Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2257-2280 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de l'Avi Ramon: Cavalls i Carruatges d'Antany
El Món dels Carruatges i els Cavalls amb l'Avi Ramon Aquesta setmana tanquem el cicle dedicat a la història dels animals de tir i els carruatges a la ciutat, coincidint amb la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni. L'Avi Ramon ens transporta a una època on el transport animal era el motor de l'economia i la vida social. Tipologies de Carruatges i el Repartiment de la Llet En el passat, els carruatges no només portaven mercaderies pesants com carbó o carn, sinó que tenien funcions molt específiques: - Les Letxeries: Existien carruatges tipus tartana coberts que repartien la llet. No s'entregava casa per casa, sinó a punts de venda i granges. - El Mesurament: La llet es transportava en bombons d'alumini i el client anava a buscar-la amb la seva pròpia lletera. Com que els recipients ja tenien mides fixes (mig litre, un litre), sovint no calia ni mesurar el líquid. El Protocol dels Enterraments Un dels records més vívids és el del carruatge mortuori. Segons l'Avi Ramon, hi havia una jerarquia visual i protocols estrictes: - Negre i Blanc: Els carros ordinaris eren negres i elegants, però per a les morts de joves o noies solteres (verges), s'utilitzaven carros blancs. - L'itinerari del dol: Al barri del Serrallo, el seguici seguia el carro a peu per diversos carrers fins a la benvinguda del dol a l'església de Sant Francesc. El ritme era tan pausat que alguns assistents fins i tot tenien temps d'entrar a un bar a fer un got de vi i reincorporar-se a la marxa. Anècdotes Personals i el Caràcter dels Cavalls L'Avi comparteix una experiència personal de quan tenia sis anys: li van oferir un poni si era capaç de muntar-lo. Malauradament, un ramat de cabres va espantar l'animal, provocant-li una caiguda que el va fer ser cautelós amb els cavalls durant anys. "Tenen molt de coneixement els cavalls... si veuen que vas amb mala intenció, et fan mala cara; però si veuen que ets innocent, t'admeten." La Vida a la Ciutat i la Plaça de Toros Finalment, es destaca el paper dels cavalls en l'espectacle. Des del carrer Cavallers, els cavalls sortien luxosament adornats amb campanetes cap a la Plaça de Toros, creuant la ciutat a peu i oferint una imatge majestuosa que encara avui es recorda amb nostàlgia.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòria històrica de la Part Alta de Tarragona
Transformació i vida quotidiana a la Part Alta L'Avi Ramon ens proposa un recorregut nostàlgic pel cor de la Tarragona antiga, centrant-se especialment al carrer Cavallers i els seus voltants. A través dels seus records, desglossa com ha canviat l'ús dels edificis i la dinàmica social d'aquesta zona històrica. Edificis emblemàtics i canvis d'ús Casa Castellarnau: Antiga residència de l'Enriqueta de Castellarnau, qui la va cedir a l'Ajuntament. Antigament, el primer pis allotjava un col·legi de nenes. Casa dels Ixars: Un espai amb una història convulsa; durant la guerra va servir de refugi per a persones arribades de Madrid i, posteriorment, va tenir usos vinculats a la parròquia de la Trinitat. El Rancho Grande: Un establiment popular de l'època, més proper a una bodega que a un bar modern, on es consumia vi en porró i fruita seca. Seu de la Generalitat: L'avi destaca que l'ampliació d'edificis oficials ha fet desaparèixer habitatges particulars, convertint el carrer en un lloc més "fred". Tradicions i vida social La festa de Santa Llúcia: Celebrada a l'església de Sant Miquel (carrer del Comte), era el dia gran de les modistetes. L'avi recorda amb humor com grups de noies joves celebraven la festa pels carrers estrets, sorprenent sovint els vianants. El món del vi: Es recorden els cellers dels pagesos que penjaven una branca de pi a la porta per indicar que hi havia vi nou de la collita. Els portuaris i la Plaça dels Carros: Una part important dels veïns de la Part Alta treballaven al port. L'Avi explica el sistema de contractació a la plaça dels Carros, on les agències triaven diàriament el personal segons l'arribada de vaixells. "Agafes un carrer d'aquells que ve el vent a contradirecció... és un temps bastant traïdor."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'era dels cavalls i carros a la Tarragona antiga
El transport històric a Tarragona Aquesta conversa ens transporta a una època on els cavalls i carruatges eren el motor de la ciutat. Aprofitant la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni, es recuperen memòries sobre com es movien persones i mercaderies abans de l'arribada del motor. Curiositats i picaresca del transport El taxi d'abans: Existien carros estil tartana que feien el servei de transport de passatgers des de l'estació fins als principals hotels (Europa, París). L'enginy del carreter: Es descriu l'anècdota d'un carreter que, per pujar la forta costa del zigzag, utilitzava el mètode de la safranòria lligada al fuet per motivar el cavall. Diferents estaments: El tipus de carro marcava l'estatus social, des de les tartaretes de luxe dels senyors fins als carros senzills de les Germanetes dels Pobres per fer encàrrecs. L'especialització del transport de mercaderies El món dels carros era divers i cada ofici tenia el seu vehicle adaptat: - Alimentació: Carros per repartir sacs de farina als forns o carbó a les cases. - Logística costanera: El transport del peix des del Serrallo fins al mercat, un sistema molt més ràpid que l'actual per garantir la frescor. - Grans càrregues: Els arriers que venien dels pobles amb carros enormes (com vagons) tirats per tres o quatre cavalls per portar gènere cap al port o el tren. "Hi ha fotografies d'aquest carro quan puja per aquí pel zigzag... quan arribava a dalt, llavors ja li deixava menjar la safranòria."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Tarragona de carros i cavalls a la Part Alta
