de vinagre de Jerez per mantenir el caramel líquid. * Muntatge: S'utilitza pasta bric, filo o fins i tot creps. Es pinta la massa amb mantega fosa i pell de mandarina, es farceix amb els grills caramel·litzats i es lliga amb un fil de cotó. * Cocció: Es cou al forn a 250 graus durant uns 7-8 minuts fins que quedi cruixent. Receptes amb poma Es proposen diverses alternatives per treure profit a la poma, especialment la varietat Golden o la Reineta: * Pomes al forn amb vi blanc: Es buida el cor de la poma (sense travessar-la del tot), s'omple amb mantega i sucre, i se li afegeixen dos dits de vi blanc a la safata. El vi s'evapora deixant un gust suau i caramel·litzat. * Tarta Tatin (Tarta al revés): Es caramel·litzen els grills de poma amb mantega, sucre i canyella. Es flambeja amb ron i es cobreix amb pasta de full. Després de 25 minuts de forn, es gira com una truita. Altres idees i col·laboracions Broquetes de fruita amb xocolata: Una oient proposa combinar diverses fruites (maduixa, kiwi, plàtan) amb cobertura de xocolata negra i encenalls de xocolata blanca. Taronges flambejades: Rodanxes de taronja cobertes de sucre moreno i flambejades a taula amb Grand Marnier i uns granets de cafè. "L'estacionalitat dona varietat, preu i qualitat; a més, ara hem de menjar el que fem nosaltres."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Sopes de temps de crisi: Receptes d'all i ceba
En aquesta conversa culinària, en Francesc Lleodó explora la riquesa de la cuina popular a través de dues receptes clàssiques, econòmiques i saludables: la sopa d'all i la sopa de ceba. Es destaca com aquests plats, nascuts en temps de necessitat, ofereixen una gran versatilitat i propietats medicinals reconegudes. La Sopa d'All: El valor del pa vell La base d'aquesta sopa és l'aprofitament del pa del dia abans. Els punts clau de la preparació inclouen: - Ingredients: Pa de quart, alls (de 4 a 8 dents), pebre vermell dolç, oli d'oliva i pernil (opcionalment cansalada o xoriço). - Tècnica: El pa es pot fregir, torrar o usar sec. És vital no cremar el pebre vermell per evitar l'amargor. - L'ou: Es pot afegir remenat per crear fils, batut o escaldat directament al plat sobre el pa. La Sopa de Ceba: Cruixent i medicinal A diferència de la d'all, aquesta requereix una gran quantitat de matèria primera (uns 2 kg de ceba per a 6 persones). Lleodó proposa tres variants de sofregit: 1. Amb mantega: Estil francès, per a una ceba ofegada i dolça. 2. Mixta (oli i mantega): Per buscar transparència i suavitat. 3. Amb oli: A foc viu per aconseguir un gust torrat i intens. "L'all i la ceba són desinfectants, diurètics i tenen propietats per reduir el colesterol i la hipertensió." Maridatge i Tendències L'expert sorprèn amb una proposta de luxe auster: maridar aquestes sopes humils amb xampany o vins blancs amb fusta (com els del Priorat), ja que les notes minerals i de pa torrat del vi complementen perfectament els aromes de la sopa.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Verdures d'hivern i cuina de temporada amb Francesc Lledó
Cuina de temporada post-festes Després dels excessos de Nadal, el xef Francesc Lledó ens convida a recuperar una alimentació saludable aprofitant el millor de l'horta d'hivern. L'episodi se centra en com les condicions climatològiques afecten el preu de la fruita i la verdura, com si fos la borsa, i ofereix un ventall de receptes creatives per a productes sovint oblidats. Productes estrella de l'hivern • Les bledes: Tot i la seva injusta mala fama, Lledó proposa formes delicioses de preparar-les: - Crema de bledes amb encenalls de pernil. - Sopes de farigola amb bledes escaldades (una opció depurativa). - Reboles (fardellets) al estil de Mallorca. • Crucíferes i carxofes: - La coliflor i el bròquil es poden consumir cruus en amanida amb una vinagreta d'avellanes i pebre