
Tradició, sàtira i l'enterrament de la sardina
La transició del Carnaval a la Quaresma En aquesta conversa s'explora el punt d'inflexió que representa l'enterrament del Carnestoltes i l'arribada de la Vella Quaresma. Es destaca com, malgrat la visibilitat de les desfilades modernes, es mantenen vives pràctiques tradicionals arrelades al territori català. El costumari i el refranyer popular L'episodi comença amb una competició de dites que reflecteixen la saviesa popular sobre aquestes dates: "Per Carnestoltes totes les bèsties van soltes." "Amors de Carnestoltes, amors de revoltes." "Ballades per Carnestoltes, batiellades per Tots Sants." (fent referència a les conseqüències de la festa). El mite de l'enterrament de la sardina Es debat la incoherència terminològica de l'enterrament de la sardina. Jordi Bertran argumenta que: És un terme d'influència forana (Madrid/centre d'Espanya). Resulta il·lògic enterrar peix precisament quan comença el període d'abstinència de carn on el peix serà el protagonista. Originàriament, es podria tractar de l'enterrament de restes de porc o de la vaixella usada durant l'últim àpat gras. La sàtira com a eina de resistència Es fa una anàlisi profunda de la literatura de canya i cordill i els pamflets subversius de ciutats com Vilanova i la Geltrú. Aquests textos es caracteritzen per: Crítica política: Ús de tonades populars o de moda (com l'Himne del Barça o Eurovisió) per parodiar la situació política actual. Arquetips populars: La transformació de figures mediàtiques o polítiques en personatges de la comèdia de l'art moderna. Identitat lingüística: El paper del teatre satíric en la preservació del català durant els segles de decadència (XVI-XVIII). "La democràcia no li fa cap gràcia... no cal deixar de ser gaire fatxa per ser del centre."