Memòria històrica: El transport tradicional a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix els seus records d'una Tarragona d'antany, on els vehicles motoritzats eren gairebé inexistents i la vida quotidiana girava al voltant dels cavalls i els carros. Segons explica, la ciutat no patia els problemes d'aparcament actuals, encara que el trànsit d'animals era constant i notable. La pagesia a la Part Alta El cor de la ciutat, especialment el sector comprès entre el carrer Major i el portal del Roser, estava dominat per la pagesia. Les característiques d'aquest estil de vida eren molt particulars: Habitatges adaptats: Les cases tenien la quadra a la part inferior per als animals i el pis superior per a la família. Aquest sistema servia per aprofitar la calor animal per escalfar el menjador o les habitacions. La verema i el vi: Era habitual veure carros carregats de raïm arribant als cellers urbans. En aquest context, l'avi recorda la tradició de l'embutada: > "Feia com de porró, i així evitaven els gots i les botelles... era típic de l'embutada." Diversitat de carros segons l'ofici No tots els carros eren iguals; cadascun estava especialitzat segons la seva funció comercial, de manera similar a les furgonetes actuals: El carro de la carn: Una estructura tancada que transportava el gènere fins al mercat. El carretó dels gossos: Utilitzat pel llacer municipal per recollir animals solts; funcionava de manera anàloga a una grua municipal per a gossos. Carros de transport de llenya: Molt comuns en punts com el carrer Cavallers, on la càrrega i descàrrega podia arribar a bloquejar el pas, forçant una paciència i una convivència que avui s'ha perdut.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Tarragona dels Carros: Oficis, Anecdotes i Cavalls
Memòries de la Tarragona dels Carros Arran de la celebració dels Tres Tombs a Sant Antoni, l'avi comparteix records detallats sobre l'època en què el transport i la neteja de la ciutat depenien exclusivament de la tracció animal. La conversa descriu una Tarragona on el civisme i l'adaptació urbana facilitaven la convivència entre veïns i animals. Serveis Públics i Personatges Populars La recollida de la brossa: Es feia amb carros coberts amb tapes. L'escombraire avisava de la seva arribada tocant la trompeta, moment en què els veïns baixaven els residus. El llacer i els gossos: Es recorda la figura de l'home encarregat de recollir gossos abandonats, conegut com a "Fart de fasols". Era un ofici mal vist per la població, que sovint ajudava els animals a escapar o fins i tot, en una ocasió al Serrallo, van arribar a llençar el carro del llacer al mar. El transport de mercaderies: Existien agències de transport que feien trasllats des de l'estació de tren fins a les cases, competint fortament entre elles. Carros Especialitzats i Curiositats El transport de vi: Per moure les botes grans des dels magatzems fins al port, s'utilitzaven carros amb un sistema de cadenes i torns. Aquest mecanisme permetia elevar la bota perquè no toqués a terra durant el trajecte. Els cavalls amb hàbits: L'avi explica amb humor l'anècdota d'un cavall que es parava sol davant de la casa Moller perquè sabia que el seu amo hi entrava a beure un porró de vi. L'Aigua i els Animals Existien diversos abeuradors estratègics a la ciutat, com el de la Plaça dels Infants o el de darrere del Mercat. Eren punts de trobada on els joves feien bromes tapant els sortidors d'aigua per mullar els incauts. També es destaca la sensibilitat dels cavalls: "Hi havia cavalls que, mentre bevien, el carreter havia de xiular perquè el cavall begués més tranquil." Els gats, a diferència dels gossos, sempre han campat lliurement per la Part Alta i el Port sense ser molestats, tot i que antigament n'hi havia menys i eren més cuidats dins dels domicilis.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Records de la Pasqua: El dia de la mona i la picaresca
Celebració i llocs emblemàtics de la diada de Pasqua L'episodi recull els records de l'avi Ramon sobre com se celebrava tradicionalment el dia de la mona. Es destaquen diversos escenaris clàssics als voltants de la ciutat on el jovent i les famílies anaven a passar la jornada, com ara els jardins de la Tabacalera, l'Oliva, el Llorito, el Pont del Diable o la font de l'Engarrot. La picaresca i el joc entre el jovent Un dels punts centrals de la conversa és la picaresca i la interacció social durant aquests dies de camp. L'avi recorda amb nostàlgia els jocs que servien d'excusa per al flirteig: La gallina cega i el joc del mocador: moments utilitzats pels nois per apropar-se a les noies. Saltar a la corda: un joc on els homes triaven voluntàriament "parar" (moure la corda) per observar les noies mentre saltaven. La moda de l'època: l'ús d'espardenyes per anar al camp i faldilles lleugerament més curtes (fins als genolls) que permetien més moviment i ball. El menjar i la convivència A diferència de les grans paelles actuals, abans la celebració era més senzilla i casolana: Es portaven coses preparades de casa com entrepans, corassons o pastissets. Les mones originals eren rodones i amb ous durs, sense els ornaments excessius de l'actualitat. Existia una divisió de rols: sovint les noies preparaven el menjar de casa i els homes convidaven a les despeses exteriors. "Sempre hi ha hagut picaresca per part dels homes i per part de les dones... la dona sempre més picardia, l'home més innocent." La jornada concloïa amb el retorn a casa quan es feia fosc, un moment que també propiciava que la gent s'hagués d'agafar per seguretat (i aprofitar la proximitat).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