vermell. - Les carxofes es presenten en format carpaccio amb tomàquet ratllat i pernil. Tècniques i consells culinaris • El calçot més enllà de la brasa: Es proposen aplicacions com la truita de calçots amb botifarra negra, xips de calçot tallat en juliana fina o fins i tot una compota de calçot per acompanyar carns potents. • Les patates i la qualitat: Discussió sobre la varietat Kennebec per sobre de varietats comercials com la Mona Lisa. "La verdura i la fruita és com la borsa: depenent del fred, un enciam pot triplicar el seu preu d'un dia per l'altre." El restaurant i el futur El xef comenta el seu menú de migdia al Quim Quima, basat en producte de proximitat i vins del Montsant, i avança el seu pròxim viatge formatiu a la Borgonya.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
Cinema, Còmics i Nostàlgia: De Gran Torino a Watchmen
Cinema Clàssic i Novetats L'episodi comença amb una anàlisi profunda de Gran Torino, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood. Els tertulians destaquen la pel·lícula com un possible comiat de l'actor davant les càmeres, subratllant la seva capacitat per encarnar el cinema pur. • Es discuteix el personatge de Walt Kowalski com una destil·lació del "tipus dur" de la carrera d'Eastwood. • Es destaca la col·laboració musical del seu fill en la banda sonora. L'Univers de Watchmen Es dedica un temps considerable a parlar de l'adaptació cinematogràfica de Watchmen, la novel·la gràfica d'Alan Moore i Dave Gibbons. • Es defineix el terme novel·la gràfica i el seu origen vinculat a aquesta obra. • Els col·laboradors analitzen la naturalesa "patètica" i realista dels superherois de la història, com el Doctor Manhattan o Rorschach. "Qui vigila els vigilants?" és la pregunta central que defineix la manca de moralitat o l'egoisme d'aquests personatges. Altres Estrenes i Videojocs L'episodi també repassa títols com Ghost Town (traduïda de manera qüestionable com Me ha caído el muerto) i el fracàs comercial de la nova versió de La Pantera Rosa. En l'apartat de videojocs, es comenta: • El joc descarregable de Watchmen per a Xbox i PlayStation 3. • El cost elevat dels jocs amb perifèrics com Guitar Hero o Rock Band. Nostàlgia de la Infantesa La conversa deriva cap a anècdotes personals sobre joguines d'infantesa, especialment robots dels anys 80. Els tertulians recorden amb humor joguines perilloses que treien fum o el famós Robocop gegant.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
31'
Els Òscar 2009, 'El lluitador' i el pitjor cinema
Balanç de la Gala dels Premis Òscar 2009 Els col·laboradors analitzen els resultats dels premis de l'Acadèmia, destacant l'èxit aclaparador de Slumdog Millionaire i la decepció pel buit fet a Mickey Rourke. • L'absència de premi per a Mickey Rourke: Es discuteix la seva interpretació magistral a The Wrestler i com Sean Penn li va prendre l'estatut de favorit, comparant-ho amb el que va passar amb Bill Murray i Lost in Translation. • Slumdog Millionaire vs. Benjamin Button: Tot i que la primera va ser la gran guanyadora, el debat se centra en si el desplegament tècnic de Benjamin Button mereixia més reconeixement. • La gala i la presentació: Es lloa la tasca de Hugh Jackman com a mestre de cerimònies, destacant que la seva experiència en musicals va rejovenir una cerimònia que venia de trajectòries avorrides. Polèmica amb Penélope Cruz "No seré tan fals de dir que hòstia que bé Penélope Cruz, no." Es genera un debat intens sobre l'Òscar a la millor actriu secundària. Mentres alguns ho veuen com un premi merescut, altres critiquen el seu estil interpretatiu i la qualitat de la pel·lícula de Woody Allen on va participar. Estrenes de la Setmana: Del Che Guevara al Deliri d'Uwe Boll S'examinen les novetats a la cartellera amb un contrast radical entre el cinema històric i el cinema considerat de porqueria. • Che: Guerrilla: Es comenta la segona part de la biografia dirigida per Steven Soderbergh, destacant-ne el caràcter documentalista i quasi quirúrgic. • En el nombre del rei: Es presenta Uwe Boll com el "pitjor director de la història". Se'n critica l'estil delirant, la mala adaptació del videojoc i la seva actitud desafiant cap a la crítica. Pirateria i la Indústria del Videojoc a Espanya El podcast tanca amb una reflexió sobre un informe de Nintendo que assenyala Espanya com un focus de pirateria. Causes i Solucions • Factors econòmics: Es relaciona el fenomen amb els salaris baixos dels joves a Espanya en comparació amb altres països europeus on els jocs tenen el mateix preu. • Noves tendències: Els tertulians proposen que la indústria adopti sistemes de subscripció online més intel·ligents per combatre el pillatge.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Street Fighter IV, Cinema Israelià i Travessa dels Òscars
Actualitat de Videojocs i Estrenes de Cinema L'episodi comença amb el gran retorn de Street Fighter IV, descrit com la ressurrecció d'un mite que defineix el gènere de lluita dels anys 90. Els col·laboradors destaquen la seva estètica artística propera a l'aquarel·la i la seva capacitat innovadora mantenint l'esperit clàssic. Crítica Cinematogràfica: Animació i Realisme • Vals Im Va Bashir (Waltz with Bashir): Es destaca com un documental d'animació impactant sobre la Guerra del Líban i la matança de Sabra i Shatila. Els interlocutors debaten sobre com l'animació pot ser un canal excepcional per tractar temes durs i l'estrès posttraumàtic del director. • El Lutxador (The Wrestler): Lloança absoluta a la interpretació de Mickey Rourke, qualificada de magistral. Es comenta el realisme de la filmació, on l'actor va haver d'aprendre a lluitar de veritat i atendre clients reals en un supermercat per donar naturalitat al personatge. La Gran Travessa dels Òscars Els col·laboradors realitzen les seves prediccions per a la gala dels Òscars en diverses categories: • Millor Pel·lícula: Divisió entre Slumdog Millionaire (per la seva energia optimista) i El curiós cas de Benjamin Button (pel seu desplagament tècnic). • Interpretació: Hi ha consens total en què Mickey Rourke mereix l'Òscar a Millor Actor, mentre que per a l'actriu secundària fluctuen entre la qualitat de Marisa Tomei i la campanya mediàtica de Penélope Cruz. • Categories Tècniques: Es preveu que WALL-E domini el so i l'animació, mentre que Benjamin Button s'emportarà els premis d'efectes visuals i fotografia. "Mickey Rourke ha posat tant d'esperit en aquesta interpretació que passà a la història del cinema al costat de personatges com el de Robert De Niro a El Padrí 2." Anècdotes i Disfresses de Carnaval Finalment, es fa un breu repàs al cinema amb temàtica de Carnaval, lamentant la poca quantitat de referents clàssics (mencionant Orfeu Negre i Belle Époque). El programa tanca amb els tertulians compartint idees sobre les seves pròpies disfresses, des de pallassos psicòpates fins a referències a Reservoir Dogs.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Actualitat de Cinema i Videojocs: Slumdog, Fincher i PlayStation
Panorama Cinematogràfic: Grans Estrenes i Oscars L'episodi d'avui destaca per un gran optimisme respecte a la cartellera actual, qualificant el moment com una "festa del cinema" amb títols d'alt contingut humà i tècnic. • Slumdog Millionaire: Definida com una barreja entre Ciudad de Dios i el to de 28 dies després. Es destaca la seva banda sonora d'estètica Bollywood i el seu final inoblidable d'estil indi. • El curiós cas de Benjamin Button: Els col·laboradors la qualifiquen com una de les millors pel·lícules de la història, lloant especialment uns efectes especials invisibles que integren la tecnologia amb una narrativa poètica i humana. • The Reader: Es comenta l'adaptació de