La Fira de Pasqua i el Teatre Argentino a Tarragona
Memòries de la post-Pasqua a Tarragona Aquesta conversa recull els records de l'avi sobre les celebracions que seguien al dilluns de Pasqua a la ciutat de Tarragona. Després de la Setmana Santa, l'activitat no s'aturava i s'inaugurava la tradicional Fira, un espai ple de vida, espectacles i comerç popular. El Teatre Argentino i l'espectacle de fira Un dels elements més emblemàtics era el Teatre Argentino, una instal·lació itinerant feta amb fusta i tendals on es realitzaven varietats: Espectacles de flamenc i actuacions de vedets. Un ambient distret i gairebé sempre ple de gom a gom, especialment les primeres files. L'anècdota històrica de la cancel·lació de la inauguració un 14 d'abril, per evitar la coincidència amb el dia de la proclamació de la República, un fet que el règim de l'època no volia celebrar. L'entorn de la Rambla i els 'xerratants' La Fira s'estenia des de la Font del Centenari fins a la Plaça Imperial Tarraco, que en aquells temps era una zona d'horts amb molt poques cases: Els xerratants: Personatges populars que venien productes amb una gran capacitat de convicció. L'avi recorda especialment a en Jiménez, qui feia servir trucs de psicologia per saber quants diners portava la gent: "La persona que m'ensenyi una pesseta, li regalo un llapis... La picardia d'ell era que així sabia la gent els cèntims que hi havia i a qui podien enredar." Gastronomia i oci: No faltaven les pomes encaramel·lades, els núvols de sucre i fruita seca com cacauets i avellanes. També hi havia tómboles i paradetes de tir on, al encertar, es podien veure figures o imatges curioses.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòries de fira, circ i picardia a Tarragona
Memòries de les Fires de Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia com eren les fires i els espectacles a la ciutat després de la Setmana Santa en èpoques passades. Descriu un escenari ple de vida amb atraccions, barraques de tir, el circ i el Teatro Argentino. Forcadell "el Campió": Un personatge llegendari Destaca la figura d'en Forcadell, un atleta olímpic molt popular que va guanyar una medalla d'or per corre a la dècada dels anys 20. La seva fama era tan gran que: Es feien premis especials perquè la resta de competidors tinguessin una oportunitat de guanyar, ja que ell sempre arribava el primer. Va protagonitzar gestes increïbles (i perilloses) com entrar a la gàbia dels lleons o fer d'home bala. Practicava la modalitat de Don Tancredo a la plaça de toros, on es quedava immòbil vestit de blanc davant de l'animal. L'Evolució del Circ i la Picaresca L'avi explica com el circ ha anat canviant de lloc a la ciutat, des de la Rambla fins al Camp de Mar, ocupant espais molt més naturals i menys urbanitzats que els actuals. Reflexiona sobre la pèrdua de l'impacte d'aquests espectacles a causa de la televisió i els efectes especials del cinema, que fan que la gent ja no valori l'esforç real dels artistes. Finalment, el relat se centra en la picaresca popular: L'engany del ruc amb el cap al revés, que no era més que un animal lligat a l'inrevés a la menjadora. La curiosa proposta d'entrar gratuïtament al circ si es portava un grapat de papers. "No és que fos la gent més innocent, però deies: a veure què és això. Sempre hi ha hagut picaresca i distracció." Reflexionen sobre com, malgrat el pas del temps i l'augment de la formació acadèmica, la picardia i la capacitat de ser enganyat encara persisteixen en la societat actual.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Tradicions de Pasqua i canvis urbans a Tarragona
La celebració de la Pasqua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa, es recorda com es vivia el Dia de la Mona a Tarragona, destacant el caràcter familiar i la transformació dels espais urbans que han passat de ser camps a barris consolidats. Espais de trobada i celebració Antigament, les famílies tarragonines es desplaçaven a peu cap als afores per menjar la mona, ja que els pisos eren petits i el contacte amb la natura era molt satisfactori. Alguns dels punts clau eren: El Port i la Tabacalera: Zones ideals per anar amb nens perquè estaven apartades del trànsit i tenien espais oberts amb fonts i animals. L'avinguda Catalunya: Coneguda llavors com els "quatre garrofers", era un passeig envoltat de descampats on fins i tot els soldats hi feien instrucció. L'Oliva: Un lloc de referència per a les colles del Serrallo, on es cuinaven paelles i es compartia el menjar en una gran esplanada. El Camí de l'Àngel: Una ruta de terra entre horts que connectava amb les famoses cases barates. Curiositats i memòria social Es destaca la història d'un actiu social situat prop del camp del Gimnàstic, on s'oferia un plat de sopa als més necessitats gràcies a un llegat testamentari. Després de la guerra, aquest punt va continuar servint de centre d'ajuda alimentària per a les famílies amb menys recursos. "Abans anàvem al camp també perquè els pisos eren petits... anar un dia al camp era satisfactori." Finalment, es fa referència a la Segona Pasqua, una festivitat molt arrelada a Catalunya que ha anat canviant en el calendari laboral i festiu amb el pas dels anys.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Records de la Setmana Santa a la Tarragona de postguerra
Història i evolució de la Setmana Santa tarragonina En aquesta conversa amb el senyor Ramon, es repassa la trajectòria de la Setmana Santa de Tarragona, destacant la seva evolució des d'èpoques difícils fins a ser reconeguda actualment com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. L'avi Ramon recorda com la constància de la ciutadania ha permès recuperar una tradició que va patir greus pèrdues durant els conflictes bèl·lics. L'impacte de la Guerra Civil en el patrimoni religiós El relat se centra especialment en la destrucció i salvaguarda dels misteris (els passos processionals) durant la guerra: Pèrdua de patrimoni: Moltes esglésies i convents, com el de Santa Clara, van ser cremats, perdent-se nombroses obres d'art religiós. El miracle del Sant Sepulcre: Es destaca com una família de pagesos va aconseguir salvar la talla del Sant Sepulcre amagant-la entre ballanes (palla o restes de collita) per evitar que fos destruïda. Reutilització d'espais: Mentre alguns edificis van ser destruïts, altres esglésies com la de Sant Agustí o la de Sant Joan van servir de magatzems o economats per al sindicat ACTFI. Les confraries i els canvis socials de la postguerra Amb l'arribada de la postguerra, la processó es va anar recuperant amb nous misteris i una forta estratificació social reflectida en les vestimentes: Els 'desmaiginets': Nom popular amb què es coneixia el misteri del retorn del Calvari. Dissenys artístics: Es menciona que el dibuixant Montanyola va dissenyar la indumentària d'alguns grups. Els 'presumits': Sobrenom que rebia el misteri de Sant Joan, ja que els seus membres eren persones properes al règim amb una situació econòmica acomodada, fet que contrastava amb la sobrietat de la resta de la població. "Alguns es coneixien pel vestiment que portaven... els dels 'presumits' portaven un vestit tot elegant que va impactar en aquell temps pel contrast."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Tradicions i records de la Setmana Santa a Tarragona
Evolució i tradicions de la Setmana Santa L'avi Ramon comparteix una visió detallada sobre com es vivia i com ha canviat la Setmana Santa al llarg dels anys, destacant el pas del temps i les transformacions en les pràctiques religioses i socials. La figura del penitent i el sacrifici Es destaca el contrast entre la participació per part dels gremis d'oficis i aquella gent que viu la celebració amb una devoció extrema. Antigament era molt comú veure persones fent la processó descalces o carregant creus pesants durant hores. L'avi subratlla el patiment real d'aquests penitents, especialment quan la processó s'allarga o es produeixen talls en el recorregut. L'ús de la caputxa és fonamental per mantenir l'anonimat i la humilitat, evitant que la devoció es converteixi en un exercici de vanitat pública. El Divendres Sant i la natura Una de les tradicions més curioses esmentades és el costum d'anar a buscar farigola el matí de Divendres Sant. "Deien que la farigola d'aquest dia aguanta més, té un altre... No, no, hi és, hi és, eh?" Aquesta activitat sovint es combinava amb trobades socials com costellades, barrejant el component religiós amb el lleure familiar. Canvis en l'organització i el recorregut El text recull la problemàtica logística de les processons actuals, especialment pel que fa al seu pas per espais com la Part Alta o la Rambla: Massificació i restauració: El creixement de terrasses i restaurants a la Plaça de la Font dificulta el pas solemne dels penitents. Regulació de la fe: S'han prohibit pràctiques que restaven serietat o alentien el pas, com el repartiment de caramels o les aturades per cantar saetas. Recorreguts: Es debat la necessitat de canviar l'itinerari cap a zones més íntimes com les muralles per recuperar l'ambient de recolliment d'antany.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
La festivitat de Sant Josep i l'inici de la Setmana Santa
Reflexions sobre la Diada de Sant Josep i les tradicions En aquesta conversa s'explora la transició entre la celebració de Sant Josep i l'arribada de la Setmana Santa. L'avi recorda com la festivitat del 19 de març ha evolucionat de ser un dia estrictament religiós i laboralment festiu a convertir-se en una celebració més familiar i comercial. L'evolució de Sant Josep Patró dels fusters: Es recorda la importància històrica del sant per al gremi dels fusters i com, antigament, era una festa on no es treballava. El "Dia del Pare": S'observa la transformació cap a una jornada on predominen els regals, especialment articles com corbates, mocadors o colònia. Àmbit familiar: Tot i els canvis, segueix essent un dia de gran intimitat familiar donada la gran quantitat de persones que porten el nom de Josep o Josepa. La proximitat de la Setmana Santa L'inici de la Setmana Santa marca un canvi en la rutina, amb una proliferació d'actes religiosos que superen en nombre els de temps passats: "Abans només hi havia dues o tres viacrucis i ara n'hi ha al dematí, al migdia i a la nit." Viatges i oci modern Es destaca com l'enfocament de la Setmana Santa ha anat derivant cap a les vacances i el turisme. Les agències de viatges aprofiten aquestes dates per oferir escapades, una manera de "disfrutar sense fer mal" que el cos agraeix amb l'arribada de la primavera.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Tradicions i anècdotes de la Setmana Santa a Tarragona