la novel·la i la interpretació de Kate Winslet, que es perfila com la gran favorita per als premis Oscar. • Crítica als crítics: Es fa una befa dels crítics que usen termes com autor líquid o dinàmic, advocant per una crítica més directa i planera: "He vist la pel·lícula i he dit que està de puta mare. No cal fer tanta literatura." Terror i Remakes Es discuteix la nova versió de Viernes 13. Hi ha cert escepticisme sobre si era necessària, ja que la saga s'havia desgastat molt (arribant a situar en Jason a l'espai en entregues anteriors). Videojocs: De la Ultra-violència a la Relaxació S'analitzen diverses propostes per a diferents plataformes, mostrant la varietat del mercat actual: • House of the Dead: Overkill (Wii): Un joc que adopta l'estètica Grindhouse i Planet Terror. És una proposta de sèrie B, plena de zombis i situacions absurdes i gamberres. • Flower (PS3): La contrapartida relaxant. Un joc New Age on controles el vent per pol·linitzar camps. S'elogia la seva naturalesa poètica i la seva capacitat per desestressar. • Deadly Creatures (Wii): Una aventura on controles un escorpí o una aranya, oferint el punt de vista dels insectes en un entorn hostil. Futur de la Tecnologia Es tanca la secció parlant de la futura PlayStation 4 i les investigacions de Sony sobre el 3D immersiu, que permetria a l'usuari esquivar bales o objectes que semblen sortir de la pantalla.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Crítica de Cinema: Goyas, Estrenes i Videojocs
Anàlisi del Cinema Actual i l'Estat dels Premis Goya En aquesta edició del programa, els col·laboradors analitzen de forma crítica l'actualitat cinematogràfica, començant per la recent gala dels Premis Goya. Es debat sobre la falta d'identitat pròpia del certamen i la seva tendència a imitar l'estètica de Hollywood sense aconseguir el mateix resultat. Crítica als Premis Goya • S'argumenta que la gala ha esdevingut avorrida i previsible, centrant-se excessivament en la desfilada de modes i el glamour superficial. • Es critica la manca de suport a gèneres com la ciència-ficció, citant el cas de la pel·lícula Tres Días, que tot i la seva qualitat internacional, només va rebre una nominació tècnica. • Es posa de manifest el problema del cinema espanyol per connectar amb el seu públic i la tendència a culpabilitzar l'espectador a través del tema de les descàrregues. Les Estrenes de la Setmana Els tertulians fan un repàs exhaustiu de les cartelleres actuals amb opinions dividides sobre els títols principals: • El curioso caso de Benjamin Button: Recomanada de manera entusiasta. Es destaca la seva bellesa visual, el sentit de l'humor fi i la reflexió vital que proposa. S'esmenta el gran treball de doblatge digital per rejovenir o envellir la veu de Brad Pitt. • Frost/Nixon: Malgrat el seu to de thriller polític molt d'estil americà, es lloa el seu muntatge quasi documental i el ritme que manté l'interès. • Valkyria: Una sorpresa positiva per als crítics, destacant un Tom Cruise contingut i un repartiment secundari brillant que aconsegueix generar tensió tot i conèixer el final històric. • Dieta mediterránea: Criticada per ser massa previsible i estar encallada en els arquetips de la comèdia espanyola de sempre. El Món dels Videojocs i Propostes Digitals La secció final es dedica a les novetats tecnològiques i l'oci interactiu: • Es comenta amb ironia l'existència de jocs com Wii Cheer, que inclou perifèrics com pompoms per simular ser una animadora. • Es debat l'estratègia de Nintendo amb la sèrie New Play Control, que recupera clàssics de GameCube (com Pikmin) per a la Wii, una maniobra vista per alguns com una forma fàcil de guanyar diners i per d'altres com una oportunitat per als nous jugadors. "La signatura pendent més important del cinema espanyol és congraciar-se amb el seu públic i no convertir-lo en culpable."