Memòria històrica de la Setmana Santa i el Serrallo En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es repassen les vivències i el context social de la quaresma i la Setmana Santa durant l'època franquista a Tarragona, especialment al barri del Serrallo. El testimoni destaca com la religiositat impregnava la vida quotidiana i les restriccions artístiques de l'època. Punts clau de la tradició religiosa Ritus i penitència: La quaresma s'entenia com un període per netejar les culpes dels excessos del carnaval. Una de les tradicions era la visita a diverses esglésies per fer examen de consciència. Gastronomia típica: Es recorden els plats estrella del moment com els cigrons amb bacallà, les patates amb bacallà i l'allioli. Organització per gremis: Les processons i confraries estaven fortament vinculades als gremis tradicionals, com els pescadors, els pagesos i la Confraria de la Sang. Anècdotes sobre l'art sacre i la censura L'avi Ramon explica una anècdota fascinant sobre la creació del misteri dels Maginets. L'escultor, que havia treballat a París modelant ballarines, va patir la censura de l'església local: "L'escultor estava negre perquè el palau li feia retocar el model cada vegada. Li deien: 'n'hi ha massa, això és una provocació', referint-se al pit de les imatges femenines." Aquest control moral era tan estricte que les figures de la Mare de Déu o les verges acabaven tenint una morfologia gairebé masculina per evitar qualsevol indici de sensualitat. El llegat artístic perdut Finalment, es fa menció de la pèrdua de patrimoni durant la Guerra Civil, quan molts dels misteris de gran valor artístic de Tarragona van ser cremats, obligant a la reconstrucció de la imatgeria religiosa durant la postguerra amb estils més austers o sota l'estricta supervisió de les autoritats eclesiàstiques.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Tradicions de Quaresma i Setmana Santa a Tarragona
La Gastronomia de la Quaresma En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com l'alimentació s'adaptava a les restriccions religioses de l'època. Destaca especialment el paper del bacallà, que antigament era un producte molt assequible i popular, a diferència d'avui dia. El bacallà: Es comprava salat a les bacallaneries o parades de pesca salada. Es feia servir per a tot: des de plats principals fins a bunyols. Els cigrons: Un altre aliment bàsic i barat que permetia moltes variacions (amb salsa, amanits, etc.). Els ous: Esdevenien l'element proteic fonamental quan la carn estava prohibida. "Llavors el bacallà era el menjar més barat que hi havia, era un article de senyors d'ara, però llavors era per a tothom." La Processó de Tarragona: Silenci i Tradició L'avi posa en relleu la importància històrica de la Setmana Santa tarragonina, considerada una de les més serioses i rellevants de tot l'Estat, només superada en fama per les d'Andalusia. Ambient i recorregut: Es descriu el contrast entre el silenci recollit dels carrers de la Part Alta i l'aspecte més d'espectacle de la Rambla. Les Prometences: Molts participants sortien a la processó per complir una promesa, sovint anant descalços o carregant objectes pesants (improperis). Evolució social: S'esmenta com, amb l'arribada de la democràcia, molta gent va començar a utilitzar aquests dies per marxar de vacances, tot i que la tradició ha persistit amb força. Les Vestes: Antigament no tothom tenia túnica pròpia i era habitual llogar-les a la congregació de La Sang.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
4'
La Quaresma i el control social a la postguerra
Memòries de la postguerra: Quaresma i control L'avi Ramon relata com es vivia el període de la Quaresma i la Setmana Santa durant l'època del franquisme, destacant que no era només una qüestió de fe religiosa, sinó de supervivència social i submissió a les normes imposades. L'hegemonia del poder En aquella època, la vida quotidiana estava regida per tres pilars fonamentals que exercien una vigilància constant: * El clero: La paraula d'un capellà tenia més pes que la de moltes autoritats. * El sector militar: Imposaven el respecte per haver guanyat la guerra. * La Falange: Responsables de l'adoctrinament polític en col·legis i llocs de treball. "Qui manava aquí era el clero, el militar i el falangista." Els rituals d'adoctrinament L'avi recorda diverses pràctiques que s'havien de seguir rigorosament per evitar problemes: 1. Himnes al col·legi: Havien d'aixecar el braç mentre sonava l'himne nacional i es portava la bandera. 2. Conferències obligatòries: Els aprenents eren cridats a rebre xerrades sobre la doctrina religiosa i el nacionalsocialisme en horari laboral. 3. Relats de por: S'intentava espantar la població amb històries inversemblants, com que els "russos comunistes tenien cua". 4. Salutació feixista: Era preceptiu saludar els instructors de gimnàstica o falangistes amb el braç enlaire pel carrer. En definitiva, el resum de la situació era la barreja entre l'Església i el règim, on molts ciutadans actuaven per simple temor o per pura necessitat d'adaptar-se a les difícils circumstàncies posteriors a la guerra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
4'
La Setmana Santa i el franquisme a Tarragona
La ritualitat de la Setmana Santa durant la postguerra L'episodi explora com es vivia la Quaresma i la Setmana Santa en l'època del primer franquisme a Tarragona. El testimoni descriu un període marcat per una atmosfera gris on la línia entre la devoció religiosa i el control social era gairebé inexistent. Els rituals i l'obligatorietat La celebració no era només una qüestió de fe, sinó una norma social estricta: El Dijous i el Divendres Sant eren dies de màxima solemnitat i d'assistència obligatòria a missa. L'acte d'anar a les processons servia perquè les autoritats i el clero poguessin controlar qui complia amb els deures religiosos. L'avi destaca que molts actes es feien "de cara a la galeria" per mantenir les aparences davant els qui manaven. Hipocresia i control social Es fa menció de les elits industrials i algunes associacions de senyores que imposaven les normes. L'avi recorda el contrast entre la caritat ostentosa i la realitat de les famílies amb dificultats: "Hi havia persones que havien pagat una part d'un altar i la família potser estava en una situació... doncs amb situacions bastant de xoc." Les confraries com a salvoconducte Participar en una germandat o confraria en aquell moment tenia una funció pràctica de seguretat personal. Apuntar-se a aquestes entitats funcionava com una mena de salvoconducte per evitar ser assenyalat o perseguit, especialment per a aquells que tenien un passat vinculat a la guerra o opcions polítiques no afins al règim.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Tradicions i records de la Quaresma i Setmana Santa
La vivència de la Quaresma i la Setmana Santa En aquesta conversa, s'expliquen les tradicions religioses i els costums socials que marcaven el temps de Quaresma i els dies centrals de la Setmana Santa. Es destaca com la vida quotidiana s'adaptava a les normes eclesiàstiques i com, en algunes ocasions, aquestes normes es podien esquivar mitjançant pagaments. Els dejunis i les obligacions religioses L'abstinència de carn: El costum més arrelat era no menjar carn els divendres. El dejuni i la "bulla": Existia la possibilitat d'obtenir permisos especials del clero, pagant una quantitat de diners, per quedar lliure de les obligacions del dejuni. La crítica social: L'avi reflexiona sobre la injustícia que suposava que algú amb diners pogués comprar la seva llibertat religiosa mentre que el treballador havia de complir estrictament. Rituals i costums de Dijous i Divendres Sant L'espectacle social: Les famílies benestants lluïen les seves millors gales, com mentons i peinetes, convertint els actes religiosos en un esdeveniment social de prestigi. El Dijous Sant: Era un dia de festa (que més tard va passar a ser recuperable laboralment) dedicat a visitar el Santíssim i a participar en el rentatori de peus, una recreació de l'escena bíblica de Jesús. Supersticions de Divendres Sant: Existia la creença popular que no es podia escombrar aquest dia per evitar plagues de formigues. Menjar i resistència La gastronomia típica es basava en plats com les patates amb bacallà i oli. S'esmenta que algunes persones practicaven una sort de provocació o rebel·lia anant al camp (a l'Oliva o al Llorito) a fer costellades de carn, malgrat les prohibicions. "Per un trast de paper pugui, i jo que vaig a treballar i la feina és meva, hagi de fer... són coses que et fan pensar."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Records del Carnaval a la Tarragona de principis de segle XX
Una mirada al Carnaval històric de Tarragona L'Avi Ramon relata com es vivia la festivitat del Carnaval a cavall entre el segle XIX i el XX, destacant el paper central de les entitats i la sàtira social. La conversa posa èmfasi en el contrast entre les festes de carrer i els balls de gala en recintes tancats. Les seus de la gresca i el Teatre Principal El Teatre Principal de la Rambla Vella era el centre neuràlgic on es feia el carnaval senyor. Es tractava de festes tancades on la gent anava disfressada i on sovint es produïen trobades curioses entre familiars o amics que no es reconeixien a causa de les màscares. Diferents entitats locals com l'Ateneu, l'Àncora o diversos sindicats i agrupacions d'oficis organitzaven les seves pròpies festes particulars, generant una sana competència per veure qui lluïa més. Disfresses, picardia i identitat A diferència de l'actualitat, les disfresses no es compraven; es feien a casa o a casa de la modista. Les més senzilles consistien en un simple llençol o una manta. L'Avi Ramon destaca el paper de la picardia i la llibertat que oferia la disfressa: > "La gràcia del disfraç és disfressar-te del que tu vols ser sense ser-ho." Això permetia trencar rols de gènere: homes que volien sentir-se dones o dones de caràcter fort que es vestien de militars. L'Enterrament de la Sardina i la sàtira política L'Enterrament de la Sardina marcava el final de la desbauxa. Antigament era una festa laboral on la gent sortia a les afores (a l'Oliva, al Pont del Diable o al Llorito) a menjar paella en grup. La sàtira política era un element clau. Es feien servir pancartes amb ironia i fins i tot es passejaven taüts amb representacions de polítics del moment, com una famosa crítica dirigida al govern de Madrid.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Històries i anècdotes del carnaval de Tarragona i rodalies
Recopilació de vivències sobre el Carnaval tradicional L'episodi explora, a través dels records de l'avi Ramon, com es vivia el Carnaval a Tarragona i en altres localitats properes com Vilanova i Sitges. S'analitza la transformació d'aquesta festa des d'una època de prohibicions fins a l'actualitat. Els llocs clau de la celebració El Pont del Diable: Escenari típic on els joves de Constantí i Tarragona es trobaven per celebrar la festivitat i on sovint s'acompanyava les noies a peu en trajectes que es feien llargs de nit per la carretera. Vilanova i la Geltrú: Molt famosa antigament per la seva popular guerra de caramels i merengues, una batalla festiva que resultava força intensa per als assistents. Sitges: Coneguda ja en aquells temps pel seu estil diferencial, més obert i amb desfilades de disfresses en passarel·les interiors de bars. Les restriccions de l'època de postguerra Durant el franquisme, el carnaval va patir una forta repressió que en va marcar l'estil: 1. Prohibició de la cara tapada: No es permetia anar amb la cara oculta per evitar possibles conflictes o anonimat perillós sota el règim. 2. Els Maginets: L'únic grup que se solia consentir a Tarragona eren els nens disfressats de forma tradicional. 3. Pobresa de la festa: En comparació amb el desplegament de riquesa actual, els carnavals d'abans a ciutats com Barcelona o Tarragona eren molt més senzills i minsos. Anècdotes memorables L'avi recorda episodis curiosos que reflecteixen el xoc cultural i la diversió de l'època: "Aquell home calb a la guerra de caramels a qui tothom tirava des dels balcons com si tingués una diana al cap; va haver de marxar corrents." També rememora la sorpresa de mariners estrangers al port de Barcelona o a Sitges en descobrir homes disfressats de dona, posant de manifest la faceta més transgressora de la celebració fins i tot en èpoques passades.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
El Carnaval de l'avi Ramon: tradicions i repressió
Memòries del Carnaval a Tarragona L'Avi Ramon ofereix un recorregut històric i personal sobre com es vivia el Carnaval a Tarragona des de finals del segle XIX i durant el segle XX, destacant el gran contrast entre les celebracions actuals i les d'èpoques passades. Gastronomia i Tradició Familiar Històricament, les festes anaven lligades a la gastronomia domèstica. El Carnaval era l'època del "menja, menja", un intent d'atipar-se abans de l'arribada de la Quaresma i l'abstinència obligatòria. Cuina a casa: A diferència d'avui, el pes de la festa recaia en les mestresses de casa i les àvies, que competien orgulloses per fer els millors plats. Productes clau: Es parla de la botifarra d'ou (tot i que es veu com una promoció més actual dels tociners), els llardons per fer coques i, especialment per als nens, els pirulis de caramel llargs. Hospitalitat: Era habitual cuinar per a grans grups (10 o 12 persones) per si venia algú de fora. El Control Social i Polític Un dels punts més rellevants de la conversa és el record de la repressió durant el franquisme, quan el Carnaval va ser prohibit oficialment a bona part de Catalunya. Vigilància: La joventut estava molt controlada, tant per l'Església com pels militars. Se seguia de prop la ideologia política de cadascú. Religió obligatòria: En festes com la Setmana Santa, era pràcticament obligatori participar-hi per no ser assenyalat. "Hi havia coses que havies d'anar-hi perquè t'havien de veure... per a saber justificar que eren bons nois." Evolució de la Festa L'avi constata que actualment les festes a Tarragona són molt més obertes i participatives, amb activitats al carrer, al Mercat o a la Rambla, perdent-se aquell hermetisme de les cases particulars i la por al control polític.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La passió pel col·leccionisme al Pati Jaume I
El valor cultural de l'intercanvi En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix la seva experiència personal en la recent trobada de col·leccionistes de Catalunya celebrada al Pati Jaume I. L'entrevista destaca com el col·leccionisme no és només una afició, sinó una forma de preservar la història i la cultura. Punts clau de la trobada: Naturalesa de l'esdeveniment: No es tractava d'una fira de compravenda, sinó d'un espai compartit per a l'intercanvi pur entre aficionats. Diversitat cultural: Hi van participar col·leccionistes d'arreu (Berga, Reus, Tarragona), demostrant que el col·leccionisme motiva a la gent a viatjar i connectar amb altres territoris. Objectes curiosos: Es van veure des de clàssics com segells, monedes o xapes de cava, fins a objectes insòlits com curadents, posagots o calendaris de butxaca. "El col·leccionisme és història... veus coses que no t'ho esperes i entens com tot és col·leccionable." Reflexions sobre l'afició L'avi Ramon reflexiona amb humor sobre el pas del temps i les dificultats de l'espai a casa per guardar les col·leccions. També es subratlla la importància de la difusió i propaganda d'aquests actes per garantir que la gent conegui les activitats culturals que es fan a la ciutat, ja que sovint passen desapercebudes per manca de promoció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Evolució i anècdotes del Carnaval de Tarragona
Records històrics del Carnaval de Tarragona L'Avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnestoltes a la ciutat, comparant la grandiositat de les comparses actuals amb les festes de segles passats. Destaca que la Tarragona d'avui pot competir amb qualsevol celebració de primer nivell, fins i tot amb les de les Canàries, gràcies a la qualitat de les seves disfresses i desfilades. La dualitat entre la Part Alta i el Port Històricament, existien dues celebracions diferenciades a la ciutat, marcades pel context social i econòmic de finals del segle XIX: La Part Baixa (el Port): Gràcies a la riquesa generada pel transport del vi cap a França durant l'època de la fil·loxera, es feien grans balls al reconegut Cafè dels Set Portes (situat a la Plaça dels Carros), on participaven boters i gent de mar. La Part Alta: Un ambient més aristocràtic i pagès on la festa s'iniciava oficialment al Portal de Sant Antoni amb timbals i autoritats. Es combinaven disfresses de luxe amb bromes irreverents. La pèrdua de la sàtira i la ricsa d'humor L'Avi Ramon fa una reflexió sobre com s'ha perdut el component de sàtira i crítica política que caracteritzava els carnavals antics. Recorda anècdotes sobre la rivalitat històrica amb Reus i l'ús de la ironia per recordar esdeveniments com la invasió francesa: "S'ha de tenir una miqueta d'humor, però un humor fi. Sàtires, però en molts llocs." Finalment, es menciona que la festa culminava amb l'enterrament de la sardina, un tema que es deixa pendent per aprofundir en la següent conversa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
El món del col·leccionisme i restauració de l'Avi Ramon
L'art de l'intercanvi i la restauració d'antiguitats L'Avi Ramon ens endinsa en el fascinant món del col·leccionisme, destacant una trobada que tindrà lloc el proper diumenge 6 de març al Pati Jaume I de l'Ajuntament. L'enfocament principal d'aquesta trobada no és la compravenda comercial, sinó l'intercanvi entre entusiastes de tot Catalunya. La filosofia de la negociació i el valor emocional Durant la conversa, l'avi reflexiona sobre la importància de la noblesa en els tractes. Explica una anècdota on va rebutjar una venda perquè el comprador, tot i ser amic, no va ser honest amb el preu des del principi: "Si tu em podies donar 3.000 de cop, per què has començat en mil? Això no és noblesa." Per a l'Avi Ramon, moltes peces no tenen un preu de mercat fix, sinó un valor sentimental que preval sobre el guany econòmic. Especialització en marcs i relació amb els brocanters L'avi explica la seva experiència com a restaurador de marcs antics, una especialitat molt demandada en una època en què no se'n fabricaven de nous. Descriu la seva estratègia de compra: * Visitava els venedors ambulants els dissabtes, que era l'últim dia de la setmana per a ells. * Aprofitava que el gènere restant era el que més l'interessava per a restaurar. * Establia relacions de confiança oferint part del benefici extra si venia la peça més cara del previst. El col·leccionisme com a cultura i història Finalment, es fa una distinció entre diferents tipus de col·leccionisme: 1. Afició domèstica: Segells, monedes, etiquetes i calendaris, que serveixen per entendre l'evolució de la societat i la història. 2. Antiguitats de valor: Pintures, mobles i peces de gran cost on cal tenir molts coneixements per evitar que et donin "gat per llebre", especialment en el mercat dels nous rics. L'episodi clou amb una invitació formal a la fira de col·leccionisme de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Trobada de Col·leccionistes a Tarragona i l'art de guardar
L'apassionant món del col·leccionisme a Tarragona En aquesta conversa amb l'avi Ramon, s'explora el sentit i la importància de col·leccionar objectes, arran de la celebració de la 10a Trobada de Col·leccionistes de Catalunya a Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc el diumenge 6 de març, de 9:00 a 13:00 h, al Pati de Jaume I de l'Ajuntament. Diferència entre guardar i col·leccionar L'avi reflexiona sobre com, sovint, la societat critica aquells que guarden objectes aparentment inútils, fins que aquests esdevenen peces clau per a una tesi doctoral o apareixen com a tresors a la televisió. Es distingeixen tres perfils de col·leccionistes: L'inversor: Aquell que té recursos i compra col·leccions completes per la seva rendibilitat. L'hereu: Qui continua la tasca iniciada per pares o avis. L'entusiasta de l'intercanvi: El qui gaudeix de la recerca activa i el canvi de peces. Objectes per a l'intercanvi A la trobada no només es podran veure objectes clàssics, sinó una varietat impressionant de memorabilia: Elements clàssics: Monedes, segells i postals. Peces de curiositat: Vitoles (les faixes de paper dels cigars puros), plaques de cava i punts de llibre. Objectes quotidians: Calendaris, bosses de sucre, escuradents, encenedors i targetes telefòniques. La nostàlgia dels àlbums comercials Es recorda amb especial afecte la picaresca i la il·lusió dels antics àlbums de Nestlé, on les xocolatines portaven cromos educatius sobre història o geografia. Aquests cromos fomentaven la interacció social a les petites botigues de barri, on es practicava el bescanvi (sovint de dos per un) per aconseguir les peces més difícils de trobar. "Una cosa és col·leccionar una cosa i l'altra cosa és tindre una miqueta de cosa; si ho guardes tot dins d'una capsa i no li fas cas, no és el mateix."